ALFERECIA CORDONEROS 1991

Els dos adjectius per a descriure l'alferecia de la filà Cordón, els Cordoneros, serien original i novedosa. Ocupar el càrrec d'alférez moro significa tancar les Entrades amb un bon espectacle i això és tot un repte. I més per a aquesta peculiar filà alcoyana amb bombatxos verds, manta roja i ploma tricolor al turbant que la fan una de les més conegudes i volgudes. Sent així no podien decepcionar als espectadors que esperaven lo millor de la filà Cordoneros. El boato representava l'imperi otomà, ja que esta filà té uns orígens turcs molt clars. El banderí acompanyat de genets i grup de xiquets obrien el seguici de l'aférez moro 1991, amb una hora de retràs sobre l'horari previst. Unes abanderades turques vestien vistosos trages en lila i verd amb una capa de color roig intens. Les banderes que portaven als muscles eren roges, verdes i grogues fent un conjunt multicolor que va agradar. Una de les raons per la qual el seguici era original era perquè combinava els colors granate, lila, ocre o blau en els dissenys. Unes tonalitats poc utilitzades que feien vius i impactants els trages de Jordi Parra, molt adequats per a les hores en que desfilava l'alférez moro, quan ja quasi s'havia fet de nit. Unes aiguadores, amb trages de distints colors i un guinyo al trage cordonero i la seua ploma, custodiaven als cavallers. Els amics de l'alférez moro vestien de marró, verd i groc i anaven muntats en cavalls, ja que era el que s'estilava per als cavallers. Al turbant portaven la ploma, símbol cordoner junt a la manta roja. Ells eren els jefes otomans acompanyats per una gran coral de sopranos, tenors ,baixos i contralts. Una carrossa amb percussió encapçalava al centenar de cantors. El gran mandatari, l'alférez moro Antonio Pascual Valor apareixia plantat en la carrossa que representava unes grans arcades de l'Alhambra de Granada. La sorpresa més inesperada van ser uns xicotets ànecs vius al corredor de la carrossa. Les flors adornaven a la favorita, elegantment sentada, amb un trage verd i xaleco negre que li arribava fins als peus. Al costat de l'alférez moro, la favorita saludava juntament amb la rodella Bàrbara Pascual, germana del Sant Jordiet 1991. Ella portava un trage idèntic al de el seu tio Antonio en verd, ocre i granate que es rematava amb un gegantesc turbant i una capa amb un preciós brodat en fil d'or. L'alférez moro podia escoltar la nova marxa mora anomenada "Sultanid". Per darrere les seues huríes ballaven fent una coreografia feta per Inma Cortés. Els moviments sensuals s'enredaven amb les fines teles blanques del trage junt al rosa i uns curts bombatxos d'un blau claríssim. Si sensacional resultava el ballet també ho era la fanfàrria que les guiava. Una guàrdia a cavall donava pas a un nombrós batalló de dones amb espases i escuts amb els que feien sorolls de guerra. L'ambient començava a ser tens quan el públic es va impacientar pel retràs horari i els xiulits van marcar la desfilada de la filà Cordoneros per l'Avinguda País Valencià. Un grup d'homes resaven damunt una carrossa on el profeta era el gran protagonista. I després d'un tall arribava l'esquadra de negres, colorista i en la línia general del boato. Bombatxos de groc i mànegues obertes de color roig havia combinat Jordi Parra. Baix de la faixa verda hi havien plomes de pavo real i pells d'animal de color gris. Els esquadrers amb metalls daurats s'acompanyaven de la magnífica marxa mora "Fran-Semp". El casc tenia quatre plomes blanques subjectades per un turbant verd que a la volta també subjectava dos banyes. El cinturó daurat, el maquillatge marró i la capa lila amb un escut redó aconseguien que l'esquadra de negres triomfara. Uns turcs i l'esquadra oficial amb la marxa mora "Sergen 78" tancaven l'alférecia cordonera 1991 quan alguns espectadors s'alçaven de les cadires enfadats. L'Associació de Sant Jordi va admetre que l'organització se'ls havia anat de les mans i no es van salvar de polèmiques. Va ser la primera Entrada Mora que acabava totalment de nit en la Plaça Espanya, degut als talls i l'evident increment de festers i festeres. Però el retràs horari es va perdonar durant la desfilada magistral de la filà Cordoneros i va ser motiu de reflexió després de les Festes de Sant Jordi per trobar solució a una nova realitat: Els boatos dels càrrecs augmentaven fins a 1000 persones.