HISTÒRIA DEL BANDO REIAL D'ALCOI

El Bando Reial és una espècie d'anunci que està pensat per als xiquets i xiquetes. Un monòleg dirigit també als adults amb bons desitjos i alguna reflexió per a ser millors persones. La figura de l'Emissari Reial ha calat com a ambaixador de Melchor, Gaspar i Baltasar. És ell qui avisa de la proximitat de Ses Majestats i fins hi tot li roba protagonisme a "La Burreta". El Bando Reial es va declamar per primera volta al migdia del 5 de gener de 1923, i per tant anem a celebrar el Centenari d'aquesta tradició de l'Epifania. Vicente Pérez Bosch, conegut com "Pintoreti" va representar el paper els primers anys, passant-se a celebrar en la vesprada del 4 de gener. El Bando Reial és un acte posterior a la Cavalcada (1885) i les Pastoretes (1889). El primer Bando Reial està datat en 1923 i va ser escrit per Enrique Abad Vilaplana. L'autor era un sacerdot del Temple de Sant Jordi a qui li agradava la poesia. Ja el primer Bando Reial va marcar un camí a seguir a la resta, amb un estil pompós i ceremonial que encara s'utilitza hui en dia. Enrique Abad va escriure més poemes per a l'acte de 1925, 1927 i 1929. El Panerot era l'entitat que organitzava la Cavalcada de Reis Mags, junt a alguna filà cristiana. Va ser la filà Gusmans la que va organitzar el Bando Reial de 1924, incloent per primera volta les tradicionals burretes amb bústies. L'Emissari Reial sempre ha sigut un home relacionat en el món artístic. És l'encarregat de declamar de forma teatral i solemne l'arribada dels Reis Mags. Primer desfilava cada 4 de gener a cavall i  així va ser fins als anys 70. Desprès va passar a ocupar una plataforma amb pal·lio i adornat. Actualment desfila en carrosses boniques i adaptades amb equips de so i tècniques de il·luminació avançades. La carrossa està arrastrada per bous i té un púlpit, 3 corones i l'estrela de Betlem. Va ser creada per Alejandro Soler en 2005.

En 1931 es va recitar el Bando Reial per la ràdio local. Entre els actors que posaven en escena el Bando estaven el pintor Vicente Pérez i l'actor alcoyà Antonio Quereda. En 1933 la filà Miqueros va organitzar el Bando Reial i el seu conserge, Paco Iborra, va escriure el Bando Reial en valencià. En 1935 va ser la filà Marrakesch l'encarregada de la Cavalcada de Reis Mags i li va encarregar el Bando Reial a Rafael Coloma. Queredoff va ser molt important als anys 30 pel seu paper d'Emissari Reial. L'enviat dels Reis Mags no va poder acudir a Alcoi en 1937, 1938 i 1939 degut a la Guerra Civil Espanyola. En aquells bèl·lics i tristos anys es va organitzar el dia del xiquets per a recaptar joguets amb intenció benèfica. La pobresa era tan gran en 1939 que ni es van poder recollir ajudes solidàries per als més necessitats. 

En 1940 el Bando Reial va renàixer amb força, animat pel règim dictatorial. Al text hi havia moltes al·lusions a Francisco Franco com a salvador de la pàtria espanyola. Unes frases que a dia de hui ens repugnen i sonen desagradables al veure com s'enaltia el feixisme públicament. Però estava clar que a la postguerra no podia haver llibertat d'expressió. Els texts en castellà de Rafael Coloma Payà als anys 40 animaven als xiquets a ser antisocialistes, bravos espanyols, respectuosos amb els pares i bones persones. Als anys 50 destaquen Adrián Miró, Antonio Candela, Jordi Valor i Joan Valls com a autors del Bando Reial. Als anys 60 Adrián Espí Valdés pren la sorprenent decisió d'escriure els seus Bandos Reials en valencià. A pesar de les pressions, ell mateix també s'oferia a declamar el seu propi text. El Bando Reial de 1968 va ser el més curt de la història, en veu de Fernando Mira. Destacat va ser el paper de Salomón Sanjuan com a Emissari Reial i també Floreal Moltó. 

L'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags va organitzar la seua primera Cavalcada en 1970. El president va ser Jorge Trelis, recolzat per l'Ajuntament d'Alcoi. En 1974 es van instaurar els premis dels Reis Mags, entre els que s'incluïa el concurs a millor Bando Reial. Els guanyadors van ser Joan Valls (1974 i 1979), Armando Santacreu (1975 a 1978 i 1981), Adrián Espí (1980 i 1982) i Paco Aznar en 1983. En 1984 l'Ajuntament va recuperar el control de la Cavalcada, desprès de discrepàncies i una crisi interna en l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags. Als anys 80 van ser molt aplaudides les interpretacions magistrals de Rafael Ramis i José Antonio Bravo com a Emissaris Reials i la gent seguia el text en valencià gràcies a que es repartia en paper a peu de carrer. Els versos de 1984 eren més propers als alcoyans, més directes i a favor de la pau, criticant els joguets bèl·lics com pistoles i coets. A més a més el text del Bando Reial es publicava al "periòdic Ciudad". 

En 1985, amb motiu del Centenari de la Cavalcada més antiga d’Espanya, es van estrenar nous trages i carrossa. Jordi Botella va escriure i declamar el seu propi Bando Reial en una nit amb mal oratge. En aquells anys els escriptors del text ja estaven vinculats a la comunicació i alguns fins hi tot van desenvolupar les 2 tasques: Redactar i interpretar la notícia. L'estructura actual de l'acte del Bando Reial, amb el grup del poble, va començar en 1993. Va ser una iniciativa del grup de danses Carrascal, ja que volia incloure els seus balls típics en un acte massa militar. Així que es van suprimir els soldats i romans per a donar-li un caràcter més costumbrista a la desfilada. La música ja no era de cornetes i tambors, sinó de pastorets i pastoretes cantant nadaletes alcoyanes. El folklore local es va revitalitzar encara més quan els personatges del "Betlem de Tirisiti" van aparèixer al Bando Reial en 1996.    

A partir dels anys 90 ja es van anar alternant els autors del Bando Reial, sent un periodista o escriptor diferent cada any. Esther Vizcarra, Ramón Climent, Ximo Llorens, Isabel Clara Simó, Silvestre Vilaplana, Javier Llopis o Luis Peidro eren dels més coneguts. Dones com Ana Maria García, Xesca Llòria o Maribel Vicedo van escriure el Bando Reial, ja a partir de 2012. En 2017 es celebrava l'any Joan Valls i es va recuperar un text inèdit dels anys 60 com a homenatge pòstum al poeta. Curiosament, la pluja ha aparegut més voltes al Bando Reial que a la Cavalcada del 5 de gener. És el cas de 1956, de 1965 fins hi tot amb neu, 1977, 1985, 1990 i 1997. Ja al segle XXI els xiquets i xiquetes han seguit esperant a les burretes amb paraigües als anys 2002, 2009, 2010 i 2014.

Mireia Pascual Mollà va redactar el Bando Reial 2020, l'últim abans de la pandèmia. En el restrictiu 2021 es va enviar el Bando a través de Youtube i la Radio, ja que la tercera ola del Coronavirus no va permetre desenvolupar els actes al carrer. Tampoc es va poder escoltar la peça musical que anuncia a l'Emissari Reial: "Crida i clam" de Gregorio Casasempere Gisbert. En 2022 va tornar la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi amb mascaretes i mesures de seguretat. Va haver aglomeracions per a tirar la carta a la burreta i el Bando Reial estava escrit per Mercé Climent. Per al 2023 està previst que Pep Sellés li pose veu al Bando Reial de la periodista Lucía Gadea. Prèviament farà el seu Pregó el Tio Piam, a les 6 de la vesprada del 4 de gener. L'Emissari Reial s'ha fet tan popular que els alcoyans i alcoyanes esperen amb il·lusió i nerviosisme les seues paraules.

EMISSARIS REIALS DELS ÚLTIMS 50 ANYS:

-1973: Adrián Espí Valdés.

-1974: Salomón Sanjuán Candela.

-1975: Floreal Moltó Soler.

-1976: Paco Aznar Sánchez.

-1977: Rafael Insa Satorre.

-1978: Mario Candela Llopis.

-1979: Francisco Marín Quiles.

-1980: Luis Manuel Serrano Pascual.

-1981: Miquel Martí Gandia.

-1982: Rafael Ramis Valls.

-1983: José Antonio Bravo Martínez.

-1984: José Jorge Sempere Carbonell.

-1985: Enrique Mataix Ruíz.

-1986: Adrián Espí Valdés.

-1987: Francesc Jordi Pérez Durà.

-1988: Jorge Barrachina Ibàñez.

-1989: Adolfo Seguí Olcina.

-1990: Mario Candela Rodes.

-1991: Vicente Cortés López.

-1992: Tomàs Gisbert Ferre.

-1993: Paco Gonzàlez Buades.

-1994: Juli Cantó Reig.

-1995: Pep Cortés Escoda.

-1996: Miguel Vilaplanya Penya.

-1997: Josep Albert Mestre Moltó.

-1998: Manel Rodríguez Castelló.

-1999: Jordi Raül Verdú Pons.

-2000: Josep Pérez Tomàs.

-2001: Alfonso Jordà Carbonell.

-2002: Jesús Giner Pellicer.

-2003: Àngel Pérez Cantó.

-2004: Manuel Candela Jiménez.

-2005: Enrique Soler Ribelles.

-2006: Camilo Candela Reig.

-2007: Juan Jordà Raduán.

-2008: José Pardo Zamora.

-2009: Jordi Ponsoda Nadal.

-2010: José Calabuig Castelló.

-2011: Ismael Gisbert Doménech.

-2012: José Domingo Sempere Vicedo.

-2013: Ferran Mengual López.

-2014: Josep Sastre Sempere.

-2015: Juli Mira Moyà.

-2016: Vicent Agudo Esteve.

-2017: Lluís Vidal Pérez.

-2018: Juan Javier Gisbert Cortés.

-2019: Ferran Cano Gimeno.

-2020: Ricard Sanz Pérez.

-2021: Juli Cantó Reig.

-2022: Rubén Cervera García.

-2023: Pep Sellés Moyà.

CARTELL CAVALCADA ALCOI 2023

Rebeca Jover va ser l'artista guardonada amb el primer premi al Concurs de Cartells per a la CXXXVIII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Una obra original per a 2023 i amb un toc antic que contrasta amb l'estil modern que solen tindre els Cartells de la Cavalcada de Melchor, Gaspar i Baltasar. A pesar de ser una obra sense espais buits no deixa de ser una idea senzilla que ha agradat a la societat alcoyana. Tots sabem que en la infància feia molta il·lusió que el teu nom estaguera escrit en algun regal. Com hi ha noms de molts xiquets i xiquetes als paquets marrons del Cartell, l'autora pretenia que s'identifiquen amb els seus regals i siga un joc on buscar el seu nom. Els braços i mans dels Patges són icònics i per això també apareixen a l'obra de Rebeca Jover. Aquesta jove, va nàixer a Alcoi en març de 1995 i és una artista i il·lustradora especialitzada en sector fashion, luxury & inspirational. Les figures, la feminitat i la moda formen part dels seus pilars fonamentals i actualment treballa en el seu propi estudi difonent bona part del seu treball a través de les xarxes socials. Al concurs es van presentar un total de 34 propostes dins del termini establert, de les quals 12 van ser eliminades en una primera ronda de votacions i altres 17 van ser descartades en les dues següents. Finalment, el jurat professional va triar a cinc finalistes i els va valorar atenent criteris com la tècnica utilitzada, els colors emprats, la composició simètrica matemàtica, la tipografia, l'originalitat o la presentació, entre altres.  Per unanimitat, el Cartell presentat per Rebeca Jover Fernández: "La màgia de trobar-nos", va aconseguir el premi únic de 1.200 euros.

Rebeca Jover es va mostrar molt emocionada en la presentació pública del seu Cartell. Va ser la vesprada del 3 de desembre de 2022 a la façana de l'Ajuntament d'Alcoi. Va firmar l'obra en presència de l'alcalde Toni Francés i prou públic. A més a més les pastoretes infantils van ballar nadaletes tradicionals i "El fandango de Xixona" i es va encendre l'enllumenat especial de Nadal. Aquest any la novetat ha sigut el Betlem de figures planes que hi ha al parc de la Glorieta. Es tracta d'uns dibuixos recuperats del segle XX i que va crear l'artista alcoyà Luis Solbes Payà. A la pròpia Glorieta es va celebrar el Mercat de Nadal durant el pont de la Constitució. L'última dia en que les 40 tendetes van estar obertes va ser el dia 8 de desembre, festiu per la Inmaculada Concepció. Va haver contacontes, passeig en camell, tallers, photocall, ludoteca, jocs de taula i trencaclosques, productes típics i gastronòmics, artesans del fang, la llana i la fusta, zona de restauració, atraccions ecològiques, llits elàstics per a saltar, tir amb arc, minigolf i burretes.

La campanya del Tirisiti començarà per al públic general el divendres 23 de desembre i s'allargarà fins al 5 de gener de 2023. L'obra de titelles més emblemàtica d'Alcoi es farà un any més al Teatre Principal. La companyia teatral "La Dependent" ha fet un gran esforç per a presentar els papers de la licitació que s'han dut a terme per part del regidor de Cultura, Raül Llopis, qui també ha destacat que l'Ajuntament continuarà "treballant per veure altre model o fórmula i poder garantir el futur de la marca "Alcoi ciutat del Nadal". Aquest any la imatge promocional que ha escollit la regidoria de Turisme és del lector de cartes i un patge amb la burreta. Es tracta d'una fotografia del Campament Reial, un dels llocs més visitats el dia 5 de gener. Ja s'ha convertit en una tradició arrelada i quan la Penya Samarita va posar les entrades solidàries a la venta es van esgotar enseguida. És lògic perquè la Trilogia dels Reis Mags 2023 serà la primera desde 2020 que es celebra sense cap restricció sanitària.

L'Associació de Sant Jordi va participar durant el cap de setmana en la Trobada d'Igualada sobre tradicions relacionades amb Ses Majestats d'Orient. La delegació alcoyana va representar l'acte del Bando Reial amb el seu Emissari. És temps d'estar amb la família unida i tots davant la taula amb un Nadal per a disfrutar com abans de la pandèmia: Reunits sense mascaretes ni distància social. I davant de la incertesa d'aquesta dècada plena de guerres i estats d'alarma sols ens queda disfrutar de les "Nadaletes alcoyanes i valencianes" i cantar allò de "Esta nit és bona nit i venim a per les estrenes". I amb els preus del menjar tan elevats i la inflació ofegant a la gent no hi ha cançó més adequada que la de "Estes festes de Nadal les hem passades molt bé, ay Pep no teniem res, ay Pep ens han pujat el lloguer". Com va dir Lluís el Sifoner "Tot s'ho mengen els ricots a la salut dels pobrets". BON NADAL!

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ NAVARROS

Amb més de 150 anys d'història, la filà Navarros té una gran quantitat d'esquadres de negres que ha oferit a la ciutat d'Alcoi. Fent un repàs de la segona meitat del segle XX, la riquesa de la filà Navarros va quedar demostrada desde la capitania de 1950. L'esperit del nord, ancestral i tradicional es veu reflectit en les marxes cristianes d'aquestes esquadres de negres. La filà Navarros ha desfilat amb obres clàssiques com "L'ambaixador cristià", "Ix el cristià", "Tino Herrera" i també alguns pasdobles. Francisco Valor va composar les dos marxes cristianes de les esquadres de negres de 2017 i 2018: "Ultreia" i "Beltzak". La filà Navarros ha tingut càrrec en anys històrics i per això va tindre la primera esquadra de negres en desfilar pel nou recorregut en 1962, o la única esquadra d'un capità cristià que ha desfilat amb llum vespertina. Va ser en 1976, l'any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, quan les Festes de Sant Jordi van durar 5 dies al mes de maig. Però també van tindre esquadra de negres en 1990, any del XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi. Va ser la primera esquadra de negres que Jordi Sellés va dissenyar per a la filà Navarros, trencant amb la modalitat de faldes curtes que s'estilaven al bàndol cristià. Altra esquadra de negres molt innovadora va ser la de l'alferecia cristiana de 2003, d'un artista molt vinculat a la filà Navarros: Michel Abietar. Luis Solbes va dissenyar moltes esquadres de negres per a la filà Navarros, però la del Centenari de 1970 no va eixir al carrer com a protesta pel canvi de dates al calendari fester. En 2022 si van poder celebrar el 150 aniversari recuperant el disseny primitiu de la filà carlista.

Esquadra de negres del capità cristià 1950. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1961. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1962. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra commemorativa Centenari 1970. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1975. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità cristià 1976. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra trage antic 1977. Disseny de Fernando Cabrera.

Esquadra d'enmig cristiana 1983. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1989. Disseny pòstum de José Javier Pérez.

Esquadra de negres del capità cristià 1990. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig cristiana 1997. Disseny dels germans Sempere.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2003. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra de negres del capità cristià 2004. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig cristiana 2011. Disseny de Ignacio Trelis.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2017. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra de negres del capità cristià 2018. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra commemorativa del 150 aniversari 2022. Disseny de Michel Abietar.

Esquadra de blancs. Disseny de Luis Solbes.

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ VERDS

El germen de les esquadres de negres va nàixer a la dècada de 1910 i la filà Verds va ser una de les pioneres. A 1916 ja hi havia antecedents d'esquadres d'indis, però el nom oficial d'esquadres de negres va aparèixer en 1917. La filà Verds tenia la capitania mora i a partir d'aquell any totes les filaes van traure esquadres especials, fins hi tot en anys sense càrrec. La filà Verds ha mostrat amb orgull les seues innovacions a les esquadres de negres, sent una molt coneguda la de l'alferecia mora 1949 amb uns esclaus encadenats. Però el repàs d'esquadres de negres al blog comença en 1950, quan la filà Verds tenia la capitania mora i s'iniciava una relació professional amb Luis Solbes. El conegut pintor alcoyà va col·laborar amb la filà Verds en la majoria dels seus boatos i els esquadrers li tenien molta simpatia. Per això Luis Solbes ha dissenyat quasi totes les esquadres de negres de la filà Verds, aportant un estil propi que es basava en l'exotisme i el maquillatge tribal. Àfrica ha sigut l'eix sobre el que també han girat les esquadres de negres de la filà Verds al segle XXI, a excepció de 2004, 2017 i l'esquadra commemorativa del 150 aniversari. Però hi ha una esquadra de negres que destaca per damunt de totes, fins hi tot per damunt dels massais del Mig de 2010. Es tracta del disseny que Alejandro Soler va crear en 1990 i que va obrir les portes a una estètica recarregada de plomes, pells i metalls que va ser molt explotada. Va haver moltes esquadres de negres espectaculars i d'aquest patró als anys 90, tant a altres pobles com també a Alcoi. Un dels exemples és l'esquadra d'enmig de la filà Verds en 1996 que va desfilar amb una forta pluja. En l'apartat musical ha sonat "Moros Verdes" com a marxa mora de referència, però també clàssics d'Amando Blanquer com "Tarde de abril" o "Any d'alferis". Com a la filà Verds són molt tradicionals és lògic que les esquadres de negres hagen elegit marxes mores antigues com "El moro del Sinc", "JGI", "El kabila", "El president", "Moros y cristianos", Uzul el selmim" o "Un moro mudéjar". I és que la filà Verds sempre ha tingut cura de preservar el seu passat gloriós.

Esquadra de negres del capità moro 1950. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1962. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1963. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra commemorativa Centenari 1966. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1969. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1975. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1976. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig mora 1982. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1989. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1990. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig mora 1996. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2003. Disseny de Germán Aracil.

Esquadra de negres del capità moro 2004. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra d'enmig mora 2010. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra commemorativa del 150 aniversari 2016. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2017. Disseny de David Jordà.

Esquadra de negres del capità moro 2018. Disseny de Paco Gil.

Esquadra de blancs. Disseny de Fausto Soler.

Primera esquadra de negres del capità moro 1917. Disseny desconegut.