ALFERECIA CORDONEROS 1991

Els dos adjectius per a descriure l'alferecia de la filà Cordón, els Cordoneros, serien original i novedosa. Ocupar el càrrec d'alférez moro significa tancar les Entrades amb un bon espectacle i això és tot un repte. I més per a aquesta peculiar filà alcoyana amb bombatxos verds, manta roja i ploma tricolor al turbant que la fan una de les més conegudes i volgudes. Sent així no podien decepcionar als espectadors que esperaven lo millor de la filà Cordoneros. El boato representava l'imperi otomà, ja que esta filà té uns orígens turcs molt clars. El banderí acompanyat de genets i grup de xiquets obrien el seguici de l'aférez moro 1991, amb una hora de retràs sobre l'horari previst. Unes abanderades turques vestien vistosos trages en lila i verd amb una capa de color roig intens. Les banderes que portaven als muscles eren roges, verdes i grogues fent un conjunt multicolor que va agradar. Una de les raons per la qual el seguici era original era perquè combinava els colors granate, lila, ocre o blau en els dissenys. Unes tonalitats poc utilitzades que feien vius i impactants els trages de Jordi Parra, molt adequats per a les hores en que desfilava l'alférez moro, quan ja quasi s'havia fet de nit. Unes aiguadores, amb trages de distints colors i un guinyo al trage cordonero i la seua ploma, custodiaven als cavallers. Els amics de l'alférez moro vestien de marró, verd i groc i anaven muntats en cavalls, ja que era el que s'estilava per als cavallers. Al turbant portaven la ploma, símbol cordoner junt a la manta roja. Ells eren els jefes otomans acompanyats per una gran coral de sopranos, tenors ,baixos i contralts. Una carrossa amb percussió encapçalava al centenar de cantors. El gran mandatari, l'alférez moro Antonio Pascual Valor apareixia plantat en la carrossa que representava unes grans arcades de l'Alhambra de Granada. La sorpresa més inesperada van ser uns xicotets ànecs vius al corredor de la carrossa. Les flors adornaven a la favorita, elegantment sentada, amb un trage verd i xaleco negre que li arribava fins als peus. Al costat de l'alférez moro, la favorita saludava juntament amb la rodella Bàrbara Pascual, germana del Sant Jordiet 1991. Ella portava un trage idèntic al de el seu tio Antonio en verd, ocre i granate que es rematava amb un gegantesc turbant i una capa amb un preciós brodat en fil d'or. L'alférez moro podia escoltar la nova marxa mora anomenada "Sultanid". Per darrere les seues huríes ballaven fent una coreografia feta per Inma Cortés. Els moviments sensuals s'enredaven amb les fines teles blanques del trage junt al rosa i uns curts bombatxos d'un blau claríssim. Si sensacional resultava el ballet també ho era la fanfàrria que les guiava. Una guàrdia a cavall donava pas a un nombrós batalló de dones amb espases i escuts amb els que feien sorolls de guerra. L'ambient començava a ser tens quan el públic es va impacientar pel retràs horari i els xiulits van marcar la desfilada de la filà Cordoneros per l'Avinguda País Valencià. Un grup d'homes resaven damunt una carrossa on el profeta era el gran protagonista. I després d'un tall arribava l'esquadra de negres, colorista i en la línia general del boato. Bombatxos de groc i mànegues obertes de color roig havia combinat Jordi Parra. Baix de la faixa verda hi havien plomes de pavo real i pells d'animal de color gris. Els esquadrers amb metalls daurats s'acompanyaven de la magnífica marxa mora "Fran-Semp". El casc tenia quatre plomes blanques subjectades per un turbant verd que a la volta també subjectava dos banyes. El cinturó daurat, el maquillatge marró i la capa lila amb un escut redó aconseguien que l'esquadra de negres triomfara. Uns turcs i l'esquadra oficial amb la marxa mora "Sergen 78" tancaven l'alférecia cordonera 1991 quan alguns espectadors s'alçaven de les cadires enfadats. L'Associació de Sant Jordi va admetre que l'organització se'ls havia anat de les mans i no es van salvar de polèmiques. Va ser la primera Entrada Mora que acabava totalment de nit en la Plaça Espanya, degut als talls i l'evident increment de festers i festeres. Però el retràs horari es va perdonar durant la desfilada magistral de la filà Cordoneros i va ser motiu de reflexió després de les Festes de Sant Jordi per trobar solució a una nova realitat: Els boatos dels càrrecs augmentaven fins a 1000 persones.



MIG BENIMERINES 1991

Moltes voltes ja s'ha dit que Alejandro Soler és garantia d'èxit. Això va pensar la filà Benimerines i va encertar en la seua primera esquadra d'enmig desde que en 1980 eixiren per primera vegada a les Festes alcoyanes. Nòmades del desert desfilaven pel casc històric d'Alcoi al compàs de la marxa mora "El negro Sansón". El blau es mesclava amb els leotardos negres damunt unes pells de guepard. Profusió de detalls i metalls platejats, tal i com s'estilava als anys 90. Una gran espasa penjava del cinturó de cuero marró i el turbant aclaria que són benimerines amb les ratlles característiques del seu bombatxo. De la capa penjava un gran escut marró. Com a arma portaven esveltes espindargues. Els tuaregs passaven molts dies caminant per l'arena fins trobar un oasi amb aigua, així que els esquadrers portaven una cantimplora. Encara que l'esquadra d'enmig de la filà Benimerines va agradar, part del públic estava enfuriasmat pels freqüents talls que es van produir en l'Entrada Mora 1991. Altra anècdota d'aquella vesprada va ser l'estrena de l'adaptació a marxa mora de la famosa "Amor amar", una cançó del cantant alcoyà Camilo Sesto.

CAPITANIA MAGENTA 1991

Sonaven els trompeters i timbalers en el Partidor com a anunci d'una vesprada inoblidable però amb la companyia de la boira i la pluja. L'Entrada Mora s'obria amb el color magenta, ja que la filà Magenta tenia la capitania. Un veterà, Antonio Gonzàlez Moltó, va estar al capdavant de les hostes mahometanes en 1991. L'avís el feien unes xiques fent sonar el gong i li donaven ambient a una vesprada bastant freda. El blanc el roig i el negre es barrejaven amb uns moros que muntaven una algaravia amb un curiós instrument fet amb petxinetes del mar i un aparatós tambor. La presència femenina continuava amb unes dones que transportaven estores de roig i verd. El trage era d'Alejandro Soler, creador de la capitania magentera 1991. Uns peveters li donaven misteri a l'ambient llançant fum a l'aire. I per donar-li més misteri, unes dones amb trages blancs i negres feien sonar xilòfons xicotets. Els seus aparatosos turbants amb una plometa taronja feien que es divisara per darrere la carrossa del capità. Un conjunt de gran bellesa per l'ariet i el moviment de plomes blanques de l'harem femení que acompanyava al capità moro. Unes huríes blaves ballaven sentades amb uns grans ventalls subtils. La escena era digna d'Alcoi amb un capità moro grandiós. El trage tenia el magenta com a color principal però no l'únic perquè la capa era negra. El boceto d'Alejandro Soler tenia xicotetes pinzellades de blau i ocre per al trage de Antonio Gonzàlez Moltó. Al carrer Sant Nicolau un fort ruixat va sorprendre al públic però ningú es va moure de les cadires ja que els núvols començaren a expandir-se mitja hora després. La gegant carrossa del capità moro 1991 la tancaven uns palmiters que li feien aire a Antonio Gonzàlez Moltó. En aquella època es va posar de moda que l'inici de l'Entrada Mora s'anunciara amb grups femenins de percussió, per això la primera marxa mora de la vesprada va ser "Clam" de Gregorio Casasempere, que estrenaven els músics que anaven darrere l'ariet detallista del capità moro. El seguici continuava amb els seus cavallers a cavall amb un turbant blanc i un trage on la senzillesa era suprema. Un grup d'arqueres, algunes a cavall, en gris roig i blanc donaven pas al ballet d'Ana Botella que s'estrenava en la festa alcoyana amb el ballet de la favorita de taronja i roig. Elles acompanyades de la marxa mora "Juanjo" saludaven al públic i amb la seua entrada a la Plaça Espanya va eixir el sol. Les favorites van destacar per la pedreria i cuidats trages on predominava el blau, rosa, granate i negre. Les ballarines amb tocs negres feien senzills moviments amb una ploma i una llança davant de la carrossa en forma de corona sobre la que anaven les favorites. Un grup de moretes de rosa i morat finalitzaven quasi el boato, però quedava l'esquadra de negres: Africana amb els colors roig i negre i un turbant amb plomes de pavo real. El trage saltava als ulls per les pells de color gris i que la faixa no era de tela, sinó de metall daurat. Les banyes de marfil es corbaven als muscles i es repetien a l'arma. L'estil tribal es va fer patent pel maquillatge negre i la capa amb una calavera d'animal. Un disseny de Rafael Guarinos i amb "El president", una marxa mora molt cadenciosa. Un gran final per a la Magenta que fou molt aplaudida en 1991. Però també criticada pels talls que hi hagueren al seu llarg boato, destacant la distància excessiva entre l'esquadra de negres i l'esquadra de blancs, la qual va baixar amb la sonada melodia de "El moro del Sinc". No va ser un boato de participació massiva, no obstant l'elegant però lenta desfilada de la capitania magentera la va convertir en el càrrec fester més llarg fins al moment, amb uns 70 minuts de duració. Fins aquell any cap seguici sobrepassava la duració d'una hora, però a partir de 1991 els boatos es van allargar degut a la nombrosa gent que s'apuntava a eixir. A finals dels anys 90 les xifres eren exageradament altes, encara que el màxim de duració el té la filà Llana en la capitania mora de l'any 2000. Entre 1991 i l'arribada del segle XXI, Nostra Festa va tindre una evolució molt positiva en quant a participació i en la capitania mora de la filà Magenta ja es va poder observar que les dones reclamaven el seu lloc propi en les Entrades.