El 4 de gener de 1924 va ser la filà Gusmans l'encarregada d'organitzar la desfilada, afegint a les burretes com a novetat. Vicente Pérez Bosch, conegut com "Pintoreti", feia d'Emissari Reial a cavall i darrere d'ell tan sols anaven 2 burretes amb bústies als lloms. Enseguida la burreta es va convertir en l'animal més representatiu del Bando Reial, encara que durant la dècada de 1920 va haver anys en que sols es va aconseguir una burreta per a transportar totes les cartes. El misteriós Emissari Reial amb el seu pergamí creava impacte en la gent i la burreta despertava l'entusiasme de tots els que la seguien. L'acte va agradar i en 1925 es va continuar fent igual, amb un patge guiant a la burreta. Així va ser fins que en 1933 van ser tres Santa Klaus els que portaven les bústies i això no va agradar als xiquets. El vestit roig típic del Pare Noel no s'adequava a l'acte del Bando Reial i va ser durament criticat. Així que en 1934 es va tornar al format de les burretes i cada any van anar augmentant en número. Cada 4 de gener les bústies anaven més plenes fins que en 1937 aquesta forma de correus es va paralitzar per la Guerra Civil Espanyola. En aquells anys de pobresa, fam i misèria es va fer el dia dels xiquets per a recaptar joguets amb intenció benèfica.
A partir de 1940, amb la dictadura de Franco com a context sociopolític i una economia deficitària per culpa la postguerra, l'acte del Bando Reial va ser auster i durant uns anys no es va cuidar tant la posada en escena. No hi havia diners ni per a regals i les famílies complien amb les il·lusions dels fills i filles com podien. A voltes un joguet es destapava el 5 de gener i al dia següent desapareixia fins a l'any que ve. Però la veu potent de l'Emissari Reial seguia animant a la població cada 4 de gener, encara que amb proclames feixistes i frases aduladores al règim dictatorial i Espanya. Rafael Coloma va escriure molts Bandols Reials d'aquella època sense llibertat d'expressió.
La filà Gusmans, una de les més nombroses del bàndol cristià, va seguir preparant l'arribada dels Reis Mags i desde 1931 repartia cartes per a que els xiquets i xiquetes escrigueren els seus desitjos. La tradició la van seguir altres filaes com els Miqueros. L'acte previ a la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi trau al carrer a centenars de persones amb l'objectiu de tirar la carta a la burreta. No els importa el fred de la vesprada i nit, però ha hagut anys on l'oratge no ha acompanyat i fins hi tot es va suspendre per la neu en 1965. La pluja ha estat present en 1956, 1977, 1985, 1990, 1997, 2002, 2009, 2010 i 2014. Com a curiositat, no es van aconseguir burretes per al Bando Reial de 1983.
Desde 1970 l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags es va encarregar de la Cavalcada, però en 1984 les discrepàncies amb l'Ajuntament d'Alcoi van provocar la desaparició de l'entitat. Aleshores va ser l'Associació de Sant Jordi l'organitzadora de les desfilades, incloent la del Bando Reial que tenia presència de soldats romans. L'any 1985 va ser extraordinari al celebrar-se el 100 aniversari de la Cavalcada de Reis Mags, però al dia de "La Burreta" no va haver novetats fins a 1993. El grup de danses Carrascal va revolucionar l'acte del Bando Reial amb un nou format popular on el poble cantant "Nadaletes alcoyanes" i els pastors van substituir a l'apartat militar. Els costums i folklore local van continuar agafant pes en 1996, però les burretes van seguir sent imprescindibles en la tasca de recollir cartes.
Actualment l'acte de "La Burreta" és un dels més volguts pels alcoyans i alcoyanes i té una màgia especial gràcies als antorxers i la impaciència dels xiquets i xiquetes. Tots volen dipositar la carta en les bústies per a que els Reis Mags tinguen temps de llegir les peticions al Campament Reial del Preventori. El Bando Reial s'ha anat millorant, amb la incorporació de grups de danses tradicionals i els personatges del "Betlem de Tirisiti". Però l'essència sempre han sigut les burretes, que s'han mantingut en el temps durant 100 anys com els animals protagonistes de cada 4 de gener.
Les burretes formen part de la declaració BIC i per tant no poden eliminar-se de l'acte per ser Bé d'Interès Cultural Immaterial. Enguany s'ha publicat un llibre de Juan Javier Gisbert on es recullen els 100 anys del Bando Reial, buscant els inicis en 1923. S'ha investigat sobre el canvi de dia en 1924 i la presència de "La Burreta" i el llibre de 264 pàgines va recorrent el passat i present del preludi a la Cavalcada del 5 de gener. Els noms dels Emissaris Reials formen part de la història d'Alcoi i de Melchor, Gaspar i Baltasar. La portada del llibre del Bando Reial es obra del pintor Ignacio Trelis i el pròleg i la introducció són de Ramón Climent i Josep Lluís Santonja respectivament.
Ja es coneixen les 3 entitats que acompanyaran a Melchor, Gaspar i Baltasar el 5 de gener de 2024. Seran el Club Atletisme d'Alcoi, el Solc com a Associació Comarcal d'Ajuda en el Tractament del Càncer i la filà Verds. Els participants treballaran colze amb colze amb els patges i comitives, eixint més de 1000 persones en la Cavalcada d'Interès Turístic Nacional. El professor de la Universitat d'Alacant Tono Belda té la tasca d'escriure el text del Bando Reial. Per primera volta en la història serà una dona l'encarregada de declamar els versos: Pilar Almeria. L'actriu ajudarà amb la seua veu a animar als xiquets i xiquetes i no s'ha fet cap debat històric perquè hi haja una Emissària Reial. Ni tan sols els més tradicionals i conservadors han creat polèmica, ja que la Trilogia dels Reis Mags uneix a la societat alcoyana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario