Les mirades de preocupació es van centrar en Alcoi, on més casos hi havia a l'any 2000. Els metges van disparar les alarmes a finals de 1999, quan van veure creixents problemes de neumonia relacionats amb legionelosi. El primer brot va ser de 36 persones i va estar marcat per la opacitat informativa. El segon brot en abril de l'any 2000 va quedar amb 11 contagis i va provocar que Alcoi acaparar titulars als mitjans de comunicació de tota Espanya. El tercer brot de legionel·la va ser el més virulent. Al produir-se en setembre, es va constatar que havia fallat el sistema de control, basat en torres de refrigeració durant l'estiu. El govern local del PP va buscar l'origen dels contagis. L'augment de casos va obligar a que especialistes investigaren el focus de la legionel·la. La histèria col·lectiva de la societat va fer que es canviaren els difusors de les dutxes i aixetes i que es multiplicara el consum d'aigua embotellada. La Conselleria de Sanitat va ordenar la clausura de totes les torres de refrigeració d'Alcoi. En desembre de l'any 2000 es va produir la primera víctima mortal i el brot tenia ja 95 afectats. Al llarg de l'any 142 persones havien contraït l'afecció. Els protocols de prevenció van ser un fracàs. Ni les inspeccions ni els anàlisis del conseller popular Serafí Castellano van servir per a avançar, però al llarg de 2001 ja es va anar controlant la situació, amb una vigilància exhaustiva. Els empresaris van seguir les mesures de desinfecció per a que les fàbriques no foren un focus de contagis.
Els afectats per la legionel·la es van organitzar en una associació comarcal per a demanar atenció sanitària per a la recuperació. Les lesions provocades i la falta de suport administratiu per a enfrontar-se a les seqüeles va fer que els malalts prengueren una decisió: Posar una denuncia als jutjats per delicte contra el medi ambient. Al 2002 es van declarar 3 brots més de legionel·la i la Conselleria de Sanitat va sospitar que la bactèria s'havia fet immune als productes de desinfecció. La normativa per als aparells de risc es va endurir i van començar les sancions. Al mes de novembre van reaparèixer 2 brots nous, tant a Cocentaina com a Alcoi, però no es va voler fer públic les empreses responsables dels brots. La desconfiança dels alcoyans va provocar el cessament de Joan Lloret com a gerent de l'Àrea de Salut i es va nombrar a Carlos Aracil com a nou director de l'Hospital Verge dels Lliris. Carlos Aracil era un home amb molta projecció social. Estava vinculat al PP i posteriorment va ser alférez moro de la filà Llana i president de l'Associació de Sant Jordi. Quan es complien 30 anys de l'Hospital Verge dels Lliris, inaugurat en 1972, es van iniciar les obres d'ampliació. Al 2003 els 8 brots de legionel·la ja sumaven 293 afectats i 6 morts a la comarca. Es van disparar les multes als propietaris de instal·lacions de refrigeració i el tema de la legionel·la van centrar molts debats de les eleccions locals de 2003. Jordi Sedano es convertia en l'alcalde d'Alcoi, substituint al també popular Miguel Peralta. Un problema en el sistema de cloració va ser l'inici del dècim brot de legionel·la a Alcoi, detectat en novembre de 2003 per 4 persones amb neumonia.
La societat alcoyana ja estava molt sensibilitzada amb el tema i ho notava en el nivell de cloro de l'aigua potable. Entre el 2005 i el 2006 no va haver casos de legionel·la alcoyana i es va declarar la normalitat epidemiològica, però es va seguir efectuant inspeccions als anys següents. La clausura definitiva de fonts i surtidors als parcs es va fer efectiu en 2007. L'impacte més gran va ser el tancament de les cascades a l'escultura de Sant Jordi de La Rosaleda. Hi havia 16 brots de legionel·la compatibilitzats en 2010, quan es va trobar un dels causants del problema: Una màquina d'asfaltar i això va tindre com a conseqüència que es pararen moltes obres a la ciutat. Alcoi ja tenia 12 víctimes per legionelosis, encara que els pacients presentaven patologies prèvies. Els servicis per a llavar cotxes també van ser focus d'infecció, però la gent va anar perdent interès i l'associació d'afectats havia preferit oblidar.
La falta d'estudis sobre la bactèria i la seua persistència a la ciutat va provocar el brot número 18 en 2012. La intensitat va anar disminuint al llarg dels anys, encara que va haver 11 casos aïllats en novembre de 2014, però van ser lleus. Alcoi seguia sent zona de risc, ja que la legionel·la no es pot destruir, sols controlar. Les modificacions en la normativa de prevenció de legionel·la van permetre obrir fonts en 2016. Per fi es podien posar en funcionament de nou, sent les primeres les de la Glorieta i el parc del Sindicat. Va haver problemes per a posar en marxa de nou algunes fonts ornamentals, ja que portaven molts anys desactivades. En maig de 2018 es van encendre els xorros d'aigua de la Bandeja, estrenats quan Santiago Calatrava va construir la Llotja de Sant Jordi en 1995. Els surtidors de l'amfiteatre d'Amando Blanquer van tornar a brollar de nou en el recent 2019. Va ser el punt final de l'epidèmia de legionel·la a Alcoi. Fins así el resum de la legionel·la, un problema sanitari que va patir Alcoi i que ara repassem en temps de Coronavirus. L'objectiu és llançar un missatge esperançador i de confiança en un futur millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario