La III edició de la Setmana Modernista d'Alcoi va estar dedicada a la mestra Donya Amàlia i la seua implicació en que els xiquets de classe obrera reberen una bona educació al segle XX. La resposta massiva dels alcoyans i alcoyanes va fer que entre el 16 i el 22 de setembre els carrers del centre històric s'ompliren de persones vestides d'una època no tan llunyana. El comentari general ha sigut que tots anaven molt elegants i que la Fira Modernista va camí de convertir-se en una tradició d'Alcoi. Però també s'ha criticat que la majoria de gent prefereix vestir-se amb luxosos vestits de la burgesia, quan la majoria de la població eren treballadors de fàbriques. El punt negatiu és que s'ha edulcorat un poc una etapa industrial de la ciutat en la que el proletariat patia molta misèria i vivia amb unes condicions laborals i socials pèssimes. El lema del modernisme al 2019 ha sigut "Aprenent del passat".
El divendres 20 de setembre de 2019 s'iniciaven els actes centrals de la Fira Modernista d'Alcoi. Poc a poc homes i dones vestides a l'estil modernista es sumaven a la festa per a rebre a Donya Amàlia. En la casa de la mestra alcoyana es va descobrir una placa i es va fer una cercavila fins la Plaça d'Espanya, amb grup d'alumnes inclòs. Desprès dels discursos corresponents de les autoritats es va anunciar el Pregó de la Fira Modernista i es van ballar danses populars. Vestits rics i altres més humils es van poder admirar en una cercavila plena de colorit i matisos en la que fins hi tot van participar cavalls. L'Ajuntament d'Alcoi tancava la comitiva amb orgull, encapçalada per l'alcalde Toni Francés i la regidora de turisme Lorena Zamorano. La banda de música interpretava el pasdoble sentat ""El K'sar el Yedid", tan típic de la Diana d'Alcoi. Per la nit es van fer balls antics de principis del segle XX i als preciosos salons modernistes del Círculo Industrial es va celebrar un sopar de màscares organitzat per l'alférez cristià 2020 de la filà Cruzados.
La gota freda no va descarregar amb força a Alcoi i ni tan sols la presència dels núvols va ser significativa a la Tercera Fira Modernista d'Alcoi. El dissabte 21 de setembre de 2019 Alcoi es va alçar de gala i amb millor oratge ja que les temperatures eren bastant altes. Pel matí es va inaugurar a la Glorieta totes les tendetes que venien productes artesans o que ja existien fa més de 100 anys. Molts participants anaven vestits amb luxoses faldes, barrets, smokings, paraigües i trages de gala. Es nota que Alcoi era una ciutat on la revolució industrial va ser impressionant i hi havien empresaris del tèxtil amb molta reputació. Els balls tradicionals i les representacions teatrals a l'escenari de la Glorieta li van donar vida a un matí divertit. El parc de bombers va fer una recreació d'un rescat de xiquets atrapats en un incendi d'un edifici del carrer Sant Nicolau. L'acte més multitudinari va ser la manifestació en contra de la guerra del Marroc. Es simulava l'oposició de les famílies pobres a que els homes tingueren que anar a la guerra mentre els senyors de classe benestant no es veien obligats a lluitar. El reclutament forçós de soldats per a la guerra del Marroc va ocórrer entre els anys 1920 i 1926 quan imperava el colonialisme europeu. Amb pancartes de protesta i enfrontaments amb la policia es va recrear una manifestació de la classe obrera. En l'edició de la Setmana Modernista de 2018 es demanava la jornada laboral de 8 hores i en la de 2017 l'aprovació del vot femení. L'amfitriona de la Fira Modernista, Donya Amàlia, també va participar en tots els actes del matí. El grup de danses Carrascal, la Creu Roja, el ballet de Virginia Bolufer i l'exhibició de Steampunk també van tindre el seu espai a la Fira Modernista. Les ames de casa van organitzar un esmorzar popular i al parc de Cervantes es va preparar un pícnic.
L'Associació de Sant Jordi, al igual que moltes altres entitats d'Alcoi, va col·laborar amb la Fira Modernista d'Alcoi. A la vesprada del dia 21 de setembre de 2019 es van deixar de costat les reivindicacions socials per a centrar-se en com eren antigament les estimades Festes de Moros i Cristians, pilar fonamental de les tradicions d'Alcoi. Si l'any passat es va organitzar la Glòria del Cavallet amb les filaes de cavalleria desaparegudes, en aquesta ocasió li tocava a la Cucafera. Es tracta d'un acte fester que ja no es fa i que consistia en que Sant Jordi lluitava contra un drac. La comitiva l'obrien un grup de gaiters i seguia amb un carro desde el que es llançava confeti. Festers amb els trages de les filaes desaparegudes repartien caramels i roses al públic. Es van poder veure dissenys de filaes antigues, com ja es va fer a la Glòria Històrica de 2006. Membres de les filaes cristianes Vizcainos, Antigua Veneciana, Voluntaris Catalans, Àngels, Cavallers Cristians, Visigodos, Somatenes, Austríacs, Campeadors, Capellans, Estudiants, Garibaldins, Mariners, Monesillos, Romans, Salomonistes i de les filaes mores de Juan, Granadinos, Moros Elegants, Rifeños, Palestinos i Tapiadors portaven farolets. Tant a l'acte de la Cucafera com a la Retreta estava molt estès desfilar amb il·luminats farolets de paper. La carrossa de la Cucafera i la banda de música tancaven la desfilada modernista de l'Associació de Sant Jordi. Antigament la Cucafera era un monstre verd amb afilades dents i una llarga cua que espantava als espectadors. En la reinterpretació de l'acte al 2019 la Cucafera era un drac alat de pedra. A l'escenari de la Bandeja la princesa Margarita esperava en la seua torre l'arribada dels gaiters i la temuda Cucafera. És molt coneguda la llegenda de Sant Jordi i el drac que es menjava a la gent. Mentre la princesa Margarita clamava la seua salvació va aparèixer a la Plaça d'Espanya un Sant Jordi damunt d'un cavall blanc. Amb la creu roja al pit i una llança es va enfrontar a la Cucafera fins matar-la i saludar victoriós al nombrós públic. La nit es va apoderar d'Alcoi i els participants i visitants de la Fira Modernista van seguir disfrutant del dissabte.
L'últim dia va ser més tranquil al coincidir en diumenge i les rutes del modernisme van ser constants durant el matí. Per exemple es podia visitar el Conservatori Joan Cantó amb una visita guiada en la que s'explicava de forma teatral com es vivia en la preciosa casa modernista de l'Escaló. A la Glorieta seguia havent molta gent contemplant les tendetes i a més a més es van fer jocs infantils tradicionals i carreres de sacs. L'Associació Cultural Samarita també s'ha involucrat molt en la Setmana Modernista i va preparar una xocolatada a les 10 del matí. Al casc històric d'Alcoi es van poder veure mags i músics de zarzuela, així com també xirimiters. Al Cementeri es representava la dansa del Vetlatori i els turistes van poder veure les reminiscències del modernisme alcoyà en l'arquitectura funerària. Els esports també van tindre el seu espai gràcies a la carrera pedestre i l'exposició de bicicletes antigues. A la vesprada del 22 de setembre de 2019 es posava punt i final a la Tercera Fira Modernista d'Alcoi amb una valoració molt positiva. La casa Laporta, junt a la Casa del Pavo, ha sigut una de les més admirades en la Ruta Modernista de 2019. És una satisfacció per als alcoyans i alcoyanes tindre uns edificis de alt valor històric i arquitectònic, reflex d'aquella esplendorosa època per a Alcoi. Una ciutat que mira amb esperança el seu futur perquè sap respectar el seu passat.
El grup fundacional de la filà Vascos d'Alcoi era bastant gran i tenia molt de ímpetu en engrandir les Festes de Moros i Cristians i convertir-les en una recreació històrica de l'Edat Mitjana. Alcoi gaudia d'una evident estabilitat econòmica a principis del segle XX. Fruït d'aquest ambient socioeconòmic va nàixer el modernisme alcoyà i diverses filaes, ja que tot estava en continu creixement. La filà Vascos, junt a la filà Gusmans, van ser un revulsiu per al bàndol cristià perquè sempre havia hagut un desequilibri entre filaes mores i cristianes. Moltes filaes cristianes anaven desapareixent als pocs anys per la incongruència que tenien en relació a l'època històrica que es representa a les Festes de Moros i Cristians. La majoria de filaes anacròniques patien ostracisme i la gent no les apreciava per la seua dubtosa estètica. Això va canviar amb l'arribada de Francisco Laporta, qui va reorganitzar l'Entrada Cristiana per a tinguera un trajecte més dinàmic, una vistositat medieval i que almenys estaguera a la mateixa altura que l'espectacularitat de les filaes mores. Filaes com Capellans, Mariners o Mosqueters tenien tan poc rigor històric que la seua supervivència depenia tan sols de la voluntat de grups d'amics molt reduïts. En aquest context naix en 1909 la filà Vascos, trencant els models de l'època. Els fundadors van meditar molt sobre com anava a ser la filà: Basada en la Reconquesta cristiana. El disseny oficial va ser la clau de l'èxit. Es tractava de l'antítesi de les filaes de Cavalleria que ja estaven en perill d'extinció. El boceto del pintor Francisco Laporta Valor va ser acceptat d'immediat perquè seguia la línia renovadora d'altres filaes com Gusmans o Marrakesch.
La segona filà cristiana estrictament medieval són els Vascos. La filà es va gestar en l'interior d'una empresa textil alcoyana, popularment coneguda com l'Enguerí. En la fàbrica un grup de treballador es van comprometre amb el primer tro de la filà Vascos: Enrique Matarredona Valor. Per tant, la filà Vascos va ser desde els seus inicis una filà de la classe obrera amb poc potencial econòmic i hui en dia se la segueix considerant una filà humil. I també molt devota de Sant Jordi i amb gran respecte als actes religiosos, per això també se'ls ha anomenat la filà dels beatos. El disseny de Francisco Laporta no ha patit quasi cap reforma, tan sols en la sanefa blava de la túnica blanca. Destaquen les corretges i calces marrons, el casc metàl·lic amb punxes i la creu roja al pit. La capa és de color granate i lila. L'austeritat del disseny oficial es trenca en l'arma, que és una bola de punxes.
En 1908 s'estava plantejant la creació de la filà Vascos a l'Associació de Sant Jordi i pocs anys desprès ja els tocava fer càrrec. Al 1911 van tindre la primera alferecia cristiana en mans d'Eduardo Guillem Ponsoda. La filà Marrakesch havia revolucionat els boatos en la capitania mora de 1910 i la filà Gusmans i la filà Vascos van seguir aquest camí als anys següents. En 1912 la capitania cristiana de la filà Vascos va resultar brillant i va ser impulsada per Enrique Matarredona Valor, capità cristià i primer tro. La jove filà es va guanyar el favor del públic i amb la desaparició de la filà Estudiants, la filà Vascos va alcançar el sisé lloc en l'ordre d'antiguitat.
Un fundador de la filà Vascos, Juan Vicente Galbis Pons, desempenya els càrrecs d'alférez cristià 1919 i capità cristià 1920. El senzill boato va estar acompanyat per una banda de música de València capital i Juan Vicente Galbis va desfilar a cavall. En aquella època començaven a ser freqüents les esquadres de negres, que van nàixer pocs anys abans al bàndol moro. El trage del capità cristià de la filà Vascos va sorprendre pel collar i la túnica de pell de guepard.
La vida festera de la filà Vascos va seguir el seu curs normal fins l'any 1927. Els corresponia l'alferecia cristiana i eren pocs components en la filà. Tan sols 10 homes van traure avant una alférez cristià molt digne: Aurelio Colomina Pérez. La recessió es notava a tot Alcoi i la filà Vascos va superar la capitania cristiana de 1928 amb dificultats. La pobresa del boato es va equilibrar gràcies al bonic trage del capità cristià Aurelio Colomina Pérez. La túnica estava plena de brodats i al pit portava la creu cristiana que recorda els orígens nòrdics de la filà Vascos en la Reconquesta. El casc incorporava una ploma blanca i l'esquadra de negres eren esclaus.
Una profunda crisi interna va assolar la filà Vascos desprès de la capitania cristiana 1928. El clima antireligiós va provocar que alguns festers abandonaren la filà Vascos, ja en situació difícil per les exigències econòmiques dels anys de càrrec. En 1931 entra sàvia nova a la filà gràcies a un grup jove del Patronat dels Salesians. Un relleu generacional que va revitalitzar un poc a la filà més catòlica, tal i com es va demostrar als anys de la Segona República Espanyola. Aleshores la filà Vascos ja era una filà amb molta fe en Sant Jordi. En 1932 l'Ajuntament d'Alcoi va prohibir els símbols religiosos en la Processó General. La figura eqüestre de Sant Jordi no podia estar acompanyada de sacerdots ni festers amb ciris. Aquesta decisió va provocar series discussions en les que la filà Vascos i especialment l'Associació de Sant Jordi defensaven el culte al patró com a part de Nostra Festa. La majoria de filaes si que van participar durant els anys republicans, però la filà Vascos va elegir no eixir a les Festes d'Alcoi als any 1932, 1933, 1934 i 1935. La protesta va continuar amb tristesa per part dels festers de la filà Vascos fins que en 1936 els polítics de dretes alcoyans van animar a que les filaes tornaren a eixir el 22 d'abril. La filà Vascos va participar en les Festes d'Alcoi de 1936 rendint honors a Sant Jordi però pocs mesos desprès les Festes de Moros i Cristians es van paralitzar per la Guerra Civil Espanyola. José García va ser el primer tro que va reagrupar a la filà Vascos en 1940. A la seu social del carrer Caragol es va potenciar la filà Vascos amb noves incorporacions que sumaven 23 festers, xifra prou acceptable per a la trista i famolenca època de la postguerra.
Molts sacrificis va tindre que fer la filà Vascos per a ser una de les millors als difícils anys 40. En 1946 li tocava l'alferecia cristiana i va ser la primera filà en vestir als músics amb vestimentes medievals. La filà Vascos va crear un conjunt visual molt aplaudit per a les bandes de música, vestint-los amb dalmàtiques per a aconseguir més uniformitat. L'alférez cristià Emilio Ortolà Jordà va preparar un boato cuidat en detalls i que estava per damunt de les penúries econòmiques d'aquells temps. Van desfilar favorites a cavall, moros portejadors de palanquins, de canyons i de campanes. L'esquadra de negres sorprenia amb grans escuts i un drac a la capa. El mal temps va ser el convidat no desitjat de les Festes d'Alcoi 1946.
La capitania cristiana 1947 va ser encara més esplendorosa que l'alferecia cristiana de l'any anterior. Emilio Jordà Cantó va estar acompanyat del seu rodella, sent molt aplaudit tot el seguici i l'esquadra de negres amb una enorme arma. Van desfilar molts cavalls, mercenaris i grups femenins de castellanes a carrossa. Els periòdics i cròniques van alabar la capitania cristiana de la filà Vascos pels ropatges medievals i l'ambient del boato. El clamor dels espectadors va ser tan gran que l'Entrada Cristiana de 1947 es considera el ressorgiment d'un acte que fins aquell moment estava eclipsat per l'Entrada Mora. Amb el pas dels anys la resta de filaes cristianes es van esforçar per a igualar-se en imaginació a l'Entrada Mora, que sempre havia sigut la preferida dels alcoyans. El trage del capità cristià Emilio Jordà va ser obra del pintor Segrelles i va brillar baix el sol.
Antonio Hernández va ser l'alférez cristià 1958. Un any històric per a la filà Vascos i també per a la música festera. L'esquadra de negres estrenava baix una pluja torrencial "Aleluya". No és sols la primera marxa cristiana del reconegut Amando Blanquer Ponsoda, sinó que també va ser la que va obrir el camí per a que es composaren més obres musical especialment per al bàndol cristià. La filà Vascos necessitava una música distinta als pasdobles per a desfilar en l'Entrada i 1958 va ser l'any ideal per a aquesta innovació musical que va canviar totalment el panorama fester. És curiós que "Aleluya" s'escoltara per primera volta en una esquadra de negres, quan posteriorment s'ha considerat que és una marxa cristiana poc apta per a les esquadres. De fet "Aleluya" s'ha convertit en una marxa cristiana per a càrrec, sent la música escollida pels últims 3 capitans cristians de la filà Vascos. L'esquadra de negres de l'alferecia cristiana 1958 va tindre detalls molt apreciats com els caragols de mar o un gran escut a la capa. Antonio Hernández portava un simple trage inspirat en el disseny oficial de la filà Vascos, amb la creu al pit.
Un fester molt volgut de la filà Vascos va ser el capità cristià 1959. Jorge Peidro Pastor pertanyia a una família molt festera que es dedicava a la fusta. Al boato es van veure canyons i recreacions d'edificis religiosos com el Campanar de Santa Maria i també unes precioses vidrieres del Temple de Sant Jordi. El sol estava en deute amb la filà Vascos desprès del mal temps en l'Entrada Cristiana de 1958. El capità cristià a cavall va poder lluir un colorit trage de color verd i roig. L'arma era una gran espasa i el casc daurat estava rematat amb plomes. Luis Solbes va respectar el color blanc de la túnica per a l'esquadra de negres. 1959 era una data important perquè la filà Vascos celebrava el seu cinqüentenari. No van tindre esquadra commemorativa dels 50 anys desde la seua fundació, i realment el disseny oficial no havia tingut quasi ninguna modificació. En la capitania cristiana de 1959 la filà Vascos ja no era tan nombrosa, però no obstant van desempenyar el càrrec amb molta dignitat.
La filà Vascos està orgullosa de tindre dedicada la primera marxa cristiana de les Festes de Moros i Cristians. Amando Blanquer Ponsoda es va atrevir a a composar una obra musical adequada a la forma de desfilar dels cristians. Naixia així la primera marxa cristiana de la història. "Aleluya" rebia aquest títol pel marcat caràcter solemne i religiós de la melodia. L'evolució de les marxes cristianes ha fet que ara siguen d'un ritme més ràpid, però els festers li devem molt al compositor alcoyà Amando Blanquer. Amb tan sols 23 anys va dirigir a la Banda Primitiva d'Alcoi en l'estrena de l'apoteòsica marxa cristiana. "Aleluya" va rebre algunes crítiques en aquella època i alguns la van tractar amb indiferència, però és la precursora del subgènere musical, nascut 50 anys desprès de que Antonio Pérez Verdú composara la primera marxa mora: "A Ben Amet". La revolució de les marxes cristianes va seguir amb la infravalorada "Salmo" d'Amando Blanquer. Músics de fora d'Alcoi com José Maria Ferrero o José Pérez Vilaplana van ajudar a Amando Blanquer a consolidar el subgènere de les marxes cristianes als anys 60 i 70.
El primer Sant Jordiet de la filà Vascos va ser Ismael Peidro Boronat. Un xiquet que també pertanyia a la filà Judíos, amb qui va compartir el càrrec del patró d'Alcoi. Però oficialment el Sant Jordiet de 1964 era de la filà Vascos, ja que va ser la filà que va transportar la Relíquia del Sant de Capadòcia en les dos processons del dia 23 d'abril. La família Peidro i la filà Vascos també van acompanyar al Sant Jordiet en la visita a Fontilles.
El cosí amb el mateix nom d'aquell xiquet Sant Jordiet seria uns anys desprès el jove alférez cristià de la filà Vascos. El seu oponent moro va ser el seu germà Jorge Peidro com a alférez de la filà Judíos. Una singularitat que es repetiria a l'any següent, ja que els dos germans van fer doblete en els càrrecs. Ismael Peidro Pastor es va banyar en la seua baixada a peu pels carrers d'Alcoi. Inclús es va tindre que passar les Entrades al dia 23 d'abril perquè la pluja era molt forta el dia 22 d'abril. Una bellesa de trage va ser el de Ismael Peidro com a alférez cristià, emulant la túnica de la filà Vascos d'una forma més luxosa. L'aigua no va cessar per a que la impressionant esquadra de negres de la filà Vascos disfrutara del recorregut fester i l'Entrada Mora també va estar condicionada per la pluja íntegrament. A les Festes d'Alcoi de 1972 es va demostrar la personalitat i qualitat humana d'uns espectadors singulars que van recolzar totalment als càrrecs.
En 1973 Ismael Peidro Pastor no va desfilar caminant a l'Entrada Cristiana, sinó que va estar sentat sobre una ampla carrossa amb la bandera de la Corona d'Aragó. El trage seguià l'estètica del de l'alferecia cristiana de 1972 però incorporava el blau a la túnica i les mànegues. No hi ha dubte de que el blanc no és sols el color de la filà Vascos, sinó també el de la majoria dels seus capitans. En canvi l'esquadra de negres del capità cristià 1973 tenia una llarga túnica verda i la capa roja. Però lo més impactant va ser el casc en forma de cap d'àguila blanca. L'afluència de públic va ser extraordinària i a l'Entrada Cristiana també va assistir el ministre franquista Fernando de Mora. El seu retard al arribar a Alcoi en cotxe va provocar que la capitania cristiana arrancara més tard. Això va repercutir negativament en els horaris de l'Entrada Cristiana, plena de talls en les filaes sense càrrec. Els majors xiulits i crítiques se les va endur l'alferecia cristiana de la filà Mozàrabes, sobretot per la desorganització del boato i l'esquadra de negres. L'impacient públic va invadir els carrers fart de la lentitud de l'Entrada Cristiana, però aquesta polèmica no va afectar a la filà Vascos ni a Ismael Peidro Pastor. Les dos capitanies de 1973 van servir per a unir a les filaes Vascos i Judíos en uns anys plens de bons moments i altres més dolents. Els germans Peidro van protagonitzar una emotiva abraçada en la jornada de l'Alardo, tancant uns memorables càrrecs festers d'Alcoi en 1973.
Luis Solbes va dissenyar la primera esquadra d'enmig de la filà Vascos en 1980. Al igual que en 1973, a la filà Vascos els va fer bon temps en un any de gran importància. Realment no és l'esquadra de negres més recordada del pintor alcoyà, però tenia una falda molt curta i un casc prou trencador per a l'època. La filà Vascos va triomfar amb una marxa cristiana que s'escoltava molt a principis dels anys 80: "Bonus Christianus". El segon Sant Jordiet de la filà Vascos era un somni anhelat per tots els festers, molt devots del seu patró. Nicolás Cots Tortosa va estrenar el seu trage romà el dia 23 d'abril de 1983, en una Processó de la Relíquia amb un vent molt fort. La filà Vascos mai més ha tingut un Sant Jordiet. El càrrec infantil va coincidir en l'inici de la celebració del 75 aniversari de la filà. A la Diana de 1984 es va encendre al Castell de Festes unes lletres de focs artificials que feien al·lusió a la creació de la filà Vascos en 1909.
Quan la filà Vascos s'havia recuperat desprès del Sant Jordiet 1983 els tocava el torn de l'alferecia cristiana. En 1986 va ser Mario Botella Calabuig qui va vestir un majestuós trage de Luis Solbes Payà. El boato no va tindre grans pretensions ni va innovar gens, per això no és massa recordat. La favorita i l'alférez cristià a cavall, els cavallers i l'esquadra de negres van ser els plats principals d'una alferecia de la filà Vascos respectada per la climatologia. Els joves esquadrers van lluir una túnica blanca de pell de cabra al pas de la marxa cristiana "Gentileza 72" del contestà José Pérez Vilaplana. Salomón Sanjuán era membre de la filà Vascos i en 1986 es va estrenar com a ambaixador cristià, un paper que va allargar fins a l'any 2006, sent un dels ambaixadors cristians més aclamats de la història.
Mario Botella Calabuig va repetir al càrrec en 1987, però en aquesta ocasió va representar al capità cristià de tot el bàndol cristià. Va desfilar en l'Entrada Cristiana sobre un cel nuvolat i damunt d'una catapulta. L'entrega de claus per part del xiquet de la filà Alcodianos va tindre alguna complicació per la complexitat de la carrossa, en la que també anava la rodella. El capità cristià i la seua favorita portaven uns trages de Luis Solbes molt sofisticats. L'esquadra de negres va desfilar amb "Ix el cristià" del compositor José Maria Valls que pertany a la pròpia filà Vascos. A part de cavallers, ferrers i un claustre romànic, la gran sorpresa del boato va ser una recreació d'una justa medieval. La teatral escena del torneig amb cavalls no s'havia vist mai i va ser una gran innovació per als boatos dels anys 80.
Els germans Sempere van iniciar una prolífica carrera artística junt a la filà Vascos en 1994. Els tocava l'esquadra d'enmig i per a l'ocasió se li va demanar una nova marxa cristiana a l'alcoyà José Maria Valls: "L'Enguerí", rememorant aquella antiga industria on s'havia creat la filà Vascos d'Alcoi. La música no va ser l'única novetat, ja que el disseny dels germans Sempere incorporava materials naturals. Detalls com les banyes al casc o l'escut de la capa fet de corda van agradar molt. Si anteriorment les esquadres de negres de la filà Vascos destacaven pel color blanc, en 1994 es va optar pels tonts tostats i ocres. Els metalls refulgien baix el sol, arredonint una fantàstica esquadra d'enmig de l'Entrada Cristiana 1994.
La pluja va ser la convidada no desitjada de l'alferecia cristiana de la filà Vascos a l'any 2000. Però no és un càrrec sols recordat per les inclemències meteorològiques, sinó també per la innovació i coherència del boato. Salvador Gutíerrez Estruch es va involucrar al 100% en el seu càrrec d'alférez cristià i va rebre el suport de la filà i de la seua família: La seua dona com a favorita i el fill i filla com a rodelles. El mal de temps del matí del 5 de maig del 2000 no va ser just amb la filà Vascos, ni amb el guerrer alférez ni tampoc amb els dissenyadors del boato: Jorge i José Domingo Sempere Vicedo. La temàtica del boato eren els 3 estaments de l'Edat Mitjana i per això el seguici es va estructurar en diferents parts: El poble pla amb treballadors de l'agricultura i gremis, la noblesa amb una part més bèl·lica i altra més cortesana i per últim el clero amb representacions dels monjos i del Mossèn Torregrosa amb un trage distint a l'habitual. Per mitjà de 4 carrosses es van representar els oficis més característics de cada estació de l'any i el ballet de Inma Cortés ens advertia que la visita de la mort afectava a totes les classes socials. L'estètica i ambientació medieval del boato va ser molt aplaudit per un públic fidel baix dels paraigües, però també va ser important la música. Es va estrenar la marxa cristiana "Marina", que el component de la filà Paco Amaya va dedicar a la favorita. I per primera volta en Alcoi s'escoltava una marxa cristiana de Francisco Valor. "Laia" va ser la primera obra de Francisco Valor i va acompanyar a Guti. Les condicions atmosfèriques i la humitat no van impedir que l'esquadra de negres protagonitzara una arrancà al Partidor molt emocionant al ritme de la marxa cristiana "Gloria" de Pedro Joaquim Francés.
Desprès de l'alferecia cristiana de Salvador Gutiérrez, la moral de la filà Vascos va pujar al veure que en la capitania cristiana de 2001 faria bon temps. Va ser l'Entrada Cristiana del canvi horari. Abans l'Arrancà al Partidor era a les 10:45 i es va avançar a les 10:30. El primer capità cristià del segle XXI va ser Fernando Tormo, un fester veterà de la filà Vascos. Jordi Sellés i la coneguda modista Marita es van encarregar d'un senyorial trage de capità cristià que tenia la seua rèplica exacta en el rodella. Fernando Tormo va voler que tot tinguera relació amb la filà Vascos: El color blanc del seu trage, el símbol dels lleons com a part de l'escut de la filà, la bola de punxes en la carrossa i la marxa cristiana "Aleluya" com a acompanyament musical. Les favorites van desfilar en dos blocs diferents del boato, però units per les dames. Els cavallers a cavall estaven precedits per un ballet basat en la naturalesa, però la coreografia més important va ser la de Inma Cortés. L'alcoyana va representar com els momotxorros i ziripotes caçaven a un ós. I és que la caça va ser l'argument dels distints grups de boato que van dissenyar els germans Sempere. A més a més molts trages estaven inspirats en els caçadors del País Vasc, el castell del poble d'Olite i el folklore del nord de la Península Ibèrica. Per últim, l'esquadra de negres va ser l'única creació d'Alejandro Soler per a la filà Vascos. Una esquadra de negres molt salvatge que va desfilar amb una adaptació de Gregorio Casasempere de la "Obertura de Ben Hur".
Una espectacular esquadra d'enmig va oferir la filà Vascos al 2008. Es complien 50 anys desde la composició de "Aleluya" d'Amando Blanquer, que havia marcat un abans i un desprès en les Festes de Moros i Cristians. La filà Vascos va remarcar aquesta efemèride, però l'esquadra d'enmig va estrenar la marxa cristiana "Amo i senyor". El disseny de David Blasco destacava pel casc, el cinturó amb el Barranc del Sinc, el lleó a la capa roja i unes lentilles aterradores que portaven els esquadrers als ulls. Es tracta d'una de les creacions més bones de David Blasco perquè va ser molt colorista i va incloure molts símbols d'Alcoi i de la filà Vascos en un boceto guerrer. L'esquadra d'enmig cristiana de 2008 va antecedir com a pregó del Centenari de la filà Vascos a l'any següent. Per segona volta consecutiva l'Entrada Cristiana va gaudir d'un sol radiant i l'esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Vascos va ser obra del pintor Ignacio Trelis. El disseny semblava eixit d'un quadre i mantenia un estil nostàlgic per les barbes dels esquadrers. De 1909 a 2009 la filà havia crescut molt i tenia motius per a celebrar l'aniversari amb alegria i un gran desplegament.
Amb bastant expectació s'esperava l'alferecia cristiana 2014 de la filà Vascos. Santi Giner havia promès un boato inspirat en la natura vasca i no va defraudar. Els dissenys de David Blasco van ser molt impactants, incloent la tenebrosa esquadra de negres que posteriorment va patir alguns problemes. Les coreografies d'Ana Botella van ballar amb les obres musicals "Xafiguem" i "Danza colorista". Les carrosses en moviment, la vegetació, els tambors, els gegants i els llenyaters aizcolaris del País Vasc van ser els atractius d'un boato que va desfilar a bona velocitat al migdia del dia 3 de maig de 2014. Santi Giner portava un trage elegant en diferents colors, però va cridar l'atenció per no portar casc. Les seues favorites estaven envoltades d'un perillós akelarre de bruixes. Les calaveres també es van veure en una esquadra de negres que va estrenar la marxa cristiana "Amgirou" de Francisco Valor Llorens. És destacable que el germà de Santi Giner va ser el capità cristià de la filà Gusmans i li va prestar les claus de la ciutat durant l'Entrada Cristiana de 2014.
Cronològicament el següent càrrec de la filà Vascos és el capità cristià de 2015, amb el que es tanca l'apartat de càrrecs de la història de la filà per ara. Eduardo Tormo va aconseguir que el seu boato de capità cristià fora un dels més participatius de la dècada. Una dada amb molt de mèrit tenint en compte la dura crisi econòmica que arrastrava la societat durant anys. Alcoyans i alcoyanes van eixir en un seguici d'oficis medievals que encapçalava l'Entrada Cristiana del dia 25 d'abril de 2015. Lluites d'espases, fortaleses medievals, ramaderia, donzelles i abanderats van aparèixer en un llarg boato dissenyat per Santi Carbonell. El ballet d'Ana Botella representava a unes taverneres i algunes ballarines formaven part d'una carrossa en forma de gerra de fang. El ballet infantil estava inspirat en les princeses que llegien contes als palaus. La capitania cristiana de la filà Vascos va tindre una part àrab i també altra més elegant, en la que va aparèixer Eduardo Tormo i la seua família en una carrossa. Davant del capità cristià desfilaven els cavallers i dames a cavall, recuperant marxes cristianes famoses com "Zoraidamir". Gran part de la música del boato va estar encarregada a l'organista Paco Amaya. Com era membre de la filà Vascos va estrenar varies marxes cristianes basades en el "Cancionero de Uppsala". Juan Climent va ser el dissenyador d'una excel·lent esquadra de negres que tenia certa relació amb el disseny oficial de la filà Vascos, però d'aparença molt més guerrera. La gran imaginació i el sol van ser lo més destacat d'una de les millors Entrades Cristianes dels últims anys.
Les festeres de la filà Vascos ja han fet esquadra femenina tant a l'Entrada Cristiana com a la Diana. De fet van ser les primeres en traure una esquadra de dones a l'Entrada. Un fet històric que al 2016 es va viure amb polèmica, ja que les festeres desitjaven eixir amb un disseny femení quasi igual al masculí. La intenció era respectar la història d'un trage oficial que es mantenia desde 1909. Desprès de varies assemblees de l'Associació de Sant Jordi es va aconseguir que els canvis entre el disseny masculí i el disseny femení foren mínims. L'arrancà al Partidor en l'Entrada Cristiana de 2016 va demostrar que Alcoi acceptava i aplaudia la integració de les dones en les Festes, sent la filà Vascos una de les primeres en tindre festeres de ple dret.
En quant als dissenyadors més vinculats a la filà Vascos hi ha que fer una menció especial a Francisco Laporta Valor, qui a principis del segle XX es va preocupar per donar-li rigor històric a les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. D'aquesta vessant artística naix la filà Vascos, profundament medieval en comparació a la resta de filaes cristianes de l'època. Luis Solbes va col·laborar amb la filà Vascos en molts càrrecs i David Blasco va formar part de la pròpia filà. Però són els germans Sempere els qui més agraïments han rebut de la filà Vascos. Desde l'esquadra d'enmig de 1994 fins la capitania cristiana de 2001 van rebre tot el suport de la filà i és patent que van treballar a gust. Els resultats són magnífics, sobretot en referència a l'alferecia cristiana del 2000 que es va sobreposar a la despiadada pluja. La sobrietat de la filà Vascos és evident en quasi tots els capitans que ha tingut al llarg de la seua història.
La filà Vascos ix a Festes d'Alcoi amb la Banda Lira de Quatretonda desde 1966. Molts anys de vivències conjuntes amb músics que han variat poc el repertori de la filà. Exceptuant algunes ocasions, la marxa cristiana que més sona a les Entrades de la filà Vascos és "El Conqueridor", composada pel fester de la filà José Maria Valls que té un gran prestigi. La filà Vascos té actualment 156 membres de ple dret, entre les quals un percentatge destacat són les dones. Fins hi tot van ser les cuineres al Concurs d'Olleta del Mig Any, el qual han guanyat en varies edicions. Al contrari, la directiva de la filà Vascos està formada íntegrament per homes, sent el seu primer tro de 2019 Carlos Vicedo. La filà Vascos es considera una filà de joventut, ja que la diferència entre els 7 jubilats i els 71 xiquets és abismal. Una filà que no s'avergonyeix dels seus orígens de classe obrera, perquè mai ha sigut una filà d'homes poderosos. Aixina hi tot és una filà que s'ha entregat en cos i ànima als anys de càrrec i a rendir-li culte a Sant Jordi.
