EL CAFÉ LICOR ALCOYÀ

Josep Tormo Colomina va investigar la història del café licor, una beguda alcohòlica que va nàixer al segle XIX. Quan els venedors ambulants oferien café calent als treballadors de les fàbriques per els matins que començaven la jornada laboral (recordem que Alcoi va ser una de les ciutats més industrialitzades junt a Barcelona, de la revolució industrial del segle XIX, iniciada a la Gran Bretanya) Aquests venedors li posaven al café unes gotetes de licor per a donar-li sabor. Quan el café estava gelat la beguda agafava un altre sabor, apropiat per a l'hora de dinar i que ajudava a suportar les llargues jornades de treball per això el café licor estava mal vist, era una beguda vulgar per a la burgesia, ja que els obrers que la bebien eren del proletariat que el denominaven "eixut".
Degut al èxit va començar a vendre's en bodegues y tavernes que estaven als cellers i a les seus de les filaes, ja que esta beguda alcoyana es molt característica en les festes de moros i cristians no sols d'Alcoi.
Les primeres marques de café licor van ser Miñon (1890), El Torrero (1890), Conca (1898), Sou (1905) i Cerol (1910) i que es l'única que continua en actiu. En els anys 50' va començar a embotellar-se i industrialitzar-se (fins aquell moment la producció havia sigut artesanal) amb una graduació alcohòlica de 17º
El café licor no podia mesclar-se amb massa refrescs però va arribar la Coca Cola que li proporcionava un nou sabor que van denominar Plis Play mesclant café licor amb Coca Cola (esta clar que quan més café licor es posa el Plis Play està més carregat), inclús la empresa alcoyana Licores Sinc la va embotellar en 1983 i 1991.
I en Cocentaina durant els mesos d'estiu (curiosament quan allí celebren les seues festes majors) van inventar la Mentira que consisteix en mesclar café licor amb "agualimón".
En aquest 2010 sols queden dos fàbriques de café licor:
-Licores Sinc, propietari de Cerol, Sancho i Olcina encara que les més populars són les dos primeres.
-Licores de Mariola propietat de Rafael Pastor Blanes que produeix Un colpet de Pastor.

SAINETS FESTERS ALCOYANS

Una proyección importante de la Fiesta es el teatro de corte popular, ya presente desde sus orígenes. La primera representación documentada data de 1741 en la que una doncella narraba al público la fantástica historia de cómo la generosa ayuda de San Jorge la había salvado de un terrible dragón. El dragón aparecía en escena como un fantástico monstruo: la Cucafea.

Hay que esperar cien años para que aparezca un teatro popular ambientado en las Fiestas de Moros y Cristianos. Los primeros sainetes conocidos datan de 1845,"La nit que venen els músics" y "Mentres passa el dia", atribuídas a Juan Bautista Llorens. En 1860 y de este mismo autor se representa en el teatro Calderón "Tono i Tona o la festa de Sen Chordi", y dieciséis años más tarde "Firam Firam".

El género decae y hasta mediados del presente siglo hay un gran paréntesis. 1944 es el año del resurgimiento en que se representan varias estampas festeras alcoyanas como "Camí de la plaça" de Gonzalo Cantó, "Una costumbre popular alcoyana" de José Llorca y "El pregó del Tio Graella" de Rafael Coloma. Con la llegada de los escritores Armando Santacreu, Joan Valls y Ramón Climent el género satírico renace con toda su excelencia a partir de los años 60 y 70. En 1963 nació el Concurso de Sainetes Festeros con la representación de "El primer tro", sainete que Joan Valls escribió en valenciano el año 1962.

En Abril son muy esperadas las representaciones de los sainetes festeros que plasman, con una jocosa pincelada, el ambiente de la gente que vive y sueña con las Fiestas.



SAINETES MÁS CONOCIDOS EN ALCOY:
"Dos jimenes per a un Cid", Armando Santacreu.
"Les Xiques del Boato", Ramón Climent.
"Un fester en el segur", Armando Santacreu.
"La visita del Blavet", Joan Valls.
"Nou cadires i una androna", Armando Santacreu.
"El fantasma de Jordà", Ximo Llorens.
"Primer la Festa que els mobles", Armando Santacreu.
"Forasters d'Alcoi" Ernesto Valor.
"Les dones del primer tro", Armando Santacreu.
"La Nova se'n va a l'Orà", Adriá Espí.
"Em veig negre pa eixir de Negre", Armando Santacreu.
"Tot per un balcó", Joan Valls.
"Un tapió per mig", Armando Santacreu.
"L'alférez entra a casa", Joan Valls.
"Llevadura de fester", Armando Santacreu.
"Una mona per a dos", Camilo Bito Linares.
"La herència del judio", Armando Santacreu.
"L'univers fester", Miguel Peidro.
"Tomasina Vella busca dona jove", Armando Santacreu.
"La vinguda del Rei Pere", Joan Valls.
"Els renyons de masero", Armando Santacreu.
"Any de càrrec", Ernesto Valor.
"Festejar no és casar-se" Armando Santacreu.

"Fester i divorciat" Ramón Climent.
"Tono i Tona" J. B. Llorens.
"Un glorieret passat per aigua", Armando Santacreu.
"L'etern femení", Ernesto Valor.
"L'harem del capità", Armando Santacreu.
"Els Verds tenen la culpa", Armando Santacreu.
"Modistes festeres", Jorge Sorolla.
"Un mal colpet", Fernando Anduix.
"Uns festers amb pedigrí", Francisco Pozo.
"Capitanus capitanitis", Maria Bernabeu.
"Isc de negre", Manuel Gisbert.
"Un ghost alcoyà", Antonio Santonja.
"Estic de tu que bufe", Ximo Llorens. 

"Ja tenim balcó", Ana Maria García.
"Dret a Festa", Armando Santacreu.

"A la lluna d'Alcoi", Emilio Carbonell.
"Per Alcoi i per Sant Jordi", Armando Santacreu.
"Un coter burrot", Enrique Ribelles.
"Un valset de l'antigor", Joan Valls.

"Un geni amb molt mal genit", Emilio Carbonell.
"En plena Glòria", Joan Valls.
"Fester, baló i separat", Juan Carlos Richart.
"Un alien a la Plaça de Dins", Miguel Peidro.
"El crit de la Festa", Joan Valls.

HERÀLDIQUES CÀRRECS 2011

Les heràldiques festeres són el logotip que identifica de forma visual als càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians. Per mitjà d'una representació pictòrica i moderna la filà explica els motius principals de la temàtica de la capitania o alferecia. És una descripció senzilla dels elements i característiques que tindrà el càrrec, boato i esquadra però sense donar massa detalls. També s'anuncia el càrrec amb la filà i l'any que correspon en lletres grans, a part del dibuix que normalment guarda relació amb l'estil propi del dissenyador de la capitania o alferecia. Les heràldiques van associades a tots els actes que organitza la filà de càrrec durant tot l'any i es fa una versió en banderí per a ser exposat pel carrer durant els dies de la Trilogia Festera. Presentem les Heràldiques dels pròxims càrrecs de les Festes de Sant Jordi 2011: Capitania Cristiana de la filà Asturianos, Alferecia Cristiana de la filà Cides, Capitania Mora de la filà Realistes i Alferecia Mora de la filà Berberiscos. A aquestes quatres es sumen les de les moltes esquadres especials que tindrà Alcoi en les pròximes Festes de 2011.
 

Aprofitem també per a fer una xicoteta menció de la gran rebuda que va tindre Nico Terol, subcampió de motos en 125 en la seua ciutat natal Alcoi, desde el camp del Collaó fins la Bandeja, Nico va montar un descapotable en el que anava saludant als milers de persones que el van rebre. En la "Plaça d' Espanya" li se va fer el reconeixement que es mereix. FELICITATS NICO!!!

ENTRADES 2010 RTVV

P.D.A: los videos han sido cedidos por la television valenciana Canal 9.

RANKING ESQUADRES 2010

Si es pot descriure amb una paraula aquest "Ranking d'esquadres 2010" seria amb la paraula inesperat, amb uns resultats que no s'esperaven. Gràcies pels nombrosos correus rebuts amb felicitacions i les votacions, que han donat per guanyador a l'esquadra de l'alférez cristià dels Asturianos amb 24 punts, la filà Almogàvars en segon lloc amb 23 punts i l'esquadra d'enmig massai de la filà Verds en tercer lloc amb 22 punts. Les altres tres filaes restants (ja que no s'han inclòs els vots per als Alcodianos, considerats nuls per no ser una esquadra de càrrec sinó commemorativa) s'han quedat molt lluny de les tres primeres, sobretot l'esquadra de negres del capità moro de la filà Marrakesch.



1a: Alferecia Asturianos.

2a: Mig Almogàvars.

3a: Mig Verds.


4a: Capitania Andaluces.


5a: Alferecia Realistes.

6a: Capitania Marrakesch.