LES FILAES AL TIRISITI

Aquest any al passadís del Teatre Principal, on es representa el "Betlem de Tirisiti", s'han posat les titelles de les esquadres dianeres que ixen al teatre. Totes les filaes mores i cristianes amb els seus trages oficials estan presents al Tirisiti mostrant la idiosincràsia de les Festes d'Alcoi en miniatura.

Els organitzadors i les titelles de les filaes de càrrec 2015 (Vascos, Judíos, Mozàrabes i Miqueros).

 

Filà Gusmans.

 Filà Realistes.

 Filà Asturianos i Alcodianos.

 

Filà Llana, Berberiscos, Andaluces, Aragonesos i Tomasines.

 Filà Benimerines, Magenta, Xanos i Asturianos.

 

Filà Ligeros, Cordoneros, Maseros i Verds.

 

Filà Abencerrajes i Navarros.

 

Filà Almogàvars, Mudéjares i Cides.

 

Filà Vascos.

 

Filà Marrakesch.

 

Filà Muntanyesos i Cruzados.

I avui dia 28 de desembre també ha començat la "Trilogia dels Reis Mags" amb l'acte de Les Pastoretes. Un acte amb menys públic que la Cavalcada del dia 5 de gener però amb molta participació, sobretot infantil. A pesar del fred gèlid i el cel ennuvolat no han faltat ni els pastorets, ni les danses tradicionals, ni la música popular, ni la típica rostida, ni els carros, ni els ramats de cabres i ovelles que han tancat la desfilada fins a la "Plaça d'Espanya" on s'ha adorat a la Sagrada Família, com ja es feia en 1889.

FELIÇ 2015!

ENTREVISTA A TIRISITI

-Tirisiti, potser sigues l'alcoyà més reconegut, amb permís de Ovidi Montllor, Camilo Sesto, Nico Terol, Nazaret Aracil i Garson... Que et sembla ser tan famós? Portes bé la fama?
-M'encanta, però ningú em para pel carrer. La veritat és que no isc massa, em deixe caure ara i adés pel Teatre Principal. Però de categoria, ho duc molt bé. Cada any em sorprenc més més de la quantitat de xiquets i xiquetes que vénen a veure'm desde diferents pobles.

-On està Tirisiti els 300 dies que no està al Teatre Principal?
-Viatge, descanse un poquet, faig la via verda, la volta als ponts. Fa uns anys vaig viatjar a Mèxic, Corea, Xina i Índia com a membre d'una exposició de titelles (Una ventana al títere ibérico). Allí vaig conèixer moltes altres titelles de tot el món.

-Els teus orígens es remunten a un barracot de fusta, que durant anys va estar traslladant-se d'un espai a altre. Com et trobes al Teatre Principal on estàs desde l'any 2006?
- Ui! De categoria superior! Estic molt calentet, han millorat la visió dels espectadors, han posat calefacció i s'ha pintat la façana amb una decoració molt bonica.

-Però també has estat en altres llocs no?

-Abans de que construïren el conegut barracot de fusta ja tenia casa a la "Plaçeta del Fossar" i altres espais de la ciutat. Crec que "La Glorieta" és un dels llocs on més temps he estat i el preferit dels alcoyans nascuts als anys 90.

-Amb l'edat que tens, perquè encara no t'ha canviat la veu?

-Com que l'edat que tinc? Soc més jove del que penseu! A més la gent està molt acostumada a la meua veu característica i m'entenen perfectament. Ja sabeu que per a parlar faig servir una llengüeta de metall com ja feia a finals del segle XIX.

-Com van les reserves a la posada? Podràs residir a Sant Josep i la Verge Maria aquest any?

-Nose nose... Ja veurem como ho tinc perquè el Nadal alcoyà ha guanyat molts adeptes els últims anys. De moment tinc reserves ja de gent de fora de la ciutat que volen vindre a gaudir de Les Pastoretes, La Burreta i el Bando i sobretot La Cavalcada de Reis Mags. Sant Josep i la Verge Maria sempre es presenten sense avisar i de matinada, quan Tereseta i jo ja estem dormint. Per això m'enfade i els tanque la porta als nassos.

-Ha millorat la teua relació amb l'Agüelo?

-Donc no. Tenim un caràcter molt pudent els dos i som molt cabuts. A més, el pobre ara ho està passant molt mal. Li han retallat la pensió els corruptes del Govern i ja no pot anar a jugar la partideta tots els dies amb els jubilats. Aixina que té més mala llet i com que jo soc molt punxa i em burle d'ell jajaja

-I Tereseta? També està preparada per a rebre als xiquets?

-Porta un mes al gimnàs fent pilates. Bona és ella! Ja ho té tot preparat per a Nadal: els pastissets, el braç de gitano, els regals, els mantecaos, els polvorons, el torró de Xixona. Fa dos mesos que va netejant la casa i l'església. Li agrada ajudar al rector en eixes tasques. Passaran tants amics per casa nostra que ho vol tindre tot perfecte per a que tots puguen disfrutar igualment.

-Perquè Tereseta i tu no teniu fills?

-Encara som joves! Però realment Tereseta i jo tenim molts fills, tants com xiquets i xiquetes han passat per así desde fa tants anys. Fills que ara són pares i iaios i ara ens porten els seus nets per a que ens vegen fent teatre popular i nadalenc.

-Com fas per fer-te tan gran el dia de La Cavalcada de Reis Mags?

-Màgia! És un secret però tinc molta sort de comptar amb els amics del Grup de Danses Carrascal que cada any fan una representació del Pregó del Tio Piam, on jo soc un dels protagonistes junt als meus companys. M'agrada molt actuar fora del teatre per un dia i poder passejar-me pels carrers de la ciutat saludant a tots i formant part de la Festa dels Reis Mags més antiga d'Europa. Això si, espere que al 2015 no ens ploga durant "El Bando" com l'any passat.

-És de veritat el bou?

-Claar! És un bou fort, templat i amb unes banyes que fan por. Però jo ja estic curat d'espanto i cada any el toreje millor. Li vaig demanar a Clásico que m'ensenyara, però això de matar al bou no m'apanya gens... Supose que per això tots els anys acaba fent-me un forat al cul.

-On cau el globus?

-Al Barranc del Sinc, lloc emblemàtic d'Alcoi. Tots els meus amics es preocupen molt quan no aconseguisc arribar a la lluna, encara que als xiquets els pareix molt graciós.

-Que és allò que menys t'agrada que sempre vols anar-te'n a la lluna?

-No m'agrada res, tot està fatal. A la lluna fugiria de la situació social actual. A la lluna no hi han tants problemes i estaria més tranquil.

-A quina edat penses jubilar-te?

Quan em deixen. A l'agüelo encara no l'han deixat i fa 8 anys que va presentar els papers. Que farieu sense mi al Nadal? Com vaig a jubilar-me i deixar de veure a tots els espectadors!

-I qui manipula les titelles?

-A mi no em manipula ningú! Ni la televisió perquè jo soc l'amo jajaja. Com sabeu soc una titella de peu i vareta, desde baix una persona pot manejar-me. Junt a la narradora són 6 persones les que estan fent possible el Betlem de Tirisiti. I tot gràcies a Alejandro Soler i Paqui, que van ser els creadors de la nova escenografia en 1975 i em van restaurar.

-Quina opinió tens sobre el tancament de la radiotelevisió pública valenciana (RTVV)?

-Tinc molta pena per Canal 9. Ahir parlava amb Tereseta del tema mentre sopàvem. L'Àgüelo ja no pot veure "Cine de l'Oest", les beates es van quedar sense saber que passaria a "L'Alqueria Blanca" l'any passat i el Sereno es queixa de no poder veure més partits de futbol en valencià. Un desastre també per als xiquets sense Babalà i sense dibuixos animats en la nostra llengua.

-La Dependent és la companyia de teatre responsable de les representacions del "Betlem de Tirisiti" desde fa més de 25 anys. Han canviat moltes coses?

-Han passat els dies, les hores i moltes persones amb l'esforç quotidià que comporta la vida. Desde finals dels anys 80 La Dependent es fa càrrec de les representacions i ha sabut mantindre l'essència. Les cançons, els moviments característics de les titelles. Tot és molt semblant a com es feia fa més de 100 anys. El que si que ha millorat és l'acollida de la gent. Cada any tinc més fans jajaja Sense vosaltres jo no estaria así, Gràcies a tots els xiquets. Ui! Me n'he d'anar. Un bes molt fort i una abraçada. Vos estime i pense veure-vos enguany al Betlem que porta el meu nom però que és de tots vosaltres!

Entrevista publicada en 2013 en la revista "Práctico Magazine Sierra de Mariola". Les representacions teatrals del Betlem de Tirisiti per al públic general van començar el dia 20 de desembre i continuen fins al 5 de gener, dia de la CXXX Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi.

Enhorabona als alcoyans afortunats amb el Segon Premi de la Loteria Nacional i que tots passeu un Bon Nadal.

LA CUNA DEL MESÍAS- TEATRO NAVIDEÑO DE LOS SALESIANOS

Éste año la representación teatral de "La cuna del Mesías" por parte de los alumnos y antiguos alumnos del "Colegio Salesianos Sant Vicent Ferrer" ha sido muy especial por la conmemoración del bicentenario del nacimiento de Don Bosco. Más de 200 personas del grupo de teatro "Tesalín" representaron "La cuna del Mesías" con gran éxito, ya que se ha convertido en una auténtica tradición de la famosa Navidad alcoyana. Pastores, demonios, ángeles, Herodes y su guardia, consejeros y esclavas, los Reyes Magos y su séquito, la Virgen Maria con San José y el Niño Jesús forman parte de un bonito Belén que cuenta de forma entrañable relatos de las Sagradas Escrituras. Las funciones teatrales de 2014 se representaron el 12 de diciembre y al no encontrarse en internet ofrecemos a continuación las de 2002, subidas por Joan Jordi Coderch Peidro:

Desde hace semanas Alcoi ya respira ambiente navideño gracias a la iluminación especial que decora toda la ciudad. La llegada de la Navidad y la Epifanía de los Reyes Magos se nota sobretodo en la "Plaça Espanya" donde se ha instalado un Rey Mago gigante. La figura de un gran rey Melchor con su barba blanca ha despertado la curiosidad de muchos niños y mayores que se han hecho fotos con el Rey Mago como ya hicieron en años pasados con los patges, el trineo de caracoles, el árbol de Navidad gigante, el árbol metálico apodado "estenedor" o con el peculiar Pessebre que se pone todos los años en el mismo sitio que el castillo de Fiestas de Moros y Cristianos para recordar el Nacimiento del niño Jesús. Sin duda Alcoi tiene una magia especial en Navidad.

ELS BALLETS: PART ESSENCIAL DELS BOATOS

Els ballets, les conegudes coreografies festeres, són un dels grans reclams dels boatos de les Festes de Moros i Cristians. Totes les capitanies i alferecies tenen com a mínim un muntatge de dansa que arranca els aplaudiments del públic. Les Festes d'Alcoi van ser les pioneres en traure ballets en les Entrades i desde els anys 80 s'han convertit en un dels moments de la desfilada que més esperen els espectadors.

Fent un repàs històric, el antecedent dels ballets a les Festes de Moros i Cristians es situa en l'any 1974. Fa 40 anys a la filà Xanos li tocava desempenyar l'alferecia mora i en el boato van eixir un grup de xiques joves que feien senzills passos de ball al so d'una marxa mora i de forma pausada. Les ballarines de curta edat estaven dirigides per Mari Francis Richart, la coreògrafa alcoyana que actualment està al càrrec del Conservatori d'Alcoi. La filà Xanos buscava innovar en l'Entrada Mora i ho van aconseguir amb les odalisques en moviment que van causar sensació entre el públic a pesar de que molta gent no estava convençuda de la idea original. Però el ballet va trencar la relativa monotonia de la desfilada i hui en dia es impossible concebre un boato sense la presència de les coreografies al ritme de marxes cristianes, fanfàrries, percussió o marxes mores.

Encara que la filà Xanos va ser la primera, el ballet tal i com el coneixem hui en dia va aparèixer fa 30 anys, en 1984 quan la veterana coreògrafa Inma Cortés va preparar un ballet per al capità moro de la filà Berberiscos. La memorable capitania bequetera va triomfar gràcies a Rafael Insa, els palanquins, els lleons, l'elefant i per supost gràcies al primer ballet d'estil semblant a l'actual. Inma Cortés li va donar prestigi al ballet i a la participació de la dona en les Entrades. La primera etapa del ballet de Inma Cortés va ser molt exitosa gràcies a que va ser la primera en traure un ballet en l'Entrada Cristiana en la capitania de la filà Almogàvars de 1989. A partir d'ahí va fer unes fantàstiques coreografies per a la filà Tomasines i Muntanyesos. Molt destacables van ser les quasi 10 coreografies que va preparar per als càrrecs de la filà Cordoneros entre els anys 1991 i 1992. Però aquella sobreexplotació dels ballets als anys 90 van provocar que Inma Cortés s'agafara uns anys de descans fins 1999.

En 1987 els ballets alcoyans van rebre un nou impuls gràcies a l'aparició del grup de ball de Ana Calvo, molt admirada per les filaes. Ana Calvo es va estrenar amb la capitania mora 1987 de la filà Judíos. Es tractava d'un ballet on unes huríes amb panderetes eixien d'una jaima rosa, color de la filà. Desde aquell any Ana Calvo ha preparat moltes coreografies. En 1988 va ser molt aplaudit el ballet miquero amb fulles de palmera que es movia amb el "Bolero de Ravel". Ana Calvo va fer doblete en 1990 al encarregar-se de les coreografies de la capitania de la filà Navarros i de la capitania de la filà Verds, per tant va eixir pel matí amb els cristians i per la vesprada amb els moros amb un ballet sobre cavallets. Altres coreografies antigues seues són de la capitania de la filà Cruzados de l'any 1993 i de la tribal alferecia abencerraje de 1994. En 1995 Ana Calvo va ser la primera en incorporar a ballarins masculins en els seus muntatges i filaes com Aragonesos, Cides o Mozàrabes han comptat amb grups de ball mixtes on els homes tenien un paper tan rellevant com el de les dones. No obstant, les ballarines femenines són les grans protagonistes de les coreografies com s'ha pogut veure en balls sumptuosos que Ana Calvo ha preparat per a les filaes Berberiscos en 1998, Miqueros en 2001, Verds en 2004 o Magenta en 2005. Els seus ballets més famosos venen junt a la filà Realistes per l'espectacularitat de l'alferecia 1996 amb el cavall articulat i el ballet del pavo real que va ser el plat fort de la capitania mora 1997 de la filà Realistes. Ana Calvo sempre ha reivindicat el paper de la dona en la festa i ho va fer públic en una fantàstica coreografia per a la capitania cristiana de la filà Mozàrabes en 2002 on unes cristianes i uns moros ballaven junts i acabaven formant una al·legòrica esquadra. El seu suport a la integració de la dona li va dur alguns problemes en aquells anys en que hi havia certa discriminació i el grup Fonèvol denunciava que les dones no tingueren les mateixes condicions que els homes en la festa. Un dels últims ballets d'Ana Calvo va ser el colorista "Gitanes del desert" que va desfilar amb l'alferecia mora 2008 de la filà Abencerrajes.

La següent en sorgir al panorama fester alcoyà va ser Ana Botella que tenia un vincle familiar amb el capità moro 1991 de la filà Magenta. Però la seua popularitat va augmentar a partir de 1997 gràcies a les filaes Asturianos i Llana. La coreografia de el bé i el mal i la del drac de foc, les dos per a la filà Almogàvars en 2002 i 2003 la van consolidar com a coreògrafa. A partir d'ahí va fer grans actuacions per a la filà Tomasines en 2004 i 2005 amb la festa de màscares al castell dels arlequins, per als Cruzados en 2007 als jardins de palau, per als Aragonesos en 2009 amb la mort. Però la seua especialitat era la "danza del vientre" per a l'Entrada Mora com ens ho va demostrar amb els càrrecs de la filà Xanos en 2002 i 2003, amb la Magenta al 2004 i 2005, o amb els Mudéjares al 2007 i 2008. Ana Botella té un grup de ball infantil que fins hi tot ha eixit al programa televisiu "Tu si que vales" i que en les Festes d'Alcoi ha eixit amb les filaes Realistes i Berberiscos. Amb el públic cansat del mateix estil i la "danza del vientre" molt explotada, Ana Botella va fer un gir radical i va canviar les seues coreografies en 2012 amb la impactant font de la capitania dels Berberiscos al 2012. El nou estil de Ana Botella juga amb un vestuari i un moviment que simula elements de la natura i sempre acompanyats d'una carrossa amb ballarines damunt. D'aquest tipus de coreografies trobem les estreles lluminoses de l'alferecia llanera de 2013, el desert del capità moro 2014 de la filà Llana o els últims ballets de l'alférez cristià 2014 de la filà Vascos inspirats en la natura i els akelarres de bruixes.


Per a molts Virginia Bolufer és la millor coreògrafa que té Alcoi actualment. El seu debut va ser en l'alferecia mora 1992 de la filà Ligeros i va continuar en la capitania de l'any següent. En la capitania de la filà Mudéjares en 1994 va inventar una de les seues senyes d'identitat: els ballets africans. L'estil africà i massai de Virginia Bolufer es va veure reflectit en les filaes mores de Berberiscos i Benimerines 1998, Judíos 2001 amb els Atungulu, Magenta 2005 amb els Magen-We, Mudéjares 2008 amb els animals salvatges o per a la filà Benimerines en la plujosa alferecia mora de 2012. Però també ha fet coreografies d'estil àrab per als Benimerines en 1999, Realistes en 2010 amb el cavall de foc i en 2011 per a l'eclipse, per als Berberiscos en els seus càrrecs moros de 2011 i 2012 i per a la filà Llana en l'extens boato del capità moro 2000. També a l'any 2000 va traure un doble ballet en que les ballarines es dividien vestides com el sol i la lluna. Altre dels seus famosos ballets dobles és el dels cavalls per a l'alferecia mora de la filà Ligeros l'any 2006. Per als Ligeros també ha fet ballets sensuals com el del te de 2007. Altre ballet sensual de Virginia Bolufer va ser el de les banderes, fet per a la filà Magenta en l'alferecia mora 2004. Virginia Bolufer és la coreògrafa que més ballets a preparat per a la filà Andaluces ja que ha participat en els últims 4 càrrecs contrabandistes (alférez 1995 i 2009 i capità 1996 i 2010) L'any 1996 tots els ballets de l'Entrada Cristiana van ser seus, destacant els llops de l'alferecia de la filà Asturianos. En la capitania de la filà Asturianos 1997 va repetir amb una meravellosa coreografia al compàs de la marxa cristiana "Gloria". Els ballets medievals que ha fet eren per a les filaes Almogàvars en els seus càrrecs de 2002 i 2003 i per als Cruzados en la capitania de 2007 i al ritme de "Pere l'ermità" en la impressionant alferecia cristiana de 2006 rememorant les Croades. El seu ballet més recent és el de l'alférez Judíos 2014 amb les cadenes però a Virginia Bolufer també la veurem en les Entrades 2015. Però el seu ballet més recordat és la històrica palmera de la capitania mora 2007 de la filà Ligeros. Aquest ballet sobre l'arena del desert i la carrossa amb ballarines enganxades movent-se com una palmera va marcar un abans i un després en les Entrades d'Alcoi.


Carmina Nadal va revolucionar el mon dels ballets festers en 1993 amb una teatral posada en escena sobre Sant Jordi i la Cucafera per a l'alferecia cristiana de la filà Alcodianos. En 1994 amb la capitania de la filà Alcodianos va tornar a muntar una coreografia teatral centrada en unes titelles. La unió de Carmina Nadal amb la filà Alcodianos va continuar amb l'alferecia 2007 i la capitania 2008. En 1995 va sorprende amb les aranyes de l'alferecia mora de la filà Marrakesch. La filà Marrakesch és la filà de la seua família i per això sempre ha preparat coreografies per a ella, per exemple el ballet del Sol en la capitania de 1996, el ballet de la tempesta al desert en l'alferecia de 2009 (les dos amb la música de "Tonatiuh") o el ballet dels tintorers en la capitania de 2010. Desde l'any 1993 ha eixit ininterrompudament a les Entrades d'Alcoi i alguns anys tant als moros com als cristians. També ha preparat moltes coreografies per a la filà Maseros, destacant la dels espantaocells amb l'alférez cristià 1998 que va ser molt graciós i simpàtic. Amb la filà Maseros ha seguit una espècie de cicle amb el ballet de la "Sembra del camp" en la capitania de 1999 i en el ballet de la "Sega del camp" en l'alferecia de 2012. El ritme trepidant i accelerat dels ballets de Carmina Nadal es deixa notar desde el ballet africà del 2000 i el dels genis màgics de 2001, els dos per als càrrecs moros de la filà Judíos. El colorit és un dels signes d'identitat del grup de ball de Carmina Nadal com es pot apreciar en l'alferecia cristiana dels Cruzados l'any 2006, l'alferecia mora dels Berberiscos l'any 2011 o la capitania mora dels Benimerines l'any 2013. També va preparar tres excel·lents ballets per a les filaes Almogàvars i Verds entre els anys 2002 i 2004. L'any 2005 Carmina Nadal va ballar al ritme de "Adalil" amb l'alferecia cristiana de la filà Muntanyesos i en el mateix any va oferir a Alcoi un preciós ballet en l'alferecia mora cordonera. Però Carmina Nadal es va superar a l'any següent quan baix la pluja va protagonitzar el magnífic ballet de "l'ajedrez" en la capitania 2006 de la filà Cordoneros. En 2007 un dels ballets més aplaudits va ser el de l'arbre encantat de la capitania de la filà Cruzados i tot havia eixit de la gran imaginació de Carmina Nadal.


Inma Cortés no va abandonar la seua carrera artística i després d'un parèntesi va tornar a les Entrades d'Alcoi l'any 1999 amb un ballet sobre el desert per a la capitania mora. En aquesta coreografia, contractada per la filà Benimerines, les ballarines es separaven en arena, aigua i arbres i va resultar tot un encert que va rellançar la carrera de Inma Cortés. La filà Vascos va confiar en ella en l'alferecia de l'any 2000 i en la capitania de l'any 2001. En la capitania mora de la filà Miqueros 2002 el grup de ball de Inma Cortés va deixar a tot Alcoi amb la boca oberta per l'equilibri amb el que ballaven amb cànters damunt del cap. Un dels ballets amb més qualitat de Inma Cortés és el de la cort del rei Sancho amb figures gegants i un preciós vestit medieval de color roig. Aquesta ballet es va estrenar amb l'alferecia cristiana 2003 de la filà Navarros. Degut a l'èxit anterior la filà Navarros va repetir amb Inma Cortés en la capitania del 2004. Els càrrecs de la filà Magenta entre 2004 i 2005 van ser molt productius per a Inma Cortés perquè va posar en escena dos ballets de marcat caràcter oriental durant l'Entrada Mora, la de 2004 amb mal temps i la de 2005 amb sol. Altres ballets moros que ha fet Inma Cortés van ser per a l'alferecia 2007 de la filà Mudéjares i per a la capitania de la filà Abencerrajes en 2009. Després d'un altre descans llarg Inma Cortés ha reaparegut en les Festes d'Alcoi amb un cuidat ballet per a la capitania cristiana 2014 de la filà Gusmans.


La filà Cordoneros va ser la descobridora d'una nova coreògrafa en la seua capitania mora de l'any 2006. Es tracta de Maria José Albors que té un estil més clàssic i simple però que s'ha fet un lloc en els últims anys. Per al seu primer encàrrec l'any 2006 va fer dos exquisides coreografies a l'Entrada Mora. Amb la crisi econòmica la competència s'ha fet més forta i els ballets amb un preu més barat han irromput en les Entrades d'Alcoi. Prova d'aquest fet és el grup de ball de Maria José Albors amb algunes coreografies més fluixetes com la de la filà Aragonesos en 2008, la de la filà Andaluces en 2009, la de la filà Cides en la perjudicada alferecia cristiana de 2011 o la de la capitania mora dels Realistes al mateix any. A pesar de que Maria José Albors ha rebut algunes crítiques pels seus ballets, alguns si que han estat molt ben treballats com el de "la ferreteria" de la capitania cristiana 2009 de la filà Aragonesos, la mort del Cid en la capitania cristiana 2012 o la de l'alferecia mora de la filà Realistes en 2010 que es pot veure en el següent vídeo:


La retirada d'Ana Calvo com a coreògrafa en la capitania mora 2009 de la filà Abencerrajes va tindre com a conseqüència positiva l'aparició d'un nou grup de ball: Les Gawazi com a successores d'Ana Calvo i que es van estrenar en les dos capitanies de l'any 2010: La cristiana de la filà Andaluces i la mora de la filà Marrakesch. La filà Benimerines les va contractar en els seus últims càrrecs de 2012 i 2013 amb una coreografia per al cabo batidor en l'alferecia i una coreografia sobre el mar en la capitania. També en 2014 van eixir en la capitania mora de la filà Llana amb un espectacular ballet inspirat en les aus, les ales i els falcons. Encara que la primera actuació amb els Contrabandistes va estar passada per aigua tenen un bon futur.

Però a les Entrades de Moros i Cristians també han eixit ballets de grups de ball de fora d'Alcoi. Destaquen el grup "Òpera" i "Masters" de Ontinyent que han eixit en boatos cristians de l'any 2000 i 2011. El ballet "Òpera va estrenar una coreografia en la capitania de la filà Gusmans perquè sabia que l'Entrada Cristiana d'Alcoi és un escaparate pel reconeixement que tenen les Festes a l'hora de promocionar-se.

Un poble com Ontinyent, amb unes magnífiques Festes de Moros i Cristians i unes acadèmies de ball tan internacionals no podien faltar en Alcoi a pesar de que hi ha certa competència sana entre les desfilades de les dos ciutats. El ballet "Masters" amb un estil de Carnestoltes que no és propi d'Alcoi van posar el seu granet d'arena per fer úniques les Entrades de 2011 i més en concret la capitania cristiana de la filà Asturianos. La diferència d'estil artístic entre Alcoi i Ontinyent es va notar però els espectadors van aplaudir molt als ballets de Ontinyent.


També Cocentaina té una coreògrafa molt professional com Alicia Montava. I com el ball no és sols cosa de dones, Alcoi té dos homes baix la direcció de grups de ball: Ángel Martínez i Rafa Felipe Porras que es fan un lloc entre el mon fester amb ballets molt cridaners. Altres filaes alcoyanes han confiat en ballarines no professionals per omplir el seu boato de ballets i algunes han oferit ballets de gran bellesa com per exemple Estrella Vilanova, Vanessa Pastor, Dori Lloret, Marina Espí, Lucía Alòs o el grup Silma. Desde Muro també arriba una coreògrafa molt coneguda en Alcoi: Elena Tudela que ja va fer unes posades en escena sensacionals sobre el bosc i els animals en l'alferecia i capitania de la filà Muntanyesos en 2005 i 2006 i ha tornat a participar en l'Entrada Cristiana aquest 2014, en la capitania cristiana de la filà Gusmans.


Està demostrat que els ballets són molt importants en els boatos i s'han de cuidar per a oferir la màxima qualitat en les Entrades. És per això que les coreògrafes fan un treball tot l'any ple d'esforç per a que el resultat agrade i per això les professionals reclamen més consideració ja que viuen del ball. L'ofici de Virgina Bolufer, Carmina Nadal, Ana Botella, Inma Cortés, Elena Tudela, Maria José Albors i Ana Calvo hauria d'estar més ben valorat i desde el blog donem l'enhorabona a les coreògrafes pels 30 anys de dedicació a les Festes d'Alcoi. Molts ànims i a seguir dignificant els ballets.

LES ENTRADES DE 1984

Les Festes d'Alcoi de fa 30 anys van destacar per la alta participació i una gran plasticitat en les Entrades de Moros i Cristians. El temps va ser solejat però l'horari no es va complir en la desfilada cristiana. Els trages dels dissenyadors Rafael Guarinos, Luis Solbes i Paco Aznar van ser molt innovadors. 30 anys després del recordat 1984 fem un repàs dels càrrecs festers que van protagonitzar les filaes Cides, Maseros, Berberiscos i Benimerines, junt a les esquadres especials de Cordoneros, Tomasines i Almogàvars.

 

Capità Cristià filà Cides 1984. Eladio Silvestre.

 

Capità Moro filà Berberiscos 1984. Rafael Insa.

 

Alférez Cristià filà Maseros 1984. Enrique Moltó.

 

Alférez Moro filà Benimerines 1984. Rafael Rodes.

 
Esquadra de negres capità filà Cides. Disseny de Paco Aznar.

 

Esquadra d'enmig filà Tomasines. Disseny de Paco Aznar.

 

Esquadra 50 anys filà Almogàvars. Disseny de Luis Solbes.

 

Esquadra de negres alférez filà Maseros. Disseny de Luis Solbes.

 

Esquadra de negres capità filà Berberiscos. Disseny de Rafael Guarinos.

 

Esquadra d'enmig filà Cordoneros. Disseny de Paco Aznar.

 

Esquadra de negres alférez filà Benimerines. Disseny d'Alejandro Soler.

Un resum dels grans moments de les Entrades 1984 seria "L'ambientació medieval del capità cristià", "L'estil llaurador de l'alferecia cristiana", "La fastuositat del boato del capità moro" i "La primera alferecia de la filà Benimerines". El Sant Jordiet 1984 s'anomenava Jorge Ilario Pérez.

PASDOBLES DIANERS: AITANA

 Aquest és el post número 400 del blog fester http://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ i per a celebrar-ho presentem un pasdoble fester molt especial: "Aitana" de Tomás Olcina. Un pasdoble dedicat a la alta Serra d'Aitana (1558 altitud) al costat dels pobles d'Alcoleja i Penàguila i prop d'Alcoi. És un pasdoble molt interpretat en la Segona Diana per la seua mescla de solemnitat al principi i alegria festiva en el fort. La Segona Diana de 2015 l'arrancarà el nou Sergentet Moro Nicolás Cano de la filà Alcodianos, encara que el seu paper com a Sergentet Moro el desenvoluparà junt a la filà Judíos que junt als Vascos tenen les capitanies en 2015. Però encara queden mesos per a les Festes de Sant Jordi i de moment arriba Nadal amb una "Campanya de Recollida d'aliments" que ha organitzat l'Associació de Sant Jordi fins el dia 20 de desembre. Els donatius de menjar es poden deixar a les filaes i al "Casal de Sant Jordi".

Títol: Aitana.

Compositos: Tomás Olcina Ribes.

Any: 1979.

BOCETOS RAFAEL GUARINOS AMB APODOS FILAES

Presentem els dibuixos de totes les filaes alcoyanes obra del pintor Rafael Guarinos. Junt a les 28 filaes apareix el apodo pel que són conegudes pels festers i encara que no totes tenen un apodo carinyós o es diuen habitualment, la gran majoria de les filaes conta amb un apodo, més o menys popular dins de les Festes però que completen al nom oficial que tenen registrat en l'Associació de Sant Jordi. Alguns apodos no han sobreviscut al temps i hui en dia ja no es diuen però han estat presents en la història o s'han servit en la fundació de les filaes. Aquest "Llibret de filaes" va ser dibuixat per Rafael Guarinos en 1984 i 30 anys després el recuperem com a xicotet homenatge a un excel·lent dissenyador fester del segle XX: Guarinos.

BÀNDOL CRISTIÀ=

 Filà Andaluces. Contrabandistes.

 Filà Asturianos. La Creueta.

 Filà Cides. Sits.

 Filà Maseros. Llauradors.

 Filà Gusmans. Monjos.

 Filà Vascos. Beatos.

 Filà Mozàrabes. Gats.

 Filà Almogàvars. Llaganya.

 Filà Navarros. Carlistes.

 Filà Tomasines. Rics.

 Filà Muntanyesos. Escata.

 Filà Cruzados. Bravos.

 Filà Alcodianos. Salesians.

 Filà Aragonesos. Batoyeros.

BÀNDOL MORO=

 Filà Llana. Pijos

 Filà Judíos. Sultans.

 Filà Miqueros. Domingo Miques.

 Filà Xanos. Chano.

 Filà Verds. Ayatolàs.

 Filà Magenta. Beduïns.

 Filà Cordoneros. Cordón.

 Filà Ligeros. Pelletes.

 Filà Mudéjares. Palominos.

 Filà Abencerrajes. Tortilla de jolivert.

 Filà Marrakesch. Marrasquets.

 Filà Realistes. Cavallets.

 Filà Berberiscos. Bequeteros.

 Filà Benimerines. Merínidas.