L'alferecia dels Muntanyesos va desfilar a un ritme ràpid per evitar un retràs a l'horari ja que durant l'Entrada Cristiana 2005 s'havien produït alguns talls entre filà i filà. La carrossa amb el banderí i unes dones de roig i negre amb percussió anunciaven l'arribada de la filà Muntanyesos. Les pintures rupestres de la Sarga, al terme d'Alcoi, apareixien representades abans de l'arribada de l'evocador ballet d'Elena Tudela. Les ballarines, amb curtes faldes marrons i molt de cuero, simulaven l'esperit del bosc. Els arbres es menejaven pel vent mentre sonava la marxa cristiana "Cid". Al maquillatge i repartides pel cos de les ballarines hi havien verdes fulles que feien més atractiu el vestit del ballet. Elena Tudela, la coreògrafa de Muro estrenava el bosc encantat en les Festes d'Alcoi. L'esquadra de blancs amb el trage oficial format per 1500 xapetes i una túnica verda deleitava al públic amb la seua seria arrancà al Partidor al so de la marxa cristiana "Alcoi escata i destral". El geni creador d'Alejandro Soler va dissenyar un boato amb trages muntanyencs i guerrers com el de el grup femení ocre "Mariola" en referència a la serra que envolta Alcoi. Una bufonada feia riure al públic, uns actors representaven histories gracioses. Tota una innovació de la filà Muntanyesos al introduir l'humor en la seua alferecia 2005 i amb els xirimiters tocant la peça musical "Cotes". Un grup de guardianes amb un trage de color granate i un casc platejat protegien a la preferida de l'alférez, la seua filla que portava un trage on els colors tostat, negre i marró es mesclaven amb detalls metàl·lics. Un grup d'esclaus tuaregs blaus arrossegaven el palanquí on desfilava la preferida que a més a més portava un ajustat casc de metall. La marxa cristiana "Creu daurà" feia més bèl·lica l'entrada de la preferida i les dames, que saludaven en una carrossa a escassos metres. Totes elles portaven una falda verda que combinaven amb el negre, una capa amb brodats i un arc a les mans. El trage de les dames fet per Alejandro Soler estava ple d'elements minúsculs i també el de la favorita on es conjuntaven el color magenta i el negre de la falda. Detalls de cuero i metall completaven un preciós trage per a la favorita, sobre una plataforma d'un estil molt natural que custodiaven un grup de dones amb un trage on destacava la falda blava i una capa de color roig. Darrere la banda de música, que tocava "Penyalba", caminava el grup de dones amb falda marró i camisa i capa verda "Aitana", nom d'una muntanya situada prop d'Alcoi. Un grup d'homes amb trage tostat precedien al ballet de les bruixes. Carmina Nadal va preparar una cuidada coreografia que contava la llegenda de que a les muntanyes les nits de lluna plena es formaven akelarres de bruixes per fer pocions i ballar amb els llops. Amb els cabells blancs i una túnica platejada amb fils de colors les ballarines feien cercles i salts. Els llops transportaven la lluna i els xirimiters interpretaven l'alegre melodia "Adalil". En dos carrosses separades anaven plantats els cavallers amb uns trages salvatges on destacava una falda roja i taronja i una corassa de metall amb punxes. El disseny d'Alejandro Soler es rematava amb una capa de pell, la destral de la filà i un casc medieval fet amb metall. Al boato de l'alferecia no van faltar les gaites ni tampoc els ferotges escuders amb pells negres sobre una túnica marró. "Al meu prim", trencadora marxa cristiana, acompanyava a l'alférez cristià 2005. El trage que vestia José Francisco Julià Espí era 100% de la filà Muntanyesos. La túnica verda, el bolset marró, la destral, l'arc i les fletxes, el cuero negre i la cotamalla, tot junt formaven un espectacular trage guerrer. Un dels millors trages d'Alejandro Soler amb un casc de metall que incorporava una original màscara veneciana. La inspiració italiana no acabava en el trage de José Francisco Julià, sinó que també estava present en la carrossa que tenia unes ales en moviment que recordaven als invents de l'italià Leonardo da Vinci. Les arrels d'un arbre servien de suport per a l'alférez cristià 2005 que va tindre una bona acollida. Els destralers amb trages de color gris i corretges marrons obrien el pas a la carrossa de les guerreres amb trages en negre i roig plens de pells, peçes metàl·liques i un impactant casc. La gran innovació musical de l'alferecia dels Muntanyesos era la coral de veus que acompanyava l'esquadra de negres. Per primera vegada en les Festes de Moros i Cristians, el cant i la veu s'unien a les marxes cristianes per a crear una sonora obra amb el títol en llatí de "Tempora Belli". César Vilaplana s'estrenava en el mon del disseny fester amb una esplèndida esquadra de negres formada per una temible llança i metalls per protegir el cos dels esquadrers, que portaven una falda de color gris, roig i tostat. Les pells negres i una destral eren alguns detalls d'aquesta marcial esquadra que va arrancar forts aplaudiments. El casc, que emulava el crani d'un dinosaure, tapava una part de la cara dels esquadrers mentre que l'altra part tenia un maquillatge amb la creu cristiana. A la capa roja amb pells negres penjava un escut i una destral que feien més ferotge l'esquadra de l'alférez 2005. Inoblidable va ser la desfilada de l'esquadra de negres de la filà Muntanyesos amb el cabo batidor aguantant el pes del casc d'ossos sobre un cavall vestit per a l'ocasió. Perfecte colofó a l'alferecia de la filà Muntanyesos en la que José Francisco Julià Espí com a alférez i Alejandro Soler i César Vilaplana com a dissenyadors van ser els grans triomfadors.
