RANKING ESQUADRES 2025

El "Ranking esquadres de negres 2025" arriba abans de fer un repàs exhaustiu dels càrrecs d'Alcoi i els seus boatos. Per xarxes socials ja s'han vist prous imatges de les Entrades del 3 de maig, quan 6 excel·lents esquadres de negres van arrancar desde el Partidor. Si una ha destacat per recuperar estètiques d'antany ha sigut la filà Marrakesch. El vot nostàlgic ha fet que la guanyadora siga l'esquadra de negres de l'alferecia mora 2025. A pocs vots ha quedat l'original esquadra d'enmig cristiana de la filà Mozàrabes, obra dels germans Piñero. En un any en que cap disseny ha sobreeixit, les esquadres dels capitans han quedat les últimes. Davant les greus acusacions a algun esquadrer de la filà Marrakesch, el vot s'ha mobilitzat per donar suport a la veritat. Una indisposició de salut es va confondre amb una borratxera falsa degut a un vídeo viral que va ser motiu de burla. La filà Marrakesch i el propi esquadrer va aclarir la polèmica ja que la calor i els efectes secundaris d'una medicació van empanyar la baixada pel carrer Sant Nicolau al compàs de la peça musical "Moros y cristianos". El boceto roig de l'esquadra de negres de l'alférez mora 2025 era de Santi Carbonell, pretenent ser un homenatge al classicisme alcoyà i les aportacions de Luis Solbes al segle XX. En canvi l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Andaluces ha quedat tercera gràcies a trencar amb tot lo vist. I no pel disseny contrabandista de Jordi Sellés, sinó per ser la primera esquadra de negres mixta de la història. Enhorabona als esquadrers i esquadreres!

1a: Alferecia Marrakesch.

2a: Mig Mozàrabes.

3a: Alferecia Andaluces.

4a: Mig Xanos.

5a: Capitania Aragonesos.

6a: Capitania Abencerrajes.

RANKING ESQUADRES 2024

Desprès de més d'un any per a recopilar vots, per fi publiquem els resultats del Ranking d'esquadres de negres d'Alcoi 2024. I sorprèn el número de participants, com també els ajustats resultats. Per un vot de diferència la guanyadora ha sigut la filà Aragonesos i els seus dimonis Ifrits. Els àngels de l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Alcodianos han quedat en segon lloc. Els dos dissenys de Juan Climent han rebut un suport massiu que ha fet interessant aquest duel entre els esquadrers de l'alferecia cristiana i la capitania cristiana 2024. "Làcrima" i "Mesnada" van ser les marxes cristianes que els van acompanyar, mentre que "Als Xaparros" va sonar per a l'esquadra de negres de l'alférez moro. La filà Abencerrajes ha quedat en tercera posició, encapçalant els bocetos del bàndol de la mitja lluna. Més descolgades han quedat les esquadres d'enmig i la filà Mudéjares que va obrir l'Entrada Mora amb una esquadra de mosaics. Degut al quasi empat anem a compartir una fotografia de l'esquadra de negres de la filà Aragonesos i un vídeo de la filà Alcodianos, més blanca que negra. Si hi ha suficients vots la setmana que ve es publicaran els resultats del "Ranking d'esquadres de negres 2025".

1a: Alferecia Aragonesos.

2a: Capitania Alcodianos.

3a: Alferecia Abencerrajes.

4a: Capitania Mudéjares.

5a: Mig Vascos.

6a: Mig Miqueros.

JOSÉ MARIA VALLS: COMPOSITOR D'ALCOI

Amb 80 anys el músic José Maria Valls Satorres ha sigut nomenat "Fill predilecte d'Alcoi". Merescut homenatge per a un dels autors que més han influenciat en la música festera, especialment en les marxes cristianes. Qui li ho anava a dir a aquell xiquet que en temps de postguerra es va apuntar a classes de clarinet a l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi. Com era de família modesta, compaginava el solfeig amb el treball en una fàbrica tèxtil. La seua banda de música sempre va ser la Societat Musical Nova d'Alcoi, fins hi tot durant la seua vida a Madrid. Allí va estudiar al Real Conservatori en les assignatures de Violoncel, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Composició, i Direcció d'orquestra. També va dirigir la Unió Musical d'Alcoi en 1980. José Maria Valls va ser docent al Conservatori d'Alcorcón, però mai va perdre les seues arrels. Sempre va ser un home cabal i humil, per això desde la seua joventut se li va notar una serenitat que es veia reflectida en les seues obres musicals. José Maria Valls va revolucionar el gènere de les marxes cristianes, com ja ho havien fet anteriorment Amando Blanquer Ponsoda i José Pérez Vilaplana. El seu reconeixement com a compositor fester va començar amb la peça musical "Als cristians", que en 1975 va triomfar al Concurs de Música Festera d'Alcoi, al igual que en 1978 la marxa cristiana "Roger de Llúria". El seu primer pasdoble va ser "Juan Tomás Silvestre" en 1979 i "Aixà i forcat" en 1980, que recuperava melodies populars d'Alcoi i dels llauradors. Així va començar una de les seues referències, incorporar temes típics a les seues obres. La senya d'identitat més innovadora de José Maria Valls va ser incorporar les notes musicals de "Serra de Mariola" en la majoria de composicions. Un dels seus majors èxits van ser "Pas als Maseros" i "Almogàver i alcoyà", les dos estrenades en 1982. La inspiració de José Maria Valls ve de la pròpia ciutat: Els seus paratges i muntanyes, els poemes del seu amic Joan Valls, personatges històrics com Al-Azraq o la nostàlgia dels seus parents. Gràcies a obres musicals com "Ix el cristià" i "El conqueridor" José Maria Valls va ajudar a consolidar les marxes cristianes i es va convertir en l'autor omnipresent a les Entrades d'Alcoi dels anys 80. En la Cavalcada de Ses Majestats de 1987 José Maria Valls va estrenar "Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi" i en el 125 aniversari de la Cavalcada 2010 va composar la nadaleta "5 de gener". També va dedicar marxes de Processó a la Verge dels Lliris i a Sant Jordi, com també pasdobles per a altres poblacions festeres: "El walí marxós", "El cruzàrabe", "Serpentines i confeti", "Alfafara", "Creu i mitja lluna", "Miau" "Paco Moya", "A la filà mirons" o "La Lira de Quatretonda". Va fer algunes fanfàrries per a boatos de càrrecs de filaes mores alcoyanes i també "Ben Hudzail", "Torró capità", "Zegríes de Mutxamel" i "Mitja lluna". Són 4 marxes mores més llargues, ja que obres seues com "Els Contrabandistes", "Esquadra alferis 95", "Samarro", "Fanfàrria Gusmans 99", "Drac" o "Marxa dels Creuats" són més curtetes.

 

 José Maria Valls Satorres té escrites obres per a diversos instruments, orquestra i banda. Però el seu èxit major va arribar de la ma de les Festes de Moros i Cristians. Va guanyar 12 premis en diverses poblacions de l'entorn fester: Alcoi (7), Ontinyent (4) i Dénia (1), a part d'una quantitat important d'encàrrecs. Motiu suficient per a dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi en 1984, la marxa mora "Ximo" a Ontinyent en 1997 i el pasdoble "Idella" a les Festes d'Elda de 2009. Li ha dedicat tantes obres musicals transcendentals a filaes que han acabat anomenant-lo fester o soci d'honor. Ho és als Cruzados d'Ontinyent i varies filaes d'Alcoi: Almogàvars, Realistes, Maseros, Vascos, Andaluces i de la pròpia Associació de Sant Jordi. El periòdic Ciudad li va entregar "la Peladilla d'or 2011" i també ha sigut homenatjat per l'Associació Cultural Samarita i el Círculo Industrial. En l'any 2006, l'assessor musical del Casal de Sant Jordi d'Alcoi buscava fomentar la música original per a Processons. Amb eixa finalitat es va instituir el Premi de Composició de Música Festera en la modalitat de Marxa Solemne amb el nom de "José María Valls Satorres". Ha escrit en diverses revistes i periòdics multitud d'articles musicals Més recents són les marxes mores "Centenari mudèjar", "Al Basora", "Alhambra granadina", "L'entrà dels Bequeteros" o "Ben Elafar" que no han tingut repercussió. En canvi si es toquen tots els anys les fanfàrries "Alcoi, ma patria" i "Fortuna favorable" com a introducció a les Ambaixades del dia dels Trons. La seua última peça musical és "Jordiana", una marxa cristiana que va estrenar la filà Vascos per a l'esquadra d'enmig 2024. 30 anys abans José Maria Valls ja havia dedicat la marxa cristiana "L'Enguerí" a l'esquadra d'enmig 1994 de la filà Vascos. Les dedicatòries a la seua estimada filà també inclouen la marxa cristiana "Vascos 100 anys de música i festa" en 2009.

El compositor alcoyà té gravades en disc quasi totes les seues composicions de música festera, sent en la col·lecció "Ja Baixen" on es concentra la majoria dels enregistraments. Va veure la necessitat de donar-li un paper més gran a la música incidental, creant fanfàrries per als boatos alcoyans. També se'l considera el propulsor de les obres musicals contrabandistes i maseres. Juan Javier Gisbert va escriure un llibre sobre José Maria Valls Satorres en 2023. El passat dissabte 17 de maig, coincidint amb el televisiu Festival d'Eurovisión, l'Ajuntament d'Alcoi va preparar un acte institucional en honor del prolífic compositor. Tots els regidors d'Alcoi i també l'oposició de dretes van recolzar el nomenament de José Maria Valls com a "Fill predilecte d'Alcoi". Una de les poques voltes en que els partits polítics han estat d'acord, encara que siga a nivell local i per una causa més que raonable. Les 4 bandes de música d'Alcoi van interpretar algunes de les seues obres musicals i José Maria Valls no va poder contenir les llàgrimes d'emoció a la Bandeja. Estant jubilat, la gran passió de José Maria Valls és la companyia de la seua dona i composar per devoció i no per obligació. Enhorabona i gràcies pel patrimoni musical que ha otorgat als valencians.

ALS CRISTIANS (1975). Marxa cristiana premiada per l'Associació de Sant Jordi.  

EL CONQUERIDOR (1980). Marxa cristiana dedicada a la filà Vascos d'Alcoi.  

IX EL CRISTIÀ (1981). Marxa cristiana premiada per l'Associació de Sant Jordi.

 

ALMOGÀVER I ALCOYÀ (1982). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars.

PAS ALS MASEROS (1982). Marxa cristiana dedicada a la filà Maseros d'Alcoi.  

REALISTES CAPITÀ 83 (1983). Marxa mora dedicada al boato de la filà Realistes d'Alcoi.  

A LA CREUETA (1984). Marxa cristiana dedicada a la filà Asturianos d'Alcoi.  

23 D'ABRIL (1985). Marxa de Processó dedicada a la filà Llana d'Alcoi.  

ALS JUDÍOS (1985). Marxa mora dedicada a la filà Judíos d'Alcoi.  

DESPERTA FERRO (1986). Marxa cristiana dedicada a la filà Almogàvars d'Ontinyent.  

FANFÀRRIA LLANERA (1986). Marxa mora dedicada al capità moro de la filà Llana d'Alcoi.  

MAGENTA (1986). Marxa mora dedicada a la filà Magenta d'Alcoi.  

SOC MARRAKESCH (1986). Marxa mora dedicada a la filà Marrakesch d'Alcoi.  

"FANFÀRRIA DOMINGO MIQUES" (1987) Marxa mora dedicada a l'alferecia mora 1987 de la filà Miqueros d'Alcoi.

"MITJA LLUNA" (1988). Marxa mora dedicada a la filà Berberiscos d'Ontinyent.  

MARXA DELS CREUATS (1989). Marxa cristiana dedicada a la filà Cruzados d'Ontinyent.

ELS CONTRABANDISTES (1989). Pasdoble dedicat a la filà Andaluces d'Alcoi pel seu 150 aniversari.

MOZÀRABES I ALFARRASÍ (1989). Marxa cristiana dedicada a la filà Mozàrabes d'Alcoi.

AMOR AMAR (1991). Adaptació a marxa mora de la cançó de Camilo Sesto per a la filà Judíos d'Alcoi.  

MASEROS D'ALBAIDA (1992). Marxa cristiana dedicada al primer capità cristià de la filà Maseros d'Albaida. 

 

ESQUADRA ALFERIS 95 (1995). Pasdoble dedicat a l'esquadra de negres de l'alférez cristià 1995 de la filà Andaluces d'Alcoi.  

FAROLERO (1996). Pasdoble dedicat al capità cristià 1996 de la filà Andaluces d'Alcoi.

LA LIRA DE QUATRETONDA (1997). Pasdoble dedicat a la banda de música d'aquesta població de la Vall d'Albaida.  

FANFÀRRIA GUZMANES 99 (1999). Marxa cristiana dedicada al boato de l'alférez cristià 1999 de la filà Gusmans d'Alcoi.  

MOZÀRABES ELS GATS (2002). Marxa cristiana dedicada al capità cristià 2002 de la filà Mozàrabes d'Alcoi.  

MADRILES (2003). Marxa cristiana dedicada a la filà Almogàvars d'Alcoi en el seu any de capitania cristiana.

 

LOS SORELES (2004). Pasdoble dedicat a la filà Mineros de Caudete.  

EL TIO PEP (2006). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig 2006 de la filà Maseros d'Alcoi.  

CAVALLER TAUMATURG (2008). Marxa cristiana en homenatge al cinqüentenari de la primera marxa cristiana de la història: Aleluya.  

DORO EL GAT (2009). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes d'Alcoi.  

UN CHAVA CAPITÀ (2010). Marxa mora dedicada al iaio del capità moro de la filà Marrakesch d'Alcoi.

RESUM MOROS I CRISTIANS D'ALCOI 2025

Alcoi ha fet història amb les seues Festes de Moros i Cristians 2025. I no sols per tindre el primer càrrec ostentat per una dona, sinó perquè les Entrades van resultar espectaculars en conjunt i es van complir els horaris. El 3 de maig de 2025 va ser el dia central, però els diumenge i dilluns també es van viure amb intensitat. La participació va ser extraordinària i es van vendre quasi totes les 20000 cadires distribuïdes pel recorregut. El reclam de ser d'Interès Turístic Internacional i la dedicació i sensibilitat de les filaes i bandes de música fan possible que Alcoi mantinga el prestigi de les seues tradicions. Tal volta els ballets han sigut el punt fluixet d'enguany, degut a les restriccions que, injustament, ha posat l'Associació de Sant Jordi. La pirotècnia de la Trilogia Festera Alcoyana 2025 ha sigut de gran qualitat, destacant el castell de focs artificials de l'Aparició de Sant Jordi al ritme de l'Himne de Festes.

Perquè en Alcoi tot comença i tot acaba amb el cant de "Nostra Festa ja, cridant-nos està". Qui li anava a dir a Gonzalo Barrachina que el fragment "El Sig" de la seua zarzuela "La bella Zaida" anava a fer-se tan famós. El centenari Himne de Festes d'Alcoi va estar dirigit el 2 de maig de 2025 per Francisco Carchano. El músic veterà i compositor de la marxa cristiana "Ramón petit" es va emocionar molt a la Bandeja. Sabia que ser director de l'Himne de Festes significava un honor i un reconeixement a la seua llarga trajectòria. Al matí següents els festers i festeres ja es van posar el trage per a preparar-se per a la Diana. La filà Aragonesos i el Sargento Cristià van arrancar puntuals, però l'imprevist de la jornada va ser el canvi de ordre entre les filaes Navarros i Almogàvars. El bàndol moro va començar amb la filà Abencerrajes i el Sargento Moro al tindre el càrrec principal. La pluja no estava convidada però va acompanyar a la Diana de les filaes Verds, Magenta, Marrakesch, Cordoneros, Ligeros, Mudéjares i Realistes. El segon tram per l'Avinguda País Valencià va viure novetats com les primeres esquadres mixtes, per part de les filaes Maseros i Benimerines. I a més a més les joves de la filà Berberiscos van fer esquadra per primera volta.

El cel es va despejar per a l'Entrada Cristiana i el seu líder: Salva Albero. El boato de la capitania cristiana pretenia ser un homenatge complet a Nostra Festa i per això es van veure trages al·lusius a les 28 filaes. Però no sols als festers, sinó també a l'Enramada, l'Alardo i els escuts. Els trages van ser dissenyats per Juan Climent, ressaltant el del capità cristià, la favorita i rodelles i l'esquadra de negres de la filà Aragonesos. Els germans Piñero li han agafat el gust al disseny fester i van presentar una ferotge esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes. La filà Andaluces va desempenyar l'alferecia cristiana ambientant-la en el bandolerisme i els cavalls. César Vilaplana va fer els dissenys del boato i els 2 ballets. José Cortés brillava com a alférez cristià 2025 junt als seus cavallers en carrossa. L'esquadra de negres del pintor Jordi Sellés va ser molt destacable, i a part era la primera en la que eixien homes i dones mesclats.

Per quart any consecutiu els núvols no es van voler perdre l'Entrada Mor i l'arrancà el va fer el nou president del Casal de Sant Jordi: Paco García. La filà Abencerrajes va incloure ambientació granadina en el boato de la capitania mora 2025. Trages molt senzills i 3 ballets més elaborats es van poder contemplar al seguici de Santi Carbonell. Tot el luxe es va concentrar a la carrossa i indumentària de Indalecio Carbonell i la seua dona com a favorita. L'esquadra de negres inspirada en la cetreria va ser obra de Michel Abietar. Més tenebrosa es va presentar l'esquadra d'enmig de la filà Xanos, encara que més misteriós era el fet de que els germans Piñero no utilitzaren cap color de l'antiga filà. I el moment més esperat arribava amb l'alferecia mora de la filà Marrakesch. Ana Gisbert va desempenyar amb orgull i dignitat un gran càrrec femení. El boceto que Juan Climent va fer per a ella era guerrer i estava relacionat en la cultura bereber del boato i els 2 ballets. L'esquadra de negres, deixant de costat les polèmiques sobre l'estat d'algun esquadrer, va recuperar l'estil clàssic de la filà Marrakesch. Una idea del dissenyador Santi Carbonell, que explicarem amb més detall al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com.es/ durant l'estiu.

La televisió pública valenciana, "À Punt" va retransmetre les Entrades en directe amb comentaris encertats de la periodista Reis Juan i el reporter Ferran Cano, els dos alcoyans. Com sempre, les crítiques van anar dirigides a no poder escoltar la música festera. Encara que es continuen repetint les marxes mores i cristianes de moda als últims anys: "Mai- Sabel", "Xabat" o "Kapytan". Per sort els Contrabandistes van aportar frescura amb els pasdobles de la seua alferecia cristiana. L'Assessoria Artística del Casal ha sigut més exigent amb el rigor històric, però el nivell de les esquadres de negres ha sigut baixet. Al igual que els ballets, que han vist reduït el seu impacte pel número de participació, de ballarines i carrosses. Coreògrafes com Carmina Nadal, Virginia Bolufer, Inma Cortés, Ana Botella o Gabri Amador veuen com paguen amb mesures restrictives les conseqüències de l'increment de malditos a les filaes.

Pocs polítics es van veure a la tribuna d'autoritats a les Entrades d'Alcoi 2025. Així que el dia Sant Jordi tampoc s'esperava la visita de Carlos Mazón. La por a les crítiques i els xiulits mantenen al president de la Generalitat Valenciana lluny de la gent. La nefasta gestió de la Dana i les seues víctimes és un dels motius pels que els dirigents del PP no es van apropar a Alcoi. El dia del patró va començar amb la Segona Diana. Un matí en el que els xiquets tenen el protagonisme, com també passa a la Processó de la Relíquia. I és que el personatge infantil va centrar totes les mirades, al desvetllar-se el trage romà que havia fet Juan Climent. El Sant Jordiet, Martín Bellver, va rebre els clavells al carrer Sant Llorens baix la mirada atenta dels seus pares afincats a València. La resta de càrrecs festers també van rebre forts aplaudiments en el seu camí del carrer Santo Tomás a l'Església de Santa Maria. Allí es va celebrar la "Missa Major", espiritual i amb l'al·licient sonor de la "Missa a Sant Jordi" que Amando Blanquer va composar en 1982. 

La mascletà de la Plaça d'Espanya va donar pas als passacarrers i els dinars de les filaes. La filà Realistes celebrava el seu 175 aniversari com a "Primera de Cavalleria" i va eclipsar als populars Bequeteros en la "Diana Vespertina del Cavallet". La Processó General va veure augmentada la seua participació juvenil, a conseqüència de les ideologies conservadores que estan tornant a les noves generacions. Un fet preocupant va ser l'atac de membre de la Llaganya a la seu d'una associació LGTBI local. No es poden tolerar delictes d'odi cap a "Ponts d'igualtat, una entitat de la ciutat que defen els drets de tothom per a poder ser i viure en llibertat. Arrancar cartells i insultar a gays desde el cristall no fa a ningú millor persona, i no es perdona resant-li a Sant Jordi ni assistint als actes religiosos del dia del patró. Sembla que hi haurà sancions per part de la filà Almogàvars, i també a la filà Marrakesch pel comportament incorrecte d'un esquadrer en concret.

 

La Retreta de la nit del 4 de maig i el Contrabando del matí del 5 de maig van posar el toc d'humor a la Trilogia Festera Alcoyana 2025. Més seriosa va ser l'Ambaixada Mora, precedida pel galop de l'Estafeta. L'Alardo va ser accidentat pels ferits de la filà Aragonesos, que a més a més tenien al capità cristià. L'incident es va saldar amb l'explosió d'una cantimplora amb pólvora i l'atenció mèdica a 3 festeres. Els trabucs van omplir de fum el centre històric d'Alcoi, rememorant la Tercera Revolta de 1276. La batalla del matí va acabar amb les tropes mores conquerint el Castell de Festes i esperant a l'estafeta cristià a cavall. Per la vesprada va haver més públic a l'Ambaixada Cristiana, però menys festers disparant a l'Alardo. Van acabar de cremar-se els 2898 kilos de pólvora en un dilluns estrident i també teatral. Els diplomàtics ambaixadors Óscar Martínez i Antonio Delgado no van aconseguir la rendició del bàndol contrari i el duel a espases va ser la solució. La bandera de la creu va coronar el Castell de Festes abans de que Sant Jordi acabara de decantar la balança cap als cristians.

La filà Miqueros es va encarregar de portar la imatge de Sant Jordi el Xicotet, acompanyat dels 4 càrrecs festers i els seus cavallers i dames. El desenfadat Trasllat de l'escultura de José Rabasa fins al Temple de Sant Jordi va estar acompanyat de la banda de música tocant "Jordiet", pasdoble de Gregorio Casasempere. Per la nit li tocava el torn al patró, i actuar miraculosament desde el seu cavall blanc. La llegenda de 1276 es va fer realitat a les 9:30, quan el Sant Jordiet va aparèixer sobre les almenes del Castell de Festes. El miquero Martín Bellver va llançar 10000 fletxes de material flexible al públic que l'esperava cantant l'Himne de Festes a la Plaça d'Espanya. Fins hi tot va haver xiulits de protesta perquè el xiquet i la filà Miqueros tardaven massa en passar amb la carrossa i els núvols amenaçaven pluja. Per a la família de Martín Bellver va ser un dia inoblidable. Per a la resta de societat alcoyana quedarà gravat en la memòria la irrupció amb força de la primera dona alférez mora. L'aprovació absoluta de festers i mirons és la prova evident de que per fi Alcoi estava preparat. Ja hi ha consciència de que una dona té els mateixos drets en la filà que un home. I un dels privilegis i responsabilitat és exercir un dels càrrecs principals. La normalització de les esquadres femenines i la novetat de les esquadres mixtes deixen clara la postura de l'Associació de Sant Jordi respecte a la integració de la dona. El desembarc massiu de dones a les filaes suposarà la introducció de noves formes de gestionar i enriquir el repertori estètic dels actes centrals. Les festeres han vingut per a quedar-se i per a influir en el model de Nostra Festa. Gràcies a les pioneres i visca Alcoi!

DIANA ALCOI 2025

Un dels actes més especials de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi és la Diana. Amb ella, ben matí, comença Nostra Festa i així va ser el passat 3 de maig de 2025. Quan s'anava fent de dia es descobria l'amenaça dels núvols en un matí fresc i agradable acompanyat dels pasdobles sentats. La Plaça d'Espanya estava abarrotada a les 5:45 del matí quan es va resar l'Ave Maria. El Sargento Cristià, Jordi Seguí, va arrancar amb la filà Aragonesos que tenia la capitania cristiana. El debut del nou Sargento Moro, Mauro Camàñez, va ser un triomf junt a la filà Abencerrajes i el seu capità moro 2025. Es va fer història amb les primeres esquadres mixtes a Alcoi. Les filaes Maseros, Magenta i Benimerines havien convertit el trage femení en trage únic, el tradicional que sempre s'havia associat a eixa filà. Dos famílies llauradores van poder disfrutar de fer esquadra junts per l'Avinguda País Valencià. En el cas de la filà Benimerines el canvi al disseny va ser sols de faixa negra a la clàssica faixa blava dels homes. La filà Magenta si va canviar per complet i les dones van deixar de portar el trage femení amb falda. La pluja va fer acte de presència en la Diana del bàndol moro i va acompanyar a algunes arrancaes quan ja les filaes cristianes baixaven pel carrer Sant Nicolau. La tradicional "Diana del Carbonato" no va perdre alegria per les gotes d'aigua. Al segon tram algunes filaes mores com Verds o Berberiscos van traure esquadres femenines, destacant la primera volta que les lluitadores bequeteres podien fer esquadra. Es va celebrar el 125 aniversari de la composició de "Krouger", un dels pasdobles dianers que mai falten en Alcoi. Una dècada desprès de la memorable Primera Diana Femenina 2015, les dones continuen obrint-se camí cap a la normalitat festera. I 10 anys desprès d'aquella arrancà de la filà Marrakesch, de nou s'ha fet història amb la primera alférez mora d'Alcoi.

·REPERTORI DE PASDOBLES ARRANCÀ DIANA PLAÇA D'ESPANYA 2025:

-Filà Aragonesos (Capità Cristià): "Mi Barcelona" de Julio Laporta amb la banda Nova de Palomar.

-Filà Asturianos: "El desitjat" d'Emilio Moreno amb la banda de Bèlgida.

-Filà Cides: "El Fusteret" de Manuel Boscà amb la banda d'Adzeneta.

-Filà Maseros: "València" de José Padilla amb la banda de Turís.

-Filà Gusmans: "Febrer" de Juan Calatayud amb la banda de "El deliri" Gorga.

-Filà Vascos: "Remigiet" de Julio Laporta amb la banda "La Lira" de Quatretonda.

-Filà Mozàrabes: "Miau" de José Maria Valls amb la banda Primitiva de Palomar.

-Filà Andaluces (Alférez Cristià): "Tono" de Vicent Simó amb la banda de Real de Gandia.

-Filà Almogàvars: "Segrelles" de José Pérez Vilaplana amb la banda "L'Orquesteta" d'Alcoi.

-Filà Navarros: "Un moble més" de Julio Laporta amb la banda de Beniatjar.

-Filà Tomasines: "Oh artista" de Francisco Caldeira amb la banda "Agrupació Musical Serpis" d'Alcoi.

-Filà Muntanyesos: "Tayo" de Francisco Esteve amb la banda de l'Orxa.

-Filà Cruzados: "Benicadell" de Joan Enric Canet amb la banda d'Agres.

-Filà Alcodianos: "De fusta a metall" de Francisco Valor amb la banda de Penàguila.

-Filà Abencerrajes (Capità Moro): "Musical Apolo d'Amando Blanquer amb la banda Primitiva "El Gamell d'Albaida.

-Filà Llana: "Als llaneros dianers" de Rafael Mullor amb la banda Unió Musical d'Alcoi.

-Filà Judíos: "El K'sar el Yedid" de Camilo Pérez amb la banda de Benilloba.

-Filà Miqueros (Sant Jordiet): "Suspiros del Serpis" amb la banda Societat Musical Nova d'Alcoi.

-Filà Xanos: "Bohemios del 29" de José Pérez amb la banda Unió Musical Contestana.

-Filà Verds: "Jordiet" de Gregorio Casasempere amb la banda de Rafelguaraf.

-Filà Magenta: "Mirhab" d'Evaristo Pérez amb la banda Primitiva Apolo d'Alcoi.

-Filà Marrakesch (Alférez Mora): "Krouger" de Camilo Pérez amb la banda "La Pau" de Beneixama.

-Filà Cordoneros: "Luis Sáez" de José Insa amb la banda Ateneu Musical de Cocentaina.

-Filà Ligeros: "El capitán" de Camilo Pérez amb la banda de Planes.

-Filà Mudéjares: "Daniel Juan" de José Maria Ferrero amb la banda de Benigànim.

-Filà Realistes: "Brisas de Mariola" de Francisco Esteve amb la banda "l'Aranya" d'Albaida.

-Filà Berberiscos: "Primavera" d'Antonio Gisbert amb la banda de Real de Gandia.

-Filà Benimerines: "Al cel" de Francisco Valor amb la banda "Agrupació Musical" de Manuel.

ENTRADES MURO 2015-2025

Les Festes de Moros i Cristians de Muro són especialment significatives al mes de maig valencià. I és que tenint a la Mare de Déu dels Desamparats com a patrona és lògic que la població faja unes grans celebracions. Les Entrades són l'acte principal i el bàndol moro i cristià desfila en vesprades distintes cada any. Fa 10 anys van ser les 6 filaes mores les que van arrancar en un solejat dissabte multicolor. La capitania mora de la filà Tariks va destacar per la temàtica d'animals exòtics, tant a les esquadres de negres, com als ballets d'Alicia Montava o la pròpia carrossa de les favorites i el capità moro: Salvador Vicent. L'abanderat moro 2015 de la filà Verds va desfilar precedit per un ballet negre i una esquadra de negres original de tocs tribals verds. Cristòfol Nadal, la seua rodella i els cavallers anaven en una carrossa il·luminada que es va trencar a l'altura de l'Església i van acabar l'Entrada Mora a peu. La llarga Entrada Cristiana del diumenge va estar encapçalada per la filà Contrabandistes i les seues incomptables esquadres. L'alegria andalusa es va veure als ballets d'Elena Tudela, les bandes de música interpretant pasdobles i les carrosses. El capità cristià 2015, José Soler i les seues favorites de marró i tostat saludaven desde un carro com a bons bandolers. Amparo Pérez, coneguda com "La neta del Manyà", va ser la primera abanderada cristiana de la filà Maseros. El seu boato va destacar per les esquadres de negres, els búfals i els 4 ballets sobre la sega, les espigues de blat, els ratolins i els bous. El trage de l'abanderada masera 2015 i rodelles va ser molt aplaudit.

Els núvols amenaçaven les Festes de Muro 2016, però res anava a parar el cap de setmana amb el dissabte cristià. La filà Pirates va tindre a Juan Balaguer com un capità cristià molt inspirat en Jack Sparrow i el ballet d'Elena Tudela va recrear les algues del mar. El primer abanderat cristià de la novata filà Templaris va ser el jove David Català. El boato, la carrossa i el seu propi trage va girar al voltant de la figura llegendària dels dracs. El diumenge la filà Marroks va presentar una capitania mora on els símbols tribals i els elefants eren protagonistes. Tant l'esquadra de negres final com la favorita, rodella i capità moro Rafael Ortiz van estrenar uns espectaculars trages molt relacionats amb la faixa marroquí tan característica. La pluja va fer acte de presència per a acompanyar a la filà Llana i la seua abanderada: Vanessa Jover. Junt als seus rodelles va vestir un trage blau i blanc que recordava al de quan va ser rodella del seu pare en la capitania mora de 2001. El boato llanero i els ballets van tindre molta relació amb la filà: colors grocs, palmeres i Sherezade acompanyant als cavallers a carrossa.

Un any desprès les Festes de Muro tornaven a estar amenaçades per la climatologia. La filà Realistes patia pel cel encapotat mentre el boato de papallones i huríes baixava pel casc antic del poble. El capità moro 2017 va ser Pepe Jordà i tant el seu trage com el de favorites va tindre en compte el blau com a color de la filà dels cavalls. La pluja va donar altre esglai a l'abanderat moro i el seu espectacular boato del foc. El ballet de màscares i el d'Elena Tudela es van mesclar amb vistoses esquadres de negres abans de l'arribada guerrera de Sergio Roca. El jove de la filà Moros del Rif va ser recordat pels seus cavallers tenebrosos i el turbant amb dos rostres al costat que feien inquietant a l'abanderat moro 2017. El sol va lluir el diumenge per a l'Entrada Cristiana i el boato de la filà Mare de Déu. Les originals esquadres de negres i el ballet de Mapi Moltó amb panderetes anunciaven a les princeses favorites i al senyorial capità cristià: Marcos Rodríguez. La tristesa de la filà Arquers per la mort d'un fester no va evitar que arroparen al rodella i l'abanderada cristiana 2017: La guerrera Tamara Valls.

2018 va ser un esplendorós any a les Entrades de Muro. La filà Maseros és molt nombrosa i va desempenyar una capitania cristiana impressionant. Els 4 ballets marcaven les estacions de l'any, amb Elena Tudela per a les fulles de la tardor, les xiquetes per a l'estiu, Alicia Montava per a la primavera i Mapi Moltó per a l'hivern. Les branques en flor d'ametlers decoraven la carrossa de la favorita i les dames i els llops inspiraven als cavallers i una magnífica esquadra de negres. Marcos Olcina com a bel·lic capità cristià estava pujat a la Cava d'Agres. L'abanderat cristià 2018 de la filà Contrabandistes va ser José Ferrer i va estar protegit per la seua favorita i el ballet de pitonisses d'Elena Tudela. L'oratge va millorar i el diumenge va lluir el sol per a l'Entrada Mora. Els cocodrils i les tribus van ser el símbol del boato de la filà Verds. El capità moro, Carlos Pla, va impactar amb una estètica africana poc vista al càrrec. També la seua favorita portava un trage de plomes blanques i casc amb tocs de verd. La filà Tariks posava el punt final amb un boato curt i sensual en el que no va faltar un preciós ballet roig de Mapi Moltó. La taula amb menjar àrab no va faltar a la carrossa de Aitor Bosch, elegant abanderat moro junt a la seua novia com a favorita.

g

Ningú sabia que pel Covid-19 les Festes de Muro 2019 serien les últimes en anys i que els festers mai tornarien a passar pels carrers estrets de l'Ajuntament. L'ambient va ser extraordinari el dissabte de maig del bàndol cristià. La filà Templaris tenia per segona volta la capitania cristiana i el seu boato es va basar en les Croades, les donzelles i els cavalls. De fet la capitana cristiana, Raquel Vilaplana, va baixar amb una carrossa amb dos cavalls i els seus fills com a rodelles. Si el càrrec templari anava de blanc, l'abanderada pirata anava de negre. Laura Mengual va estar custodiada per les seues dames en carrossa i el ballet corsari de Mapi Moltó amb espases. L'únic home en desempenyar un càrrec a Muro en 2019 va ser el capità moro Rubén Sellés. El seu trage era 100% llanero i la carrossa tenia a la Penya el Frare com a fons icònic de Muro. La filà Llana al ser tan multitudinària va mostrar moltes esquadres de negres i el boato de la capitania mora va tindre 2 ballets on no va fallar el groc com a color de la filà més antiga de Muro. Altra xica jove de platejat i les seues dames van ser la cara visible de la filà Marroks en 2019. L'abanderada mora va ser Sonia Navarro i va contractar a la coreògrafa Mapi Moltó per al sumptuós ballet de mitges llunes blanques que precedia la carrossa.

Desprès de la pandèmia, les emocions estaven a flor de pell en les Festes de Moros i Cristians 2022. Muro provava un recorregut nou per a les seues Entrades, per carrers més amples però finalitzant igualment a la Plaça del Matzem. La primera en provar aquest itinerari va ser la jove capitana mora: Alba Sanchis. El boato de la filà Moros del Rif va destacar pel ballet de la veterana Elena Tudela on els vels i la policromia van ser tan alabats com la ferotge esquadra de negres. En canvi el ballet de la murera Mapi Moltó per a l'abanderada mora va tindre busts de cavalls. I és que la filà Realistes va confiar en Silvia Biot i la seua família per al càrrec i els colors vius es van notar. El diumenge la filà Arquers va presentar una curta capitania cristiana amb el ballet de Virginia Bolufer davant de la carrossa dels arbres. El bosc i la ballesta van ser les temàtiques de Rafa Vilaplana com a capità cristià. La seua favorita i rodelles portaven trages austers i recordaven la pluja que va impedir viure una capitania normal en 2008. Tancant la solejada Entrada Cristiana de 2022 anava la filà Mare de Déu. Els dracs no sols van estar presents al ballet i la carrossa, sinó inclús al propi trage de la rodella i l'abanderat cristià: Óscar Carreño.

El retorn a la normalitat total es va produir a les Festes de Muro 2023, mantenint el recorregut amb la Penya el Frare de fons. El sol brillava per a la capitania cristiana de la filà Contrabandistes, plena d'esquadres de sevillanes i ballets tan flamencs com el d'Elena Tudela. Marcos Cascant com a capità cristià va desfilar junt a la seua família en una carrossa amb cavalls i ferradures. La filà Maseros va presentar un boato amb la noria i l'aigua com a argument. L'abanderada Yolanda Parra i les seues dames i rodella van lluir uns magnífics dissenys d'estil llaurador. El diumenge l'encarregada d'obrir l'Entrada Mora era la filà Tariks. La favorita amb el seu propi ballet daurat i carrossa junt a les dames va eclipar al capità moro amb un estrany trage amb casc. Javier Rodríguez sobre un animal mitològic no va deixar indiferent al públic. La filà Verds repartia guions explicatius per a contar la història dels dimonis, presents al ballet que protegia a l'abanderada mora 2023: Maruja Vilaplana.

L'any passat la filà Marroks encetava la desfilada del dissabte amb la seua capitania mora i un boato sobre les dunes del desert. L'estètica bereber es podia apreciar al ballet d'Alicia Montava que obria pas a la carrossa de les precioses dames i la capitana mora 2024: Patrícia López. El colorit del trage va ser tan alabat com la resta de les 6 filaes mores fins arribar a la filà Llana. Altra dona exercia d'abanderada mora 2024. Com una bella odalisca en un palau va aparèixer Lídia Ferràndiz, mantenint el groc com a color principal al igual que el ballet d'Elena Tudela que li precedia. L'Entrada Cristiana del diumenge, dia de la Geperudeta, també va estar repleta d'esquadres de negres. La filà Pirates va traure un boato molt alcoyà en el que no va faltar el ballet dels tresors de Mapi Moltó. El capità cristià, Yago Julià, vestia de roig com un bucaner damunt del seu vaixell del Carib. Més medieval va ser el boato de la filà Templaris, on van jugar amb el fum per a crear misteri. Figures fantasmagòriques, els pecats capitals, monjos i el ballet amb caputxa conformaven el seguici de l'abanderat cristià 2024 i la seua favorita. A la carrossa d'Àlex Francès també anaven els cavallers i referències al "Jardí de les delícies".

En 2025 la filà Mare de Déu té la capitania cristiana. El boato narrava com els pobladors de Muro li construïen una església de roques a la seua patrona. El ballet infantil era de campanes i el de Mapi Moltó de vidrieres. Sobre la carrossa de la catedral van desfilar el jove capità cristià i sa mare com a favorita. Àngel Gonzàlez vestia de blanc amb corassa i un casc de plomes i la favorita amb falda gris com el color del cel. Els núvols van descarregar tota la pluja quan arrancava la filà Arquers. La tempesta va afectar a les últimes filaes del bàndol cristià i especialment al jove Noel Balaguer. L'abanderat cristià representava al senyor de Perputxent i estava acompanyat de festers de l'Orxa, esquadres de negres, repartidores de mistela, ballesteres i el ballet de banderes d'Elena Tudela. Sobre una carrossa arrastrada per bous Noel Balaguer va lluir un trage negre, color de la filà Arquers de Muro. El capità moro 2025 és Kiko Fernàndez de la filà Realistes, que va presentar un boato sobre l'exili d'Al-Azraq. El ballet d'Elena Tudela va estrenar una coreografia sobre la foscor amb vels negres, i l'estil bèl·lic es va apreciar també al trage del capità moro i els cavallers. Si els cavalls i el color blau es van veure a la carrossa del capità moro, l'abanderada mora va preferir una cascada i estar acompanyada de la seua rodella. Anna Alcaraz de la filà Moros del Rif portava un trage egipci amb una gran falda blanca. El boato de l'abanderada mora 2025 va estar ple d'oasis, dunes del desert i un ballet de palmeres, a part d'unes esquadres de negres beduïnes.