Jordi i José Domingo Sempere Vicedo són dos germans alcoyans que durant molts anys es van dedicar a engrandir les Festes de Moros i Cristians. La seua visió medieval i d'esquadres de negres en conjunt va marcar tendència als anys 90, encara que va ser a la primera dècada del segle XXI quan van tindre la seua etapa de major esplendor. Coneguts popularment com "Els germans Sempere", van crear un tàndem familiar de gran èxit a Alcoi. A Jordi Sempere Vicedo li agradava dibuixar desde quasi el seu naixement en 1973 i es va dedicar professionalment a la docència artística. Va estudiar dibuix, cal·ligrafia i promoció gràfica. Al seu germà José Domingo Sempere Vicedo també li agrada la il·lustració i la comunicació visual i ell era el contacte directe amb les filaes. José Domingo Sempere va ser president de l'Associació Sant Mauro d'Alcoi i també l'Emissari Reial 2012, a part de tindre molta vinculació en la vida catòlica de la ciutat. El primer treball dels germans Sempere per a l'Associació de Sant Jordi va ser el trage de l'ambaixador cristià de 1992. Uns anys més tard tornarien a guanyar un concurs de disseny: El del Sargento Moro 1995 i el de Sargento Moro 1997. Però la primera prova de foc dels germans Sempere va ser la ferotge esquadra d'enmig 1993 de la filà Gusmans.
1994 seria un any de molta faena per als germans Sempere, ja que van dissenyar elements de la capitania cristiana de la filà Alcodianos i l'espectacular esquadra d'enmig cristiana de la filà Vascos. A les imatges podem contemplar la capa dels esquadrers i la carrossa del capità cristià 1994 desde varies perspectives. A més a més per primera volta els germans Sempere van dissenyar per a un càrrec foraster. Va ser el capità cristià 1994 dels Almogàvars d'Ontinyent amb un trage guerrer molt idoni per als representants dels mercenaris catalans. També han dissenyat trages per a Altea i per al barri de Sant Blas d'Alacant on van triomfar amb la capitania cristiana 1998 de la filà Cides.
La primera esquadra de negres del bàndol moro que van fer els germans Sempere va ser el Mig Xanos 1995 amb un excel·lent resultat i una combinació de colors, teles i pells que va agradar molt en aquella vesprada de gelor i núvols. En l'any 1996 les Festes d'Alcoi també van tindre mal temps, però a les esquadres de negres dissenyades pels germans Sempere no els va afectar tant la pluja. Pel matí van estrenar el trage de l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars. Destacaven per la corassa de canyes de riu i el casc alat. Per la vesprada va ser el torn de la màgica esquadra de negres de l'alferecia mora 1996. Un disseny adequat per a la filà Realistes amb profusió de detalls i un colorit destacat al turbant. Les dos esquadres d'enmig de les Entrades d'Alcoi de 1997 van ser obra dels germans Sempere. Per a la filà Navarros van crear un trage de cavaller amb les cadenes del rei Sancho VII el fort i per a la filà Magenta una estètica tribal amb pells de serp i un vistós casc de cobra.
Un dels grans reptes dels germans Sempere va ser l'alferecia cristiana de la filà Vascos a l'any 2000. S'enfrontaven al primer càrrec que creaven íntegrament, incloent a Salvador Gutiérrez, les favorites i rodelles, el boato, el ballet, el Mossèn Torregrosa i l'esquadra de negres. Ni la pluja va poder empanyar un seguici tan perfecte i estructurat com una piràmide feudal amb representació dels 4 estaments: la noblesa, els guerrers, el clero i el poble medieval. Conceptualitzar totes les parts no va ser fàcil però el resultat va ser magnífic i els bocetos són d'una gran qualitat. Per això els germans Sempere repetiren amb la filà Vascos creant el boato de la capitania cristiana 2001, centrada en la caça dels nobles en temps de pau. A l'any 2002 la filà Xanos va traure al carrer una memorable esquadra de negres de l'alférez moro. El disseny dels germans Sempere van innovar amb una túnica marró repleta de milers de conxes marines que formaven dibuixos bonics.
El gran any dels germans Sempere va ser el 2003, sobretot per la quantitat de treball que van tindre amb les esquadres de negres. La primera que va xafar el carrer va ser la del capità cristià de la filà Almogàvars. Possiblement siga el trage més lleig que han creat però el contrast del blanc i negre és encertat. L'esquadra de negres va acabar sent coneguda a la Llaganya com "els pelutxes, cangrejos i yetis" i els dissenyadors van aprendre de l'error ja que visualment no funcionaven com a conjunt. La vesprada del 3 de maig de 2003 va tindre una valoració més positiva per als germans Sempere. Amb l'esquadra de negres del capità moro de la filà Xanos l'impacte va ser brutal. Una novedosa túnica de pell, una capa de zebra i moltes trenes marrons van aportar el toc africà a aquella Entrada Mora solejada. L'esquadra d'enmig 2003 de la filà Realistes va tindre un estil més distingit i la tasca no va ser tan complicada. La túnica blava era un reflex del color de la filà Realistes i el cobre era el metall protagonista, excepte al pompós turbant morat. Ja en 2004 els germans Sempere van fer una genial esquadra de negres per a l'alferecia mora de la filà Magenta. Es va fer molta broma amb que la caputxa blanca del turbant dels esquadrers s'havia fet pensant en la maledicció de la filà Magenta. I és que per tercera volta consecutiva li va ploure a la filà i no obstant la combinació de colors i l'orientalisme del trage va triomfar.
Els dos anys de càrrec de la filà Cordoneros van ser encarregats als germans Sempere, a excepció de les esquadres de negres. L'alférez moro 2005 va ser Jeremías Gisbert que va lluir com a emblema el pavo real amb una capa de plomes exquisita. Les favorites misterioses, el policromàtic ballet de Carmina Nadal i la resta de boato otomà van complir el seu paper de forma sublim. Desprès de l'èxit de l'alferecia mora 2005, la filà Cordoneros va tornar a confiar en Jordi i José Domingo Sempere Vicedo per a dur endavant la capitania mora 2006. Aquell any l'Entrada Mora quasi es suspèn per la incessant pluja però el boato bèl·lic va baixar dignament pels carrers d'Alcoi. Antonio Aracil va ser un capità moro molt recordat pel seu trage blau amb incrustacions de nacre en la corassa blanca. La favorita i el rodella anaven elegants en una carrossa d'un jardí amb fonts, en concordança amb els trages de dames i cavallers que van abandonar la inspiració en l'imperi turc de l'any anterior.
Les bases estètiques dels dissenys dels germans Sempere estaven assentades desde feia temps: claredat, barreja de materials i textures, aires medievals i autenticitat. També equilibraven formes, ritmes i utilitzaven cromatismes de colors no massa cridaners. Aquest estil va agradar, traspassant fronteres fora d'Alcoi al rebre encàrrecs de càrrecs d'altres pobles. Per exemple els capitans cristians de Cocentaina de 2007 i 2008 amb resultats magnífics. Encara que les filaes Cavallets i Maseros són molt diferents, els dos capitans van portar trages ben senyorials. També els trages per als càrrecs de la Vila Joiosa de 2007 van ser molt feudals i més senzills els del capità moro 2007 de l'Olleria.
L'esquadra de negres de l'alférez moro 2008 de la filà Abencerrajes va escollir un trage nòmada dels germans Sempere. El resultat en aquella nit va ser molt aplaudit per la seua originalitat i el bon us de les pells, els metalls i els colors verd i groc tan característics de la filà Abencerrajes. Com a directors d'escenografia festera, els germans Sempere es van despedir de les Entrades d'Alcoi amb l'alferecia mora 2009 de la filà Marrakesch. Miguel Llorens representava un líder veterà d'unes tropes beduïnes creuant les dunes del desert del Sahara. La crisi econòmica de 2009 va provocar que el boato no fora massa participatiu i que eixiren pocs trages però van tindre una estètica nova a la filà Marrakesch que va ser molt alabada, sobretot la favorita d'imaginació bereber. L'esquadra de negres trencava amb el clàssic imaginari estètic de Luis Solbes per a la filà Marrakesch.
Els germans Sempere ja no anaven a dissenyar més a Alcoi, però si van complir amb el capità moro 2010 dels Chumberos de Ibi, portant un trage tuareg amb una xilava colorista. La filà Muladies de Cocentaina ha tingut l'honor d'estrenar 2 dissenys dels germans Sempere. La primera a l'esquadra de negres de l'abanderat moro 2010 amb una màscara inquietant unida al casc i una túnica granate i la segona a l'esquadra de negres de l'abanderat moro 2018. L'impressionant boceto de l'última es pot veure a continuació i tenia eixe sabor tribal i salvatge que aporten les pells d'animals africans i els escuts de materials naturals. També al 2018 els germans Sempere van tancar la seua trajectòria artística a les Festes de Moros i Cristians amb un capità cristià. Va ser el de la filà Almogàvars d'Ontinyent, Manolo Penadés, que a més a més va tindre uns dissenys de batalla increïbles i poc vists a la capital de la Vall d'Albaida. Els germans Sempere han sigut crítics amb la deriva narrativa i estètica dels últims anys a les Entrades d'Alcoi i ara que alguns dissenyadors van a retirar-se seria un bon moment per a tornar. Desitgem i animem a Jordi i José Domingo Sempere Vicedo a que li tornen a donar entitat i qualitat artística a les Festes de Sant Jordi.
Amb molta intensitat s'ha viscut el Mig Any 2023, esparcit durant tots els caps de setmana del mes d'octubre. L'acte més formal va ser la presentació de càrrecs del passat 14 d'octubre. Per primera volta es van presentar els càrrecs festers 2024 en la jornada del dissabte i no el divendres anterior al Concurs d'Olleta Alcoyana. Altra novetat va ser que el Sant Jordiet va formar part de l'acte, ja que Mauro Abellán Bravo estudia a Madrid i no podia fer la seua presentació a una de les escoles de la ciutat. El xiquet de la filà Judíos també participa a la Setmana Santa sevillana però allí no encarna al patró d'Alcoi.
Santi Castelló Brotons va ser presentat com a alférez cristià 2024 de la filà Aragonesos. Com no podia ser d'altra forma, pertany al barri de Batoi i va formar part de l'esquadra de negres de l'anterior alférez cristià de 2008. Descrit com "cabut, treballador i constant" pels seus amics, tindrà cavallers, dames i a les seues 2 filles com a favorites. Quico Cano Arjona va ser presentat pel seu germà com a alférez moro 2024 de la filà Abencerrajes. El metge estava preparat per a desempenyar el càrrec en 2022, però la pandèmia del Coronavirus el va afectar molt com a sanitari i han reprès la il·lusió de l'alferecia mora per a l'any que ve. Quico Cano va ser el cabo batidor de l'esquadra d'enmig 2015 de la filà Abencerrajes però al 2024 ha anunciat que serà més guerrer i nazarita. Les seues filles seran favorites acompanyades d'obres musicals de Saül Gómez. El capità cristià 2024 per la filà Alcodianos serà Dani Cano Canales, a qui li fa il·lusió desfilar en carrossa junt a la seua filla com a favorita i el seu rodella major. El montepio "La boina" està formada per 23 individus que seran els cavallers de Dani Cano, un alumne salesià "detallista i servicial". La conversió al cristianisme d'un berberisco serà el fil conductor del boato de la filà Alcodianos el pròxim 20 d'abril de 2024. Jordi Peidro Torres és conegut per la seua imaginació com a dibuixant i creador de còmics, però ara passarà a la història com a capità moro 2024 de la filà Mudéjares. El seu germà va dir al discurs que és molt participatiu en les Festes de Sant Jordi i fins hi tot va formar part de l'esquadra commemorativa dels 100 anys dels Palominos. Jordi Peidro serà un capità moro d'ideologia d'esquerres i coneguts són els seus llibres sobre l'Holocaust nazi i la Guerra Civil Espanyola. Al ser un home de teatre, junt a la seua dona, ha coordinat tots els boatos anteriors de la filà Mudéjares i en 2024 contarà l'argument d'un líder innat com Al-Azraq a la Tercera Revolta de 1276.
El president de l'Associació de Sant Jordi va felicitar a Blanca Carbonell com a directora de l'Himne de Festes de l'any que ve i a Joan Castejón com a autor del Cartell de Festes d'Alcoi 2024. Juan José Olcina va remarcar l'amistat que hi ha entre festers i càrrecs desprès de l'increment de participants en unes tradicions d'Interès Turístic Internacional. Com a valors festers li va donar importància al respecte als horaris, a tindre cura dels trages, de fer-li homenatge al patró a la Processó, disparar a l'Alardo envès d'estar tan de festa al Don Vito i també la integració de la dona a les filaes. Va haver un aplaudiment espontani a Miki quan va reclamar al govern local que el dia 23 d'abril fora considerat festiu i no altres dates de patrons com Sant Josep o Sant Joan. Hi ha que recordar que les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi 2024 seran els dies 19, 20, 21 i 22 d'abril. A l'altra part, l'alcalde socialista d'Alcoi va citar al poeta Vicent Andrés Estellés, va parlar del realisme de Nostra Festa i com la societat va evolucionant per a donar cabuda a tots i totes amb unió. Toni Francés va valorar positivament l'adaptació als nous temps per part de l'Ordenança Festera que ha presentat el Casal de Sant Jordi per a que hi hagen càrrecs femenins.
Durant la setmana es va celebrar la final del Campionat de cotos, vencent la filà Cides a la filà Verds en el joc de cartes. El dia central del Mig Any va ser el dissabte 21 d'octubre de 2023 amb el Concurs d'Olleta Alcoyana. La jornada va començar més prompte de lo habitual, ja que s'ha variat l'horari i els cuiners van tindre que presentar el seu plat a migdia. L'ambient va ser magistral en totes les carpes de les filaes, però especialment a les que ostenten càrrec en 2024: Judíos, Alcodianos, Aragonesos, Mudéjares, Abencerrajes, Vascos i Miqueros. El Concurs d'Olleta Alcoyana complia 50 edicions i el nivell estava molt alt així que el jurat va tindre difícil proclamar als guanyadors. La filà Cruzados es va endur el segon premi i els cuiners van rebre el plat acreditatiu de mans del Sant Jordiet Mauro Abellán. Marius Ivorra va deixar de ser regidor de Compromís i no es va presentar a candidat a l'alcaldia per a convertir-se en primer tro de la filà Magenta. Així que junt a les xiques joves de la filà Magenta va celebrar el triomf al L Concurs d'Olleta Alcoyana.
El canvi d'horari va provocar que la Glorieta no tinguera tan d'ambient festiu per la vesprada i va anar buidant-se fins les 20:00. Encara que el regidor de tradicions Jordi Martínez diga que és un canvi positiu, es va notar com la vesprada del Mig Any perdia la seua essència de retrobament i germanor. Es va avançar l'horari d'Entraetes fins les 6 de la vesprada, així que algunes filaes van desfilar lentament abans de sopar olleta a la seu social. La filà Muntanyesos va arrancar amb llum solar per l'Avinguda País Valencià amb "Alcoi, escata i destral". Pel carrer Sant Nicolau la primera en baixar va ser la filà Maseros amb el tradicional pasdoble "València". Altres filaes ja si van fer l'Entraeta de nit fins la 1 del matí però el canvi d'horari ha repercutit negativament en la diversió a la Glorieta i hi haurà que fer algun replantejament. La Missa d'Acció de Gràcies serà el dia 31 d'octubre a les 20:30 al Temple de Sant Jordi al carrer Santo Tomás.
El passat dissabte 7 d'octubre de 2023 una expedició festera va partir d'Alcoi per a anar a la Vall de Laguar. Es tractava d'una nova edició, la número 73, de la visita al Sanatori de Fontilles, antic refugi i hospital de leprosos que hui en dia és un centre de majors. El bon ambient d'un dia solejat va servir com a preàmbul del Mig Any. El divendres ja es va celebrar la nit de l'Olla, però el dia gran va arrancar ambla interpretació de l'Himne de Festes i la Diana del 7 d'octubre. Es va fer la inauguració de la plaça exterior del recinte. La Penya Fontilles i el seu president Paco Nicolau van destapar una placa commemorativa i els càrrecs festers de 2023 van fer regals als residents del Sanatori. El matí va avançar amb la Processó, en la que els Contrabandistes van traslladar la diminuta imatge de Sant Jordi Eqüestre fins a l'església. Van participar tots els càrrecs festers de 2023, incloent el Sant Jordiet de la filà Andaluces. La Missa Solemne i el dinar de germanor van seguir el programa d'actes. Les imatges són de "Kiko templario de Muro".
Per la vesprada es va realitzar la gran Entrada de Fontilles, encara que vinguda a menys desde fa dècades. La música festera va inundar el paratge natural de la Marina i veïns de la comarca es van apropar per a aplaudir a les filaes alcoyanes. El bàndol moro va ser el primer en eixir amb les lentes cadències de "Jamalajam", "Als Ligeros" o "El moro del Sinc". Van participar festers i festeres de les filaes Miqueros, Xanos, Llana, Cordoneros, Realistes i Judíos amb la seua esquadra d'enmig. En canvi no van desfilar les esquadres de negres de les filaes Ligeros i Mudéjares. Però si va arrancar forts aplaudiments el seguici del capità moro 2023 de la filà Ligeros. Salvador Micó va estar acompanyat de la seua favorita i els cavallers i les dames. Amb un seguici menys nutrit, l'alférez moro de la filà Mudéjares va demostrar el seu caràcter entranyable. Darrere d'Alfonso Caerols com a primer alférez moro amb discapacitat, anava el capità cristià 2023. Jesús Mullor de la filà Cruzados es despedia del seu memorable càrrec tot vestit de negre al igual que els cavallers. La favorita, les dames i l'esquadra de negres de la filà Cruzados deixaven pas a les poques filaes cristianes que van eixir. Van ser 3 filaes que mai fallen a la visita a Fontilles i que estan molt vinculades a la causa benèfica: Mozàrabes, Gusmans i Almogàvars. Nicolás Sánchez repartia fletxes als espectadors ajudat per la filà Andaluces que a part de llançar fletxes, també rodava la navaixa al compàs de "Ragón Falez". Miquel Jordà va disfrutar del seu últim acte com a alférez cristià 2023 junt a la seua germana com a favorita. La filà Alcodianos va tindre la participació més abundant gràcies als cavallers, dames, monjos del Mossèn Torregrosa i l'esquadra de negres. Amb espectacularitat i bon gust van tancar l'Entrada de Fontilles 2023 al so de la peça musical "Bonus Christianus".
La Presentació de càrrecs festers de 2024 va ser el següent al calendari del Mig Any. L'acte més protocolari i seriós d'octubre 'ha avançat una setmana per a realitzar-se en dissabte. A la vesprada del 14 d'octubre els protagonistes al Teatre Calderón van ser Dani Cano, Jordi Peidro, Santi Castelló, Quico Cano i Mauro Abellán. Tots ells van estar arropats per les autoritats i les seues filaes de càrrec 2024: Alcodianos, Mudéjares, Aragonesos, Abencerrajes i Judíos. Els capitans, alferes i Sant Jordiet van rebre una medalla, van ser presentats en un audiovisual i van tindre uns discursos d'exaltació molt emotius. Durant aquesta setmana es farà la final del Campionat de Cotos i el dissabte sabrem els guanyadors del Concurs d'Olleta Alcoyana. El pròxim dia 21 d'octubre de 2023 l'alegria es traslladarà a la Glorieta on els cuiners presentaran els seus plats típics a migdia. Per primera volta, la vesprada està reservada per a les Entraetes en un nou horari. Començaran a les 6 de la vesprada i a continuació deixem l'ordre a seguir per les filaes:
La visita a Fontilles no va ser l'únic esdeveniment solidari que han organitzat els habitants d'Alcoi. També el "Trail Running" del 14 d'octubre va tindre una afluència massiva en la seua desena convocatòria, amb més de 2000 participants corrent desde la Plaça d'Espanya fins a la serra Mariola. Per a celebrar el 9 d'octubre com a dia dels valencians es va fer un Correfocs. Com és tradició, la Colla dels Dimonis Rafolins de l'Alqueria d'Asnar van omplir de fum, bengales i pólvora el centre històric de la ciutat. La cita va ser el divendres 6 d'octubre quan es va fer de nit i el nombrós públic va disfrutar del foc i les sorpreses pirotècniques del grup de dimonis valencians.
