La Fira Internacional de Turisme es celebra en Madrid cada mes de gener i per a Alcoi és una cita obligada. Anualment l'Ajuntament d'Alcoi ha estat promocionant les característiques de la ciutat dels ponts. Tots els regidors s'han bolcat en convertir a Alcoi en un lloc atractiu per als turistes de la zona de Llevant. "Costa Blanca" sempre els va rebre amb els braços oberts per a potenciar el turisme d'interior. Per això la marca d'Alcoi en Fitur sol ser els seus paratges naturals i les muntanyes. Hi ha hagut anys especials en que la regidoria de tradicions d'Alcoi ha centrat totes les mirades a la fira madrilenya. L'edició de 2025 és la número 45 i s'ha realitzat un vídeo sobre "Alcoi mirant la passat" unint les noves tecnologies a l'arquitectura física i urbana i els actors locals. La secció d'Alcoi s'ha centrat en varies temàtiques.
El patrimoni industrial i modernista: Alcoi és coneguda per la seua arquitectura modernista i el seu patrimoni industrial. En Fitur, van destacar edificis emblemàtics, així com la importància de la ciutat com a centre d’activitat industrial al segle XIX.
LesFestes de Moros i Cristians: Es va promoure la riquesa festiva com a element diferenciador, amb l'objectiu de captar més visitants durant aquestes celebracions, que enguany es celebraran a principis de maig.
La natura i el turisme d'aventura: Alcoi també va mostrar la seva proximitat a la natura, amb espais com el Parc Natural de la Serrella i el Parc Natural de la Font Roja, així com activitats a l'aire lliure com el senderisme i el ciclisme de muntanya.
Gastronomia i productes locals: També es va destacar la gastronomia de la zona, amb productes com la pericana o els plats típics d'Alcoi, convidant els visitants a descobrir els sabors locals.
En 2024 Alcoi va aprofitar Fitur per possicionar-se com una ciutat de contrasts, amb una gran oferta cultural, festiva i natural, buscant atraure tant turisme urbà com rural. A més a més es va anunciar el festival de cine d'animació "Animalcoi" i l'oferta de la ciutat com a destí turístic cinematogràfic. Així es buscava que Alcoi es convertira en lloc de referència per al rodatges de pel·lícules.
L'espai Costa Blanca va tindre en 2022 una taula redona en la que la Diputació d'Alacant li va donar prou difusió als atractius culturals d'Alcoi. Lorena Zamorano, regidora de Turisme, va dur a terme una presentació per a donar a conèixer el model de Destinació Turística Intel·ligent. Un dels objectius del turisme en Alcoi és l'evolució del seu model turístic en el marc de la gestió ecològica per guanyar en competitivitat i sostenibilitat. Les promocions amb eslogans com "Alcoi cor de muntanya", "Alcoi: Déjate conquistar" o "Alcoi t'espera" ja no estan de moda.
Finalment, desde Alacant Turisme Interior es van promocionar 8 rutes de muntanya i costa, algunes de les quals estaven dedicades a les comarques de l'Alcoià i el Comtat. Es volia aprofitar el creixement del senderisme que s'havia produït degut a la pandèmia del Covid-19. A més a més Alcoi formava part de la ruta BTT per a bicicletes d'alta muntanya. No és una ruta difícil per a ciclistes i es passava per la Serra Mariola i la Font Roja. Començava en Batoi i la Via Verda, les cases del Salt i la Serra de Sotarroni. Desprès es descendia cap al Barranc del Troncal, junt al riu Polop. Una ruta circular de 39 km i un desnivell acumuladol de 710 metres. Es considera de dificultat tècnica fàcil i dificultat física mitja. El temps aproximat és entre 3 i 4 hores.
L'edició de 2020 es van centrar en una nova iniciativa: l'oleoturisme. Es va parlar de les varietats d'oli i en la presentació va participar també Pau Ferrando Vilaplana de l'Almàssera de Millena i de l'oli Travadell. També es va fer un èmfasi en convertir Alcoi en una destinació turística atractiva per a famílies i per al turisme de proximitat. Aquest enfocament volia aconseguir que la ciutat fos percebuda com una destinació accessible per a un públic ampli, aprofitant la seva proximitat a grans nuclis urbans i el seu ambient tranquil i familiar.
Altres anys més generals s'han centrat en donar més visibilitat als museus de la ciutat i també a la gastronomia típica i els dolços. Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi mai s'han considerat una prioritat en Fitur, ja que al ser d'Interès Turístic Internacional són de sobra conegudes i no necessiten un llançament per a fer-se famoses. Ara que les Festes de Sant Jordi són Bé d'Interès Cultural si seria important promocionar-les a la Fira Internacional de Turisme de Madrid. Especialment tenint en compte que en 2026 es celebra el 750 aniversari de la Batalla d'Alcoi (1276) i seria interessant explicar la història i els orígens festers en un àmbit més general.
El Winter Black Swing Festival de 2019 va ser promocionat per Alcoi en Fitur. Un festival dedicat al Lindy Hop i la cultura que l'envolta i que portava 5 edicions fent-se en Alcoi. Es comptava amb grans professionals del ball, ajudats pel Conservatori Municipal de Música i Dansa Joan Cantó. El Restaurant Savoy va realitzar un showcooking on els assistents van tastar els sabors de la pericana i del Café Licor. Per a futures edicions hi ha que posar més atenció en degustacions culinaries de plats calents.
La primera Setmana Modernista d'Alcoi es va celebrar en 2017, així que al gener de 2018 es va aprofitar Fitur per a fer més coneguda la Fira Modernista de setembre. Es parlaria de l'escultor alcoyà Lorenzo Ridaura que va construir els àngels de l'altar major del Temple de Sant Jordi en 1918. De les escultures del cementeri algunes de les seues obres són "Àngel del silenci" (1903), una escultura situada en el panteó familiar d'Agustín Gisbert.
La realitat virtual va ser la protagonista de l'stand d'Alcoi en Fitur 2014. L'aplicació de vídeo en 360 graus mostrava distints moments de les tradicions alcoyanes com si estagueres vivint-les en directe. Amb unes Oculus Rift es podia experimentar la baixada dels 3 Reis Mags en la Cavalcada del 5 de gener i altres demostracions immersives desenvolupades per Publiaescala. L'alcalde Toni Francès va provar la demostració. Tant ell com altres assistents manifestaren que l'experiència havia sigut satisfactòria i resultava realment autèntica. Es buscava més repercussió mediàtica per a les Entrades d'Alcoi, ja que en 2014 caïen en maig i coincidien amb un pont llarg a Madrid pels dies 1 i 2 de maig.
La Llum de les Imatges va ser una exposició a les esglésies d'Alcoi que es va realitzar en 2011. Encara que la principal va ser sobre la cúpula de Santa Maria, l'art religiós va estar present en molts llocs de la ciutat. En gener de 2010 i 2011 la promoció de Fitur es va centrar en donar-li difusió a un esdeveniment que ajudava a restaurar i donar a conèixer la cultura catòlica. Es van centrar en la pintura, escultura, orfebreria, indumentària, música, arts decoratives i arquitectura. La fundació de la Generalitat Valenciana "La llum de les imatges" li va donar molta importància a Sant Jordi en els seus "Camins d'art" on es van exposar fins hi tot Cartells de Festes de Moros i Cristians amb el patró com a protagonista. Es van exposar 250 obres d'art i també es van restaurar els edificis.
En 2009 Alcoi va trencar els esquemes de Fitur. La carpa estava dedicada a la Cavalcada de Reis Mags, però allí no es regalaven folletos publicitaris, ni bolígrafs. Hi havia un fons de cases modernistes i uns patges pujaven als balcons autèntics per les tradicionals escales. La música va arrancar i quan sonava "L'entrà dels Reis" van aparèixer Ses Majestats sobre camells per a fer la seua entrada triomfal a l'estand de "Costa Blanca". L'emblemàtica arribada de Melchor, Gaspar i Baltasar entre patges amb regals va ser el moment estelar de la jornada inaugural de Fitur 2009. No se sap la rentabilitat econòmica d'aquella impressionant visita a Fitur, però l'alcalde Jordi Sedano va estar molt satisfet. En aquella extraordinària expedició a la capital van viatjar en autobús 300 alcoyans i alcoyanes. El govern municipal del PP va presumir molt en aquell moment d'haver aconseguit que els Prínceps d'Astúries visitaren la carpa d'Alcoi d'entre 800 estands. Felipe i Leticia van saludar i es van fer fotografies en les autoritats i Melchor Gaspar i Baltsar, a pesar de la fina pluja que amenaçava l'acte a l'exterior. Fins hi tot l'actual reina d'Espanya va acariciar als animals de Peluca i va ser molt simpàtica amb els alcoyans. Entre fotògrafs va conversar en Melchor i Baltasar sobre les besades al rei negre. Felipe VI va fer la promesa incomplida d'anar un any a la Cavalcada més antiga d'Europa. Una congregació de monarques màgics i monarques Borbons que va obligar a trencar tot el protocol. La dinastia espanyola va parlar amb els participants alcoyans i els músics de Canaries es van afegir a l'estand d'Alcoi per a fer unes entraetes improvidades. La percussió de Carnestoltes i les marxes mores es van mesclar en una espècie d'ensayo que va eclipsar la fira madrilenya. Va ser una recreació molt autèntica, muntada pel regidor Mario Santacreu, Javier Morales i Joanfra Rozalén. L'any 2009 Alcoi va centrar totes les mirades de Fitur, i això es buscava per a crear expectació de cara al 125 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi en 2010.
La festa de Sant Antoni del porquet és una de les poques que es celebren a meitat gener, quan el fred lleva les ganes de fer activitats al carrer. Però a la comarca de l'Alcoià i el Comtat estan acostumats a les baixes temperatures i res els para a l'hora de mantenir tradicions ancestrals. La passada setmana es van realitzar la majoria d'actes dedicats al patró dels animals. Com diu el refrany de Canals "Dels Sants de gener, Sant Antoni és el primer".
A Muro la Fireta de Sant Antoni es va celebrar tan sols 2 dies. Les fortes plujes del divendres 17 de gener de 2025 van aplaçar la inauguració al dissabte pel matí. El ballet floral de xiquetes de Mapi Moltó va encetar la diversió davant de l'Ajuntament. A la plaçeta Molina una coral dels iaios cantant "El tio Pep se'n va a Muro" va donar pas als parlaments de les autoritats. Durant el dissabte i diumenge diverses actuacions i espectacles van animar el mercat medieval i gastronòmic de Muro. Els carrers estrets i la plaça del Matzem es van omplir de gent que buscava productes artesans i animació per a passar un cap de setmana entretingut. El diumenge 19 de gener de 2025 es va realitzar una processó de Sant Antoni Abad entre les tendetes i paraetes de la Fireta. La solemnitat del moment religiós va acabar a l'ermita de Sant Antoni o es van disparar focs artificials.
El mateix diumenge pel matí es va realitzar la popular Romeria de Sant Antoni a Alcoi. La despertà dels xirimiters iniciava el trajecte fins a l'ermita del patró. Els genets i amazones a cavall van custodiar la imatge de Sant Antoni i el porquet, que es va desplaçar fins al paratge natural en carro. La tradicional rostida i l'esmorzar va ser la recompensa a la caminata. És la primera Romeria que els alcoyans i alcoyanes fan en l'any, però la de la Verge dels Lliris és més important. El fer-se en setembre i a la Font Roja facilita que molts més devots participen. La missa a Sant Antoni dins de l'ermita va ser la cloenda a la jornada de torrà i danses típiques del grup Sant Jordi. També va haver benedicció de mascotes com gossos, gats, pardalets, tortugues i cavalls a la Glorieta, per part del rector de la Parròquia de Sant Mauro.
La Foguera de Canals o la Santantonà del Forcall als Ports són altres Festes a Sant Antoni que s'han estès pel territori valencià. La Foguera de Canals és coneguda per ser la més gran del món i la seua Crema és tot un espectacle. El 16 de gener de 2025, malgrat l'insistent pluja, es va incendiar l'enorme arbre davant de l'església. Centenars de persones es van aglutinar a la Plaça Major amb paraigües per a veure com les flames s'apoderaven de les rames verdes de la Foguera. La Crema va seguir durant hores degut a l'aigua i humitat, així que la gent s'anava apropant per a llançar els paperets amb desitjos per al nou any. Els troncs de 14 metres d'altura van anar consumint-se pel foc, com a ritual purificador en honor a Sant Antoni Abad. La Foguera de Canals va ser retransmesa en directe per À Punt ja que té molta història i està declarada d'Interès Turístic Nacional.
El temporal polar i les precipitacions del 16 de gener es van convertir en neu a les muntanyes. La serra Aitana, el Montcabrer de Cocentaina, la Carrasqueta o la Font Roja van ser alguns dels llocs alts on ja ha nevat al 2025. Al cap de setmana les famílies van aprofitar per a fer senderisme i xafar neu aprofitant la primera nevada de l'any. Les capes blanques han deixat estampes idíl·liques als paratges del voltant d'Alcoi i en punts de cotes elevades de la comarca per damunt dels 1000 metres. Els bombers van fer poques intervencions i la neu que va quallar va deixar 89 litres per metre quadrat. Esperem que el temps respecte la Processó del Jesuset del Miracle d'Alcoi. Es celebrarà el matí del diumenge 26 de gener desde el carrer Santo Tomás.
La Guerra de Successió va ser un fet històric que es va produir a principis del segle XVIII. L’any 1700 va morir sense descendència el rei Carles II. Aquest fet va desencadenar un gran conflicte internacional. Les potències europees es disputaven el control de l'imperi hispànic proposant els seus candidats a la corona. El conflicte bèl·lic va afectar a tots els territoris monàrquics, quan els catalans i la major part dels regnes de la Corona d'Aragó van donar suport a l’Arxiduc Carles d’Àustria. Per la seua banda, Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, rebia el suport de Castella i França. L'inici de la guerra es va produir en 1702 quan la Corona d'Aragó va proclamar a Carles III a canvi de mantindre la seua independència del Regne de Castella. En canvi Felip de la casa Borbó volia llevar els furs i l'autonomia al Regne de València i el Principat de Catalunya. La insurrecció valenciana contra Felip de Borbó va agafar pes en 1705. Un dels líders de la Segona Germania va anar pels pobles del sud de València anunciant que Carles d'Àustria estava disposat a abolir tots els drets dels nobles. Els camperols van recolzar a Carles III de la casa Àustria, començant la revolta dels maulets. L'entusiasme popular a València va ser molt gran fins a 1707. El 8 de febrer desembarcaren a Alacant 8.000 holandesos de reforç, i al febrer foren vençudes Xixona, Novelda i Elda. La decisió de Carles III de tornar a Barcelona va significar un problema a l'exèrcit aliat. A la Batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707 les tropes borbòniques van ocupar el Regne de València i Aragó, reforçant el poder dels borbònics i francesos. Com a càstig per la rebel·lió, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta llevant-li totes les llibertats als valencians. Es van abolir les lleis i institucions pròpies, cosa que va suposar la pèrdua d'autonomia del Regne de València. Es va convertir per "la imposició d'una llei i d'una administració estrangera" en una província del Regne de Castella, sense drets ni privilegis.
En 1708 els valencians havien perdut completament el seu sistema foral tradicional. Desprès de la caiguda d'Alzira, les triomfals tropes del duc de Berwick es van dirigir a ocupar Agres i Bocairent on va haver molts ferits. Alcoi es resistia a les tropes borbòniques amb força, junt a Dénia i Alacant. A la vila van patir fam, malalties, contribucions extraordinàries de guerra, tràfec de soldats. Finalment, quan els borbònics entraren a Alcoi el 9 de gener de 1708, la situació era terrible després de 6 llargs mesos de setge i bombardeig. La resistència del setge alcoyà va deixar molt privada a la població atrapada a les muralles. L'exèrcit alcoyà estava format per voluntaris catalans, els miquelets, soldats anglesos i portuguesos. Lluís Cantó es va enfrontar personalment com un heroi local a conde de Mahoní i el cavaller d'Asfeld del bàndol borbònic. Els miquelets foren de gran utilitat per a fer la guerra en zones de muntanya, per la seua agilitat i duresa, pel coneixement del territori i per les seues despeses inferiors a les de les tropes regulars, perquè eren contractats per terminis curts. També feien actes de bandolerisme que posaven a prova a les tropes franceses. La guarnició d'Alcoi, comandada pel sergent major anglés Dorck, es rendia a principis de 1708. Aquestes tropes, formades per uns 280 homes de diverses nacionalitats, foren fetes presoneres i l'exèrcit borbònic va voler saquejar Alcoi. Prou havien aguantat els atacs desde aquella fatídica Batalla d'Almansa de l'any anterior. Sense defensors maulets, es va evitar una matança de la població civil i fins al 17 de gener de 1708 l'ocupació d'Alcoi va ser cruel. El coronel Corbí va iniciar la repressió i es va executar a molts miquelets.
Al llarg de 8 dies la ciutat va ser ocupada i saquejada i el defensor Francesc Perera va ser ajusticiat. Els canons van destrossar les muralles alcoyanes, però al menys la vil·la no va ser incendiada com Xàtiva. Desde aquella crema de la ciutat per part de Felip V de Borbó, als habitants de Xàtiva se'ls coneix com socarrats. A tot el territori valencià es suprimia l'antiga organització política, administrativa i jurídica de la Corona d’Aragó. Desprès de la Desfeta la vila d'Alcoi finalment es va rendir per no patir pitjors conseqüències. La població va minvar, també a causa de les onades de fred i epidèmies. En novembre de 1709 es van implantar les lleis, estils i pràctiques més conservadores del Regne de Castella. També es va prohibir la llengua valenciana en públic i que els càrrecs de l'Ajuntament foren al·liats dels Borbons. Les Festes de Moros i Cristians van quedar prohibides ja que es van requisar totes les armes de foc amb les que es celebrava l'Alardo. Els actes a Sant Jordi no es van realitzar fins a 1741. Les multes i malalties van fer molt dura la vida agrícola a Alcoi a la dècada de 1710. La Guerra de Successió no acabaria fins a 1714 amb el "Tractat d'Utrecht" i la pèrdua dels Furs també per als catalans. l'inici de la monarquia dels Borbons a Espanya. La guerra de Successió va durar fins a 1715 en Mallorca, amb la capitulació davant dels militars de Felip V. Entre el 1702 i el 1715 van morir més d'1.200.000 de combatents.
És curiós com s'ha intentat silenciar i oblidar "La Desfeta d'Alcoi", fins hi tot per part de la pròpia societat alcoyana. Però no és casual, sinó pel caràcter valencianista d'aquella revolta dels Maulets i contra la monarquia que actualment governa en Espanya. El Centre Cultural Ovidi Montllor desde 2022 organitza una "Marxa Cívica" com a testimonis d'aquell enfrontament cruel. Arranca a les muralles medievals a les 17:30. Els Miquelets del Regne de València amb vestimentes militars d'època en tons blaus desfilen al so de xirimites. Desde el Portal de Riquer els campaners van participar realitzant un toc d'alarma com el que requeria la invasió. Al acabar la recreació a la Plaça Ramón i Cajal es va fer una ofrena de flors a aquells que defensaren Alcoi de les tropes borbòniques liderades pel Marqués d'Asfeld. També es van recordar els Furs com unes lleis que otorgaven grans llibertats als valencians. La intenció de la Marxa Cívica és aprendre del passat, fomentar un sentiment de comunitat i identitat col·lectiva i connectar amb l'esperit de resistència i coratge que caracteritza als valencians. Es demana més implicació per part de la regidoria de tradicions i cultura per a fer més cridanera aquesta Marxa Cívica i potenciar aquest acte en un mes d'hivern on el fred allunya a la gent de les festes de carrer.
En l'edició 140 de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi no va haver massa novetats. L'Ajuntament d'Alcoi i les entitats col·laboradores van organitzar una desfilada que enguany no s'ha vist envoltada en polèmiques. Fins hi tot al anunciar-se els guanyadors del concurs de cartes gegants va haver unanimitat i el primer premi va ser molt alabat ja el dia de la Burreta. Tant el Bando Reial del dissabte 4 com la Cavalcada del diumenge 5 de vesprada van tindre bon oratge.
L'antiguitat de la Cavalcada d'Alcoi està més que constatada. Al fer-se'n una en 1866 queda com la més vella d'Europa, i també és la més bella i innocent al conservar elements tradicionals i cap rastre de publicitat o dibuixos animats. Desde 1885 la vinguda dels Reis Mags d'Orient sols s'ha cancel·lat en 1908, 1913, 1926, 1938, 1939 i 2021 per motius diversos. L'estrella il·luminada iniciava el camí, seguit de les danses tradicionals i la carrossa de l'Emissari Reial envoltada d'antorxes. Els pastors van repartir més castanyes que mai, al igual que els ajudants que no paraven de llançar caramels. Els orígens de la Cavalcada poden ser ingènuament racistes i per això el "blackface" no té cap intenció d'ofendre a minories. Entenent el context peculiar d'aquestra tradició els patges pugen per les escales per a entregar els regals pels balcons de forma anònima.
Romans i palmiters anunciaven la proximitat del Rei Melchor acompanyat de la comitiva del Club de Patinatge Artístic. Baltasar com a rei negre enmig estava custodiat pel seguici de la filà Mudéjares. I Gaspar repartia besets a xiquets i xiquetes ajudat per la Casa d'Andalucia d'Alcoi. Tot es va desenvolupar sense problemes i els patges no van patir cap accident. La pirotècnia del Campanar va ser esplèndida i va fer més lluïdor el moment de l'Adoració al Jesuset. El so de les campanes es mesclava amb el "Haleluya" de Haendel. Al pessebre de la Bandeja es va situar la Sagrada Família i va ser entrevistada per les reporteres d'À Punt. La televisió pública valenciana va retransmetre en directe tota la CXL Cavalcada de Reis Mags contant anècdotes i curiositats històriques. El 6 de gener de 2025 Ses Majestats van visitar als xiquets malalts de l'Hospital i a les persones majors dels asils.
Com si es tractara d'un aplec de danses, l'acte de les Pastoretes s'ha convertit en una recopilació de música tradicional valenciana. Alcoi es va despertar el passat 29 de desembre amb la torrà de carn organitzada pel grup de danses Carrascal. Aquest grup de danses típiques, el grup de danses Sant Jordi i la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi van ser les protagonistes de la desfilada nadalenca. Els xiquets i xiquetes vestides de pastorets van baixar pel carrer Sant Nicolau tant a peu com en els bucòlics carros arrastrats per burrets. Va ser un diumenge radiant, i tal i com marca la tradició desde 1889, es celebra al migdia per a promoure la participació infantil. Desprès dels xirimiters i de tots els pastorets i pastoretes anava un ramat de cabres que va encantar al públic. Les Pastoretes representen l'adoració que se li fa al Jesuset quan ha nascut i en Alcoi es transforma en una mostra de folklore local i trages antics. Per això al Pessebre de la Bandeja esperava la Sagrada Família. Els balladors i balladores van retre homenatge al Jesuset, la Mare de Déu i Sant Josep oferint uns passos de danses amb castanyoles.
On més caramels es reparteixen és a l'acte del Bando Reial. A les 18:30 de la vesprada del 4 de gener les burretes es preparen per a carregar les bústies. És en elles on tots els xiquets i xiquetes depositen les cartes per a demanar il·lusions, desitjos i regals a Ses Majestats els Reis d'Orient. El tio Piam amb el seu pregó va donar pas als personatges de Tirisiti i al grup de danses. El poble va ser nombrós, però van cantar poc i quasi no tocaven les guitarres de canya. Va ser la peça musical "Crida i clam" de Gregori Casasempere la que realment va anunciar la carrossa de l'Emissari Reial. Rafa Segura li posava veu al text de Natalia Gisbert. No va haver canvis de vestuari, ni per als antorxers, ni l'Auelo, ni per al personatge principal. Un any més l'Emissari Reial va fer reflexionar als xiquets sobre el consumisme i l'addicció a les pantalles. El Bando Reial es va centrar en les coses que tenen valor de veritat i que dona gust compartir, com també cuidar als animals i les muntanyes. També va haver un record a les víctimes de la Dana de València i a aquells més desfavorits que pel fang o altres circumstàncies no tenen regals. La solidaritat amb els pobles valencians de l'Horta Sud també s'ha fet notar al Campament Reial. Desde ben matí el Preventori s'ha omplit de 6000 persones i sobretot xiquets i xiquetes. Impacients i nerviosos buscaven els seus paquets entre camells, guardians, patges, escrivans i jaimes. El fred hivernal no ha influït en l'ambient alegre perquè a més a més es repartia xocolate calent. Per a fer més màgic el Campament Reial, la novetat va ser la zona dels carboners on uns ajudants preparaven l'obsequi per als que s'han portat mal.
Al ser declarada Bé d'Interès Cultural Immaterial, la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi està agafant més repercussió que mai. Però no hi ha que oblidar que desde que en 2002 es va guanyar el títol d'Interès Turístic Nacional, la Cavalcada es retransmet per la televisió pública valenciana. En 2025 À Punt començarà la seua connexió en directe a les 18:30, i com ja se sap quan es fa de nit comencen a aparèixer els antorxers. Els patges no pujen les escales a repartir regals fins que no apareix el camell del primer rei. Melchor estarà acompanyat del Club de Patinatge Artístic d'Alcoi, Baltasar per la filà Mudéjares i la casa d'Andalucia tancarà la Cavalcada més antiga d'Europa amb el rei Gaspar. L'Adoració a la Plaça d'Espanya està prevista per a les 20:00 i desprès es seguirà el recorregut fins al Pont de Cervantes. Que vinguen carregats!
