EL FOTÒGRAF ELÍAS SEGUÍ

El passat 9 de gener de 2022 va faltar el conegut fotògraf Elías Seguí Miró d'Alcoi. Era un home molt professional que estava ben valorat en el seu àmbit laboral. Desde 2003 es va convertir en un referent de la fotografia festera, com els seus antecessors: Crespo Colomer i Paco Grau. Als últims anys tenia molt encàrrecs de capitans i esquadres de negres per a fer els seus reportatges i records en imatges. Elías Seguí era un home de caràcter fort, seriós, dur i molt responsable. En l'art fotogràfic va destacar per captar els sentiments dels festers i festeres i per fixar-se en els detalls. Una de les seues expressions preferides era trobar el moment en que a una persona li sorgien les llàgrimes de l'emoció. Elías Seguí no ha pogut superar la malaltia que patia i ens hem quedat orfes de la seua visió especial. És encara més trist perquè als últims dos anys no va poder fotografiar cap tradició, ni tan sols la Cavalcada de Reis Mags a la qual també assistia amb la seua càmera de fotos. Nombroses personalitats alcoyanes del món de la cultura han mostrat el seu condol, alabant també la faena d'Elías Seguí. Un fotògraf amb una mirada única, al que també li agradava fotografiar paisatges, la natura i les flors. Els seus seguidors a les xarxes socials el felicitaven per les imatges aèries que va capturar d'Alcoi desde el cel. Elías Seguí immortalitzava com ningú detalls i sobretot gestos i instants emotius que només ell era capaç de trobar i després de fotografiar. També feia fotos panoràmiques i de la Setmana Santa. Elías Seguí va guanyar molts premis d'honor al Concurs de Fotografia Festera de l'Associació de Sant Jordi. Les seues estampes dels cabos, la Plaça d'Espanya plena de gent, de la figura eqüestre de Sant Jordi, dels càrrecs sobre carrossa, de l'estafeta o dels ambaixadors eren d'enorme qualitat. Li va quedar pendent crear el Cartell de Festes de Moros i Cristians, com a homenatge al seu esforç. El dimarts 11 de gener de 2022 se li va donar un últim adéu al gran fotògraf Elías Seguí. Desde el blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ ens sumem al condol d'amics i familiars i agraïm eternament el llegat d'Elías Seguí en la fotografia festera alcoyana. 

 Glòria 2015.

 Patges dels Reis Mags 2015.

 Esquadra d'enmig Berberiscos 2004.

 Esquadra alférez Cordoneros 2005.

 Sargento Moro 2006.

 Filà Judíos 2006.

 Esquadra alférez Ligeros 2006.

 Esquadra alférez Marrakesch 2009.

 Cabo batidor alférez cristià 2010.

 Esquadra d'enmig Muntanyesos 2013.

 Capità cristià Vascos 2015.

 Esquadra alférez Mozàrabes 2015.

 Esquadra capità Judíos 2015.

 Esquadra d'enmig Asturianos 2018.

 Alardo alférez moro Magenta 2018.

DEP.

LA GUERRA DEL CALENDARI: ALCOI 1997

Es compleixen 25 anys d'una de les etapes més difícils de l'Associació de Sant Jordi: La Guerra del Calendari que va esclatar al món fester. Per a entrar en context, les Festes d'Alcoi de 1996 havien sigut esplendoroses i el president del Casal buscava nous reptes. Al finalitzar abril es va fer una valoració positiva per la bonança econòmica que havia fet augmentar els participants als boatos. Les Entrades s'havien celebrat en un dilluns laboral a la resta d'Espanya, damunt havia plogut molt i això havia disminuït el número de visitants. A desembre de 1996 es va plantejar passar la Trilogia Festera Alcoyana al cap de setmana més proper al dia del patró. Empresaris, sindicats, comerciants i el sector turístic aprovava aquesta idea pels beneficis que podia portar que les Festes d'Alcoi foren més multitudinàries. L'elaboració del calendari de dies festius de 1997 va portar polèmica desde el moment en que l'Ajuntament d'Alcoi ho va fer públic. L'alcalde Josep Sanus no s'imaginava que aquest debat acabaria amb la seua carrera política, desprès d'un govern socialista desde 1979. Els regidors i directius del Casal van preparar un calendari festiu fins a 2014, en el que hi havia anys on es modificaven les dates tradicionals. La part més conservadora de la societat alcoyana va veure com un sacrilegi que les Festes de Sant Jordi no es celebraren en els tradicionals 21, 22, 23 i 24 d'abril. Adrián Espí Valdés, historiador de la filà Navarros va ser el màxim exponent d'aquesta oposició a les celebracions en cap de setmana. El clima de crispació va augmentant i al mes de gener de 1997 ja s'havien recollir 1700 firmes contra el nou calendari. Els primers trons van acceptar el resultat de l'Assemblea que va votar a favor del nou calendari, encara que hi havia diferències insalvables. El 9 de gener es va autoritzar una manifestació per a 10 dies més tard i els organitzadors van crear una espècie de plataforma ciutadana. Josep Sanus veia legítim que defensaren els seus interessos i la seua forma d'entendre el sentiment fester. No obstant, Adrián Espí es va sentir la veu del poble quan tan sols representava al puritanisme més ranci de la societat alcoyana. Els atacs entre els dos bàndols, independentment de si eren moros o cristians, es van fer més crus i personals. Els portaveus escrivien al periòdic Ciudad i anaven a Radio Alcoi ha queixar-se de la tensió social que s'estava creant. Alguns demanaven un referèndum, mentre UGT entrava en conflicte amb el PSOE pels festius locals. 

Amb la societat polaritzada, l'expectació sobre la Manifestació del dia 19 de gener va créixer entre tants enfrontaments. Van ser setmanes de discussions a les seus socials de les filaes, mentre alguns primers trons no sabien posar pau. 18 primers trons van votar a favor del nou calendari, junt a 169 personalitat civils. Entre les figures destacades que defenien el canvi de dates estaven els directius Jorge Trelis, Enrique Jover, Josep Maria Segura, Javier Morales, Antonio Aracil, Fidel Mestre, José Luis Córcoles. També els capitans i alferes Lionel Grau, Jordi Seguí, Francisco Marín, Salomón Sanjuan, José Terol, Francisco Agudo, Francisco Cortés, Eladio Silvestre, Enrique Rodes, Antonio Valor, Vicente Gisbert, Miguel Moltó, Jaime Navarro, Javier Vicedo, Ramiro Gisbert, Adolfo Mataix, Rogelio Vaello, Juan Pla, Miguel Àngel Alcaraz, Francisco Sanchis, Javier Rufino i els músics Gregorio Casasempere, José Maria Valls, Indalecio Carbonell, José Almeria i Jordi Bernàcer. La crisi interna es creava a partir d'un dilema entre raó i sentiment fester. I contra els sentiments sols podia haver confrontació. Octavio Rico havia sigut l'últim president de l'Associació de Sant Jordi i definia a Silvestre Vilaplana Molina com un home intel·ligent i sensat que no mereixia tan d'odi i manipulació mediàtica per ser el president de l'Associació de Sant Jordi desde 1995. L'argument de que volien destruir la tradició era exagerat i tal volta hi havia altres interessos polítics ocults, però les disputes entre festers van continuar. Es demanava consideració per a aquells estudiants i alcoyans que treballaven fora i no podien viure tots els dies de Nostra Festa. L'optimisme dels polítics i sindicats sobre l'acord es va anar esvaint i les declaracions de les autoritats es feien amb més cautela que en 1995 i 1996. Les paraules despectives d'Adrián Espí, els articles de premsa atacant o el dogma de que sols hi havia una forma religiosa i tradicional de viure Nostra Festa van dinamitar la situació.

 En defensa de que les Festes de Sant Jordi 1997 foren en cap de setmana estaven tots els càrrecs festers, excepte l'alférez cristià de la filà Cides, i els primers trons de les filaes Llana, Judíos, Miqueros, Xanos, Magenta, Ligeros, Mudéjares, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberiscos, Benimerines, Andaluces, Asturianos, Maseros, Almogàvars, Navarros i Muntanyesos. Per altra part els 9 primers trons de les filaes Cides, Verds, Vascos, Aragonesos, Cruzados, Tomasines, Mozàrabes, Cordoneros i Gusmans no recolzaven el nou calendari fester però volien recuperar les bones relacions amb Silvestre Vilaplana i la seua Junta Directiva. Juan Bordera Llorens, capità moro 1993, entenia com falses i demagògiques les raons dels convocants de la manifestació. Miguel Peralta liderava el PP i va acusar a Josep Sanus de pressionar al Casal de Sant Jordi per a aprovar el calendari de 1997. Al contrari, els 18 primers trons afirmaven que hi havia hagut transparència en la negociació i votació del calendari. Adrián Espí es queixava de rebre amenaces telefòniques per opinar sobre el calendari fester i que a més a més li havien foradat les rodes del cotxe. Els directors dels 4 instituts alcoyans van denunciar que s'havien recollir firmes a favor de la manifestació entre menors d'edat. El primer tro de la filà Vascos assumia la preparació de la protesta pels carrers del centre d'Alcoi, ja que volien disfressar l'essència de Nostra Festa per a fer negocis i publicitat. Les bandes de música d'Alcoi i les comarques van defendre les celebracions en cap de setmana pels problemes que hi havia per a que els músics assistiren en dies laborals.  

El dia 19 de gener a la 1 del migdia 4000 persones reivindicaven les dates festeres en els dies tradicionals. La pancarta "22, 23 i 24 sempre" iniciava la manifestació desde el Partidor fins a la Plaça d'Espanya. La resposta alcoyana va ser massiva i sols les manifestacions de "Salvem el tren" havien sigut tan participatives. La polèmica va seguir quan els promotors integristes afirmaven que hi havia 8000 persones a la Bandeja quan Adrián Espí va llegir el manifest: "Nostra Festa és sagrada i hi ha que respectar la tradició i ser fidels a la història". Oportunistes del Partit Popular es van deixar veure a la manifestació per a criticar a l'alcalde. L'èxit de la protesta va fer que l'Ajuntament reculara i Amando Vilaplana com a regidor de tradicions deixava clar que si hi havia molta gent en desacord amb el calendari i ho havia clamat democràticament i de forma pacífica. Com a conseqüència directa, Silvestre Vilaplana va dimitir com a president de l'Associació de Sant Jordi. La Junta Directiva i alguns primers trons ja no estaven segurs en la seua postura. Silvestre Vilaplana estava molt afectat perquè el Casal de Sant Jordi s'havia convertit en un infern. La dimissió global de la resta de manons en solidaritat va deixar a la institució festera en mans dels consellers d'honor. Les votacions internes a les filaes deixaven clar que la majoria de festers volien la Trilogia en els dies tradicionals: Dimarts 22, dimecres 23 i dijous 24 d'abril de 1997. Alguns primers trons també van firmar la seua carta de renúncia, una decisió tan difícil com la de Silvestre Vilaplana. El disgustat ex president de l'Associació de Sant Jordi no tenia ànims i se li havia fet molt de mal a l'entitat amb tantes desqualificacions i rancors. Se'n anava el 21 de gener amb la consciència tranquil·la d'un treballador que no sabia fer política i que havia rebut insults i cridades anònimes. Veia dolorosa la divisió que s'havia produït entre festers i amics per un tema com les dates festeres, incloent la traïció dels seus vicepresidents a la Junta Directiva: Matarredona i Montava. Se'n anava amb la tristesa de no poder acabar el seu mandat i tindre idees innovadores pendents de dur a terme. La Junta Directiva que havia dimitit es va comprometre a ajudar i col·laborar per la proximitat del mes d'abril, davant la preocupació dels 5 càrrecs festers.

El 7 de febrer, l'alcalde Josep Sanus i els firmants del pacte del Calendari fins a 2014 renunciaven a aplicar-ho en 1997, però defenien la seua validesa. L'Ajuntament va anular els festius locals per a que les Festes de Sant Jordi es celebraren als dies tradicionals. Hi havia que modificar el calendari d'Entraetes perquè els dies centrals no serien 26, 27 i 28 d'abril finalment. Les Entrades serien un dimarts laboral a la resta d'Espanya, però es compliria el dia 23 com a festivitat del patró. La pressió popular per mantindre les dates tradicionals va aconseguir resultats. El grup "22, 23 i 24 sempre " es va dissoldre amb un superàvit de 100700 pessetes que donaren al Temple de Sant Jordi. Josep Albert Mestre defenia un referèndum per a saber la opinió ciutadana de cara a les Festes de Sant Jordi de 1998. Els nous candidats a la presidència de l'Associació de Sant Jordi eren Adolfo Seguí Olcina de la filà Alcodianos i Eduardo Segura Espí de la filà Llana. Adolfo Seguí va ser elegit, per un vot de diferència, com a nou president de l'Associació de Sant Jordi. Eduardo Segura va perdre al rebre 21 vots, mentre que Adolfo Seguí va ser votat amb 22 punts. Jordi Linares i Roque Monllor serien els vicepresidents de 1997 al 2000. Adolfo Seguí era veterà fundador de la filà Alcodianos en 1960 i es mostrava partidari de les Festes d'Alcoi en les dates tradicionals, excepte si coincidia amb Setmana Santa. De la mateixa forma, entenia la complicació de que hi haguera tan sols 2 festius locals per a 3 dies de Festes de Moros i Cristians. 

Amb una nova directiva es tancava una greu crisi en la institució festera, gràcies als vots dels 28 primers trons i els 15 majorals. El canvi de govern municipal va propiciar un manteniment del "22, 23 i 24 sempre" durant tota l'etapa conservadora de Miguel Peralta i Jordi Sedano. Però el debat de les dates tradicionals va seguir fins a 2013, quan es van modificar els dies de la Trilogia Festera Alcoyana a favor d'apropar-les al cap de setmana. Els temps havien canviat, hi havia crisi econòmica, més alcoyans treballant fora de la ciutat i Toni Francés havia recuperat l'alcaldia per als socialistes. No va haver batalla verbal en aquesta ocasió, però Silvestre Vilaplana no ho va poder veure. El president bo va faltar el 22 d'abril de 2007, desprès d'haver participat com a cavaller del capità cristià de la filà Cruzados. En 1958 ja ha haver debat sobre les dates festeres i en 1970 es va produir la primera gran crisi de l'Associació de Sant Jordi per traspassar les Entrades a cap de setmana. Les Festes d'Alcoi de 1997 van tindre menys públic, però es va notar un ambient d'unió que ja era necessari. Adolfo Seguí sentia com un examen les seues primeres Festes de Moros i Cristians en el poder. Les filaes Asturianos, Realiestes, Cides i Berberiscos van desempenyar els seus càrrecs amb normalitat i bon oratge. Se les va anomenar les Entrades de la concòrdia, encara que es va tardar anys en que hi haguera una conciliació entre els afectats per la Guerra del Calendari.

EPIFANIA REIS MAGS D'ALCOI 2022

 La CXXXVII Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi va ser la més esperada de la història. Desprès de que la tercera ola del Coronavirus ens deixara sense actes al 2021, per fi Melchor, Gaspar i Baltasar van tornar a xafar els carrers. Això si, amb algunes limitacions degut a l'alta incidència de contagiats pel Covid-19. L'arrancà es va produir a l'Avinguda Elx a les 6 de la vesprada del 5 de gener de 2022. Els Heraldos a cavall i els trompeters i timbalers obrien la desfilada més anhelada pels xiquets i xiquetes. L'estrela lluminosa anava guiant el camí gràcies a un genet negre galopant. Els grups de danses Carrascal i Sant Jordi van ser els intermediaris i anaven creant expectació. Al mig de la Cavalcada de Reis Mags anava la carrossa de l'Emissari Reial. Ningú es va poder apropar als camells de Ses Majestats i els soldats, romans i guàrdies amb escuts van complir la seua funció protectora més que mai. Era evident que els xiquets i xiquetes no podien pujar a besar als Reis d'Orient, però esperem poder recuperar la tradició el proper any. També desitgem que les vestimentes dels 3 Reis Mags siguen renovades. Els trages que va dissenyar Alejandro Soler són preciosos però ja estan molt vists. Forts aplaudiments i crits de felicitat es van escoltar durant un 5 de gener diferent.

Melchor va ser el primer rei en desfilar i saludar al públic alcoyà. Al contrari que en altres anys, ja hi havia patges al seu voltant preparats per a repartir regals. Va desfilar amb la composició musical "Nit màgica" del músic Alfonso Yepes. El rei de la barba portava el seu característic trage blau. Una de les anècdotes de la Cavalcada d'Alcoi és que el rei negre va al centre dels 3. Baltasar vestia de groc i portava com a acompanyament musical "L'entrà dels Reis". És l'obra musical més antiga de la Cavalcada de Ses Majestats, ja que va ser composada per Camilo Pérez Monllor en 1913. Per últim, el rei Gaspar de barba marró. Va desfilar sobre camell i amb túnica roja al compàs de "5 de gener", en la que José Maria Valls va introduir la melodia popular "Serra de Mariola".

L'Adoració dels Reis Mags va tindre un públic restringit i es va organitzar com un acte estàtic. Es demanava entrada i certificat de vacunació per a accedir a la Plaça d'Espanya. Així a la Bandeja no va haver gent amuntonada, encara que si va haver aglomeracions d'espectadors en altres carrers del recorregut, sobretot als trams més estrets i al final de l'Avinguda País Valencià. La banda sonora de "Ben Hur" va marcar el camí de la Verge Maria i Sant Josep fins al pessebre. Durant l'Adoració es va disparar un castell de focs artificials desde l'Església de Santa Maria. Sonava el "Haleluya" de Haendel, obra clàssica de 1741 associada al 5 de gener en Alcoi i que forma part de "El Mesías". La Sagrada Família i el Jesuset van rebre or de Melchor, encens de Gaspar i mirra de Baltasar.

Al no haver parades ni besades als xiquets i xiquetes, el ritme de la Cavalcada de Reis Mags va ser més àgil. Els camells van caminar a més velocitat i creant una estampa distinta a la de sempre. A les 8 de la vesprada ja s'havia realitzat l'Adoració i la desfilada va acabar a les 9 de la nit al pont de Cervantes, on si va haver cues per a tornar a casa i destapar els joguets. L'accelerat ritme de la Cavalcada 2022 va permetre veure el partit del Deportivo Alcoyano- Reial Madrid que s'estava disputant al camp de futbol del Collao. Els regals que s'havien guardat al Campament Reial del Preventori van ser entregats pels patges. Entraven a les cases pels balcons, pujant amb grans escales i carregats amb els paquets. Els 600 patges van tindre que ser més ràpids i no es podien quedar massa temps amb els xiquets i xiquetes. Tot per a evitar contagis, sense donar besets i amb mascaretes. Desprès d'uns anys tan durs, totes les mesures higièniques eren necessàries. Però amb seguretat i màgia ha tornat la Cavalcada d'Alcoi, la més antiga d'Espanya i Bé d'Interès Cultural desde 2011.

BANDO REIAL ALCOI 2022

 

El passat 4 de gener de 2022 l'Emissari Reial va tornar als carrers d'Alcoi. I ho va fer desde la seua carrossa arrastrada per bous i il·luminada per l'estrela. L'anunci de que els Reis Mags arriben a Alcoi és una tradició on les burretes tenen un paper principal. 14 animalets porten bústies per a que els xiquets i xiquetes entreguen les seues cartes, plenes de desitjos i peticions de regals. El tio Piam, personatge històric del segle XIX, va ser el primer en xafar els carrers del casc antic d'Alcoi. El vell tio Piam va recitar el seu pregó amb veu potent, per a que s'escoltara a pesar de la mascareta. Del Teatre Principal van sorgir els protagonistes del "Betlem de Tirisiti" reencarnats, com ve passant desde fa 25 anys. Al 2021 no es va poder fer el Bando Reial amb normalitat, per això el públic estava molt emocionat a l'escoltar les nadaletes alcoyanes en directe. Les danses tradicionals van ballar al ritme de "Pastorets i Pastoretes" i "Ja venen els Reis d'Orient per la Mariola", però el grup de poble no va eixir cantant. La decisió es va prendre per a reduir el número de participants en bloc i fer més curt l'acte. Així la gent passava menys temps al carrer i s'evitaven contagis. No obstant, les aglomeracions en certs punts van ser inevitables degut a que els carrers desde el Partidor, Sant Nicolau i Sant Llorenç són estrets. També molts xiquets i xiquetes es van esperar per a tirar la carta a la burreta a l'Avinguda País Valencià, per la seua amplitud i que era el punt final del recorregut. Com a mesura de precaució no es van repartir caramels ni va haver contacte amb el públic. Els antorxers obrien pas a l'Emissari Reial, representat per Rubén Cervera. Llegia un text de l'escriptora Mercè Climent, mentre de fons sonava la peça musical "Crida i clam" de Gregorio Casasempere Gisbert. Una jornada il·lusionant en la que no es van poder encendre les fogueres al Preventori a causa del vent. Al matí següent es va poder visitar el Campament Reial a Sant Cristòfol. L'Associació Cultural Samarita va preparar un lloc privilegiat per a Melchor, Gaspar i Baltasar. A la muntanya hi havia patges negrets preparant els paquets, castanyeres repartint esmorzars, ajudants d'Orient llegint cartes, camells, guardians amb llançes i mascareta. La jaima resguardava del fred matiner, encara que va lluir el sol. Va haver menys gent que abans de la pandèmia i el recinte era més xicotet, però moltes famílies van poder disfrutar d'un dia alegre. A més a més grups de pastorets tocaven instruments tradicionals per a crear ambient nadalenc. Els 3 euros que costava l'entrada al Campament Reial eren solidaris. 

Xiquetes i xiquets, d'edat o d'esperit:

Bona nit! Us parla l'Emissari Reial.

Vull anunciar-vos que ja són arribats

Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar.

Van partir d'Orient, terra dels més bells contes,

als lloms dels seus camells ja ni recorden quan.

Plegats han travessat cels, deserts i oceans

guiats per un estel, resplendent i fugaç.

Han tornat a escollir les muntanyes d'Alcoi

per poder descansar abans de la nit gran,

en què recorreran en unes poques hores

tots els indrets del món. Què voleu? Si són mags!

A dintre de les bústies que porten les burretes,

peticions i desitjos aneu dipositant.

Aquesta nit els reis romandran ben desperts

llegint totes les cartes i preparant els regals.

Demà, a poqueta nit, baixaran a ciutat

vestits de fil de vint i amb la corona al cap.

L'or, l'encens i la mirra, guardats en petits cofres,

seran els primers dons de tots els que vindran.

Resten 24 hores, sembla encara molt lluny;

per vosaltres, xiquets, quasi una eternitat.

Tanmateix, tot arriba –amb els anys ho entendreu–,

vindrà una nova lluna: la nit per estrenar.

Els ulls us brillaran més que el foc de les torxes

i us bategarà el cor amb l'ànsia dels tambors.

Repicaran les dents com fan les castanyoles,

no per fred ni per por, més bé d'emoció.

I en tornar a casa, si els nervis ho permeten,

entreobriu les ventalles de balcons i finestrals

i pareu bona taula, per amainar la fam,

la set i la fatiga de patges, reis i animals.

Hi vindran carregats, si és que heu fet bondat,

i d'allò que no es veu reompliran les saques,

car les llars amb infants, sapigueu, en són plenes.

I és que, dolces criatures, la màgia sou vosaltres.