També la televisió comarcal va tindre accès a un balcó del carrer Sant Nicolau per a explicar minut a minut les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2023. Pàgina 66 es va encarregar de la informació en directe de la Processó General desde el carrer Santo Tomás.
La normalitat absoluta que van viure les Festes de Muro 2023 desprès de la pandèmia es va comprovar als directes de TVA. La televisió de la comarca va connectar en directe el dissabte i el diumenge de maig en que van celebrar les Entrades. El primer dia va ser el torn de les filaes cristianes encapçalades pels Contrabandistes i la segona vesprada la filà Tariks i les hosts de la mitja lluna van arribar pel nou recorregut. En honor a la Mare de Déu dels Desamparats, és una festa feta pel poble i per al poble.
Agost ha sigut molt intens per als amants de les Festes de Moros i Cristians. El dia Sant Hipòlit tenien una cita en Cocentaina, on TVA va retransmetre les dos Entrades seguides. Ajo Valls feia entrevistes en directe i contava els boatos de les filaes Cavallets, Gentils, Llana i Guàrdia Jalifiana. A més a més hi havia dos punts de connexió: Al Passeig del Comtat i a la plaça del Pla on les filaes giren l'esquadra a la tribuna d'autoritats. Les polèmiques de la pólvora, Roperia Ximo Pascual, la filà Bereberes i la filà Muladies, la banda Unió Musical Contestana, el 25 aniversari de la mort del mestre José Pérez Vilaplana i les acusacions de la família de Gustavo Pascual Falcó sobre l'autoria de "Paquito el Xocolatero" han empanyat la germanor de les Festes de Cocentaina 2023.
À Punt també va retransmetre les Entrades d'Ontinyent del passat 25 d'agost. Els capitans de les filaes Cides i Mozàrabes i els abanderats de Cruzados i Benimerines van oferir grans espectacles i ballets. Més de 8 hores en directe comandats per l'alcoyà Ferran Cano que ja té un gran bagatge com a periodista i coneix molt bé les nostres tradicions. Al següent enllaç teniu la retransmissió completa de les Festes de Moros i Cristians de la capital de la Vall d'Albaida: https://www.apuntmedia.es/retransmissions/festes/25-08-2023-entrada-mora-d-ontinyent_134_1639759.html Per altra banda, els mitjans de comunicació comarcals van retransmetre la Baixada del Santíssim Crist de l'Agonia. Aquesta emotiva Processó del dissabte 26 d'agost de 2023 va estar marcada per la pluja per segon any consecutiu.
Les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent 2023 s'inicien hui amb la interpretació de "Ximo". La indescriptible marxa mora del mestre José Maria Ferrero vertebra als habitants de la capital de la Vall d'Albaida. Com també vertebra d'una forma diferent el Cartell de Festes, no debades sempre s'ha dit que "una imatge val més que mil paraules". Aquest anunci gràfic és una obra personal amb vocació col·lectiva que l'Ajuntament encarrega desde el segle XIX. Per això s'han vist d'estils més clàssics i altres transgressors ja que com en tot hi ha modes i estètiques avantguardistes. El Cartell de Festes busca l'impacte visual però també aglutina prou informació. Conceptualment els autors ontinyentins tenen la pretensió de mostrar senzillesa i harmonia cromàtica. En alguns Cartells dels últims 20 anys s'observen figures humanes, remarcant la forta integració de les dones a les filaes d'Ontinyent. Altres Cartells són més esquemàtics i no falten la creu i la mitja lluna. El símbol cristià pel Santíssim Crist de l'Agonia com a patró i el símbol moro per al·lusió a la religió musulmana. La mitja lluna de l'Islam naix d'un somni del príncep Osmán que va conquerir terres orientals amb el seu exèrcit turc. Fent un repàs pels Cartells de les Festes d'Ontinyent de 2003 a l'actualitat es nota una visió moderna dels artistes, en contraposició amb la mirada més conservadora dels Cartells de Moros i Cristians de Cocentaina o Alcoi. Cada lloc té la seua idiosincràsia i Ontinyent té uns actes emblemàtics i uns dissenys i espectacles molt particulars. Aquesta forma única de celebrar les Entrades fa que siguen un dels referents. Per a entendre unes Festes de Moros i Cristians amb 163 anys d'història la televisió valenciana "À Punt" retransmetrà en directe l'Entrada Cristiana de vesprada i l'Entrada Mora de nit.
Cartell Festes 2003.
Cartell Festes 2004.
Cartell Festes 2005.
Cartell Festes 2006.
Cartell Festes 2007.
Cartell Festes 2008.
Cartell Festes 2009.
Cartell Festes 2010.
Cartell Festes 2011.
Cartell Festes 2012.
Cartell Festes 2013.
Cartell Festes 2014.
Cartell Festes 2015.
Cartell Festes 2016.
Cartell Festes 2017.
Cartell Festes 2018.
Cartell Festes 2019.
Cartell Festes 2022.
Cartell Festes 2023.
El Cartell de Festes d'Ontinyent d'enguany és preciós i feminista. Una creació de Xeles Tortosa amb una mora i una cristiana juntant les seues espases. El Cartell va ser presentat en la Publicació de finals de juny desde les almenes del Castell de Festes. Al mateix acte vespertí es va fer el traspàs de capitans, ambaixadors i abanderats. Els càrrecs de 2023 són de les filaes Cides, Cruzados, Mozàrabes i Benimerines i desfilaran a les Entrades del divendres 25 d'agost. Esperem que faja bon temps, ja que hi ha que recordar que l'any passat els va ploure als boatos i esquadres de Llauradors, Arquers, Mudéjares i Omeyes. La tempesta va afectar especialment al capità moro de 2022 i als seus ballets espectaculars. Així que desitgem la millor sort per a les capitanies i ambaixades, com també als grups coreogràfics professionals de Màsters i de les pioneres dels ballets a Ontinyent en 1987: L'Acadèmia Òpera.
BONES FESTES ONTINYENT I VISCA EL SANTÍSSIM CRIST DE L'AGONIA!
Per segon any consecutiu, la filà de l'alférez cristià ha guanyat el popular "Ranking d'esquadres de negres" d'aquest blog. L'any passat va ser la filà Cruzados i en 2023 la filà Alcodianos, encara que l'esquadra de negres del capità cristià també ha aconseguit un meritori segon lloc. L'esquadra especial de la filà Alcodianos era una idea de Juan Climent i la del capità cristià de la filà Cruzados és obra de Santi Carbonell, que ha anunciat que es retirarà pròximament del disseny fester. Han aconseguit molts premis Samarita i el reconeixement de les filaes quan envien correus en aquesta votació. Curiosament les 3 esquadres de negres del bàndol cristià ocupen els primers llocs, mentre que les esquadres de negres mores de 2023 no han convençut tant als alcoyans i alcoyanes. Tanca el Ranking l'estranya esquadra de negres de la filà Ligeros, perquè l'esquadra commemorativa del Centenari de la filà Muntanyesos no participa. Enhorabona als esquadrers de la filà Alcodianos per l'estrena de la marxa cristiana "Alcodiànima" i per vèncer amb un trage original amb la creu roja i uns metalls verds oxidats fins hi tot en la màscara. Fins l'any que ve!
Cocentaina ha viscut un any més les seues Entrades de Moros i Cristians el 12 d'agost de 2023. Les Festes patronals de la capital del Comtat són en honor a Sant Hipòlit Màrtir i en aquestes dates d'estiu la fe recorda uns fets insòlits del passat. Els orígens del patronatge de Sant Hipòlit com a referent espiritual dels socarrats es remunta a l'any 1600. Ningú coneixia fins aquell moment a aquest home guerrer i erudit de la religió catòlica. Només començar el segle XVI el país es va veure amenaçat per una epidèmia molt temuda: La peste. Desde l'Edat Mitjana que la malaltia vinguda d'Àsia havia matat a milions de persones, però no hi havia cura i sols hi havia algunes mesures sanitàries. Al contrari que a la pandèmia del Covid-19, amb la peste es va pensar que era un càstig de Déu com a causa dels pecats de la humanitat. Per això davant la proximitat de la peste hi havia que emparar-se en un Sant que intercedira davant d'un Déu vengatiu. Moltes poblacions van demanar clemència al seu patró, però Cocentaina no en tenia. A l'any 1600 la peste va arribar a terres valencianes a través de la ruta comercial del tèxtil que unia Toledo amb Xàtiva. La capital de la Costera va ser la més afectada per l'epidèmia de 1600 i per això se la va recordar com "la peste de Xàtiva". Era un punt neuràlgic de comunicació entre productors i els habitants, que en aquell moment encara no havien patit el setge incendiari del rei Felip V de Borbó. Uns portadors castellans de llana vinguts de Xàtiva van contagiar als contestans i contestanes. Es va demanar als comerciants que abandonaren la comarca del Comtat, però al negar-se es va decidir incinerar els seus productes. Alcoi va prendre mesures preventives i impedia accedir a la vil·la a qualsevol foraster. Va augmentar el control a les portes d'accés per a que no arribaren infectats i es va prohibir la venta de roba de segona ma.
A la primavera de 1600 Cocentaina va patir els primers símptomes de la peste negra. Per a no crear alarma, els malalts eren conduïts de nit als centres assistencials. Es va convocar un Consell General el dissabte 7 de maig on van participar les autoritats civils i el clero. Es volia triar al patró per insaculació, ja que no es posaven d'acord en a qui resar-li. Una primera opció va ser el Crist dels Llauradors, a qui ja se li tenia molta devoció a Cocentaina o també Sant Jaume que actualment és el nom d'un dels barris pròxims a Fraga. En l'interior d'una bolsa es va introduir el nom de diferents Sants i una ma innocent va extraure la del màrtir romà Sant Hipòlit. Però els contestans no volien aquest patró perquè no el coneixien i no tenien referències. Així que li van dir al xiquet que traguera altra boleta amb el nom d'altre Sant. En la segona extracció va tornar a eixir el mateix Sant desconegut. Però per als devots era necessari tindre un patró d'absoluta confiança i no tenien ni idea de la història del màrtir. Es va demanar que per sorteig hi haguera un tercer intent. La sorpresa va ser que de nou es va nombrar a Sant Hipòlit així que es va fer evident la voluntat divina. Els contestans van acollir finalment a Sant Hipòlit com el seu patró.
El 10 de maig de 1600 el Consell General va acordar celebrar les festes patronals en el dia del martiri de Sant Hipòlit: El 13 d'agost. Cocentaina es va lliurar de la peste en aquell any nefast de principi de centúria. La tradició es va unir a les Festes de Moros i Cristians ja al segle XVIII, influenciades fortament per altres properes com les d'Alcoi o Bocairent. Fins hi tot hi havia un xiquet que representava al patró en format infantil. Era el Sant Hipolitet, versió calcada del Sant Jordiet d'Alcoi però que va acabar desapareixent als anys republicans. La història va estar marcada per l'atac àrab d'Al-Abbas en 1304 en la que la vil·la comtal va ser incendiada per l'enemic mahometà. Desde 1853 les Entrades dels socarrats estan dedicades a Sant Hipòlit Màrtir i poc a poc van anar creant-se les 16 filaes actuals.
L’arquebisbe de València va aprovar la llicència per a que els municipis escolliren un patró protector en cas de perill de la peste. En Alcoi va ser Sant Roc, qui ja havia sigut invocat a l'epidèmia de peste de 1530. Ja es celebrava la seua onomàstica amb celebracions el 16 d'agost i Alcoi tenia una ermita dedicada a Sant Roc. Però en 1600 un 10% de la població alcoyana va estar afectada per l'epidèmia i molts van fugir d'Alcoi per a refugiar-se al camp. La peste va fer decréixer la producció de cereals durant l'estiu i com va durar 4 mesos l'agricultura va estar molt ressentida fins octubre. Al segle XVIII la devoció per Sant Roc va disminuir i es va derruir l'ermita, on actualment està la Parròquia de Sant Roc i l'escola concertada. També en Agullent es commemora l'anomenat Miracle de la Llàntia. A la població de la Vall d'Albaida va ser Sant Vicent Ferrer qui va lliurar als habitants de la peste en setembre de 1600. El predicador valencià convertit en Sant va ajudar a Agullent a curar-se de la malaltia per mitjà de l'oli sanatiu d'una llàntia d'encens. En honor de Sant Vicent Ferrer també es celebren les Festes de Moros i Cristians d'Agullent en abril.
L'any 1900 va ser molt important per a Cocentaina i Agullent, ja que els dos municipis commemoraven el III Centenari de l'elecció del seu patró. Els socarrats van celebrar a principis del segle XX molts dies de celebració en honor a Sant Hipòlit, incloent misses, guerrilles, passacarrers de gegants i cabuts, castells de focs artificials, repartiment de menjar per als pobres, moltes Processons i una Cavalcada històrica ambientada en l'Edat Mitjana i amb carrosses. Al 375 aniversari del patronatge de Sant Hipòlit es va instaurar la Publicació Infantil que es celebrava un diumenge de maig. Va ser l'any 1975, quan les filaes Contestanos i Bequeteros eren capitans i les filaes Almogàvars i Manta Roja eren abanderats. A més a més en aquella època existien les dames de blanc de Sant Hipòlit, una jove de cada filà.
A l'any 2000 els socarrats van preparar un extens guió d'actes culturals i litúrgics en honor a Sant Hipòlit. Al mes de maig es va inaugurar una estàtua de Sant Hipòlit Màrtir a la plaça "Alcalde Reig" del poble i l'acte va estar acompanyat de danses tradicionals, mascletà i la col·locació d'un moro i un cristià de ferro junt al monument d'Ana Reig Castelló. Josep Robert Sellés Camps va composar l'Himne dels 400 anys titulat "Sant Hipòlit creu i lluna". El patró també té dedicat un pasdoble de Camilo Pérez Laporta de 1900 i la peça musical per a xirimites "La batalla de Sant Hipòlit". El 6 de maig de l'any 2000, mentre Alcoi celebra la Processó de la Relíquia, a Cocentaina es fa un passacarrer en honor a Sant Hipòlit. El diumenge 7 de maig es va fer la Missa de Campanya al Pla per a honrar al patró. El trasllat de la figura de Sant Hipòlit desde l'Església de Santa Maria fins al Palau Comtal va ser molt emotiva. Al gran altar a l'aire lliure el bisbe contestà Juan Antonio Reig Pla va oficiar l'eucaristia. En aquell moment encara no era conegut nacionalment pels seus sermons masclistes i homòfobs que l'han convertit en un sacerdot polèmic. Amb un temps inestable es va celebrar la Processó Vespertina desde el Monestir de la Mare de Déu del Miracle fins a la remodelada Plaça Cardenal Ferriz. L'absència de la televisió pública Canal 9 als actes del 400 aniversari es van tornar a evidenciar per la poca difusió dels mitjans de comunicació autonòmics a les Festes de Moros i Cristians d'agost. Les Entrades van ser brillants, però també van tindre la trista falta de la desapareguda filà Edetanos. Les filaes de càrrec van ser els Cavallets amb una medieval capitania cristiana, els Contestanos amb el seu últim abanderat cristià abans de l'extinció, els Mudéjares amb un capità moro sobre una serp articulada i els Bequeteros amb un abanderat moro sobre un drac i un boato africà.
En aquest 2023 les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina van començar amb la Publicació del 24 de juny. Desprès es va fer la presentació de càrrecs on també es destapava el Cartell de Festes, obra de Ana Reig. El dia dels Compters i els concerts dels xirimiters Mal Passet i les bandes Ateneu Musical de Cocentaina i Unió Musical Contestana van servir com a record del compositor José Pérez Vilaplana. Va morir en abril de 1998 i aquest any es complien 25 anys sense el mestre. La volteta dels xiquets i el trasllat del Sant Hipòlit del Raval van ser els punts forts de la Setmana Festera fins que el divendres es va cantar l'Himne de Festes. Al crit de "Visca la germanor!" pronunciat pel nou alcalde Jordi Pla de Compromís, arrancaven unes celebracions que s'allarguen fins al dilluns. Ahir pel matí es va celebrar la Diana i l'Entrada de la vesprada i la nit han sigut esplendoroses. Les filaes Cavallets, Gentils, Llana i Guàrdia Jalifiana han tingut als capitans i abanderats dels respectius bàndols. El 13 d'agost està centrat en l'ofrena floral, la Missa Major, la Presentació d'armes als càrrecs festers, la Processó Solemne i la Retreta. Ja el dia 14 d'agost es farà l'Alardo i les Ambaixades com a final de les Festes de Cocentaina 2023.
A l'any 2025 es celebrarà el 625 aniversari de la proclamació de Sant Hipòlit com a patró contestà i segur que ja s'estan començant a preparar els actes previs de l'efemèride. És una bona ocasió per a aprofundir en les idees cristianes i el que significa tindre un patró que protegeix en èpoques difícils. Els càrrecs festers de 2024 seran de les filaes Maseros, Cavallers de Llúria, Muladies i Kabilenyos mentre que ja en el gran any de 2025 els càrrecs festers estaran en mans de les filaes Cruzados, Contestanos, Manta Roja i Bereberes. Esperem que cap pandèmia ni guerra trastoque les celebracions de Cocentaina com si li va passar al 500 aniversari del quadre de la Mare de Déu del Miracle en 2020. VISCA LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS I VISCA SANT HIPÒLIT!
Durant 10 minuts la pluja va tornar a espantar al bàndol moro quan caïa la nit. Però la filà Mudéjares tenia per davant una alferecia mora molt especial ja que el Alfonso Caerols anava a ser el primer càrrec d'Alcoi amb diversitat funcional. Els coneguts Palominos d'Alcoi obrien el boato amb l'esquadra de blancs al compàs de la marxa mora "El kabila" de José Maria Ferrero Pastor. Un grup de pastors amb trages en tons taronja i ocre cuidaven dels xiquets amb marionetes d'ovelles fetes a Gormaget. Sonava la peça musical "Narguile" i amb pals i dagues donaven pas a la carrossa dels cànters i les plantes. El seguici de Santi Carbonell contava l'exili d'Al-Azraq a Granada abans de tornar a aquestes terres a iniciar la Tercera Revolta. Per això es van poder veure joves amb cistelles de flors que anaven en caravana cap al regne nazarita. El grup del poble portava un trage fantàstic que combinava perfectament els colors groc, roig i verd. Caminant arribarien al barri de l'Albaicín, representat per una carrossa de jardins. Les aiguadores de la posada amb gerres i trages en blau, groc i marró donaven pas al carro de provisions. Es seguia mostrant el dur trajecte del visir Al-Azraq i els musulmans desprès de ser expulsats en la Reconquesta. Unes arqueres de groc i roig saludaven al ritme de la peça musical "Marco Polo". Una portalada àrab representava l'entrada a Granada, ja que el lloc d'accés a l'Alhambra és "la torre de la Justícia". En aquest punt del boato l'estètica es tornava més de palau, ja que es recordava el retir espiritual que va viure "el dels ulls blaus" abans de reclamar les terres de Sharq Al-Andalus en 1276. Les palmiteres amb faldes verdes i vel groc tapant el rostre portaven grans plomalls blancs. El ballet de l'astrologia estava coreografiat per Ana Botella i estrenava la peça musical "Oráculo" sobre prediccions. Les ballarines tenien llum pròpia al portar un trage il·luminat al pit blau i la corona daurada. Amb faldes negres, brodats platejats, adorns de pedreria i mànegues de color lila van sorprendre al públic. Les ballarines d'Ana Botella interpretaven l'oracle per a saber el futur d'Al-Azraq, guiant-se per les constel·lacions i les posicions de les estreles. Va ser un ballet magnífic amb tapissos plens d'al·lusions al cel i els descobriments dels astrònoms àrabs. La carrossa del Zodíac, presidida per un bruixot tenebrós amb ales, va ser aclamada per la seua bellesa i les 12 ballarines en moviment amb trages amb moltíssims detalls. Les figures daurades i platejades representaven els atributs dels signes de l'horòscop: Àries, Tauro, Géminis, Càncer, Leo, Virgo, Libra, Escorpió, Sagitari, Capricornio, Aquario i Piscis. El boato compacte seguia amb la guàrdia masculina del Mexuar, una estança de l'Alhambra de Granada. Portaven trages de color blanc i verd amb brodats al centre i cinturó de cuero marró del que penjava un bolset. En una plataforma plena de coixins apareixien els escrivans de papir amb turbants rojos que enviaven cartes a Al-Azraq. Les serventes del pati dels Arrayans portaven trages de color blau turquesa, capa roja i faixa a ratlles de la que penjava un bolset. El ballet Gawazi arrancava amb els prínceps dinàstics alçant en braços a les huríes de blau i daurat. Es titulava "Zellige", que són els taulellets de mosaics de les parets de les mesquites. Les ballarines de verd representaven les plantes dels jardins del Generalife, per això portaven fulles a la falda i penjant del cap. Altre grup de ballarines més coent representava les fonts de l'Alhambra amb faldes en forma d'estrela, formes geomètriques en rajoletes estampades i xapetes colgant per a emular la caiguda de l'aigua en un surtidor. Dos fonts àrabs vegetals tancaven un ballet brillant que es movia al ritme de la marxa mora "Ben Al Sahagui" de Francisco Valor. La guàrdia femenina del mirador de Daraxa portava trages en verd i blanc a conjunt amb el turbant. Amb espindargues protegien als cavallers a cavall. Els amics i familiars d'Alfonso Caerols vestien de roig i blanc amb brodats daurats, corassa metàl·lica, bolset de cuero i un turbant clàssic. La faixa a ratlles era un detall mudèjar que també es va incloure en el trage de les dames. Elles vestien de roig amb ornamentació d'or i fina tela blanca en la falda i les mànegues. Les dames acompanyaven a l'alférez moro 2023 en una carrossa daurada amb escalons i minarets nazarites. S'apreciaven escuts de la filà Mudéjares i dels lleons de la font més famosa de l'Alhambra de Granada. Santi Carbonell va dissenyar els 4 càrrecs alcoyans de 2023 i per a Alfonso Caerols es va reservar el trage més elegant pels brodats en fil d'or. L'alférez moro de la filà Mudéjares portava uns bombatxos en tons crema i una faixa roja de la que penjava una daga. El color predominant era el verd per davant i també a la capa amb brodats florals. El turbant xicotet estava fet d'una preciosa tela daurada que feia més distingit i senyorial a l'alférez moro. La discapacitat del popular Alfonset no va ser impediment per a transmetre tota l'emoció que sentia i els alcoyans i alcoyanes li van retornar mostres d'estima. Va ser el càrrec fester més aplaudit i ovacionat del dia 22 d'abril de 2023 per tot el que significava. Alfonso Caerols Peidro s'ha convertit en un símbol de inclusió al defendre la igualtat d'oportunitats a les Festes de Moros i Cristians. La banda de música estrenava la marxa mora "Al-Mithal" i li seguia el camell del desert i un oasi. En carrossa apareixien els camellers vestits de negre i les nòmades amb llançes i tons daurats. Els vigilants de Ruanda a peu portaven senzilles túniques verdes amb detalls en cuero marró i capa negra a joc amb el turbant. Tota aquesta obscuritat, també en versió femenina, es convertia en l'avantsala de l'esquadra de negres que va fer un tall pesat. Juan Climent es va inspirar en un cuc centpeus per a l'últim trage de l'Entrada Mora d'Alcoi. Va resultar estrany però la columna vertebral d'or sobre una corassa de cuero marró impactava. El color negre estava present als bombatxos, el pit i la capa amb un escut guerrer daurat. Una de les mànegues era de tela negra i l'altre braç tenia una urpa de metall daurat. El casc també era metàl·lic i alat, tapant un turbant allargat de color negre. Un vel metal·litzat ocultava la cara dels esquadrers i feia més terrorífica i bèl·lica l'estampa firmada per Juan Climent. L'atrevida esquadra de negres arribava a l'èxtasi fester gràcies a la marxa mora "A la mar" de Saül Gómez. Desprès d'un bon boato de Santi Carbonell, així d'inquietant va ser la cloenda mudèjar de l'Entrada Mora 2023 amb un temps variable que acostuma a fer en primavera.
