SANT HIPÒLIT: PATRÓ DE COCENTAINA PER LA PESTE DE 1600

Cocentaina ha viscut un any més les seues Entrades de Moros i Cristians el 12 d'agost de 2023. Les Festes patronals de la capital del Comtat són en honor a Sant Hipòlit Màrtir i en aquestes dates d'estiu la fe recorda uns fets insòlits del passat. Els orígens del patronatge de Sant Hipòlit com a referent espiritual dels socarrats es remunta a l'any 1600. Ningú coneixia fins aquell moment a aquest home guerrer i erudit de la religió catòlica. Només començar el segle XVI el país es va veure amenaçat per una epidèmia molt temuda: La peste. Desde l'Edat Mitjana que la malaltia vinguda d'Àsia havia matat a milions de persones, però no hi havia cura i sols hi havia algunes mesures sanitàries. Al contrari que a la pandèmia del Covid-19, amb la peste es va pensar que era un càstig de Déu com a causa dels pecats de la humanitat. Per això davant la proximitat de la peste hi havia que emparar-se en un Sant que intercedira davant d'un Déu vengatiu. Moltes poblacions van demanar clemència al seu patró, però Cocentaina no en tenia. A l'any 1600 la peste va arribar a terres valencianes a través de la ruta comercial del tèxtil que unia Toledo amb Xàtiva. La capital de la Costera va ser la més afectada per l'epidèmia de 1600 i per això se la va recordar com "la peste de Xàtiva". Era un punt neuràlgic de comunicació entre productors i els habitants, que en aquell moment encara no havien patit el setge incendiari del rei Felip V de Borbó. Uns portadors castellans de llana vinguts de Xàtiva van contagiar als contestans i contestanes. Es va demanar als comerciants que abandonaren la comarca del Comtat, però al negar-se es va decidir incinerar els seus productes. Alcoi va prendre mesures preventives i impedia accedir a la vil·la a qualsevol foraster. Va augmentar el control a les portes d'accés per a que no arribaren infectats i es va prohibir la venta de roba de segona ma.

A la primavera de 1600 Cocentaina va patir els primers símptomes de la peste negra. Per a no crear alarma, els malalts eren conduïts de nit als centres assistencials. Es va convocar un Consell General el dissabte 7 de maig on van participar les autoritats civils i el clero. Es volia triar al patró per insaculació, ja que no es posaven d'acord en a qui resar-li. Una primera opció va ser el Crist dels Llauradors, a qui ja se li tenia molta devoció a Cocentaina o també Sant Jaume que actualment és el nom d'un dels barris pròxims a Fraga. En l'interior d'una bolsa es va introduir el nom de diferents Sants i una ma innocent va extraure la del màrtir romà Sant Hipòlit. Però els contestans no volien aquest patró perquè no el coneixien i no tenien referències. Així que li van dir al xiquet que traguera altra boleta amb el nom d'altre Sant. En la segona extracció va tornar a eixir el mateix Sant desconegut. Però per als devots era necessari tindre un patró d'absoluta confiança i no tenien ni idea de la història del màrtir. Es va demanar que per sorteig hi haguera un tercer intent. La sorpresa va ser que de nou es va nombrar a Sant Hipòlit així que es va fer evident la voluntat divina. Els contestans van acollir finalment a Sant Hipòlit com el seu patró.

El 10 de maig de 1600 el Consell General va acordar celebrar les festes patronals en el dia del martiri de Sant Hipòlit: El 13 d'agost. Cocentaina es va lliurar de la peste en aquell any nefast de principi de centúria. La tradició es va unir a les Festes de Moros i Cristians ja al segle XVIII, influenciades fortament per altres properes com les d'Alcoi o Bocairent. Fins hi tot hi havia un xiquet que representava al patró en format infantil. Era el Sant Hipolitet, versió calcada del Sant Jordiet d'Alcoi però que va acabar desapareixent als anys republicans. La història va estar marcada per l'atac àrab d'Al-Abbas en 1304 en la que la vil·la comtal va ser incendiada per l'enemic mahometà. Desde 1853 les Entrades dels socarrats estan dedicades a Sant Hipòlit Màrtir i poc a poc van anar creant-se les 16 filaes actuals.

L’arquebisbe de València va aprovar la llicència per a que els municipis escolliren un patró protector en cas de perill de la peste. En Alcoi va ser Sant Roc, qui ja havia sigut invocat a l'epidèmia de peste de 1530. Ja es celebrava la seua onomàstica amb celebracions el 16 d'agost i Alcoi tenia una ermita dedicada a Sant Roc. Però en 1600 un 10% de la població alcoyana va estar afectada per l'epidèmia i molts van fugir d'Alcoi per a refugiar-se al camp. La peste va fer decréixer la producció de cereals durant l'estiu i com va durar 4 mesos l'agricultura va estar molt ressentida fins octubre. Al segle XVIII la devoció per Sant Roc va disminuir i es va derruir l'ermita, on actualment està la Parròquia de Sant Roc i l'escola concertada. També en Agullent es commemora l'anomenat Miracle de la Llàntia. A la població de la Vall d'Albaida va ser Sant Vicent Ferrer qui va lliurar als habitants de la peste en setembre de 1600. El predicador valencià convertit en Sant va ajudar a Agullent a curar-se de la malaltia per mitjà de l'oli sanatiu d'una llàntia d'encens. En honor de Sant Vicent Ferrer també es celebren les Festes de Moros i Cristians d'Agullent en abril.

L'any 1900 va ser molt important per a Cocentaina i Agullent, ja que els dos municipis commemoraven el III Centenari de l'elecció del seu patró. Els socarrats van celebrar a principis del segle XX molts dies de celebració en honor a Sant Hipòlit, incloent misses, guerrilles, passacarrers de gegants i cabuts, castells de focs artificials, repartiment de menjar per als pobres, moltes Processons i una Cavalcada històrica ambientada en l'Edat Mitjana i amb carrosses. Al 375 aniversari del patronatge de Sant Hipòlit es va instaurar la Publicació Infantil que es celebrava un diumenge de maig. Va ser l'any 1975, quan les filaes Contestanos i Bequeteros eren capitans i les filaes Almogàvars i Manta Roja eren abanderats. A més a més en aquella època existien les dames de blanc de Sant Hipòlit, una jove de cada filà.

A l'any 2000 els socarrats van preparar un extens guió d'actes culturals i litúrgics en honor a Sant Hipòlit. Al mes de maig es va inaugurar una estàtua de Sant Hipòlit Màrtir a la plaça "Alcalde Reig" del poble i l'acte va estar acompanyat de danses tradicionals, mascletà i la col·locació d'un moro i un cristià de ferro junt al monument d'Ana Reig Castelló. Josep Robert Sellés Camps va composar l'Himne dels 400 anys titulat "Sant Hipòlit creu i lluna". El patró també té dedicat un pasdoble de Camilo Pérez Laporta de 1900 i la peça musical per a xirimites "La batalla de Sant Hipòlit".  El 6 de maig de l'any 2000, mentre Alcoi celebra la Processó de la Relíquia, a Cocentaina es fa un passacarrer en honor a Sant Hipòlit. El diumenge 7 de maig es va fer la Missa de Campanya al Pla per a honrar al patró. El trasllat de la figura de Sant Hipòlit desde l'Església de Santa Maria fins al Palau Comtal va ser molt emotiva. Al gran altar a l'aire lliure el bisbe contestà Juan Antonio Reig Pla va oficiar l'eucaristia. En aquell moment encara no era conegut nacionalment pels seus sermons masclistes i homòfobs que l'han convertit en un sacerdot polèmic. Amb un temps inestable es va celebrar la Processó Vespertina desde el Monestir de la Mare de Déu del Miracle fins a la remodelada Plaça Cardenal Ferriz. L'absència de la televisió pública Canal 9 als actes del 400 aniversari es van tornar a evidenciar per la poca difusió dels mitjans de comunicació autonòmics a les Festes de Moros i Cristians d'agost. Les Entrades van ser brillants, però també van tindre la trista falta de la desapareguda filà Edetanos. Les filaes de càrrec van ser els Cavallets amb una medieval capitania cristiana, els Contestanos amb el seu últim abanderat cristià abans de l'extinció, els Mudéjares amb un capità moro sobre una serp articulada i els Bequeteros amb un abanderat moro sobre un drac i un boato africà.

En aquest 2023 les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina van començar amb la Publicació del 24 de juny. Desprès es va fer la presentació de càrrecs on també es destapava el Cartell de Festes, obra de Ana Reig. El dia dels Compters i els concerts dels xirimiters Mal Passet i les bandes Ateneu Musical de Cocentaina i Unió Musical Contestana van servir com a record del compositor José Pérez Vilaplana. Va morir en abril de 1998 i aquest any es complien 25 anys sense el mestre. La volteta dels xiquets i el trasllat del Sant Hipòlit del Raval van ser els punts forts de la Setmana Festera fins que el divendres es va cantar l'Himne de Festes. Al crit de "Visca la germanor!" pronunciat pel nou alcalde Jordi Pla de Compromís, arrancaven unes celebracions que s'allarguen fins al dilluns. Ahir pel matí es va celebrar la Diana i l'Entrada de la vesprada i la nit han sigut esplendoroses. Les filaes Cavallets, Gentils, Llana i Guàrdia Jalifiana han tingut als capitans i abanderats dels respectius bàndols. El 13 d'agost està centrat en l'ofrena floral, la Missa Major, la Presentació d'armes als càrrecs festers, la Processó Solemne i la Retreta. Ja el dia 14 d'agost es farà l'Alardo i les Ambaixades com a final de les Festes de Cocentaina 2023.

A l'any 2025 es celebrarà el 625 aniversari de la proclamació de Sant Hipòlit com a patró contestà i segur que ja s'estan començant a preparar els actes previs de l'efemèride. És una bona ocasió per a aprofundir en les idees cristianes i el que significa tindre un patró que protegeix en èpoques difícils. Els càrrecs festers de 2024 seran de les filaes Maseros, Cavallers de Llúria, Muladies i Kabilenyos mentre que ja en el gran any de 2025 els càrrecs festers estaran en mans de les filaes Cruzados, Contestanos, Manta Roja i Bereberes. Esperem que cap pandèmia ni guerra trastoque les celebracions de Cocentaina com si li va passar al 500 aniversari del quadre de la Mare de Déu del Miracle en 2020. VISCA LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS I VISCA SANT HIPÒLIT!