FESTES DE MOROS I CRISTIANS D'ALCOI: marzo 2023

lunes, 27 de marzo de 2023

HORARI ENTRAETES 2023 I CONCERTS D'EXALTACIÓ FESTERA D'ALCOI

L'Associació de Sant Jordi va anunciar les dates de les Entraetes d'Alcoi 2023. En total hi ha 66 desfilades nocturnes i la majoria baixen pel carrer Sant Nicolau. L'any passat van començar el dia 1 d'abril amb el descobriment del Cartell degut als pocs dies disponibles i l'anhel desprès de 2 anys sense Festes de Moros i Cristians per culpa el Coronavirus. Però aquest any el calendari d'Entraetes torna a la normalitat i començaran el diumenge de Resurrecció. El dia 9 d'abril serà l'Entraeta del Berenar dedicada als xiquets i xiquetes. I és a partir del dimarts 11 d'abril quan les filaes aniran desfilant amb les seues bandes de música. Festers i festeres ben mudats aplaudiran especialment a les 7 esquadres especials d'aquest any: Les dels capitans de Cruzados i Ligeros, dels alferes Alcodianos i Mudéjares, d'enmig dels Gusmans i Judíos i l'esquadra commemorativa del Centenari de la filà Muntanyesos. Els cabos batidors estan reservats especialment per a les Entraetes que cauen en cap de setmana. L'horari és provisional i pot haver algun canvi d'última hora. Els majorals del Casal de Sant Jordi també han publicat en paper la "Concòrdia 2023", pensada per a reforçar la fe i devoció cap al patró d'Alcoi. La imatge escollida és d'una escultura eqüestre propietat dels Cruzados, la filà que enguany desempenya la capitania cristiana.

Els Concerts d'Exaltació de Música Festera van creant ambient fester durant el mes de març. El lloc indicat és el Teatre Calderón on les 4 bandes de música repassen obres musicals importants, de qualitat o d'estrena. El 12 de març l'Agrupació Musical el Serpis d'Alcoi va arrancar el cicle de concerts i entre altres obres musicals es van escoltar "Gloria"de 1993, "Marxa del centenari" de 1982, "Tabal i saragüells" de 2003, "Moros del Rif" de 1981, "De Romaxe a Franqueira" de 1960, "Paco Jover" de 2005, "Remigiet" de 1914 i "Habibi" de 1989. El diumenge 19 de març la Unió Musical d'Alcoi li va dedicar el concert a antics membres de la banda de música. Així que van interpretar marxes cristianes dels seus compositors com "Ambut" d'Andrés Arévalo, "Som de la Unió" de Bene Ripoll, "Alcodiànima" de Francisco Valor, "Templària" de Francisco Valor o "Tarde de abril" d'Amando Blanquer. Ahir diumenge 26 de març va ser el torn de la Societat Musical Nova d'Alcoi i no van decepcionar. El públic va poder disfrutar d'obres musicals tan bones com "Catarsis" de 1982, "Wahabitas" de 1992, "Llebeig" de 2010, "Penya Cadell" de 1976, "Tempora Belli" de 2005, "L'ambaixador" de 1959, "Santos, poetas y guerreros" de 2001 o "Moro de Granada" de 1942. Els Concerts d'Exaltació de Música Festera acaben el Diumenge de Rams amb la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. Serà el dia 2 d'abril a les 11:45 del matí al Teatre Calderón. Recomanem anar per a poder descobrir obres musicals desconegudes com "Els tres capitans de 1923" de Camilo Pérez Monllor, "Crucis Petra" de Francisco Valor, "El Desgavellat" de Julio Laporta Hellín, "El nuevo castillo de 1895" de José Cabrera, "Als berebers" de José Pérez Vilaplana, "Albieli" de Rafael Mullor Grau, "Marfil" de Josep Vicent Egea Insa o "Any d'alferis" d'Amando Blanquer.

S'ha creat certa polèmica perquè la filà Ligeros tindrà esquadra femenina en l'Entrada Mora de 2023. És la primera volta que les festeres de ple dret faran esquadra de blancs en aquesta antiga filà de cavalleria. El fet de que en 2023 la filà Ligeros té la capitania mora aporta una novetat. A les dones els acompanyarà una cabo batidor i mai s'ha vist una amazona en una esquadra de blancs d'Alcoi. Segur que junt a la banda de música interpretant "Als Ligeros" es convertirà en un gran moment del 22 d'abril, donant pas al boato de Juan Climent. Si serà la primera esquadra de blancs formada per dones amb una cabo batidor femenina oficialment. Però també és cert que ja va haver una dona que d'amagades va ser cabo batidor. Ens hem de remuntar a èpoques de la dictadura de Francisco Franco, quan la dona en la societat tenia un paper limitat. Les Festes de Moros i Cristians eren masclistes, al igual que altres tradicions i àmbits de la vida al segle XX. La filà Judíos tenia l'esquadra d'enmig en 1962 i d'amagades va contractar a una americana com a cabo batidor. Era Carol Brillon de la colònia militar d'aviació a la base de la serra Aitana. Es va intentar que fora un secret perquè les dones no podien ser festeres i la xica era aliena a les prohibicions i a la filà Judíos. El maquillatge negre i les plomes del casc van fer que el gènere de la cabo batidor no es reconeguera i tot va quedar en una anècdota que no es va repetir. És l'únic precedent abans de la noticia que ha donat aquest any la filà Ligeros. Enhorabona a les festeres!

martes, 21 de marzo de 2023

MARE DE DÉU DEL MIRACLE COCENTAINA

El passat dissabte 18 de març es va destapar el Cartell de les Festes Patronals de Cocentaina 2023. Per a crear ambient espiritual entorn a la Mare de Déu del Miracle, la Pia Unió va pregonar la proximitat del 19 d'abril a l'acte del descobriment del Cartell 2023. Francisco Albaladejo és l'autor de l'obra senzilla en la que el fons blau destaca. Té un toc d'aficionat que no li lleva importància a aquest quadre d'interès local. El cartell barreja les tècniques del pastel, llapis d'aquarel·les, policromes a ma alçada i el pirogravat. L'artista, conegut com Paco Albaladejo, estava agraït i ha fet un Cartell clàssic en el que la icona de la Mare de Déu del Miracle és la protagonista. Els coloms envolten la imatge de la Mareta, ja que quan ix del Monestir de les Clarisses es solten aus i resonen les campanes al Pla. A la part inferior del Cartell es veu una panoràmica de Cocentaina i les Fogueres que s'encenen el dia 18 d'abril. Són 27 antorxes en commemoració de les 27 llàgrimes de sang que va plorar el quadre de la Mare de Déu per les desgràcies del món. Aquest miracle va ocórrer el 19 d'abril de 1520, en plena Guerra de Germanies i segles desprès se li continua tenint una gran devoció. Desitgem unes bones festes a la veïna població de Cocentaina.

Al 2022 es va viure el retorn de les celebracions de forma pública, coincidint amb el moment es que es van llevar les mascaretes obligatòries. El dia gran és el 19 d'abril amb el passacarrer on els Condes i Mossèn mostren les seues vestimentes elegants. Dos xiquets i una xiqueta estrenen trages d'Ernesto Ferràndiz representant als nobles de la família Corella i a Mossèn Onòfre que va descobrir el miracle del quadre. En 2023 els papers seran interpretats per Nicolau Jiménez, Daira Seguí i Mateo Torró. La Súplica serà recitada per Inés Sánchez. Durant el Trasllat del matí del 19 d'abril es portaran les andes del Monestir de les Clarisses a l'Església de Santa Maria. Serà en cas de que no ploga, ja que al 2019 el mal oratge va fer que el quadre fora portat baix palio. La pluja també va estar present als anys 2020, 2016, 2011, 2009, 2006, 2002, 1994, 1988, 1981, 1977 i 1975. El dia 20 d'abril es reserva per a la litúrgia catòlica i el 21 es retorna la icona a la seua casa de tot l'any junt a les monjes.

Falta un mes per a que la Mare de Déu del Miracle torne a passejar-se pels carrers de la vil·la comtal i aquest any si es podrà besar el quadre durant la nit del 21 d'abril. Contestans i contestanes aclamen a la seua protectora al crit de "Mareta, Mareta" desde fa 503 anys. Però com internet és un invent més recent, a continuació recopilem els vídeos de l'ofrena i el Trasllat del dia 19 d'abril dels últims 10 anys. Gràcies a Pàgina 66 i Tva perquè desde 2012 li ha donat cobertura informativa a aquesta tradició contestana, incloent els difícils anys de pandèmia. VISCA LA MARE DE DÉU DEL MIRACLE!

martes, 14 de marzo de 2023

CARTELLS FALLES DE VALÈNCIA

Març és temps de Falles i la capital valenciana té unes tradicions repletes de història i actes especials. Comencen els dies centrals de les Falles amb la plantà dels monuments de cada comissió fallera. Si l'any passat vam repassar els Mantells de flors de la Mare de Déu dels Desamparats, aquest any recordem els Cartells de les Falles de València. Perquè abans de la Crida, les Mascletaes, la Cavalcada del Ninot, els Castells de Focs artificials nocturns, o la desfilada amb pasdobles a l'Ofrena, València ja té els carrers i l'enllumenat extraordinari preparat. I els Cartells de les Falles anuncien l'arribada del famós "caloret faller". De la mateixa forma que Alcoi destapa el Cartell de Moros i Cristians el dia 1 d'abril, a València es presenta cada any una obra pictòrica. Molts Cartells de les Falles tenen al foc com a element principal, ja que la pólvora i les flames són els protagonistes del 19 de març. El dia de Sant Josep s'efectua "la Cremà" que posa punt i final al cicle faller. Aquesta renovació i purificació del foc es veu reflectida tant als Cartells més tradicionals com als moderns i avantguardistes. Són Cartells més abstractes que figuratius i per tant la figura de les Falleres Majors no apareix excessivament, encara que són protagonistes de la festa. De fet apareixen més referències a músics que a pirotècnics. El colorit és predominant als Cartells del segle XX mentre el minimalisme és la tendència que més ha marcat al segle XXI. Visualment els Cartells avisen de la proximitat de les Falles per a fer propaganda d'una de les Festes més turístiques i multitudinàries del país. Com a curiositat, Alcoi també va tindre Falles als anys 1933, 1934 i 1935 però no es van seguir fent durant la dictadura franquista. Bones Falles a tots i totes!

Falles 1960