400 ANYS DEL PATRONATGE DE SANT MAURO

 Al desembre de 2020 van a iniciar-se els actes del IV Centenari del Patronatge de Sant Mauro Màrtir a Alcoi. L'associació religiosa està organitzant un programa d'events, sempre pendents de l'evolució de la pandèmia del Covid-19. Sant Mauro sempre s'ha considerat un patró secundari a Alcoi. No obstant, molts xiquets són batejats amb el nom de Mauro i el Sant té dedicada una de les esglésies més grans i importants de la ciutat. Està situada a la Plaça Ramón i Cajal, prop de la Glorieta, el carrer Sant Nicolau i el carrer Sant Francesc. Les accions benèfiques de l'Associació Sant Mauro són prou conegudes a Alcoi. A més a més, cada 3 de desembre els alumnes de moltes escoles visiten la Parròquia de Sant Mauro per a conèixer la història del seu gloriós patró "aeque principalis".

El dia 2 de desembre de 1620, Alcoi va sofrir uns terribles terratrèmols molt forts. Van ser uns moviments molt violents que van destruir cases i atemoriren als alcoyans i alcoyanes. El terratrèmol va causar 36 morts i les 33 rèpliques van provocar molts danys, també en Cocentaina, Benasau, Alcoleja i Gorga. Es calcula que més de 380 cases es van derrumbar, incloent un convent. Al dia següent, els habitants de la vil·la medieval, reunits en les "Eres noves" van proclamar a Sant Mauro Màrtir, patró d'Alcoi com a intercessor davant Déu en favor dels alcoyans. Aquell dia l'església catòlica celebrava la festivitat d'aquest Màrtir romà. Per tant el 3 de desembre va quedar establit a Alcoi com el dia del seu segon patró protector. La gratitud dels habitants per aquella ajuda durant els terratrèmols s'ha heretat de generació en generació fins a hui en dia. Es tracta d'una festivitat xicoteta per a Alcoi, però amb tant de significat com el Jesuset del Miracle.  

La imatge de Sant Mauro sempre està unida a la palma, al laurel i a l'espasa. El màrtir romà vesteix amb falda curta, corassa de metall i sandàlies. No portava casc i deixava a l'aire els seus cabells castanys. La figura històrica es remonta a l'any 283 desprès de Crist, quan l'emperador Numeri perseguia als catòlics. Sant Mauro provenia d'una família noble convertida al cristianisme. Va ser martiritzat junt al seu pare per mostrar fidelitat a Jesús davant les autoritats de l'Imperi Romà. Al segle XVII va tindre fama celestial per a ajudar a les poblacions valencianes que patien sequia. Altre Mauro santificat va ser un humil religiós nascut en l'any 511 a Itàlia. Va ingressar a l'ordre benedictina i va ser abat, fundant alguns monestirs en França. Va curar a molts malalts miraculosament, però sempre va fugir de reconeixements i luxes. Com a penitent, es va preparar per a una mort digna en l'any 583. 

La missa d'inici de l'any sant es va retransmetre per la 2 de Rtve al programa espiritual dels diumenges. El 7 de novembre de 2020 es va col·locar a la façana de la Parròquia de Sant Mauro el Cartell que commemora el 4rt Centenari. El quadre inclou la palma de màrtir, l'aureola santa i unes vistes d'Alcoi en tons marrons. Destaca la imatge del pont de Sant Jordi i l'Església de Sant Mauro sobre el fons blanc.  L'autor és un alumne de Disseny Gràfic a l'escola d'art d'Alcoi: Jorge Pérez. El descobriment es va amenitzar amb una traca i un castell de focs artificials a la Glorieta, amb poc públic i distanciament social. 

L'eucaristia de cada 29 de novembre commemora aquella missa que es va fer la nit del 2 de desembre de 1620. Els devots van acudir a Déu per a demanar auxili pels efectes del terratrèmol. Curiosament el 3 de novembre de 2020 Alcoi va sentir altre seisme de 3,6 graus en l'escala de Richter. La gent es va despertar alarmada, però els temps són diferents i no es va implorar ajuda a cap Sant. El triduo a l'Església de Sant Mauro té uns assistents bastant majors, mentre que a la representació de l'Auto Sacramental del patró si es sumen alcoyans de totes les edats. A la Processó claustral es mostra el "Santísimo Sacramento" baix palio. Participa el gremi de llauradors i la cofradia de Jesús Nazareno. El dia central de la festivitat de Sant Mauro es venera la relíquia, donada pel Corpus Christi de València. Antigament, sobretot en 1920 i abans de la Guerra Civil Espanyola, si que es feien més actes populars al voltant de Sant Mauro. 

La última volta que es va veure a tots els patrons d'Alcoi junts va ser en 2003. Es celebrava el 350 aniversari del Miracle de la Font Roja i es va traure en processó a les andes de la Verge dels Lliris i Sant Felip, a Sant Jordi el Xicotet i a Sant Mauro Màrtir. Al Cantó el Pinyó es van trobar les 3 escultures dels patrons alcoyans i es va celebrar una missa de campanya. Va tindre lloc en la Plaça d'Espanya, on 50 anys abans havien coronat a la Verge dels Lliris com a alcaldessa perpètua. Tal volta el 400 aniversari de la proclamació de Sant Mauro com a patró és un bon moment per a que se'l torne a veure unit a Sant Jordi. Sempre hi ha hagut bromes sobre la importància de Sant Jordi en comparació a Sant Mauro. El fervor no és el mateix, però es podria organitzar una Processó amb tots els Sants. Seria una bona forma d'agrair el final de la pandèmia d'una forma més litúrgica. Esperem que al llarg de 2021 l'Associació de Sant Mauro puga preparar actes culturals i que la participació popular augmente.

VISCA SANT MAURO!

LES ENTRADES DE 1980

 Les Festes de Sant Jordi de fa 40 anys van sorprendre amb moltes novetats que van revolucionar la Trilogia Festera Alcoyana. La dècada dels 80 provoca molta nostàlgia entre els espanyols i per a Alcoi va començar amb unes Festes de Moros i Cristians trencadores i brillants. El sol va acompanyar durant tots els dies per quart any consecutiu, tan sols va ploure a la Glòria Infantil. El Cartell de Festes va ser obra de Salvador Sellés i representava una carta amb un moro i un cristià. El dia 21 d'abril el director de l'Himne de Festes va ser Enrique Castro Gamarra. L'Associació de Sant Jordi havia promulgat un itinerari distint a l'habitual. Es proposava que les Entrades arrancaren en "El Camí" i no al Partidor. Però els festers no volien renunciar al tram de Sant Nicolauet i el canvi no es va fer efectiu. La reforma que si es va tirar avant era una molt anhelada per varies filaes: "La Roda". Per fi s'aconseguia que l'antiguitat de les filaes no fora un privilegi i totes anaren rodant en l'ordre de formació. Cada any les filaes retrocedien un lloc fins donar la volta sencera a "La Roda". La idea del bequetero Rafael Insa va ser un èxit. Una decisió molt important per a filaes com Cruzados, Alcodianos, Aragonesos, Realistes, Berberiscos i Benimerines. Precisament 1980 va ser l'any de l'estrena de la filà Benimerines. El guió de les Entrades va ser rotatiu a partir d'aquell any, però a la Diana es continua mantenint l'ordre d'antiguitat. La fundació de la filà Benimerines va equilibrar els dos bàndols en 14.

Capità Cristià filà Alcodianos 1980: Francisco Agudo Valdés.

Capità Moro filà Mudéjares 1980: Antonio Martínez Serrano.

Alférez Cristià filà Aragonesos 1980: Antonio Miralles Gandia.

Alférez Moro filà Abencerrajes 1980: Luis Mataix Arañó.

El capità cristià de la filà Alcodianos tenia referències a les ales blanques tant al trage com a la carrossa. L'ordre de la desfilada fins a 1979 era tan poc democràtic que sempre beneficiava a les mateixes filaes. En 1980 darrere del capità cristià va desfilar la filà Cruzados, ja que havia desempenyat el càrrec l'any anterior. La filà Vascos va traure la seua primera esquadra d'enmig. L'alférez cristià de la filà Aragonesos va desfilar a peu junt al seu rodella. Amb uns minuts de retràs va arrancar el capità moro de la filà Mudéjares, també a peu. La filà Llana no va desfilar darrere la capitania mora com era habitual, sinó que ho va fer la filà Ligeros. La jove filà Benimerines, amb disseny de Paco Aznar, va desfilar 2 filaes desprès de l'espectacular esquadra d'enmig de la filà Miqueros. Per a tancar, l'alferecia mora de la filà Abencerrajes va presentar un boato original d'estètica tuareg, incloent l'esquadra de negres.

Esquadra de negres capità filà Alcodianos. Disseny d'Enrique Galbis.

Esquadra d'enmig filà Vascos. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Aragonesos. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres capità filà Mudéjares. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig filà Miqueros. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Abencerrajes. Disseny d'Alejandro Soler.

La concepció artística del dissenyador Alejandro Soler per a l'alferecia mora 1980 de la filà Abencerrajes va rebre tantes crítiques com elogis. La falta de colorit no desentonava en l'ambientació nòmada. Més clàssics en quant als trages van ser els artistes Luis Solbes i Paco Aznar. El dia del patró va tindre un clar protagonista: El xiquet José Francisco Molina Cáceres. El primer i únic Sant Jordiet de la filà Navarros va lluir un trage amb corassa daurada i capa roja. El dia dels Trons va ser més càlid que de normal i la pólvora no va donar problemes. Per tant les Festes d'Alcoi de fa 40 anys van resultar perfectes.

HISTÒRIA FILÀ CRUZADOS D'ALCOI

 En plena postguerra es va fundar la filà Cruzados. Era l'any 1945 i Alcoi i la resta d'Espanya travessaven una difícil situació econòmica, amb molta pobresa i penúries. Però les carències de l’època no van fer mella en l'esperit fester, encara que si van marcar els primers anys de la filà. L'acta constituent de la filà Bravos es va redactar en un bar en juny de 1945. La denominació original no va agradar en l'Associació de Sant Jordi, ni tampoc que portaren faixa. Per això es va canviar el nom per Cruzados i la faixa per corretges de cuero marró. Els creuats autèntics portaven una creu roja al pit i així es mostrava al disseny primitiu de la filà. José Balaguer va dibuixar un trage amb corassa de cuero de color tostat, túnica blanca amb detalls en roig i capa blava a ratlles negres. La cotamalla era de color verd i el casc metàl·lic tenia visera. No va ser fins a 1974 que es va substituir el casc per l'actual amb raspall verd i metall daurat. La creu roja del pit es va canviar també per l'heràldica de la filà: Un escut amb creus cristianes sobre fons blanc i les ratlles negres sobre camp blau. El disseny antic reflexa plenament l'austeritat de l'època franquista dels anys 40. A més a més és un trage de concepció medieval que va marcar el camí a seguir per a altres filaes més recents com Alcodianos i Aragonesos.

El nom de Cruzados accentuava el caràcter èpic i històric de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Els creuats eren els guerrers i monjos que van acudir a Terra Santa per a recuperar el domini catòlic prop d'Orient, en ciutats dominades per l'Islam desde el segle VII. Aquestes guerres religioses es van anomenar Croades i van començar en 1096 a Antioquía. La última campanya militar dels creuats es va dur a terme en 1291. Els senyors feudals i els seus soldats viatjaven pel mar Mediterrani desde Europa. França, Sicília, Anglaterra van aconseguir que Jerusalem tornara a ser cristiana i una conquesta temporal de Constantinoble. A la Península Ibèrica el Papa va considerar Guerra Santa la lluita entre cristians i musulmans a les terres de Sharq Al-Andalus. Les batalles al califat de Còrdova, la Reconquesta del Regne de Taifes, la caiguda de Granada i les Naves de Tolosa formen part de les Croades.  Els creuats volien lliurar els llocs Sants on havia viscut Jesucrist per a que els peregrins anaren sense por a represàlies del poder mahometà.

El papa Urbà II va predicar la Primera Croada i considerava als participants l'exèrcit de l'església, a qui se'ls perdonava els pecats. Els turcs havien conquerit Anatòlia i l'imperi bizantí temia la seua continuïtat a causa de l'avanç de l'enemic. Prínceps i plebeus van organitzar les lluites en Bizanci, Síria, Antioquía, Trípoli i Jerusalem. La Segona Croada va ser una resposta a la Yihad àrab i en ella van participar el rei Luis VII de França i Leonor d'Aquitània.  L'expedició va ser un fracàs i no va aconseguir conquerir Damasc. El sultà Saladí es va fer l'amo d'Egipte quan el califat fatimí va decaure i va aconseguir el control polític de Síria. Els sarraïns amenaçaven Jerusalem així que es va declarar la Tercera Guerra Santa contra Saladí. Els templaris i hospitalaris van ser molt importants entre els creuats, però les tropes de Saladí van acabar conquerint Jerusalem. La derrota va ocasionar que Ricard cor de lleó s'unira a les Croades. El famós rei d'Anglaterra va firmar una treva amb Saladí que va portar temps de pau de 1193 a 1199. El papa Inocenci III va convocar la Quarta Croada contra Egipte i va acabar amb la conquesta de Constantinoble, actual Istanbul. La Quinta Croada va partir en 1218 cap a Egipte i encara que l'exèrcit creuat era més nombrós que mai, va fracassar en l'intent de conquerir El Cairo. La Sexta Croada va convertir a l'emperador Federico II en rei de Jerusalem a l'any 1229 i també va obtindre Betlem i Nazaret. En 1244 Jerusalem va tornar a caure en mans dels turcs i el rei Luis IX de França va comandar la Sèptima Croada, sent capturat en Egipte. 25 anys desprès Luis IX ho va tornar a intentar en la Octava Croada que va desembarcar en Túnez. En aquella regió comercial hi havia una epidèmia i els creuats i el propi rei de França van morir infectats. La caiguda de la ciutat d'Acre per als turcs en 1291 va provocar que els creuats es rendiren i evacuaren les seues possessions de Beirut. Desprès de 2 segles, les Guerres Santes sols van portar mort i desgràcia i poques victòries per als cristians d'Europa.

L'aparició de la filà Cruzados a Alcoi es deu a 7 homes que es reunien desprès de la jornada laboral per a comentar l'actualitat. Els fundadors van ser Silvestre Vilaplana, Francisco Cardenal, Rigoberto Botella, Francisco Verdú, Joaquim Nadal, Joan Valls i Santiago Sabater. Altres es van unir per a formar la Junta Directiva de la primera filà posterior a la Guerra Civil Espanyola. L'estrena de la filà Cruzados es va produir en la Glòria de 1946. Van eixir al carrer en la plujosa Entrada Cristiana de 1946. Eren 15 components que van desfilar el 2 de maig, ja que els dies tradicionals coincidien amb la Setmana Santa. La Trilogia Festera Alcoyana es va allargar un dia més en 1946 degut a l'aigua que va caure el dia de l'Alardo. L'Entrada Cristiana de 1947 va estar considerada la millor de la dècada, i no sols pel capità cristià de la filà Vascos, sinó també per la bona desfilada de la inexperta filà Cruzados. El 5 de gener de 1948 la filà Cruzados va portar endavant la Cavalcada de Reis Mags amb molt d'esforç. El sacrifici va valdre la pena per veure la il·lusió dels xiquets i xiquetes. Molts anys més tard, la filà Cruzados va acompanyar al rei Baltasar. Es tractava de 1985, quan Alcoi celebrava el Centenari de la Cavalcada més antiga.

Les inquietuds de la filà Cruzados eren notables desde els primers anys. Van proposar a l'Associació de Sant Jordi que l'alférez cristià tancara l'Entrada Cristiana. Fins a 1951 el càrrec eixia a la meitat de la desfilada i darrere el seguien la resta de filaes. Això feia que alguns espectadors abandonaren les seues cadires abans del final, perquè ja havien vist els boatos. El president Antonio Aracil Pascual va aprovar la idea i va ser tot un èxit. Antonio Palacios Gisbert va acceptar la primera alferecia cristiana de la filà Cruzados. A l'any 1952 i la filà no tenia massa diners ni participants. Però aixina hi tot van aconseguir traure un boato digne amb 3 carrosses: La del vaixell pel mar Mediterrani, la de les donzelles i la plataforma d'esclaus i torturats. L'alférez cristià va desfilar a cavall portant una gran espasa. El trage del senyor Antonio Palacios tenia una corona de monarca amb joies, cotamalla, una túnica amb brodats i adorns metàl·lics i de cadenes. L'esquadra de negres destacava per la falda de pell de guepard. La suggerència de la filà Cruzados en l'ordre de la desfilada també va ser efectiva al bàndol moro, encara que va tindre el desavantatge d'una copiosa pluja. L'alferecia mora de la filà Ligeros no va acabar el recorregut a causa de la tempesta.

Altra proposta de la filà Cruzados va ser que les filaes de càrrec desfilaren les primeres en la Segona Diana, per a tindre temps d'organitzar-se abans de la Processó de la Relíquia. En 1953 Antonio Palacios va desfilar a cavall com a capità cristià de la filà Cruzados. El cel estava ennuvolat però la pluja no va descarregar fins molt més tard, quan desfilava l'alférez cristià de la filà Andaluces. En aquells anys la filà Cruzados era la última en l'ordre d'antiguitat i sols desfilava la primera en l'any de capitania cristiana. L'esquadra de negres del va ser de concepció senzilla: Túnica verda amb cadenes dibuixades, una espasa i una destral com a armes i un casc allargat fet de metall. El capità cristià de 1953 portava un casc amb plomes, una capa grossa, una túnica amb la creu cristiana i brodats i un cinturó de cuero marró amb dos lleons rampants d'or. A més a més en 1953 es celebrava el 300 aniversari del Miracle de la Font Roja. La Verge dels Lliris va ser coronada a la Plaça d'Espanya, en presència del capità cristià: Antonio Palacios. 

La Retreta és un acte lúdic i desenfadat que succeeix la nit del 23 d'abril. Els festers de la filà Cruzados són especialistes en sorprendre als alcoyans en la Retreta. El seu ingeni a l'hora de construir carrosses per a la Retreta va ser molt alabat als anys 60. L'Associació de Sant Jordi els va otorgar premis en 1960, 1961, 1962 i 1963. Els farolets i els escuts il·luminats són molt recordats pels més veterans de la filà. La serietat als actes més formals no va renyit amb les ganes de passa-ho bé i donar ambient fester al carrer. La filà Cruzados sempre s’ha caracteritzat per l'alegria i l'espontaneïtat que desprenen els seus festers, en especial els nombrosos joves. És també una filà de classe obrera, però amb distingits festers dedicats al comerç, el tèxtil i l'hosteleria. Antonio Gomar Vilaplana va ser el primer Sargento Cristià elegit per concurs. Era membre de la filà Cruzados i va arrancar la Glòria i la Primera Diana de 1959 a 1964. La cançó més típica de la filà és "Clavelitos de mi corazón" que canten els més vells amb una lletra adaptada per a presumir de la filà en valencià.

Corria l'any 1964 i a la filà Cruzados li pertocava de nou l'alferecia cristiana. Luis Solbes Payà va ser el dissenyador de tot el boato. Antonio Palacios Gisbert va ser el segon alférez cruzado, repetint l'experiència de feia 12 anys. En aquesta ocasió va vestir amb curta falda negra, àguila imperial al pit, metalls i brodats daurats i un casc amb un drac i plomes roges i blanques. El rodella, amb el mateix trage, va desfilar en un carro arrastrat per esclaus. L'esquadra de negres va ser molt destapada. La falda blava a ratlles negres emulava la capa del disseny oficial i la llança amb flecos feia més vistós el conjunt. Com a curiositat, els esquadrers van confeccionar el casc platejat a partir de pots de llet. En aquella dècada era habitual que s'aprofitaren objectes quotidians com a parts dels trages. La meteorologia va ser benèvola en les Festes d'Alcoi de 1964. Va ser l'últim any en que l'Entrada Cristiana arrancava a la plaçeta de la Verge Maria, a partir de 1965 ho faria al mític Partidor.

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van ser declarades d'Interès Turístic Nacional en 1965, any de la capitania cristiana de la filà Cruzados. Moltes novetats es van preparar en aquell mes d'abril, aprofitant que la Trilogia Festera Alcoyana tenia que retrassar-se uns dies. Es va introduir l'acte de la Glòria Infantil, amb el protagonisme dels xiquets de cada filà. Per primera volta es va interpretar l'Himne de Festes en una Plaça d'Espanya abarrotada de gent. La festa del pasdoble va substituir el concurs de bandes a la Glorieta i el director de l'Himne va ser Fernando de Mora Carbonell. Com a prova, l'home del balconet es situava al Partidor per a dir la frase "Alcoyanes i alcoyans, per Alcoi i per Sant Jordi, avant l'Entrada Cristiana!". Antonio Palacios va viure aquest emocionant moment sobre la seua quadriga. El capità cristià 1965 va rebre crítiques i elogis per desfilar d'una forma tan romana i original. També va ser el primer capità cristià en rebre les claus de la ciutat, en mans d'un xiquet de la filà Aragonesos. Va ser a partir de 1974 quan la filà Alcodianos va organitzar l'entrega de claus a la Plaça d'Espanya. Antonio Palacios va lluir com a capità cristià 1965 una capa roja, cotamalla i una espectacular armadura platejada. El trage recordava als tornejos de l'Edat Mitjana per la corassa de cuero marró. Tenia la cara tapada per culpa el casc amb yelm i detalls daurats. El sol va fer brillar més el casc innovador de l'esquadra de negres. Els components vestien amb túnica blava i blanca combinada amb un cinturó de color groc amb la creu de Sant Jordi. Una capitania cristiana trencadora que va coincidir en el 20 aniversari de la filà Cruzados.

La primera esquadra d'enmig de la filà Cruzados va estar plagada d'adversitats. Una d'elles els pocs recursos econòmics dels treballadors, ja que no era una filà gremial sinó de grups d'amics. Altres problemes de les Festes de Sant Jordi 1972 van ser conseqüència del mal oratge. El dia 22 d’abril ni la Diana ni cap de les Entrades van poder arrancar per la persistència del temporal. Al aplaçar-se els actes, per la vesprada es va improvisar una desenfadada "Entraeta". Al dia següent continuava ploent amb força però no hi havia més opcions i l'Entrada Cristiana va arrancar amb el capità cristià de la filà Gusmans. Al mig de la desfilada, l'esquadra de negres de la filà Cruzados va demostrar la seua bravura. El casc de pell marró tenia adorns daurats i la capa era de color blanc, blau i roig. Els esquadrers portaven el pit al descobert i una curta falda a ratlles. Un disseny de Luis Solbes molt poc apropiat per a les circumstàncies atmosfèriques. Les Festes d'Alcoi de 1972 van estar passades per aigua i són considerades les més plujoses de la història. A pesar d'això, la filà Cruzados va rebre els aplaudiments d'un públic fidel que demostrava el seu amor per les tradicions alcoyanes. 

L'alférez cristià més jove de la història és Jorge Verdú Català de la filà Cruzados. En 1978 tenia 16 anys i va fer el càrrec per desig del seu pare, qui havia sigut l'alférez cristià de la filà Navarros en 1975. Tant el rodella com l'alférez cruzado 1978 van vestir trages iguals de Luis Solbes. Un disseny molt juvenil sense cotamalla, que destacava per la túnica dalmàtica que imitava l'escut de la filà Cruzados: Creus roges sobre fons blancs i teles blanques. El casc amb plomes i els metalls daurats anaven a conjunt amb una carrossa de ferros daurats amb corones o altres elements decoratius propis de la reialesa. En altra plataforma desfilava el rodella i les princeses. Un boato esplèndid en el que no van faltar bufons. L'esquadra de negres tenia una capa a ratlles blanques i negres amb un escut que recordava a les Croades. El trage de Luis Solbes tenia pells de guepard, la creu cristiana i una curta falda blava. Però totes les mirades es dirigien al casc daurat amb una cresta metàl·lica molt més alta que el raspall verd del disseny oficial.

En l'any internacional de la infància la filà Cruzados desempenyava la capitania cristiana. Al boato de 1979 va haver molta presència de xiquets. Els glorierets anaven davant la carrossa del capità cristià, amb una imponent àguila daurada de cos caps que desplegava les plomes de les ales i sostenia l'escut redó de la filà Cruzados. Luis Solbes va combinar el roig i el daurat per a un capità cristià brillant que no portava calces però si cotamalla i un cinturó blanc. L'allargat casc daurat acabava amb plomes verdes. Un grup de castellanes precedia a la favorita amb els mateixos colors que Jorge Verdú Català. Una espectacular capitania cristiana 1979 que va tindre un boato molt complet., amb vaixells cristians i els 64 festers creuats. L'esquadra de negres agafava el color blau i negre de la capa de la filà com a base de la curta túnica. El cinturó de cuero negre tenia adorns de metall i del casc daurat penjava una cua de pèl de cavall. Sonava l'obra musical "Als cristians" de José Maria Valls.  El socialista Josep Sanus s'estrenava com a alcalde d'Alcoi en la Glòria Infantil, que es va celebrar abans que la dels adults per a realçar l'any internacional de la infància. El 22 d'abril de 1979 va caure en diumenge i va propiciar que els mirons es contaren per milers. El sol va ser l'aliat de Jorge Verdú en els seus dos anys de càrrec consecutius. Tenia 17 anys quan va ser capità cristià i tan sols li faltaven uns mesos per a ser major d'edat.

El primer i únic Sant Jordiet de la filà Cruzados va ser Jorge Enrique Cantó Pastor en 1981. El temps no va estar massa clar en aquell any i tant la Glòria com la Glòria Infantil es van banyar. Però de 1981 és molt recordat el dia dels músics per la tromba d'aigua que va caure en el moment exacte de cantar "Nostra Festa". Pilar Mompó era la primera dona encarregada de dirigir l'Himne de Festes de Gonzalo Barrachina. Ho va fer amb ànims envoltada de paraigües i amb una multitud de músics fugint de la forta pluja per a protegir els seus instruments. Jorge Cantó Pastor portava la bandera de Sant Jordiet enfundada en un plàstic per a que no es deteriorara. Luis Solbes va dissenyar el trage del Sant Jordiet 1981, format per una falda blanca, una corassa daurada amb la creu roja i llana d'ovella als muscles i una capa de color blau claret. Al Sant Jordiet li va ploure en la Processó General de la vesprada del 25 d'abril, ja que en 1981 les Festes d'Alcoi es van celebrar més tard. El fred durant l'Aparició de Sant Jordi no li va impedir a Jorge Cantó que disfrutara de llançar fletxes. La filà Cruzados va guanyar el Campionat de Cotos del Mig Any en l'any de Sant Jordiet.

Luis Solbes Payà havia dissenyat totes les esquadres de negres de la filà Cruzados. I la del Mig de 1986 també va estar a l'altura, sent molt clàssica. El trage tenia una túnica roja, pells marrons i trenes colgant del casc daurat en forma de sol. La resta de l'Entrada Cristiana va desfilar a un ritme precipitat1986 va ser l'any de la catastròfica gota freda a Alcoi, però durant les Festes de Moros i Cristians tan sols li va ploure al capità moro de la filà Llana. Joan Enric Canet Todolí va composar la marxa cristiana "Als Creuats" i desde 1986 s'ha convertit en la peça musical de referència per a la filà. Una estrena que va fer famosa a la marxa cristiana desde el primer moment. Era una etapa de canvis i creixement per a la filà Cruzados i es va fer patent davant la necessitat de reformar el disseny oficial de la filà. És la última filà cristiana que ha modificat substancialment el seu trage, despedint-se del peto de cuero tostat en 1991. El nou disseny de la filà Cruzados té una túnica blanca rivetejada per les almenes d'un castell en color roig. El dissenyador Luis Solbes mantenia l'escut heràldic al pit i el cinturó de cuero marró del que penja una daga i un bolset verd.

En el migdia calorós del 24 d'abril de 1992 la filà Cruzados va traure al carrer la seua quarta alferecia cristiana. Abanderades, ariets, guerreres amb tambors, monjos amb creus i molts grups femenins formaven part del primer boato que va realitzar el reputat José Moiña. El boceto de l'alférez cristià 1992 va ser un regal de Paco Aznar al seu amic Javier Vicedo Manzano. Al trage predominava el negre, el roig i el gris de la cotamalla, junt al daurat de la corassa. El drac del casc tenia plomes blanques i roges, al igual que el de rodelles i favorita. Els cavallers a cavall precedien a la carrossa de l'alférez cristià i la rodella. Darrere de Javier Vicedo es col·locava una àguila de plomes marrons. Es va estrenar la marxa cristiana "Picadilly Circus", una peça musical de José Vicente Egea Insa que va ser premiada al Festival de Música Festera d'Alcoi. No obstant, "Picadilly Circus" no és del gust dels alcoyans i no ha tornat a sonar a la ciutat. La favorita de roig, blau i blanc desfilava davant d'una tenda de campanya. L'esquadra de negres en tons negres i blaus estava plena de xapetes platejades i cadenes daurades a la falda. El casc amb ales platejades s'allunyava del que estava de moda en aquell moment. L'horari de l'Entrada Cristiana 1992 fins hi tot es va avançar uns minuts al previst, considerant-se un triomf de la filà.

Al mes de gener de 1993, Agustín Giner va tindre que renunciar per dificultats econòmiques i la filà Cruzados es va quedar sense ningú per al càrrec. Per unanimitat es va votar que Javier Vicedo Manzano fora el capità cristià 1993 ja que havia sigut un gran alférez cristià. Ell va acceptar amb la condició de que la filà l’ajudara i el suport va ser incondicional. Jordi Sellés va dissenyar tot el boato i el propi càrrec. Saltimbanquis i el ballet cortesà d'Ana Calvo omplien de colorit els carrers d'Alcoi. Els cavallers de roig i a peu obrien el pas a la carrossa del capità cristià, feta de banyes, fusta i ferro. Javier Vicedo portava un trage noble en gris i negre que tenia molts metalls daurats, sobretot al xicotet casc. La capa roja i l'espasa van ser molt comentades. "Oh Fortuna" de l'Òpera Carmina Burana li va fer saltar les llàgrimes al capità cristià en el moment en que rebia les claus de la ciutat. El boato seguia amb les captives mores i una carrossa amb l'harem àrab. Unes guerreres de blau amb destrals i altres de taronja i negre amb llançes protegien a les dames a carrossa. La favorita i la rodella de gris i negre disfrutaven de la marxa cristiana "Aleluya" d'Amando Blanquer. Uns templaris obrien pas al torneig medieval on uns cavallers de distints colors es batien en duel. Es va criticar molt l'ús de sintetitzadors i la interpretació de la banda sonora de "Superman" amb un òrgan electrònic. Un debat en el que va estar involucrat l'empresari Lionel Grau. L'esquadra de negres brillava amb el radiant sol del 22 d'abril de 1993. El trage es centrava en els metalls daurats, la cotamalla ocre, un casc amb punxes i la capa negra amb una espasa. La marcialitat del disseny es devia a l'autor contestà Ernesto Ferràndiz i a la composició "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau. La filà Cruzados va pujar de nivell amb aquesta recordada capitania cristiana 1993.

La generositat de la filà Cruzados va quedar clara davant la situació del capità cristià 1993, però dos anys més tard tenien altre compromís: El cinqüentenari de la fundació. Per a l'ocasió, l'esquadra commemorativa va recuperar el trage oficial de 1945, molt semblant al que havien portat els festers fins a 1991. A la solejada Entrada Cristiana de 1995 l'esquadra del 50 aniversari de la filà Cruzados va recordar aquells petos de cuero marró i els escuts amb la creu roja. Al mateix any un creuat va ser elegit president de l'Associació de Sant Jordi. Silvestre Vilaplana va tindre un mandat difícil, primer per l'incendi i la pluja que van entorpir les Festes d'Alcoi de 1996 i desprès per la "Guerra del Calendari". La seua Junta Directiva i l'Ajuntament del Psoe va decidir que les Festes de Sant Jordi de 1997 es celebraren en cap de setmana. L'oposició dels més conservadors va provocar una crispació molt forta i desagradable. La crisi interna va ser molt greu, arribant als insults i agressions cap a alguns defensors del canvi de dates. Desprès de la massiva manifestació a favor del "22, 23 i 24 sempre", Silvestre Vilaplana va dimitir com a president de l'Associació de Sant Jordi el dia 21 de gener de 1997 i la concòrdia va tornar al món fester durant la Trilogia Festera Alcoyana en els dies tradicionals. A pesar de tot, Silvestre Vilaplana va ser un creuat molt estimat i per damunt de tot un home amable bo.

Desprès de les bodes d'or i l'esquadra especial de 1995, la següent que va traure la filà Cruzados va ser la del Mig de l'any 2000. Al mes de maig, i baix una pluja persistent es va estrenar la marxa cristiana "Blau i negre" del músic Àngel Esteve. Segurament es tracta d'una de les esquadres d'enmig més ben valorades de la història. Un disseny de José Moiña amb molts metalls, armadura platejada, falda roja i capa negra amb un escut impressionant. El casc en forma de cavall tenia plomes negres i resultava molt impactant en conjunt. Una llàstima que la falta de sol no aportara lluminositat als metalls en tons blaus. La pluja ja no va parar en tota l'Entrada Cristiana i va afectar al desenvolupament de l'alferecia cristiana del 2000 de la filà Vascos. Va ser un any molt emotiu.

2006 va ser un any d'inflexió per a la filà Cruzados, i també per a la ciutat d'Alcoi al celebrar el 750 aniversari de l'otorgament de la Carta Pobla. Acusacions i polèmiques van envoltar a l'alférez cristià en els mesos previs a les Festes d'Alcoi de 2006. El problema es va calmar al mes d'abril, per a deixar disfrutar a Miguel Seguí Soriano del seu càrrec. El gran boato de José Moiña representava als croats entrant a Jerusalem en l'any 1099 per a guanyar la Guerra Santa. La batalla entre creuats de roig i sarraïns de negre va estar teatralitzada de forma molt autèntica i els grups de percussió feien més interessant l'enfrontament. Moltes catapultes, campaments, muralles i torres precedien al ballet de Virginia Bolufer. Les ballarines de marró, blanc, negre i roig formaven una creu amb mocadors. Els veterans de la filà disfrutaven del menjar en la taula de la carrossa del descans. El següent ballet era molt vistós i presentava una justa de l'època. Carmina Nadal va escollir la peça musical "L'altet dels canons" per a aquest ballet en el que cada donzella vestia d'un color. Les princeses amb guirnaldes i les captives mores amb cànters van cridar l'atenció entre els nombrosos grups femenins que havia dissenyat José Moiña. El ballet doble de "Costureres i Guerreres" de Dori Lloret portava escuts, un trage roig i blanc i melenes negres. El so de flautins i un mural pictòric ens traslladaven a la Primera Croada. Entre les estrenes musicals del boato van destacar "Pere l'ermità", "Mujeres de Antioquía" i sobretot "Gràcies Creuats" de Gregorio Casasempere. Aquesta marxa cristiana tenia un títol molt evident i va acompanyar a l'alférez cristià i els seus cavallers negres amb yelm de plata. Miguel Seguí Soriano recordava amb el seu trage i cotamalla a l'ordre religiosa dels hospitalaris de Sant Joan. David Pastor va dibuixar el boceto, que servia també per al rodella. Sobre una roca i amb un Crist romànic darrere, l'alférez cristià saludava baix un cel gris. La túnica de Miguel Seguí era de color negre i tenia xicotets escuts. Els metalls platejats estaven reservats per a les muscleres i el casc alat. La favorita i les dames també portaven molts metalls, però en daurat. La dona de Miguel Seguí vestia de negre, gris i blanc i va desfilar amb l'adaptació "Obertura de Ben Hur". L'esquadra de negres de José Moiña en tons blaus i platejats tenia un casc i corassa metàl·lica. El maquillatge fantasmagòric es va veure realçat amb l'ambientació bèl·lica de la marxa cristiana "Aralk" de Francisco Valor. Les gestes medievals contades al boato de la filà Cruzados van ser comentades positivament, encara que Miguel Seguí Soriano va rebre crítiques personals. Salomón Sanjuán va declamar les seues últimes ambaixades el 24 d'abril de 2006.

Un dels millors boatos del segle XXI és el de l'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados, però el de la capitania cristiana de 2007 també va estar a l'altura. Jordi Sellés volia deixar el llistó molt elevat en un boato que començava amb una multitudinària expedició de templaris en l'any 1180. Es rememoraven temps de pau, quan els creuats tornaven de Terra Santa amb tresors i odalisques encadenades. Amb troncs i ferralles un nombrós grup medieval tocava la percussió deixant pas a la carrossa dels cavallers blaus del capità cristià. El propi Antulio Miguel Moltó Femenia també vestia de blau i negre amb brodats i pells. L'elegant trage del capità cristià 2007 va estar dissenyat per Jordi Sellés. Els rodelles també portaven un trage senyorial, però no portaven casc. Al contrari, Antulio Miguel Moltó portava una corona de rei banyada en plata. La seua família el va acompanyar amb la marxa cristiana "Templarios de Caravaca", mentre que l'aristocràtica favorita desfilava amb "Benataire" de Francisco Valor. La seua dona estava recolzada per grups de cortesanes a peu, les seues filles i netes i les dames en altra carrossa de palau. Els ballet d'Ana Botella s'ambientava en els jardins d'un castell, amb les princeses movent-se entre fonts i arcs. El canvi de ritme en el boato es va produir quan tuaregs a camell van començar a desfilar en l'Entrada Cristiana 2007. La travessia pel desert de Síria es va recrear al boato amb llanceres amb trages tribals i unes percussionistes amb trages d'estil egipci. El ballet de "La Conversió del Yussuf" rememorava l'engany de Saladí convertint-se al cristianisme. Les ballarines de Virginia Bolufer es tapaven amb vels taronja i desprès vestien amb una túnica roja al so de "Saladí exultant" de Bene Ripoll. Una jaima, les abanderades de Damasc i els ermitans amb caputxes precedien a la carrossa del botafumeiro gegant que esparcia fum. El ballet de Carmina Nadal tancava el boato amb una fantàstica posada en escena amb l'arbre mil·lenari que robava l'ànima als creuats. Les ballarines espectrals feien volar les capes verdes al compàs de "Nit de bruixes". El cel encapotat tenia el mateix color que l'esquadra de negres del capità cristià 2007. Els metalls platejats i el gris de la túnica de cotamalla van ser els protagonistes d'un disseny de Pablo Miró. L'esquadra de negres va desfilar amb la marxa cristiana "Biscaïns d'Onil", que es va fer prou famosa. La mort de l'ex-president del Casal, Silvestre Vilaplana, va marcar a la filà Cruzados  Silvestre Vilaplana era cavaller d'Antulio Miguel Moltó i va faltar el 22 d'abril de 2007 per la nit. El capità cristià es va sobreposar al dolor de la pèrdua del seu amic per a continuar amb els actes del dia del patró. Va ser un solejat però trist dia de Sant Jordi 2007. El dia els Trons Antulio Miguel Moltó es va lesionar en la lluita d'espases amb el capità moro de la filà Ligeros. Compartia amistat de feia molts anys amb Rafael Emilio Jiménez i van poder viure junts les 2 capitanies de cada bàndol.

Un membre de l'esquadra de negres va ser el creador del Mig Cruzados 2014. Santi Carbonell va presentar un disseny d'inspiració templària en la que no faltava la creu roja sobre blanc. La caputxa i la cua de pèl d'animal va ser prou innovadora, com també que cada esquadrer tenia un ull de distint color. La cotamalla grisa i el cinturó de cuero marró aportaven sobrietat al trage. L'ambientació misteriosa es va aconseguir gràcies a la marxa cristiana "Cristi de Templo", dedicada als buscadors del Sant Grial. Els joves esquadrers van triomfar, i també el cabo batidor. La llança, el rosari als guants i la capa amb un escut de metall van ser molt alabats. El sol va lluir durant totes les Festes d'Alcoi de 2014, celebrades els primers dies de maig a causa de que la Setmana Santa acabava el 20 d'abril.

I és que Santi Carbonell s'ha convertit en un dissenyador de referència. Va ser l'alférez moro de la filà Magenta en 2018, però pertany a la filà Cruzados. Santi Carbonell s'encarregarà de la futura capitania cristiana de la filà, mentre que la pròxima esquadra de negres de l'alférez cristià 2021 ja està confeccionada per Antonio Aracil. Als anys 90, José Moiña va irrompre amb força al disseny fester, gràcies a la confiança de la filà Cruzados en 1992. Va continuar dissenyant la guerrera esquadra d'enmig del 2000 i la increïble alferecia cristiana de 2006. El disseny femení el va confeccionar José Moiña en 2004, sent la filà Cruzados una de les primeres en aquest àmbit de la integració de la dona. Jordi Sellés també és un pintor prou recurrent en les capitanies cristianes de la filà Cruzados, però si algú destaca és Luis Solbes. L'artista alcoyà es va encarregar de tots els càrrecs creuats de 1964 a 1986. I abans de la seua mort en 1995, Luis Solbes va modificar el trage oficial per a que la túnica blanca es semblara més a la dels templaris de les Croades. A continuació presentem els bocetos de 9 esquadres de negres de la filà Cruzados. La majoria tenen l'estètica personal de Luis Solbes Payà.

Quan faltava poc per a traure al carrer l'alferecia cristiana 2020, la filà Cruzados i la resta de la humanitat es van veure sorpresos per un esdeveniment històric. El virus de Covid-19 ens obligava a estar tancats en quarentena durant mesos. Totes les celebracions, incloent les Festes d'Alcoi de 2020 es veien suspeses una rere altra. El desànim es va apoderar dels participants del boato que José Moiña estava preparant. Però qui està portant amb més enteresa la situació és la família de l'alférez cristià. Ximo Brotons, conegut per la seua empresa de teixits, anhela el dia en que puga baixar en carrossa pels carrers d'Alcoi. Potser serà en 2021, o més avant, depen de les autoritats sanitàries i de com evolucione la segona onada del maleït Coronavirus. El que està clar és que la filà Cruzados ho té tot enllestit per a fer una alferecia cristiana memorable, incloent les estrenes musicals del murer José Rafael Pascual Vilaplana. A més a més celebren el 75 aniversari, encara que no ho podrem veure fins la pròxima Entrada Cristiana. Tal volta siga una desfilada diferent i emotiva en la que l'alférez cristià desfilarà de nit. L'Associació de Sant Jordi s'està plantejant que les següents Festes de Sant Jordi duren 4 dies i les Entrades es celebren en dies distints i les 2 de vesprada. Serà una imatge històrica la de Ximo Brotons com a alférez cristià i una nocturna esquadra de negres de la filà Cruzados. Els nostres millors desitjos per a Ximo Brotons, la seua favorita Amparo Blasco i el seu fill, així com també a la resta de càrrecs.

En els 75 anys de la filà Cruzados, han tingut 3 Sergentets Infantils del bàndol cristià i un del bàndol moro, el més recent al 2006. La filà Cruzados és molt bona en l'esport i ha guanyat infinitat de "Trofeus filaes" en la categoria de futbol. També han guanyat molts Campionats de Cotos, els últims en 2004, 2005 i 2006. En canvi mai van obtindre cap premi en el Concurs d'Olleta Alcoyana del Mig Any. Els ballets de la filà Cruzados han sigut sempre d'una qualitat excel·lent, destacant els de Carmina Nadal i Virginia Bolufer. Junt a Ana Botella, les coreògrafes alcoyanes repetiran en l'alferecia cristiana del pròxim any. La filà Cruzados té actualment 155 festers de ple dret, 158 dones acompanyants, 140 infantils, 30 jubilats i 50 socis. La Junta Directiva està comandada per Jordi Peidro com a primer tro. Desde l'any 2001 els acompanya la banda de música "Unió Musical d'Agres" i per a tocar la marxa cristiana "Als Creuats" també contracten a la Colla de xirimiters "La Cordeta" d'Alcoi. La seu social de la filà Cruzados es troba al carrer Sor Elena Picurelli. La filà Cruzados mereix ser reconeguda per la seua vitalitat i trellat. Al llarg de les últimes dècades s'ha sentit pressionada per contratemps de tot tipus i ha superat les tensions dels anys de càrrec. En aquest fatídic any la filà Cruzados està pendent de que acabe la pandèmia mundial i puguen disfrutar de la seua alferecia cristiana en 2021. Molts ànims a tots i totes i que no decaiga la il·lusió festera!

HISTÒRIA FILÀ LIGEROS D'ALCOI

1873 és un any molt recordat en Alcoi perquè va esdevenir un moment molt important de la lluita obrera. Però 1873 no sols és recordat per la "Revolució del Petroli", sinó que també és la data fundacional de la filà Ligeros. L'Associació de Sant Jordi va acceptar aquesta filà mora en maig, però els successos de juliol a la ciutat ho van canviar tot. Les circumstàncies econòmiques, la tragèdia anarquista, les vagues i manifestacions i l'assassinat de l'alcalde Agustín Albors Blanes van marcar un any difícil d'oblidar. Degut a que les tropes carlistes s'assentaven en Bocairent i Banyeres de Mariola i hi havia temor entre la població, els primers trons van decidir suspendre les Festes de Sant Jordi de 1874. El proletariat estava patint fortes repressions per les protestes de juliol de 1873 i van pagar cara la mort de "El Pelletes". El clima polític seguia sent tens en 1875 i de nou es va votar negativament a la celebració de les Festes d'Alcoi. La filà Ligeros havia començat amb mal peu la seua vida festera i hi havia por de represàlies i nous alçaments que alteraren l'ordre públic. Per això la filà Ligeros no va participar en les Festes de Moros i Cristians de 1876, quan es celebrava el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. No obstant, els festers si tenien un local propi on juntar-se i la filà Ligeros funcionava com a entitat.

Per fi van tindre l'oportunitat de debutar en les Festes de 1878, però en 1879 la filà Ligeros desapareix per motius desconeguts. La irregular aparició de la filà Ligeros va continuar durant dècades, ja que en 1888 van tornar a desfilar a l'Entrada Mora i la Diana. El disseny primitiu ligero tenia bombatxos rojos a ratlles, jaqueta taronja i una manta verda. La ploma al turbant feia que la filà Ligeros es semblara a altres com Cordoneros, Verds, Judíos o Granadinos. En 1894 es va presentar el disseny de la Cavalleria Ligera que sols participaria dos anys i ni tan sols pertanyia al bàndol moro perquè desfilaven amb cavallets al final de les desfilades i processons. La filà Ligeros es va considerar extingida fins que en 1900 els festers es van tornar a reagrupar gràcies al primer tro Miguel López Bernabeu. La perseverança desde 1873 va ser la clau i la filà Ligeros va sobreviure a una època molt convulsa.

Desprès d'un naixement turbulent, la filà Ligeros es va establir com una filà mora humil ja que la majoria de components treballaven en el sector de la construcció. En 1900 la filà Ligeros era la novena en l'ordre de formació, per darrere de la filà Turcos. El disseny antic dels Ligeros constava de bombatxos de color roig a ratlles negres, jaqueta taronja amb brodats, al igual que el xaleco blau amb flors brodades. El matis que el diferencia del disseny actual era una faixa groga i sobretot una xilava ratllada de color granate i tostat. El boceto de Francisco Jordà de 1909 tenia un turbant blanc amb un triangle. El quadre d'un fester en barba és la prova de com era l'estètica de la filà Ligeros, ja que els seus components es deixaven créixer la barba per a les Festes de Moros i Cristians. Una iniciativa que va començar José Domínguez "El Sarguero".

El patró d'Alcoi està encarnat per un xiquet desde que en 1882 s'instaurara el personatge del Sant Jordiet. Al segle XIX era un orfe de la Casa de la Beneficència qui s'encarregava de llançar fletxes en l'Aparició. La filà Ligeros es va mostrar encantada desde un primer moment en acompanyar a la figura infantil. Rafael Candela va ser el primer Sant Jordiet de la filà Ligeros en 1906. En 1907 i 1908 altre xiquet relacionat amb la filà Ligeros seria el Sant Jordiet. Es tractava de Rafael García Moltó que portava un trage de tires marrons i sanefes geomètriques. La senzilla corassa tenia un lleó diminut, dissenyat pel cèlebre pintor alcoyà Fernando Cabrera. No era habitual que una filà mora acompanyara al Màrtir de Capadòcia. En 1912 i 1913 altre xiquet ligero va desempenyar el Sant Jordiet. Antonio Romeu Candela portava una llarga capa i un casc clàssic amb peluca incorporada.

Començant amb els càrrecs de la filà Ligeros, és curiós que no van tindre cap càrrec de 1873 a 1907. Les constants absències van fer que la seua primera alferecia mora tinguera lloc en 1907. Francisco Payà Bernabeu es va encarregar dels dos càrrecs, ja que també va ser capità moro de 1908 a l'edat de 75 anys. La única imatge de l'alférez moro 1907 deixa veure que portava la bandera, una capa blanca i una falda amb inscripcions àrabs. En 1907 la impremta alcoyana va experimentar un gran avanç i es va veure reflectit en les nombroses publicacions sobre les Festes de Moros i Cristians. El Cartell anunciador tenia prou text i seguia l'estil modernista de l'època, introduint a l'any següent pinzellades de l'estètica nouveau tan de moda en França. El polític José Canalejas va assistir a les Festes d'Alcoi de 1908, quan era president del Congrés de Diputats. Canalejas té un pont a Alcoi ja que el liberal regeneracionista era molt estimat a la ciutat. A l'Entrada Mora de 1908 Francisco Payà va aguantar tranquil·lament les gèlides temperatures. El seu trage de capità moro tenia una capa de pell a mode de manta. Els metalls imperaven en la corassa i el casc acabat en punta. Un capità moro guerrer com li corresponia a la filà que representa als lluitadors que en les batalles anaven a cavall obrint el camí i matant enemics. La cavalleria lleugera és la inspiració principal de la filà Ligeros d'Alcoi.

Uns disturbis provocats per una vaga obrera van obligar a aplaçar les Festes de Moros i Cristians de 1919 fins al mes de maig. Hi ha que ressenyar que les Festes d'Alcoi de 1919 es van celebrar mentre hi havia una pandèmia arreu del món: La grip espanyola. En abril de 1919 van haver dispars al carrer, un mort i ferits, batalles sindicalistes i aturs en les fàbriques, per això sols es va celebrar la Glòria Major el dia 23, onomàstica de Sant Jordi. La Trilogia Festera Alcoyana es va traslladar als dies 17, 18 i 19 de maig de 1919. Al contrari que en 2020, la gent no es va preocupar per la pandèmia i va eixir al carrer a veure les Entrades i l'alferecia mora de la filà Ligeros. En aquella solejada vesprada de maig es va estrenar la marxa mora "L'entrà de la kabila Ben Kurda". José Domínguez apodat "El Sarguero" va ser l'alférez moro, disfrutant tant de l'experiència que repetiria com a capità ligero a l'any següent. La capitania mora de 1920 va coincidir amb la celebració del III Centenari del Patronatge de Sant Mauro. En aquell moment també s'estava construint el temple de Sant Jordi del carrer Santo Tomás, per tant la vessant religiosa de les Festes d'Alcoi era molt forta. A més a més, Miguel Primo de Rivera va visitar Alcoi en abril, abans de pegar un colp d'estat en 1923 que convertiria Espanya en una dictadura. El capità moro 1920, José Domínguez, va estar acompanyat pels cavallets de la filà Realistes. Una col·laboració entre les dos filaes amb passat de cavalleria que va engrandir l'Entrada Mora 1920. En les processons del dia Sant Jordi també es va traure al carrer l'escultura de Sant Mauro Màrtir, en commemoració de la seua ajuda miraculosa als terratrèmols de 1620.

La tasca de reformar el disseny de la filà Ligeros se li va encomanar a Rigoberto Guarinos Calatayud. En 1927 es va eliminar la xilava a ratlles que tant havia cridat l'atenció. Una prenda de roba tan diferent a les de la resta del bàndol moro va ser reemplaçada per una capa blanca que no tenia res d'especial. El triangle del turbant també va ser eliminat, llevant-li personalitat al trage ligero. La faixa groga es va canviar per una blanca a ratlles verdes que es manté en l'actualitat. La llargària dels bombatxos es va acurtar i Rigoberto Guarinos li va afegir el color roig al turbant. Del disseny de la barba es va passar a altre més en la línia del segle XX. 

Rafael Pla Molina va fer doblet com a alférez i capità moro 1931 i 1932 respectivament. El trage de l'alférez ligero 1931 destacava per la xilava de ratlles multicolors i la faixa blanca amb mitges llunes estampades. Les Festes d'Alcoi de 1931 van estar marcades per la recent proclamació de la Segona República Espanyola. Banderes tricolors, alegria popular, l'himne de "La Marsellesa" i les habituals processons van destacar en l'últim any de tranquil·litat festera. A les Festes de Moros i Cristians de 1932 algunes filaes van mostrar disconformitat amb l'ambient anticlerical i no van participar a la Trilogia Festera Alcoyana. No va ser el cas de la filà Ligeros perquè desempenyaven la capitania mora. Rafael Pla va desfilar a cavall i amb parasol i l'esquadra de negres va ser molt senzilla. El solejat dia Sant Jordi va ser més laic que mai, però si es van fer les processons amb certa tensió.

Desprès del parèntesi de la Guerra Civil Espanyola, la filà Ligeros va tornar a tindre el capità moro en 1940, sense haver fet l'alferecia mora en 1936. La raó és que l'Associació de Sant Jordi va decidir restablir l'ordre dels càrrecs com havia quedat en 1932. La institució havia deixat d'organitzar les Festes d'Alcoi en la Segona República Espanyola, a causa de discussions amb l'Ajuntament per qüestions religioses.  Antonio Boronat Terol va ser el capità moro de la postguerra, una etapa de misèria i censura per a la societat valenciana, ja que ni tan sols es deixava parlar la seua llengua fora de l'àmbit privat. El capità moro 1940 va desfilar a cavall baix el sol d'abril. La població tenia ganes de recuperar les seues Festes de Moros i Cristians, però la dictadura del nacionalcatolicisme va marcar les pautes morals a seguir. La Revista de Festes es va utilitzar com a propaganda del feixisme imperant. En 1940 també es va recuperar la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers del rei Jaume I, un acte del passat que es celebrava en la vespra, el dia 21 d'abril. Antonio Boronat va lluir un trage de capità moro amb bombatxos adamascats i una ampla faixa a ratlles. L'esquadra de negres va ser la més pobra de la història, reflex d'un país arruïnat i autàrquic. A la dècada dels 40 la filà Ligeros es va sustentar gràcies a una penya d'homes amb alt nivell adquisitiu. Ricardo Badía era el primer tro i sempre permetia que els seus amics més rics formaren l'esquadra de blancs a canvi de que sufragaren els costos festers.

La plujosa Entrada Mora de 1952 va tindre un desastrós final per a la filà Ligeros. Eren els encarregats de l'alferecia mora i per primera volta el càrrec tancava la desfilada. Fins a 1952 l'alférez moro es situava al mig de l'Entrada Mora, un canvi proposat per la filà Cruzados. Félix Esteve Satorre va tindre que retirar-se a meitat recorregut per culpa de l'aigua torrencial. Ja la capitania mora 1952 s'havia banyat, però la intensitat de la tempesta va anar augmentat durant la vesprada fins ser inaguantable. La filà Ligeros, l'alférez moro i sobretot l'esquadra de negres van lamentar la seua mala sort. El boato no va lluir i molta gent es va quedar sense contemplar els trages. Félix Esteve si va poder mostrar el seu bèl·lic trage en les processons del 23 d'abril. L'alférez ligero 1952 portava uns bombatxos de color roig, una túnica blanca amb dibuixos vegetals, medalles, una capa lila i un turbant original. Els esquadrers recordaven a les tribus massais amb el cap pelat, maquillatge negre i una espasa exòtica. Rafael Guarinos estava donant els seus primers passos com a dissenyador fester.

Si en 1920 la filà Ligeros va tindre càrrec coincidint amb el III Centenari del Patronatge de Sant Mauro Màrtir, al 1953 es celebrava la Coronació de la Verge dels Lliris. Un any magnífic per a Alcoi perquè es complien 300 anys del miracle a la Font Roja i la filà Ligeros tenia la capitania mora. Però internament els festers estaven desmoralitzats per la falta de recursos econòmics i el boato no va ser molt pompós. Per a més desgràcia, la pluja va tornar a fer-li una mala passada a la filà Ligeros i la resta de filaes mores. L'Entrada Mora del 22 d'abril va arrancar amb retràs horari. Carlos Blanes Llorens ensenyava una gran espasa com a símbol de poder del visir Al-Azraq. El capità moro 1953 portava uns bombatxos a ratlles ondulades, una túnica amb brodats, un cinturó de cuero i un turbant de color blanc i roig. L'esquadra de negres d'estètica africana va destacar per les peluques blanques. Rafael Guarinos va tindre un any ple de treball, ja que va dissenyar la capitania mora de la filà Ligeros, el renovat disseny oficial de la filà Mozàrabes i el Cartell de Festes 1953. El primer tro Luis José Nadal va proposar que l'Alardo es dividira en dos parts i que cada capità i alférez tingueren el seu propi recorregut. Aquesta idea va aportar imatges noves i diferents al dia els Trons.

Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van ser declarades d'Interès Turístic Nacional en 1965, any en que la filà Ligeros tenia l'alferecia mora. Mentre Cocentaina disfrutava de la Mare de Déu del Miracle, al 19 d'abril Alcoi va traure al carrer a Sant Jordi el Xicotet. Al Trasllat i la Glòria Major es va escoltar per primera volta el cant de "Insigne Màrtir". Al atrassar-se els dies centrals, la festivitat del patró es va aprofitar per a provar la Glòria Infantil. L'acte celebrat el dia 23 d'abril va ser tot un èxit gràcies a la innocència i professionalitat dels 28 xiquets a pesar del mal temps. 350 músics van participar en l'experiment de la interpretació de l'Himne de Festes a la Bandeja. Per primera volta va haver un director de l'Himne de Festes: Fernando de Mora Carbonell. L'acte de la festa del pasdoble va substituir al concurs de bandes de música a la Glorieta i va quedar instaurat com l'inici de la Trilogia Festera Alcoyana. Però també van haver crítiques per la desafinació d'algunes veus i el desconcert dels músics. Javier Vilaplana Llorens va ser l'alférez moro de la filà Ligeros, lluint un estrany trage de color roig i tostat en el que destacava la capa blanca a ratlles. Rafael Guarinos va dissenyar una volta més l'esquadra de negres: Teles de color groc, leotardos negres, un escut marró i una llança amb plomes que li sumava agressivitat al conjunt. La disciplina del boato ligero a l'hora de desfilar va ser molt alabada. 

Les Festes d'Alcoi de 1966 van ser recordades pel bon temps, la direcció de l'Himne de Festes per part d'Amando Blanquer i les nombroses verbenes que van organitzar les filaes. En l'apartat dels càrrecs, la filà Ligeros va tindre la capitania mora. Javier Vilaplana Llorens ho va portar d'una forma prou discreta, de la mateixa forma que com a alférez moro 1965. El sol va eixir per a l'Entrada Mora 1966 en la que els Ligeros van desplegar un boato seguint els cànons de l'època. L'esquadra de negres tenia una faixa de pell de guepard, bombatxos grocs i una capa multicolor. Luis Solbes va tindre la innovadora idea de que cada esquadrer pintat amb betún portara un turbant d'un color distint. Javier Vilaplana va desfilar a cavall envoltat de palmiters i parasols. L'espasa, la túnica negra i el turbant de plomes roges i blanques van ser molt comentats. La carrossa del cavall blanc va sorprendre en el boato. Un any de profunda crisi industrial per a les fàbriques tèxtils d'Alcoi que es va notar a les Entrades. Però el major problema va ser la lentitud del bàndol moro i el retràs horari. La capitania mora va arrancar 20 minuts tard i la desfilada es va fer llarga amb tants tallons. Fins hi tot l'alferecia mora de la filà Mudéjares va desfilar de nit. 

Quan encara no s'havien recuperat dels anys de càrrec, la filà Ligeros va rebre la grata noticia de tindre al Sant Jordiet en 1968. El xiquet José Remigio Giner Pastor va estar protegit pels 20 components de la filà Ligeros. La corrassa platejada es va crear en València i tenia molts ornaments. La capa era roja i el trage tenia tocs de marró i blau. Encara que el dia Sant Jordi va amanéixer plujós, a l'hora de la Processó de la Relíquia ja feia sol. José Remigio Giner va poder mostrar el seu trage romà i el casc xicotet sense impediments. La parsimònia de la Processó General va ser criticat pel públic. A les Festes d'Alcoi de 1968 es va cantar molt "La la la", cançó amb la que Massiel havia guanyat el Festival d'Eurovisión unes setmanes abans.

Als anys 70 van arribar noves famílies a la filà Ligeros, per lo qual es va incrementar notablement el número de membres de ple dret. La primera esquadra d'enmig de la filà Ligeros va desfilar amb la famosa marxa mora "El Kabila". Precisament va ser en l'any més plujós de la història festera alcoyana: 1972. Les Entrades no es van poder celebrar el 22 d'abril i es va aplaçar al dia següent. Un malson que es repetia per segon any consecutiu. Però la borrasca seguia sent persistent el 23 d'abril i no va haver altre remei que arrancar els actes ploent. Dianes, Entrades i Processons es van desenvolupar amb un oratge dolent. L'Entrada Mora 1972 va començar amb el recordat Enrique Vilaplana de la filà Llana i al centre de la desfilada la filà Ligeros. El trage estava composat per una falda blanca, uns leotardos negres, una faixa groga i una capa roja. El turbant sorprenia per la seua altura, però les plomes casi no s'apreciaven perquè estaven banyades. Es van arreplegar 27 litres per metre quadrat. A les Festes d'Alcoi de 1972 es va demostrar la lleialtat i qualitat humana d'uns espectadors conscients de la importància de les tradicions.

Un any molt assenyalat per a la filà Ligeros va ser 1973, ja que celebraven el seu Centenari. Encara que els fundadors no van poder participar a la Trilogia Festar Alcoyana fins a 1877, es va decidir celebrar l'efemèride en la data en que començaven a aparèixer a les actes del Casal. L'Associació de Sant Jordi va amonestar a la filà Ligeros per portar 3 bandes de música a l'Entrada Mora 1973: Una per a l'esquadra de blancs, altra per a l'esquadra del trage antic i altra per a l'esquadra commemorativa. Realment la més recordada i aplaudida va ser la de negres dels 100 anys, amb un disseny fantasmal que no tenia res a veure amb els origens de la filà ni les cavalleries. Cares de monstre, capa roja i un casc blau amb banyes van formar part del disseny. Els leotardos negres amb mitges llunes, el collar metàl·lic, la falda de pell i un escut amb ossos va impactar als espectadors. La vesprada del 29 d'abril, dia de les Entrades 1973, va tindre un perillós contratemps ja que es van incendiar els 3 trages de l'esquadra de negres de la filà Judíos. Això va rellentir més el ja de per si pausat ritme de l'Entrada Mora.

La meravellosa sort que van tindre els Ligeros en 1976 es va materialitzar en un xiquet de 9 anys. Pedro Luis Riaza va ser el Sant Jordiet en l'any extraordinari del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi Màrtir. Un any veritablement especial en el que les Festes de Moros i Cristians es van posposar al mes de maig per a poder dur a terme l'ampli programa d'actes. La Glòria Centenària, la recuperació de filaes antigues, el novenari al Temple de Sant Jordi, el pregó, les exposicions, els castells de focs artificials, els concursos i actes culturals, la visita a Rtve amb "1, 2, 3 responda otra vez"  i més actes van omplir uns mesos molt intensos. A més a més els dies festius es van allargar fins a 5 i les 2 Entrades es van celebrar per la vesprada en dies diferents. Però la inesperada pluja també va visitar a Alcoi durant l'Entrada Mora i va obligar a la suspensió de la Processó General. La filà Ligeros ja comptava amb 90 components i va acompanyar al Sant Jordiet amb alegria i eufòria. Pedro Luis Riaza té l'honor de ser el càrrec en 1976 i també de ser el primer a qui li va dissenyar el trage Alejandro Soler. El magnífic pintor alcoyà va rebre elogis i crítiques pel trencador boceto, ja que el casc era marró. La corassa no era metàl·lica com la dels altres Sant Jordiets, sinó que estava feta de cuero tostat. La combinació de la falda blava i la capa roja ha convertit aquest disseny en uns dels més singulars i bonics del segle XX. El xiquet ligero va prendre la Primera Comunió amb el trage romà. 700 anys desprès de que Sant Jordi ajudara miraculosament als cristians, Pedro Luis Riaza va recrear aquella batalla on va morir Al-Azraq en una fantàstica "Aparició de Sant Jordi" en la nit del 30 de maig de 1976. La filà Ligeros va repartir milers de fletxes com a record. Hi ha la possibilitat de que les pròximes Festes d'Alcoi també duren 4 dies com en 1976 i curiosament la filà Ligeros desempenyarà l'alferecia mora.

Desprès de tindre al Sant Jordiet en un any tan extraordinari, l'atzar no ha volgut que la filà Ligeros tinga un altre Sant Jordiet en la seua història. El més recent és Pedro Luis Riaza Linares en 1976 i dos anys desprès els pertocava l'alférez moro. L'estimat Juan Bordera Llorens va tindre un gran desplegament de sumptuositat oriental en el seu boato. L'alférez moro 1978 va desfilar plantat i junt al seu rodella a peu. Els dos vestien el mateix trage de ligero mudat, en el que destacava la combinació de teles de qualitat en color blau, verd i blanc. Els bombatxos i el turbant a joc eren rojos i la capa a mode de xaleco llarg era de color groc. La sobrietat dels trages de Paco Aznar també eren extrapolables a les favorites. Un minaret nazarita i el cavalls com a símbol de la filà van formar part del boato. Feia molts anys que no s'escoltaven xirimites tocant marxes mores i va ser patent la recuperació d'aquest instrument musical tan valencià. L'esquadra de negres portava un coent trage de Paco Aznar que conjuntava uns bombatxos rojos amb una faixa blanca i el negre clàssic del maquillatge de betún. El pompós turbant roig va incloure una rara banya recargolada. El clima va ser benigne en 1978, però no va ser la primera volta que un càrrec de la filà Ligeros provocava un retràs horari.

Seguint la tradició més pura d'algunes filaes alcoyanes, Juan Bordera es va comprometre a ser també el capità moro 1979. Per això Pedro Joaquim Francés li va dedicar el pasdoble "Alférez i capità". En aquesta ocasió la filà Ligeros va voler demostrar que no cansava a la gent i el boato va ser més àgil que en l'any anterior. Juan Bordera Llorens va tornar a desfila a peu i junt al seu rodella. Repetien la fòrmula d'anar vestits iguals. La túnica de color granate li arribava fins als peus, on hi havien brodats de fil d'or. La capa blanca i els metalls completaven un trage de gran finura dissenyat per Paco Aznar. En canvi la meravellosa esquadra de negres era creació de Luis Solbes. L'enorme turbant tenia adorns rojos allargats i el maquillatge de betún era molt efectiu. Per dalt dels bombatxos blancs s'apreciava una faixa blava i un cinturó de metall daurat. El cabo batidor va ser molt aplaudir per les reverències que feia el cavall en la vesprada nuvolada. Camells del desert i oasis acompanyaven a la banda de música interpretant la marxa mora "Sergen 78". La carrossa de les palmeres tancava la capitania mora de la filà Ligeros i li donava pas a la filà Llana. 1979 va ser l'últim any sense "La Roda" i per tant la filà Llana desfilava en segon lloc per ser la més antiga. L'horari es va complir rigorosament en l'Entrada Mora de l'any internacional de la infància. 

Desprès d'una Entrada Cristiana 1985 amb una interrupció per la pluja, el bàndol moro mirava els núvols amb temor. La filà Ligeros tenia esquadra d'enmig i afortunadament no es van banyar. El disseny era obra de Luis Solbes, revalidant l'èxit de 1979. La solemne esquadra d'enmig 1985 va baixar arrastrant unes capes roges molt adequades. El turbant estava composat per tela blanca i metalls daurats. Com era habitual als dissenys de Luis Solbes, el maquillatge era completament negre i va triomfar. 

El bé i el mal va ser la temàtica de l'alferecia mora 1992. De fet va haver grups del boato amb trages blancs i negres que mostraven aquesta contraposició entre els àngels i els dimonis. El ballet de Virginia Bolufer es va estrenar en Alcoi amb una coreografia en la que unes calaveres raptaven a una princesa esclava. Les ballarines vestides de negres eixien de la carrossa on estaven els cavallers. Una carrossa amb molts contratemps ja que pel pes de tantes persones avançava lentament i va provocar talls. El ligero Francisco Cánovas portava un trage de José Moiña idèntic al del seu rodella. Els metalls daurats i el color blanc com a símbol de bondat i puresa van ser els trets identificatius de l'alférez moro 1992. Abanderades, grups de percussió, llanceres i amazones conformaven un boato molt variat, el primer de José Moiña al bàndol moro. L'eufòrica favorita va desfilar amb la marxa mora "Sisco" i Francisco Cánovas amb l'estrena de "Alférez Ligeros 92" de Rafael Mullor Grau.  L'esquadra de negres de l'alférez moro seguia els colors de la filà Ligeros. Una idea molt encertada de Jordi Sellés, en la que la falda roja, la faixa verda i blanca i les plomes negres i blanques van formar un conjunt impressionant. El sol va acompanyar durant tota la Trilogia Festera Alcoyana en l'any de les Olimpiades a Barcelona.

Podria dir-se que Juan Bordera va acabar sent addicte a desempenyar càrrecs de la filà Ligeros, ja que va tornar a ser capità moro en 1993. En aquesta ocasió va desfilar al costat del seu rodella, però en una carrossa repleta de gàbies amb animals exòtics com tucans, lloros, pavos reals i altres aus. Juan Bordera Llorens ja havia confiat en Paco Aznar per als disseny de 1978 i 1979. Al 1993 va vestir un trage gràcil de bombatxos blancs, xaleco roig, capa negra i turbant a ratlles verdes i blanques amb un adorn de metall daurat. La marxa mora "Wahabitas" de Joan Enric Canet Todolí va sonar immensa en l'Entrada Mora de 1993. El boato de Paco Aznar va ser molt senzill, amb grups femenins de trages simples i combinacions bàsiques de colors. Els cavallers a cavall, la percussió i moltes palmiteres van conformar el seguici de Juan Bordera i la seua família. La favorita i les rodelles amb turbants de plomes blanques desfilaven sobre una jaima. El ballet de Virginia Bolufer va repetir desprès del bon resultat en l'any d'alférez moro. Per al ballet d'insectes sonava la marxa mora "Kabilenyos 84" i per a l'esquadra de negres la immillorable "Tarde de abril". El disseny d'Alejandro Soler és un dels més espectaculars de la dècada, sobretot pels escuts en forma de lleó, el casc amb plomes blanques i banyes i els bombatxos rojos, color de la filà. El bon temps es va aliar amb les Festes de Sant Jordi dels anys 1992, 1993 i 1994 i alguns no s'ho podien ni creure.

La Roda va començar a girar de nou per a les filaes Ligeros i Cruzados a partir de 1994, esperant l'any del Mig. Però abans, la filà Ligeros va guanyat el Concurs d'Olleta Alcoyana 1998 i va celebrar el 125 aniversari. Un grup de festers van mostrar el trage antic de la filà baix la pluja de l'Entrada Mora del 22 d'abril de 1998. A l'any següent si van tindre una esquadra especial per a celebrar que faltaven 7 anys per als propers càrrecs. L'esquadra d'enmig de 1999 va desfilar amb la marxa mora "El kabila". Els esquadrers li van donar idees al dissenyador Alejandro Soler i d'ahí va sorgir una impactant esquadra d'enmig amb una capa blanca. El maquillatge de calaveres cridava més l'atenció que el casc marró amb banyes. Els metalls de bronze, les pells de guepard i les teles roges formaven un trage guerrer molt vistós. A les Entrades de 1999 va bufar molt el vent, però el sol va lluir desde el matí fins el capvespre. 

Tota l'Entrada Mora de 2006 va estar passada per aigua, però el públic va aguantar a les cadires fins la nit. Era l'hora de la filà Ligeros i el seu alférez moro: Vicente Antonio Cortés Ferrer. Mitja hora més tard del previst, i amb la borrasca arreciant, el boato multitudinari es disposava a arrancar al Partidor. Els típics grups mixtes amb panderetes i la carrossa del bust de 2 cavalls obrien un llarg seguici creat per Alejandro Soler. Virginia Bolufer, sempre vinculada a la filà Ligeros, va preparar un ballet de cavalls que es dividia en els de color blanc i els de color negre. La peça musical "El trot" de Bene Ripoll s'estrenava amb l'ajuda dels xirimiters. Cal dir que els músics van demostrar la seua professionalitat en una vesprada de pèssim oratge. La filla de l'alférez moro desfilava en palanquí custodiada per la seua cort i uns esclaus. En canvi la dona de Vicente Antonio Cortés estava acompanyada a la carrossa per les seues nombroses dames. Va ser la volta en que un càrrec va estar acompanyat de més cavallers, formant un compacte grup a camell i en carrossa. Una tribu africana preludiava a l'alférez moro 2006 i el seu rodella. Els dos estaven portejats per 50 homes que movien la plataforma carregant-la als muscles. Una baixada molt efectiva per a Vicente Antonio Cortés amb la composició musical "El moro del Sinc". El trage d'Alejandro Soler seguia l'estètica de les favorites: Metalls daurats, turbant blanc i teles brodades en color roig i negre. Beduïns, arqueres i un ariet precedien al final apoteòsic de l'Entrada Mora 2006, any del 750 aniversari de la Carta Pobla d'Alcoi. Pablo Miró havia dissenyat poques esquadres de negres, però amb el disseny del 2006 es va obrir camí amb prou solvència. El trage tenia un casc daurat amb plomes roges i cueros en tons negres i granate. La faixa de ratlles verdes i blanques feia al·lusió a la filà Ligeros i tenia inclosa una cara de monstre. L'amenaçadora esquadra de negres tenia xicotets ossos d'animal per tot el trage. Un grup de mercaders aplaudia al públic en agraïment per haver suportat la pluja durant tantes hores.  

Amb l'emocionant alferecia mora 2006 encara al pensament, la filà Ligeros va preparar la capitania mora d'immediat. La preocupació pels núvols estava latent el 22 d'abril de 2007, però finalment sols li va ploure a l'alferecia cristiana de la filà Alcodianos. Va parar de ploure abans de les 5 de la vesprada, hora en que per primera volta anava a arrancar l'Entrada Mora. El resultat va ser positiu i els horaris es van complir. El llarg boato de la filà Ligeros va baixar compacte i amb molts grups de percussió. Les xiques anaven vestides amb trages africans de David Blasco, qui tenia el repte de dissenyar un boato sencer per primera volta. Els alcoyans van contestar amb vítols la bona capitania mora en mans de la filà Ligeros. L'ariet amb cap de cavall i unes palmiteres obrien el pas als cavallers vestits de verd. L'alcoyana Virginia Bolufer va imaginar dos ballets molt novedosos. Un més sensual feia referència al te i la dansa dels vels però el més recordat va ser "Espejismos".  Damunt d'una carrossa, les ballarines simulaven un oasi. Virginia Bolufer es camuflava com l'arena i les altres vestien com si foren el tronc i les fulles verdes d'una palmera de dàtils. La dificultat i valentia del ballet va ser valorat amb forts aplaudiments, sobretot quan la palmera s'obria arriscadament. Bene Ripoll va composar les obres musicals "Miratge" i "Zalaza" per als sorprenents ballets. El capità moro va escollir la marxa mora "Reige" per a desfilar sobre una austera plataforma amb un palmeral i un estanc d'aigua. Rafael Emilio Jiménez Doménech lluïa un trage en tons crema amb una faixa blanca. Ismael Llorens va ser l'autor d'aquest detallat trage ple de filigrana i brodats a la capa negra. Les filles del capità moro 2007 saludaven al públic en una carrossa infantil. Precedida per les omeyes, les dames i l'elegant favorita desfilaven amb la marxa mora "Xavier el coixo". La mare del capità va participar al boato en la part dedicada al zoco àrab. El color groc s'apoderava de l'esquadra de negres, obra de Jordi Sellés. Els penjolls africans, les boles i les banyes a l'altura de la boca convertien als esquadrers en desconcertants aranyes. El cap rapat i pintat de negre i blanc va crear debat, però està considerat un disseny genuí. Jordi Sellés va afegir uns escuts allargats per a fer més ferotge el conjunt. Va sonar per primera volta a Alcoi la coneguda marxa mora " Abenserraig" de Saül Gómez. Sense cap dubte la capitania mora 2007 de la filà Ligeros va tindre molts motius per a ser recordada. 

La crisi econòmica apretava a les filaes alcoyanes en 2013, però la filà Ligeros ja havia superat altres èpoques de pocs diners i baralles internes. L'esquadra d'enmig que va dissenyar Jordi Sellés seguia l'estil tribal que caracteritza al pintor, incloent la que va fer en 2007. El disseny de 2013 era una continuació d'aquella inspiració africana, però respectant els colors de la filà: Roig, negre, blau i blanc a la capa. Una esquadra de negres sense plomes que va desfilar amb la marxa mora "Iel·las" de Saül Gómez. Per fi la filà Ligeros va gaudir d'un any de càrrec amb l'anhelat sol.

A causa de la maleïda pandèmia global, la filà Ligeros s'ha quedat sense poder traure al carrer el seu càrrec de 2020. Rafael Aracil és l'home anomenat Alférez Moro 2020-2021, sent el primer en mantenir el seu personatge fester durant dos anys seguits. No ha sigut per decisió pròpia sinó per culpa el Covid-19, però la seua família continua amb il·lusió la preparació de l'alferecia mora. La coreògrafa Virginia Bolufer va aconseguir un gran prestigi amb el ballet de la palmera de 2007 i repetirà a la pròxima alferecia mora de la filà Ligeros. Rafael Aracil vestirà un trage de Jordi Sellés, creador de tot el boato ligero. L'alférez moro 2020 segur que s'emocionarà molt quan un dia de 2021 puga per fi desfilar amb la marxa mora "Any d'alferis" d'Amando Blanquer. El mateix els passarà als membres de l'esquadra de negres, amb disseny de Juan Climent. Molts ànims per a tota la filà Ligeros i endavant amb l'alferecia mora 2021!

L'emblema de la filà Ligeros són dos cavalls: Un de color blanc i altre de color negre que recorden a les antigues cavalleries lleugeres. Alejandro Soler va dissenyar el trage femení de la filà Ligeros i van ser de les primeres dones en estrenar-lo: A l'Entrada Mora de 2005. Però no es va veure una esquadra femenina de la filà Ligeros fins al 2018, quan les membres de ple dret van formar en la Segona Diana. El disseny femení destaca per la falda roja i negra, el xaleco blau i la faixa a ratlles verdes i blanques. Hi ha un respecte per l'estil propi ligero, excepte per la diadema daurada que substitueix al turbant. Les dones de la filà encara tenen pendent arrancar la Diana o l'Entrada Mora, quan el Covid-19 ho permeta. Serà la banda "Unió Musical de Planes" qui pose música a aquest esperat moment. La marxa mora més característica de la filà és "Als Ligeros", composada per Pedro Joaquim Francés. Va ser una peça musical premiada al Festival de Música Festera d'Alcoi de 1980. En quant a la Junta Directiva, Miquel Domínguez és el primer tro que es presenta a les reunions en nom dels 138 festers, els 25 veterans, els 12 socis, els 56 juvenils, els 96 infantils i les 52 acompanyants de la filà Ligeros.