La filà Realistes tancava la plujosa Entrada Mora 1996 amb un espectacular boato digne de ser admirat. Sonant la marxa mora "Jamalajam" desfilava l'esquadra de blancs que, amb el seu característic blau, obria un seguici original i ple de sorpreses. La primera d'elles un grup de abanderades amb trages àrabs rics en detalls i teles de color negre i blanc dissenyat per José Moiña. Un nombrós grup de tuaregs a cavall amb guerrers trages de blau i blanc i un escut platejat, avançaven al so de la marxa mora "Sisco". Disfrutaven de la desfilada però amb por d'una caiguda ja que el carrer seguia banyat. La pluja va cessar amb el boato de l'alférez moro a la Plaça Espanya, quan la nit començava a apoderar-se d'un màgic 22 d'abril. Un grup amb pells de zebra i turbants blaus portaven estandards precedint a la torre de les guardianes. Imaginativa carrossa desde on dos guerreres saludaven al públic al so de "Lawrence d'Arabia" mentre vigilaven per si venien les tropes cristianes. Unes guerreres amb llançes portaven trages meravellosos amb el color insígnia de la filà Realistes: el blau. Les guerreres amb trages de José Moiña eren acompanyades per un grup de percussió damunt una plataforma. Un grup de pastores amb cascavells lluïen senzills trages en color blanc mentre eren custodiades per uns homes que portaven l'escut de la filà en una estora. El toc exòtic del boato l'aportaven uns portadors d'encens amb màscares daurades, barbes recargolades i trages senzills però impactants que havien sigut creats com la resta del boato per José Moiña i que combinaven el roig, el blanc i les pells. Tocant curiosos tambors apareixien els nòmades vestits en tons blanc, negre i marró. Unes arqueres africanes ben maquillades, amb espectacular casc ple de plomes i tribal trage saludaven amb els seus arcs reclamant l'atenció. La tonalitat gris predominava en els cavallers negres amb una capa blanca que tenia una banya i bust de cavall. Acompanyat pels seus cavallers amb trages guerrers de cotamalla, metalls platejats i calaveres, Miguel Ángel Alcaraz es va presentar davant Alcoi com un senyor mahometà preparat per a la lluita. L'alférez moro anava sobre una carrossa de gran llargària amb dos caps de cavall com a símbol de la filà que apareixien a mode d'ariet. Un exquisit turbant ple de detalls i un trage també molt detallista, feien les delícies del públic, sorprès per la qualitat de les teles blanques i roges. Els metalls daurats complementaven un trage somiat per José Moiña mesos abans i que aquella nit d'abril de l'any 1996 es va convertir en realitat. Sobre les mànegues i els bombatxos blancs es dibuixaven precioses simetries gràcies a uns metalls molt treballats. No es pot oblidar el tema musical, ja que en aquest càrrec es va estrenar una de les peçes festeres més famoses i admirades: la marxa mora "Cavall de foc". Miguel Ángel Alcaraz va ser un alférez moro guerrer i memorable. La carrossa dels rodelles, els seus fills Uriel i Denís, era seguida per l'escolta blanca de la favorita que feia soroll amb cascavells que penjaven del turbant negre i sobretot de la llança. Amb les seues dames de blau i blanc, la dona de Miguel Ángel Alcaraz disfrutava d'un gran moment damunt una carrossa que representava la cúpula d'un palau oriental. Bellíssima ella i bellíssim el vestit que portava on predominava el roig de la falda i el blanc de les mànigues d'un trage ple d'or. Les notes musicals de "Voluntat de fer" ambientaven el pas de la favorita. Una guàrdia de blanc i negre amb metalls daurats i un grup de dones amb un turbant blanc i un trage que combinava les diferents tonalitats de blau retornaven el boato a un ambient bèl·lic, juntament amb uns carros replets de les armes que els moros havien furtat als cristians. Els carros anaven plens però aquesta part del boato va quedar un poc buida per l'absència de música, encara que si que es van poder escoltar algunes notes musicals de la marxa mora "No ho faré més". Un trage de José Moiña on destacava un casc ornamentat amb un crani de animal i un trage guerrer de color negre i roig sorprenia a tothom, deixant els bombatxos blancs de les dones en un segon pla. La sorpresa major va ser l'arribada del ballet d'Ana Calvo acompanyat del cavall articulat gegant que va marcar un fet històric dins de la concepció dels boatos. Les blanques i immaculades huríes del ballet deleitaven al públic amb la finura dels seus moviments als sons de la marxa mora "Als xaparros". La gegantina figura del cavall articulat deixava una estampa memorable per a les Festes d'Alcoi. Fins a 3 metres s'alçava el cavall anomenta Real que movia el cap i les 4 pates gràcies als moviments del grup de carrossers Carros de Foc. L'esquadra de negres es presentava com una explosió de color i bellesa. Els germans Sempere es consagraven al mon fester amb un disseny de gran vistositat que no perdia el to guerrer de la resta del boato però que trencava amb lo vist: S'allunyava de la profusió de plomes per centrar-se en teles verdes i roges, cuero marró i les pells de guepard. El turbant verd estava compost per dos banyes laterals baix d'una placa de metall daurat i per darrere es podien apreciar punxes i plomes de faisà. Un disseny pensat per a desfilar de nit, quan l'enramada feia brillar els abundants metalls daurats de la esquadra de negres de la filà Realistes, acompanyada de "Moros del Rif". El ritme cadenciós d'aquesta marxa mora murera va fer avançar l'esquadra de l'alférez moro 1996 cap a un èxit merescut després d'una Entrada Mora torturada pel mal oratge. Però van ser els espectadors els que van aguantar a les seues cadires fins que les amazones de gris i marró a cavall tancaren l'exitós boato realista. El públic mereixia un fort aplaudiment per ser tan fidel i segur que va disfrutar d'una de les millors Entrades Mores de tots els temps. Una Entrada Mora perfecta sinó haguera sigut pel mal temps, autèntic enemic de tot fester.
No hay comentarios:
Publicar un comentario