FESTES D'ALCOI 2007

A l'any 2007 Alcoi estava finalitzant els actes del 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla. En efecte, la fundació d'Alcoi com a vila medieval havia sigut firmada per Jaume I en març de 1256. Per això la cloenda del 750 aniversari es va celebrar en març de 2007 a la torre Na Valora. Va sonar la peça musical de Gregorio Casasempere dedicada a aquesta efemèride: "Marxa a la ciutat". Així es tancava un any ple de moments especials com la Glòria Històrica d'octubre o la visita festera a Nova York desfilant per les avingudes de Manhattan. El Cartell de Festes 2007 va ser destapat el dia 1 d'abril i el quadre de Germán Aracil va rebre tantes crítiques com elogis. Els xiquets eren els protagonistes de l'obra, com també ho van ser a la plujosa Glòria Infantil. Valentín Domínguez repetia com a Sergentet Cristià i per segon any consecutiu els glorierets es van banyar. El diumenge de Resurrecció caïa el 8 d'abril i es va celebrar la Glòria amb la mala noticia de la mort d'Enrique Sevila, primer tro de la filà Benimerines. David Verdú Balsalobre es va estrenar com a Sargento Moro i Juan Abad Lillo va arrancar com a Sargento Cristià amb el pasdoble "Krouger". La mascletà del migdia va donar pas a la pluja, que va afectar a moltes nits d'Entraetes d'abril de 2007. Marisa Blanes va ser la tercera dona en dirigir l'Himne de Festes. Com les seues successores, va patir el mal oratge del dissabte 21 d'abril de 2007. No va ploure tant com en la direcció de Pilar Mompó en 1981, però els núvols es van deixar notar quan els Castellers feien la seua actuació durant "La Festa del Pasdoble". Dins de la desfilada del dia dels músics la filà Alcodianos va portar a un grup català per a una exhibició del seu folklore. El Sant Jordiet 2007 va desfilar amb la peça musical "Els Xiulitets: Desperta't Alcoi" i li va entregar la batuta a Marisa Blanes. La pianista va demostrar una gran sensibilitat mentre cantava "Nostra Festa ja, cridant-nos està" de Gonzalo Barrachina.

A les Entrades d'Alcoi 2007 es va estrenar bastant música festera, destacant les obres musicals creades específicament per als ballets. Bene Ripoll va composar 3 obres per als 3 ballets que anava a traure al carrer Virginia Bolufer. Per a la filà Cruzados es va crear "Saladí exultant" i per a la filà Ligeros les fanfàrries "Miratge" i "Zalaza". Però més van agradar les marxes cristianes creades per a l'alferecia cristiana. La filà Alcodianos li va encarregar a l'ontinyentí Saül Gómez les composicions "Signum" i "Sagittarie" de gran qualitat. Francisco Valor també va aportar grans marxes cristianes com "Zaphirus", "Draps bruts" i "Penyalba". Curiosament en aquest 2023 la filà Alcodianos torna a tindre l'alferecia cristiana i Francisco Valor ha preparat una suite amb 9 obres musicals per al boato.

 

 L'Entrada Cristiana 2007 començava amb el cel encapotat i la filà Cruzados. Els grups templaris i la percussió de troncs i metalls avisava de la proximitat del capità cristià. Però abans van desfilar esclaves musulmanes encadenades i els elegants cavallers. Antulio Miguel Moltó Femenia portava un trage blau de Jordi Sellés tan senyorial com el de la favorita. Els rodelles i les dames també van ser aplaudits desde les carrosses ambientades en palau, mentre que el ballet d'Ana Botella recreava un jardí de princeses.  L'argument del boato eren els temps de pau abans de la Tercera Croada, quan els creuats volien conquerir Damasc i el poderós soldat musulmà Saladí va pactar amb Ricard cor de lleó. Així que es van veure travessies de camells pel desert i grups exòtics i egipcis. Darrere els monjos i el botafumeiro anava ballant el misteri del roure mil·lenari. La coreografia de Carmina Nadal va ser molt aplaudida i va donar pas a una esquadra de negres molt metàl·lica. 

 

Llocs emblemàtics d'Alcoi es van poder contemplar al boato de l'alférez cristià. El pont de Buidaoli o el palomar de la Glorieta van sorprendre al nombrós públic que hi havia al coincidir el 22 d'abril en diumenge. José Moiña va dissenyar tot el seguici, destacant els trages negres i bèl·lics de l'alférez cristià, els cavallers, la favorita i les dames. Ricard Pons Sala saludava desde la carrossa envoltat de bruixes fantasmagòriques. El Mossèn Torregrosa va tindre un paper protagonista al boato, ja que animava als camperols a defendre les muralles d'Alcoi i els campaners anunciaven l'atac d'Al-Azraq. La favorita va ser alabada per la seua bellesa i els ulls blaus inspiradors. Una fina pluja va empanyar un poc l'alferecia cristiana de la filà Alcodianos, sobretot a partir de la Plaça d'Espanya. Carmina Nadal va presentar 2 coreografies: La dels coloms i la del llavador. La bonica esquadra de negres va ser obra de César Vilaplana i l'horari es va complir.

 

Va parar de ploure quan a les 5 de la vesprada arrancava l'Entrada Mora 2007 per Alcoi i per Sant Jordi. La filà Ligeros va traure al carrer un boato on els grups africans de percussió van aportar ritme i colorit. Com a símbol de la filà, els cavalls es van veure en pintura, en carrossa d'ariet i en exhibicions de monta i doma. El ballet "Espejismos" de Virginia Bolufer va passar a la història per la seua sensacional palmera en moviment i per la plataforma de l'arena. Els cavallers de verd precedien al capità moro 2007. En un oasi i al so de la marxa mora "Reige", Rafael Emilio Jiménez Doménech agraïa les mostres d'afecte i també les rodelles. La favorita anava a conjunt amb el capità moro, tots vestits en tons crema i amb pedreria. El ballet del té, un zoco àrab i els zancuts i tragafocs completaven el primer boato dissenyat per David Blasco. En canvi, l'esquadra de negres va ser de Jordi Sellés i va tindre opinions diverses pel cap rapat i els tons grocs tribals que recordaven a aranyes. 

La filà Mudéjares estava pletòrica per tindre l'alferecia mora 2007 i el seu boato va ser llarg i variat gràcies als dissenys de Jordi Sellés. Inma Cortés va preparar un ballet basat en el creixement de les llavors, convertides en espigues de blat gràcies a les ballarines de l'aigua. Enmig de les tendetes d'un mercat àrab va desfilar el primer ballet de xiquetes a Alcoi. Ana Botella també va tindre una coreografia d'adultes anomenat "Les amigues de la novia". Les dames i els cavallers en quadrigues donaven pas a l'alférez moro i el seu harem. El trage en tonalitats pastel de José Jorge Pérez Gisbert aprofitava la llum artificial de la nit. La Tercera Revolta Mudèjar de 1276 es representava al final del boato i l'esquadra de negres de José Moiña va impactar pel color blanc, les plomes i l'ús de nacre. Al contrari que l'any anterior, el bàndol moro d'Alcoi va estar respectat per la climatologia en 2007.

 

 Els comentaris del dia de les Entrades es van centrar en els ballets del capità moro i la originalitat de l'esquadra d'enmig de la filà Gusmans. César Vilaplana va crear un disseny guerrer amb capa de pell que trencava amb tot lo vist anteriorment. El maquillatge de monjo i el cap rapat amb cua de cavall va estar en boca de tots. L'esquadra d'enmig mora en mans de la filà Judíos i l'artista Pablo Miró va ser més clàssica. Per a aquestes 2 esquadres van sonar les obres musicals "L'ambaixador cristià" i "Als Xaparros". Va coincidir que totes les esquadres cristianes de 2007 tenien metalls platejats i les 3 esquadres mores eren d'estil africà. Pel que fa al Sant Jordiet, va lluir un trage romà molt colorista que era obra de Paco Aznar. El xiquet Jordi Casimiro Olcina Moltó de la filà Aragonesos es va guanyar l'estima dels alcoyans i alcoyanes amb el seu carisma alegre.

El 23 d'abril va amanéixer amb un minut de silenci a la Segona Diana. Havia mort Silvestre Vilaplana, ex president de l'Associació de Sant Jordi i cavaller del capità cristià de la filà Cruzados. La tristesa era palpable a la Processó de la Relíquia, fins hi tot havent arribat un anticicló desprès de dies de pluja. La llançada de clavells al Sant Jordiet i la Missa Major van centrar els actes religiosos del dia Sant Jordi. Per la vesprada les filaes Realistes i Berberiscos van organitzar la Diana Vespertina del Cavallet amb una nova hora d'inici. A la Processó General els càrrecs festers van ser molt aplaudits, com també la figura eqüestre de Sant Jordi, esculpida per Enrique Galarza. El dia dels Trons va tindre molts altercats com la caiguda del cavall de l'estafeta moro o el bac que es van pegar tant el capità cristià com el capità moro quan feien la lluita d'espases. En un matí solejat van guanyar els moros i Sergi Sempere va tindre que demanar clemència com a nou ambaixador cristià. L'Ambaixada va fracassar i a l'Alardo de la vesprada del 24 d'abril es va notar una baixada de participants. La Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet, l'Acció de Gràcies al patró i l'Aparició de Sant Jordi culminaven la Trilogia Festera Alcoyana 2007. Jordi Casimiro Olcina Moltó va llançar fletxes com a desig de pau i en agraïment de les filaes Aragonesos, Cruzados, Ligeros, Alcodianos i Mudéjares. Degut al paró de la pandèmia del Covid-19, aquestes 4 filaes han tingut que esperar 16 anys per a tornar a representar els càrrecs principals de les Festes de Moros i Cristians.