PERSONATGES DE LA CAVALCADA D'ALCOI

  S'apropa la Trilogia dels Reis Mags a Alcoi i l'Ajuntament ha confirmat que els actes centrals es celebraran a pesar de la pandèmia. Serà una versió reduïda en comparació als anys de normalitat i participarà menys gent de l'habitual. Al Bando i la Cavalcada no eixirà el poble cantant nadaletes amb instruments tradicionals, però eixiran més burretes. L'Adoració de Melchor, Gaspar i Baltasar es farà amb públic limitat i organitzat prèviament. Però amb mascareta es seguirà veient l'emoció als ulls dels xiquets i xiquetes. L'acte de les Pastoretes, replet de balls típics, es farà el diumenge 2 de gener pel matí. L'Emissari Reial declamarà el Bando el dia 4 de gener i ja la màgica Cavalcada dels Reis Mags tancarà els actes a la vesprada del 5 de gener. A continuació presentem els personatges més importants que participen a la Cavalcada d'Alcoi, la més tradicional, misteriosa i antiga d'Espanya.

-PORTADOR DE L'ESTRELA:

A lloms d'un cavall i portant una gran estrela lluminosa, aquest és el personatge que obri cada any la desfilada alcoyana. Al seu pas sonen aplaudiments, esclata la impaciència infantil i la gent es col·loca en els millors llocs del recorregut per a no perdre'n detall. El portador de l'estrela vist luxoses robes orientals d'època. La figura és una referència al passatge bíblic en que s'explica que els tres Reis Mags van arribar a Betlem seguint el camí que els marcava una estrela. 

-PASTORETS I PASTORETES: Alcoi dedica a l'adoració dels pastors al portal de Betlem el primer acte del cicle festiu de gener. Centenars de xiquets i xiquetes es visten eixe  dia de pastorets i pastoretes i recorren el centre el centre de la ciutat acompanyats de música i danses tradicionals. Part de la comitiva es recupera dies desprès i s'integra en els grups de danses que van amb la Cavalcada. La presència dels pastorets i pastoretes contribueix a donar varietat i sabor nadalenc a una desfilada en que es mesclen els estils i les èpoques. A més a més els pastors tenen dedicada la nadaleta alcoyana "Pastorets i pastoretes feu-me llenya que tinc fred, no me la feu d'argelagues, feu-me-la de romerets. La llet calenteta i el bou alenant i el bon Jesuset xuplant que xuplant". 

-EMISSARI REIAL: És la figura central del Bando Reial, l'acte previ a la Cavalcada. Es celebra en la vesprada del dia 4 de gener. L'Emissari Reial recorre els carrers d'Alcoi en una carrossa i anuncia que els Reis d'Orient arribaran demà. Al llarg del camí declama un text escrit per algun autor local, que provoca l'expectació entre els xiquets i xiquetes que omplin el recorregut oficial. Un dia desprès l'enviat de Ses Majestats s'integra en la Cavalcada i acompanya a Melchor, Gaspar i Baltasar.

-ROMANS I ANTORXERS: Una xicoteta tropa de soldats de l'antiga Roma acompanya cada any al rei Melchor durant la visita a Alcoi. La Cavalcada és una inesgotable mescla d'estils en que s'assumeixen els anacronismes amb la particular naturalitat que tenen les celebracions populars. Les brillants corasses dels guerrers romans, les llançes i els escuts són una clara referència a l'aparició d'aquestes figures als pessebres populars, unes figures que formen part del castell del rei Herodes. Els antorxers són la companyia imprescindible dels tres Reis d'Orient. En una nit tan màgica no pot faltar el foc. Aquest personatge aporta solemnitat i llum a una coreografia de carrer en que es combinen tot tipus d'elements que creen una atmosfera irrepetible. La brillantor il·lusionant de les antorxes, col·locades estratègicament en la Serra de Mariola anuncia en la nit del 4 de gener la imminent arribada dels Reis Mags a la ciutat.

-PORTADOR DEL PARASOL: Cada Rei Mag va acompanyat del portador d'un parasol que fa a peu tot el recorregut. Formen part del decorat general amb que es reforça i es dona elegància a les tres figures centrals de la Cavalcada. Els tres portadors del parasol adquireixen protagonisme en els minuts previs a l'Adoració a la Plaça d'Espanya. És el moment en que es situen al costat de Ses Majestats abans que emprenguen en solitari l'emocionant camí fins a la Sagrada Família.

-EL REI MELCHOR: És el rei de la barba blanca, a qui la tradició li atribueix que ve d'un país llunyà europeu. És el rei de més edat, quasi un ancià i porta or al Jesuset. Obri la desfilada de la Cavalcada d'Alcoi a lloms d'un camell. Segons la tradició els pares i mares s'abalancen alçant els fills en braços per a que reben la besada del rei. És una autèntica allau de xiquets i xiquetes de poca edat que circulen per l'aire de ma en ma. Un espectacle difícil d'oblidar per a qui ho veu per primera volta. A més a més molts xiquets decideixen donar-li el xupó al rei Melchor.

-EL REI BALTASAR: Una de les més curioses singularitats de la Cavalcada d'Alcoi és la ubicació del rei Baltasar en la desfilada. Al contrari que a la resta d'Espanya, el rei negre va en segona posició en la comitiva. Circumstància que fa que alguns alcoyans hagen acabat per designar-lo erròniament amb el nom de Gaspar. El rei negre, portador de mirra, és el preferit del públic infantil i al llarg de la desfilada es veu assaltat per milers de xiquets i xiquetes, cosa que li complica el pas pels carrers del recorregut.

-EL REI GASPAR: Tanca la comitiva reial el rei Gaspar, el de la barba marró. La tradició coincideix en dir que és el més jove dels tres, però no es posa d'acord amb el seu orígen. Hi ha versions en que es considera un savi astrònom grec mentre que altres diuen que té procedència oriental o asiàtica. Recorre els carrers d'Alcoi transportant encens per al Jesuset mentre rep les aclamacions d'un públic que veu com avaba la Cavalcada i com s'acosta el moment d'anar a casa i descobrir els regals.

-ELS PATGES: Els tradicionals negrets són l'element distintiu de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. Els xiquets i les xiquetes poden disfrutar del privilegi de rebre els regals de les mans dels representants de Ses Majestats. Un xicotet exèrcit d'enviats reials es posa en marxa cada vesprada del 5 de gener i porta la il·lusió a les cases, on protagonitza espectaculars pujades amb escales als balcons i reparteix centenars de paquets carregats d'il·lusions. Tot el món vol rebre un beset dels llavis rojos dels patges, ja que donen bona sort per a l'any recentment estrenat.

-EL TIO PIAM: La Cavalcada d'Alcoi inclou a la figura llegendària del tio Piam. Un personatge molt popular de la ciutat al segle XIX que va ser el pioner del missatge d'il·lusió de tota una ciutat als Reis d'Orient. Segons la història cada 5 de gener, el tio Piam animava als xiquets i xiquetes a acompanyar-los a recórrer els carrers del casc antic amb jocs i nadaletes mentre esperaven la vinguda de Melchor, Gaspar i Baltasar. Quan els xiquets i xiquetes tornaven a casa descobrien que ja havien arribat els regals.

COM SERÀ EL NADAL DE 2021 A ALCOI?

Malauradament la sexta onada de la pandèmia del Covid-19 ha aplegat a les portes del Nadal i deixa un panorama incert per als dinars familiars i les celebracions al carrer. Les funcions teatrals del "Betlem de Tirisiti" continuen avant però la venta a 5 euros és sols online. Es podrà anar al Teatre Principal del 23 de desembre al 5 de gener. El grup teatral "La Dependent" fa fins a 7 representacions al dia. Als pobles de la comarca no se sap si els xiquets i xiquetes podran anar a demanar l'asguinaldo i molts actes estan en l'aire tenint en compte com la variant Òmicron del Coronavirus fa pujar la incidència de contagiats. Encara que les vacunes estan evitant morts, continuen havent positius i hi ha que extremar les precaucions. És a dir portar mascareta, deixar distància de seguretat i tindre molta higiene. Desitgem poder celebrar la Trilogia dels Reis Mags sense aglomeracions i la salut ens acompanye.

Aplega el final de l'any i Alcoi és converteix en la ciutat del Nadal. Unes festes tradicionals que s'han consolidat com una senya de identitat pròpia. La forma d'entendre el Nadal que tenen els alcoyans és única i singular i per això l'ambient nadalenc es manté en aquest any tan complicat. Llums ornamentals, colorit als carrers, un Pessebre, la casa de Tirisiti amb Tereseta, el bou, l'Agüelo i el Sereno i també un arbre de Nadal brillant que ompli de daurat la Plaça d'Espanya. La situació d'aquest any és excepcional i sols tenim la seguretat de que seguirem cantant les nadaletes valencianes. Però que passarà amb "Les Pastoretes", "La Burreta", el Campament Reial i la Cavalcada de Ses Majestats en 2022? Ens haurem de quedar a casa com al confinament i veure l'Adoració a través d'una pantalla? Desgraciadament el final del túnel és una incògnita traumàtica i ja desespera i inquieta als espanyols i espanyoles. La crisi sanitària continua deixant-nos sense normalitat festiva i cultural i la pregunta és quan realment "Tornarem".

L'any passat ja es va viure un Nadal trist per la pandèmia i aquest any seguirà sent diferent. Però al llarg de la història hi ha hagut altres Nadals truncats. El 18 de desembre de 1888 un terratrèmol va sorprendre als alcoyans i alcoyanes. No va deixar víctimes mortals però va ser perillós i un temporal de pluges i baixes temperatures va posar en risc les celebracions. La nit de Nadal es va poder celebrar a les esglésies i els Reis Mags van aplegar el 5 de gener. Feia tan sols 3 anys que la societat "El Panerot" organitzava la Cavalcada d'Alcoi, la més antiga d'Espanya. Els joves de "El Panerot" van seguir preparant la vinguda de Ses Majestats fins a gener de 1913. L'assassinat del polític José Canalejas, president molt estimat a Alcoi, va deixar sense ànims a la societat. La neu també ha fet que en més d'una ocasió Melchor, Gaspar i Baltasar no desfilaren. És el cas de 1908, 1914 i també de 1927, recordada per la magnitud del temporal. La "Nevada Grossa" va començar el 25 de desembre de 1926 i va durar fins al 28 de desembre. Els carrers estaven blancs i no es podia caminar per ells, convertint-se en l'ona de fred més intensa del segle XX a Espanya. Les faroles no funcionaven, hi havia problemes d'abastiment i de comunicació viària, la indústria es va arruïnar i a algunes cases s'havia d'accedir pel balcó i altres es van caure. Passada la Epifania dels Reis Mags encara hi havia massa neu al carrer i els xiquets i xiquetes es van quedar sense la seua festa preferida. 

En 1931 la Segona República Espanyola feia pensar que no es promouria la vinguda dels Reis Mags. Però en realitat es va incrementar els diners destinats als regals per als xiquets i xiquetes. La filà Miqueros va organitzar la Cavalcada d'Alcoi de 1933, tan tradicional com sempre i sense importar els pensaments polítics del govern d'aquell moment. La Guerra Civil Espanyola si va cancel·lar les Cavalcades dels Reis d'Orient de 1937, 1938 i 1939. Sols es va fer una celebració infantil en la que es repartia regals i joguets als més menuts. La pobresa i l'esgotament de la batalla van fer quasi impossible les celebracions, però si es van recollir 4000 joguets i 2000 llibres en 1938. En 1939 els Nadals van passar desapercebuts i la població sols esperava el final del conflicte bèl·lic. Per la postguerra de 1940 van ser necessaris donatius, menjar i regals per a qui estava patint la misèria i Melchor, Gaspar i Baltasar van repartir esperança. L'any 1956 la forta pluja va fer que el Bando es llegira per megàfons i que Ses Majestats recorreren la ciutat en cotxe. El mateix va passar en 1965 i 1969, però la fina neu no va ser obstacle per a que es celebrara la Cavalcada de Reis Mags. En 1983 va haver un conflicte entre l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags i l'Ajuntament d'Alcoi. La polèmica creada per temes polítics va acabar amb l'Associació i a partir de 1984 és la regidoria de tradicions qui organitza els actes del Nadal Alcoyà. Fins l'arribada del Covid-19 res més havia dinamitat la marca "Alcoi ciutat del Nadal".

BON NADAL!

CARTELL CAVALCADA ALCOI 2022

 Els Cartells dels 3 Reis Mags sempre desperten un gran interès per als alcoyans i alcoyanes. Al no haver Cavalcada el 5 de gener de 2021, l'expectació està creixent per saber com arribaran Ses Majestats d'Orient. Carol Ortiz va anunciar com a regidora de tradicions que si passarien pels carrers d'Alcoi i per això es va convocar el concurs de Cartells per a 2022. Ana Belda Tudela va ser la guanyadora amb l'obra "Una visita molt important". De les 25 propostes presentades, l'escollida per al premi de 1200 euros va ser l'artista de Banyeres de Mariola. El jurat va valorar els cartells seguint els següents criteris: Tècnica, colors, composició, simetria matemàtica, tipografia, originalitat i presentació. En aquesta ocasió la gent ha estat d'acord amb la decisió del jurat i no hi ha hagut crítiques negatives cap al Cartell de la CXXXVII Cavalcada de Reis Mags. A més a més es té en compte que el Cartell de la Cavalcada d'Alcoi va dirigit als xiquets i xiquetes i ha de ser fàcil d'entendre. Per això ressalta els elements del Nadal Alcoyà d'una forma estilitzada.

El Cartell té com a figura central un patge típic agafant una escala. Al fons es veuen els camells de Melchor, Gaspar i Baltasar entre les cases del casc antic. Com a símbols 100% alcoyans es poden veure el Barranc del Sinc de nit i l'Església de Santa Maria amb el seu Campanar i la cúpula blava. La tipografia sobre fons blanc es situa a la part de baix amb claredat. Es destaca que la Cavalcada d'Alcoi és d'Interès Turístic Nacional però no que és la més antiga d'Espanya. Ana Belda va estudiar batxiller artístic a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi (2011-2013) i va obtindre el grau en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Jaume I a Castelló (2013-2017). Compta amb un Màster de disseny gràfic i creativitat a l'Escola Europea del Disseny Coco School a Alacant.

El 27 de novembre de 2021 es va penjar el Cartell d'Ana Belda a la façana de l'Ajuntament i ho va afrontar amb modèstia, ja que reconeixia que el resultat final li va costar molt. L'acte va ser senzill i es van evitar aglomeracions de persones per a reduir els contagis de Coronavirus, a l'alça desde l'aparició de la variant Òmicron. Al so de les melodies tradicionals del Nadal Alcoyà es va encendre l'arbre de Nadal daurat i l'enllumenat especial de la Cavalcada, dissenyat en 2017. Xiquetes amb panderetes i vestits folklòrics van amenitzar el descobriment del Cartell amb danses i balls. Aquest any hi ha més il·lusió que mai per la Cavalcada de Reis Mags, si la pandèmia ho permet. 

El Mercat Nadalenc es va inaugurar a la Glorieta el passat 4 de desembre de 2021. Va durar fins al dia 8 aprofitant el pont de la Constitució. Els xirimiters de la Cordeta van posar música a l'acte matutí en el que van participar balladores infantils. Per a ambientar va haver concert de jazz, contacontes, passeig en camell, tallers, photocall, ludoteca, jocs de taula i trencaclosques, tendetes de productes típics i gastronòmics, artesans del fang, la llana i la fusta, zona de restauració, atraccions ecològiques, llits elàstics per a saltar, tir amb arc, minigolf i burretes. Les mesures sanitàries de prevenció van donar seguretat per a que acudiren 5700 persones, moltes més que en 2020 quan encara no hi havia vacuna. Així ho va dir amb orgull Vanessa Moltó, la regidora de comerç de l'Ajuntament d'Alcoi. Les funcions del Betlem del Tirisiti començaran el dia 23 de desembre i tindran aforament limitat fins al 5 de gener al Teatre Principal. 

LES ENTRADES DE 1981

Les Festes de Sant Jordi de fa 40 anys es van aplaçar fins els dies 24, 25 i 26 d'abril per la Setmana Santa. El Cartell de Festes de 1981 va ser obra de Jaume Aragonès Sanchis, amb un moro i un cristià en tons pastel. La Glòria del 19 d'abril es va veure afectada per un diluvi molt fort, com també la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet. La Trilogia Festera Alcoyana 1981 es preparava baix l'amenaça d'un temporal de fred i pluja. Finalment els grans damnificats de les tempestes van ser els xiquets en la plujosa Glòria Infantil. Pilar Mompó Aracil va ser la primera dona en dirigir l'Himne de Festes i també va patir les inclemències meteorològiques. Baix un mantell de paraigües els alcoyans i alcoyanes van cantar "Nostra Festa ja cridant-nos està" i al dia següent va lluir el sol. Les Entrades es van desenvolupar amb normalitat i alegria.

Capità Cristià filà Aragonesos 1981: Antonio Miralles Gandia.

Capità Moro filà Abencerrajes 1981: Gonzalo Matarredona Llopis.

Alférez Cristià filà Andaluces 1981: Francisco Aracil Català.

Alférez Moro filà Marrakesch: Antonio Pérez Pérez.

La senzilla capitania cristiana de fa 40 anys va tindre al·lusions a la Corona d'Aragó al estar en mans de la filà Aragonesos. En canvi, al·lusions a la mitja lluna va tindre l'esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes. L'alférez cristià de la filà Andaluces va desfilar a peu, mentre que al boato es van contar 90 cavalls i carrosses amb pous i cofres. Sobre una quadriga saludava l'auster capità moro de la filà Abencerrajes. Burretes i patis nazarites amb fonts van completar el boato vespertí. Va ser el segon any amb l'ordre de "La Roda" i la filà Xanos va tindre l'esquadra d'enmig. La filà Marrakesch es va avançar a l'horari previst en el seu any d'alferecia mora. I és que a les Entrades d'Alcoi de 1981 va haver puntualitat, però es van repetir molt les obres musicals "Zoraidamir" i "Jamalajam".

Esquadra de negres capità filà Aragonesos. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra d'enmig filà Mozàrabes. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres alférez filà Andaluces. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres capità filà Abencerrajes. Disseny de Gonzalo Matarredona.

Esquadra d'enmig filà Xanos. Disseny de Paco Aznar.

Esquadra de negres alférez filà Marrakesch. Disseny de Luis Solbes.

La filà Cruzados va tindre al seu primer Sant Jordiet en 1981 i va ser Jorge Enrique Cantó Pastor. El xiquet portava un trage de Luis Solbes Payà i va passar molt de fred a les Processons. Per la vesprada del dia de Sant Jordi va ploure de nou. Els glorierets infantils de les 28 filaes van participar en un escacs vivent. Les Estafetes del dia de l'Alardo van ser brillants i les baixes temperatures es van notar en la vesprada de dispars i a l'Aparició de Sant Jordi. Un any més les Festes d'Alcoi agermanaven a Moros i Cristians.