Són 9 xiquets els que opten a convertir-se en el pròxim Sant Jordiet de les Festes d'Alcoi. En els dies previs hi han molts nervis sobre qui serà el futur representant del patró en la Trilogia de 2019. Per a saber-ho sols hem d'esperar fins demà 31 de maig. L'anterior Sant Jordiet, Juanjo Valls Fuster serà l'encarregat de traure la boleta amb el número del nou Sant Jordiet. L'atzar no es pot predir però les filaes Verds i Mozàrabes tenen més oportunitats de tindre Sant Jordiet, al presentar-se 2 xiquets per cada filà. Curiosament són 2 filaes molt afortunades en quant a números de Sant Jordiet, tenen 5 xiquets Sant Jordiet en la llarga història, tant dels Verds com dels Mozàrabes. Fins hi tot en aquesta dècada seria el segon Sant Jordiet ja que van acompanyar al Sant Jordiet de 2012 i 2014 respectivament. Segur que a filaes com Cruzados, Judíos o Realistes els fa més il·lusió tindre un Sant Jordiet ja que han tingut pocs i fa molts de temps. No obstant, és simplement una qüestió de sort i tots tenen la mateixa oportunitat:
-Sancho Alcaraz Gisbert per la filà Llana.
-Javier Colomina Montava per la filà Verds.
-Roger Boyero Molina per la filà Cruzados.
-Álvaro Santacreu Piñero per la filà Verds.
-Bruno Abad Sempere per la filà Mozàrabes.
-Juan Ferrer Tomás per la filà Judíos.
-Nicolás Botí Campillo per la filà Realistes.
-Carlos Pastor Matarredona per la filà Mozàrabes.
-Jorge Luis Lara Vidal per la filà Tomasines.
El sorteig del Sant Jordiet es celebrarà durant l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi. Tots els aspitants van nàixer entre el 2010 i 2011 i habitualment els xiquets apuntats provenen de les múltiples escoles concertades que té Alcoi. No es tracta de cap menyspreu cap a l'ensenyament públic, simplement per raons religioses la majoria de Sant Jordiets han sorgit dels Salesians. Qui serà el proper xiquet que xafarà un tapís de flors pel carrer Sant Llorenç com a Sant Jordiet? Ho sabrem en poc temps...
A l'Assemblea General Ordinària del Casal també es llegirà la Crònica de les Festes 2018. El Sant Jordiet no és l'únic càrrec que s'anuncia en aquesta reunió, també capitans i alferes es fan públics d'una forma discreta. Les filaes Muntanyesos i Cordoneros entregaran les seues fiançes per a ser responsables de les alferecies de 2019. Segur que també es parlarà dels majorals votats recentment i del nou disseny femení de la filà Gusmans. Aquesta filà cristiana compta amb quasi 50 festeres de fulla i s'acosta el moment de que elles tinguen esquadra. Possiblement 12 membres femenines de la filà Gusmans tinguen Diana o Entrada en 2019. Davant d'aquesta realitat la filà Gusmans ha decidit adaptar el seu trage femení per a que siga més fidel a la història i respecte la idiosincràsia de la filà. El renovat disseny femení és idea de Ignacio Doménech i manté els trets identificatius del trage oficial masculí, creat per Francisco Laporta en 1907. Felicitats per la iniciativa, és el camí a seguir per totes aquelles filaes que es plantegen canviar els trages de dona per a ajustar-los a l'estètica de les esquadres.
Per últim anem a recordar la XXI Trobada de Nanos i Gegants que es va celebrar en Alcoi el passat 19 de maig. Va ser un dissabte molt divertit i festiu on els simpàtics nanos i gegants van fer feliç a la gent que es va acostar a veure'ls. La desfilada pels carrers principals de la ciutat va donar vida al centre d'Alcoi. Tota una sorpresa en la que van participar xirimiters i colles de cabuts tant valencians com catalans.
La filà Mudéjares està acabant el seu any de Sant Jordiet, un 2018 molt especial gràcies a la família de Juanjo Valls Fuster. En quant a la música de la filà Mudéjares tenen varies estrenes musicals, però a les Entrades els caracteritza "El moro del Sinc" o "El Kabila". Marxes mores molt conegudes que no guarden relació amb la pròpia filà Mudéjares. Però als tradicionals Palominos els agrada la música festera clàssica i així ho han demostrat en els seus càrrecs festers i boatos. Aprofitem aquest repàs de marxes mores per a felicitar a la filà Mudéjares per com ha acompanyat a l'últim xiquet Sant Jordiet.
"UN MORO MUDÉJAR" és la marxa mora amb la que iniciem aquesta recopilació. I el motiu és que la dedicatòria va dirigida a la memòria de Isidro Tormo Fuster, fester de la filà Mudéjares d'Alcoi. "Un moro mudéjar" va guanyar el primer premi del Festival de Música Festera d'Alcoi 1981. Però la marxa mora de Rafael Mullor Grau no es va escoltar al carrer fins el dia 22 d'abril de 1982, quan la filà Marrakesch la va estrenar en la seua brillant capitania mora. Casualment "Un moro mudéjar" també ha sonat en la última capitania mora d'Alcoi: Va acompanyar a l'esquadra de negres 2018 de la filà Verds. A pesar d'haver sonat en algunes filaes d'Alcoi, el títol deixa clar la relació amb la filà Mudéjares.
"ÉXODO" és una preciosa marxa mora que no necessita presentacions. El títol fa referència a la fugida dels jueus i per això en Alcoi "Éxodo" guarda parentesc amb la filà Judíos. Però això no significa que altres filaes no la disfruten a les desfilades. La filà Mudéjares ha tingut 2 esquadres d'enmig desfilant amb "Éxodo": La de 1986 i la del 2000. En 1962 Enrique Castro va adaptar a marxa mora l'obra d'Ernest Gold, el creador de la banda sonora d'aquella memorable pel·lícula de Hollywood protagonitzada per Paul Newman.
"EL MORO DEL SINC" és la marxa mora més alcoyana de totes. La única marxa mora que va escriure el músic Rafael Giner i amb la que va gaudir d'un èxit rotund. A pesar de ser de 1954 continua sent un referent de la música festera i es repeteix varies voltes en totes les Entrades de moros. Amb una melodia tan addictiva era impossible que la filà Mudéjares i moltes altres no desfilaren amb "El moro del Sinc". En l'alferecia mora 1993 va acompanyar al propi Ramiro Gisbert. El veterà anava sentat a la seua carrossa, però darrere no tenia el Barranc del Sinc sinó un escut gegant dels Palominos.
"REIGE" és la marxa mora que va acompanyar a les favorites de l'alférez moro 1993 de la filà Mudéjares. José Maria Ferrero li va dedicar "Reige" al seu amic mozàrabe Vicente Reig. L'obra es va estrenar a l'Entrada Mora d'Ontinyent de l'any 1956. L'aire clàssic, lent i fins hi tot ranci de la marxa mora "Reige" s'adequava molt bé al boato de la filà Mudéjares en 1993. El temps passa, la música evoluciona i hi ha que tindre en compte que han passat 60 anys desde la composició de "Reige", encara que és una marxa mora que es manté fresca.
"JUANJO" és una marxa mora de categoria superior que va agradar en la seua estrena al 1986 i continua sent del gust dels oients més tradicionals. Francisco Esteve Pastor li va dedicar la marxa mora al seu nebot murer, Juanjo Rico Esteve. En 1993 "Juanjo" va sonar al boato de l'alférez moro dels Mudéjares. El ballet de màscares creat per l'alcoyana Virginia Bolufer va sorprendre al públic damunt d'una carrossa. Tota la decoració es basava en un animal molt exòtic: El pavo real i les seues vistoses plomes.
"EL KABILA" ha desfilat en moltes esquadres de blancs de la filà Mudéjares. Però en el cas de les esquadres de negres sols ho ha fet amb la de l'alférez moro de 1993. El títol va en honor al recordat Francisco Martínez, que era dels Kabiles quan va ser president de la Societat de Festers d'Ontinyent entre 1964 i 1967. José Maria Ferrero Pastor va presentar "El Kabila" al Festival de Música Festera d'Alcoi 1965 i va guanyar el primer premi del prestigiós concurs.
"SOC MARRAKESCH" és una de les poques marxes mores de José Maria Valls que ha triomfat amb el pas del temps. En 1986 l'autor va composar l'obra perquè es sentia molt identificat amb la filà alcoyana. Per això està dedicada a la filà Marrakesch i no a una persona en concret. L'originalitat de "Soc Marrakesch" va fer que el ballet tribal de caníbals de Virginia Bolufer causara sensació en la capitania mora 1994 de la filà Mudéjares.
"XIMO" és la marxa mora que més identifica als festers d'Ontinyent. Primer perquè el seu autor és l'ontinyentí José Maria Ferrero Pastor. Segon perquè sona molt a l'Entrada Mora de la capital de la Vall d'Albaida. I tercer perquè és com l'himne oficial amb el qual comencen les Festes d'Ontinyent en agost. "Ximo" es va estrenar en 1964 en honor del fester Joaquim Sanz. Joaquim Sanz era un kabila d'Ontinyent nascut en Alcoi. Però el fester residia en Ontinyent, on era molt volgut pel seu caràcter amigable. Durant dècades "Ximo" ha sigut la marxa mora més escoltada en poblacions valencianes que celebren Festes de Moros i Cristians. En canvi en Alcoi no és una marxa mora massa estimada, al estar tan arrelada a Ontinyent. Però el capità moro 1994 de la filà Mudéjares s'anomenava Joaquim Rosendo Payà i per motius obvis va ser la marxa mora que el va acompanyar en l'Entrada Mora. Encara que "Ximo" no s'estrenava ni anava dedicat al propi càrrec, Joaquim Rosendo va sorprendre damunt d'un escorpí gegant mentre sonava "Ximo".
"ALS XAFIGUEIROS" és una marxa mora de José Vicente Egea Insa. La seua composició en 1993 va donar peu a que s'editara un disc de música festera amb peçes de xirimita i tabalet. Els promotors van ser "La Xafigà" de Muro, colla de xirimiters a qui va dedicada l'alegre marxa mora. La sensualitat de la melodia era perfecta per a l'ambientació del boato del capità moro 1994. "Als Xafigueiros" sols s'ha escoltat en Alcoi amb la filà Mudéjares, inadmissible tenint en compte la bona qualitat de la marxa mora.
"EL SOMNI" és una de les poques marxes mores que té dos versions. Amando Blanquer Ponsoda va composar "El somni" en 1988 amb la pretensió de que revolucionara el panorama musical alcoyà. Però el ritme complicat de la marxa mora va convertir "El somni" en una peça musical difícil per a formar i fins hi tot desagradable per a cert públic inexpert en matèria musical. Però "El somni" està reconeguda com una de les marxes mores més complexes, riques i brillants de la carrera d'Amando Blanquer. Una marxa mora que guanya amb les escoltes. No es queda a la primera però acaba enamorant amb les seues notes anunciadores i el so trepidant i misteriós. "El somni" està dedicada a un il·lustre president de l'Associació de Sant Jordi: Enrique Sanus Abad de la filà Magenta. L'esquadra de negres del capità moro de la filà Mudéjares es va atrevir a desfilar amb "El somni". Desprès de les suggerències dels esquadrers pels problemes que van tindre per a desfilar amb "El somni", Amando Blanquer va adaptar la seua marxa mora per a fer-la més accessible als festers. Així va nàixer la segona versió de la marxa mora: "El somni 1995".
"CENTENARI MUDÉJAR" és la marxa mora per a commemorar els 100 anys que la filà Palominos va complir en 2004. Un centenari marcat per la forta tempesta que va deslluir la celebració en plena Entrada Mora 2004. És una de les poques voltes que li ha plogut a una esquadra especial de la filà Mudéjares, això si els esquadrers van poder estrenar música en l'any del centenari de la filà.. La marxa mora "Centenari mudéjar" no és gens coneguda i suposa un dels majors fracassos de l'excel·lent compositor alcoyà José Maria Valls.
"DIMONIS DE MASSALFASSAR" és una obra musical que s'associa més al bàndol cristià. La seua ambientació medieval surt de la ment creadora de Xavier Richart. Està composada per a que la colla de dimonis faja el seu correfoc pels carrers del xicotet poble de Massalfassar, però també s'ha escoltat en Entrades de Moros i Cristians. Un cas curiós és que la filà Mudéjares obrira el boato de l'alférez moro 2007 amb "Dimonis de Massalfassar". I és que l'alferecia mora va començar amb monjos i soldats cristians que expulsaven als àrabs mudèjars de les seues pròpies terres. Cal recordar que els mudèjars eren musulmans que vivien en territori catòlic.
"ALHAKEM" és una marxa mora de Ignacio Sánchez Navarro, lo qual vol dir que és una peça més característica de la Regió de Múrcia, en concret de les Festes de Moros i Cristians de Caravaca de la Cruz. Però de tant en tant aquestes marxes mores es senten en Alcoi. En 2007 va passar, ja que el ballet de Inma Cortés va escollir "Alhakem" per a la seua coreografia sobre el miracle de la vida. Les ballarines del camp de blat i de l'aigua van encantar al públic. "Alhakem" porta el nom d'un emir de la dinastia omeya que va tindre un regnat cruel i molt guerrer. La marxa mora representa tot lo contrari: La pau i harmonia del mon islàmic. Així ho va expressar l'autor en la seua estrena a l'any 1988.
"MARCO POLO" és una obra musical de melodia oriental que han aprofitat totes les ballarines de la dansa del ventre. Entre elles no pot faltar Ana Botella. La coreògrafa alcoyana va escollir aquesta cançó àrab per al ballet de les amigues de la novia. Loreena McKennitt va estrenar "Marco Polo" en 1997 i Francisco Valor la va adaptar a xirimites en 2001 per a un ballet de la capitania mora de la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina. Però la versió del ballet d'Ana Botella en 2007 va ser la primera de Loreena McKennitt, ambientada en els viatges de l'italià Marco Polo per la ruta de la seda. 10 anys desprès de l'estrena de "Marco Polo", la filà Mudéjares la tenia entre el repertori musical de la seua alferecia mora.
"NADERS" és una marxa mora de Jaume Blai Santoja. Està dedicada als seus amics de la filà Granaders de Bocairent, una població amb unes filaes bastant peculiars. Es va estrenar en el mes de febrer de 2006 i en 2007 es va escoltar en l'Entrada Mora d'Alcoi. Va acompanyar a les dames de l'alférez moro de la filà Mudéjares.
"ANY D'ALFERIS" és una de les obres més aclamades d'Amando Blanquer Ponsoda. Com el compositor alcoyà estava lligat a la banda Primitiva d'Alcoi li va dedicar "Any d'alferis" a la filà Abencerrajes. La Primitiva era la banda oficial de la filà Abencerrajes en 1967, any en que es va estrenar la marxa mora amb l'esquadra de negres de l'alférez moro. Desde aleshores moltes filaes aprofiten "Any d'alferis" per a subratllar que tenen càrrec. Entre elles la filà Mudéjares en 2007. L'alférez moro José Jorge Pérez va prendre una encertada decisió musical.
"ALI GEABÀ-SPYROS" es va escriure en 1998 però la marxa mora no va sonar en Alcoi fins a l'any 2002, quatre anys desprès. I desde aleshores s'ha convertit en una famosa marxa mora de Vicente Pérez Esteban. Va servir com a compromís per a que Gea s'apuntara a la filà Tuaregs d'Albaida. El seu exòtic i impronunciable títol no va ser obstacle per a moltes esquadres de negres d'Alcoi decidiren desfilar amb "Ali Geabà-Spyros". La filà Mudéjares no és una excepció i aquesta marxa mora va sonar en l'esquadra dels merengues de l'alférez moro. Remarcable és que en 2007 "Ali Geabà-Spyros" ja s'havia fet famosa i s'escoltava molt en les Festes de Moros i Cristians, fins el punt de que començava a estar cremada. Un problema que la marxa mora de Vicente Pérez Esteban continua tenint hui en dia, ja que la seua fantàstica melodia ha arribat a aburrir a alguns festers.
"TITARÓS" va tancar l'Entrada Mora d'Alcoi 2007 i no és gens habitual açò ja que "Titarós" és una peça musical per a xirimites. Quique Orquín la va composar en 1997 per a colles de xirimiters i tabaleters i desde aquell any ha sonat de forma puntual per a ballets. En l'alferecia mora de la filà Mudéjares va marcar el pas d'un ballet que recreava la lluitra entre un exèrcit moro i altre cristià. El soroll de les espases es mesclava amb el dels platerets de "Titarós". És una obra molt interessant pels seus canvis repentins de ritme: Primer ràpida i de colp baixa la velocitat per a cap al final tornar a augmentar de ritme gràcies a la percussió.
"XAC" és una peça musical composada expressament per al ballet de Virginia Bolufer en 2008. Bene Ripoll fill va composar l'emotiva i festiva "Xac" seguint el fil conductor de la capitania mora de la filà Mudéjares. "Xac" no és una marxa mora coneguda però té una gran història darrere. Comença amb silenci i tranquilitat per a recrear la nit i desprès va augmentant la intensitat amb l'arribada dels animals nocturns del bosc. El ballet també acabava sent una trobada entre aus, fades i demés criatures del bosc. Era l'inici del conte de Yazid, qui va fugir al bosc desprès de l'assassinat de la seua mare.
"EL NEGRO SANSÓN" és una marxa mora molt antiga, ja que data de 1954. Per això hui en dia està un poc obsoleta i no s'escolta massa a les Festes de Moros i Cristians. La última volta que va sonar en Alcoi va ser en la capitania mora 2008 de la filà Mudéjares. A més a més "El negro Sansón" es va escoltar en una part del seguici secundària: La peregrinació en camell a la Meca. A pesar de que la marxa mora de José Picó Biosca està oblidada, "El negro Sansón" va tindre un fort reconeixement durant el segle XX. José Picó Biosca, contestà d'adopció, va gaudir de grans èxits en la seua carrera artística relacionada amb la música festera.
"HABIBI" és una relaxant i moruna marxa mora d'Alfredo Anduix Rodríguez, també de Cocentaina. El títol significa carinyo en àrab i al ser estrenada en 1989 va gaudir de gran popularitat als anys 90. Alfredo Anduix li va dedicar "Habibi" a la seua dona i desprès es va retirar del mon de la composició. Una marxa mora infravalorada per desgràcia en Alcoi però que la filà Mudéjares si va saber apreciar en 2008. Les dames de la favorita del capità moro van desfilar amb aquesta meravellosa marxa mora.
"CULIBRÍ" és l'estrena més important i destacada de la capitania mora 2008 de la filà Mudéjares. La marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana és màgica i a més a més té influències de les composicions que l'autor ha fet per al seu poble: Muro. Sense cap dubte "Culibrí" és la marxa mora perfecta per a que un capità moro tinga una desfilada triomfal. I així ho va viure Enrique Romà Llorca, reencarnant a Al-Azraq en 2008. Un càrrec tan elegant com la seua marxa mora. Però "Culibrí" no anava dedicada al capità moro, sinó al seu pare que s'apodava "Culibrí", com l'animal volador. La melodia és increïble i alterna trossos per a banda i per a colles de xirimiters. Tal volta la seua duració excessiva ha influït en que "Culibrí" no s'haja tornat a escoltar en Alcoi. 10 anys desprès continua sonant actual i esplendorosa. Per a més sorpresa, "Culibrí" forma part d'una suite musical en la que també s'integra "Mudayan", una marxa mora més curta inspirada en la partitura de "Culibrí". Mentre que "Mudayan" va sonar per a les favorites", "Culibrí" va ser una marxa mora exclusivament per al capità moro de la filà Mudéjares.
"FANTASIA MEDITERRÀNIA" és una obra musical d'estil oriental però de gran rapidesa. Antonio de la Asución la va composar imaginant-se un conte ambientat en el mar Mediterrani durant les batalles entre cristians i Berberiscos. Per això va guanyar un premi en Muro a l'any 2002, any de la composició d'aquesta fantasia musical. Va sonar per primera volta en Alcoi amb el ballet "Títeres del Rajastan" de la capitania mora 2008 de la filà Mudéjares. El boato contava les aventures de Yazid, un dels protagonistes de la idea conjunta "Cruïlla de cors".
"EL PRESIDENT" destaca com a marxa mora dins del repertori clàssic de la música festera. Miguel Picó Biosca tenia amics en la filà Manta Roja de Cocentaina i va decidir composar una marxa mora per al fester Rafael Todolí. El títol prové de que en 1971 era el president de la Junta de Festes de Sant Hipòlit. Al Festival de Música Festera d'Alcoi va guanyar el segon premi i mereixia el primer perquè molts anys desprès continua sent un referent de les marxes mores. "El president" va acompanyar a l'esquadra de negres del capità moro de la filà Mudéjares en 2008.
"MARTÍ XIMANÀ" sols ha sonat una volta en Alcoi i va ser amb la filà Mudéjares. Es tracta d'una bonica marxa mora del contestà Francisco Valor Llorens. Un compositor amb poca rellevància dins de la música festera de la filà Mudéjares, però molt important per a les Festes de Moros i Cristians. "Martí Ximanà" està dedicada a Martí Vañó, capità moro de la filà Moros Vells de Bocairent. Pocs mesos desprès de la seua estrena en gener de 2014 va acompanyar a l'esquadra d'enmig dels Palominos a l'Entrada Mora del 3 de maig de 2014. Una gran esquadra de negres, una gran marxa mora i un gran punt i final per a aquesta recopilació de les marxes mores de la filà Mudéjares.
Passat el seu any de capitania cristiana 2018, podem mostrar un complet repertori musical de les marxes cristianes que han sonat als càrrecs de la filà Navarros. Música bèl·lica i guerrera que descriu les característiques d'aquesta antiga filà alcoyana. Components històrics de la filà Navarros han ajudat a que el número de marxes cristianes dedicades a la filà siga notable. Fins hi tot han estrenat obres d'Amando Blanquer, i recentment de Francisco Valor. Passat i present de la música festera al servici de la filà Navarros.
"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" és la vibrant marxa cristiana amb la que la filà Navarros desfila a l'Entrada. Encara que realment la va estrenar l'alférez asturià de 1982, la filà Navarros s'ha apropiat de "L'ambaixador cristià" i actualment són indivisibles. Rafael Mullor Grau va guanyar el primer premi al Festival de Música Festera d'Alcoi gràcies a "L'ambaixador cristià". El títol sense cap dubte és un homenatge al personatge diplomàtic i a l'actor que protagonitza les Ambaixades del 24 d'abril. "L'ambaixador cristià" és la marxa predilecta de molts festers i possiblement la que més identifica a les Festes d'Alcoi.
"SALMO" és una marxa cristiana dedicada a Adrián Espí Valdés, conegut fester de la filà Navarros. Un home que va tindre un gran prestigi al mon fester durant dècades. Un dels seus grans orgulls és escriure l'enciclopèdia festera "Nostra Festa" i representar al capità cristià de la filà Navarros en 1976, any del sèptim centenari. Amando Blanquer Ponsoda ja havia escrit "Aleluya" i va tornar a donar-li una oportunitat a les marxes cristianes amb "Salmo", la segona de la història. La filà Navarros va estrenar "Salmo" en 1962, però també va acompanyar a l'alférez cristià 1989: Antonio Armiñana. "Salmo" recorda als càntics gregorians i la música sacra. De fet és difícil fer esquadra amb "Salmo" ja que és més música religiosa que música festera. Les amistats d'Adrián Espí han donat el seu fruït en el sentit de que "Salmo" no és la única obra que té dedicada. "Rodella i capità" també va sonar amb la filà Navarros en èpoques passades. Però és "Salmo" la marxa cristiana preferida d'Adrián Espí Valdés.
"APÒSTOL POETA" és una marxa cristiana de José Maria Ferrero Pastor. Mítica marxa cristiana que desde 1978 va marcar tendència a les Festes de Moros i Cristians. "Apòstol poeta" nombra a un poeta, Rafael el pregoner que es considerava un enamorat de les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent. En Alcoi va sonar amb la capitania cristiana de la filà Navarros en 1990, un boato marcat per la percussió, els timbals i les campanes del grup Zampazar.
"GLORIA" és la marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés que està dedicada a uns festers de Beneixama. El títol pot tindre moltes connotacions que l'autor deixa obertes: Nom de dona, símbol celestial, moment d'èxtasis i eufòria. "Gloria" va ser estrenada en 1993 i 10 anys desprès va sonar a l'alferecia cristiana de la filà Navarros. En concret a la part del boato del rei Sancho el fuerte. El ballet de Inma Cortés representava unes cortesanes que s'amagaven a l'interior d'uns gegants semblants al rei de Navarra que es va rebel·lar contra els Imesebelen.
"BATALLERS" és la marxa cristiana de Ramón García Soler que va servir de suport musical per a l'alférez cristià 2003. Santiago Llorca saludava junt al seu fill amb la bèl·lica melodia de "Batallers". El títol es deu a una filà d'Albaida, que en 1999 tenia la capitania cristiana. Els "Batallers" d'aquest poble van estrenar la seua marxa cristiana homònima. L'èxit va ser quasi immediat i és una de les composicions de Ramón García Soler que més han sonat al segle XII.
"LA MORISCA" és una melodia breu de la Suite de danses de Tylman Susato. Molt interpretada en boatos de les Festes de Moros i Cristians, sobretot pels grups de xirimiters. Data del segle XVI i en 2003 va acompanyar a la favorita de la filà Navarros, quasi al final de l'alferecia cristiana.
"TINO HERRERA" és una marxa cristiana que habitualment s'associa a la filà Cides d'Alcoi. Però la filà Navarros no va voler desperdiciar aquesta joia musical i l'esquadra de negres de l'alférez cristià 2003 va eixir amb "Tino Herrera". Curiosament aquesta obra d'Amando Blanquer també la va estrenar una esquadra de negres: La del capità cristià 1998 de la filà Cides. El compositor alcoyà li la va dedicar al fester Agustín Herrera "el Kasike" quan ja havia faltat.
"ÀGUILES I CADENES" és la marxa cristiana que Amando Blanquer va dedicar al capità cristià 2004 d'Alcoi. Aquest càrrec el va desempenyar Jorge Espí Matarredona, fill de l'anteriorment mencionat Adrián Espí. Amb els llaços que unien a fester i músic és normal que Amando Blanquer es deixara convèncer per a dedicar-li una marxa cristiana al jove capità de la filà Navarros. "Àguiles i cadenes" sona litúrgica i ceremonial, no és una marxa cristiana bèl·lica. Fins hi tot el títol és elegant i fa referència als símbols de la filà Navarros: Les cadenes de l'escut històric de Navarra i l'àguila com a l'animal principal de la capitania cristiana. "Àguiles i cadenes" correspon a l'etapa final de la vida d'Amando Blanquer. De fet es va estrenar en l'Entrada Cristiana de 2004, poc abans de la mort del compositor en l'any 2005.
"EL HONOR DE UN CABALLERO" va estar composada en 2002 per Miguel Àngel Más Mataix. L'autor va presentar la marxa cristiana a un concurs de música festara de Callossa d'En Sarrià. El públic va recolzar l'esforç del compositor de La Cañada i s'ha escoltat prou en les Festes de Moros i Cristians en filaes senyorials del bàndol cristià. Per exemple amb la filà Navarros a l'any 2004. "El honor de un caballero" va acompanyar a la favorita i les dames del capità cristià Jorge Espí Matarredona. L'ús de la percussió i els cristalls fan que la melodia de "El honor de un caballero" siga molt emotiva, encara que també té algunes parts grandioses que ens transporten a un Torneig Medieval, aquelles recordades "Justes de l'època".
"ARA OJATS" és una de les obres musicals més desconegudes de Moisés Olcina. Certament té una melodia prou estranya. "Ara Ojats" va desconcertar al públic en la seua estrena a l'any 2004. Però els seus moments de xirimites i percussió també van arrancar els aplaudiments de públic. Tot gràcies al ballet d'Ana Calvo, rebut amb entusiasme per la seua complexitat i espectacularitat. Representaven a un akelarre de bruixes fent els seus encanteris. Algunes de les sorgines estaven dominades pel minotaure i altres bruixes feien moviments eròtics i passionals. La bogeria del ballet de l'Akelarre acabava amb una carrossa on es feien pocions en un calder i una bruixa controlava a una esclava. "Ara Ojats" és l'expressió amb la que començaven els bans o noticies que els emissaris donaven a la població en segles passats.
"CABALLEROS DE NAVARRA" és una marxa cristiana que no podia faltar en la recopilació de música de la filà Navarros. Encara que l'obra de Ignacio Sánchez no està dedicada a la filà Navarros d'Alcoi, està clar que el títol guarda prou relació amb la representació històrica de la filà. La seua melodia és tan coneguda a la Comunitat Valenciana que sorprèn que siga una marxa cristiana de Múrcia. "Caballeros de Navarra" es va estrenar en 1995 a les Festes de Moros i Cristians de Caravaca de la Cruz. A la capitania cristiana de 2004 l'esquadra de negres va desfilar amb "L'ambaixador cristià", així que per no repetir l'esquadra oficial va desfilar amb la magnífica marxa cristiana "Caballeros de Navarra".
"ALS JOGLARS" va ser la marxa cristiana per a xirimites amb la que Inma Cortés va preparar el seu ballet de "Las Navas de Tolosa". La filà Navarros va tancar el boato de la capitania cristiana 2004 amb el teatre dansat de la famosa batalla de 1212. Al so de "Als joglars" de Joaquim Sanjuán Ferrero les ballarines portaven les cadenes que Sancho VII. De "Las Navas de Tolosa" prové la simbologia navarra de les cadenes. La filà Navarros d'Alcoi es va posar en contacte amb el músic d'Alacant per a que composara una marxa cristiana alegre. Per tant "Als joglars" es va estrenar amb la filà Navarros, encara que el títol no ho diga.
"BISCAÏNS D'ONIL" és la marxa cristiana elegida per l'esquadra d'enmig de la filà Navarros en 2011. Com el títol indica es va estrenar a les Festes d'Onil al 2001. Miguel Àngel Más Mataix ha aconseguit prou renom gràcies a aquesta marxa cristiana de la població de la Foia de Castalla. Encara que realment la versió més interpretada és la de la filà Cruzados d'Alcoi. Amb "Biscaïns d'Onil" versió 2007 van desfilar els Imesebelen en la llarga Entrada Cristiana d'Alcoi 2011. Els esquadrers portaven un trage blau com el de la guàrdia senegalesa de les tropes dels almohades a la batalla de "Las Navas de Tolosa".
"FIDEL RODELLA" és una de les obres creades per a la capitania cristiana 1998 de la filà Cides. Josep Lluís Valldecabres va composar molta música per a aquell memorable càrrec. Es va basar en melodies antigues d'influència medieval i renaixentista. La partitura de "Fidel Rodella" està extreta a partir de "Pastyme". És una cançó popular anglesa escrita pel rei Enric VIII. I si aquell llegendari rei li la va dedicar a Catalina d'Aragó, "Fidel Rodella" anava dedicada al rodella del capità Luis Moltó. A l'alferecia cristiana 2017 de la filà Navarros "Pastyme" va ser una de les primeres obres que es van escoltar. Però al ser interpretada per xirimites era la versió de Josep Lluís Valldecabres.
"SANTIAGO" és altra música d'inspiració medieval, en aquest cas de la compositora Loreena McKennitt. En realitat és música contemporània de 1992, però pareix que siga d'altra època. L'arranjament per a xirimites va traslladar al públic a un capítol de "Juego de tronos". Però en realitat estàvem en plena Entrada Cristiana 2017. "Santiago" va acompanyar a les dames de l'alférez cristià de la filà Navarros.
"BELLAGUARDA" és una peça musical per a xirimites de Ferran Ferrando. En 2004 el músic va dedicar "Bellaguarda" a la Colla de Tabals d'Altea. "Bellaguarda" és un barri de la població marítima i també el institut on es van formar la majoria de xirimiters d'Altea. En 2017 el ballet de Virginia Bolufer recreava la crema de les bruixes a la foguera al ritme de "Bellaguarda".
"ZAPHIRUS" és una impressionant marxa cristiana del compositor contestà Francisco Valor Llorens. Està dedicada a la favorita de l'alférez cristià 2007 de la filà Alcodianos. La inspiració per a la marxa cristiana va vindre desprès de que Francisco Valor contemplara els hipnotitzadors ulls blaus d'Anabel. Realment eren com safirs i d'ahí el títol en llatí "Zaphirus". La marxa cristiana va crear una gran expectació al 2007 per la importància que la filà Alcodianos li havia donat a la música. A més a més "Zaphirus" va ser la segona marxa cristiana en incorporar una coral a la melodia. Tan sols dos anys desprès de l'experiment de "Tempora Belli" Francisco Valor es va arriscar a composar una marxa cristiana amb veus blanques. El resultat va agradar i "Zaphirus" es considera una innovació de la música festera i va obrir el camí per a que més compositors afegiren parts cantades a les marxes cristianes. 10 anys desprès la favorita de l'alférez cristià de la filà Navarros va tornar a eixir amb "Zaphirus". Carolina Méndez i la seua filla van desfilar triomfants amb "Zaphirus" a l'Entrada Cristiana 2017 d'Alcoi.
"TERRES DE LLEGENDA" és també una marxa cristiana de Francisco Valor Llorens. Forma part de les obres composades per al boato de la capitania cristiana d'Alcoi 2012. Una idea de la filà Cides que seguia el fil argumental de la llegenda del Cid Rodrigo Díaz de Vivar. En 2017 "Terres de llegenda" va marcar el pas de les exploradores eqüestres i el segon ballet de Virginia Bolufer, amb la interacció de varies aus de cetreria.
"PAVANA" és altra part de la "Suite de danses" de Tylman Susato. En aquesta ocasió la melodia és menys festiva que "La morisca" i té un caràcter més senyorial. Per això en 2017 va ser el suport dels cavallers de l'alférez cristià de la filà Navarros. Gregorio Casasempere va fer un arranjament per a que la música s'adaptara a les Festes d'Alcoi i no sonara tant al Renaixement.
"SANTOS POETAS Y GUERREROS" és una marxa cristiana que transmet sobrietat. Aquesta era la intenció del músic contestà Enrique Igual Blasco. És un poema musical que relata una narració èpica del Romancer Espanyol. És a dir històries de conquestes, guerrers heroics i donzelles enamorades. Una original marxa cristiana amb diferents apartats molt diferenciat. Fins hi tot per a ambientar l'argument en les nostres comarques es reconeix un fragment de la cançó popular "Serra de Mariola". El títol de la peça fa referència, a més de als personatges i situacions, als tres aspectes o elements bàsics implícits en la nostra festa: "Santos" pel religiós, "Poetas" per l'artístic i "Guerreros" pels festers. Encara que es va composar en 2001 no es va poder escoltar a les Festes d'Alcoi fins el 2017. I tot gràcies a la il·lusió de Gabriel Barrachina per ser l'alférez cristià de la filà Navarros. Abans de la carrossa de l'alférez cristià anaven els seus alumnes cantant el típic càntic a San Fermín que es canta a Pamplona.
"ULTREIA" va ser una estrena musical de l'Entrada Cristiana 2017. Els esquadrers de la filà Navarros van contactar amb el prestigiós percussionista Francisco Valor per a que els composara una marxa cristiana. Així va nàixer "Ultreia", que significa "Segueix avant". Es tracta d'una expressió dels peregrins del Camí de Santiago. En els peregrins es basava la música i indumentària de l'esquadra de l'alférez cristià 2017. A part de trossos de cançons de Galicia i Compostela, "Ultreia" també inclou una melodia que recorda a "L'ambaixador cristià", marxa cristiana més identificativa de la filà Navarros d'Alcoi.
"MUSSA" és una senzilla peça musical de Marcos Verdú. Un xirimiter que està començant a dedicar-se a la música. Una de les seues primeres obres va ser "Mussa", estrenada en 2012 per la Colla Mal Passet de Cocentaina, a la que pertany Marcos Verdú. "Mussa" va dedicada a la mussa de l'autor i tot el protagonisme de la melodia la tenen les xirimites. Així començava el boato del capità cristià 2018 de la filà Navarros. A la part més tribal del boato també es va escoltar antiga música medieval, les campanes del grup Zampazar, música folklòrica de Navarra i "Sorginak" una estrena d'Àngel Lluís Ferrando per al ballet de l'Akelarre.
"SEDUÏTS PER LA CORT" és una obra del director de la banda Primitiva d'Alcoi: Àngel Lluís Ferrando. L'altre ballet de la capitania cristiana 2018 de la filà Navarros ballava amb "Seduïts per la cort" i com diu el títol les cortesanes van seduir al públic amb els seus instruments de percussió. Un ballet molt fi que trencava amb tot lo vist anteriorment al boato. "Seduïts per la cort" es va estrenar en altre ballet elegant de les Festes d'Alcoi: A la capitania cristiana 2008 de la filà Alcodianos. És curiós que fa 10 anys "Seduïts per la cort" passara desapercebuda entre les marxes cristianes de "Cruïlla de cors" i aquest any la filà Navarros l'haja recuperat mentre altres obres d'aquell càrrec polèmic hagen quedat en l'oblit.
"ELIONOR" és una marxa cristiana que en 2008 Miguel Àngel Más Mataix li va dedicar a la seua filla Elvira. Al seu naixement l'autor li va fer aquest regal, coincidint amb el 700 aniversari de la conquesta de València per part de Jaume I. Elionor va ser la primera dona del monarca de la Corona d'Aragó i per això el nom de la marxa cristiana. Encara que "Elionor" s'havia d'estrenar al 9 d'octubre, no va sonar al carrer fins 5 anys desprès. I en aquest 2018 la favorita de la filà Navarros va elegir "Elionor" per a fer la seua Entrada el dia 22 d'abril. 10 anys desprès de la seua composició, la marxa cristiana de Miguel Àngel Más Mataix per fi ha sonat a Alcoi.
"PACO JOVER" és una marxa cristiana de Ramón García Soler. Està dedicada a Francisco Jover l'àguila, capità cristià de la filà Tomasines en 1977. Però la marxa cristiana era un regal pòstum que es va estrenar en la capitania cristiana 2005, amb l'esquadra de negres tomasina. Amb la filà Navarros "Paco jover" ha sonat en aquesta capitania cristiana de 2018 amb els cavallers i les dames, tots en una mateixa carrossa amb protagonisme de les dones.
"ALELUYA" és una de les marxes cristianes més importants de la història de les Festes. Principalment perquè va ser la primera de totes, però també per la seua qualitat indiscutible. Amando Blanquer Ponsoda es va convertir en l'inventor d'un subgènere dins de la música festera. Als anys 50 els festers alcoyans ja notaven una falta de música pròpia. Desde 1907 els moros podien desfilar amb marxes mores mentre que els cristians continuaven utilitzant pasdobles dianers i obres de música militars sense cap referència medieval. Amando Blanquer va composar una obra ambientada en les esglésies, com una peça musical religiosa però amb un marcat ritme de desfilada. Aquella necessitat dels cristians es va fer realitat en la plujosa Entrada Cristiana de 1958. La Banda Primitiva d'Alcoi va estrenar "Aleluya" per a l'esquadra de negres de la filà Vascos, en el seu any d'alferecia cristiana. Segons Amando Blanquer "Aleluya" reflexa dinamisme, solemnitat, llum i alegria però és veritat que amb el pas del temps "Aleluya" s'ha convertit en una marxa cristiana més per a càrrec que per a la baixada d'una esquadra. Per això el últim capità cristià d'Alcoi, José Vicente Jornet va desfilar el 22 d'abril de 2018 amb la primera marxa cristiana. Arropat per la seua dona i tota la filà Navarros, el capità cristià ha quedat en la memòria dels alcoyans sobre la seua carrossa amb cascada i arbre floral inclòs.
"BELTZAK" és la marxa cristiana més recent de Francisco Valor Llorens. L'ha composat aquest mateix 2018 per a l'esquadra de negres de la filà Navarros. Com es va estrenar fa un mes encara tenim recent la melodia de "Beltzak" i l'ús de trompes alpines que té en determinats moments. La capitania cristiana de la filà Navarros es va tancar amb aquesta marxa cristiana, que significa "Negres" en euskera. La inspiració de la música no està basada en els peregrins com en "Ultreia", sinó en el momotxorro. És un personatge d'origen navarro que té banyes de bous, sang i pells d'ovella. Amb "Beltzak" tanquem l'actual repertori musical de la filà Navarros.
Al poble de Muro ja ressonen ecos de Festa plena. La música festera envaeix els carrers per a celebrar un any més de Festes de Moros i Cristians. Celebració al mes de maig per la patrona la Mare de Déu dels Desamparats. Les filaes de Muro identifiquen totalment als habitants d'aquesta població del Comtat. A part dels capitans i abanderats i els ballets, són els festers anònims els que donen vida a Muro amb la seua alegria desmesurada i els trages de les 12 filaes. Dissenys replets de bellesa i cromatisme com es pot veure a continuació:
Filà Maseros. Fundada en 1918.
Filà Templaris. Fundada en 2008.
Filà Arquers. Fundada en 1973.
Filà Contrabandistes. Fundada en 1879.
Filà Pirates. Fundada en 1956.
Filà Mare de Déu. Fundada en 1901.
Filà Verds. Fundada en 1933.
Filà Llana. Fundada en 1877.
Filà Moros del Rif. Fundada en 1978.
Filà Tariks. Fundada en 1943.
Filà Marroks. Fundada en 1907.
Filà Realistes. Fundada en 1923.
Gràcies a Kiko Templario de Muro per les fotografies del bàndol moro i cristià. Altres noms propis són els 4 càrrecs festers d'aquestes Festes 2018: Carlos Pla (capità moro de la filà Verds), Marcos Olcina (capità cristià de la filà Maseros), Aitor Bosch (abanderat moro de la filà Tariks) i José Ferrer (abanderat cristià de la filà Contrabandistes).
Carla Coloma va ser l'Angelet 2018 que va proclamar l'arribada de les Festes el passat diumenge 8 d'abril. Però els dies grans seran el proper cap de setmana. Demà 11 de maig serà "La Vespra" amb el cant de l'Himne de Festes. El dissabte 12 de maig es farà la Diana, la Baixà de la Mare de Déu i l'Entrada Cristiana a les 17:30. El diumenge 13 de maig es celebrarà l'Ofrena floral, la Missa Major, l'Entrada Mora a les 17:00 i al finalitzar l'acte la Processó. El dilluns 14 de maig serà el dia els Trons amb totes les Ambaixades que es fan a Muro. Per últim el diumenge 21 de maig acabaran les Festes de Muro amb la Pujà de la Mare de Déu dels Desamparats.
Les Festes de Sant Jordi 2018 han acabat i el balanç és gratament positiu. Càrrecs per al record, nous progressos en la igualtat de la dona, major participació en les Entrades i l'Alardo, clima adequat i un creixement en el número de visitants. L'inici el va posar la jornada del dia els músics, el 21 d'abril. Balls folklòrics de Navarra i la festa del pasdoble van donar pas a la interpretació de l'Himne de Festes. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, la mediàtica Mónica Oltra, va presidir la tribuna d'autoritats al costat del Sant Jordiet 2018. Bene Ripoll anticipava els dies grans cantant la lletra de "Nostra Festa", al mateix temps que dirigia a les bandes. L'amenaçadora borrasca de Càdiz es va estancar i no va afectar a la Trilogia. Desprès de la interpretació de l'Himne de Gonzalo Barrachina es va disparar un dels millors Castells de focs artificials que s'han vist als últims anys.
Aquest any han tornat a ser noticia les membres femenines que ja tenen tots els drets a algunes filaes. Tania Aznar ha sigut la primera gloriera de la història. De nou la filà Xanos va tindre Diana femenina però tots els ulls es van centrar en les maseres. En l'any del 175 aniversari de la filà Maseros per fi van ser les dones d'aquesta filà de l'horta les que van arrancar la Diana. Al so del pasdoble "València" les maseres van arrancar els aplaudiments d'una enfervorida Plaça d'Espanya. Les components són: Marina Moltó, Rosa Moltó, Bàrbara Lledó, Mara Palacios, Mariola Lledó, Rosa Abad, Sara García, Sonia Payà, Isabel Lledó, Cristina Francés i Maria Amparo Palacios. La filà Alcodianos també va tindre esquadra femenina a la Diana, encara que van passar més desapercebudes al arrancar al segon tram, l'Avinguda País Valencià.
Les dos Entrades van ser espectaculars i multitudinàries. El repte de superar els boatos d'aquest any està difícil. Pròximament hi haurà al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ una amplia crònica dels 4 càrrecs festers, com tots els anys. 11700 persones van eixir a les Entrades d'aquest any, centenars més que l'any passat. De moment mostrem imatges sobre els capitans i alferes de les filaes Navarros, Tomasines, Verds, Magenta i les esquadres de negres.
La Segona Diana va avançar mitja hora el seu horari. El motiu de que començara a les 8:30 es que no es solapara amb els actes religiosos. Al desfilar xiquets i adults de les 28 filaes és una desfilada llarga al ritme de pasdobles sentats. La filà Ligeros va sorprendre amb una seriosa esquadra femenina. Segurament una de les filaes que en un futur proper tenen esquadra en l'Entrada Mora. Ànims a les dones de la filà Ligeros!
Juanjo Valls Fuster va estrenar el seu trage de Sant Jordiet el dia 23 d'abril. La festivitat del patró va estar acompanyada d'un festiu ambient al carrer. La Processó de la Relíquia va estar marcada per el recordatori dels 30 anys desde que es va institucionalitzar el moment de llançar-li clavells al Sant Jordiet. Per això la filà Benimerines va repartir milers de clavells rojos i blancs per tot el carrer Sant Llorenç. Quan Juanjo Valls va passar per allí tot el públic li va fer un mantell de flors al seu pas. L'aroma d'aquest tapis per al Sant Jordiet fa tan especial aquesta curta Processó.
El Sant Jordiet 2018 pertany a la filà Mudéjares i per això alguns detalls del bàndol moro es van veure al seu trage romà. Juan Climent li va dissenyar un trage senzill i clàssic a Juanjo Valls. El calçat era marró i com marca la tradició eren sandàlies. La falda era blanca i li deixava tot el protagonisme a les tires marrons i la corassa. Aquesta corassa va centrar totes les mirades. Sobretot per l'escut redó de la filà Mudéjares que tenia al centre, damunt del metall daurat. Els casc tenia un raspall de tons clars a conjunt amb la resta del trage. La capa blanca amb la creu roja de Sant Jordi estava subjectada per davant gràcies a un artístic detall amb la creu templària.
La Diana Vespertina del Cavallet va estrenar caràcter mixte gràcies a la filà Realistes. L'alegre desfilada de les antigues filaes de cavalleria va resultar encara més simpàtica en aquest 2018. Baix un sol radiant, a les 6 de la vesprada van arrancar a la font Redona les filaes Realistes i Berberiscos. Les dones de la filà Realistes van compartir formació amb els homes, demostrant que aquesta filà mora és una de les més compromeses en la normalització de les esquadres amb dones. Un progrés que no va seguir la filà Berberiscos, amb una tradicional esquadra masculina amb els cavallets marrons i grisos. La música desenfada de la Diana Vespertina van ser els pasdobles "L'Aranya" i "El petit Souet".
El dia els Trons es va celebrar en el tradicional 24 d'abril, encara que fora dimarts laborable. L'augment de kilos de pólvora va fer vibrar a tot Alcoi en un matí i vesprada ple de soroll i teatre. En quant a les Ambaixades Ricard Sanz va emocionar als espectadors amb la seua pregària del cristià. L'ambaixador moro Juan Javier Gisbert va complir el seu paper a pesar dels problemes amb els altaveus i un cavall inquiet. No va haver imprevists en l'Estafeta i els dos genets van pujar per Sant Nicolau amb el cavall galopant veloçment.
La última volta que el Sant Jordi el Xicotet va passejar pels carrers del centre va ser en l'alegre acte de l'Acompanyament del Sant Jordi fins el seu temple. Festers de la filà Mudéjares van traslladar l'escultura de José Rabasa. Els càrrecs festers van fer el recorregut a peu, desprès d'un agotador Alardo disparant i una lluita d'espases cos a cos. Juanjo Valls va estar protegit en tot moment pels seus pares: Juan José Valls i Sandra Fuster. També el seu iaio, veterà dels Palominos, es trobava visiblement orgullós i emocionat pel seu net.
És de justícia nombrar als capitans i alferes que han contribuït a que el 2018 passe a la història de Nostra Festa com un dels anys més luxosos i complets. José Vicente Jornet, José Luis Calvo, Jorge Vaquer i Santi Carbonell han agradat moltíssim, tant per la carrossa, la música i els trages. Els espectaculars boatos són el resultat del treball i esforç de les filaes Navarros, Tomasines, Verds i Magenta. Sense oblidar les dos esquadres d'enmig de les filaes Asturianos i Berberiscos. Molt prompte es publicaran els Rankings d'Esquadres de negres. Tant de l'edició 2017 com de 2018, que ja es pot votar. A la part dreta de la pàgina principal del blog apareix la pregunta "Quina ha sigut la millor esquadra de negres de les Festes d'Alcoi 2018?" amb les 6 respostes.
La cloenda de la brillant Trilogia Festera 2018 la va posar el Sant Jordiet llançant fletxes desde el Castell de Festes. L'Aparició de Sant Jordi va ser puntual i Juanjo Valls va disfrutar d'eixe privilegi que tan sols té un xiquet anualment: Pujar al cavall blanc i tirar fletxes mentre sona l'Himne de Festes. Sols resta esperar fins el mes de maig de 2019, quan es renove el miracle dels moros i cristians d'Alcoi.
