Aquest 2011, a la ciutat d'Alcoi s'han pogut observar bastants escultures de caragols pels carrers. Cada caragol era diferent i estava pintat per un artista d'Alcoi ja consagrat. Doncs bé, ara els ha tocat el torn a les filaes. Cada filà té un caragol que interpreta el trage oficial de la filà.
Amb el Nadal tan prop, no podem oblidar-se del Tirisiti i el seu Betlem, orgull
de tot alcoyà. A l'apartat "Nadal alcoyà" hi ha més informació. Aquest any ens
dedicarem a veure "El Betlem de Tirisiti" desde
dins. PERSONATGES
TIRISITI: Es el personatge principal. Als xiquets cau simpàtic però per als
majors les decisions que pren no són gens bones i sempre acaba sent la víctima
de les seues pròpies accions.
TERESETA: Quan Tirisiti crida la seua dona se
sent "Tirisiti" i per això el protagonista es diu així. Té una relació amb el
capellà, un escàndol per a Tirisiti.
LA SAGRADA FAMÍLIA: La Sagrada Família
apareix per Alcoi i li demana posada a Tirisiti que els la nega. Després de
nàixer el xiquet Jesús, Sant Josep i la Mare de Déu s'amaguen baix una
palmera.
ELS REIS MAGS: Melchor, Gaspar i Baltasar adoren a Jesús després
d'algun bac amb el cavall. Els seus vestits són dignes de reis.
SOLDATS:
Busquen a la Sagrada Família per tot l'escenari però marxen confundits per no
trobar a ningú.
EL SERENO: Treballa de nit i ronda per les cases amb les
seues claus però mai sap l'hora i per això els xiquets li canten una cançó tradicional de burla: "El sereno s'ha perdut en la Font de la salut i una uela l'ha trobat amagat en un forat".
L' AGÜELO: Vell remugador a qui els xiquets
criden per enfadar-lo, un dels més coneguts del Betlem i que brilla amb llum
pròpia. Els xiquets li dediquen el verset de "Agüelo xixero cara de puxero" burlant-se.
EL CLERO: Format per un cura, sagristà i monesillo. Alguns d'ells són
uns desvergonyits.
CLÁSICO: Torero alcoyà molt conegut quan a Alcoi hi havia
plaça de bous i gran afició taurina.
PERSONATGES POPULARS: Són els
personatges que acudeixen a missa mentre Tirisiti es burla d'ells. Està la xicona bonica del poble, les beates, les viudes de negre i el senyoret ben
vestit.
ELS FESTERS: Apareixen al Betlem varies filaes que tenen càrrec
aquell any per deixar clar que estem a Alcoi, la ciutat de les Festes de moros i cristians,
Tirisiti es queixa de que algunes filaes no li giren l'esquadra.
SANT JORDI:
Cavalcant un cavall blanc apareix Sant Jordi com a l'Aparició
d'abril.
NARRADORA: Encara que no ix a escena es part important del Betlem
perquè tradueix tot allò que no se li entén a Tirisiti i de tant en tant li fa
alguna brometa que enfada a Tirisiti. HISTÒRIA
A finals del segle XIX, en plena industrialització alcoyana, amb Espanya a punt de perdre Cuba i amb la revolució del petroli a Alcoi, quan arribava el Nadal diferents betlemers muntaven els seus teatres nadalencs per fer les representacions teatrals del naixement de Déu. La rivalitat entre ells va fer que per aconseguir èxit, anaren afegint personatges populars i aventures noves per a que el públic visitara els seus barracots. A la Plaça Espanya es situaven el Betlem de "el Sarguero, el Cullerotero i el Betlemero" on a més a més de contar el Nadal també es comentaven successos de l'actualitat amb to irònic. Sols va sobreviure el Betlem de José Esteve que es va convertir en el Betlem de Tirisiti. Al segle XX el Betlem de Tirisiti no va desaparèixer i va seguir representant-se en diferents llocs després de que els comerciants es queixaren per el lloc on es situava el barracó. Tot un peregrinatge del barracó de Tirisiti que anava deteriorant-se fins que va ser restaurat en 1973. La major reconstrucció del Tirisiti es va fer després de que es derrumbara l'edifici on es representava. Titelles i escenaris van ser destrossats en l'estiu de 1975. Per a que no desapareguera es van tornar a fabricar les titelles a ma, sent custodiades per el grup de teatre "Diamant i rubí". Quan va desaparèixer l'Associació d'amics i dames dels reis mags que organitzaven la Cavalacada, l'Ajuntament va intervindre per millorar el Nadal alcoyà. Però quan es temia la desaparició del Betlem de Tirisiti, Alejandro Soler va dissenyar tot lo relacionat amb el Betlem i es va construir un nou barracó exclusiu per al Tirisiti. Als anys 90 aquell barracó va acabar situat a la Glorieta. L'Ajuntament es va prendre molt seriosament el tema del Tirisiti i la companyia "La Dependent" continua realitzant les actuacions cada Nadal. Es va recuperar la llengüeta que li dona eixa veu tan particular a Tirisiti i van reordenar el guió que ara té un ritme escènic immillorable. Es calcula que cada any 12.000 espectadors disfruten de la representació del Betlem de Tirisiti. Un espectacle únic que ha viatjat per tota Europa quan va complir un segle de vida i que va poder ser contemplat per portuguesos, anglesos, francesos i italians. També es va donar a conèixer per tota Espanya i a l'inici del segle XXI va rebre un gran reconeixement que assegurava una llarga vida protegida gràcies a la declaració de Bé d'Interès Cultural. Fa pocs anys, el Betlem de Tirisiti va abandonar el barracó de la Glorieta i es va traslladar al Teatre Principal on continua i continuarà fins que el globus de Milà arribe a la lluna sense punxar-se. Però mai passarà perquè els alcoyans i alcoyanes continuarem escrivint el futur de Tirisiti amb la dignitat que es mereix.
L'Entrada Cristiana de l'any 1973 va tindre bastants similituds amb aquesta de 2011. De primeres, aquell any la trilogia també es va celebrar en maig perquè la Setmana Santa va caure en el tradicional 22 d'abril. Segurament la similitud més gran és que també en 1973 l'Entrada Cristiana va estar plena de talls. Elshoraris no es van complir, igual com aquest 2011. Tal volta la bona climatologia ha propiciat que tant en 1973 com en 2011 els festers es relaxaren massa en l'Entrada Cristiana. En 1973, el ministre d'obres públiques Fernando de Mora tenia previst veure l'Entrada Cristiana però va arribar un poc tard a Alcoi i l'inici de la capitania cristiana es va atrassar 20 minuts. La capitania de la filà Vascos va brillar per la seua originalitat y la coherència amb la que van desfilar, destacant el casc de l'esquadra de negres. Les primeres filaes van estar parades darrere del Cantó el Pinyó més de 15 minuts, que es sumaven a que l'Entrada Cristiana no havia començat fins l'arribada del ministre.
Si en 2011 els Aragonesos complien 50 anys, en 1973 eren els Andaluces els que van traure una esquadra al carrer i va fer un poc més llarga l'Entrada Cristiana. Justament en 1973 van ser Aragonesos i Navarros els que van fer un tall més gran, i en 2011 ha passat el mateix: Aragonesos i Navarros van desfilar a pas lleuger, restant-li espectacularitat a la desfilada.
L'esquadra d'enmig de la filà Alcodianos a pesar de ser preciosa va estar acompanyada per un boato massa excessiu i per una esquadra de xiquets que va allargar l'Entrada Cristiana. En 2011 també la filà d'enmig ha tret massa boato.
Quan l'alferecia de la filà Mozàrabes eixia al carrer, part del públic havia abandonat les seues cadires per la calor. A l'alférez 2011 de la filà Cides li ha ocorregut lo mateix. Tant uns com altres van tindre que desfilar a un pas ràpid per a que l'Entrada Cristiana no s'acabara tan tard i l'esquadra de negres va crear un llarg tall pel trencament total de l'alferecia. L'alférez cristià gat a cavall baixava entre espectadors. 20 minuts esperant l'esquadra de negres, en 2011 l'esquadra dels Cides també va baixar a gran velocitat per a que els mateixos 20 minuts de 1973 no es notaren tant en 2011. El públic va invadir el carrer en eixes hores de la vesprada calorosa. En 1973 van haver grans discussions al pas de l'esquadra mossàrab, insults verbals i la gent xiulant-li a l'esquadra de negres. A la Font Redona els esquadrers van voler abandonar la desfilada per estar sent criticats despiadadament. La impaciència i el desconcert eren tan grans com ho han sigut aquest 2011. Les dos Entrades seran recordades pel no compliment dels horaris.
També a l'Entrada Mora van haver incidents. L'esquadra del capità moro de la filà Judíos es va incendiar per una cigarret mal apagat a la Plaça Espanya. A tres esquadrers se'ls va cremar el vestit africà. Del pànic i la tensió van sorgir ajudants que van apagar el foc amb mantes. Aquest accident va provocar un irreparable tall en l'Entrada Mora. En 2011 el problema amb una de les carrosses de la capitania mora de la filà Realistes també ha provocat un xicotet tall, però no obstant en 2011 l'Entrada Mora va acabar a l'hora prevista i sense desorganització, exceptuant alguna part del boato del capità moro.
En 1973 també una filà mora complia anys. La filà Ligeros celebrava els seus 100 anys. Una bonica esquadra commemorativa com les tretes en 2011 per celebrar els bicentenaris de la filà Llana i dels Miqueros.
L'alferecia mora de 1973 era de la filà Miqueros que van traure una esquadra que va causar furor pel casc de lleó. I una volta més hi han coincidències amb 2011: L'esquadra de l'alférez moro de la filà Berberiscos en 2011 també ha sorprès per la seua originalitat
Després d'aquella Entrada Cristiana desorganitzada, els dirigents de l'Associació de Sant Jordi es van reunir per millorar l'organització i afrontar el problema amb una reestructuració de les Festes de Sant Jordi passant les dos Entrades a la vesprada. Aquest canvi va ser molt criticat al carrer i també al Periòdic Ciudad i per això no va ser aprovat. Les Entrades de 1974 van brillar per la immillorable organització, per una Entrada Cristiana ordenada gràcies al control dels tallons i per l'agrupament dels xiquets de cada filà per evitar que es dispersaren i allargaren la desfilada. De fet els alcoyans estaven expectants per veure si les mesures per poder complir l'horari eren efectives. Així ho van ser i per tot aço l'Entrada Cristiana de 1974 va acabar a les 13:15 amb una meravellosa esquadra de l'alférez de la filà Almogàvars. Esperem que en 2012 tot siga com en 1974, encara que està clar que no es pot finalitzar l'Entrada Cristiana a les 13:15. Però estem segurs que la faena que està fent l'Associació de Sant Jordi portarà bons resultats a l'Entrada Cristiana 2012. Aquest resum de l'Entrada Cristiana de 1973 no pretén criticar a ninguna filà ni al públic, sols comparar allò que va ocórrer en 1973 amb lo passat en 2011. A la vista està que hi han moltes similituds...
El Ranking de 1996 ha sigut un dels més renyits que s'han fet ja que pràcticament totes les esquadres es lleven pocs punts de les següents. Molts opinen que les esquadres de negres de 1996 són de les més valuoses de Nostra Festa degut a l'espectacularitat de les 6 que van eixir en capitanies, mig i alferecies. El primer lloc l'han aconseguit la filà Realistes per la seua esquadra de l'alférez moro confeccionada pels germans Sempere, seguits a pocs punts per la filà Marrakesch. També la filà Andaluces es lleva pocs punts de la filà Verds i amb una distància més gran es situen les filaes Asturianos i Almogàvars. No hi ha cap dubte de la gran qualitat de totes les esquadres que desfilaren per Alcoi en 1996.
La filà Realistes tancava la plujosa Entrada Mora 1996 amb un espectacular boato digne de ser admirat. Sonant la marxa mora "Jamalajam" desfilava l'esquadra de blancs que, amb el seu característic blau, obria un seguici original i ple de sorpreses. La primera d'elles un grup de abanderades amb trages àrabs rics en detalls i teles de color negre i blanc dissenyat per José Moiña. Un nombrós grup de tuaregs a cavall amb guerrers trages de blau i blanc i un escut platejat, avançaven al so de la marxa mora "Sisco". Disfrutaven de la desfilada però amb por d'una caiguda ja que el carrer seguia banyat. La pluja va cessar amb el boato de l'alférez moro a la Plaça Espanya, quan la nit començava a apoderar-se d'un màgic 22 d'abril. Un grup amb pells de zebra i turbants blaus portaven estandards precedint a la torre de les guardianes. Imaginativa carrossa desde on dos guerreres saludaven al públic al so de "Lawrence d'Arabia" mentre vigilaven per si venien les tropes cristianes. Unes guerreres amb llançes portaven trages meravellosos amb el color insígnia de la filà Realistes: el blau. Les guerreres amb trages de José Moiña eren acompanyades per un grup de percussió damunt una plataforma. Un grup de pastores amb cascavells lluïen senzills trages en color blanc mentre eren custodiades per uns homes que portaven l'escut de la filà en una estora. El toc exòtic del boato l'aportaven uns portadors d'encens amb màscares daurades, barbes recargolades i trages senzills però impactants que havien sigut creats com la resta del boato per José Moiña i que combinaven el roig, el blanc i les pells. Tocant curiosos tambors apareixien els nòmades vestits en tons blanc, negre i marró. Unes arqueres africanes ben maquillades, amb espectacular casc ple de plomes i tribal trage saludaven amb els seus arcs reclamant l'atenció. La tonalitat gris predominava en els cavallers negres amb una capa blanca que tenia una banya i bust de cavall. Acompanyat pels seus cavallers amb trages guerrers de cotamalla, metalls platejats i calaveres, Miguel Ángel Alcaraz es va presentar davant Alcoi com un senyor mahometà preparat per a la lluita. L'alférez moro anava sobre una carrossa de gran llargària amb dos caps de cavall com a símbol de la filà que apareixien a mode d'ariet. Un exquisit turbant ple de detalls i un trage també molt detallista, feien les delícies del públic, sorprès per la qualitat de les teles blanques i roges. Els metalls daurats complementaven un trage somiat per José Moiña mesos abans i que aquella nit d'abril de l'any 1996 es va convertir en realitat. Sobre les mànegues i els bombatxos blancs es dibuixaven precioses simetries gràcies a uns metalls molt treballats. No es pot oblidar el tema musical, ja que en aquest càrrec es va estrenar una de les peçes festeres més famoses i admirades: la marxa mora "Cavall de foc". Miguel Ángel Alcaraz va ser un alférez moro guerrer i memorable. La carrossa dels rodelles, els seus fills Uriel i Denís, era seguida per l'escolta blanca de la favorita que feia soroll amb cascavells que penjaven del turbant negre i sobretot de la llança. Amb les seues dames de blau i blanc, la dona de Miguel Ángel Alcaraz disfrutava d'un gran moment damunt una carrossa que representava la cúpula d'un palau oriental. Bellíssima ella i bellíssim el vestit que portava on predominava el roig de la falda i el blanc de les mànigues d'un trage ple d'or. Les notes musicals de "Voluntat de fer" ambientaven el pas de la favorita. Una guàrdia de blanc i negre amb metalls daurats i un grup de dones amb un turbant blanc i un trage que combinava les diferents tonalitats de blau retornaven el boato a un ambient bèl·lic, juntament amb uns carros replets de les armes que els moros havien furtat als cristians. Els carros anaven plens però aquesta part del boato va quedar un poc buida per l'absència de música, encara que si que es van poder escoltar algunes notes musicals de la marxa mora "No ho faré més". Un trage de José Moiña on destacava un casc ornamentat amb un crani de animal i un trage guerrer de color negre i roig sorprenia a tothom, deixant els bombatxos blancs de les dones en un segon pla. La sorpresa major va ser l'arribada del ballet d'Ana Calvo acompanyat del cavall articulat gegant que va marcar un fet històric dins de la concepció dels boatos. Les blanques i immaculades huríes del ballet deleitaven al públic amb la finura dels seus moviments als sons de la marxa mora "Als xaparros". La gegantina figura del cavall articulat deixava una estampa memorable per a les Festes d'Alcoi. Fins a 3 metres s'alçava el cavall anomenta Real que movia el cap i les 4 pates gràcies als moviments del grup de carrossers Carros de Foc. L'esquadra de negres es presentava com una explosió de color i bellesa. Els germans Sempere es consagraven al mon fester amb un disseny de gran vistositat que no perdia el to guerrer de la resta del boato però que trencava amb lo vist: S'allunyava de la profusió de plomes per centrar-se en teles verdes i roges, cuero marró i les pells de guepard. El turbant verd estava compost per dos banyes laterals baix d'una placa de metall daurat i per darrere es podien apreciar punxes i plomes de faisà. Un disseny pensat per a desfilar de nit, quan l'enramada feia brillar els abundants metalls daurats de la esquadra de negres de la filà Realistes, acompanyada de "Moros del Rif". El ritme cadenciós d'aquesta marxa mora murera va fer avançar l'esquadra de l'alférez moro 1996 cap a un èxit merescut després d'una Entrada Mora torturada pel mal oratge. Però van ser els espectadors els que van aguantar a les seues cadires fins que les amazones de gris i marró a cavall tancaren l'exitós boato realista. El públic mereixia un fort aplaudiment per ser tan fidel i segur que va disfrutar d'una de les millors Entrades Mores de tots els temps. Una Entrada Mora perfecta sinó haguera sigut pel mal temps, autèntic enemic de tot fester.
Filà Abencerrajes
Filà Alcodianos
Filà Almogàvars
Filà Andaluces
Filà Aragonesos
Filà Asturianos
Filà Benimerines
Filà Berberiscos
Filà Cides
Filà Cordoneros
Filà Cruzados
Filà Gusmans
Filà Judíos
Filà Ligeros
Filà Llana
Filà Magenta
Filà Marrakesch
Filà Maseros
Filà Miqueros
Filà Muntanyesos
Filà Mozàrabes
Filà Mudéjares
Filà Navarros
Filà Realistes
Filà Tomasines
Filà Vascos
Filà Verds
Filà Xanos
