Analytics

martes, 30 de diciembre de 2025

CARTELL CAVALCADA ALCOI 2026

En novembre es va celebrar el Concurs de la CXLI Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi. La guanyadora per a 2026 va ser Ester Hernández, una artista d'Alaquàs de només 26 anys. El jurat va seleccionar la seua proposta destacant la creativitat i el seu llenguatge visual. La valenciana va proposar una obra feta amb plastilina que captura la il·lusió de la Nit dels Reis d'Orient. Ester Hernández, graduada en Disseny Gràfic i especialitzada en animació digital, treballa amb plastilina com a material principal. Un recurs que defineix el seu estil “manual i imperfecte”. L'artista va declarar "vaig voler reflectir la màgia que encara es nota al vore les corones de Melchor, Gaspar i Baltasar. La plastilina és un material que tots associem amb la infància, i per això vaig incorporar l'escala roja com a estela de l'estrela principal del cartell”. Les lletres blanques centren els elements d'un cartell blau i senzill que ha despertat alguna crítica per la seua simplicitat. També podria ser el Cartell de qualsevol població, ja que no hi ha quasi elements alcoyans o que recorden a la Cavalcada més antiga d'Europa. La principal novetat del concurs d'enguany ha sigut la prohibició de l'ús d'intel·ligència artificial en qualsevol fase del procés creatiu, una mesura adoptada per garantir l'autenticitat i el valor artístic de les obres. El jurat, format per 5 professionals del disseny i una representant del Consell Local d'Infància i Adolescència, va valorar especialment aquesta aposta per la creació genuïna. Se li va otorgar el premi de 1200€. El regidor de Festes, Jordi Martínez, ha destacat que "a Alcoi, tota la ciutadania participa". 

A pesar del mal temps, es va fer el Mercat de Nadal on artesans de la ciutat mostraren les seues creacions relacionades amb el Nadal Alcoyà, els patges i Tirisiti. Va ser una bona forma d'incentivar el comerç local i les compres nadalenques. S'ha estrenat la Campana dels Reis Mags, única en les parròquies d'Espanya. Una nova campana per al Campanar de l'Església de Santa Maria, amb dibuix de Juan Climent sobre l'Epifania del 6 de gener. S'aprecia la Sagrada Família, el Barranc del Sinc, els Reis Melchor, Gaspar i Baltasar i els patges. Aquesta nova campana ha sigut impulsada per la Colla de Campaners d'Alcoi i ja és una realitat gràcies a la recaptació obtinguda amb la venda del llibre que recopilava el patrimoni campaner de la ciutat. La peça de bronze té un pes de 46 quilos sense comptar el jou, i ha sigut elaborada a la Foneria d'Abel Portillo de Cantàbria. Una volta beneïda, la campana ha quedat exposada a la Sala Àgora, junt amb la mostra de Betlems organitzada per l'Associació Betlemista de Santa Rosa. Els dies 3 i 4 de gener es traurà a la plaça de Ramón i Cajal perquè puga ser contemplada i es realitzaran tallers explicatius sobre el seu funcionament. Els xiquets i xiquetes tindran l'oportunitat de tocar-la com a avís simbòlic de la imminent arribada de Ses Majestats. El dia 31 de desembre també hi ha preparada una jornada familiar on fills i filles podran disfrutar de menjar-se el raïm. Serà al migdia en la Plaça d'Espanya, però l'animació continuarà durant tota la vesprada. A les 12 de la nit hi haurà Dj i es donarà la benvinguda al 2026. 

No es recordava un Nadal tan plujós en dècades, i això ha influït en la participació als actes a l'aire lliure. Els castanyers i Papa Noels en motos del 24 de desembre de 2025 van tindre menys públic. No obstant es van vendre prous castanyes i es va complir amb la tradició i l'objectiu solidari de la Castanyera disfressada. El 25 de desembre va ploure amb molta intensitat, però no vam impedir que alcoyans i alcoyanes eixiren a disfrutar de l'ambient del centre. Els pubs es van omplir de ball i party en una nit adequada per a mudar-se. A la Plaça d'Espanya s'han pogut fer fotos a l'arbre de Nadal metàl·lic i sobre les lletres d'Alcoi. Excepte els últims dies en que el fred i la pluja ha cancel·lat l'agenda festiva. Fins hi tot s'ha retrassat part de la Trilogia dels Reis Mags, una decisió responsable de l'Ajuntament del Psoe. El 28 de desembre estava previst celebrar "Les Pastoretes" desde el Partidor fins a la Plaça d'Espanya. Però sent una desfilada infantil amb ramats de cabres i ovelles, es va pensar que amb alerta per pluges no era bona idea. Les Pastoretes estan enfocades a xiquets i xiquetes ballant, en carros o tocant panderetes. Hi ha hagut anys com en 1996 quan la Rostida i desfilada es va fer ploent, però hi havia una alternativa. Finalment "Les Pastoretes es celebraran el dissabte 3 de gener a les 12:00. Una bona opció tenint en compte que és el dia anterior a "La burreta". El Bando del 4 de gener està escrit per la periodista Abril Peidro i es podrà escoltar abans del "Pregó del Tio Piam". 

Ja el 5 de gener de 2026 es plantarà el Campament Reial al Preventori. L'enclavament rebrà més de 4000 visites el diumenge pel matí fins al migdia. "Sempre intentem introduir novetats i enguany s'ha treballat per reforçar la il·luminació o la decoració" explicava David Ponsoda com a representant de l'Associació Cultural Samarita. És l'entitat que fa possible aquesta visita al Campament, tan esperat i que tants pobles han copiat. El 5 de gener al fer-se de nit arrancarà la Cavalcada de Reis Mags, declarada d'Interès Turístic Nacional i Bé d'Interès Cultural Immaterial. La televisió pública valenciana, À Punt, començarà la seua connexió en directe a les 18:30. L'Adoració a la Plaça d'Espanya està prevista per a les 20:30 i desprès es seguirà el recorregut fins al Pont de Cervantes. L'estrela, els grups de danses tradicionals i la carrossa de l'Emissari Reial encapçalaran la comitiva reial. Els patges no pujaran per les escales a repartir regals fins que no aparega el camell del primer rei. Melchor estarà acompanyat pel Judo Club d'Alcoi, Baltasar per la filà Vascos i les associacions veïnals tancaran la Cavalcada més antiga d'Europa amb el rei Gaspar. Feliç any nou!!!

martes, 23 de diciembre de 2025

LLETRA NADALETES D'ALCOI

Les filaes d'Alcoi tenen com a tradició reunir-se a les seus socials i cantar villancicos i les tradicionals nadaletes valencianes, tant les que ixen al teatre del "Betlem de Tirisiti" com les que sonen al Bando Reial i la Cavalcada de Reis Mags. Hi ha altres més desconegudes que no tenen un origen tan localista, i provenen d'altres pobles propers.  El "cançoner bequetero" és un dels més populars perquè la filà Berberiscos va fer un llibret sobre les nadaletes amb zambomba. Però la filà Marrakesch, amb motiu de la pròxima capitania mora, ha recuperat el seu llibret de 1995. No sols hi ha nadaletes de fa 30 anys, sinó cançons antigues adaptades pels membres de la filà. Per exemple "Marrakesch tan pintureros" amb la base melòdica de "Ni se compra ni se vende" o "Any de capità 1943" amb la música de "La morena de mi copla" de Manolo Escobar. També "Clamor de gent", posant-li lletra a la marxa mora "Marrakesch" de José Maria Ferrero. "Bona filà" té una lletra alegre basada en el pasdoble "La Penya el Frare", encara que anem a centrar-se en el cançoner de desembre. A continuació deixem les lletres d'algunes de les nadaletes més conegudes d'Alcoi. 

CAMINA MARIA:
Camina Maria, camina i voràs
Cantar els pollastres a prop del portal
Camina Maria, camina i voràs
Cantar els pollastres a prop del portal
Si ens donen una tonya
Que no siga xicoteta
Que som molts en la quadrilla
I eixirem a miconeta
Si ens donen una tonya
Que no siga xicoteta
Que som molts en la quadrilla
I eixirem a miconeta
Camina Maria, camina i voràs
Cantar els pollastres a prop del portal
Camina Maria, camina i voràs
Cantar els pollastres a prop del portal
Senyorets i senyoretes
Doneu-mos la voluntat
Que si no ens doneu res
Vos farem dolor de cap
Senyorets i senyoretes
Doneu-mos la voluntat
Que si no ens doneu res
Vos farem dolor de cap

A LA RUN RUN:
“Aquí venimos cantando
a la senyora María”
que mos done l'aguilando
més que siga una sardina.
A la run run,
a la run run,
figues i panses
i apagueu la llum.
En el portal de Betlem
hi han llonganisses penjades:
agarreu el ganivet
i les farem a tallades.
Dones, no tingueu perea
de pujar eixes escales,
i baixeu les faldes plenes
de penjolls de botifarres.
Estes festes de Nadal
un pollastre comprarem
i en el que han de donar
i arreplegar els papers.
En el portal de Betlem
diuen que hi ha teranyines
i estan els angelets
espolsant-les tots els dies. 
En el portal de Betlem
un titot li dia a un pato:
ja voràs això qui hu paga:
qui hu paga serem mosatros.
La Mare de Déu plorava
el nen Jesús al braç
Sant Josep la consolava
treballant al seu costat.

BARRABÀS:
Barrabàs si vols venir, 
A Betlem se'n anirem A Betlem se'n anirem 
Veu: Jo primer vull esmorçar 
Cant: A Betlem esmorzarem
 I al Jesús adorarem, i al Jesús adorarem. 
Veu: El camí está ple de neu 
Cant: La calor la desfarà la calor la desfarà
Veu: Estic cansat 
Cant: Tu portaràs la banqueta Tu portaràs la banqueta 
Per sentar-se Sant Josep Per sentar-se Sant Josep.
Veu: Que estiga dret que jo també estic 
Cant: Tu portaràs la cresola Tu portaràs la cresola 
Per enllumenar el camí Per enllumenar el camí 
Veu : Aneu a fosques que jo també vaig!
Cant: Tu portaràs la cistella Tu portaràs la cistella, 
I l'omplirem de torró I l'omplirem de torró. 
Veu: Això si que m’agrada a mi!

DAVALL D'UNA PENYETA: 
Davall d'una penyeta
Naix un Jesuset
Nuet, nuet

Davall d'una penyeta
Naix un Jesuset
Nuet, nuet

L'encontra una donzella
Tot tremolant de fred
Nuet, nuet
Tot tremolant de fred

L'encontra una donzella
Tot tremolant de fred
Nuet, nuet
Tot tremolant de fred
Nuet, nuet

Pastors el van a vore
Allà a la mitja nit
Nit, nit, nit, nit

Pastors el van a vore
Allà a la mitja nit
Nit, nit, nit, nit

Tots abraçats ballaven
El gran com el més xic
Xic, xic, xic, xic
El gran com el més xic

Tots abraçats ballaven
El gran com el més xic
Xic, xic, xic, xic
El gran com el més xic
Xic, xic, xic, xic

Els fan la reverència 
A la mare i al fill
I al fill, i al fill

Els fan la reverència 
A la mare i al fill
I al fill, i al fill

Adoren a la verge
I al seu infant diví
Diví, diví
I al seu infant diví 

Adoren a la verge
I al seu infant diví
Diví, diví
I al seu infant diví 
Diví, diví

Del cel baixaren àngels
Al jesuset cantant
Cantant, cantant

Del cel baixaren àngels
Al jesuset cantant
Cantant, cantant

"Gloria in excelsis deo"
I els instruments tocant
Tocant, tocant
I els instruments tocant

"Gloria in excelsis deo"
I els instruments tocant
Tocant, tocant
I els instruments tocant
Tocant, tocant.

PASTORETS I PASTORETES:
Pastorets i pastoretes
Feu-me llenya que tinc fred
Pastorets i pastoretes
Feu-me llenya que tinc fred

No me la feu d'argelagues
Feu-me-la de romeret
No me la feu d'argelagues
Feu-me-la de romeret

La llet calenteta
El bou alenant
I el bon Jesuset
Xuplant que xuplant

La llet calenteta
El bou alenant
I el bon Jesuset
Xuplant que xuplant

Pastorets i pastoretes
Què porteu al Jesuset?
Pastorets i pastoretes
Què porteu al Jesuet?

Sabatetes i calcetes
Camisetes i gamboixets
Sabatetes i calcetes
Camisetes i gamboixets

La llet calenteta
El bou alenant
I el bon Jesuset
Xuplant que xuplant

La llet calenteta
El bou alenant
I el bon Jesuset
Xuplant que xuplant

Pastorets i pastoretes
On aneu tan de matí?
Pastorets i pastoretes
On aneu tant de matí?

A llavar-vos les lleganyes
En la bassa del jardí
A llavar-vos les lleganyes
En la basa del jardí

La llet calenteta
El bou alenant
I el bon Jesuset
Xuplant que xuplant

La llet calenteta
El bou alenant
I el bon Jesuset
Xuplant que xuplant.

ESTA NIT ÉS BONA NIT:
Esta nit és bona nit
i demà farà bon sol
el Jesús està en el llit
rodejat d'àngels al vol.

Esta nit es bona nit
i venim per les estrenes
que mos trauen de damunt
la tristor i moltes penes.

Así venim a cantar-li
a la se, a la senyora Maria
Que mos done l'asguinaldo
Més que si, més que siga una sardina
A la run run, a la ruuun
Digues si i així apaguem la llum!

Venim a una casa riiica
Casa ri, casa rica i principal
Els cantarem l'asguinaldo
i avorem si no passe fam.
A la run run, a la ruuun
Digues si i així apaguem la llum!

JA VENEN ELS REIS D'ORIENT:
Ja venen els Reis d'Orient
ja venen per la Mariola
Venen carregats de fardos
a tots vos portaran algo.
Baixen per Sant Nicolau
per acostar-se a la plaça
Allí voran un xiquet
embolicat entre la palla.
I al vore als balladors
Sant Josep toca el pandero
Maria queda prendada
de vore tan de salero.

PASTORET ON VAS: 
Pastoret, on vas?
A la muntanya, a la muntanya

Pastoret, d'on vens?
De la muntanya de vore el temps

Quin temps fa?
Plou i neva, plou i neva

Quin temps fa?
Plou i neva, i nevarà

Pastorets
Que en aquella muntanya
En aquella cabanya
Estaven sopant
Baixa un àngel
Que els enllumenava
I els encaminava
Als peus del l'infant

Pastorets
Que en aquella muntanya
En aquella cabanya
Estaven sopant
Baixa un àngel
Que els enllumenava
I els encaminava
Als peus del l'infant

Pastoret, què fas?
Feixos de llenya, feixos de llenya

Pastoret, per què?
Per a calfar-me que fa molt de fred

Vas molt lluny?
A un pessebre, a un pessebre

Vas molt lluny?
On el bon deu ha nascut

Pastorets
Que en aquella muntanya
En aquella cabanya
Estaven sopant
Baixa un àngel
Que els enllumenava
I els encaminava
Als peus del l'infant.

TAMPA TAPAM:
Què li durem al fillet de Maria?
Què li durem si te fam i és pobret?
Li durem panses, anous i olives,
li durem figues en un paneret.

Tampa tapam
que les figues són verdes,
tampa tapam
elles maduraran.
Si no maduren el dia de pasqua,
maduraran el diumenge de rams.

Què li durem al fillet de Maria?
Què li durem que li sapia ben bo?
Figues, castanyes, anous i avellanes,
rosses de dacsa i mel i arrop.

Tampa tapam
que les figues són verdes,
tampa tapam
que les maduraran.
Si no maduren el dia de pasqua,
maduraran el diumenge de rams.

Què bona nit que mos fa la lluneta!
Què bona nit que mos fa per cantar!
Cantem xiquets i tindrem les estrenes!
cantem fins l'hora de missa del gall!

Tampa tapam
que les figues són verdes,
tampa tapam
que les maduraran.
Si no maduren el dia de pasqua,
maduraran el diumenge de rams.

ELS PASTORETS:
Allà dalt de la muntanya
un àngel als pastors diu
Ole ole eixiu eixiiu
Lalalalala
Ole ole eixiu eixiu
Que el Jesús es nat i es viu
Si un pastor li porta ovelles
L'altre li porta cabres
L'altre li porta confits
lalalalalala
S'esforçaven els petits
El més vell li diu als altres
Ala ala caminem
Que al Jesús adorarem
lalalalala
Que al Jesús adorarem
En el portal de Betlem.

L'ÀNGEL I ELS PASTORS:
Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran recel
desperteu veniu de pressa
que ha nascut el rei del cel.

Cap al migdia
canta i refila
toca Pasqual
repica el timbal
rampataplam...
que són festes d'alegria
pasqües Santes de Nadal.

Què és aquell soroll que escolte
a aquesta hora en el corral?
Espereu que si jo baixe
sabreu qui és el Pasqual.

Ai Pasqual no t'enfades
que sóc un àngel del cel
que ací vinc a anunciar-vos
que ha nascut el rei del cel.

domingo, 14 de diciembre de 2025

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ ALCODIANOS

Sols faltava la filà Alcodianos al repàs d'esquadres de negres del blog. I al ser la filà cristiana dels pobladors de la ciutat, és una forma estupenda de tancar aquest apartat. El vam iniciar en 2022 amb les esquadres de negres de les filaes Ligeros i Cruzados. Gràcies a excel·lents dissenyadors com Rafael Guarinos, Alejandro Soler, José Moiña, Santi Carbonell o Juan Climent, la filà Alcodianos pot presumir d'haver tret al carrer esquadres de negres impressionants. Desde la seua primera esquadra d'enmig en 1973 fins a la del casc alt de 1993. José Moiña va fer uns dels seus millors dissenys al Mig de 2001, i Santi Carbonell es va estrenar com a dissenyador fester al 50 aniversari de 2010. Ajudats pel sol, les esquadres de negres de 2023 i 2024 van tindre un resultat molt aplaudit pels mirons. També hi ha que deixar constància de que als anys 80 un fester de la filà Alcodianos va crear molts bocetos. Era Enrique Galbis amb una visió molt particular dels materials, l'estètica medieval i les faldes curtes. La filà Alcodianos va ser de les que més esquadres de negres infantils van traure a les Entrades en anys de protagonisme. Van ser pioners, ja que fins hi tot portaven la seua pròpia banda de música. Entre les obres musicals per a les esquadres de negres de la filà Alcodianos destaquen: "Bonus Christianus", "Alcodianos", "Zoraidamir", "Apòstol poeta", "Als cristians", "Un moble més", "Cid", "Penyalba", "Xamarcai", "Fill del Sinc", "Alcodiànima" i "Làcrima". Unes marxes cristianes prou identificables i que van engrandir el pas d'aquestes majestuoses esquadres de negres. El bon temps ha sigut la tònica general dels anys de càrrec de la filà Alcodianos, encara que a l'alferecia cristiana de 2007 i al Cinqüentenari de 2010 els va ploure parcialment. Amb la filà Alcodianos tanquem la retrospectiva de les característiques de cada filà alcoyana quan tenen esquadres de negres.
Esquadra de negres de l'alférez cristià 1965. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità cristià 1966. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra d'enmig cristiana 1973. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1979. Disseny d'Enrique Galbis.

Esquadra de negres del capità cristià 1980. Disseny d'Enrique Galbis.

Esquadra d'enmig cristiana 1987. Disseny d'Enrique Galbis.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 1993. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres del capità cristià 1994. Disseny d'Alejandro Soler.

Esquadra d'enmig cristiana 2001. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2007. Disseny de César Vilaplana.

Esquadra de negres del capità cristià 2008. Disseny d'Alfredo Mullor.

Esquadra commemorativa Cinqüentenari 2010. Disseny de Santi Carbonell.

Esquadra d'enmig cristiana 2015. Disseny de Santi Carbonell.

Esquadra de negres de l'alférez cristià 2023. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de negres del capità cristià 2024. Disseny de Juan Climent.

Bocetos d'Enrique Galbis per a la filà Alcodianos entre 1980 i 1987.

Esquadra Diana femenina amb Sargento Cristià. Disseny de dona fet per José Moiña.

jueves, 4 de diciembre de 2025

ESQUADRES DE NEGRES FILÀ MUDÉJARES

 Alcoi té desde 1904 una filà mora anomenada Mudéjares, així que els populars Palominos ja existien quan a la dècada de 1910 es van inventar les esquadres de negres. Els musulmans que vivien en territori cristià i pagaven alts impostos van provocar la Tercera Revolta. Una insurrecció mudèjar comandada pel visir Al-Azraq que en 1276 va donar lloc a les Festes de Moros i Cristians. Va ser la batalla en la que va aparèixer un patró romà llançant fletxes i per això en 2026 es celebrarà el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Però tornant a la temàtica d'esquadres de negres d'Alcoi, la influència de Luis Solbes és extraordinària en moltes filaes. El pintor alcoyà va fer moltíssims dissenys per als càrrecs de la filà Mudéjares i els seus esquadrers. Començant pels càrrecs dels anys 60 fins als de la dècada dels 80, a excepció de l'alferecia i capitania mora de 1953 i 1954. En aquells dos anys d'Entrades Mores plujoses, les esquadres de negres de la filà Mudéjares van ser obra de Rafael Guarinos. A les esquadres de negres de la filà Mudéjares no els ha tornat a ploure, a excepció d'un poc en 1986 i 2023 i moltíssim al Centenari de 2004. Els Palominos han tingut esquadres especials prou excèntriques, sobretot pels turbants alts i els dissenys amb plomes per a aportar-li africanisme. En 1994 José Moiña regala aires frescs a les esquadres de negres més tribals, i es converteix en el dissenyador de referència de la filà Mudéjares. En la capitania mora es va inspirar en el rinoceront, en l'esquadra d'enmig del 2000 en pavos reals, en 2007 i 2008 deixava els animals per a jugar amb els colors clars o obscurs i materials innovadors, i al Mig de 2014 va recuperar a l'elefant com a símbol de poder. L'elegància es va repetir en la capitania mora de 2024, quan els germans Piñero van imitar els mossaics de manisetes àrabs. En 2023 Juan Climent va imaginar als esquadrers com centpeus del desert, comprovant-se que la filà Mudéjares s'allunya molt dels colors i emblemes del seu trage oficial. En l'última capitania mora també van trencar al situar l'esquadra de negres al principi del boato, i no tancant la desfilada com és habitual. Va sonar la marxa mora "Soc mudéjar" de Francisco Valor, però els Palominos poden presumir de que en 1954 l'esquadra de negres va estrenar la mítica peça musical "El moro del Sinc". Altres marxes mores que han triat els esquadrers al llarg de la història són "Reige", "Mudéjares", "Ximo", "Éxodo", "El kabila", "El somni", "Centenari mudèjar", "Ali Geabà-Spyros", "El president", "Martí Ximana" i "A la mar". Varietat, classicisme i noves aportacions, tant en lo musical com en lo artístic. 

Esquadra de negres de l'alférez moro 1953. Disseny de Rafael Guarinos.

Esquadra de negres del capità moro 1950. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1966. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1967. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1973. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1979. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres del capità moro 1980. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra d'enmig mora 1986. Disseny de Luis Solbes.

Esquadra de negres de l'alférez moro 1993. Disseny de Jordi Sellés.

Esquadra de negres del capità moro 1994. Disseny de José Moiña.

Esquadra d'enmig mora 2000. Disseny de José Moiña.

Esquadra commemorativa del Centenari 2004. Disseny de Jordi Peidro.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2007. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres del capità moro 2008. Disseny de José Moiña.

Esquadra d'enmig mora 2014. Disseny de José Moiña.

Esquadra de negres de l'alférez moro 2023. Disseny de Juan Climent.

Esquadra de negres del capità moro 2024. Disseny dels germans Piñero.

Esquadra de blancs. Disseny de Lorenzo Silvestre.

domingo, 23 de noviembre de 2025

DIFUSIÓ FESTES D'ALCOI ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ


Davant d'una efemèride tan important com el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi, els mitjans de comunicació haurien de bolcar-se en les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Les Entrades de cada mes d'abril són focus d'atracció mediàtica creixent. La singularitat, arrelament popular i l'espectacularitat de la Trilogia Festera Alcoyana ha propiciat que diversos periòdics i televisions hagen contribuït a documentar-les, difondre-les i projectar-les més enllà de les fronteres locals. La premsa escrita va ser la pionera en parlar de les Festes de Moros i Cristians, tenint ja com a referent primitiu a les filaes d'Alcoi i tot el que significaven en la cultura popular i els successos del moment. Les primeres notícies documentades sobre les Festes d'Alcoi apareixen a la premsa local del segle XIX. Diaris i fulls informatius de difusió provincial van començar a descriure les celebracions, destacant els elements religiosos i militars. Aquelles cròniques solien ser breus, però aporten informació valuosa sobre l'evolució dels actes, la participació de les filaes i la consolidació del calendari festiu en una societat cada volta més industrial i capitalista. Amb l'arribada del segle XX, els rotatius provincials i nacionals incrementaren l'interès per les Festes d'Alcoi. Els periòdics ressaltaven especialment l'atractiu de l'Entrada Mora i l'originalitat del context historicista. La descripció de vestuari, música i moments àlgids es va fer més detallada. La premsa escrita esdevingué un instrument clau per a fixar i transmetre la memòria de les celebracions. A qui no se'ls prestava gens d'atenció era als càrrecs festers, i no van tindre importància mediàtica fins als anys 50 del segle XX.

L'evolució tecnològica va permetre que, a mitjans del segle XX, les imatges tingueren un paper fonamental. Les fotografies publicades en revistes i diaris van ser un mitjà de promoció visual per a moltes persones. A més a més, l'aparició de revistes especialitzades en tradicions o en cultura popular va contribuir a difondre elements particulars, com ara els dissenys dels capitans, alferes i esquadres de negres. Els reportatges a color, que començaren a ser habituals a partir dels anys 60 i 70, posaren en valor l'extraordinària riquesa cromàtica de Nostra Festa. En la radio, les emissions especials, entrevistes, cròniques en directe i programes temàtics oferiren una altra forma de viure l'esdeveniment. Els relats radiofònics provocaven emoció entre els oients i permetien aproximar l'experiència festera a qui no podia assistir. 
El periòdic Ciudad, fundat per alcoyans en 1953, va ser un revulsiu per a informar de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. I no sols al mes d'abril, sinó de les activitats internes i culturals que durant tot l'any feien les filaes. Es posava el focus especialment en els actes dels 4 càrrecs i les noticies sobre el Sant Jordiet. A més a més es publicava el "Extra Sant Jordi" amb més de 100 pàgines sobre l'actualitat festera d'aquell any i les entrevistes als múltiples protagonistes de l'edició. Encara que l'empresa de premsa en paper va tancar en 2013, prompte es van recuperar de la crisi econòmica. Un any desprès naixia el successor del periòdic Ciudad: "El nostre". Continua a dia de hui presentant ampla informació sobre la cultura alcoyana, i a l'Extra Sant Jordi s'ha sumat altre butlletí de butxaca que publica Radio Alcoi.

El NODO dels informatius feixistes es va apropar a les Festes d'Alcoi en diversos anys. A pesar de ser propaganda de la dictadura de Francisco Franco, el seu valor per a descobrir actes en viu durant l'epoca de Falange va ser notori. En anys com 1943, 1945, 1950, 1952, 1958, 1967, 1969, 1972 i 1975 van realçar la imatge d'Alcoi com a símbol de la Reconquesta cristiana i les sagrades tradicions. En democràcia es va seguir aquesta línia folklòrica i Rtve va fer reportatges resumits sobre les Festes d'Alcoi en 1976, 1977 i 1978. Dins d'un programa de 1989 dedicat a les tradicions d'Espanya, un dels capítols emesos es va dedicar íntegrament a la Trilogia Festera Alcoyana de 1988. El títol de l'episodi va ser "Alcoi, la eterna batalla" i al estar en castellà va ampliar el seu públic.
 

 Amb l'arribada de la televisió autonòmica valenciana en 1989, la difusió va arribar a un nou nivell. Les retransmissions de les Entrades i d'actes com la Processó o l'Alardo permeteren que l'esdeveniment s'observés a escala de les 3 províncies i fins hi tot a nivell estatal. La cadena RTVV va fer possible que les Festes d'Alcoi es consolidaren com un referent d'espectacularitat, i els periodistes van ajudar a projectar la complexitat organitzativa, explicar el treball artesanal darrere les vestimentes i comprendre la participació popular. En les últimes dècades, les retransmissions completes de totes les hores d'Entrada Mora i Cristiana han tingut bones audiències. La presència de comentaristes especialitzats i la introducció de càmeres ubicades en punts estratègics dels itineraris ofereixen una experiència més rica: primer pla d'esquadres, música de les bandes i detalls del boato i de la indumentària. Aquestes emissions també acostumaven a incloure entrevistes a protagonistes, membres de filaes, càrrecs i dissenyadors.

Primer es feien les retransmissions en Canal 9 i Punt 2, desde 1990 a 2013, ja que el PP va tancar la televisió pública dels valencians i valencianes. Per culpa les nefastes decisions del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, les Falles i demés festes valencianes es van quedar sense difusió de 2014 a 2018. Amb el canvi de govern i la presidència del socialista Ximo Puig es va fundar la nova televisió autonòmica: À Punt. Les seues retransmissions de 2019 a 2025 han sigut d'una qualitat increïble, amb comentaris de Ferran Cano i Reis Juan plens de coneixement fester. Realitzacions multicàmera en alta definició, panoràmiques aèries i repeticions en diferit permeteren una apreciació molt més acurada dels detalls. A part de les retransmissions de les Entrades al canal principal d'A Punt, es troben a faltar els programes previs dedicats a explicar els preparatius i processos d'elaboració de trages. Canal 9 feia un gran desplegament informatiu de les activitats paral·leles, reforçant el valor cultural i patrimonial de la Festa.

Als 90 van aparèixer les televisions privades, i ja als anys 2000 les televisions d'àmbit comarcal. Amb un pressupost reduït i poques càmeres i recursos tècnics van dotar a les Festes d'Alcoi d'una nova visió. Pròxima, cutre a voltes i bastant amateur en quant a qualitat d'imatge. Localia, Televisió Mariola, Mediterraneo Tv o les més recents TVA i Intercomarcal són una bona mostra de les teles de les comarques. TVA i els seus reporters s'han consolidat com el canal que més retransmissions d'Entrades fan a la comarca de l'Alcoià, el Comtat i la Foia de Castalla. L'arxiu audiovisual de moltes d'aquestes cadenes ha esdevingut una font històrica de primer ordre per a investigadors i aficionats. Finalment, l'aparició d'internet ha facilitat que moltes d'aquestes retransmissions s'emeten també en línia, multiplicant la seua audiència.

Diaris de la província d'Alacant com el Información, el Levante i Las Províncias dedicaven moltes pàgines a les Festes d'Alcoi cada 23 d'abril. El dia següent a les Entrades d'Alcoi els capitans eixien en portada dels periòdics més llegits pels valencians i valencianes. La premsa escrita i els redactors li dedicaven més de 5 pàgines interiors a totes les anècdotes i moments destacats de les Entrades d'Alcoi. En el periodisme digital destaquen els portals web de Aramultimèdia, "Les Muntanyes", Cadena Ser, La Cope, "Alcoi23" i Pàgina 66. A més a més els portals institucionals de l'Ajuntament d'Alcoi i l'oficina de turisme publiquen cròniques, comunicats i informació pràctica sobre la Festa. Fins hi tot l'Associació de Sant Jordi té perfils oficials en totes les xarxes socials.



La transformació digital ha significat un punt d'inflexió en la difusió de les Festes. L'aparició de webs informatives, blogs i portals especialitzats ha ampliat l'abast de les cròniques i els reportatges històrics. Un exemple és aquest blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ que porta en funcionament desde 2009 sense haver interromput la seua activitat anual ni durant la pandèmia del Covid-19. La informació era més escassa en aquells anys, però el blog s'ha especialitzat en recuperació d'arxius fotogràfics i cròniques de la història de Nostra Festa. Les xarxes socials han democratitzat la producció de continguts: participants, fotògrafs, periodistes i públic comparteixen imatges, vídeos i impressions en temps real. Això ha contribuït a internacionalitzar la Festa, ja que molts usuaris estrangers descobreixen les Festes Moros i Cristians d'Alcoi mitjançant plataformes com Instagram, Facebook o Youtube. Les retransmissions en streaming d'alguns actes festius permeten que alcoyans residents a l'estranger o aficionats puguen sentir-se més prop de la seua terra. Es va veure com les Entrades de 2025 es retransmetien en primera persona desde les cadires per al públic virtual dels canals de Youtube. De cara al 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi es podria donar més promoció a les singularitats de Nostra Festa i perfeccionar actes i detalls. Per exemple el format del "Guia de les Entrades" podria estar més acurat i no ser de paper fi. Uns exemplars més satinats i en una impressió de més qualitat podrien convertir-se en edicions de col·leccionisme.

domingo, 16 de noviembre de 2025

JOSÉ MARIA VALLS DIRIGIRÀ L'HIMNE I LA TAULA FARÀ EL CARTELL 2026

L'any 2026 tenia que ser especial per tants motius que ni tan sols la designació dels protagonistes artístics es faria a l'ús. Jordi Martínez, com a regidor de tradicions, es va proposar trencar amb tot. Cap aposta haguera encertat i els nombrats oficialment no estaven en les quinieles. L'Ajuntament d'Alcoi porta 15 anys en mans del Psoe, però mai havien sigut tan innovadors en les propostes festeres. Ni tan sols quan el regidor era Raül Llopis i apostava per donar-li més pes a les dones o a projectes transgressors. Al pont del 9 d'octubre es van desvetllar els noms dels dos protagonistes de les Festes d'Alcoi 2026. Ja al Mig Any de fa unes setmanes José Maria Valls va rebre les felicitacions de tot Alcoi. Especialment de l'alcalde a la Presentació de Càrrecs, encara que Toni Francès ja l'havia nombrat fill predilecte d'Alcoi en juny de 2025. Les propostes de cara a 2027 podrien ser el director del Conservatori de Música, Juan Antonio Recuerda, o l'artista del disseny Jordi Sempere Vicedo. Són dos homes amb talent al piano i sobre el paper que mereixen aquest reconeixement desprès de tants anys de tasca laboriosa.

"La Taula" és el col·lectiu de pintors que farà de forma cooperativa el Cartell de Festes d'Alcoi 2026. Una idea original que ve desde un nou plantejament de com es crea una obra d'art. La Taula Hub Coop és un projecte conjunt especialitzat en creativitat i branding. La seua proposta es basa en un procés col·laboratiu i participatiu, que implicarà festers, músics, dissenyadors, cosidores, cabos i veïns de totes les edats. El procés inclourà reunions amb entitats festeres i un taller obert de cocreació, on es recopilaran idees i testimonis que serviran d'inspiració per al quadre final. El cartell es descobrirà el dia 1 d'abril de 2026, i l'equip de La Taula, format per 8 professionals, persegueix un doble objectiu: donar veu als protagonistes de la Festa i posar en valor el talent local, reforçant l'ecosistema creatiu de la ciutat dels ponts. Desde l'Ajuntament d'Alcoi destaquen que comptar amb figures com José María Valls Satorres i amb un equip creatiu com La Taula permet unir tradició i innovació, música i creativitat, en un any tan emblemàtic com el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi. Les Festes de Moros i Cristians de 2026 seran molt més que una commemoració: "Seran una oportunitat per a mostrar l'essència d'Alcoi i de la seua gent. El cartell i l'Himne són 2 símbols molt estimats de Nostra Festa, i tindran un significat encara més profund, perquè naixen del sentiment col·lectiu i de l'arrelament dels qui viuen Sant Jordi amb passió", va dir el socialista veterà Jordi Martínez.

I més veterà serà el director de 2026 de l'Himne de Festes d'Alcoi, una peça musical de la zarzuela "La bella Zaida" de Gonzalo Barrachina. Serà el 110 aniversari de la mort de l'autor alcoyà i José Maria Valls Satorres ja li va demostrar respecte al compositor quan en 1984 va dirigir l'Himne de Festes. Dècades desprès repetirà l'experiència de rebre la batuta del Sant Jordiet i pujar al pòdium. Però ho farà amb l'experiència de tindre 81 anys i sabent la responsabilitat del moment. Serà aleshores quan el 24 d'abril de 2026 començaran les anhelades Festes d'Alcoi del 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. No hi ha canvi en el número de dies de Festes i seguirà sent una Trilogia Festera Alcoyana a l'ús. José Maria Valls Satorres té una llarga trajectòria en la composició de marxes mores i cristianes i el seu repertori és tan ample que sols podem destacar algunes de les seues obres musicals com "Cavaller Taumaturg", "Mitja lluna", "Magenta", "Doro el gat", "Soc Marrakesch", "Desperta ferro", "Esquadra alferis 95", "Fanfàrria Gusmans 99", "Mozàrabes i Alfarrasí", "Als Judíos" o "Marxa dels Creuats". La filà Marrakesch podria recuperar "Un chava capità" de José Maria Valls, dedicada al seu últim capità moro de 2010 que ja ha faltat. També la filà Almogàvars podria traure la marxa cristiana "Madriles" al carrer, aprofitant l'esquadra d'enmig per a fer-li un homenatge a José Maria Valls. Com a últim consell, la filà Realistes podria incloure en el seu boato d'alférez moro la fanfàrria que José Maria Valls li va dedicar a la filà al càrrec de 1983.

José Maria Valls va ser un xiquet nascut a la post guerra i compaginava el solfeig amb el treball en una fàbrica tèxtil. La seua banda de música sempre va ser la Societat Musical Nova d'Alcoi, fins hi tot durant la seua vida a Madrid. Allí va estudiar al Real Conservatori en les assignatures de Violoncel, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Composició, i Direcció d'orquestra. També va dirigir la Unió Musical d'Alcoi en 1980. José Maria Valls va ser docent al Conservatori d'Alcorcón, però mai va perdre les seues arrels. Sempre va ser un home cabal i humil, per això desde la seua joventut se li va notar una serenitat que es veia reflectida en les seues obres musicals. José Maria Valls va revolucionar el gènere de les marxes cristianes, per exemple amb "Als cristians", "Pas als Maseros", "Almogàver i alcoyà", "Ix el cristià", "El conqueridor" "Farolero" i "Els Contrabandistes". El compositor alcoyà té gravades en disc quasi totes les seues composicions de música festera, sent en la col·lecció "Ja Baixen" on es concentra la majoria dels enregistraments. Va veure la necessitat de donar-li un paper més gran a la música incidental, creant fanfàrries per als boatos alcoyans. També se'l considera el propulsor de les obres musicals contrabandistes i maseres. Li ha dedicat tantes obres musicals transcendentals a filaes que han acabat anomenant-lo fester o soci d'honor. Ho és als Cruzados d'Ontinyent i varies filaes d'Alcoi: Almogàvars, Realistes, Maseros, Vascos, Andaluces i de la pròpia Associació de Sant Jordi. El periòdic Ciudad li va entregar "la Peladilla d'or 2011" i també ha sigut homenatjat per l'Associació Cultural Samarita i el Círculo Industrial. En l'any 2006, l'assessor musical del Casal de Sant Jordi d'Alcoi buscava fomentar la música original per a Processons. Amb eixa finalitat es va instituir el Premi de Composició de Música Festera en la modalitat de Marxa Solemne amb el nom de "José María Valls Satorres". Ha escrit en diverses revistes i periòdics multitud d'articles musicals.


L'Associació de Sant Jordi ha anunciat que la portada de la Revista de Festes de 2026 serà obra de l'artista alcoyana Mónica Jover Calvo, reconeguda creadora i festera de la Filà Cides, molt vinculada a la tradició cultural de la ciutat. És una artista amb una destacada trajectòria nacional i va exercir fins a 2024 com a assessora artística del Casal de Sant Jordi. Un càrrec que va desenvolupar amb compromís i amb una visió estètica profundament arrelada a la identitat de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La seua sensibilitat i coneixement fester la converteixen en una elecció idònia per a la portada de la Revista en el 750 aniversari del Patronatge de Sant Jordi. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, Jover compta amb una sòlida formació artística que inclou estades a Florència i Brussel·les. Al llarg de la seua carrera ha realitzat més de trenta exposicions individuals. L'art de Mónica Jover està íntimament lligat al paisatge, la memòria i els materials tèxtils, com ja va demostrar al pintar el Cartell de Festes d'Alcoi 2014. Tal volta hi haja a la Portada alguna referència a la mort d'Al-Azraq. En 2026 també es compleixen 750 anys desde que va perdre la vida a la Batalla d'Alcoi de 1276, i s'espera una extensa agenda cultural al voltant del visir musulmà. El dissabte 15 de novembre de 2025 es va celebrar el Concurs de Sergentets per a la Glòria Infantil de 2026. A la seu social de filà Llana es van veure les aptituds com a cabo dels pocs participants. El primer lloc va ser per a Marc Ferràndiz Baudín, i com pertany a la filà Mudéjares va elegir ser el Sergentet Moro. Enzo Cañadas Llopis és un xiquet de la filà Aragonesos i per això preferia ser el nou Sergentet Cristià. Enhorabona als dos!

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites