HISTÒRIA DEL BANDO REIAL D'ALCOI

El Bando Reial és una espècie d'anunci que està pensat per als xiquets i xiquetes. Un monòleg dirigit també als adults amb bons desitjos i alguna reflexió per a ser millors persones. La figura de l'Emissari Reial ha calat com a ambaixador de Melchor, Gaspar i Baltasar. És ell qui avisa de la proximitat de Ses Majestats i fins hi tot li roba protagonisme a "La Burreta". El Bando Reial es va declamar per primera volta al migdia del 5 de gener de 1923, i per tant anem a celebrar el Centenari d'aquesta tradició de l'Epifania. Vicente Pérez Bosch, conegut com "Pintoreti" va representar el paper els primers anys, passant-se a celebrar en la vesprada del 4 de gener. El Bando Reial és un acte posterior a la Cavalcada (1885) i les Pastoretes (1889). El primer Bando Reial està datat en 1923 i va ser escrit per Enrique Abad Vilaplana. L'autor era un sacerdot del Temple de Sant Jordi a qui li agradava la poesia. Ja el primer Bando Reial va marcar un camí a seguir a la resta, amb un estil pompós i ceremonial que encara s'utilitza hui en dia. Enrique Abad va escriure més poemes per a l'acte de 1925, 1927 i 1929. El Panerot era l'entitat que organitzava la Cavalcada de Reis Mags, junt a alguna filà cristiana. Va ser la filà Gusmans la que va organitzar el Bando Reial de 1924, incloent per primera volta les tradicionals burretes amb bústies. L'Emissari Reial sempre ha sigut un home relacionat en el món artístic. És l'encarregat de declamar de forma teatral i solemne l'arribada dels Reis Mags. Primer desfilava cada 4 de gener a cavall i  així va ser fins als anys 70. Desprès va passar a ocupar una plataforma amb pal·lio i adornat. Actualment desfila en carrosses boniques i adaptades amb equips de so i tècniques de il·luminació avançades. La carrossa està arrastrada per bous i té un púlpit, 3 corones i l'estrela de Betlem. Va ser creada per Alejandro Soler en 2005.

En 1931 es va recitar el Bando Reial per la ràdio local. Entre els actors que posaven en escena el Bando estaven el pintor Vicente Pérez i l'actor alcoyà Antonio Quereda. En 1933 la filà Miqueros va organitzar el Bando Reial i el seu conserge, Paco Iborra, va escriure el Bando Reial en valencià. En 1935 va ser la filà Marrakesch l'encarregada de la Cavalcada de Reis Mags i li va encarregar el Bando Reial a Rafael Coloma. Queredoff va ser molt important als anys 30 pel seu paper d'Emissari Reial. L'enviat dels Reis Mags no va poder acudir a Alcoi en 1937, 1938 i 1939 degut a la Guerra Civil Espanyola. En aquells bèl·lics i tristos anys es va organitzar el dia del xiquets per a recaptar joguets amb intenció benèfica. La pobresa era tan gran en 1939 que ni es van poder recollir ajudes solidàries per als més necessitats. 

En 1940 el Bando Reial va renàixer amb força, animat pel règim dictatorial. Al text hi havia moltes al·lusions a Francisco Franco com a salvador de la pàtria espanyola. Unes frases que a dia de hui ens repugnen i sonen desagradables al veure com s'enaltia el feixisme públicament. Però estava clar que a la postguerra no podia haver llibertat d'expressió. Els texts en castellà de Rafael Coloma Payà als anys 40 animaven als xiquets a ser antisocialistes, bravos espanyols, respectuosos amb els pares i bones persones. Als anys 50 destaquen Adrián Miró, Antonio Candela, Jordi Valor i Joan Valls com a autors del Bando Reial. Als anys 60 Adrián Espí Valdés pren la sorprenent decisió d'escriure els seus Bandos Reials en valencià. A pesar de les pressions, ell mateix també s'oferia a declamar el seu propi text. El Bando Reial de 1968 va ser el més curt de la història, en veu de Fernando Mira. Destacat va ser el paper de Salomón Sanjuan com a Emissari Reial i també Floreal Moltó. 

L'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags va organitzar la seua primera Cavalcada en 1970. El president va ser Jorge Trelis, recolzat per l'Ajuntament d'Alcoi. En 1974 es van instaurar els premis dels Reis Mags, entre els que s'incluïa el concurs a millor Bando Reial. Els guanyadors van ser Joan Valls (1974 i 1979), Armando Santacreu (1975 a 1978 i 1981), Adrián Espí (1980 i 1982) i Paco Aznar en 1983. En 1984 l'Ajuntament va recuperar el control de la Cavalcada, desprès de discrepàncies i una crisi interna en l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags. Als anys 80 van ser molt aplaudides les interpretacions magistrals de Rafael Ramis i José Antonio Bravo com a Emissaris Reials i la gent seguia el text en valencià gràcies a que es repartia en paper a peu de carrer. Els versos de 1984 eren més propers als alcoyans, més directes i a favor de la pau, criticant els joguets bèl·lics com pistoles i coets. A més a més el text del Bando Reial es publicava al "periòdic Ciudad". 

En 1985, amb motiu del Centenari de la Cavalcada més antiga d’Espanya, es van estrenar nous trages i carrossa. Jordi Botella va escriure i declamar el seu propi Bando Reial en una nit amb mal oratge. En aquells anys els escriptors del text ja estaven vinculats a la comunicació i alguns fins hi tot van desenvolupar les 2 tasques: Redactar i interpretar la notícia. L'estructura actual de l'acte del Bando Reial, amb el grup del poble, va començar en 1993. Va ser una iniciativa del grup de danses Carrascal, ja que volia incloure els seus balls típics en un acte massa militar. Així que es van suprimir els soldats i romans per a donar-li un caràcter més costumbrista a la desfilada. La música ja no era de cornetes i tambors, sinó de pastorets i pastoretes cantant nadaletes alcoyanes. El folklore local es va revitalitzar encara més quan els personatges del "Betlem de Tirisiti" van aparèixer al Bando Reial en 1996.    

A partir dels anys 90 ja es van anar alternant els autors del Bando Reial, sent un periodista o escriptor diferent cada any. Esther Vizcarra, Ramón Climent, Ximo Llorens, Isabel Clara Simó, Silvestre Vilaplana, Javier Llopis o Luis Peidro eren dels més coneguts. Dones com Ana Maria García, Xesca Llòria o Maribel Vicedo van escriure el Bando Reial, ja a partir de 2012. En 2017 es celebrava l'any Joan Valls i es va recuperar un text inèdit dels anys 60 com a homenatge pòstum al poeta. Curiosament, la pluja ha aparegut més voltes al Bando Reial que a la Cavalcada del 5 de gener. És el cas de 1956, de 1965 fins hi tot amb neu, 1977, 1985, 1990 i 1997. Ja al segle XXI els xiquets i xiquetes han seguit esperant a les burretes amb paraigües als anys 2002, 2009, 2010 i 2014.

Mireia Pascual Mollà va redactar el Bando Reial 2020, l'últim abans de la pandèmia. En el restrictiu 2021 es va enviar el Bando a través de Youtube i la Radio, ja que la tercera ola del Coronavirus no va permetre desenvolupar els actes al carrer. Tampoc es va poder escoltar la peça musical que anuncia a l'Emissari Reial: "Crida i clam" de Gregorio Casasempere Gisbert. En 2022 va tornar la Trilogia dels Reis Mags d'Alcoi amb mascaretes i mesures de seguretat. Va haver aglomeracions per a tirar la carta a la burreta i el Bando Reial estava escrit per Mercé Climent. Per al 2023 està previst que Pep Sellés li pose veu al Bando Reial de la periodista Lucía Gadea. Prèviament farà el seu Pregó el Tio Piam, a les 6 de la vesprada del 4 de gener. L'Emissari Reial s'ha fet tan popular que els alcoyans i alcoyanes esperen amb il·lusió i nerviosisme les seues paraules.

EMISSARIS REIALS DELS ÚLTIMS 50 ANYS:

-1973: Adrián Espí Valdés.

-1974: Salomón Sanjuán Candela.

-1975: Floreal Moltó Soler.

-1976: Paco Aznar Sánchez.

-1977: Rafael Insa Satorre.

-1978: Mario Candela Llopis.

-1979: Francisco Marín Quiles.

-1980: Luis Manuel Serrano Pascual.

-1981: Miquel Martí Gandia.

-1982: Rafael Ramis Valls.

-1983: José Antonio Bravo Martínez.

-1984: José Jorge Sempere Carbonell.

-1985: Enrique Mataix Ruíz.

-1986: Adrián Espí Valdés.

-1987: Francesc Jordi Pérez Durà.

-1988: Jorge Barrachina Ibàñez.

-1989: Adolfo Seguí Olcina.

-1990: Mario Candela Rodes.

-1991: Vicente Cortés López.

-1992: Tomàs Gisbert Ferre.

-1993: Paco Gonzàlez Buades.

-1994: Juli Cantó Reig.

-1995: Pep Cortés Escoda.

-1996: Miguel Vilaplanya Penya.

-1997: Josep Albert Mestre Moltó.

-1998: Manel Rodríguez Castelló.

-1999: Jordi Raül Verdú Pons.

-2000: Josep Pérez Tomàs.

-2001: Alfonso Jordà Carbonell.

-2002: Jesús Giner Pellicer.

-2003: Àngel Pérez Cantó.

-2004: Manuel Candela Jiménez.

-2005: Enrique Soler Ribelles.

-2006: Camilo Candela Reig.

-2007: Juan Jordà Raduán.

-2008: José Pardo Zamora.

-2009: Jordi Ponsoda Nadal.

-2010: José Calabuig Castelló.

-2011: Ismael Gisbert Doménech.

-2012: José Domingo Sempere Vicedo.

-2013: Ferran Mengual López.

-2014: Josep Sastre Sempere.

-2015: Juli Mira Moyà.

-2016: Vicent Agudo Esteve.

-2017: Lluís Vidal Pérez.

-2018: Juan Javier Gisbert Cortés.

-2019: Ferran Cano Gimeno.

-2020: Ricard Sanz Pérez.

-2021: Juli Cantó Reig.

-2022: Rubén Cervera García.

-2023: Pep Sellés Moyà.