Una volta més, al transcurs del Mig Any 2024, es van desvetllar els noms dels dos protagonistes de les Festes d'Alcoi 2025. I una volta més les expectatives no van acabar de complir-se i dos homes poc coneguts han sigut els escollits. El regidor de Tradicions va nombrar a Francisco Carchano com a director de l'Himne de Festes i a Ximo Canet com a pintor del Cartell de Festes 2025. Segons el socialista Jordi Martínez "Tant Ximo Canet com Francisco Carchano són dos alcoians amb una llarga trajectòria professional, i aquest nomenament és un acte de reconeixement de la seua ciutat. Als dos els ha fet molta il·lusió. Estic segur que amb Ximo Canet tindrem un cartell de gran qualitat i que totes les bandes i el món de la música s'alegraran perquè el director de l'himne siga aquest compositor veterà”. Amb 89 anys dirigirà l'Himne de Festes el divendres 2 de maig de 2025, sent un dels més majors en tindre aquesta responsabilitat musical.
FRANCISCO CARCHANO MOLTÓ: Va nàixer a Alcoi el 4 de març de 1936. Entra a formar part de la banda Unió Musical d'Alcoi de la qual és nomenat subdirector. Realitza estudis superiors a València i Alacant i és especialista en cursos de direcció de música contemporània i anàlisi musical. Amb posterioritat també forma part de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi com a instrumentista de baix. En aquesta última banda també va ser nomenat subdirector. Ha dirigit les bandes d'Alcoleja, Gorga, Benilloba, Penàguila i la Unió Musical del Serpis d'Alcoi. Cal destacar la seua relació amb Torrevella, on dirigeix la banda Unió Musical Torrevejense i és creador del Conservatori de música d'eixa ciutat. En el seu haver té un repertori tant d'obres simfòniques com música festera. La més important és "Ramón Petit" dedicada al capità cristià 1993 de les Festes d'Ibi. Però també és la marxa cristiana de referència de la filà Tomasines d'Alcoi.
XIMO CANET SANZ: Nascut a Alcoi en 1967, serà el primer en ser protagonista dels Moros i Cristians d'Alcoi. El dia 1 d'abril vorà com es descorre la cortina en la façana de l'Ajuntament per a descobrir la imatge que representarà la Festa. Format en la EASD Alcoi, València i Barcelona, és un artista autodidacta polifacètic i multidisciplinari. Treballa diversos procediments pictòrics i es considera pintor matèric amb un estil d'abstracció figurativa. Treballa moltes voltes la pintura al tremp amb pigments naturals, de vegades buscant com incorporar el sentit de l'olfacte a la seua obra. També ha realitzat monotips amb la tècnica del jaspiat a l'oli sobre diversos suports. Tal volta l'obra incloga detalls de les filaes de càrrec de 2025: Aragonesos, Abencerrajes, Andaluces, Marrakesch i Miqueros.
A més a més a les últimes setmanes també s'han celebrat els concursos de Sargento Major i Sergentet Infantil del bàndol moro. Mauro Camáñez Català, de la filà Judíos, va ser elegit el 14 de setembre de 2024 com a Sargento Major Moro d'Alcoi dels pròxims 4 anys. Era el candidat preferit desprès de presentar-se en varies ocasions. Per fi va obtindre el resultat de no rendir-se i l'experiència va fer que fora el més votat pel jurat. Hi havia 14 candidats i això va fer que el concurs s'allargara durant 4 hores. Això va preocupar al nou president de l'Associació de Sant Jordi, Paco García Carrillo, ja que la durada era excessiva i es necessitaven canvis. Els aspirants que van passar a la segona ronda van ser Gemma Carbonell, Nicolás Pérez, Rubén Català, Antonio Mora, Xavier Ferrándiz, Diego Ortiz i el ja nou Sargento, Mauro Camáñez. Cada un va participar amb el pasdoble que ells mateix han triat, destacant a Carlos Díaz que va quedar segons i substituiria al fester de la filà Judíos en cas d'accident. Mauro Camáñez s'estrenarà en la Glòria Major del diumenge de Resurrecció: 20 d'abril de 2025. Curiosament fa 25 anys el seu pare va ser l'alférez moro 2000 de la filà Judíos i Mauro va ser el rodella en unes Entrades que també es van celebrar a principis del mes de maig.
El dissabte 14 de novembre va ser el torn del concurs de xiquets i xiquetes. Hi havia 4 candidats a Sergentet Moro per a la Glòria Infantil del 27 d'abril de 2025. Dos eren de la filà Berberiscos, però finalment va guanyar una xiqueta de la filà Realistes. La jove festera Valeria Abad Botí és la nova Sergenteta Infantil Mora després de guanyar a la seu social del Sant Jordiet 2025. El miquero Martín Bellver va fer d'amfitrió donant l'enhorabona a Nicolás Agulló per quedar segon i a Valeria Abad. La jove succeeix d'aquesta manera Aitana Cantó i a Abril Albero, per la qual cosa ja són tres les xiquetes que han ostentat de forma consecutiva el càrrec de Sergenteta Infantil Mora. A més compartirà càrrec amb Ona Santonja, Sergenteta Infantil Cristiana. Valeria Abad té 9 anys i va al col·legi Santa Ana, sent filla i néta de festers de la filà Realistes. La composició obligada va ser 'Aitana' de Tomás Olcina, i a la segona ronda es va interpretar 'Tayo' de Francisco Esteve, 'Remigiet' de Julio Laporta Hellín i 'El k'sar El Yedid', de Camilo Pérez Monllor, que va ser el pasdoble amb el que va desfilar la guanyadora. Tots els temes van ser interpretats per l'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi.
Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2025 se celebraran finalment al maig, tal com va proposar l'Associació de Sant Jordi en l'Assemblea General que la institució va celebrar abans de la festivitat del Corpus Christi. El motiu de desplaçar la Trilogia Festera Alcoyana al 3, 4 i 5 de maig és culpa de la tardia Setmana Santa. La Glòria eixirà al carrer el 20 d'abril per ser Diumenge de Resurrecció i per tant no dona temps a programar tots els actes previs en dos jornades. El 27 d'abril es celebrarà l'estimada Glòria Infantil on xiquets i xiquetes agafaran el relleu com a protagonistes.
Els festius locals serà en el dissabte 3 de maig, coincidint amb el Dia de les Entrades, i el dilluns 5 de maig que seran el Dia del Alardo. Queda per resoldre si el 23 d'abril serà festiu o no ja que l'Associació de Sant Jordi va demanar en el seu moment a l'Ajuntament que instara a la Generalitat Valenciana a aprovar la possibilitat d'adaptar un festiu autonòmic a les circumstàncies de la ciutat. Aquesta petició va ser portada al ple en forma de moció i va tirar avant sense comptar amb el suport dels partits de l'oposició. “El Consell Econòmic i Social ha ratificat les dates que ha marcat l’Associació de Sant Jordi, que ha sigut present en aquest Consell. Apostem pel diàleg i consens entre la Institució i l'Ajuntament" va dir el regidor de Festes, el socialista Jordi Martínez. Desde 2013 el govern local aposta per les Festes de Sant Jordi en cap de setmana, i les polèmiques del passat han quedat enrere. No obstant, si es demana que el 23 d'abril es celebra alguna commemoració civil, religiosa, cívica i festiva per a recordar al patró d'Alcoi i contentar als més conservadors.
El divendres 2 de maig el paper principal ja no serà dels Sargentos i Sergentets, sinó del director de l'Himne de Festes. Francisco Carchano és conegut per les seues marxes cristianes, però passarà a la història com qui dirigeix a les bandes en el dia dels músics. Desprès de l'interpretació de "El Sig" de Gonzalo Barrachina es faran les últimes Entraetes. Quan encara siga de nit arrancara els primers pasdobles en la Primera Diana.
El dissabte 3 de maig la matinera Diana donarà pas a l'Entrada Cristiana. A les 10:30 arrancarà el capità cristià de la filà Aragonesos: Salvador Albero Gonzàlez. El següent punt d'atenció serà l'esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes i per a tancar la desfilada estarà l'alférez cristià de la filà Andaluces: José Cortés Blasco. Esperem que la pluja no afecte als boatos com en anteriors càrrecs contrabandistes. Els dos boatos cristianes estaran dissenyats per César Vilaplana.
La vesprada pot ser lluminosa o nuvolada, però està clar que qui més brillarà serà Indalecio Carbonell Pastor. El capità moro de la filà Abencerrajes deixarà pas al Sant Jordiet de la filà Miqueros: Martín Bellver Sevila. El xiquet viu a València i segur tindrà algun record per als afectats pel desastre de la Dana a l'Horta Sud. L'esquadra d'enmig de la filà Xanos i l'alférez moro de la filà Marrakesch seran altres moments esperats de l'Entrada Mora. Ana Gisbert Mira-Perceval es convertirà en la primera dona en desempenyar un càrrec fester principal a Alcoi. Juan Climent s'encarrega dels trages de l'alferecia mora, mentre que Santi Carbonell es despedirà del disseny fester amb la capitania mora abencerraje.
El diumenge 3 de maig serà el dia central de les Festes de Moros i Cristians. Els catòlics tenen una cita en la Missa Major i la Processó General. Però és en la matutina Processó de la Relíquia on es pot contemplar per primera volta el trage romà del Sant Jordiet, com també al detall la de la resta de càrrecs, favorites, cavallers i dames. A part dels dinars de les filaes, l'ambient festiu dels passacarrers farà viure l'alegria a l'aire lliure. Esperem que el fet de que en maig la primavera està més avançada permitisca unes bones temperatures. Al 2024 va fer molt de fred i actes com la Segona Diana o la Retreta es celebraren en condicions gèlides.
L'estafeta, les ambaixades i l'Alardo centraran una jornada sorollosa i amb molt de fum. Serà el dilluns 4 de maig, conegut com el dia dels Trons. La culminació del dia i de les Festes de Moros i Cristians serà l'acte de l'Aparició de Sant Jordi desde les almenes del Castell de Festes. Fa 30 anys va ser un xiquet miquero qui va tirar les fletxes damunt d'un cavall blanc. Esperem que Martín Bellver tinga més sort que en 1995 i no ploga.
El 29 d'octubre de 2024 quedarà marcat com un dia negre en la història d'Espanya i València. Les pluges torrencials que van descarregar a l'Horta Sud aquell dimarts nefast han provocat una desgràcia horrible. Dies abans l'Agència Estatal de Meteorologia ( AEMET ) va advertir de l'arribada d'una DANA. En concret, va activar els avisos per pluges, tempestes i vent en gairebé tot el vessant mediterrani. Però les autoritats del govern autonòmic de Carlos Mazón no van fer massa cas. Dimarts, passades les 7:30 del matí, AEMET va canviar les alertes, d'estar en taronja, va passar a roig, però el PP no ho va considerar perillós. Hi havia que tindre precaució a la zona de Catadau on rius, rambles i barrancs estaven creixent. El riu Marbre es va desbordar a la Plana d'Utiel i ja es sabia que de cara a la nit la desgràcia arribaria als pobles costers. El fort temporal va provocar que el barranc del Poyo es desbordés a Xiva i posteriorment arrasés també amb els municipis de Torrent, Picanya, Paiporta, Benetússer, Sedaví, Massanassa i Catarroja. Al vídeo, sota aquestes línies podem veure la força amb què l'aigua va arrossegar tot el que tenia al seu camí. Com a conseqüència, els carrers es van col·lapsar pels cotxes, el fang, les escombraries, els fanals, els ponts arrencats per la força de l'aigua, els mobles i objectes de baixos inundats. Milers de persones van quedar atrapades a la carretera V30 i a centres comercials amb incertesa i por per la resta dels seus familiars. Durant aquella vesprada les xarxes socials es van convertir en el refugi i l'altaveu de molta gent atrapada per demanar auxili. No va ser fins a les 20:00 d'aquell dia quan la població va rebre l'alerta telefònica perquè no eixiren de casa pel fort temporal. Tot i això, els mateixos veïns ja podien veure el panorama amb els seus propis ulls i molts cotxes ja estaven bloquejats per l'aigua a la carretera.
Va ser el dimecres 30, quan la llum del dia va deixar veure les innombrables destrosses i pèrdues que ara tocava recompondre. Això a nivell material, a l'altra cara de la moneda trobem la desesperació per trobar familiars i amics en parador desconegut. Milers de persones desaparegudes i una llista de morts que anava augmentant durant les hores. Veïns d'altres pobles es van bolcar amb aquest desastre i es van acostar a les zones més afectades per donar-los aliments bàsics, mantes, aigua... a més de portar tota mena de material per ajudar a desfer-se del fang i apartar els objectes que hi havia als carrers i les obstaculitzava. De fet, encara avui dia hi ha hagut molts punts en situacions extremes que necessiten desesperadament més recursos. Tot i les ajudes, que han anat arribant amb comptagotes, la ràbia dels veïns ha anat en augment passats els dies a causa del sentiment d'abandonament per part de les administracions i del govern del PP. A això li sumen la seua incredulitat en veure com les alertes pel temporal van arribar tan tard, la desolació per quedar-se sense res i estar exhausts per la lentitud amb què tot avança. moltes les associacions que han recaptat fons, aliments, aigua, productes de neteja, etc. per enviar-los a València. Paral·lelament a la falta de prevenció i ajuda dels polítics de dretes, centenars de voluntaris presten la seua ajuda i, encara que sempre és ben rebuda, encara cal molta més. Tot i el bonic gest de voler cooperar, les autoritats sanitàries insisteixen en la importància d'autoprotegir-se correctament per evitar encomanar-se per l'alta exposició d'aigües contaminades , cases florides als habitatges i el risc d'intoxicar-se amb monòxid de carboni.
El canvi climàtics fa que cada volta hi haja més temporals de gota freda i Danes que deixen grans quantitats de pluja en poques hores. En una hora Turís va registrar 184,6 l/m2, que és el valor màxim històric registrat a Espanya, davant dels 159,2 l/m2 acumulats a Vinaròs (Castelló) el 19 d'octubre del 2018. En 24 hores el 29 d'octubre l'estació meteorològica va recollir 771,8 litres per metre quadrat i la precipitació màxima en deu minuts va ser de 42 litres per metre quadrat, segons l'autoritat meteorològica. Els primers dies Carlos Mazóns va admetre que hi havia cossos sense vida, però va rebutjar la col·laboració de França, Marroc, Turquia, Portugal i Itàlia i moltes comunitats autònomes. No volia crear el caos, mentre el seu comité d'expert anunciava la gravetat de la situació. Els països del nord d'Europa no van oferir solidaritat i els més humanitaris van ser els propis veïns i persones que vivien prop de València. A les nits posteriors van començar els saqueigs i els afectats agafaven menjar de supermercats on tot havia quedat en mal estat. Però els policies, enmig d'un desastre natural, no llevaven fang dels carrers sinó que multaven a qui anava descalç i havia robat unes sabates de centres comercials. Mercadona va enviar a repartir camions enmig de les inundacions i moltes empreses són responsables de la mort dels treballadors i treballadores al no permetre'ls anar a casa abans de que el temporal empitjorara. Els polígons industrials i els garatges han sigut zones crítiques on s'ha trobat molts cadàvers ofegats.
Als pobles d'Algemesí, Picanya, Paiporta, Benetússer, Sedaví, Albal, Massanassa i Catarroja no hi havia ni aigua potable i les ajudes professionals no arribaven. Els alcaldes denunciaven per À Punt la falta de recursos humans i que es sentien abandonats. Hi havia moltíssimes famílies atrapades i sense res de menjar, així que els voluntaris feien el que podien davant de tantes necessitats i la incompetència del govern del PP. Tocava netejar el fang i els carrers bruts amb les pròpies mans perquè "sols el poble salva al poble" i amb pales i botes es van posar a netejar. Ni a la Riuada de 1957 ni a la "Pantanà de Tous" de 1982 una gota freda havia deixat tantes víctimes mortals. Les vies del tren estaven destrossades i es tardarà mesos en tornar a la normalitat i que les vies de comunicació i el metro tornen a estar en funcionament. Hi havia centenars de cotxes i persones i animals arraconats i estampats als carrers d'Algemesí, Aldaia, Alaquàs, Picanya, Paiporta, Sedaví, Benetússer, Alfafar, Massanasa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Lloc Nou de la Corona. Per a més decepció, Carlos Mazón va enviar a voluntaris desorganitzats en autobusos a buidar el centre comercial Bonaire mentre els carrers del poble seguien desamparats i en pèssimes condicions fins hi tot per a moure's a peu.
Es necessiten mascaretes, guants i botes per a evitar infeccions i agafar enfermetats ja que el fang i l'aigua estancada transmet malalties i hi ha cadàvers en descomposició. Al mobilitzar-se els punts de recol·lecta per a ajudar i portar materials estan en diferents municipis, fins hi tot de la província d'Alacant, Castelló i la resta d'Espanya. A València, la Federació d'Associacions Veïnals de València, en coordinació amb les administracions municipals i autonòmica, ha establert cinc punts de recollida de subministraments per canalitzar l'ajuda solidària i evitar que es vagi directament als llocs afectats. Demanen que s'emporti únicament aigua, llet, embotits, pa, pa de motlle, llaunes de tonyina, articles de neteja personal domèstica, bolquers i compreses, ja que no s'admetrà roba ni mantes per indicació expressa de les organitzacions oficials. A Benetússer, l'ajuntament ha habilitat al CEIP Blasco Ibáñez un punt d'Emergències per atendre les víctimes i coordinar la recerca dels desapareguts. En aquest mateix centre s'ha habilitat un punt de recollida en què el consistori està recollint roba, menjar i mantes per oferir als damnificats al municipi. A Algemesí, l'ajuntament prepara un dispositiu especial per repartir menjar i materials de primera necessitat als veïns i veïnes afectats pel desbordament del riu Magre. L'alcalde ha demanat col·laboració als veïns per al repartiment. Les persones interessades poden acudir al Casal de Festes de la localitat per organitzar els treballs. Per part seva, a Albal, l'ajuntament ha sol·licitat la col·laboració ciutadana per facilitar l'arribada de medicaments vitalment necessaris per a la residència de gent gran, que ha quedat desproveïda d'alguns fàrmacs després del temporal. El consistori ha compartit a través de les xarxes socials un llistat de medicaments bàsics que calen per garantir la salut dels usuaris en aquest centre d'atenció.
En aquest ambient de crispació i enfadats, vam arribar al passat diumenge 3 de novembre. Els reis Borbons, Felip VI i Letizia van anar a Paiporta, la que és considerada la "zona zero" de la catàstrofe. El poble els va rebre amb una gran indignació, llançant-los fang i insultant-los. Tot i això, visiblement emocionats, els Reis van voler tractar de parlar amb els veïns sense barreres pel mig. El president del Govern, Pedro Sánchez, va haver de ser evacuat en témer per la seva integritat física, encara que al govern nacional encara no se li havia donat permís desde la Generalitat Valenciana per a actuar. Les crítiques més fortes per part dels veïns anaven cap a Carlos Mazón i el seu govern negligent. Per a contraatacar, grups neonazis van començar a arribar als pobles de les comarques afectades per a aprofitar la tensió i acusar als socialistes de decisions que estaven en mans del poder autonòmic. El president Pedró Sánchez ha presentat un pla de xoc de 10.600 milions d'euros. Es tracta de la primera fase d'un pla estructurat en tres etapes, que cobreix un total de 75 municipis, la majoria valencians. El dirigent del PSOE ha dit “Queden desapareguts per localitzar, habitatges i negocis destruïts, sepultats sota el fang i molta gent que pateix mancances severes. Hem de continuar treballant”, ha assenyalat. Hi ha una manifestació en contra dels polítics per al dissabte 9 de novembre a les 6 de la vesprada davant de l'Ajuntament de València, Alacant i Castelló.
"Només el poble salva el poble" és el lema que s'ha estès al voltant de les xarxes socials. Tot i així, València clama perquè l'ajuda professional al nivell que calgui arribi d'una vegada per poder desenrunar i continuar avançant fins a aconseguir veure la llum al final d'aquest túnel. El balanç provisional de víctimes mortals es manté a València en 211 persones, mentre que la xifra oficial de persones de desapareguts és de 93, segons les denúncies presentades per familiars a les oficines. En molts pobles s'han organitzat enviaments de provisions per als llocs afectats. Tota una demostració benèfica dels valencians units davant una causa injusta per la que es demanaran responsabilitats polítiques quan passe el dol. Encara queden mesos de treball i reconstrucció, però tots estem recolzant al poble.
Els dies 1, 2 i 3 de novembre són molt importants per a Cocentaina, però fins hi tot per a tot el país. La Fira de Tots Sants és un esdeveniment multitudinari i d'Interès Turístic Internacional que uneix a tots els contestans i contestanes. La Fira de la capital de la comarca del Comtat és famosa desde fa segles, ja que va ser a l'Edat Mitjana quan es va promoure la Fira. És una de les Fires més antigues, remuntant el seu origen a l'any 1346. El rei Pere IV "El Ceremoniós" de la Corona d'Aragó va otorgar el permís d'organitzar una Fira al Conde de Cocentaina: Roger de Llúria. El privilegi es va redactar de tal forma que quedava estipulat que anualment es faria una Fira de 15 dies de duració, començant en Sant Miquel. Més avant es va traslladar la data al festiu de Tots Sants i amb el pas del segle s'ha anat acurtant les jornades. Actualment sol durar entre 3 i 5 dies per a que coincidisca en cap de setmana per raons comercials. L'excepció va ser en 2021, quan degut a la pandèmia del Covid-19, la Fira es va celebrar separada en 2 caps de setmana distints i amb temàtiques separades.
Els socarrats en els dies previs de muntatge ja van dient aquelles frases populars com "Que vas a firar-te?" o "Fa oloreta a Fira", perquè els 5 sentits embarguen els carrers de Cocentaina. El gust amb el sabor dels menjars típics i la varietat de dolços i torrons, la vista amb els nombrosos escaparates i llocs de venta, l'oïda amb la música dels frenètics espectacles de carrer, el tacte al poder tocar infinitat de productes locals i exòtics i l'olfacte amb totes les sensacions que es respiren en l'ambient de carrer. Mig milió de visitants poden comprovar cada any la fantasia i felicitat de la Fira de Tots Sants i això repercuteix positivament en l'economia local. És la gran data al calendari de la tardor i això fa que la pluja preocupe a les comissions i promotors. Tot indica que en 2024 es viuran uns dies de Fira passats per aigua com al 2012, 2011, 2006 o 2002.
La tradició de la Fira ha passat de generació en generació desde l'època dels gremis. Segles més tard la Fira agrícola i de cavalls i burrets va saber adaptar-se als temps i va incloure maquinària del camp. I quan el turisme li menjava terreny a l'agricultura es van afegir les atraccions. Ja a finals del segle XX va arribar altra revolució: El Mercat Medieval. En la històrica Fira de 1996 commemorant el 650 aniversari es va incorporar el primer "Zoc àrab" de les Fires d'Espanya. Una idea innovadora i tan original com els Mercats Medievals que es van exportar a infinitat de poblacions. L'evolució de la Fira ha fet que l'Ajuntament incorpore novetats, obrint-se al sector tecnològic i de l'oci a l'aire lliure. Una celebració massiva que mira al futur sense renunciar al seu passat.
El Cartell de la Fira 2024 l'ha guanyat per concurs Leo Ferre. El dia 1 de novembre a les 10 del matí llegirà el "Privilegi del rei Pere IV" el compositor Ignacio García Vidal. Cada edició un personatge rellevant del poble té aquest honor, però s'ha perdut la representació treatral de l'Auca de la Fira. Desprès de que les autoritats polítiques es reunisquen al Palau aniran al tradicional "Esmorzar de Fira" que preparen les ames de casa prop del Llavador i la Biblioteca. El Porrat Valencià també s'ubica prop del Pla la Font i es busca que siga una Fira accessible per a tots i més inclusiva i entretinguda.
La Fira arranca del parc de Paquito el Xocolatero i la rotonda del Cavallet, símbol per excel·lència de la Fira de Cocentaina. Però és al voltant del Palau Comtal d'on naixen els sectors incomptables de la Fira. Els artefactes d'agricultura, els vehicles, tractors i automòvils estan aparcats en exposició al Passeig del Comtat, on també hi ha casetes on es venen productes moderns i per a la vida quotidiana. A l'Avinguda País Valencià les marques de cotxe venen els seus vehicles estrela. Hi ha una zona dedicada a les noves tecnologies i altra a l'ecologia i sostenibilitat amb energies alternatives. També moltes exposicions de temàtica variada al Palau, el Museu Arqueològic i la Casa del Fester. Una de les exposicions més promocionades de 2024 és la de pintura religiosa d'Aurelio Savall a l'Església de Santa Maria.
Als stands turístics els municipis valencians es promocionen, centrant-se en la natura i les tradicions. La zona Gourmet presumeix de tindre moltes "foodtracks" i llocs de venta de licors i menjars de tot tipus. La gastronomia és un pilar fonamental de les tradicions fireres i hi ha apartats de cuixots, embotits, dolços d'hivern, fruïts secs i més. La Fira ramadera s'ubica al Pla de la Font, on hi ha burrets i compra de cavalls i perviuen costums dels llauradors i l'ús de ferramentes antigues o els icònics gaiatos. També hi ha actuacions de danses tradicionals, cant d'albades, música de xirimiters i l'actuació de Pep Jimeno el Botifarra. Les partides de raspall atrauen a molts amants d'aquest esport valencià de pilota.
En l'espai "Fira i Festa" del pàrking de Carrefour actuaran en concert Henry Méndez i el grup murer "Cactus". L'espai "De Sol a Sol" també tindrà música en directe durant tots els matins i vesprades de Fira. Està prop del Patronat, on hi ha una exposició de bonsais. Les associacions del poble i les tendes de comerç local es bolquen en fer més rica i participativa la Fira de Fires. Les atraccions estan al Recinte Firal i prop del Centre Cultural el Teular, on fa olor de cotonpel de sucre. Als xiquets i adolescents els agrada molt pujar a la noria, el tren de la bruixa, scalèxtric, els cotxes de xoque, el "Saltamontes", el "Dragón", el castell del terror, el simulador, el "Take Off", el "Barco Vikingo", "la olla caxonda", el Circus, o "els Toritos". La zona amb més diversió i llums de tota la Fira, junt a la zona dels joguets i venta ambulant que també atrau als més joves.
Al Zoc Àrab es poden tastar dolços tradicionals de dàtil, té i pastes marroquís, olorar encens i sabons, acariciar camells i cetreria i descansar en jaimes i tendetes d'estores. Està ubicat als carrers estrets del Raval, antic barri musulmà de Cocentaina i on hi havia una mesquita. També hi ha uns carrers reservats per a la religió dels Judíos i les seues expressions culturals i històriques. El Mercat Medieval és una de les zones preferides de la gent i està situat al llarg de tot el casc antic. Al barri de la Vila, al Pla, l'Ajuntament i la plaça de l'Església de Santa Maria hi ha molta diversitat de paraetes ambientades en l'Edat Mitjana i decorades com si es tractara d'un regne cristià del segle XII. La Plaça del Mercat té llocs per a menjar com si estagueren en una taberna medieval. Els artesans van vestits com a autèntics pobladors d'una vil·la o els assistents a un torneig cortesà.
En 2024 la regidora de Turisme, Marcela Richart, ho té tot preparat per a que 500000 persones arriben a Cocentaina per a meravellar-se amb els stands i possibilitats de la millor Fira de totes. L'algaravia i les aglomeracions als carrers principals no són un obstacle per a disfrutar de cada moment i fixar-se en les detalls d'allò que es ven. Com a espectacle de cloenda, la vesprada del diumenge 3 de novembre els Dimonis Rafolins de l'Alqueria d'Asnar organitzaran un Correfocs desde el Convent cap al Passeig i la rotonda del Cavallet. El Certamen Coral tancarà els actes de la Fira de Cocentaina 2024, tot un referent en molts àmbits. I com se sol dir: "A la Fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res".
El Mig Any 2024 s'ha salvat de l'amenaça de la pluja i ha lluït en tot el seu esplendor. La visita a Fontilles tancava l'etapa de protagonisme dels capitans i alferes 2024 i el 19 d'octubre es van presentar els càrrecs de 2025. L'acte formal es va fer el dissabte per la vesprada al Teatre Calderón i hi havia molta expectació per la presentació de la primera dona com a alférez moro. El Sant Jordiet Martín Bellver Sevila va tindre el seu moment d'aclamació, tal i com es va fent desde l'edició passada. Abans la seua presentació era més infantil en la pròpia escola, però el xiquet de la filà Miqueros estudia a València. Per això va ser un més en la Presentació de Càrrecs, presidint la taula principal envoltat de les autoritats. Dona la coincidència de que fa 30 anys les 5 filaes protagonistes van ser les mateixes: Miqueros amb el Sant Jordiet 1995, Aragonesos i Abencerrajes amb les capitanies i Andaluces i Marrakesch amb les alferecies.
L'alférez cristià de la filà Andaluces serà en 2025 José Cortés Blasco. Desprès de moltes esquadres de negres i Glòries, el càrrec més major de 2025 culminarà la seua trajectòria festera junt a la seua dona i filles com a favorites. El contrabandista tindrà una contrincant a l'altre bàndol: Ana Gisbert Mira-Perceval. Per primera volta una xica representarà un càrrec fester en Alcoi, obrint altra porta a la integració femenina. I ho farà en la filà Marrakesch, la que més ha promogut la igualtat en l'última dècada. La filà Marrakesch tindrà un boato guerrer on les dones seran tan pioneres i important com en altres ocasions on les barreres festeres s'han trencat. L'alacantina Ana Gisbert vol fer-li un homenatge al seu pare que va faltar, i estarà recolzada per les dames i rodelles. Indalecio Carbonell té entre els seus avantpassats a un fundador de la filà Abencerrajes. Ja amb això té mèrit suficient per a ser el capità moro 2025 i estarà arropat per molts cavallers i rodelles. Indalecio Carbonell Pastor és molt conegut en la vida social d'Alcoi i també del Círculo Industrial, a part d'haver fet l'esquadra d'enmig 2001. Desprès del discurs sobre el somni de Granada i l'aplaudiment al capità abencerraje va ser el torn de dedicar-li bones paraules a Salvador Albero Gonzàlez. El capità cristià 2025 de la filà Aragonesos és el popular Saoret que ja va ser Sargento Cristià de 2009 a 2012. Ara desempenyarà el càrrec més important de les Festes de Sant Jordi i estarà acompanyat de les seues filles i la seua dona com a favorita. Segur que traurà un boato molt festiu al haver sigut gerent de la discoteca Casablanca, encara que l'argument de la capitania cristiana 2025 girarà en torn a rendir-li honor a la filà Aragonesos, per exemple recuperant la marxa cristiana "L'aragonès perfecte".
La transcendència històrica dels càrrecs festers 2025 i sobretot de la primera dona alférez moro va ser remarcada per l'alcalde d'Alcoi. Toni Francés va demanar germanor festera en un món polaritzat pel patiment i els conflictes internacionals.
Francisco García Carrillo va fer el seu primer discurs públic com a nou president de l'Associació de Sant Jordi. Va demanar respecte i diàleg per a les dones i decisions del Casal, perquè no es pot anar enrere i els avanços fets en Nostra Festa són de justícia, tolerància i igualtat. Pensen que no serà l'única festera en desempenyar un càrrec i hi haurà capitanes en el futur. L'entitat organitzadora pretén en aquest mandat estar més oberta a la ciutadania i celebrar religiosament i culturalment el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi en 2026.
La final del Campionat de Cotos es va saldar amb un contundent resultat. La filà Marrakesch li va guanyar a la filà Cordoneros per 4 a 0, com el Barça al Reial Madrid. La filà de l'alférez moro 2025 amb Ricardo Canalejas i Enrique Alijo no han tingut pietat de la parella cordonera: Jeremías Gisbert i Enrique Beneito. El dissabte 26 d'octubre una boira de fum envoltava el parc de La Glorieta. Els 28 calderos d'olleta aportaven calor a un migdia gelat en el que l'ambient a les carpes de les filaes era immillorable. Al templet de La Glorieta es van desvetllar els plats guanyadors del LI Concurs d'Olleta Alcoyana. El jurat va otorgar el segon premi a la filà Navarros i els campions van ser els cuiners mixtes de la filà Cides. El Sant Jordiet 2025, Martín Bellver va entregar el plat acreditatiu dels premis. A les 6 de la vesprada, i per segon any consecutiu, la filà Maseros va arrancar les Entraetes del Mig Any per Sant Nicolau. També va haver molt més públic de l'habitual en les filaetes per l'Avinguda País Valencià. La diversió nocturna es va allargar més de l'habitual gràcies al canvi d'hora.
