El ballet de l'alcoyana Ana Botella partia de 0 amb il·lusió i ganes en 1991, fa exactament 30 anys. El centre de dansa va ser obert aquell any i poc a poc ha anat incloent altres servicis com gimnàs i fitness. La coreògrafa Ana Botella s'ha sabut adaptar als nous temps i dona classes de zumba i aeròbic. En quant al ball està especialitzada en dansa oriental, ball modern i contemporani, balls de saló, flamenc i sevillanes. El seu horari és de dilluns a divendres per la vesprada i es troba al carrer Vistabella d'Alcoi. A les seues gales de fi de curs participen xiquetes i xiquets desde els 3 anys i ofereixen magnífics espectacles. Però centrant-se en els ballets per a Festes de Moros i Cristians, Ana Botella es caracteritza per la diversitat de les seues propostes i l'utilització de distints elements visuals per a fer més impactants les coreografies. Desde 1991 el seu prestigi ha anat en augment i hui en dia és un dels ballets més ben valorats de la ciutat. A més a més és un dels més participatius i normalment fa doblet. També va ser una de les impulsores dels ballets amb carrossa i dels ballets infantils. No sols ha participat en Alcoi, sinó en altres pobles com Cocentaina, Ibi, Muro o l'Olleria. La seua fama ha traspassat fronteres i han viatjat a Andalucia, Múrcia, Aragó, Catalunya i Madrid. Internacionalment són el grup de ball alcoyà més actiu, ja que han participat en moltes ocasions a les Carnestoltes de Nizza. Un moment culminant en la carrera d'Ana Botella va ser quan va ser contractada per a un espectacle en Hong-Kong. També han estat en Itàlia, França, Romania i al concurs televisiu "Tu si que vales" que s'emetia en Telecinco.
En el 30 aniversari del ballet d'Ana Botella anem a recordar les meravelloses coreografies que s'han estrenat a Alcoi desde 1991. La carrera artística d'Ana Botella va començar gràcies a que un familiar seu era el capità moro: Antonio Gonzàlez. La filà Magenta li va donar la oportunitat de fer dos ballets. Un d'ells anava integrat en la carrossa del capità moro i s'adornava amb ventalls de plomes blanques. L'altre era més senzill amb trages de color roig i li obria el pas a les favorites. Ni la intermitent pluja va desanimar a Ana Botella en aquella primera experiència festera. Els ballets en les Entrades d'Alcoi s'havien posat de moda i ja no s'apostava sols per un ballet en cada boato, sinó que oferien varies coreografies.
La seua trajectòria va seguir en 2004 amb ballets per a l'alferecia cristiana i mora. Amb la filà Tomasines Ana Botella va representar un drac blau que s'anava arrastrant al so de "Japanese". De l'interior del drac mòbil sorgien les ballarines amb ventalls i trages guerrers de color blau i gris, molt propis de la filà Tomasines. El conjunt va encantar al públic, deixant en segon lloc al ballet "Saidy" de la nit del 22 d'abril. Al plujós boato de la filà Magenta es va estrenar una coreografia amb gaiatos basada en una dansa egípcia amb pals. Tant Tomasines com Magenta van tornar a confiar en Ana Botella per a les capitanies de 2005. Amb els cristians va representar el sopar en un palau amb un banquet medieval en el que la cort reial s'entretenia amb els bufons. Els arlequins amb màscares i vestits de dos colors li van donar una original perspectiva al ballet. Finalment princeses i senyors s'unien a la festa al compàs de la marxa cristiana "La rosa i el drac" de Francisco Valor. Per la vesprada, el ballet d'Ana Botella va tancar el boato del capità moro amb un multitudinari mercat d'esclaves. En 2005 la filà Magenta va apostar per 5 ballets i el dels cròtals d'Ana Botella va passar un poc desapercebut. Al 2006 es va prendre un descans i no va eixir a les Festes d'Alcoi.
El retorn d'Ana Botella a les Entrades d'Alcoi de 2007 va ser apoteòsic. Per a la capitania cristiana de la filà Cruzados va tornar amb un ballet de les princeses als patis de palau. Les ballarines amb llargues trenes ballaven entre fonts i arcs medievals al ritme de la marxa cristiana "Creu daurà" de Francisco Valor, el compositor preferit d'Ana Botella. Per a l'alferecia mora 2007 de la filà Mudéjares, Ana Botella va representar a una novia del Cairo, amb les seues amigues ballant amb música oriental. Els altaveus van fallar en alguns moments i les ballarines van demostrar la seua professionalitat en aquella nit del 22 d'abril. El recurs de la música pregravada va ser explotat per Ana Botella durant anys, rebent crítiques dels espectadors que prefereixen marxes mores de bandes en directe. Al 2008 les huríes d'Ana Botella van endolcir la capitania mora de la filà Mudéjares amb les ales de Isis blanques. Eixes capes amb vels vaporosos es van fer molt populars als ballets festers gràcies a Ana Botella. Va ser la primera en aprofitar-les, com també va ser la pionera dels ballets infantils en Alcoi. Al 2007 i 2008 un grup de xiquetes de l'acadèmia de ball va participar en els càrrecs de la filà Mudéjares i acompanyades de grups de percussió. La dansa del ventre es va convertir en un referent del ballet d'Ana Botella fins a l'alferecia mora 2010 de la filà Realistes.
Ana Botella va trencar el seu estil en 2009, amb un ballet tenebrós per a la capitania cristiana de la filà Aragonesos. Va ser una forma d'eixir de la zona de comfort, unint-se als ballets amb carrossa que havia ideat Virginia Bolufer un poc abans. El ballet contava la llegenda de la campana de Osca en la que uns monjos decapitaven a uns nobles aragonesos que conspiraven contra el rei. Els seus caps van servir per a les campanes de l'església i per això a la carrossa es podien veure reflectits. La simplicitat de la túnica negra i el maquillatge terrorífic va sorprendre al públic en aquell 2009. Al 2010 Ana Botella es va inspirar en altra història de l'Edat Mitjana per al ballet de l'alferecia cristiana de la filà Asturianos. Les xanes eren unes fades de la mitologia celta i les cuelébres unes serps que custodiaven tresors. Les ballarines amb faldes platejades i guirnaldes donaven pas a la carrossa dels éssers mitològics. El ballet d'Ana Botella va estrenar en 2010 la peça musical "Ball del somni".
Desprès d'un parèntesi en 2011, quan sols van participar el ballet infantil amb la filà Berberiscos, en 2012 Ana Botella va arriscar amb un novedós concepte visual. El ballet de la Font va revolucionar els ballets festers amb la visió de gotes en moviment. Cada ballarina vestida completament de blau portava un ventall amb el que simulava l'aigua brollant d'un surtidor. Les xiquetes maquillades com a nenúfars també van crear un efecte òptic genial. "Kel-Teneré" de Juan Carlos Sempere va ser l'obra musical escollida, sent tot un èxit de la capitania bequetera 2012. El ballet de la Font té molt de significat per a Ana Botella, ja que va ser un ressorgir en el panorama fester. Aquesta nova visió dels ballets amb carrossa es va consolidar en l'Entrada Mora 2013. L'alférez moro de la filà Llana li va encarregar a Ana Botella un ballet amb il·luminació per a brillar en la nit. El resultat va ser un ballet doble amb estreles daurades i platejades que feien llum. A la carrossa dos acròbates feien postures impossibles al so de la marxa mora "Paulabel" de Mario Roig. El grup de xiquetes d'Ana Botella també va eixir al boato de la filà Llana, representant el tint i secat dels teixits artesans.
Desprès d'aquest gir radical en les coreografies d'Ana Botella, la filà Vascos va recurrir a ella per a l'alferecia cristiana de 2014. Un dels ballets mostrava el despertar de roques, plantes i rames al compàs de la peça musical "Xafiguem" per a xirimites. A part de la natura, l'altra temàtica del boato de la filà Vascos eren els akelarres. Sobre la carrossa de les favorites, unes bruixes mostraven calaveres mentre movien els braços al ritme de "Danza colorista" de Rafael Mullor Grau. El símbol de la filà Llana és una palmera i aquest va ser el punt de partida per al ballet de la capitania mora 2014. Es simulava un oasi amb arena i les capes de les ballarines volaven damunt del tronc de les 2 palmeres. Dalt de la carrossa es veia un niu amb dos aus movent les ales. A més a més Jordi Company li va dedicar al ballet d'Ana Botella la marxa mora "Bel-Ana", com indica el títol canviant les síl·labes del nom. L'Entrada Cristiana de 2015 va estar repleta de ballets d'Ana Botella gràcies a les filaes Vascos i Mozàrabes. La capitania cristiana va presentar el ballet del vi amb unes taverneres i una gerró gegant del que sorgia un ballarí. El ballet infantil va representar unes donzelles de blanc i granate que llegien llibres a la biblioteca. Es van estrenar les obres musicals "De Palacio" i "Daca bailemos" de Paco Amaya, basades en el "Cancionero de Uppsala". L'alferecia cristiana 2015 comptava amb la mescla de cultures que simbolitza la filà Mozàrabes i això va ser servir a Ana Botella per a crear un ballet impressionant. Unes estàtues de pedra i unes ballarines vegetals ballaven amb la peça musical "Terra, aigua i foc". La carrossa representava un jardí medieval amb un minaret i una cortina d'aigua on una odalisca menejava el melic. Les estàtues vivents recordaven els estaments socials del boato: el clero amb rosaris, els muladies amb cànters, els nobles guerrers amb espases i els burgesos amb cistelles.
Ana Botella va tindre molt de treball en 2016. Va ser contractada per al capità i l'alférez cristià i l'alférez xano. Amb la filà Mozàrabes es va veure un ballet que mesclava la indumentària àrab i cristiana. Les ballarines movien escuts amb "Fantasia Mediterrània", una obra musical molt adequada per a les característiques morunes de la filà capitana. En l'alferecia cristiana 2016 de la filà Almogàvars es va veure un drac de pedra que escopia foc i eixes flames eren les ballarines d'Ana Botella. Ja per la nit Ana Botella va participar al boato de l'alférez moro. Es contava l'intent d'assassinat de Jaume I en una boda àrab del segle XIII. Cada ballarina portava un trage sensual d'un color distint, dansant al ritme de "Wallima". Més guerrera va ser la proposta per a la capitania cristiana 2017 d'Alcoi. La filà Almogàvars representava a mercenaris robant els tresors i en això consistia el ballet del saqueig. Les gàrgoles de la carrossa menejaven teles al ritme de la marxa cristiana "Als joglars". L'Entrada Mora 2017 arrancava amb el ballet d'Ana Botella per a la filà Xanos. Les ballarines, amb trages en groc i negre, ballaven amb la marxa mora "Guàrdia Tuareg". La carrossa del paratge del Barranc de l'Encantà tenia una princesa protectora.
Per a traure al carrer la coreografia de "Sant Jordi i el drac", Ana Botella va patir algun contratemps per unes fletxes perdudes. Però finalment van poder desfilar en l'alferecia cristiana 2018 de la filà Tomasines. L'esplendor del ballet es va veure reforçat pel drac negre i un genet a cavall. Les ballarines representaven el bé, el mal i la sang, disfrutant del bon temps amb la marxa cristiana "Dinàmics" del contestà Francisco Valor. Ja en 2019 Ana Botella va tindre molta faena en les capitanies de Tomasines i Magenta. 2 filaes molt vinculades a Ana Botella i que van aconseguir uns ballets memorables. El del capità cristià tractava de la recepció d'unes reines del món en un castell medieval amb vidrieres. Per al capità moro un ballet africà mostrava els rituals del bruixot. d'una tribu, amb part infantil inclosa. Les màscares i trages en tons tostats i magenta van ser reforçats per la melodia "Djole" en una impressionant capitania mora 2019.
Sense saber-ho el ballet del somni tribal va ser un punt i apart en els projectes festers d'Ana Botella. Per al 2020 el ballet anava a ser part de 2 boatos d'Alcoi, però no va ser possible pel confinament i pandèmia del Coronavirus. La coreògrafa no pot concebre unes Entrades amb les mesures de distanciament social actuals. Ana Botella veu difícil la situació del Covid-19 i està resignada fins poder tornar a ser contractada en localitats festeres. Les ballarines esperen amb emoció el moment d'arrancar de nou al Partidor i mostrar als mirons les coreografies de l'alferecia cristiana de la filà Cruzados i la capitania mora de la filà Cordoneros. Més prompte que tard tornarem i Alcoi viurà les millors celebracions. Enhorabona al ballet d'Ana Botella per tants anys unides a les Festes de Moros i Cristians, dignificant aquesta professió artística.
Desprès de repassar la història de les 28 filaes existents a les Festes d'Alcoi, anem a fer una retrospectiva d'aquelles filaes que es van extingir entre el segle XIX i principis del segle XX. El bàndol cristià ha patit al llarg de la història diferents crisis, de tipus econòmic, social, històric i fins hi tot institucional. Les filaes eren anacròniques i no cridaven l'atenció tant com les mores. Això repercutia en la seua popularitat i també en el número de components. Per tant les filaes cristianes al segle XIX vivien una situació més fràgil, amb constants desaparicions. Renunciar als càrrecs no era estrany i suposava el final d'una filà. Són moltes les filaes cristianes d'estil decimonònic que es van extingir, mostrant-se a continuació aquelles que van desfilar a la Glòria Històrica de 2006. La primera acta existent de l'Associació de Sant Jordi data de 1839 i ja nombrava a 10 filaes cristianes. Representaven exèrcits europeus, amb els trages militars de soldats imperials. Altres tenien un caràcter més rural i localista, com les filaes supervivents Maseros i Andaluces. Els anacronismes van anar eliminant-se amb l'arribada de l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. A principis del segle XX la creació de filaes medievals va eclipsar les filaes anacròniques que quedaven, incloent les filaes de Cavalleria. Poques van aguantar el pas del temps sense fer canvis en la seua idiosincràsia i anem a analitzar aquestes filaes desaparegudes del bàndol cristià:
·FILÀ ROMANS:
Aquesta filà inspirada en l'imperi de l'Antiga Roma ja existia en 1839. El trage que vestien aprofitava l'estètica de la civilització romana que va durar 5 segles fins el domini del cristianisme. La Primera de Romans portava una falda marró, faixa groga, corassa marró amb tires de cuero i un casc amb raspall. De fet el trage podria ser perfectament el d'un Sant Jordiet, però el personatge infantil no es va instaurar fins a 1882. Antonio Silvestre, primer tro de la filà Romans en 1839, va votar a favor del Reglament de l'Associació de Sant Jordi. Per sorteig els va tocar l'alferecia cristiana de 1842 i la posterior capitania cristiana de 1843 va tindre com a conseqüència una excisió de la que es van crear altres filaes inspirades en la capital italiana de Roma. La Primera de Romans va rebutjar el càrrec d'alférez cristià 1848, perdent el seu torn d'antiguitat. En 1851 si van acceptar l'alferecia cristiana, representada per Vicent Company. Miguel Candela era el primer tro dels 12 individus Romans en 1865, quan els pertocava de nou l'alferecia cristiana. Juan Pastor va ser també l'alférez cristià de 1866, sent un any amb mal temps en la Trilogia Festera Alcoyana. La filà Romans va compartir anys de càrrec amb la filà Judíos, quan es van refundar les filaes Maseros i Verds. De 1867 a 1873 el primer tro de la filà Romans va ser José Cabrera, qui es va retirar a causa de la Revolució del Petroli. Desprès de 2 anys sense Festes de Moros i Cristians, la filà Romans va celebrar el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi com la tercera filà en l'odre de formació. Desprès de que els germans Candela manaren en la filà Romans es va crear una situació difícil i la filà Romans ja no va desfilar en la dècada dels 80.
·FILÀ GUERRERS:
Se sap molt poc d'aquesta filà cristiana d'aires bèl·lics i marcials. José Botella era el primer tro de la filà Guerrers en 1839. El mateix home exerciria el seu paper en les Assemblees Generals de l'Associació de Sant Jordi de 1840 i 1841, però en 1842 la filà Guerrers ja no es presentava a les reunions, al igual que la filà Defensors d'Alcoi. El trage era el més adequat a l'Edat Mitjana que hi havia i per això podia simular als guerrers de Jaume I que van defensar Alcoi al segle XIII. Vestien amb túnica verda rivetejada en color groc, creu roja al pit, cinturó de cuero marró amb espasa, capa blanca i barret groc segons la interpretació de Fernando Gisbert.
·FILÀ ANTIGUA VENECIANA:
Miguel Pastor va presentar el disseny de la filà Antigua Veneciana en 1856. El trage constava de botes, barret amb ploma, capa curta de color blau amb la flor de lis estampada, camisa marró amb botons, faixa groga i pantalons curts abombats i a ratlles grogues i marrons. En 1859 la filà Cides va renunciar a l'alferecia cristiana i aquesta va ser acceptada per la filà Antigua Veneciana. Miguel Pastor va ser el primer capità cristià de la filà Antigua Veneciana en 1860, mentre que el primer tro era Gregorio García. Encara que eren 31 individus, la filà Antigua Veneciana va desaparèixer en 1863 sense explicar-se les raons. Era una filà valenciana que no tenia cap vincle amb la ciutat de Venècia, la filà dels canals amb góndoles i les màscares de Carnestoltes.
·FILÀ MONESILLOS:
Tal volta una filà que ridiculitzava el catolicisme no augurava una llarga vida, però és cert que la filà Monesillos és una de les més antigues d'Alcoi. És anterior a la dècada de 1830 i el seu primer tro era Paco Gisbert. No van arribar a eixir a les Festes de Moros i Cristians de 1842 segurament per les crítiques per part dels sacerdots alcoyans. El trage roig d'estil religiós suposava una ofensa per a l'època i era clarament un anacronisme que no tenia res que veure amb la Batalla d'Alcoi de 1276.
·FILÀ CAPELLANS:
En les Festes d'Alcoi de 1840 es va estrenar la filà Capellans, dirigits per Francisco Satorre com a primer tro. Prompte tindrien el seu primer càrrec, ja que en 1845 van acceptar l'alferecia cristiana desprès de la renúncia de la filà Cides, fet que també va passar en 1859. Rafael Botella era el primer tro dels 31 individus de la filà Capellans en 1858. Era una filà important al segle XIX, ja que prenien possessió del Castell de Festes i el protegien durant el 22 d'abril. A pesar de l'aparença de retors amb sotana negra, barret clerical i creu roja, portaven un trabuc defensiu com a arma. Els 26 individus de la filà Capellans van ser multats per l'Associació de Sant Jordi en 1864, any en que tenien l'alferecia cristiana. L'any següent va estar marcat per la pluja durant tota la Trilogia Festera Alcoyana, així que el capità cristià 1865 de la filà Capellans es va banyar. La pròxima alferecia cristiana seria en 1879, amb José Juan com a primer tro en un moment de crisi a les fàbriques de tèxtil alcoyanes. En 1880 el capità cristià de la filà Capellans també va patir les inclemències meteorològiques. Desprès d'un canvi en el disseny i distints primers trons, el capellà Federico Matarredona seria l'alférez cristià 1892. Degut a la seua avançada edat i dèbil salut, el capità cristià 1893 de la filà Capellans va ser Jaume Seguí i va estar acompanyat tan sols de 8 festers. José Miró era el primer tro en 1901 i va aprofitar l'oportunitat de ser l'alférez cristià i portar la bandera. El trage del capità cristià 1902 destacava pel barret a joc amb el bigot i l'elegància de les teles brodades. El mateix pantaló curt va vestir el rodella de la filà Capellans. En 1903 va començar una crisi interna que acabaria amb la dissolució de la filà al mes de maig de 1905, quan ja havien passat les Festes de Sant Jordi. Els components de la filà Capellans s'havien d'afaitar la barba obligatòriament, ja que simbolitzaven una institució de l'Església amb molta puresa.
·FILÀ SOMATENES:
La primera notícia d'aquesta filà de policies rurals de Catalunya es va trobar en les actes de l'Associació de Sant Jordi de 1840. Antonio Ferrer va ser el primer tro de la filà Somatenes durant poc temps, de fet ja va ser José Company qui va refusar l'alferecia cristiana que els pertocava en 1847. Finalment un fester de la filà Asturianos seria també el capità cristià 1848. Era una època amb una economia deficitària per als alcoyans i la filà Somatenes no va gaudir d'estabilitat fins a 1852, amb el mandat de Toni Ferrer. Aquest home va ser el primer tro de la filà fins a 1871 i va aconseguir tindre 38 individus. Miguel Pérez va ser l'alférez cristià de la filà Somatenes en les plujoses Festes d'Alcoi de 1865. En l'any de capitania cristiana 1866 la filà tenia 17 individus. Antonio Reig va ser el primer tro de la filà Somatenes en 1876, any del VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Desprès de 2 anys sense celebracions per la Revolució del Petroli, els devots es van bolcar en el 600 aniversari del seu patró engalanant els carrers de forma extraordinària. Per desgràcia al trage de la filà Somatenes li quedaven pocs anys de vida. Portaven boina catalana roja a joc amb el color de la corbata i el xaleco. La camisa era blanca, la jaqueta i els pantalons d'un blau obscur i la manta de color marró. A més a més la filà Somatenes va ser la primera en realitzar el Contrabando del 24 d'abril junt a la filà Andaluces. El paper que actualment interpreten els Maseros en l'acte humorístic matutí era inicialment dels Somatenes, com a filà representant de la llei i l'ordre fins a 1881.
·FILÀ ANTIGUA ESPANYOLA:
L'aprovació de la filà Antigua Espanyola en 1841 va ser polèmica, ja que no tots estaven d'acord en acceptar-la. El mateix va passar amb la filà Antigua Francesa, que mai va arribar a desfilar pels carrers d'Alcoi, ni tan sols en 1842. Barret amb la bandera d'Espanya i una ploma blanca i una capa curta de color groc eren els símbols distintius d'aquesta filà patriòtica i amb poca relació amb la Reconquesta. La filà Antigua Espanyola portava a la camisa blava els escuts dels Regnes Hispànics: Castella, Lleó, Navarra i la Corona d'Aragó. Els pantalons rosa tenien ratlles de color granate i les botes arribaven fins als genolls. La gorguera era una prenda blanca per al coll que estava de moda al segle XVI. En 1843 ja li va tocar alférez cristià a la filà Antigua Espanyola, personificat en Antonio Valor. El primer primer tro de la filà va ser Juan Abad, que dirigia als 24 festers. En 1852 i 1853 van tornar a tindre els càrrecs principals d'alférez i capità. Luis Torregrosa va acceptar el paper d'alférez cristià 1867, repetint com a capità cristià 1868 de la filà Antigua Espanyola i acompanyat dels músics de Cocentaina. Francisco Pérez va organitzar la capitania cristiana 1878 de la filà Antigua Espanyola, ja que la filà Mariners no es va poder encarregar. A partir d'ahí va començar el declivi de la filà Antigua Espanyola fins la seua extinció a la dècada dels 80 del segle XIX.
·FILÀ ESTUDIANTS:
Encara que la filà va ser presentada per Rafael Gisbert en 1850, no van participar a les Festes d'Alcoi fins a 1851 amb el seu trage negre. A part dels pantalons llargs de mudar, portaven un barret amb la cullera i la forqueta i una bufanda blanca amb una creu roja. L'estudiant Antonio Valor va ser l'alférez i capità cristià 1856 i 1857 respectivament. Els 24 individus de la filà Estudiants en 1858 estaven dirigits pel primer tro Fernando Calatayud, mentre que en 1863 sols eren 17 festers. Rafael Satorre va ser el primer tro que a més a més va acceptar l'alferecia cristiana de 1869, continuant el seu càrrec com a capità cristià 1870 de la filà Estudiants. El següent alférez cristià els va correspondre en 1878, agafant el mandat Eugenio Mullor. Havien passat 10 anys desde els últims càrrecs i Alcoi travessava una crisi industrial molt greu que va restar participació a les Festes de Sant Jordi, així que finalment va ser la filà Navarros l'encarregada de la capitania cristiana 1879. La filà Estudiants tocava panderetes i flautes en les seues desfilades, ja que semblaven una tuna. Com a curiositat la filà Estudiants d'Alcoi va inspirar filaes amb el mateix nom en localitats com Cocentaina, Villena, Elda, Petrer o Ontinyent, on encara participen en les Festes de Moros i Cristians. L'alcoyà Alejandro Valor era el primer tro de la filà Estudiants en 1888, segons marca l'acta de l'Associació de Sant Jordi. La filà Estudiants va substituir a la desapareguda filà Somatenes en l'acte del Contrabando, així que la seua unió amb la filà Andaluces va ser molt propera desde 1881. En 1889 la filà tenia problemes econòmics i no es van poder salvar del desastre, agreujat per la fuga de festers a la filà Estudiantina Espanyola. La filà Estudiants no va tindre cap representant a la Glòria de Resurrecció i se la va declarar extinta. La Junta Directiva va ordenar que la filà Navarros li plantara cara a la filà Andaluces en l'acte del Contrabando.
·FILÀ ESTUDIANTINA ESPANYOLA:
Aquesta filà de la tuna portava un trage molt paregut al de la filà Estudiants perquè era una excisió provocada per baralles internes en 1882. Popularment se'ls coneixia com Segona d'Estudiants, al ser els octaus en l'ordre de formació per darrere de la filà Estudiants. Camilo Esteve va ser el primer tro i alférez cristià de la filà Estudiantina Espanyola en 1889, però finalment van rebutjar el càrrec. Amb la desaparició de la filà Estudiants original, la filà Estudiantina Espanyola ja no eren els Estudiants Nous, com també li va passar a la filà Tomasines Noves. La lògica indicava que la filà Estudiantina Espanyola fora l'encarregada de l'acte del Contrabando a partir de 1889, però ho va sol·licitar l'antiga filà Navarros que representava als Carlistes. En 1889 la filà Estudiantina Espanyola va passar a anomenar-se Estudiants, al no haver conflicte amb l'anterior mencionada. Van perdre el seu torn d'antiguitat al negar-se a fer l'alferecia cristiana 1889, que finalment acceptaria la filà Maseros. Anselmo Aracil era el primer tro dels 20 individus de la filà Estudiants en 1893. Francisco Peidro era el primer tro que va acceptar l'alferecia cristiana de l'any 1900. José Aura va ser el capità cristià 1901 El canvi de segle no va sentar bé a la filà Estudiants, tenint disputes amb la filà Cordoneros. L'antiga filà Navarros es va dissoldre en 1903 pels seus anacronismes i curiosament altra filà anacrònica els va substituir en l'acte del Contrabando. Van ser els Estudiants, amb les seues forquetes com a arma i els bigots que es van posar de moda a principis del segle XX. Gonzalo Blanes Colomer va dedicar el pasdoble "Visca els Estudiants" a la filà alcoyana en 1906. Juan Pardo va ser l'alférez cristià 1908 de la filà Estudiants, sent en 1909 Salvador Boronat el capità cristià amb un oratge esplèndid. Pocs anys desprès la filà Estudiants tornava a tindre l'alferecia cristiana, ja que al bàndol cristià no paraven de desapuntar-se filaes com Salomonistes o Campeadors. Francisco Seguí va ser l'alférez cristià 1912 de la filà Estudiants, amb un trage de mosqueter francés, repetint a l'any següent com a capità cristià. Les Festes de Sant Jordi de 1913 van durar més dies dels habituals, degut a que molts actes es van aplaçar a causa de la pluja. El trage estrany de la filà Estudiants havia quedat obsolet i el gust estètic es decantava per filaes medievals. El primer tro Francisco Seguí va comunicar en maig de 1915 la dissolució oficial de la filà Estudiants. Com a conseqüència, l'acte del Contrabando passaria en 1916 a estar en mans de les filaes Maseros i Andaluces, com ocorrerà fins hui en dia.
·FILÀ MARINERS:
És xocant que en una ciutat sense costa ni ports marítims existira una filà Mariners. Però és que en Alcoi va haver més d'una filà Mariners, tenint també la filà de Cristòfol Colón i la dels Marinos Anglesos. A pesar de no tindre platges, la filà Mariners de 1855 podia navegar pel riu Serpis amb el seu vaixell. A Ontinyent van començar a celebrar Festes de Moros i Cristians en 1860 i els Mariners inspirats en la filà alcoyana ja van participar. Lorenzo Company va presentar a l'Associació de Sant Jordi el disseny, amb pantalons blancs, camisa amb el dibuix d'un veler, cinturó amb una ancla i barret blau. Mauro Miró va ser el primer alférez cristià de la filà Mariners en 1858 i 52 festers van participar en la capitania cristiana de 1859. Un parèntesi els va deixar sense Festes fins 1870. Desprès de participar en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi, els tocava l'alferecia cristiana de 1877. Antonio García no va poder repetir com a capità cristià 1878 ja que no tenien mitjans ni recursos, així que la filà Antigua Espanyola es va encarregar del càrrec. Aquesta tripulació de Mariners estava composada de jornalers amb pocs beneficis econòmics. La filà Mariners es va refundar en 1882, any en que es va estrenar "Mahomet" com a primer pasdoble de música festera. Portaven corbata i un pantaló blau obscur, respectant la camisa blanca de la filà Mariners nascuda en 1855. En 1886 semblaven Mariners reals per tota l'aigua i fang que es va acumular als carrers d'Alcoi desprès de les tempestes del dia 22, 23 i 24 d'abril. La nova filà Mariners de Colón es va veure en el compromís d'agafar l'alferecia cristiana 1889, encara que li tocava a la filà Estudiants. Pocs dies desprès assumien que no tenien a ningú per a personificar a l'alférez cristià i finalment la filà Maseros es va encarregar del càrrec. El mateix va passar al bàndol moro al renunciar la filà Cordoneros, acceptant l'alferecia mora la filà Verds. En 1890 la filà Mariners si va tindre al seu alférez cristià, al renunciar la filà Capellans. Als mesos previs a abril de 1890 es van organitzar jocs florals, certamens literaris, concursos de música festera i es va fer la Cavalcada Històrica dels 40 cavallers de Jaume I per a commemorar el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890. La filà Mariners no es va presentar en la Glòria de Resurrecció de 1893, reapareixent a les Festes d'Alcoi de 1895 amb Salvador Baldó com a primer tro. El mateix li va passar a la filà Moros Elegants que es van reincorporar en l'any del nou Castell de Festes. La filà Mariners va deixar de participar en les Festes de Sant Jordi de 1896, reapareixent per última volta en 1897. El desastre de 1898, amb la pèrdua de les colònies d'ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines va deixar l'economia espanyola en una pèssima situació. Alcoi ho va notar i socialment van deixar d'existir varies filaes.
·FILÀ CAVALLERS CRISTIANS:
Aquesta filà medieval és molt desconeguda pel poc temps que va formar part de les filaes d'Alcoi. Tomás Llopis va presentar el disseny a l'Associació de Sant Jordi en 1850, junt a la filà Estudiants. Tan peculiar va ser el boceto que mai va arribar a veure's als carrers. No obstant, en 1859 es va tornar a demanar l'admissió de la filà. El trage de la filà Cavallers Cristians tenia una túnica roja amb botons, faixa marró, capa verda i mànegues a ratlles grogues. El barret quadrat tapava les orelles i era de color roig. Va durar tan pocs anys que en 1861 ja s'havien extingit i no van arribar a fer càrrec mai, tenint la història més curta de les filaes cristianes.
·FILÀ ANTIGUA ANGLESA:
Es té escasses dades sobre aquesta filà inspirada en Gran Bretanya. L'any de la seua fundació, 1859, ja eren 44 individus. Portaven falda escocesa a quadres, camisa roja amb botons i ratlles grogues, cinturó de cuero marró amb bolset, capa verda i un barret roig amb ploma blanca. Joaquim Beltrán era el primer tro de la filà Antigua Anglesa i va acceptar l'alferecia cristiana 1961. Miguel Berenguer va ser el capità cristià 1862, any en que Estats Units lluitava en la seua Guerra de Secessió. Els estats del sud tenien cotó i esclaus, mentre que els americans del nord demanaven la llibertat dels negres. Una guerra civil que els yanquis van guanyar als confederats i que va canviar el món. La economia global es va veure afectada i el creixement social i econòmic d'Alcoi es va frenar. La filà Antigua Anglesa sols tenia 12 individus en 1863 i haver tingut que afrontar els càrrecs prematurament va significar el seu final.
·FILÀ VIZCAINOS:
Els orígens carlistes d'aquesta filà cristiana no es poden passar per alt. El nom de la filà provenia d'un poble de Burgos o de la província del País Vasc. En aquell moment Espanya vivia la Tercera Guerra Carlista i Navarra era la gran defensora de la monarquia borbònica. Eugenio Moltó va presentar el disseny decimonònic de la filà Vizcainos en maig de 1870. Constava de pantalons de color blau obscur, camisa blanca amb dibuixos en tons roig, cinturó negre, botes fins als genolls i boina roja. Vicente Ribes va ser el primer tro de 1871 a 1875, estant involucrat en l'epoca de manifestacions obreres. La Revolució del Petroli va esclatar en juliol de 1873 i va deixar moltes morts en Alcoi, destacant l'assassinat de l'alcalde Agustín Albors. Desde aquell moment es va expandir la llegenda del Pelletes, arrastrat pels carrers d'Alcoi. Es van cremar edificis, es va segrestar a capitalistes, l'exèrcit va fer un setge a la ciutat i el republicà Severino Albarracín es va fugar a Madrid desprès de comandar als anarquistes. La repercussió dels fets històrics va impactar a tota Europa. Durant la Primera República Espanyola també es van produir insurreccions carlistes. El moviment cantonalista va ser promogut en Cartagena, Sevilla, Cadis, Granada, Alcoi, Alacant, Almansa, Castelló i Salamanca. El general Pavía i la Guàrdia Civil van dissoldre les Corts republicanes en 1874 i l'Associació de Sant Jordi va decidir no celebrar Festes de Sant Jordi per la tensió social que es vivia. En 1875 tan sols 8 filaes van votar a favor de les Festes d'Alcoi i es van deixar per a 1876, amb el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi i la creació d'una nova constitució. Va ser l'últim any que la filà Vizcainos va eixir a Nostra Festa, sense poder desenvolupar cap càrrec. Curiosament els carlistes es van rendir a Catalunya i Euskadi aquell any, satisfets per la restauració del rei Alfons XII.
·FILÀ GARIBALDINS:
Com s'ha vist, moltes filaes cristianes del segle XIX tenien un signe polític clar i representaven una ideologia del moment. No es tenia en compte l'historicisme i per això la filà Garibaldins també és anacrònica. Francisco Herrera va presentar el disseny en maig de 1871 amb pantalons curts de color blanc, camisa blanca amb corbata roja, jaqueta negra amb botons de plata, botes fins als genolls i cinturó negre i barret amb ploma. El nom de la filà s'inspirava en l'heroi Garibaldi, un polític i militar que va unificar Itàlia. Sols van participar en les Festes d'Alcoi de 1872 i 1873, però desprès van retornar per al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Vicente Ilario era el primer tro de 1876 a 1878. L'epidèmia de còlera va afectar la salut i economia local en 1885 i va firmar la sentència de mort de la filà Garibaldins. En aquell any es va començar a fer la Cavalcada de Reis Mags, sent la més antiga d'Espanya. La influència de Garibaldi en Alcoi no acaba en la filà Garibaldins, sinó que també és el nom d'un plat típic: Les gambetes rebossades i fregides. La filà Garibaldins es va recuperar per a la desfilada de la Cucafera en la Fira Modernista 2019 d'Alcoi.
·FILÀ ÀNGELS:
Els components d'aquesta filà descendien d'altres que havien desaparegut. Suposadament provenen de la filà Antigua Veneciana que ja no existia en 1870. Va ser Cristòfol Martínez qui en 1875 va decidir agrupar als festers repudiats en una nova: La filà Àngels. Aquest primer tro havia volgut fundar la filà Antigua Asturiana que havia sigut ignorada per l'Associació de Sant Jordi. Però per desgràcia en 1875 no es van celebrar les Festes de Moros i Cristians i la filà Àngels es va estrenar un any més tard. En el 600 aniversari del Patronatge de Sant Jordi la filà Àngels va lluir el seu trage: Pantaló curt blau a ratlles negres, faixa groga, camisa marró, capa granate amb flors brodades i barret roig amb ploma groga. La gorguera era un element blanc al voltant del coll molt utilitzada per l'escriptor de "Don Quixot de la Manxa": Miguel de Cervantes. La filà Àngels va participar fins a 1880, any de molta pluja en les Festes de Moros i Cristians. No se sap les causes de la desaparició d'una filà tan elegant, coincidint amb l'època de la Renaixença cultural valenciana.
·FILÀ VOLUNTARIS CATALANS:
L'existència d'aquesta filà inspirada en els pagesos de Catalunya és breu. Davant la negativa de l'Associació de Sant Jordi de refundar la filà Somatenes, en maig de 1897 es va presentar una filà pareguda. Rafael Jordà va ser el dissenyador de la filà Voluntaris Catalans: Barretina roja com la de Tirisiti, manta de llaurador a ratlles de colors, corbata i camisa blanca, jaqueta roja i un xicotet xaleco blau. Portaven saragüells com la filà Maseros però de color gris i unes calces i espardenyes. El primer primer tro de la filà Voluntaris Catalans va ser Rafael Gadea. L'estrena de la filà Voluntaris Catalans es va produir en l'any del Desastre de 1898, quan Espanya estava en guerra amb Estats Units i va perdre les últimes colònies d'ultramar: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Maria Cristina era la reina regent que va veure com l'Imperi Espanyol es destruïa a causa d'uns soldats incompetents i uns polítics corruptes. El tractat de pau de Paris va deixar a Espanya amb la moral pessimista. La frustració, els deutes militars i la crisi econòmica no van poder amb les Festes d'Alcoi i es van celebrar en 1898 i 1899. El regeneracionisme va ajudar a que el sistema educatiu espanyol fora més lliure i van sorgir uns escriptors magnífics i crítics: Pío Baroja, Azorín, Miguel de Unamuno, Antonio Machado i Valle-Inclán. Amb l'arribada del segle XX, la filà Voluntaris Catalans va demanar portar ganivets com a arma distintiva, però el president del Casal ho va prohibir. L'últim any de participació de la filà Voluntaris Catalans va ser 1903. En 1960 uns alcoyans afincats a Girona van voler rescatar la filà Voluntaris Catalans, però van preferir recolzar el projecte de la filà Aragonesos.
·FILÀ CAMPEADORS:
El pas fugaç de la filà Campeadors no es pot entendre sense l'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. La intenció era rescatar l'historicisme del segle XIII per a les Festes de Moros i Cristians i d'aquesta corrent artística va nàixer la primera filà medieval: Els Gusmans del pintor Francisco Laporta. Davant l'èxit d'aquesta filà en 1906, es van presentar les filaes Campeadors i Vascos, també vestits amb túniques dels cavallers de l'Edat Mitjana. El cristianisme era la clau de la filà Campeadors, inspirada en els participants d'un torneig medieval. Vestien de blau amb una creu roja i cotamalla gris per tot el cos. La capa era blanca i el casc de metall platejat recordava als que s'utilitzaven en Justes de l'època. A les Festes d'Alcoi de 1909 la filà Campeadors va desfilar davant de la filà Vascos, encara que tenien la mateixa antiguitat. Sols la filà Vascos, amb disseny auster de Francisco Laporta es va consolidar en el temps gràcies a acceptar l'alferecia cristiana de 1911. La filà Campeadors va declinar fer els càrrecs per la seua efímera trajectòria a les Festes de Sant Jordi. No presagiava res bo per a la filà Campeadors i en 1912 van augmentar la llista de filaes desaparegudes. A la Glòria Històrica de 2006, any del 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla, la filà Campeadors va estar representada per un majoral de la Junta Directiva. El veterà Jorge Sorolla que va fer un gran esforç per acabar el recorregut.
·FILÀ SALOMONISTES:
Altra filà amb aspiracions a reformar l'estètica de les Festes de Moros i Cristians va ser la filà Salomonistes. Es van estrenar a la Diana i l'Entrada Cristiana de 1907, canviant la percepció que es tenia de les filaes cristianes. Aquesta nova visió també estava representada per la filà Gusmans. El públic estava entusiasmat amb l'exotisme del bàndol moro i gràcies a la filà Salomonistes es va fixar més en les filaes cristianes. L'Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi no acceptava més filaes anacròniques. La filà Salomonistes va patir contratemps desde el principi, ja que en 1909 se'ls va obligar a fer l'alferecia cristiana. Amb tants pocs anys a les Festes d'Alcoi, van tindre dificultats per a trobar a un home ric que desempenyara el càrrec. Per sort, Romualdo Miró Vilaplana es va tirar avant i va lluir una túnica d'adorns florals i el casc de Jaume I el Conqueridor. El trage recordava al disseny oficial de la filà Salomonistes, amb túnica brodada de color marró, capa negra i cinturó de cuero a joc amb el barret amb ploma. Romualdo Miró també va ser el capità cristià 1910, però a pesar d'anar a cavall va ser eclipsat pel capità moro de la filà Marrakesch i el seu gran boato vingut de la ciutat àrab d'Orà. La falta de diners va portar al primer tro de la filà Salomonistes a demanar subvencions en 1911, però en 1912 van votar no a la celebració de les Festes de Sant Jordi. Amb tan sols 5 anys d'existència, la filà Salomonistes va entrar en bancarrota per desempenyar els càrrecs i ja no va participar més a les Festes d'Alcoi.
·FILÀ VISIGODOS:
En maig de 1924 es va presentar el disseny de la filà Visigodos, amb Emilio Carbonell com a primer tro. Es van estrenar a la plujosa Entrada Cristiana de 1925, junt a la filà Mozàrabes. En 1926 molts actes es van interrompre, aplaçar o suspendre així que les filaes Visigodos i Mozàrabes estaven dessolades. El disseny de la filà Visigodos estava format per una túnica de color verd obscur, cotamalla gris, corretges de cuero marró amb bolset i punyal i capa roja. El primer tro Camilo Albero va suprimir en 1928 la peluca per un casc de metall. Clarament la filà Mozàrabes va tindre més acceptació que la filà Visigodos i això va crear certa competència entre elles. Les dos filaes amb influències històriques molt diferents van compartir càrrecs als anys de la Segona República Espanyola. Arturo Gandia va ser l'alférez cristià 1930 amb una túnica de vellut, capa llarga i casc platejat. Dies desprès de que el rei Alfons XIII s'exiliara, Alcoi va celebrar les Festes de Moros i Cristians 1931 amb banderes tricolors i cançons populars. Un canvi tan transcendental en l'ordre polític va resultar una alegria per als progressistes i el proletariat alcoyà. Pedro Borja va ser el capità cristià 1931, pujat a un cavall ben engalanat. Els enfrontaments entre l'Associació de Sant Jordi i l'Ajuntament d'Alcoi es van iniciar per qüestions anticlericals en 1932 i la filà Visigodos va estar de part dels republicans. Davant els intents de suprimir la Processó General, 7 filaes van deixar de participar a les Festes d'Alcoi com a protesta. En 1933 se'ls va prohibir qualsevol dret i l'Ajuntament republicà les va declarar extingides. Abans de la Guerra Civil Espanyola de 1936, la filà Visigodos va participar sense entrar en polèmiques. La següent acta de l'Associació de Sant Jordi està firmada el 5 de maig de 1839, quan el dictador Francisco Franco ja estava al poder i havia instaurat una autarquia. Juan Bautista es va reunir en l'Assemblea General del Casal com a primer tro de la filà Visigodos. En 1940 i 1941 la filà Visigodos va participar en les religioses Festes de Sant Jordi, però la fam de la postguerra va fer impossible la seua continuació. Va ser l'única filà en no sobreviure als durs anys 40, a pesar de que Juan Bautista va intentar refundar-la en 1943.
Desprès de repassar la història de les 28 filaes existents a les Festes d'Alcoi, anem a fer una retrospectiva d'aquelles filaes que es van extingir entre el segle XIX i principis del segle XX. El bàndol moro gaudia de més popularitat entre el públic i per això les filaes de la mitja lluna eren més nombroses. L'exotisme de vestir-se amb els bombatxos i la moda oriental de 1900 van promoure el creixement de les filaes alcoyanes d'aspecte àrab. Al segle XVIII i XIX la visió que es tenia dels moros s'associava més als turcs i per això les vestimentes no eren de xilaves. Lluïen trages de llana, per això se les denominava pel material dels bombatxos. La Primera de Llana era l'actual filà Llana i per exemple la Quarta de Llana eren els Cordoneros. Mentre que les filaes de cavalleria i les cristianes patien inestabilitat, la majoria de les mores anaven consolidant-se. Però algunes no va resistir al pas del temps i són les que anem a mostrar i a més a més van eixir en la Glòria Històrica de 2006. Les filaes anacròniques apareixien i desapareixien, guiant-se pel nom del fundador més que per raons històriques. És el cas de Miqueros i Xanos i altres extingides que nombrem a continuació. El recopilatori s'inicia amb una de les filaes que ja existien al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi en 1876.
·FILÀ DE JUAN:
En la primera acta existent de l'Associació de Sant Jordi ja es nombrava a la filà de Juan com a 6ª de Llana. Per tant és anterior a 1839 i podia avançar llocs en el número de formació si altra filà de llana desapareixia. El nom prové del seu fundador, com també passava amb la filà Domingo Miques. Juan Casanova era el primer tro en 1846 i va exercir el càrrec organitzatiu fins a 1860. En 1858 la filà de Juan tenia 23 individus, però uns anys desprès se l'anomenava filà de Carceler. El nom de la filà es devia a un membre destacat. La filà de Juan vestia amb bombatxos llargs de color groc a ratlles verdes. Posteriorment serien els mateixos bombatxos que els de la filà Mudéjares, fundada a principis del segle XX. La camisa era negra i el xaleco de color blau obscur. La manta era blanca, com el turbant amb una ploma de color roig i blau. L'alferecia i capitania mora 1862 i 1863 van estar en mans d'aquesta antiga filà, mentre succeïa la Guerra de Secessió entre el nord i el sud d'Estats Units. En 1865 la filà de Juan estava disgustada amb la pluja de tota la Trilogia Festera Alcoyana i va proposar al periòdic que les Festes de Moros i Cristians es celebraren en altra època de l'any. José Colomer va ser l'alférez moro de 1870 i desprès seria en 1871 el capità moro de la filà de Juan. Desprès seria el primer tro substituint a Joaquim Santonja. La filà de Juan va resistir la crisi social deguda a la Revolució del Petroli, però va patir les represàlies cap a la classe obrera. El seu últim any de participació va ser 1876. La filà de Juan va tindre problemes econòmics en el VI Centenari de la Batalla d'Alcoi, en la que les Festes de Sant Jordi van ser esplendoroses. Els carrers i edificis es van decorar més que mai i es va viure molta alegria al carrer desprès de 2 anys sense celebracions. La filà de Juan també va participar en el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890, però poc desprès van desaparèixer. En 1895 va haver un intent de refundar la filà de Juan, presentant-se un disseny de José Llorens. Però mai van arribar a eixir a les Festes de Moros i Cristians i en 1896 es va abandonar el projecte definitivament.
·FILÀ TAPIADORS:
El nom de la filà dona una pista sobre l'ofici dels seus individus. Algunes filaes eren gremials i es creaven a partir de grups d'homes que compartien professió. La filà Tapiadors es va fundar en la dècada de 1820 i ja apareixia a la primera acta de l'Associació de Sant Jordi. En 1839 era la 5ª de Llana i era la filà de la construcció, per tant de classe obrera. La filà Capes Encarnades existia desde el segle XVIII i van tindre l'alférez moro en 1805 i en 1839, desapareixent poc desprès. La filà Capes Encarnades amb bombatxos verds li va cedir un lloc en l'ordre d'antiguitat a la filà Tapiadors. Joaquim Bernabeu era el primer tro dels 15 components que la formaven en 1858. En 1861 i 1862 la filà Tapiadors va desempenyar els càrrecs d'alférez i capità moro. Però més tard van perdre a molta gent i en 1863 tan sols van desfilar 7 Tapiadors, suposadament perquè molts es van sumar a la filà Bacora. Aquesta va ser altra filà poc coneguda i anacrònica. No va aguantar la pressió de les revoltes d'esquerres de 1873 i ni la seua refundació en 1877 va donar resultats. La filà Tapiadors va aguantar amb pocs membres fins a 1876, desfilant en l'Entrada Mora darrere de la filà Moros Elegants. Però la filà era poc eficient i tenia pocs sobrevivents desprès de les protestes obreres. Davant aquesta falta de components la filà va desaparèixer corrent la mateixa mala sort que la filà Bacora. A pesar de l'oblit, se sap que la filà Tapiadors vestia de blanc i taronja. El xaleco marró tenia flors com a adorn i la manta i la faixa eren de color granate.
·FILÀ MOROS ELEGANTS:
Al mateix temps que es proclamava la Primera República Espanyola es presentava la filà Moros Elegants a l'Associació de Sant Jordi. Fins hi tot van poder participar en les Festes d'Alcoi de 1873, abans de que esclatara la Revolució del Petroli. La convivència local era tensa, però la filà Moros Elegants partia de 0 amb il·lusió i ganes i va participar en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La filà Moros Elegants va desfilar darrere de la filà de Juan. L'elegància de la filà es basava en els tons obscurs de les teles i un turbant amb ploma bicolor. Portaven uns bombatxos verds, faixa blava, jaqueta roja i xaleco granate amb flors brodades a les mànegues. No portaven capa, sinó manta com les filaes Judíos, Cordoneros, Miqueros, Xanos i Verds en aquella època. La manta va ser suprimida en moltes filaes posteriorment, però la filà de Juan, Granadinos i Turcos la van mantenir. La filà Moros Elegants tenia un disseny de Francisco Pla, qui també va ser el seu primer tro. Eren la 11ª de Llana i una filà molt recent quan van tindre el seu primer alférez moro en 1877. Juan Payà repetiria en el càrrec com a capità moro 1878. Un any de crisi industrial en Alcoi, sent unes celebracions fluixetes i amb poca participació. Però la filà Moros Elegants estava formada per la burgesia de la ciutat i va tindre menys problemes per a desempenyar la seua primera capitania mora 1878. Les fàbriques van seguir perdent diners en 1879 i en 1880 les Festes de Sant Jordi estagueren passades per aigua. La situació econòmica de la filà Moros Elegants va variar però seguiren desfilant fins a 1886. Tal volta una epidèmia de còlera influira en que la filà Moros Elegants deixara de participar en les Festes d'Alcoi de 1888. Però van tornar en 1889 perdent el seu torn d'antiguitat. Van ser avançats per la filà Turcos, quedant-se en 9ª posició. En 1894 la filà Moros Elegants tampoc va poder participar, reincorporant-se en 1895 amb la direcció de Francisco Cabrera com a primer tro i 14 festers. El desastre de 1898 va afectar econòmicament a tot el país i la filà Moros Elegants es va extingir per falta de pressupost. Espanya havia perdut la guerra contra Estats Units i va donar la independència a les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. La filà Moros Elegants mai va tornar a desfilar pels carrers d'Alcoi, a pesar d'un intent de refundació en 1902.
·FILÀ TURCOS:
Francisco Llorca va presentar el seu disseny: Bombatxos de color roig, faixa i manta de color blau cel, jaqueta blava amb botons grocs, xaleco negre amb mitges llunes i un turbant innovador i colorista. Tenia els colors roig i groc en referència a una bandera militar de l'Imperi Otomà que es semblava molt a la Senyera Valenciana. Era l'Assemblea Ordinària de l'Associació de Sant Jordi de maig de 1873 i faltaven pocs mesos per a la Revolució del Petroli que impactaria a tot el país. La filà Turcos es va aprovar junt a la filà Ligeros i la Imperial, però sols una d'elles va sobreviure a les conseqüències de les vagues i manifestacions del proletariat. En 1974 i 1875 no van haver Festes de Moros i Cristians i la filà Turcos no va estar preparada per a participar en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi en 1876. Per fi la filà Turcos va poder recuperar-se adequadament en 1887. Van desfilar en l'últim lloc en una Entrada Mora molt plujosa, sent la convidada no desitjada de tota la Trilogia Festera de 1887. Santiago Sanchis era el primer tro de la filà Turcos en 1888, els quals van participar en la commemoració del XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi en 1890. Desprès d'un breu paró, la filà Turcos va reaparèixer en 1894 gràcies a Camilo Carbonell. Les Festes d'Alcoi de 1894 van tindre més afluència de visitants de l'habitual, gràcies al funcionament de la línia ferroviària Alcoi-Gandia: El recordat tren Xitxarra. La filà Turcos va tornar a desintegrar-se en 1895, però va ser salvada pel Círculo Catòlic d'obrers en 1896. A pesar dels problemes econòmics, la filà Turcos va acceptar l'alferecia mora 1899 en la persona de José Lorente. Per tant la primera capitania mora del segle XX va ser de la filà Turcos, compartint any de càrrec amb la filà Llana que era la primera en l'ordre de formació per la seua antiguitat. La fràgil economia espanyola desprès de perdre el seu imperi d'ultramar i els problemes industrials d'Alcoi van anar minvant a la filà Turcos poc a poc. Per desgràcia la filà dels otomans no va poder fer front a les despeses i va deixar les Festes d'Alcoi en 1906. Tenien la intenció de recuperar-se i tornar a presentar-se a l'any següent. Però l'Associació de Sant Jordi els ho va negar degut a una nova norma. Hi havia moltes filaes noves com Mudéjares, Abencerrajes i Marrakesch i no es podrien admetre més filaes mores fins que s'equilibraren en número amb les cristianes. Això no va passar fins a 1960 i mig segle més tard ningú tenia intenció de rescatar a la filà Turcos de l'ostracisme.
·FILÀ RIFEÑOS:
Als anys 1974 i 1975 no es van celebrar les Festes d'Alcoi per una revolta d'àmbit local que va repercutir greument en la vida dels ciutadans. El balanç dels successos anarquistes van ser 20 morts i nombrosos empresonaments. La Revolució del Petroli no sols va dur vagues i manifestacions del proletariat, també la creació d'una nova filà. Matías Peidro va presentar el disseny groc de la filà Rifeños per a estrenar-se en el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. En 1876 van desfilar amb els seus bombatxos amples, la faixa marró, la capa granate i el turbant a ratlles. Una ancla al pit feia referència a que era una filà de mariners. El nom prové de la regió del Rif, al nord d'Àfrica i amb ports marítims per a comerciar pel mar Mediterrani. En altres localitats valencianes hi ha filaes de Rifeños i al poble de Muro hi ha una filà anomenada Moros del Rif que també es va inspirar en aquesta zona bereber entre Marroc i Argèlia. La curta història de la filà Rifeños d'Alcoi va acabar en 1878, amb Vicente Sempere com a primer tro. En maig de 1877 van renunciar a l'alferecia mora, passant-li el càrrec a la filà Llana. Quan una filà tenia problemes econòmics en any de càrrec se li oferia a la filà següent. Com la filà Rifeños era la més jove, l'alférez moro li tocava a la filà més antiga. El llanero Ximo Aracil va fer els càrrecs de 1878 i 1879 i la filà Rifeños va ser esborrada de la llista. En 1882 la filà Rifeños es va recuperar momentàniament, sent un any molt important per la creació del Sant Jordiet i l'Aparició del 24 d'abril. Però la filà Rifeños no va tindre més continuïtat a partir de 1883.
·FILÀ GRANADINOS:
Aquesta filà provinent de les terres de l'Alhambra pretenia rememorar el segle XIII i la conquesta islàmica. Es van estrenar en 1884 amb un trage en tons obscurs: Bombatxos i jaqueta granate, faixa de color sèpia, xaleco negre amb flors decoratives, manta blava i una ploma al turbant com la filà Cordoneros. La filà Granadinos tenia 21 individus en 1895 i desprès d'un parèntesi van tornar a les Festes d'Alcoi en 1901. Aquesta filà inspirada en la Granada musulmana de l'Edat Mitjana va tindre polèmiques desde un principi. Disputes amb els primers trons, falta de pagaments i canvis en el color de la jaqueta i el turbant que era taronja. El primer tro de 1903, Santiago Pérez, tenia un deute amb la filà Granadinos i va ser reemplaçat per Francisco Cerdà. Poc temps va durar perquè en 1905 es va nombrar a José Jordà com a primer tro. La poca consistència de la filà Granadinos era palpable, però amb alguns festers rics la filà podia seguir avant. La filà Turcos es va extingir i la filà Granadinos va veure prop els anys de càrrec. A pesar dels rumors, Emilio Espí Blasco va ser l'alférez moro 1908, acompanyant a la filà Granadinos la banda de música contestana. En 1909 el capità moro de la filà Granadinos portava un trage amb bombatxos, xilava a ratlles i jaqueta d'amples mànegues. La capitania mora 1910 de la filà Marrakesch va eclipsar a l'anterior de la filà Granadinos per la creació d'un boato mai vist i amb elements marroquís. A Emilio Espí no li va sentar massa bé i en 1915 va rebre una multa com a primer tro de la filà Granadinos. En 1920 Francisco Cabrera va ser l'alférez moro, desencadenant una forta crisi interna en la filà Granadinos. Sense saber-ho va ser l'últim càrrec de la filà, ja que les baralles entre els festers van provocar la dissolució de la filà Granadinos. Francisco Cabrera es va veure desemparat sense un grup que l'acompanyara com a capità moro 1921. Les filaes Abencerrajes i Marrakesch es van negar a fer la capitania mora i finalment el càrrec va recaure en la filà Llana. Francisco Cabrera va passar de la filà Granadinos a la filà Llana sense que a aquesta li tocara el capità moro per torn. Una anècdota curiosa de Nostra Festa que va ser conseqüència directa de la decadència de la filà Granadinos. Va haver intenció de recuperar la filà Granadinos, però la normativa de no acceptar més filaes noves no ho va fer possible. En 1948 el bàndol cristià seguia sense igualar-se amb el bàndol moro i la proposta d'una nova filà Granadinos va ser rebutjada, al igual que la creació de la filà Tuaregs en 1956.
·FILÀ ALMOHADES:
L'espectacular disseny de la filà Almohades va ser presentat per Enrique Vicens i aprovat per l'Associació de Sant Jordi. En gener de 1902 encara no s'havien estrenat a les Festes d'Alcoi però ja hi havia malentesos entre els festers. El primer tro de la filà Almohades va solucionar el problema i en la Glòria de Pasqua els alcoyans i alcoyanes van contemplar el trage almohade: Bombatxos curts de color verd, faixa i capa roja i jaqueta de color groc amb detalls en verd. El turbant era blanc i va causar impacte però tan sols van participar uns anys a les Festes de Moros i Cristians. Hi ha poques noticies de la filà Almohades en 1905 i en l'acta de l'Associació de Sant Jordi del 27 de maig de 1906 ja no apareixen en l'ordre d'antiguitat. No obstant, la filà Almohades va centrar totes les mirades en la Glòria Històrica de 100 anys desprès. Alcoi celebrava en 2006 el 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla i en octubre es va realitzar un acte extraordinari. Salvador Vilanova, com a Sargento Moro, va dirigir l'esquadra de filaes extingides del bàndol mahometà. Lluïa una reinterpretació de Fernando Gisbert del trage de la filà Almohades. Es representava la dinastia bereber que dominava Al-Andalús al segle XII. El seu califa va aconseguir l'expansió almohade pel Magreb, desterrant a les tribus àrabs d'Almoràvides. Una llàstima que filaes com Almohades, Turcos o Granadinos deixaren les Festes de Sant Jordi ja que segur hagueren aportat grans moments a Alcoi.
Desprès de repassar la història de les 28 filaes existents a les Festes d'Alcoi, anem a fer una retrospectiva d'aquelles filaes que es van extingir entre el segle XIX i principis del segle XX. Hi ha algunes mores, moltes cristianes i altres curioses com les filaes de Cavalleria. Eren unes filaes especials que no pertanyien a cap bàndol, encara que si tenien arrels històriques. Es caracteritzaven per desfilar sobre cavallets de cartó i trotar fent bromes al públic. Aquestes filaes no podien desempenyar capitanies ni alferecies i tampoc tenien esquadres de negres. Les filaes de Cavalleria es dedicaven exclusivament a obrir les desfilades amb els simpàtics cavallets. Per això eren les que donaven pas a l'inici de les Dianes, Processons i Entrades i també tancaven els actes. Aquesta idiosincràsia va causar cels a llarg plaç i pocs festers s'apuntaven a les filaes de Cavalleria. No tenien quasi privilegis i estaven marginades de la resta de bàndols. Poc a poc la majoria de filaes de Cavalleria van anar desapareixent, a excepció de la Primera Cavalleria de Realistes, la Cavalleria de Bequetes i la Cavalleria Ligera. Per a evitar l'extinció es van passar al bàndol moro convertint-se en les actuals filaes Realistes, Berberiscos i Ligeros i perdent els seus clàssics cavallets. Les filaes de Cavalleria eren d'altra categoria i tampoc se'ls permetia disparar a l'Alardo. A canvi, eren filaes més barates i no suposaven una forta càrrega econòmica per als components. Com no tenien capitans, el seu càrrec més important era el de General. Els Generals tenien una duració indefinida i eren semblants a la figura del primer tro. L'alegria i espontaneïtat de les filaes de Cavalleria agradava molt a finals del segle XIX, però va passar de moda al segle XX. La seua manera de desfilar es va veure ridícula quan les marxes mores van marcar el ritme pausat de les filaes. Les filaes de Cavalleria no tenien banda de música, sinó tan sols un grup de cornetes que tocaven música militar. La formació trencava la línia frontal i s'acostava al públic per a que els xiquets acariciaren els cavallets de cartó. Entraven corrent a la Plaça d'Espanya, simulant que galopaven sobre cavalls i llançaven confeti. El bon humor dels festers era evident, perquè acabaven llançant objectes dels alcoyans a surtidors i fonts. La gent fugia en massa de les ràpides filaes de Cavalleria, protagonistes del dia els Trons. Les filaes tenien les seues pròpies normes i tenien el dret d'apartar a la gent que ocupava els carrers desordenadament, fins hi tot furtant barrets als senyors. L'Associació de Sant Jordi va posar tantes restriccions a les filaes de Cavalleria que moltes van deixar de participar i altres es queixaven del sentiment d'inferioritat. Finalment en 1926 es va decidir abandonar el bàndol de Cavalleries. Les poques filaes de Cavalleria que quedaven es van integrar al bàndol moro. Per a tindre dret a càrrec es van eliminar els Generals, es va canviar el nom i el trage fins el punt de suprimir els cavallets de cartó. La filà Realistes va rescatar aquesta fisonomia en 1992, amb la recuperació de la Diana Vespertina del Cavallet. En 1995 la filà Berberiscos es va sumar a aquesta iniciativa, donant-li més popularitat a aquesta tradició del dia Sant Jordi. A la Fira Modernista de setembre de 2018 l'Associació de Sant Jordi va traure al carrer els trages de les filaes de Cavalleria desaparegudes en la "Glòria del Cavallet".
·CAVALLERIA D'ÀRABS:
Aquesta filà va ocupar durant un temps el primer lloc en l'ordre d'antiguitat de les Cavalleries. Rafael Miró va ser el seu primer General en 1859, quan eren 18 individus. La Revolució del Petroli va esclatar a Alcoi en 1873 i les vagues obreres i la lluita anarquista va provocar una forta repressió. Per aquest motiu la Cavalleria d'Àrabs va votar en contra de celebrar Festes de Moros i Cristians en 1874, i el mateix van decidir unànimement en 1875. Per sort, la filà Àrabs si va participar en les glorioses Festes d'Alcoi de 1876, quan es celebrava el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Miguel Moltó va substituir a Rafael Miró com a General en 1878. El trage àrab tenia inspiració otomana, amb bombatxos curts de color roig, faixa blava, camisa taronja i turbant blanc. Segurament la Cavalleria d'Àrabs es va fusionar amb la filà Realistes, ja que aquesta apareixia com a Primera Cavalleria de Realistes en 1886 i els Àrabs ja no existien.
·CAVALLERIA D'AUSTRÍACS:
Era la filà de Cavalleria més nombrosa en 1863, amb 40 individus. Mauro Miró era el General d'aquesta filà anacrònica que rememorava l'Imperi Austríac. Era la tercera en l'ordre d'antiguitat i se li criticava falta de disciplina als cavallets austríacs. El trage tenia pantalons blaus, una jaqueta verda amb detalls grocs i un barret curiós amb el símbol de l'àguila negra d'Austria. Al 1866 el General de la Cavalleria d'Austríacs era Francisco Espí. A partir de 1871 se li perd la pista a aquesta filà.
·CAVALLERIA DE PALESTINOS:
Joaquim Picó era el General de la Cavalleria de Palestinos en 1861. Aquesta filà era la segona en l'ordre d'antiguitat de les Cavalleries, però era la menys nombrosa. Tan sols 8 individus participaven en les càrregues i assalts al públic vestits de Palestinos. Al trage predominava el color blau obscur, combinat amb una camisa de blau clar. La capa era blanca i el turbant també, amb una ploma roja. Les Cavalleries de Marroks i Africans passaven per un mal moment, com també la Cavalleria de Palestinos. La falta d'individus els va portar a desaparèixer desprès de les Festes de 1876, en el VI Centenari de la Batalla d'Alcoi i l'aparició miraculosa de Sant Jordi.
·CAVALLERIA DE HÚSSARS:
La filà inspirada en Hongria es va fundar en 1858, sent presentada per Antonio Carbonell com a General. En 1863 Miguel Sanus manava dels 15 individus de la Cavalleria de Hússars. En 1867 i 1868 el General va ser Antonio Gonzàlez i també va ser l'últim ja que en 1869 ja no apareix la Cavalleria de Hússars, d'estil europeu. El trage també representava una tropa militar del segle XVI, amb barret alt i ploma blanca. L'uniforme era de color negre, amb adorns en tons grocs. Els festers Hússars practicaven posicions damunt dels seus cavallets de cartó i formaven columnes, cercles i anaven creuant-se entre ells. Miguel Sanus va deixar d'assistir a les Assemblees Ordinàries de l'Associació de Sant Jordi en 1873 i no se sap si encara va representar a la Cavalleria d'Hússars a principis de la dècada.
·CAVALLERIA DE LANCEROS:
Quan en 1862 es va establir l'ordre d'antiguitat de les filaes de Cavalleria la dels Lanceros ocupava el segon lloc. Ja en 1859 es nombrava a Bruno Miralles com a General. Era la filà més xicoteta de totes, amb tan sols 7 individus. Vestien de roig amb una jaqueta amb cordons grocs a joc amb el barret triangular. Els pantalons eren blancs i les botes negres. La filà Lanceros feia uns exercicis i passos anomenats "Partir el fons" que eren molt aplaudits. El cabo variava la formació i l'esquadra trencava la seua línia frontal per a posar-se a l'esquerra o la dreta. A conseqüència de la crisi social de la Revolució del Petroli, moltes filaes no van poder sustentar-se. L'assassinat de l'alcalde Agustín Albors Blanes va impactar als alcoyans i les manifestacions proletàries van seguir als anys següents. La Cavalleria de Lanceros ja no va participar en les Festes extraordinàries de 1876, quan les cases i carrers es van decorar amb esplendor pel VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi.
·CAVALLERIA DE MARROKS:
L'Associació de Sant Jordi va aprovar aquesta filà marroquí en 1855, sent Ignacio Alcaina el seu General. El trage seria prou auster per la situació precària dels individus, però no faltaven els cavallets de cartó més guerrers que en altres filaes. La Cavalleria de Marroks tenia el seu nom en castellà i en 1863 comptava amb 13 individus. Blas Mullor era el seu General desde 1862 i anys més tard seria el capità moro de la filà Llana. Segurament la filà Marroks desapareixeria en aquell moment, sent font d'inspiració per a la filà Marrakesch i la filà Marroks de Muro.
·CAVALLERIA DE PEACO:
Aquesta filà decimonònica compartia trage amb la filà Cavalleria Ministerial de Cocentaina, els populars Cavallets. El disseny imitava la vestimenta de Napoleó Bonaparte, per tant la inspiració europea del segle XVIII era evident i clarament anacrònica per a les Festes de Moros i Cristians. Vestien amb barret negre de paper dur amb xicotetes plomes blanques. La levita era negra i la faixa roja, destacant la corbata i la camisa blanca. El trage d'estil francés es completava amb adorns daurats, pantalons blancs i botes negres. La Cavalleria de Peaco era la més lúdica de les cristianes i divertia molt als espectadors amb les persecucions pel carrer Sant Nicolau. El seu primer any en actiu va ser 1876, amb una estrena magnífica ja que les Festes d'Alcoi commemoraven 600 anys desde el fet històric de la Tercera Revolta d'Al-Azraq i la victòria cristiana. La Cavalleria de Peaco va perdre components en 1879 però en 1881 seguia desfilant amb una banda de cornetes pròpia. José Moltó era el General de la Cavalleria de Peaco en 1888, mentre que en 1889 ho va ser Miguel Sansolí. El càrrec va ser cedit a Jorge Castanyer en 1893, quan la filà era molt xicoteta. En 1895 els 30 individus de la Cavalleria de Peaco van fer l'assalt al nou Castell de Festes que s'havia construït en aquell any. Enrique Matarredona, Pedro Cantó, Bautista Gilabert, Francisco Candela i Antonio Pastor van ser alguns dels seus Generals. El tio Graella era el fester més carismàtic de la Cavalleria de Peaco i era conegut com un home bohemi a qui li agradava molt el vi. Cal dir que a la Cavalleria de Peaco se l'anomenava filà del vi i estava cansada dels Estatuts de l'Associació de Sant Jordi. Al desapuntar-se prous festers, la Cavalleria de Peaco va declinar la seua participació en les Festes d'Alcoi de 1904. Finalment van poder eixir i van sobreviure amb problemes econòmics, agravats en les plujoses celebracions de 1906. Amb l'aparició de les primeres filaes medievals, les poques Cavalleries existents entraven en decadència. La Cavalleria de Peaco va ser opacada pels trages historicistes de les filaes impulsades per Francisco Laporta: Gusmans i Vascos. En 1909 i 1910 el General Antonio Pastor votava negativament a celebrar les Festes de Sant Jordi degut a l'estat deficitari de la Cavalleria de Peaco. Seria el seu últim any de participació festera, donant pas al Escuadrón de San Jorge.
·CAVALLERIA DE SEQUETES:
1888 és la data fundacional d'aquesta filà alcoyana certament anacrònica. Lluïen jaqueta blava decorada amb teles blanques i cordons rojos i uns pantalons blancs. La Cavalleria de Sequetes tenia el seu moment de protagonisme al final de l'Alardo, quan baixava corrent pel carrer Sant Nicolau per a espantar al públic. No obstant, els seus cavallets de cartó eren graciosos. Salvador Colomina era el seu General, actuant com ho faria un primer tro en la resta de filaes. Desprès d'un parèntesi curt, la Cavalleria de Sequetes va tornar a eixir als carrers en 1896. José Egea va ser el General de 1899 i 1900, portant un trage digne del capità cristià. En 1904 el General Manuel Miralles votava no a la celebració de la Trilogia Festera Alcoyana, al igual que la Cavalleria de Peaco i la Cavalleria de Bequetes. Això deixava clar la fragilitat de les filaes de Cavalleria, ja que fins hi tot els populars Bequeteros van abandonar les Festes d'Alcoi breument. Però en canvi la Cavalleria de Sequetes no va poder rellançar-se en 1905 i mai més van reaparèixer a les Festes de Moros i Cristians.
·CAVALLERIA DE CAÇADORS:
La curta vida d'aquesta filà va fer que passara molt desapercebuda, sobretot tenint en compte que els cavallets de cartó eren molt volguts pels xiquets. La Cavalleria de Caçadors va nàixer en 1902, en l'ocàs d'aquest tipus de filà. Els reglaments de l'Associació de Sant Jordi havien coartat molt les llibertats de les filaes de cavalleria a l'acte de l'Alardo. L'assalt a la Plaça Espanya sols es podia efectuar pel carrer Sant Nicolau i sense molestar al públic. El trage de la Cavalleria de Caçadors mantenia els anacronismes que ja no agradaven tant als mirons. De fet el disseny era costumista i tenia uns pantalons rojos, jaqueta blava, botes negres i un barret amb una calavera. La majoria de filaes de Cavalleria tenien una espasa com a arma i en el cas dels Caçadors li donaven un aspecte bèl·lic. Cal recordar que la resta de filaes de Cavalleria eren militars però amb indumentària prou elegant i basat en exèrcits d'Europa. Dos anys desprès la Cavalleria de Caçadors tenia problemes econòmics, però les subvencions que també li donaren a la filà Maseros va fer que pogueren eixir en 1905. Va ser en 1908 quan ja no van poder fer front a les despeses i van anunciar la seua dissolució. L'Escuadrón de San Jorge es va crear motivat per la desaparició de les últimes cavalleries cristianes.
·CAVALLERIA DEL ESCUADRÓN DE SAN JORGE:
Alfredo Sempere va presentar el disseny del Escuadrón de San Jorge en 1906. Tan sols quedaven 2 filaes mores de Cavalleria i entre les cristianes es veia que la Cavalleria de Peaco no tenia futur. Això va portar a l'Associació de Sant Jordi a aprovar la Cavalleria del Escuadrón de San Jorge. Finalment de poc va servir i les Cavalleries van ser cancel·lades anys més tard. L'Escuadrón de San Jorge tenia l'esperança de sobreviure per tindre un trage medieval. El disseny de Fernando Cabrera era una mostra de l'esperit renovador que s'havia iniciat amb filaes com Gusmans i Vascos. La túnica roja amb una creu, les corretges marrons, la capa blava, la cotamalla i els metalls platejats donaven un nou aspecte a una filà de Cavalleria. Normalment eren anacròniques, però l'Assessoria Artística del Casal estava disposada a donar-li un caràcter més històric a les Festes d'Alcoi. Fins hi tot el nom "Escuadrón de San Jorge" té les seues arrels en les lluites del segle XIII. Però un trage de bon gust medieval i uns cavallets de cartó no eren suficients i les Cavalleries vivien un temps plens de baralles internes perquè la seua idiosincràsia s'estava perdent. Les vistoses Entrades amb els boatos aclamats de 1910 eren els actes més esperats pel públic. A més a més el bàndol cristià patia una forta crisi i en 1911 desapareixia la filà Campeadors, en 1912 la filà Salomonistes i en 1915 la filà Estudiants. Una vaga de les fàbriques de tèxtil d'Alcoi va provocar una asfixiant situació per a l'Escuadrón de San Jorge. Les Festes de Moros i Cristians de 1916 es van aplaçar al mes de maig per aquest motiu i Laureano Sanchis va ser escollit el General de 1917. Camilo Julià va ser el General de 1919, defenent a l'Escuadrón de San Jorge com l'última salvació de les filaes de Cavalleria cristianes. En 1920 els individus no tenien quasi recursos econòmics però van aguantar uns anys més. La marcialitat del Escuadrón de San Jorge era impressionant, sobretot quan tancaven l'Entrada Cristiana amb cavalls de veritat. Així va ser en 1921 i 1922 quan el General era Miguel Monllor. L'últim General va ser Vicente Botella, que en l'Assemblea General Ordinària del 13 de maig de 1923 anunciava la retirada definitiva de l'Escuadrón de San Jorge. En 1924 alguns components de la filà van participar en la renovada Cavalcada dels 40 Cavallers de Jaume I, impulsada per Fernando Cabrera. La bogeria dels assalts de les filaes de Cavalleria aniria perdent-se amb el pas del temps. Tan sols les filaes mores Realistes i Berberiscos mantindrien aquells moviments peculiars amb els cavallets de cartó.
