Alcoi té desde 1904 una filà mora anomenada Mudéjares, així que els populars Palominos ja existien quan a la dècada de 1910 es van inventar les esquadres de negres. Els musulmans que vivien en territori cristià i pagaven alts impostos van provocar la Tercera Revolta. Una insurrecció mudèjar comandada pel visir Al-Azraq que en 1276 va donar lloc a les Festes de Moros i Cristians. Va ser la batalla en la que va aparèixer un patró romà llançant fletxes i per això en 2026 es celebrarà el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Però tornant a la temàtica d'esquadres de negres d'Alcoi, la influència de Luis Solbes és extraordinària en moltes filaes. El pintor alcoyà va fer moltíssims dissenys per als càrrecs de la filà Mudéjares i els seus esquadrers. Començant pels càrrecs dels anys 60 fins als de la dècada dels 80, a excepció de l'alferecia i capitania mora de 1953 i 1954. En aquells dos anys d'Entrades Mores plujoses, les esquadres de negres de la filà Mudéjares van ser obra de Rafael Guarinos. A les esquadres de negres de la filà Mudéjares no els ha tornat a ploure, a excepció d'un poc en 1986 i 2023 i moltíssim al Centenari de 2004. Els Palominos han tingut esquadres especials prou excèntriques, sobretot pels turbants alts i els dissenys amb plomes per a aportar-li africanisme. En 1994 José Moiña regala aires frescs a les esquadres de negres més tribals, i es converteix en el dissenyador de referència de la filà Mudéjares. En la capitania mora es va inspirar en el rinoceront, en l'esquadra d'enmig del 2000 en pavos reals, en 2007 i 2008 deixava els animals per a jugar amb els colors clars o obscurs i materials innovadors, i al Mig de 2014 va recuperar a l'elefant com a símbol de poder. L'elegància es va repetir en la capitania mora de 2024, quan els germans Piñero van imitar els mossaics de manisetes àrabs. En 2023 Juan Climent va imaginar als esquadrers com centpeus del desert, comprovant-se que la filà Mudéjares s'allunya molt dels colors i emblemes del seu trage oficial. En l'última capitania mora també van trencar al situar l'esquadra de negres al principi del boato, i no tancant la desfilada com és habitual. Va sonar la marxa mora "Soc mudéjar" de Francisco Valor, però els Palominos poden presumir de que en 1954 l'esquadra de negres va estrenar la mítica peça musical "El moro del Sinc". Altres marxes mores que han triat els esquadrers al llarg de la història són "Reige", "Mudéjares", "Ximo", "Éxodo", "El kabila", "El somni", "Centenari mudèjar", "Ali Geabà-Spyros", "El president", "Martí Ximana" i "A la mar". Varietat, classicisme i noves aportacions, tant en lo musical com en lo artístic.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1953. Disseny de Rafael Guarinos.
Esquadra de negres del capità moro 1950. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1966. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres del capità moro 1967. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra d'enmig mora 1973. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1979. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres del capità moro 1980. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra d'enmig mora 1986. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres de l'alférez moro 1993. Disseny de Jordi Sellés.
Esquadra de negres del capità moro 1994. Disseny de José Moiña.
Esquadra d'enmig mora 2000. Disseny de José Moiña.
Esquadra commemorativa del Centenari 2004. Disseny de Jordi Peidro.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2007. Disseny de José Moiña.
Esquadra de negres del capità moro 2008. Disseny de José Moiña.
Esquadra d'enmig mora 2014. Disseny de José Moiña.
Esquadra de negres de l'alférez moro 2023. Disseny de Juan Climent.
Esquadra de negres del capità moro 2024. Disseny dels germans Piñero.
Davant d'una efemèride tan important com el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, els mitjans de comunicació haurien de bolcar-se en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Les Entrades de cada mes d'abril són focus d'atracció mediàtica creixent. La singularitat, arrelament popular i l'espectacularitat de la Trilogia Festera Alcoyana ha propiciat que diversos periòdics i televisions hagen contribuït a documentar-les, difondre-les i projectar-les més enllà de les fronteres locals. La premsa escrita va ser la pionera en parlar de les Festes de Moros i Cristians, tenint ja com a referent primitiu a les filaes d'Alcoi i tot el que significaven en la cultura popular i els successos del moment. Les primeres notícies documentades sobre les Festes d'Alcoi apareixen a la premsa local del segle XIX. Diaris i fulls informatius de difusió provincial van començar a descriure les celebracions, destacant els elements religiosos i militars. Aquelles cròniques solien ser breus, però aporten informació valuosa sobre l'evolució dels actes, la participació de les filaes i la consolidació del calendari festiu en una societat cada volta més industrial i capitalista. Amb l'arribada del segle XX, els rotatius provincials i nacionals incrementaren l'interès per les Festes d'Alcoi. Els periòdics ressaltaven especialment l'atractiu de l'Entrada Mora i l'originalitat del context historicista. La descripció de vestuari, música i moments àlgids es va fer més detallada. La premsa escrita esdevingué un instrument clau per a fixar i transmetre la memòria de les celebracions. A qui no se'ls prestava gens d'atenció era als càrrecs festers, i no van tindre importància mediàtica fins als anys 50 del segle XX.
L'evolució tecnològica va permetre que, a mitjans del segle XX, les imatges tingueren un paper fonamental. Les fotografies publicades en revistes i diaris van ser un mitjà de promoció visual per a moltes persones. A més a més, l'aparició de revistes especialitzades en tradicions o en cultura popular va contribuir a difondre elements particulars, com ara els dissenys dels capitans, alferes i esquadres de negres. Els reportatges a color, que començaren a ser habituals a partir dels anys 60 i 70, posaren en valor l'extraordinària riquesa cromàtica de Nostra Festa. En la radio, les emissions especials, entrevistes, cròniques en directe i programes temàtics oferiren una altra forma de viure l'esdeveniment. Els relats radiofònics provocaven emoció entre els oients i permetien aproximar l'experiència festera a qui no podia assistir.
El periòdic Ciudad, fundat per alcoyans en 1953, va ser un revulsiu per a informar de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. I no sols al mes d'abril, sinó de les activitats internes i culturals que durant tot l'any feien les filaes. Es posava el focus especialment en els actes dels 4 càrrecs i les noticies sobre el Sant Jordiet. A més a més es publicava el "Extra Sant Jordi" amb més de 100 pàgines sobre l'actualitat festera d'aquell any i les entrevistes als múltiples protagonistes de l'edició. Encara que l'empresa de premsa en paper va tancar en 2013, prompte es van recuperar de la crisi econòmica. Un any desprès naixia el successor del periòdic Ciudad: "El nostre". Continua a dia de hui presentant ampla informació sobre la cultura alcoyana, i a l'Extra Sant Jordi s'ha sumat altre butlletí de butxaca que publica Radio Alcoi.
El NODO dels informatius feixistes es va apropar a les Festes d'Alcoi en diversos anys. A pesar de ser propaganda de la dictadura de Francisco Franco, el seu valor per a descobrir actes en viu durant l'epoca de Falange va ser notori. En anys com 1943, 1945, 1950, 1952, 1958, 1967, 1969, 1972 i 1975 van realçar la imatge d'Alcoi com a símbol de la Reconquesta cristiana i les sagrades tradicions. En democràcia es va seguir aquesta línia folklòrica i Rtve va fer reportatges resumits sobre les Festes d'Alcoi en 1976, 1977 i 1978. Dins d'un programa de 1989 dedicat a les tradicions d'Espanya, un dels capítols emesos es va dedicar íntegrament a la Trilogia Festera Alcoyana de 1988. El títol de l'episodi va ser "Alcoi, la eterna batalla" i al estar en castellà va ampliar el seu públic.
Amb l'arribada de la televisió autonòmica valenciana en 1989, la difusió va arribar a un nou nivell. Les retransmissions de les Entrades i d'actes com la Processó o l'Alardo permeteren que l'esdeveniment s'observés a escala de les 3 províncies i fins hi tot a nivell estatal. La cadena RTVV va fer possible que les Festes d'Alcoi es consolidaren com un referent d'espectacularitat, i els periodistes van ajudar a projectar la complexitat organitzativa, explicar el treball artesanal darrere les vestimentes i comprendre la participació popular. En les últimes dècades, les retransmissions completes de totes les hores d'Entrada Mora i Cristiana han tingut bones audiències. La presència de comentaristes especialitzats i la introducció de càmeres ubicades en punts estratègics dels itineraris ofereixen una experiència més rica: primer pla d'esquadres, música de les bandes i detalls del boato i de la indumentària. Aquestes emissions també acostumaven a incloure entrevistes a protagonistes, membres de filaes, càrrecs i dissenyadors.
Primer es feien les retransmissions en Canal 9 i Punt 2, desde 1990 a 2013, ja que el PP va tancar la televisió pública dels valencians i valencianes. Per culpa les nefastes decisions del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, les Falles i demés festes valencianes es van quedar sense difusió de 2014 a 2018. Amb el canvi de govern i la presidència del socialista Ximo Puig es va fundar la nova televisió autonòmica: À Punt. Les seues retransmissions de 2019 a 2025 han sigut d'una qualitat increïble, amb comentaris de Ferran Cano i Reis Juan plens de coneixement fester. Realitzacions multicàmera en alta definició, panoràmiques aèries i repeticions en diferit permeteren una apreciació molt més acurada dels detalls. A part de les retransmissions de les Entrades al canal principal d'A Punt, es troben a faltar els programes previs dedicats a explicar els preparatius i processos d'elaboració de trages. Canal 9 feia un gran desplegament informatiu de les activitats paral·leles, reforçant el valor cultural i patrimonial de la Festa.
Als 90 van aparèixer les televisions privades, i ja als anys 2000 les televisions d'àmbit comarcal. Amb un pressupost reduït i poques càmeres i recursos tècnics van dotar a les Festes d'Alcoi d'una nova visió. Pròxima, cutre a voltes i bastant amateur en quant a qualitat d'imatge. Localia, Televisió Mariola, Mediterraneo Tv o les més recents TVA i Intercomarcal són una bona mostra de les teles de les comarques. TVA i els seus reporters s'han consolidat com el canal que més retransmissions d'Entrades fan a la comarca de l'Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. L'arxiu audiovisual de moltes d'aquestes cadenes ha esdevingut una font històrica de primer ordre per a investigadors i aficionats. Finalment, l'aparició d'internet ha facilitat que moltes d'aquestes retransmissions s'emeten també en línia, multiplicant la seua audiència.
Diaris de la província d'Alacant com el Información, el Levante i Las Províncias dedicaven moltes pàgines a les Festes d'Alcoi cada 23 d'abril. El dia següent a les Entrades d'Alcoi els capitans eixien en portada dels periòdics més llegits pels valencians i valencianes. La premsa escrita i els redactors li dedicaven més de 5 pàgines interiors a totes les anècdotes i moments destacats de les Entrades d'Alcoi. En el periodisme digital destaquen els portals web de Aramultimèdia, "Les Muntanyes", Cadena Ser, La Cope, "Alcoi23" i Pàgina 66. A més a més els portals institucionals de l'Ajuntament d'Alcoi i l'oficina de turisme publiquen cròniques, comunicats i informació pràctica sobre la Festa. Fins hi tot l'Associació de Sant Jordi té perfils oficials en totes les xarxes socials.
La transformació digital ha significat un punt d'inflexió en la difusió de les Festes. L'aparició de webs informatives, blogs i portals especialitzats ha ampliat l'abast de les cròniques i els reportatges històrics. Un exemple és aquest blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ que porta en funcionament desde 2009 sense haver interromput la seua activitat anual ni durant la pandèmia del Covid-19. La informació era més escassa en aquells anys, però el blog s'ha especialitzat en recuperació d'arxius fotogràfics i cròniques de la història de Nostra Festa. Les xarxes socials han democratitzat la producció de continguts: participants, fotògrafs, periodistes i públic comparteixen imatges, vídeos i impressions en temps real. Això ha contribuït a internacionalitzar la Festa, ja que molts usuaris estrangers descobreixen les Festes Moros i Cristians d'Alcoi mitjançant plataformes com Instagram, Facebook o Youtube. Les retransmissions en streaming d'alguns actes festius permeten que alcoyans residents a l'estranger o aficionats puguen sentir-se més prop de la seua terra. Es va veure com les Entrades de 2025 es retransmetien en primera persona desde les cadires per al públic virtual dels canals de Youtube. De cara al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi es podria donar més promoció a les singularitats de Nostra Festa i perfeccionar actes i detalls. Per exemple el format del "Guia de les Entrades" podria estar més acurat i no ser de paper fi. Uns exemplars més satinats i en una impressió de més qualitat podrien convertir-se en edicions de col·leccionisme.
L'any 2026 tenia que ser especial per tants motius que ni tan sols la designació dels protagonistes artístics es faria a l'ús. Jordi Martínez, com a regidor de tradicions, es va proposar trencar amb tot. Cap aposta haguera encertat i els nombrats oficialment no estaven en les quinieles. L'Ajuntament d'Alcoi porta 15 anys en mans del Psoe, però mai havien sigut tan innovadors en les propostes festeres. Ni tan sols quan el regidor era Raül Llopis i apostava per donar-li més pes a les dones o a projectes transgressors. Al pont del 9 d'octubre es van desvetllar els noms dels dos protagonistes de les Festes d'Alcoi 2026. Ja al Mig Any de fa unes setmanes José Maria Valls va rebre les felicitacions de tot Alcoi. Especialment de l'alcalde a la Presentació de Càrrecs, encara que Toni Francès ja l'havia nombrat fill predilecte d'Alcoi en juny de 2025. Les propostes de cara a 2027 podrien ser el director del Conservatori de Música, Juan Antonio Recuerda, o l'artista del disseny Jordi Sempere Vicedo. Són dos homes amb talent al piano i sobre el paper que mereixen aquest reconeixement desprès de tants anys de tasca laboriosa.
"La Taula" és el col·lectiu de pintors que farà de forma cooperativa el Cartell de Festes d'Alcoi 2026. Una idea original que ve desde un nou plantejament de com es crea una obra d'art. La Taula Hub Coop és un projecte conjunt especialitzat en creativitat i branding. La seua proposta es basa en un procés col·laboratiu i participatiu, que implicarà festers, músics, dissenyadors, cosidores, cabos i veïns de totes les edats. El procés inclourà reunions amb entitats festeres i un taller obert de cocreació, on es recopilaran idees i testimonis que serviran d'inspiració per al quadre final. El cartell es descobrirà el dia 1 d'abril de 2026, i l'equip de La Taula, format per 8 professionals, persegueix un doble objectiu: donar veu als protagonistes de la Festa i posar en valor el talent local, reforçant l'ecosistema creatiu de la ciutat dels ponts. Desde l'Ajuntament d'Alcoi destaquen que comptar amb figures com José María Valls Satorres i amb un equip creatiu com La Taula permet unir tradició i innovació, música i creativitat, en un any tan emblemàtic com el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Les Festes de Moros i Cristians de 2026 seran molt més que una commemoració: "Seran una oportunitat per a mostrar l'essència d'Alcoi i de la seua gent. El cartell i l'Himne són 2 símbols molt estimats de Nostra Festa, i tindran un significat encara més profund, perquè naixen del sentiment col·lectiu i de l'arrelament dels qui viuen Sant Jordi amb passió", va dir el socialista veterà Jordi Martínez.
I més veterà serà el director de 2026 de l'Himne de Festes d'Alcoi, una peça musical de la zarzuela "La bella Zaida" de Gonzalo Barrachina. Serà el 110 aniversari de la mort de l'autor alcoyà i José Maria Valls Satorres ja li va demostrar respecte al compositor quan en 1984 va dirigir l'Himne de Festes. Dècades desprès repetirà l'experiència de rebre la batuta del Sant Jordiet i pujar al pòdium. Però ho farà amb l'experiència de tindre 81 anys i sabent la responsabilitat del moment. Serà aleshores quan el 24 d'abril de 2026 començaran les anhelades Festes d'Alcoi del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. No hi ha canvi en el número de dies de Festes i seguirà sent una Trilogia Festera Alcoyana a l'ús. José Maria Valls Satorres té una llarga trajectòria en la composició de marxes mores i cristianes i el seu repertori és tan ample que sols podem destacar algunes de les seues obres musicals com "Cavaller Taumaturg", "Mitja lluna", "Magenta", "Doro el gat", "Soc Marrakesch", "Desperta ferro", "Esquadra alferis 95", "Fanfàrria Gusmans 99", "Mozàrabes i Alfarrasí", "Als Judíos" o "Marxa dels Creuats". La filà Marrakesch podria recuperar "Un chava capità" de José Maria Valls, dedicada al seu últim capità moro de 2010 que ja ha faltat. També la filà Almogàvars podria traure la marxa cristiana "Madriles" al carrer, aprofitant l'esquadra d'enmig per a fer-li un homenatge a José Maria Valls. Com a últim consell, la filà Realistes podria incloure en el seu boato d'alférez moro la fanfàrria que José Maria Valls li va dedicar a la filà al càrrec de 1983.
José Maria Valls va ser un xiquet nascut a la post guerra i compaginava el solfeig amb el treball en una fàbrica tèxtil. La seua banda de música sempre va ser la Societat Musical Nova d'Alcoi, fins hi tot durant la seua vida a Madrid. Allí va estudiar al Real Conservatori en les assignatures de Violoncel, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Composició, i Direcció d'orquestra. També va dirigir la Unió Musical d'Alcoi en 1980. José Maria Valls va ser docent al Conservatori d'Alcorcón, però mai va perdre les seues arrels. Sempre va ser un home cabal i humil, per això desde la seua joventut se li va notar una serenitat que es veia reflectida en les seues obres musicals. José Maria Valls va revolucionar el gènere de les marxes cristianes, per exemple amb "Als cristians", "Pas als Maseros", "Almogàver i alcoyà", "Ix el cristià", "El conqueridor" "Farolero" i "Els Contrabandistes". El compositor alcoyà té gravades en disc quasi totes les seues composicions de música festera, sent en la col·lecció "Ja Baixen" on es concentra la majoria dels enregistraments. Va veure la necessitat de donar-li un paper més gran a la música incidental, creant fanfàrries per als boatos alcoyans. També se'l considera el propulsor de les obres musicals contrabandistes i maseres. Li ha dedicat tantes obres musicals transcendentals a filaes que han acabat anomenant-lo fester o soci d'honor. Ho és als Cruzados d'Ontinyent i varies filaes d'Alcoi: Almogàvars, Realistes, Maseros, Vascos, Andaluces i de la pròpia Associació de Sant Jordi. El periòdic Ciudad li va entregar "la Peladilla d'or 2011" i també ha sigut homenatjat per l'Associació Cultural Samarita i el Círculo Industrial. En l'any 2006, l'assessor musical del Casal de Sant Jordi d'Alcoi buscava fomentar la música original per a Processons. Amb eixa finalitat es va instituir el Premi de Composició de Música Festera en la modalitat de Marxa Solemne amb el nom de "José María Valls Satorres". Ha escrit en diverses revistes i periòdics multitud d'articles musicals.
L'Associació de Sant Jordi ha anunciat que la portada de la Revista de Festes de 2026 serà obra de l'artista alcoyana Mónica Jover Calvo, reconeguda creadora i festera de la Filà Cides, molt vinculada a la tradició cultural de la ciutat. És una artista amb una destacada trajectòria nacional i va exercir fins a 2024 com a assessora artística del Casal de Sant Jordi. Un càrrec que va desenvolupar amb compromís i amb una visió estètica profundament arrelada a la identitat de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La seua sensibilitat i coneixement fester la converteixen en una elecció idònia per a la portada de la Revista en el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, Jover compta amb una sòlida formació artística que inclou estades a Florència i Brussel·les. Al llarg de la seua carrera ha realitzat més de trenta exposicions individuals. L'art de Mónica Jover està íntimament lligat al paisatge, la memòria i els materials tèxtils, com ja va demostrar al pintar el Cartell de Festes d'Alcoi 2014. Tal volta hi haja a la Portada alguna referència a la mort d'Al-Azraq. En 2026 també es compleixen 750 anys desde que va perdre la vida a la Batalla d'Alcoi de 1276, i s'espera una extensa agenda cultural al voltant del visir musulmà. El dissabte 15 de novembre de 2025 es va celebrar el Concurs de Sergentets per a la Glòria Infantil de 2026. A la seu social de filà Llana es van veure les aptituds com a cabo dels pocs participants. El primer lloc va ser per a Marc Ferràndiz Baudín, i com pertany a la filà Mudéjares va elegir ser el Sergentet Moro. Enzo Cañadas Llopis és un xiquet de la filà Aragonesos i per això preferia ser el nou Sergentet Cristià. Enhorabona als dos!
El 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi no es celebrarà en les dates tradicionals. L'Ajuntament d'Alcoi ha atrassat les Festes de Moros i Cristians 2026 al cap de setmana del 25 d'abril. Es busca que el 23 d'abril de 2026 siga també festiu local, per a així donar-li importància a l'efemèride. És el desig de Paco Garcia i tota la seua junta directiva de l'Associació de Sant Jordi. La celebració en cap de setmana facilita la participació, i també fa que hi haja més visitants. Eixe és el motiu principal pel que el Consell Econòmic i Social va confirmar que la Trilogia Festera Alcoyana seria el 25, 26 i 27 d'abril de 2026. Hi ha hagut crítiques perquè sent l'Any Jubilar els més catòlics volien que caiguera en els dies de sempre: 22, 23 i 24 d'abril. Però les Entrades serien un dimecres laborable a la resta d'Espanya i s'ha preferit que el festiu local siga el dilluns 27 d'abril. El turisme, el comerç i l'hosteleria si es veuran beneficiats amb aquesta decisió, pròpia dels últims governs municipals del Psoe desde 2013. Va ser la primera volta que les Festes d'Alcoi van modificar les dates, però també es van canviar en 2014, 2015, 2019, 2022, 2024 i 2025. No sols s'han adaptat al calendari per raons polítiques o turístiques, sinó també per la tardia Setmana Santa com aquest any. El 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi durarà tot l'any, però els dies centrals es faran en abril. Una diferència gran amb el 700 aniversari de fa mig segle, quan les Festes de Moros i Cristians es van celebrar el 26, 27, 28, 29 i 30 de maig de 1976 i les dos Entrades van ser de vesprada.
La Glòria 2026 serà el Diumenge de Ressurrecció, que en 2026 ve fixat com el 5 d'abril. Això donarà un marge de varies setmanes per a celebrar la Glòria Infantil i altres actes previs els caps de setmana anteriors. Hi haurà 2 Sergentets nous que dirigiran als xiquets del bàndol moro i cristià. El dia dels músics serà el divendres 24 d'abril de 2026. José Maria Valls dirigirà l'Himne de Festes per segona volta, com ja va fer en 1984. Es tracta d'un reconeixement de la regidoria de tradicions cap al recentment nomenat fill predilecte d'Alcoi. Per a José Maria Valls és un honor ser el director de "El Sig" en un any tan important religiosament. Passarà a la història com l'únic músic en repetir en la direcció de l'Himne de Festes, junt a Amando Blanquer.
Les 2 Entrades seran el dissabte 25 d'abril de 2026. A pesar de ser un any commemoratiu, es faran en el format tradicional: L'Entrada Cristiana pel matí i l'Entrada Mora per la vesprada. Haguera sigut interessant veure la capitania cristiana de la filà Andaluces amb la llum vespertina. El Sargento Cristià arrancarà de contrabandista la Diana, i a les 10:30 desfilaran les 14 filaes del bàndol de la creu. A part de Javi Ferràndiz, l'altre càrrec fester serà Fernando Jordà com a alférez cristià de la filà Asturianos. Curiosament l'antiga filà de "La Creueta" ja va tindre l'esquadra d'enmig en l'extraordinari any de 1976. Al igual que la filà Realistes, que fa 50 anys va desempenyar el Mig Moro i en 2026 deixarà l'alferecia mora en mans de Miguel Espí. Però el primer en estar al Partidor en la vesprada del 25 d'abril de 2026 serà José Ignacio López com a capità moro de la filà Marrakesch. Les esquadres d'enmig estaran formades per integrants masculins de les filaes Almogàvars i Verds.
Les filaes de càrrec van presentar al llarg del mes d'octubre i el primer cap de setmana de novembre els seus boatos. Hi ha expectació i segur que molta gent s'apuntarà a participar en un any transcendental. La filà Andaluces tindrà trages de César Vilaplana i Santi Carbonell, qui finalment no s'ha retirat del disseny fester i també és regidor de l'oposició als Plens Municipals. Juan Climent ha preparat els bocetos de l'alferecia cristiana per a la filà Asturianos. Pertany a ella desde xicotet i fa 16 anys es va estrenar amb l'anterior alferecia cristiana de 2010. Desprès de tants èxits, també la capitania mora de la filà Marrakesch ha confiat en Juan Climent. Al boato de César Vilaplana contaran la història d'Al-Azraq, en el 750 aniversari de la seua mort a la Tercera Revolta. La filà Realistes ja va apostar per algú nou en els boatos dels anteriors càrrecs, i en l'alferecia mora 2026 s'estrenarà la il·lustradora Glòria Segura.
El 26 d'abril de 2026 farà redó un moment molt especial per als catòlics. Desprès de totes les activitats solemnes i de ritual religiós, la fe eixirà al carrer en el volgut dia de Sant Jordi. Ja s'hauran fet Processons els dies 17 i 23 d'abril amb el Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, però el gran moment arriba amb la Processó de la Relíquia. En eixe matí el Sant Jordiet de la filà Llana xafarà el carrer Santo Tomás per primera volta. El xiquet anglès, holandès i espanyol Mateo Vilaplana Blaak lluirà per primera volta el seu trage romà, dissenyat per la seua iaia paterna. Aitana Martín ja va fer el Cartell de Festes 2009 i els trages de capitans moros per als seus familiars, però mai el del Sant Jordiet. Un repte que s'apreciarà al detall per la vesprada, en la Processó General de desprès de la Diana Vespertina del Cavallet. En principi, el guió d'actes no variarà massa del de qualsevol any normal.
L'últim dia del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi serà el dilluns 27 d'abril de 2026. Conegut desde sempre com "El dia dels Trons", inclou el Contrabando que necessita reformular el seu horari per a atraure a més públic. Els actes centrals seran, tant de matí com de vesprada, les Estafetes, Ambaixades i Alardos amb trabucs i pólvora. Desprès de dècades, serà un xiquet llanero qui tire les fletxes desde el cavall a l'Aparició de Sant Jordi. Mateo Vilaplana està molt il·lusionat amb l'acte final de les Festes d'Alcoi amb focs artificials i l'Himne de Festes sonant. Serà curiós escoltar en accent britànic les seues impressions sobre estar damunt del Castell de Festes i rebre les ovacions de tota la ciutat per a aconseguir una fletxa dels 750 anys de "la Batalla d'Alcoi". Tot apunta a que serà un any mític i inigualable.
Desprès de l'aplaçament per la pluja, per fi Fontilles va poder rebre als festers i festeres d'Alcoi. La visita a l'antic Sanatori de lepra és un clàssic del Mig Any, encara que ja sols és una residència de persones majors. Al canviar de dia i celebrar-se en el festiu del 1 de novembre la participació va decaure. Però no és una excusa de pes perquè ja fa anys que les xifres d'assistència a Fontilles són baixes. La recollida de material ha tornat a ser molt positiva, tant amb les donacions particulars com gràcies a les diferents empreses col·laboradores. El més habitual torna a ser la cel·lulosa, cremes, coses d'higiene. El dijous a la vesprada es va produir la càrrega de material per a ser traslladat al sanatori de Fontilles. La filà Benimerines haguera pogut celebrar el seu triomf al Concurs d'Olleta del Mig Any anant en massa a Fontilles. Cap fester de la filà més jove es va unir, ni tan sols els cuiners del plat alcoyà que van triomfar el dissabte anterior a la Glorieta.
El dissabte de Tots Sants, un reduït grup de filaes com Judíos, Cordoneros, Abencerrajes, Marrakesch, Miqueros, Realistes, Gusmans, Mozàrabes i Almogàvars van desfilar pels carrers de la localitat de la Vall de Laguar. Els càrrecs festers 2025, sobretot del bàndol moro, es van implicar en fer més agradable la vida dels residents del Sanatori Fontilles. És una llàstima que els càrrecs cristians tingueren altres compromisos i ningú de les filaes es desplaçara fins al municipi de la Marina Alta. Donar alegria als malalts va ser una satisfacció també per al Sant Jordiet, Martín Bellver Sevila. 200 persones en esquadres mixtes i bandes de música van passar el dia, recreant un autèntic 22 d'abril. Pel matí es va cantar l'Himne de Festes i es va fer una Diana. Desprès de la Missa i Processó presidida per la figura de Sant Jordi, es van entregar regals als ancians. Desprès de la solemnitat i l'emoció es va passar a un dinar de germanor i gràcies al sol es va poder fer a l'aire lliure.
A la vesprada els carrers es van omplir de música amb l'Entrada. Es van poder contemplar més trages de dames i cavallers que d'esquadres de negres. Però els més aplaudits van ser els càrrecs festers, incloent al xiquet Sant Jordiet i la seua família. El bon temps va acompanyar a la visita número 75, encara que el president de la Penya Fontilles esperava més implicació per part de la societat festera. Paco Nicolau haurà de plantejar novetats per a que la Visita a Fontilles puga ser una realitat amb més participació. És perillós per al futur que cada volta hi haja menys alcoyans i alcoyanes que vagen a Fontilles. Per als usuaris és ocasió única de combatre la solitud, trencar la monotonia del dia a dia i sentir-se acompanyats i envoltats per la música, el color i l'alegria festera.
Els càrrecs festers de 2026 es van presentar el passat dissabte 18 d'octubre de 2025. El Teatre Calderón d'Alcoi es va omplir d'autoritats i representants de les filaes per a aplaudir als 5 protagonistes de les Festes de Moros i Cristians 2026. Tornen a ser 5 persones de gènere masculí, desprès de que Ana Gisbert fora la primera dona alférez mora a les Entrades de 2025. I és que en un any tan important com el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi pareix que les filaes han designat a uns capitans i alferes d'estil més tradicional. Seran veterans molt arrelats a famílies festeres, fins hi tot el més jove de tots. Mateo Vilaplana Blaak de la filà Llana serà el Sant Jordiet 2026. Tot hi viure en Regne Unit i tindre l'anglès com a llengua materna, va poder expressar-se en castellà per a explicar que li fa il·lusió de representar al patró d'Alcoi. La solera de la filà Llana és encara més prominent al tractar-se d'un membre de la família Vilaplana. Han sigut capitans moros de 1972 i 2014, i la iaia del Sant Jordiet va pintar el Cartell de Festes 2009. Suposem que l'estil particular dels mencionats càrrecs també s'apreciarà a la vestimenta romana de Mateo Vilaplana. La seua mare és holandesa i contava com li havia sorprès la quantitat d'actes que hi ha al llarg de l'any. La família del xiquet futbolista agafarà molts avions enguany per a poder estar presents en protocols i cites socials relacionades amb el càrrec. El 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi requereix moltes activitats religioses, lúdiques i culturals que s'estan organitzant desde el Casal.
La solemnitat de la Presentació de Càrrecs va començar amb la interpretació de "Pavana" i el vídeo de l'alférez cristià 2026. Fernando Jordà Abad de la filà Asturianos va rebre la insígnia del càrrec entre aplaudiments del públic. L'alférez cristià 2026 va parlar de les seues filles com a favorites i del boato sobre la batalla de Covadonga a Astúries. El fester de cuna Miguel Espí Mayor serà el seu contrincant pel bàndol moro. La filà Realistes té com a lema de l'alferecia mora 2026 "Lluita, mort i eternitat" i tant això com el símbol del cavall es veuran al boato. El capità cristià 2026 serà més elegant que mai al tractar-se d'un càrrec contrabandista ric. Havent fet esquadra de negres i cavaller, a Javier Ferràndiz sols li faltava ser el capità cristià 2026 i reagrupar als seus 3 fills i la seua dona en la filà Andaluces. José Ignacio López Romà ha estat sempre en la filà Marrakesch, ja que és descendent de fundadors. Serà un capità moro molt catòlic, com ho foren els seus avantpassats, però buscant que l'esplendor marroquí es note al boato. Dona la casualitat de que els càrrecs de la filà Marrakesch de 2025 i 2026 resideixen a Alacant i per això no solen parlar en valencià. Desprès d'anys amb càrrecs festers interessants per les diferents trajectòries vitals, en 2026 els capitans i alferes tenen un perfil més anòdin. Desde desprès de la pandèmia Alcoi ha viscut un capità moro president de l'Associació de Sant Jordi, un alférez moro amb diversitat funcional, un Sant Jordiet madrileny, un capità moro teatral i la primera dona alférez mora. Lo més destacat dels càrrecs de 2026 és la nacionalitat del Sant Jordiet llanero i que l'alférez moro va ser Sergentet Moro de xicotet. No obstant, ahí estan els vídeos de presentació:
En el torn de les autoritats, van prendre paraula el president de l'Associació de Sant Jordi i l'alcalde d'Alcoi. Paco García va manifestar "Nostra Festa és la única cosa que permet que homes i dones de diferents ideologies, rics o pobres, puguen baixar pel carrer desfilant muscle amb muscle i colze a colze, amb la mateixa alegria i la mateixa il·lusió. És l'orgull de ser fester. En un món tan polaritzat com el que estem vivint no ens podem permetre utilitzar la Festa per temes personals o partidistes. La festa són valors, són sentiments, són tradicions d'un poble que han anat transmetent-se de generació en generació i que tenim eixa obligació de mantindre". També va recordar que en 2026 començarà l'Any Jubilar concedit a Alcoi per la Santa Seu per a commemorar el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. El president del Casal va reivindicar que el 23 d'abril siga festiu a Alcoi en un any tan especial, ja que no els ho estan posant massa fàcil. El socialista Toni Francès no va fer rèplica per part de l'Ajuntament i va alabar que els càrrecs festers cada volta participen més en iniciatives socials. L'alcalde desde 2011 va ressaltar que "els èxits dels càrrecs festers 2026 seran el triomf de la ciutat d'Alcoi". La interpretació de l'Himne de Festes, cantat amb força per tots els assistents, va posar punt final a aquesta Presentació de Càrrecs. Tot seguit, la vetlada va continuar amb un sopar als salons del Círculo Industrial.
La filà Verds ha sigut la guanyadora del Campionat de Cotos, desprès d'haver derrotat a la filà Abencerrajes en la final del tradicional joc de cartes. Els semifinalistes van ser les parelles de les filaes Berberiscos i Muntanyesos, quedant-se a un pas de jugar la final del dijous 23 d'octubre. Fa 50 anys, l'alcalde d'Alcoi era Rafael Terol de la filà Mozàrabes. Sent l'últim alcalde de la dictadura feixista, i un mes abans de la mort de Francisco Franco, Rafael Terol va fer un pregó molt especial. Es tractava d'un discurs declamat desde el balcó de l'Ajuntament i dirigit a les filaes. En 1975 l'alcalde franquista convidava als alcoyans i alcoyanes a sumar-se al VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi en maig de 1976. No entenem perquè enguany no s'ha organitzat l'acte del pregó per part del govern local de Toni Francès. El dia 25 d'octubre serà el dia central del Mig Any 2025. La Glorieta preveu estar a arrebossar de gent agrupada en les carpes de les 28 filaes. Els cuiners presentaran els seus plats típics a migdia, per a saber el primer i segon premi del Concurs d'Olleta Alcoyana. Per tercer any consecutiu, les Entraetes arrancaran de vesprada per dos itineraris i s'allargaran fins la nit, desprès dels sopars a les seus socials. A continuació deixem els horaris:
Els 5 càrrecs festers de 2026 seran els protagonistes del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, conegut per ajudar als cristians en la Batalla d'Alcoi de 1276 contra les tropes d'Al-Azraq. El comiat dels càrrecs de 2025 encara no s'ha produït, ja que les Entrades al Tanatori de Fontilles no es van poder celebrar en el dia previst. L'alerta roja per pluges torrencials de principis d'octubre i la por a altra Dana van fer que es decidira cancel·lar la jornada a la Vall de Laguar. Els actes s'han aplaçat al dissabte 1 de novembre, coincidint amb la Fira de Tots Sants de Cocentaina. En la 74 edició de la Visita a Fontilles participaran els càrrecs festers de 2025 de les filaes Miqueros, Aragonesos, Abencerrajes, Andaluces i Marrakesch.
Per últim, tanquem el repàs de totes les esquadres de negres de les filaes d'Alcoi amb la més recent del bàndol cristià. I no sols perquè la filà Aragonesos es va fundar al barri de Batoi en 1961, sinó perquè també ha tingut la capitania cristiana en l'encara present any de 2025. Una filà jove que ha demostrat tindre uns valors ferms i una imaginació curiosa i impactant. Desde el principi fins a 1980, Luis Solbes va ser qui va crear tota la idiosincràsia d'aquesta filà sobre els ballesters de la Corona d'Aragó. Per això les barres de la senyera quatribarrada tenen molta presència als esquadrers, sobretot al Mig de 1974. La segona esquadra d'enmig de la filà Aragonesos en 1988 va ser la primera oportunitat de Jordi Sellés en les Festes de Moros i Cristians. El reputat pintor va repetir al Mig de 2002, al igual que Paco Aznar amb els trages de les esquadres de negres dels capitans cristians de 1981 i 1995. Santi Amador, com a membre de la filà Aragonesos, va preparar internament les esquadres especials de 2009 i 2011. Però el domini dels bocetos de Juan Climent va fer que desde 2016 siga el dissenyador al que més han recurrit les noves esquadres de negres de la filà Aragonesos. Destaquen els dissenys per a les últimes alferecies cristianes, sempre recolzades per una climatologia excel·lent. El sol sempre ha lluït per als càrrecs de la filà Aragonesos, excepte al 2016. Per a moure la porra tan bé com els cabos de la filà Aragonesos es necessita tindre bones marxes cristianes. A part de l'estimada "Aragonesos 99", les esquadres de negres han desfilat amb "Zoraidamir", "Bonus Christianus", "Als cristians", "Ramón Petit", "Batallers", "Templaris d'Albaida", "Signum", "Dies Irae", "Mesnada" i "Trencacaps". Desde 2009 Saül Gómez s'ha convertit en el compositor preferit de la filà Aragonesos.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1966. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres del capità cristià 1967. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra d'enmig cristià 1974. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1980. Disseny de Luis Solbes.
Esquadra de negres del capità cristià 1981. Disseny de Paco Aznar.
Esquadra d'enmig cristià 1988. Disseny de Jordi Sellés.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1994. Disseny de Jordi Sellés.
Esquadra de negres del capità cristià 1995. Disseny de Paco Aznar.
Esquadra d'enmig cristià 2002. Disseny de Jordi Sellés.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 2008. Disseny de David Blasco.
Esquadra de negres del capità cristià 2009. Disseny de Santi Amador.
Esquadra commemorativa del Cinqüentenari 2011. Disseny de Santi Amador.
Esquadra d'enmig cristià 2016. Disseny de Juan Climent.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 2024. Disseny de Juan Climent.
Esquadra de negres del capità cristià 2025. Disseny de Juan Climent.
