En plena postguerra es va fundar la filà Cruzados. Era l'any 1945 i Alcoi i la resta d'Espanya travessaven una difícil situació econòmica, amb molta pobresa i penúries. Però les carències de l’època no van fer mella en l'esperit fester, encara que si van marcar els primers anys de la filà. L'acta constituent de la filà Bravos es va redactar en un bar en juny de 1945. La denominació original no va agradar en l'Associació de Sant Jordi, ni tampoc que portaren faixa. Per això es va canviar el nom per Cruzados i la faixa per corretges de cuero marró. Els creuats autèntics portaven una creu roja al pit i així es mostrava al disseny primitiu de la filà. José Balaguer va dibuixar un trage amb corassa de cuero de color tostat, túnica blanca amb detalls en roig i capa blava a ratlles negres. La cotamalla era de color verd i el casc metàl·lic tenia visera. No va ser fins a 1974 que es va substituir el casc per l'actual amb raspall verd i metall daurat. La creu roja del pit es va canviar també per l'heràldica de la filà: Un escut amb creus cristianes sobre fons blanc i les ratlles negres sobre camp blau. El disseny antic reflexa plenament l'austeritat de l'època franquista dels anys 40. A més a més és un trage de concepció medieval que va marcar el camí a seguir per a altres filaes més recents com Alcodianos i Aragonesos.
El nom de Cruzados accentuava el caràcter èpic i històric de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Els creuats eren els guerrers i monjos que van acudir a Terra Santa per a recuperar el domini catòlic prop d'Orient, en ciutats dominades per l'Islam desde el segle VII. Aquestes guerres religioses es van anomenar Croades i van començar en 1096 a Antioquía. La última campanya militar dels creuats es va dur a terme en 1291. Els senyors feudals i els seus soldats viatjaven pel mar Mediterrani desde Europa. França, Sicília, Anglaterra van aconseguir que Jerusalem tornara a ser cristiana i una conquesta temporal de Constantinoble. A la Península Ibèrica el Papa va considerar Guerra Santa la lluita entre cristians i musulmans a les terres de Sharq Al-Andalus. Les batalles al califat de Còrdova, la Reconquesta del Regne de Taifes, la caiguda de Granada i les Naves de Tolosa formen part de les Croades. Els creuats volien lliurar els llocs Sants on havia viscut Jesucrist per a que els peregrins anaren sense por a represàlies del poder mahometà.
El papa Urbà II va predicar la Primera Croada i considerava als participants l'exèrcit de l'església, a qui se'ls perdonava els pecats. Els turcs havien conquerit Anatòlia i l'imperi bizantí temia la seua continuïtat a causa de l'avanç de l'enemic. Prínceps i plebeus van organitzar les lluites en Bizanci, Síria, Antioquía, Trípoli i Jerusalem. La Segona Croada va ser una resposta a la Yihad àrab i en ella van participar el rei Luis VII de França i Leonor d'Aquitània. L'expedició va ser un fracàs i no va aconseguir conquerir Damasc. El sultà Saladí es va fer l'amo d'Egipte quan el califat fatimí va decaure i va aconseguir el control polític de Síria. Els sarraïns amenaçaven Jerusalem així que es va declarar la Tercera Guerra Santa contra Saladí. Els templaris i hospitalaris van ser molt importants entre els creuats, però les tropes de Saladí van acabar conquerint Jerusalem. La derrota va ocasionar que Ricard cor de lleó s'unira a les Croades. El famós rei d'Anglaterra va firmar una treva amb Saladí que va portar temps de pau de 1193 a 1199. El papa Inocenci III va convocar la Quarta Croada contra Egipte i va acabar amb la conquesta de Constantinoble, actual Istanbul. La Quinta Croada va partir en 1218 cap a Egipte i encara que l'exèrcit creuat era més nombrós que mai, va fracassar en l'intent de conquerir El Cairo. La Sexta Croada va convertir a l'emperador Federico II en rei de Jerusalem a l'any 1229 i també va obtindre Betlem i Nazaret. En 1244 Jerusalem va tornar a caure en mans dels turcs i el rei Luis IX de França va comandar la Sèptima Croada, sent capturat en Egipte. 25 anys desprès Luis IX ho va tornar a intentar en la Octava Croada que va desembarcar en Túnez. En aquella regió comercial hi havia una epidèmia i els creuats i el propi rei de França van morir infectats. La caiguda de la ciutat d'Acre per als turcs en 1291 va provocar que els creuats es rendiren i evacuaren les seues possessions de Beirut. Desprès de 2 segles, les Guerres Santes sols van portar mort i desgràcia i poques victòries per als cristians d'Europa.
L'aparició de la filà Cruzados a Alcoi es deu a 7 homes que es reunien desprès de la jornada laboral per a comentar l'actualitat. Els fundadors van ser Silvestre Vilaplana, Francisco Cardenal, Rigoberto Botella, Francisco Verdú, Joaquim Nadal, Joan Valls i Santiago Sabater. Altres es van unir per a formar la Junta Directiva de la primera filà posterior a la Guerra Civil Espanyola. L'estrena de la filà Cruzados es va produir en la Glòria de 1946. Van eixir al carrer en la plujosa Entrada Cristiana de 1946. Eren 15 components que van desfilar el 2 de maig, ja que els dies tradicionals coincidien amb la Setmana Santa. La Trilogia Festera Alcoyana es va allargar un dia més en 1946 degut a l'aigua que va caure el dia de l'Alardo. L'Entrada Cristiana de 1947 va estar considerada la millor de la dècada, i no sols pel capità cristià de la filà Vascos, sinó també per la bona desfilada de la inexperta filà Cruzados. El 5 de gener de 1948 la filà Cruzados va portar endavant la Cavalcada de Reis Mags amb molt d'esforç. El sacrifici va valdre la pena per veure la il·lusió dels xiquets i xiquetes. Molts anys més tard, la filà Cruzados va acompanyar al rei Baltasar. Es tractava de 1985, quan Alcoi celebrava el Centenari de la Cavalcada més antiga.
Les inquietuds de la filà Cruzados eren notables desde els primers anys. Van proposar a l'Associació de Sant Jordi que l'alférez cristià tancara l'Entrada Cristiana. Fins a 1951 el càrrec eixia a la meitat de la desfilada i darrere el seguien la resta de filaes. Això feia que alguns espectadors abandonaren les seues cadires abans del final, perquè ja havien vist els boatos. El president Antonio Aracil Pascual va aprovar la idea i va ser tot un èxit. Antonio Palacios Gisbert va acceptar la primera alferecia cristiana de la filà Cruzados. A l'any 1952 i la filà no tenia massa diners ni participants. Però aixina hi tot van aconseguir traure un boato digne amb 3 carrosses: La del vaixell pel mar Mediterrani, la de les donzelles i la plataforma d'esclaus i torturats. L'alférez cristià va desfilar a cavall portant una gran espasa. El trage del senyor Antonio Palacios tenia una corona de monarca amb joies, cotamalla, una túnica amb brodats i adorns metàl·lics i de cadenes. L'esquadra de negres destacava per la falda de pell de guepard. La suggerència de la filà Cruzados en l'ordre de la desfilada també va ser efectiva al bàndol moro, encara que va tindre el desavantatge d'una copiosa pluja. L'alferecia mora de la filà Ligeros no va acabar el recorregut a causa de la tempesta.
Altra proposta de la filà Cruzados va ser que les filaes de càrrec desfilaren les primeres en la Segona Diana, per a tindre temps d'organitzar-se abans de la Processó de la Relíquia. En 1953 Antonio Palacios va desfilar a cavall com a capità cristià de la filà Cruzados. El cel estava ennuvolat però la pluja no va descarregar fins molt més tard, quan desfilava l'alférez cristià de la filà Andaluces. En aquells anys la filà Cruzados era la última en l'ordre d'antiguitat i sols desfilava la primera en l'any de capitania cristiana. L'esquadra de negres del va ser de concepció senzilla: Túnica verda amb cadenes dibuixades, una espasa i una destral com a armes i un casc allargat fet de metall. El capità cristià de 1953 portava un casc amb plomes, una capa grossa, una túnica amb la creu cristiana i brodats i un cinturó de cuero marró amb dos lleons rampants d'or. A més a més en 1953 es celebrava el 300 aniversari del Miracle de la Font Roja. La Verge dels Lliris va ser coronada a la Plaça d'Espanya, en presència del capità cristià: Antonio Palacios.
La Retreta és un acte lúdic i desenfadat que succeeix la nit del 23 d'abril. Els festers de la filà Cruzados són especialistes en sorprendre als alcoyans en la Retreta. El seu ingeni a l'hora de construir carrosses per a la Retreta va ser molt alabat als anys 60. L'Associació de Sant Jordi els va otorgar premis en 1960, 1961, 1962 i 1963. Els farolets i els escuts il·luminats són molt recordats pels més veterans de la filà. La serietat als actes més formals no va renyit amb les ganes de passa-ho bé i donar ambient fester al carrer. La filà Cruzados sempre s’ha caracteritzat per l'alegria i l'espontaneïtat que desprenen els seus festers, en especial els nombrosos joves. És també una filà de classe obrera, però amb distingits festers dedicats al comerç, el tèxtil i l'hosteleria. Antonio Gomar Vilaplana va ser el primer Sargento Cristià elegit per concurs. Era membre de la filà Cruzados i va arrancar la Glòria i la Primera Diana de 1959 a 1964. La cançó més típica de la filà és "Clavelitos de mi corazón" que canten els més vells amb una lletra adaptada per a presumir de la filà en valencià.
Corria l'any 1964 i a la filà Cruzados li pertocava de nou l'alferecia cristiana. Luis Solbes Payà va ser el dissenyador de tot el boato. Antonio Palacios Gisbert va ser el segon alférez cruzado, repetint l'experiència de feia 12 anys. En aquesta ocasió va vestir amb curta falda negra, àguila imperial al pit, metalls i brodats daurats i un casc amb un drac i plomes roges i blanques. El rodella, amb el mateix trage, va desfilar en un carro arrastrat per esclaus. L'esquadra de negres va ser molt destapada. La falda blava a ratlles negres emulava la capa del disseny oficial i la llança amb flecos feia més vistós el conjunt. Com a curiositat, els esquadrers van confeccionar el casc platejat a partir de pots de llet. En aquella dècada era habitual que s'aprofitaren objectes quotidians com a parts dels trages. La meteorologia va ser benèvola en les Festes d'Alcoi de 1964. Va ser l'últim any en que l'Entrada Cristiana arrancava a la plaçeta de la Verge Maria, a partir de 1965 ho faria al mític Partidor.
Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi van ser declarades d'Interès Turístic Nacional en 1965, any de la capitania cristiana de la filà Cruzados. Moltes novetats es van preparar en aquell mes d'abril, aprofitant que la Trilogia Festera Alcoyana tenia que retrassar-se uns dies. Es va introduir l'acte de la Glòria Infantil, amb el protagonisme dels xiquets de cada filà. Per primera volta es va interpretar l'Himne de Festes en una Plaça d'Espanya abarrotada de gent. La festa del pasdoble va substituir el concurs de bandes a la Glorieta i el director de l'Himne va ser Fernando de Mora Carbonell. Com a prova, l'home del balconet es situava al Partidor per a dir la frase "Alcoyanes i alcoyans, per Alcoi i per Sant Jordi, avant l'Entrada Cristiana!". Antonio Palacios va viure aquest emocionant moment sobre la seua quadriga. El capità cristià 1965 va rebre crítiques i elogis per desfilar d'una forma tan romana i original. També va ser el primer capità cristià en rebre les claus de la ciutat, en mans d'un xiquet de la filà Aragonesos. Va ser a partir de 1974 quan la filà Alcodianos va organitzar l'entrega de claus a la Plaça d'Espanya. Antonio Palacios va lluir com a capità cristià 1965 una capa roja, cotamalla i una espectacular armadura platejada. El trage recordava als tornejos de l'Edat Mitjana per la corassa de cuero marró. Tenia la cara tapada per culpa el casc amb yelm i detalls daurats. El sol va fer brillar més el casc innovador de l'esquadra de negres. Els components vestien amb túnica blava i blanca combinada amb un cinturó de color groc amb la creu de Sant Jordi. Una capitania cristiana trencadora que va coincidir en el 20 aniversari de la filà Cruzados.
La primera esquadra d'enmig de la filà Cruzados va estar plagada d'adversitats. Una d'elles els pocs recursos econòmics dels treballadors, ja que no era una filà gremial sinó de grups d'amics. Altres problemes de les Festes de Sant Jordi 1972 van ser conseqüència del mal oratge. El dia 22 d’abril ni la Diana ni cap de les Entrades van poder arrancar per la persistència del temporal. Al aplaçar-se els actes, per la vesprada es va improvisar una desenfadada "Entraeta". Al dia següent continuava ploent amb força però no hi havia més opcions i l'Entrada Cristiana va arrancar amb el capità cristià de la filà Gusmans. Al mig de la desfilada, l'esquadra de negres de la filà Cruzados va demostrar la seua bravura. El casc de pell marró tenia adorns daurats i la capa era de color blanc, blau i roig. Els esquadrers portaven el pit al descobert i una curta falda a ratlles. Un disseny de Luis Solbes molt poc apropiat per a les circumstàncies atmosfèriques. Les Festes d'Alcoi de 1972 van estar passades per aigua i són considerades les més plujoses de la història. A pesar d'això, la filà Cruzados va rebre els aplaudiments d'un públic fidel que demostrava el seu amor per les tradicions alcoyanes.
L'alférez cristià més jove de la història és Jorge Verdú Català de la filà Cruzados. En 1978 tenia 16 anys i va fer el càrrec per desig del seu pare, qui havia sigut l'alférez cristià de la filà Navarros en 1975. Tant el rodella com l'alférez cruzado 1978 van vestir trages iguals de Luis Solbes. Un disseny molt juvenil sense cotamalla, que destacava per la túnica dalmàtica que imitava l'escut de la filà Cruzados: Creus roges sobre fons blancs i teles blanques. El casc amb plomes i els metalls daurats anaven a conjunt amb una carrossa de ferros daurats amb corones o altres elements decoratius propis de la reialesa. En altra plataforma desfilava el rodella i les princeses. Un boato esplèndid en el que no van faltar bufons. L'esquadra de negres tenia una capa a ratlles blanques i negres amb un escut que recordava a les Croades. El trage de Luis Solbes tenia pells de guepard, la creu cristiana i una curta falda blava. Però totes les mirades es dirigien al casc daurat amb una cresta metàl·lica molt més alta que el raspall verd del disseny oficial.
En l'any internacional de la infància la filà Cruzados desempenyava la capitania cristiana. Al boato de 1979 va haver molta presència de xiquets. Els glorierets anaven davant la carrossa del capità cristià, amb una imponent àguila daurada de cos caps que desplegava les plomes de les ales i sostenia l'escut redó de la filà Cruzados. Luis Solbes va combinar el roig i el daurat per a un capità cristià brillant que no portava calces però si cotamalla i un cinturó blanc. L'allargat casc daurat acabava amb plomes verdes. Un grup de castellanes precedia a la favorita amb els mateixos colors que Jorge Verdú Català. Una espectacular capitania cristiana 1979 que va tindre un boato molt complet., amb vaixells cristians i els 64 festers creuats. L'esquadra de negres agafava el color blau i negre de la capa de la filà com a base de la curta túnica. El cinturó de cuero negre tenia adorns de metall i del casc daurat penjava una cua de pèl de cavall. Sonava l'obra musical "Als cristians" de José Maria Valls. El socialista Josep Sanus s'estrenava com a alcalde d'Alcoi en la Glòria Infantil, que es va celebrar abans que la dels adults per a realçar l'any internacional de la infància. El 22 d'abril de 1979 va caure en diumenge i va propiciar que els mirons es contaren per milers. El sol va ser l'aliat de Jorge Verdú en els seus dos anys de càrrec consecutius. Tenia 17 anys quan va ser capità cristià i tan sols li faltaven uns mesos per a ser major d'edat.
El primer i únic Sant Jordiet de la filà Cruzados va ser Jorge Enrique Cantó Pastor en 1981. El temps no va estar massa clar en aquell any i tant la Glòria com la Glòria Infantil es van banyar. Però de 1981 és molt recordat el dia dels músics per la tromba d'aigua que va caure en el moment exacte de cantar "Nostra Festa". Pilar Mompó era la primera dona encarregada de dirigir l'Himne de Festes de Gonzalo Barrachina. Ho va fer amb ànims envoltada de paraigües i amb una multitud de músics fugint de la forta pluja per a protegir els seus instruments. Jorge Cantó Pastor portava la bandera de Sant Jordiet enfundada en un plàstic per a que no es deteriorara. Luis Solbes va dissenyar el trage del Sant Jordiet 1981, format per una falda blanca, una corassa daurada amb la creu roja i llana d'ovella als muscles i una capa de color blau claret. Al Sant Jordiet li va ploure en la Processó General de la vesprada del 25 d'abril, ja que en 1981 les Festes d'Alcoi es van celebrar més tard. El fred durant l'Aparició de Sant Jordi no li va impedir a Jorge Cantó que disfrutara de llançar fletxes. La filà Cruzados va guanyar el Campionat de Cotos del Mig Any en l'any de Sant Jordiet.
Luis Solbes Payà havia dissenyat totes les esquadres de negres de la filà Cruzados. I la del Mig de 1986 també va estar a l'altura, sent molt clàssica. El trage tenia una túnica roja, pells marrons i trenes colgant del casc daurat en forma de sol. La resta de l'Entrada Cristiana va desfilar a un ritme precipitat1986 va ser l'any de la catastròfica gota freda a Alcoi, però durant les Festes de Moros i Cristians tan sols li va ploure al capità moro de la filà Llana. Joan Enric Canet Todolí va composar la marxa cristiana "Als Creuats" i desde 1986 s'ha convertit en la peça musical de referència per a la filà. Una estrena que va fer famosa a la marxa cristiana desde el primer moment. Era una etapa de canvis i creixement per a la filà Cruzados i es va fer patent davant la necessitat de reformar el disseny oficial de la filà. És la última filà cristiana que ha modificat substancialment el seu trage, despedint-se del peto de cuero tostat en 1991. El nou disseny de la filà Cruzados té una túnica blanca rivetejada per les almenes d'un castell en color roig. El dissenyador Luis Solbes mantenia l'escut heràldic al pit i el cinturó de cuero marró del que penja una daga i un bolset verd.
En el migdia calorós del 24 d'abril de 1992 la filà Cruzados va traure al carrer la seua quarta alferecia cristiana. Abanderades, ariets, guerreres amb tambors, monjos amb creus i molts grups femenins formaven part del primer boato que va realitzar el reputat José Moiña. El boceto de l'alférez cristià 1992 va ser un
regal de Paco Aznar al seu amic Javier Vicedo Manzano. Al trage predominava el negre, el roig i el gris de la cotamalla, junt al daurat de la corassa. El drac del casc tenia plomes blanques i roges, al igual que el de rodelles i favorita. Els cavallers a cavall precedien a la carrossa de l'alférez cristià i la rodella. Darrere de Javier Vicedo es col·locava una àguila de plomes marrons. Es va estrenar la marxa cristiana "Picadilly Circus", una peça musical de José Vicente Egea Insa que va ser premiada al Festival de Música Festera d'Alcoi. No obstant, "Picadilly Circus" no és del gust dels alcoyans i no ha tornat a sonar a la ciutat. La favorita de roig, blau i blanc desfilava davant d'una tenda de campanya. L'esquadra de negres en tons negres i blaus estava plena de xapetes platejades i cadenes daurades a la falda. El casc amb ales platejades s'allunyava del que estava de moda en aquell moment. L'horari de l'Entrada Cristiana 1992 fins hi tot es va avançar uns minuts al previst, considerant-se un triomf de la filà.
Al mes de gener de 1993, Agustín Giner va tindre que renunciar per dificultats econòmiques i la filà Cruzados es va quedar sense ningú per al càrrec. Per unanimitat es va votar que Javier Vicedo Manzano fora el capità cristià 1993 ja que havia sigut un gran alférez cristià. Ell va acceptar amb la condició de que la filà l’ajudara i el suport va ser incondicional. Jordi Sellés va dissenyar tot el boato i el propi càrrec. Saltimbanquis i el ballet cortesà d'Ana Calvo omplien de colorit els carrers d'Alcoi. Els cavallers de roig i a peu obrien el pas a la carrossa del capità cristià, feta de banyes, fusta i ferro. Javier Vicedo portava un trage noble en gris i negre que tenia molts metalls daurats, sobretot al xicotet casc. La capa roja i l'espasa van ser molt comentades. "Oh Fortuna" de l'Òpera Carmina Burana li va fer saltar les llàgrimes al capità cristià en el moment en que rebia les claus de la ciutat. El boato seguia amb les captives mores i una carrossa amb l'harem àrab. Unes guerreres de blau amb destrals i altres de taronja i negre amb llançes protegien a les dames a carrossa. La favorita i la rodella de gris i negre disfrutaven de la marxa cristiana "Aleluya" d'Amando Blanquer. Uns templaris obrien pas al torneig medieval on uns cavallers de distints colors es batien en duel. Es va criticar molt l'ús de sintetitzadors i la interpretació de la banda sonora de "Superman" amb un òrgan electrònic. Un debat en el que va estar involucrat l'empresari Lionel Grau. L'esquadra de negres brillava amb el radiant sol del 22 d'abril de 1993. El trage es centrava en els metalls daurats, la cotamalla ocre, un casc amb punxes i la capa negra amb una espasa. La marcialitat del disseny es devia a l'autor contestà Ernesto Ferràndiz i a la composició "L'ambaixador cristià" de Rafael Mullor Grau. La filà Cruzados va pujar de nivell amb aquesta recordada capitania cristiana 1993.
Desprès de les bodes d'or i l'esquadra especial de 1995, la següent que va traure la filà Cruzados va ser la del Mig de l'any 2000. Al mes de maig, i baix una pluja persistent es va estrenar la marxa cristiana "Blau i negre" del músic Àngel Esteve. Segurament es tracta d'una de les esquadres d'enmig més ben valorades de la història. Un disseny de José Moiña amb molts metalls, armadura platejada, falda roja i capa negra amb un escut impressionant. El casc en forma de cavall tenia plomes negres i resultava molt impactant en conjunt. Una llàstima que la falta de sol no aportara lluminositat als metalls en tons blaus. La pluja ja no va parar en tota l'Entrada Cristiana i va afectar al desenvolupament de l'alferecia cristiana del 2000 de la filà Vascos. Va ser un any molt emotiu.
2006 va ser un any d'inflexió per a la filà Cruzados, i també per a la ciutat d'Alcoi al celebrar el 750 aniversari de l'otorgament de la Carta Pobla. Acusacions i polèmiques van envoltar a l'alférez cristià en els mesos previs a les Festes d'Alcoi de 2006. El problema es va calmar al mes d'abril, per a deixar disfrutar a Miguel Seguí Soriano del seu càrrec. El gran boato de José Moiña representava als croats entrant a Jerusalem en l'any 1099 per a guanyar la Guerra Santa. La batalla entre creuats de roig i sarraïns de negre va estar teatralitzada de forma molt autèntica i els grups de percussió feien més interessant l'enfrontament. Moltes catapultes, campaments, muralles i torres precedien al ballet de Virginia Bolufer. Les ballarines de marró, blanc, negre i roig formaven una creu amb mocadors. Els veterans de la filà disfrutaven del menjar en la taula de la carrossa del descans. El següent ballet era molt vistós i presentava una justa de l'època. Carmina Nadal va escollir la peça musical "L'altet dels canons" per a aquest ballet en el que cada donzella vestia d'un color. Les princeses amb guirnaldes i les captives mores amb cànters van cridar l'atenció entre els nombrosos grups femenins que havia dissenyat José Moiña. El ballet doble de "Costureres i Guerreres" de Dori Lloret portava escuts, un trage roig i blanc i melenes negres. El so de flautins i un mural pictòric ens traslladaven a la Primera Croada. Entre les estrenes musicals del boato van destacar "Pere l'ermità", "Mujeres de Antioquía" i sobretot "Gràcies Creuats" de Gregorio Casasempere. Aquesta marxa cristiana tenia un títol molt evident i va acompanyar a l'alférez cristià i els seus cavallers negres amb yelm de plata. Miguel Seguí Soriano recordava amb el seu trage i cotamalla a l'ordre religiosa dels hospitalaris de Sant Joan. David Pastor va dibuixar el boceto, que servia també per al rodella. Sobre una roca i amb un Crist romànic darrere, l'alférez cristià saludava baix un cel gris. La túnica de Miguel Seguí era de color negre i tenia xicotets escuts. Els metalls platejats estaven reservats per a les muscleres i el casc alat. La favorita i les dames també portaven molts metalls, però en daurat. La dona de Miguel Seguí vestia de negre, gris i blanc i va desfilar amb l'adaptació "Obertura de Ben Hur". L'esquadra de negres de José Moiña en tons blaus i platejats tenia un casc i corassa metàl·lica. El maquillatge fantasmagòric es va veure realçat amb l'ambientació bèl·lica de la marxa cristiana "Aralk" de Francisco Valor. Les gestes medievals contades al boato de la filà Cruzados van ser comentades positivament, encara que Miguel Seguí Soriano va rebre crítiques personals. Salomón Sanjuán va declamar les seues últimes ambaixades el 24 d'abril de 2006.
Un dels millors boatos del segle XXI és el de l'alferecia cristiana 2006 de la filà Cruzados, però el de la capitania cristiana de 2007 també va estar a l'altura. Jordi Sellés volia deixar el llistó molt elevat en un boato que començava amb una multitudinària expedició de templaris en l'any 1180. Es rememoraven temps de pau, quan els creuats tornaven de Terra Santa amb tresors i odalisques encadenades. Amb troncs i ferralles un nombrós grup medieval tocava la percussió deixant pas a la carrossa dels cavallers blaus del capità cristià. El propi Antulio Miguel Moltó Femenia també vestia de blau i negre amb brodats i pells. L'elegant trage del capità cristià 2007 va estar dissenyat per Jordi Sellés. Els rodelles també portaven un trage senyorial, però no portaven casc. Al contrari, Antulio Miguel Moltó portava una corona de rei banyada en plata. La seua família el va acompanyar amb la marxa cristiana "Templarios de Caravaca", mentre que l'aristocràtica favorita desfilava amb "Benataire" de Francisco Valor. La seua dona estava recolzada per grups de cortesanes a peu, les seues filles i netes i les dames en altra carrossa de palau. Els ballet d'Ana Botella s'ambientava en els jardins d'un castell, amb les princeses movent-se entre fonts i arcs. El canvi de ritme en el boato es va produir quan tuaregs a camell van començar a desfilar en l'Entrada Cristiana 2007. La travessia pel desert de Síria es va recrear al boato amb llanceres amb trages tribals i unes percussionistes amb trages d'estil egipci. El ballet de "La Conversió del Yussuf" rememorava l'engany de Saladí convertint-se al cristianisme. Les ballarines de Virginia Bolufer es tapaven amb vels taronja i desprès vestien amb una túnica roja al so de "Saladí exultant" de Bene Ripoll. Una jaima, les abanderades de Damasc i els ermitans amb caputxes precedien a la carrossa del botafumeiro gegant que esparcia fum. El ballet de Carmina Nadal tancava el boato amb una fantàstica posada en escena amb l'arbre mil·lenari que robava l'ànima als creuats. Les ballarines espectrals feien volar les capes verdes al compàs de "Nit de bruixes". El cel encapotat tenia el mateix color que l'esquadra de negres del capità cristià 2007. Els metalls platejats i el gris de la túnica de cotamalla van ser els protagonistes d'un disseny de Pablo Miró. L'esquadra de negres va desfilar amb la marxa cristiana "Biscaïns d'Onil", que es va fer prou famosa. La mort de l'ex-president del Casal, Silvestre Vilaplana, va marcar a la filà Cruzados Silvestre Vilaplana era cavaller d'Antulio Miguel Moltó i va faltar el 22 d'abril de 2007 per la nit. El capità cristià es va sobreposar al dolor de la pèrdua del seu amic per a continuar amb els actes del dia del patró. Va ser un solejat però trist dia de Sant Jordi 2007. El dia els Trons Antulio Miguel Moltó es va lesionar en la lluita d'espases amb el capità moro de la filà Ligeros. Compartia amistat de feia molts anys amb Rafael Emilio Jiménez i van poder viure junts les 2 capitanies de cada bàndol.
I és que Santi Carbonell s'ha convertit en un dissenyador de referència. Va ser l'alférez moro de la filà Magenta en 2018, però pertany a la filà Cruzados. Santi Carbonell s'encarregarà de la futura capitania cristiana de la filà, mentre que la pròxima esquadra de negres de l'alférez cristià 2021 ja està confeccionada per Antonio Aracil. Als anys 90, José Moiña va irrompre amb força al disseny fester, gràcies a la confiança de la filà Cruzados en 1992. Va continuar dissenyant la guerrera esquadra d'enmig del 2000 i la increïble alferecia cristiana de 2006. El disseny femení el va confeccionar José Moiña en 2004, sent la filà Cruzados una de les primeres en aquest àmbit de la integració de la dona. Jordi Sellés també és un pintor prou recurrent en les capitanies cristianes de la filà Cruzados, però si algú destaca és Luis Solbes. L'artista alcoyà es va encarregar de tots els càrrecs creuats de 1964 a 1986. I abans de la seua mort en 1995, Luis Solbes va modificar el trage oficial per a que la túnica blanca es semblara més a la dels templaris de les Croades. A continuació presentem els bocetos de 9 esquadres de negres de la filà Cruzados. La majoria tenen l'estètica personal de Luis Solbes Payà.
Quan faltava poc per a traure al carrer l'alferecia cristiana 2020, la filà Cruzados i la resta de la humanitat es van veure sorpresos per un esdeveniment històric. El virus de Covid-19 ens obligava a estar tancats en quarentena durant mesos. Totes les celebracions, incloent les Festes d'Alcoi de 2020 es veien suspeses una rere altra. El desànim es va apoderar dels participants del boato que José Moiña estava preparant. Però qui està portant amb més enteresa la situació és la família de l'alférez cristià. Ximo Brotons, conegut per la seua empresa de teixits, anhela el dia en que puga baixar en carrossa pels carrers d'Alcoi. Potser serà en 2021, o més avant, depen de les autoritats sanitàries i de com evolucione la segona onada del maleït Coronavirus. El que està clar és que la filà Cruzados ho té tot enllestit per a fer una alferecia cristiana memorable, incloent les estrenes musicals del murer José Rafael Pascual Vilaplana. A més a més celebren el 75 aniversari, encara que no ho podrem veure fins la pròxima Entrada Cristiana. Tal volta siga una desfilada diferent i emotiva en la que l'alférez cristià desfilarà de nit. L'Associació de Sant Jordi s'està plantejant que les següents Festes de Sant Jordi duren 4 dies i les Entrades es celebren en dies distints i les 2 de vesprada. Serà una imatge històrica la de Ximo Brotons com a alférez cristià i una nocturna esquadra de negres de la filà Cruzados. Els nostres millors desitjos per a Ximo Brotons, la seua favorita Amparo Blasco i el seu fill, així com també a la resta de càrrecs.
En els 75 anys de la filà Cruzados, han tingut 3 Sergentets Infantils del bàndol cristià i un del bàndol moro, el més recent al 2006. La filà Cruzados és molt bona en l'esport i ha guanyat infinitat de "Trofeus filaes" en la categoria de futbol. També han guanyat molts Campionats de Cotos, els últims en 2004, 2005 i 2006. En canvi mai van obtindre cap premi en el Concurs d'Olleta Alcoyana del Mig Any. Els ballets de la filà Cruzados han sigut sempre d'una qualitat excel·lent, destacant els de Carmina Nadal i Virginia Bolufer. Junt a Ana Botella, les coreògrafes alcoyanes repetiran en l'alferecia cristiana del pròxim any. La filà Cruzados té actualment 155 festers de ple dret, 158 dones acompanyants, 140 infantils, 30 jubilats i 50 socis. La Junta Directiva està comandada per Jordi Peidro com a primer tro. Desde l'any 2001 els acompanya la banda de música "Unió Musical d'Agres" i per a tocar la marxa cristiana "Als Creuats" també contracten a la Colla de xirimiters "La Cordeta" d'Alcoi. La seu social de la filà Cruzados es troba al carrer Sor Elena Picurelli. La filà Cruzados mereix ser reconeguda per la seua vitalitat i trellat. Al llarg de les últimes dècades s'ha sentit pressionada per contratemps de tot tipus i ha superat les tensions dels anys de càrrec. En aquest fatídic any la filà Cruzados està pendent de que acabe la pandèmia mundial i puguen disfrutar de la seua alferecia cristiana en 2021. Molts ànims a tots i totes i que no decaiga la il·lusió festera!
Mol be redactat
ResponderEliminarTan solo ens queda aguaitar la actualización. Molt boba Feina!!
ResponderEliminarPorqué en la tv autonomica cuando salen los Cruzados le dicen los Croats?
ResponderEliminar