AL AZRAQ EL BLAU

La vida del visir Al-Azraq al llarg del segle XIII és ben apassionant. En el 750 aniversari de la seua mort, anem a recordar la figura històrica que ha inspirat al capità moro d'Alcoi. El nom d'Al-Azraq encara ressona entre muntanyes, barrancs i castells de l'interior d'Alacant. És un ressò incòmode per als que van pensar que conquerir aquestes terres seria fàcil. Per exemple va ser un contrincant dur per al rei d'Aragó, Jaume I el Conqueridor, durant la conquesta de l'actual territori del Regne de València. Abu Abd Allah Muhammad ibn Hudhayl, més conegut com Al-Azraq el dels ulls blaus, és un dels personatges més enigmàtics de la història medieval valenciana. Va nàixer a Alcalà de la Jovada entre 1218 o 1220. Al-Azraq pertanyia als cercles de govern i va ocupar un càrrec important, probablement a la medina de Dénia. Alguns sostenen que no era nord-africà, sinó àrab, ja que el llinatge Hudhayl ​​procediria d'una tribu assentada segles abans a Al-Àndalus, concretament a la medina d'Oriola. El seu autèntic centre de poder va ser el castell d'Alcalà, també conegut com a castell de Benissili, on va tindre la seua residència principal. Era un moment de profunda inestabilitat política a Al-Andalus, marcat per la descomposició del poder almohade, l'aparició de taifes i xicotets regnes islàmics i l'expansió dels regnes cristians. Els territoris de la Marina, el Comtat, l'Alcoià eren una zona muntanyosa, difícil d'ocupar militarment i amb una població majoritàriament musulmana organitzada en alqueries i castells rurals, on hi havia un buit de poder. La capacitat militar d'Al-Azraq el va convertir en un líder polític per a organitzar la defensa de les serres alacantines: Vall de Gallinera, Alcalà, Perputxent, Planes, Cocentaina i Alcoi.

Després de la caiguda de Xàtiva i Dénia en 1244, la presa de Biar a principis de 1245, els sarraïns es van veure obligats a defensar les seues terres amb ferocitat en la Primera Revolta Mudèjar. Amb la signatura del Tractat d'Almisrà el 26 de març de 1244, els Regnes d'Aragó i Castella es van repartir les zones de conquesta de Sharq Al-Andalus. L'avanç de les tropes aragoneses va ser imparable i els musulmans es van valdre d'emboscades, convertint tota la zona de serres en un dels últims reductes musulmans autogovernats. Això li va complicar molt la conquesta a Jaume I, veient-se obligat a firmar el Pacte del Pouet. Va ser un acord entre l'infant Alfons, fill de Jaume I, i el mateix Al-Azraq el 16 d'abril de 1245. Es reconeixia la sobirania cristiana, però conservava el control de diversos castells i garantia una certa autonomia per a la població musulmana. Aquest Pacte del Pouet responia més a una estratègia de supervivència que a una submissió real. Era un tractat per a una rendició progressiva, però els cristians no van complir els termes i Al-Azraq i els seus guerrers es van veure obligats a atacar. 

La pressió dels impostos dels nous governants cristians contra els àrabs va provocar la Segona Revolta Mudèjar. Els mudèjars s'anomenaven així perquè eren els musulmans que vivien en territori repoblat per catalans, amb fortes càrregues fiscals. En 1248 va esclatar una guerra llarga i irregular que s'estengué durant anys i que va posar en greus dificultats el control cristià de les comarques centrals. Al Azraq va utilitzar amb gran eficàcia les guerrilles aprofitant el relleu muntanyós, els passos estrets i el coneixement exhaustiu del territori. Els seus homes atacaven ràpidament i es retiraven als castells o a zones de difícil accés, comptant amb el suport logístic de la població local. Aquesta revolta no fou només militar, sinó també social i religiosa ja que per a molts musulmans representava la defensa de la seua forma de vida davant un sistema feudal aliè i opressor. Va haver períodes de falsa calma on Al Azraq va buscar treves i maniobres diplomàtiques. En diverses ocasions li va escriure cartes a la reina Na Violant d'Hongria, esposa de Jaume I, intentant que ella mediara amb el rei. Fins hi tot va intentar negociar a través del rei Alfons X de Castella, gendre de Jaume I, i es va oferir a capturar castells per al monarca castellà, un fet que va enfadar més a Jaume I. El seu objectiu era aconseguir un estat autogovernat sota el protectorat del Regne de Castella.

La vil·la medieval d'Alcoi es va fundar en 1256, quan Jaume I va fer l'otorgament de la Carta Pobla. A pesar de la resistència, les tropes de Jaume I acabaren imposant-se gràcies a una combinació de pressió militar, setges prolongats i política de càstigs exemplars durant 10 anys. En una boda d'Al-Azraq amb una jove cristiana es va intentar assassinar al rei Conqueridor. Jaume I va assistir pensant que Al-Azraq anava a passar-se al cristianisme com molts mossàrabs. Però era una emboscada a Castelló de Rugat i va estar en perill al incomplir el pacte de vassallatge. Desprès de patir i salvar la vida de miracle, Jaume I va reunir un exèrcit a València. Va anar al Castell de Benicadell, prenent una de les elevacions de la serra i obligant als musulmans a abandonar el setge i refugiar-se a Alcalà de la Jovada. Les traïcions a Al-Azraq el van obligar a quedar-se sense quasi protecció a la Vall de Gallinera. Al perdre Planes, tampoc podia organitzar més falses bodes amb una neboda cristiana dels governadors. El 7 de juny de 1258 es va produir la pressa del castell d'Alcalà i la rendició de la família d'Al-Azraq. Davant la derrota, el visir va ser obligat a abandonar el territori i iniciar un llarg exili.

La única etapa en la que Al-Azrqa va viure en una fortalesa o estances de palau va ser al seu exili nazarita. El Regne de Granada era un dels últims territoris musulmans independents de la península. Allí va ser acollit com un cabdill experimentat i coneixedor de la guerra de Sharq Al-Andalus. Durant la seua estada a Granada va mantindre contactes diplomàtics i militars amb altres líders musulmans i va intentar obtindre suport per recuperar els seus dominis. Però el context polític nazarita també era fràgil i hi havia lluites internes, entre altres les dels Abencerrajes. Al-Azraq va veure limitada l'ajuda efectiva durant dècades, ja que al Regne de Castella va esclatar la Revolta Mudèjar de Múrcia en 1264. Jaume I li va dedicar 19 capítols a Al-Azraq en la seua crònica, sobretot en moments de feblesa quan s'aproximava la Tercera Revolta Mudèjar. A això se sumen alguns textos àrabs i les cartes que el mateix Conqueridor va enviar a la cancelleria reial durant les operacions militars contra l'adversari d'ulls blaus. Durant els 18 anys que Al-Azraq havia estat a l'exili de Granada, els cristians d'Alcoi i Cocentaina havien construït muralles i havien maltractat als musulmans. Al-Azraq va estar fins a 1276 a Granada, acollit per la cort de Muhammad I al-Ahmar i en constant cooperació amb tribus del Magreb. Els Banumarins, d'origen bereber, van anar ocupant zones de la Península Ibèrica, sent coneguda la seua campanya militar de Granada a Córdoba. El rei nazarita de Granada va demanar ajuda al sultà de Fez per a que els Benimerines lluitaren contra les tropes del Regne de Castella. Van ser contractats per Al-Azraq, sabedor de que en Alcoi es preparava la Tercera Revolta Mudèjar. El 5 de maig de 1276, Al-Azraq va retornar a les seues terres acompanyat d'un exèrcit de 250 guerrers a cavall.  Amb 70 anys, el visir d'ulls blaus volia reivindicar els seus dominis i propietats. També volia recolzar a la població musulmana i en cas de morir, fer-ho en la seua terra de naixement. 

Aquesta nova insurrecció va ser més breu, però també més dura i marcada per una violència extrema i una repressió sense concessions. Jaume I va enviar 40 cavallers de Xàtiva i no eren suficients per a guanyar la batalla. Els cristians de la vila d'Alcoi van lluitar animats pel Mossèn Torregrosa, qui tocava les campanes i amb valentia demanava una ajuda divina. Les tropes d'Al-Azraq eren genets experimentats i la batalla pareixia perduda per als cristians. Conta la llegenda que va aparèixer la figura d'un Sant a cavall que portava una bandera cristiana. Sant Jordi llançava fletxes i salvava als cristians mentre que els benimerins l'anomenaven "Walí". Una de les fletxes va acabar als ulls blaus d'Al-Azraq, però és un mite poc contrastat i amb detalls miraculosos. El cabdill Al-Azraq si va morir en la Batalla d'Alcoi i el seu grup militar es va retirar cap al sud. Al Barranc de la Canal els cristians encara van rebre la tirania de l'exèrcit musulmà, ja que a pesar de la rendició els van preparar una xicoteta emboscada a les afores de la vila medieval d'Alcoi. No obstant, la caiguda d'Al-Azraq en el combat cos a cos va ser el final de la resistència musulmana. El domini cristià es va consolidar i les tropes mahometanes mai van tornar a intentar conquerir aquestes terres de muntanyes i valls. Si ho van fer a la costa els pirates berberiscos, però això va passar segles desprès quan ja s'havia produït l'expulsió dels moriscos (1609). Sant Jordi Màrtir va ser proclamat patró d'Alcoi desprès de la seua intercessió en la Batalla de 1276. Per això en 2026 es commemora el 750 aniversari de la mort d'Al-Azraq i també del patronatge de Sant Jordi en les Festes de Moros i Cristians 2026. Un any jubilar marcat pels actes catòlics, i que està deixant de costat una figura històrica de gran transcendència i dignitat: Al-Azraq el blavet.

750 ANIVERSARI DEL PATRONATGE DE SANT JORDI A ALCOI

Al llarg de 2026 la ciutat d'Alcoi celebra l'Any Jubilar firmat pel Papa León XIV. Per a la comunitat catòlica és una noticia molt especial pel significat devocional que té. El motiu pel qual la Santa Seu del Vaticà ha otorgat aquest honor a Alcoi és el 750 Aniversari del Patronatge de Sant Jordi. És una oportunitat única per a les Festes de Moros i Cristians, ja que se li donarà més visibilitat i projecció a tots els actes de l'any, i no sols als del mes d'abril. Aquest temps de gràcia arrancarà el 23 d'abril, festivitat de Sant Jordi, i s'allargarà fins a la mateixa data del proper any 2027. Hi haurà peregrinacions al Temple del patró per a l'obtenció de la indulgència plenària, activitats culturals, actes religiosos i iniciatives turístiques. També es preveuen propostes de caràcter social i benèfic sense deixar de banda la visita de Sant Jordi a les parròquies de la ciutat, els centres de gent gran i escoles, l'Hospital Verge dels Lliris o el Cementeri Municipal. 

L'origen de Nostra Festa es fonamenta en un fet històric de fa 750 anys: La Reconquesta cristiana del segle XIII i l'enfrontament entre la vil·la medieval d'Alcoi, amb pobladors cristians comandats per Mossèn Torregrosa i els musulmans, dirigits pel visir Al-Azraq a la batalla coneguda com de 'La Canal'. La Carta Pobla fundacional d'Alcoi era de 1256. Les primeres revoltes dels mudèjars es van fer en 1244 i 1258, però la pau es va firmar gràcies al Tractat del Pouet de 1245. Després de que els àrabs deixaren la vila, Alcoi va ser repoblada per catalans. Però les tropes mahometanes no s'havien rendit i planejaven desde Granada nous atacs. La batalla d'Alcoi va acabar amb una lluita d'Al-Andalus contra el nou regne de la Corona d'Aragó. El rei Jaume I va enviar 40 cavallers a Alcoi en saber que s'havia organitzat la Tercera Revolta Mudèjar. Mossèn Torregrossa tocava les campanes per a avisar a la població i demanar amparo diví. El capellà Ramón Torregrosa va ser el més valent de tot el clero. Estava en ple retir espiritual quan el 5 de maig de 1276 les tropes mahometanes es van aproximar a Alcoi per a començar un setge i demanar la rendició dels cristians, que anaven perdent. L'ajuda miraculosa del Sant romà de Capadòcia es va fer efectiva quan un genet a cavall va aparèixer llançant fletxes. Una d'elles es va clavar als ulls blaus d'Al-Azraq, nascut a la Vall d'Alcalà en 1218. L'escut de Sant Jordi és una creu roja que representa el Cristianisme sobre un fons blanc i va ser identificat com el salvador dels cristians, i el "Walí" per als guerrers musulmans. La tradició catòlica atribueix la victòria final a la intercessió celestial de Sant Jordi, que va lliurar als alcoyans del domini àrab. L'Aparició providencial de Sant Jordi va decantar la balança cap als cristians, encara que els guerrers d'Al-Azraq eren més nombrosos i els 40 cavallers de Jaume I van ser derrotats en una emboscada al paratge de la Canal. A pesar de la xicoteta venjança, els sarraïns no van conquistar Alcoi i es va proclamar Sant Jordi el patró. Posteriorment aquesta tradició va anar derivant fins a les actuals Entrades i dia dels Trons, en les que també hi ha referències a la mort del visir Al-Azraq en aquella guerra.

El 18 d'abril de 2026 per la vesprada hi ha programat un acte on els trabucs tindran tot el protagonisme. Es farà un Alardo Commemoratiu, ja que es considerat l'acte més antic de les Festes de Moros i Cristians. L'Associació de Sant Jordi comptarà amb la participació de les 28 filaes alcoyanes i donarà la benvinguda a les poblacions festeres on el dia dels Trons tinga una rellevància especial. No només s'inclouran aquelles més properes a la ciutat, sinó que assolirà tot el territori nacional. Fins hi tot hi haurà representacions de festivitats amb pólvora que no tenen tant a veure amb les Festes de Moros i Cristians. Però si que tinguen ostentació del foc en la seua cultura festiva: Valenciana, catalana i vasca.

En un any tan especial, les 2 Entrades del 25 d'abril iniciaran el trajecte engalanat amb uns estandards commemoratius. Muntats a cavall, un representant de cada filà, portarà la bandera confeccionada per a aquesta efemèride. A més a més es va convocar un concurs per a escollir el nou disseny de l'Ambaixador Moro: Óscar Martínez. Dels 6 bocetos presentats el jurat es va decantar per la proposta de Juan Climent. Fins al 25 d'abril de 2026 no sabrem com és el nou trage per a les Ambaixades, però l'artista Jordi Sellés si ha fet pública la seua obra al no ser l'elegida.

Però abans de la primavera ja hi ha activitats de tot tipus preparades al voltant de la figura de Sant Jordi. Culturalment hi haurà presentacions de llibres, fins hi tot sobre la vida del visir Al-Azraq al commemorar-se també el 750 aniversari de la seua mort. Es farà concerts de música medieval i d'orientalisme. Però la música festera no podia faltar i la filà Realistes ha agafat la davantera. El passat 24 de gener de 2026 l'alferecia moro d'enguany va fer un repàs per les marxes mores més significatives dels càrrecs festers. L'antiga Cavalleria Realista va recordar els seus anys gloriosos desde l'esquadra d'enmig 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Als últims 50 anys les marxes mores han tingut una gran evolució, però es va disfrutar de la banda Primitiva d'Alcoi interpretant obres musicals com "Penya Cadell", "El moro del Sinc", "Moros del Rif", "Cavall de foc", "El president", "Any d'alferis", "Menda capità 2002", "Marta" o "Tarde de abril". El concert va tindre caràcter benèfic amb donatius i es va omplir el Saló del Círculo Industrial.

S'han proposat rutes pels paratges que van tindre valor territorial en 1276, tots arrancant desde Alcoi fins a altra població. El patrimoni natural queda integrat a aquesta celebració a través de 5 trajectes perfectament localitzats: Banyeres, Agres, Muro, Benifallim i Ibi. És possible conèixer i reconèixer el patrimoni arquitectònic de la ciutat d'Alcoi a través de diversos recorreguts urbans destacats: L'Església de Santa Maria, el Temple de Sant Jordi, el Museu de la Festa (MAF) i el Casal de Sant Jordi. El Modernisme té una rellevància especial en aquestes rutes que recorren el casc antic d'Alcoi, la Casa del Pavo és un dels edificis més emblemàtics d'un dels trajectes. L'arquitectura industrial està íntimament relacionada amb Nostra Festa. Gran part de les filaes que conformen els 2 bàndols han recuperat, rehabilitat i mantingut antigues fàbriques tèxtils, reconvertint-les en seus socials per a celebrar dinars i "ensayos". La gastronomia alcoyana és molt típica als sopars de les 28 filaes. És el cas de la fàbrica de la Caldera del Gas, o els diferents edificis dels carrers La Cordeta, Sant Jordi o Sant Domènech. Les filaes de càrrec de 2026 també estan il·lusionades amb passar a la història com les capitanies i alferecies del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi: Andaluces, Marrakesch, Asturianos i Realistes.

El logotip de la commemoració és obra de Silvia Sempere i es va presentar el passat mes de juny. Va ser a l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi al Teatre Principal. En aquella reunió també es va fer el sorteig del Sant Jordiet 2026, sent l'escollit el xiquet anglès Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana. El jubileu és un any particular per acostar-nos d'una forma especial a Déu, per mitjà del testimoni del Màrtir Sant Jordi i renovar la fe i la devoció al seu patró. El Papa Francisco recordava que "el jubileu ha estat sempre un esdeveniment de gran importància espiritual, eclesial i social a la vida de l'església". L'arquebisbe de València Monsenyor Benavent diu que "l'any jubilar és un moment de gràcies caracteritzat pel perdó dels pecats i en particular per la indulgències, expressió plena de la misericòrdia de Déu". Fins a abril de 2027 tots els dies hi haurà recepció i missa del peregrí a les 11:00 al Temple de Sant Jordi. També es comptarà amb catequesis específica i peregrinacions de l'escultura de Sant Jordi el Xicotet a totes les parròquies d'Alcoi, centres de majors i escoles concertades. Els dimecres hi haurà "Hora Santa Hakuna" a les 20:30 al Temple de Sant Jordi i a l'abast dels creients hi ha decrets papals, homilies, oracions i himnes a la web https://750sanjorge.org/

FITUR 2026: L'ANY JUBILAR D'ALCOI

Per a donar-li difusió al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, els polítics alcoyans i els encarregats del turisme de la ciutat s'han traslladat a Madrid. Desprès d'anys dedicats al turisme d'interior, la Cavalcada de Reis Mags, la gastronomia, les rutes per paratges naturals o la Setmana Modernista, enguany el protagonisme de la promoció turística és el patró d'Alcoi. No és per a menys, ja que les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi tenen per davant uns mesos molt intensos degut a l'Any Jubilar. És un dels pocs decrets d'Any Jubilar que ha firmat el Papa León XIV per a 2026. A la capital d'Espanya es celebra la Fira Internacional de Turisme més gran del país, en una setmana centrada en els greus accidents ferroviaris. Amb 45 víctimes al descarrilament i xoc d'un Iryio i un Alvia a Córdova, els ànims no estaven per a celebracions. Però l'agenda obligava a promocionar les tradicions valencianes i de la resta de comunitats autònomes. Al stand de la Generalitat Valenciana es van poder presentar les Festes d'Alcoi 2026. Les setmanes anteriors havia hagut acusacions entre el govern local socialista i el PP valencià per no deixar que Alcoi es presentara en el lloc principal. Finalment va haver mediació entre partits polítics i es va aconseguir que l'Any Jubilar no quedara relegat a un segon pla.

 

El matí del divendres 23 de gener les autoritats locals van presentar les novetats dels pròxims mesos a Alcoi. Lorena Zamorano, com a regidora de turisme, va obrir la presentació deixant que també parlaren altres organitzadors o la Diputació d'Alacant. El president de l'Associació de Sant Jordi i l'alcalde d'Alcoi van remarcar la importància que té el patró desde el seu nomenament en 1276 desprès de la Batalla d'Alcoi. El turisme religiós està a l'alça i s'aprofitarà per a l'Any Jubilar que ha donat la Santa Seu del Vaticà a Alcoi pel 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. El pelegrinatge a esglésies de culte es pot alternar amb rutes senderistes. S'ha preparat una que aniria desde València fins a Alcoi. Així es podria plantejar un Camí de Santiago, tractant que totes les poblacions per on passaria la ruta s'integraren, sobretot perquè són localitats de l'interior que pateixen falta de visibilitat. En això pretenen treballar desde el govern del Psoe d'Alcoi, incloent els diferents atractius que pot tenir cada municipi i que perduraran més enllà del propi Any Jubilar , com és el patrimoni cultural, de natura o els plats típics. Lorena Zamorano avançava que s'està plantejant una idea sobre fer una "ruta gastronòmica per les filaes" per al turista que ve i vol tastar la idiosincràsia de la cuina festera.

A la plaça central de Fitur es van mostrar 2 vídeos sobre les Festes de Sant Jordi. El primer era més curt i es centrava en les peregrinacions a la ciutat en un any tan catòlic. El segon vídeo resumia la Trilogia Festera Alcoyana en meravelloses imatges dels actes festers, centrant-se en les Entrades i les cases burgeses del modernisme per les que es celebren les Festes de Moros i Cristians. El logotip de Silvia Sempere per al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi va presidir tots els discursos diplomàtics de Paco García, Toni Francès o Israel Martínez. A l'acte institucional a Fitur també van acudir regidors de dretes de l'Ajuntament d'Alcoi, autèntic organitzador de la promoció turística. Lorena Zamorano va fer al·lusió a no tindre presència de mandataris de la Generalitat Valenciana i de la Diputació d'Alacant, i que les 2 administracions no mostraren el suficient  suport institucional. Tot i això, va haver molta afluència de gent a Fitur per la repercussió mediàtica que desperten les Festes d'Alcoi. 

Fins hi tot el Club Deportivo Alcoyano s'està bolcant en els atractius del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. La tercera equipació de l'equip de futbol té una camiseta en homenatge a la creu de Sant Jordi. "La georgiana” la van lluir els quatre capitans de l’Alcoyano, rebent els aplaudiments del públic assistent. La presentació va comptar amb la intervenció del vicepresident de l'Associació de Sant Jordi, Ismael Juan Gisbert va agrair el gest de la Societat Anònima Esportiva del CD Alcoyano en dedicar la tercera equipació a la figura del patró i a l'entitat que el vetla. La iniciativa “dignifica la Festa i reforça el vincle històric entre Alcoi, el seu equip i el seu patró”. Es va anunciar la signatura d'un conveni marc de col·laboració entre el CD Alcoyano i l'Associació de Sant Jordi per als pròxims 2 anys. Un acord que beneficia les 2parts i servirà per unir encara més Festa i esport. S'establiran línies de treball conjunt però que no contemplen aportacions econòmiques, sinó sinergies institucionals i de promoció cultural.

MÚSICA PER A SANT ANTONI

A meitat de gener el fred és fort, però les ànimes dels valencians cremen gràcies a la festivitat de Sant Antoni. Fogueres gegants com la de Canals calfen l'ambient, mentre que a Alcoi es fa una rostida i una Romeria a l'ermita de Sant Antoni. Muro celebra la seua tradicional Fireta, amb tendetes medievals i productes artesanals i gastronòmics. La música és vital en totes les festes valencianes, i en Sant Antoni el protagonisme l'agafen les xirimites. El patró dels animals té varies obres musicals dedicades, o altres que es solen interpretar en la seua festivitat. Una de les més conegudes és "Sant Antoni, la festa" del compositor Antoni de la Asunción. Al ser una festa d'hivern, hi ha un passacarrer molt adequat per a Sant Antoni del porquet: "El gener". Però també "Febrer" és un pasdoble que ens transporta a les poques alegries que ofereixen les baixes temperatures. Juan Calatayud Castelló va crear "Febrer" per a les Festes de Moros i Cristians de Bocairent. Les melodies populars de la Serra Mariola són molt volgudes per la gent, i una de les obres musicals que recolleix cançons antigues és "El sabater". Jordi Ribera Frances li la va dedicar a l'alférez cristià 1998 de la filà Maseros d'Alcoi, però va quedar com una peça musical associada a la romeria del diumenge de gener. Desde 1990 el grup de danses Sant Jordi fa un recull de balls típics a la plaça del paratge natural. La Romeria de Sant Antoni d'Alcoi, enguany el 18 de gener, acaba prenent llonganisses i botifarres torrades a la seua ermita. Per tant "Pere l'ermità" de "Bene Ripoll és interpretada per les colles de xirimiters i tabaleters. Sant Antoni es va convertir en ermità i una llegenda el va fer patró dels animals a tot el món. Asseguraven que tenia cura dels animals i els defensava com ningú. De fet, en moltes de les seues imatges apareix al costat d'un porc xicotet. "Alicanya" és de José Rafael Pascual Vilaplana, i com a bon murer va composar una peça musical apropiada per a la Fireta de Sant Antoni del seu poble. El 17 de gener és el dia de Sant Antoni del porquet i es fan benediccions d'animals. Però a Muro un cor canta "El tio Pep" per a inaugurar la Fireta a la plaça de l'Ajuntament. La cançó popular es va convertir en marxa cristiana al 2006. A disfrutar de Sant Antoni i la seua música!

PLUJOSA CAVALCADA REIS MAGS D'ALCOI 2026

La borrasca Francis va condicionar el desenvolupament de les activitats del 5 de gener a Alcoi. La pluja ja havia empanyat el Bando Reial del 4 de gener de 2026 i es va cancel·lar el Campament Reial al Preventori. Va ser entendible que no es tornara el donatiu benèfic de l'Associació Cultural Samarita, encara que a alguns cal recordar-los que la solidaritat és una virtut. Com la virtut de Ses Majestats de vindre en camell desde tan lluny a pesar del fred i el risc de nevades. I és que venien carregats, com solen dir els més refranyers. La Cavalcada 2026 va acabar a l'Avinguda País Valencià amb molta pluja i poca neu. L'Ajuntament d'Alcoi i els organitzadors tenien alternatives per si el temporal polar era massa fort, però tot va eixir bé. Enhorabona perquè no era una tasca senzilla en eixes circumstàncies, més complicades que màgiques.

Els heraldos amb les banderes quatribarrades i els trompeters i timbalers a cavall anunciaven l'inici de la CXLI Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. L'estrela i el seu genet obrien el seguici amb la música de xirimiters i tabaleters. Darrere dels fanalets i el poble desfilava altra colla de xirimites que animava al públic congelats a les voreres. Cantant nadaletes va aplegar el primer grup de danses tradicionals: Carrascal. La màgia envaïa "El Camí" desde les 18:00 quan va aplegar la carrossa de l'Emissari Reial. En 2026 se li va instal·lar un parasol per a resguardar-se de la insistent pluja. Antorxers i el grup de danses Sant Jordi continuaven la comitiva amb melodies populars que a tots els sonen, encara que els passos de ball són un poc més complicats. La reportera Berta Báidez va ser la més entrevistadora i parladora de la retransmissió en directe d'À Punt. Fins hi tot el rei Gaspar va reivindicar la cultura valenciana en un moment en que la televisió pública dedica massa programes a la tauromàquia i poc contingut a la llengua i història de les 3 províncies.

Xiquets i xiquetes menjaven castanyes i es resguardaven del fred, però esperaven impacients l'arribada dels Reis d'Orient. Els romans i ajudants llançant caramels precedien al Rei Melchor. Acompanyat per palmiters del Club de Judo Alcoi, el rei blanc i vell va repartir besades desde el seu camell. Com sempre, el rei negre anava enmig com és tradició desde fa molt de temps. Hi ha que recordar que la Cavalcada d'Alcoi data de 1885 i és la més antiga d'Europa, i per tant del món. Com és habitual desde fa dècades, el rei Baltasar estava acompanyat d'una filà, en 2026 els cristians dels Vascos. Els paraigües es van obrir al carrer Sant Nicolau per a rebre al rei Gaspar. El rei de la barba marró va tindre que baixar del camell abans i besava als xiquets i xiquetes entre els col·laboradors i guardians de les associacions veïnals. Els camells estaven més nerviosos de l'habitual, però la Quadra Peluca fa un gran treball entrenant-los. Els cofres d'encens, or i mirra van arribar un poc banyats a la Plaça d'Espanya, però va ser en aquest punt quan més força va agafar la pluja. La rapidesa de la baixada per la part de la Glorieta no va evitar que l'Adoració es banyara. Els 3 Reis Mags llançaven fum per la boca perquè feia fred a l'exterior, però dins tenien la calidesa del carinyo dels xiquets i xiquetes.

No ploïa a la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi desde 2010 i 1997, però mai s'havia vist una Adoració al Jesuset amb aiguaneu. Els focos encaraven a Melchor, Gaspar i Baltasar entre una pluja que no va apagar el castell de focs artificials. Desde l'Església de Santa Maria es va veure un espectacle pirotècnic inèdit per la pluja. Però la música era la de sempre: "Haleluya" de Haendel. Sant Josep i la Mare de Déu es van emocionar amb el seu fill quan els Reis Mags es van agenollar a entregar-los els regals. La Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi està declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural. Per lo tant els patges amb betún estan protegits com a part d'una tradició llegendària. En 2026 els ajudants dels Reis Mags no van poder pujar per les escales. Accedir reptant fins als balcons posava en perill la integritat física amb els carrers banyats, així que es va optar per la via fàcil. Els patges entraven a les cases per les portes i així portaven els regals i joguets als xiquets i xiquetes que s'havien portat bé. Tot un triomf, ja que que es van saber superar els problemes.