miércoles, 30 de junio de 2021

MÚSICA FESTERA DÈCADA DE 1970

Als anys 70 els compositors de música festera van beure de la originalitat de les creacions dels anys 60. Els pasdobles lúdics per a passacarrers estaven molt de moda, superant inclús als pasdobles sentats tan característics de la Diana d'Alcoi. José Pérez Vilaplana va explotar aquest subgènere amb "Homenatge". Eren obres musicals amb vocació d'agradar al públic general, que no buscaven el reconeixement dels professionals sinó que pretenien ser el reflex de la cultura popular. La trajectòria professional de Francisco Esteve Pastor en el món fester està molt vinculat al seu poble: Muro. És evident pels títols dels seus pasdobles, que van arribar a calar entre la gent com és el cas de "La penya el Frare" o "La plana de Muro". El contestà Miguel Picó Biosca també va tindre prou èxit a la dècada dels 70. Marxes mores com "El president" o "Als Berebers" s'han escoltat fins a la sacietat i no han perdut la seua frescura a pesar de complir el cinqüentenari prompte. Alcoi va contribuir en la difusió de la peça musical "Als cristians", la primera de l'estimat José Maria Valls. Amando Blanquer volia divulgar música culta d'altra entitat i en aquesta dècada es va dedicar més a la musicologia i la docència a València. Sense cap dubte al llarg dels anys 70 el repertori musical de les Entrades es va veure ampliat notablement i moltes d'aquestes obres musicals es continuen escoltant als carrers 50 anys desprès. 

"JUAN MANUEL": Pasdoble de Juan Manuel Molina Payà en 1970.  

"EL PRESIDENT": Marxa mora de Miguel Picó Biosca en 1971.  

"BON CAPITÀ": Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor en 1971.  

"LA PENYA EL FRARE": Pasdoble de Francisco Esteve Pastor en 1971.  

 "GENTILEZA 72": Marxa cristiana de José Pérez Vilaplana en 1972.  

"FOMENTO MUSICAL": Marxa cristiana de José Pérez Vilaplana en 1972.  

"ALS BEREBERS": Marxa mora de José Pérez Vilaplana en 1972.  

"HOMENATGE": Pasdoble de José Pérez Vilaplana en 1973.  

 "PÉREZ BARCELÓ": Pasdoble de Bernabeu Sanchis Porta en 1973.  

"ANTONIO MOMPEÁN": Pasdoble de Francisco Esteve Pastor en 1973.  

"LA PLANA DE MURO": Pasdoble de Francisco Esteve Pastor en 1973.

"ANABEL": Marxa mora d'Enric Llàcer Soler Regolí en 1974.  

"ALS CRISTIANS": Marxa cristiana de José Maria Valls en 1975.  

"LUÍS SÁEZ": Pasdoble de José Insa Martínez en 1975.  

"PENYA CADEL": Marxa mora de Francisco Esteve Pastor en 1976.  

 "BRISAS DE MARIOLA": Pasdoble de Francisco Esteve Pastor en 1976.  

 "EL MAHDÍ": Marxa mora de José Pérez Vilaplana en 1976.  

"XÀBIA": Pasdoble de Salvador Salvà Sapena en 1977.  

"JOVER": Pasdoble de Miguel Picó Biosca en 1978.  

"SERGEN 78": Marxa mora de Miguel Picó Biosca en 1978.  

 "APÒSTOL POETA": Marxa cristiana de José Maria Ferrero Pastor en 1978.  

"AITANA": Pasdoble de Tomás Olcina Ribes en 1979.

miércoles, 23 de junio de 2021

MÚSICA FESTERA DÈCADA DE 1960

Els anys 60 van marcar una autèntica revolució en la música festera, tant a Alcoi com en altres poblacions valencianes. La dictadura de Francisco Franco seguia exigint unes celebracions tradicionals i amb cert immobilisme. Alguns pasdobles i marxes mores van quedar obsoletes, encara que el repertori no era tan extens com uns anys més tard. Hi ha un palpable allunyament de l'estructura pausada de les marxes mores dels anys 50. Els compositors van saber adaptar-se a les exigències dels festers, un poc cansats del refinat orientalisme, molt típic de les obres musicals de l'època anterior a la Segona República Espanyola. I en aquest context innovador va nàixer el gust per les marxes mores vibrants. Per exemple "Mozàrabes 1960", "El Berberisch", "Marrakesch", "Ximo" o "El kabila", totes de l'ontinyentí José Maria Ferrero. La tímida aparició de marxes cristianes va obrir tot un camp per a la experimentació artística. "Salmo", "Bonus Christianus" i "Zoraidamir" són les 3 formes en que compositors de distints pobles van entendre les marxes cristianes. Els noms de les filaes començaven a aparèixer en una peça musical dedicada a eixa entitat i les al·lusions a les serres valencianes són constants. Algunes mostres són "Cavalleria Ministerial" de Cocentaina o "Alcodianos" d'Alcoi. El contestà José Pérez Vilaplana li va guanyar terreny a Amando Blanquer, fins hi tot al Concurs de Música Festera d'Alcoi. No obstant, el famós compositor alcoyà li va dedicar la inoblidable marxa mora "Any d'alferis" a la filà Abencerrajes. Tal volta algunes de les obres musicals següents es van cremar en excés, fins hi tot al segle XXI, però això no els lleva el mèrit de que van passar a la posteritat. La pròxima setmana estarà dedicada a les obres musicals de 1970 a 1979.

"MOZÀRABES 1960": Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor en 1960.

"CAVALLERIA MINISTERIAL": Pasdoble d'Enrique Torró Insa en 1960.  

 "EL BERBERISCH": Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor en 1961.  

"ÉXODO": Marxa mora d'Enrique Castro Gamarra en 1962.

"ALCODIANOS": Pasdoble de Rafael Giner Estruch en 1962.  

"SALMO": Marxa cristiana d'Amando Blanquer en 1962.

"MARRAKESCH": Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor en 1963.  

"XIMO": Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor en 1964.

"PRIMAVERA": Pasdoble d'Antonio Gisbert Espí en 1964.  

 "OBEIDA": Marxa mora de Rafael Casasempere Juan en 1965.  

 "EL KABILA": Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor en 1965.

"BONUS CHRISTIANUS": Marxa cristiana de José Maria Ferrero Pastor en 1966.  

"ANY D'ALFERIS": Marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda en 1967.  

"SEGRELLES": Pasdoble de José Pérez Vilaplana en 1967.  

"VOLUNTAT DE FER": Marxa mora de José Pérez Vilaplana en 1968.

"ZORAIDAMIR": Marxa cristiana de José Pérez Vilaplana en 1969.  

"PETRER": Pasdoble de Miguel Villar Gonzàlez en 1969.  

 "BRISAS DEL CLARIANO": Pasdoble de José Maria Ferrero Pastor en 1969.

jueves, 17 de junio de 2021

MÚSICA FESTERA DÈCADA DE 1950

Iniciem una nova etapa al blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ amb la recopilació de pasdobles, marxes mores i cristianes dividides en dècades. Els anys 50 van resultar una continuació d'aquells pasdobles i marxes orientals tan propis de principis del segle XX. Desprès del paró de la Guerra Civil Espanyola, una nova generació de compositors va irrompre en les Festes de Moros i Cristians, aportant una visió diferent a la música festera. Als pasdobles es nota la gran influència de celebracions com les Corregudes de Bous o les Falles, ja que eren molt més populars que les desfilades de filaes. Desprès de la postguerra el sentiment patriòtic i catòlic és evident entre els músics, amb títols en llengua castellana, moltes obres musicals per a processons i algunes referències al franquisme. Els anys 40 van ser realment obscurs per a la població espanyola i no va haver massa progrés social als anys 50. Per això a les Festes de Moros i Cristians es nota una consolidació en quant a actes, religiositat i estil musical. En l'àmbit alcoyà Amando Blanquer Ponsoda va destacar per damunt de Gonzalo Blanes, Rafael Casasempere i altres compositors excel·lents. No hi ha que oblidar que en 1957 i 1958 va estrenar la peça magistral "Tarde de abril" i la primera marxa cristiana de la història: "Aleluya". Per tant els finals de la dècada dels 50 van ser molt importants, sobretot per l'aparició d'aquest subgènere. Les filaes cristianes demanaven música d'entitat per a les seues Entrades i l'avantguardista Amando Blanquer els va donar el que volien, amb una forta dosi de solemnitat sacra. "Aleluya" va ser estrenada per la filà Vascos i "Tarde de abril" per la filà Abencerrajes d'Alcoi. A Cocentaina, el mestre José Pérez Vilaplana va suplir el buit deixat per la mort del gran Gustavo Pascual Falcó. "Paquito el xocolatero", "El berebere" o "El bequetero" es van convertir en clàssics ja en 1950 i les marxes mores de José Pérez Vilaplana van ser transcendentals per a l'evolució del subgènere. Les relacions entre bandes de música i filaes també van donar peu a una etapa de gran creativitat, com es pot veure en obres musicals com "Guàrdia Jalifiana", "Bohemios del 29", "Llanero i president" o "Moros Verdes". José Maria Ferrero d'Ontinyent també iniciava la seua carrera artística amb la inspirada marxa mora "Reige". D'aquest repàs de música festera dels anys 50 enllaçarem la setmana que ve amb les obres musicals creades de 1960 a 1969.

"MAHAYUBA": Marxa mora de Rafael Casasempere Juan en 1950.  

 "ALJAMA": Marxa mora de José Carbonell García en 1952.  

"FRAN-SEMP": Marxa mora de Miguel Picó Biosca en 1952.  

"GUÀRDIA JALIFIANA": Marxa mora de José Pérez Vilaplana en 1952. 
 

"EL PETIT ADOLFÍN BERNABEU": Pasdoble d'Amando Blanquer Ponsoda en 1953.  

"EL MORO DEL SINC": Marxa mora de Rafael Giner Estruch" en 1954.  

"EL NEGRO SANSÓN": Marxa mora de Miguel Picó Biosca en 1954.  

"SUSPIROS DEL SERPIS": Pasdoble de José Carbonell García en 1954.  

 "AL AZRAQ": Marxa mora de Rafael Casasempere Juan en 1955.  

"BOHEMIOS DEL 29": Pasdoble de José Pérez Vilaplana en 1955.  

"LLANERO I PRESIDENT": Marxa mora de José Albero Francés en 1955.  

"MOROS VERDES": Marxa mora de Manuel Sagi Echevarría en 1955.  

"REIGE": Marxa mora de José Maria Ferrero Pastor en 1956.  

"MUSICAL APOLO": Pasdoble d'Amando Blanquer Ponsoda en 1956.

"TARDE DE ABRIL": Marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda en 1957.  

"ALELUYA": Marxa cristiana d'Amando Blanquer Ponsoda en 1958.  

"BRISAS DEL ALBERRI": Pasdoble d'Enrique Castro Gamarra en 1958.

"L'AMBAIXADOR": Marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda en 1959.  

"A MONS PARES": Marxa mora de José Pérez Vilaplana en 1959.

viernes, 11 de junio de 2021

DESCARTADES LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS EN 2021

Finalment l'Associació de Sant Jordi ha preferit aplaçar fins a abril de 2022 les pròximes Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. La decisió ve marcada per les reunions amb la consellera de sanitat i les consultes que els 28 primers trons han fet a les seues respectives filaes. Tenint en compte la situació sanitària actual era inviable celebrar una Trilogia Festera Alcoyana amb l'arribada de la tardor. Encara que el ritme de vacunació comença a ser positiu, en octubre no estarem preparats per a celebrar unes Festes d'Alcoi amb normalitat, tal i com les coneixíem en 2019. Les Festes de Sant Jordi són de carrer, d'harmonia i de contacte estret entre persones, per tant no hi ha garanties per a portar-les endavant en 2021. La idiosincràsia de Nostra Festa no té unes característiques compatibles en el context actual de restriccions i distància social. Al mes d'abril tan sols es van poder fer gales al teatre i les commemoracions del Centenari del Temple de Sant Jordi. Si que es va poder presentar la Revista de Festes 2021. Al llarg del mes de maig es van fer els 4 Concerts d'Exaltació de Música Festera i aquest mes li toca a les colles de xirimiters. La voluntat dels artesans haguera sigut celebrar-les en 2021 encara que no fora al complet, ja que estan sobrevivint 2 anys sense ingressos econòmics i a base d'unes ajudes insuficients. Altres tradicions com les Falles de València han optat per celebrar una versió distinta i adaptada a la pandèmia en 2021. Al mes de setembre Alcoi si celebrarà una Setmana Modernista, amb limitacions d'aforament. Cocentaina, Ibi i Muro tenen expectatives de poder celebrar les Festes de Moros i Cristians sense inconvenients en 2022.

Juan José Olcina és partidari d'esperar fins a la primavera de 2022 per a celebrar amb esplendor tot el guió d'actes. Si la pandèmia del Covid-19 ho permet, es farien en els dies tradicionals que cauen divendres, dissabte i diumenge. El president de l'Associació de Sant Jordi centrarà els esforços de 2021 en fer alguns actes especials per al Mig Any d'octubre. La proposta ha de ser acceptada per les autoritats, però estan oberts a varies opcions i a totes les idees que tinguen els alcoyans i alcoyanes. Tot serà ben rebut i s'analitzarà en reunions de festers. Posteriorment es presentarà a la Generalitat Valenciana per a que ho aproven si és possible. Hi ha pensades activitats culturals i fins hi tot alguna festiva al carrer, amb menys quantitat de gent segons com evolucione la crisi sanitària. Segons la regidora de tradicions, Carol Ortiz, "serà el moment idoni per a reprendre Nostra Festa i fer camí fins a l'anhelat mes d'abril". Tal volta hi ha que qüestionar-se altres models de celebració, sobretot si de cara a 2022 continuen havent onades de contagis per Coronavirus. La reinvenció serà necessària perquè afecta a moltes persones que treballen i viuen dels oficis relacionats amb les Entrades. La industria festera s'ha vist destrossada per les condicions actuals. Conseqüències terribles per a bars, hotels, empreses de confecció, carrossers, modistes, coreògrafes, dissenyadors, sabaters, metal·listes i músics. La seua faena estava quasi finalitzada en març, quan es va anunciar que les Entrades no serien el 25 d'abril de 2020 per l'estat d'alarma. 50 milions d'euros s'han perdut entre 2020 i 2021 al suspendre's les Festes d'Alcoi. És obvi que encara no hi ha prou gent immunitzada i les multituds i aglomeracions són un problema de salut, però hi ha que pensar alternatives al menys per a fer unes Festes de Sant Jordi transitòries. 

 

La Junta Directiva del Casal de Sant Jordi es va reunir ahir 10 de juny al pati del MAF. A l'Assemblea General Ordinària es solia escollir al futur Sant Jordiet, però el xiquet Fernando Rius allargarà el seu càrrec com ja ho va fer en 2021. Els càrrecs de 2020 també tornen a ser posposats un any més, veient truncades les seues il·lusions. Està sent molt difícil el camí fins arribar al dia de les Entrades, però tenen confiança en que 2022 serà l'any indicat. Per unanimitat es va reanomenar a Alfonso Moreno com a capità cristià de la filà Muntanyesos, a Ximo Brotons com a alférez cristià de la filà Cruzados, a Rafael Tortosa com a capità moro de la filà Cordoneros i a Rafael Aracil com a alférez moro de la filà Ligeros. Es mantenen també els esquadrers, entre ells els del Mig de Maseros i Llana i del 150 aniversari de la filà Navarros. Encara que són els càrrecs més llargs no ho estan disfrutant i sols tenen contacte gràcies a les noves tecnologies. Per a ells i les favorites l'anunci del 13 de març de 2020 va ser un colp molt dur. Al capità cristià 2022 sols li queden per acabar les carrosses i l'alférez cristià 2022 farà el que tenia pensat, sense canvis. El capità moro 2022 té als seus cavallers desanimats ja que està tot parat, però quan s'anuncien les dates oficials es reprogramarà tot allò que havien preparat. L'alférez moro 2022 va anar assimilant l'ajornament de les Festes d'Alcoi 2020 gràcies al recolzament de la gent. Molta força per a totes les filaes i famílies amb càrrec.

També arribarà el moment per a Àngel Lluís Ferrando. Segur que s'emocionarà com a director de l'Himne de Festes amb tota la ciutat preparada per a cantar. El músic de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi sabrà transmetre el sentiment fester com ho van fer alguns dels seus predecessors: L'enèrgic Gregorio Casasempere en 1985 o l'elegant Eduard Terol en 1993. Altres directors que van marcar la diferència van ser Javier Juan al 2000 per la seua modernitat, Moisés Olcina en 2003 per la seua vessant còmica, Marisa Blanes en 2007 per la seua sensibilitat o Hiroshi Fujii en 2016 pel seu carisma. Per últim recordem el plor emotiu de la pianista Consuelo Colomer en l'Himne de 2008 o a l'última directora de l'Himne de Festes, Trinidad Sanchis en 2019 baix una pluja torrencial.


La noticia de la suspensió de les Festes d'Alcoi 2021 no ha tingut tanta repercussió com en 2020, ja que era esperada. Juan José Olcina afronta altre any com a president de l'Associació de Sant Jordi, en una època nova i complicada que no havia viscut cap dirigent anterior. La obligatòria experiència d'aplaçar la Trilogia Festera 2020 ja va ser molt dur per al veterà de la filà Mozàrabes. És cert que portem massa temps sense confeti. No tindre celebracions durant 2 anys ens ha deixat més desunits com a societat. No hi ha papallones de nervis a la panxa, sinó ràbia i impotència per no poder millorar la situació pandèmica. Nostra Festa està formada de xicotets moments que desitgem viure prompte. Hi ha gent que jugava a endevinar de quina filà és el primer fester que es trobe pel carrer al matí del 22 d'abril. A més a més els alcoyans i alcoyanes viuen les Festes de Sant Jordi amb intensitat durant els 12 mesos. S'obri altre any de treball i superació a la espera del major esdeveniment sociològic d'Alcoi. Ànims i paciència! 

viernes, 4 de junio de 2021

EL CASAL DE SANT JORDI D'ALCOI

L'Associació de Sant Jordi té un edifici en propietat al casc antic d'Alcoi. Aquest domicili al carrer Sant Miquel número 62 és el lloc on es reuneix la Junta Directiva per a les seues reunions i Assemblees Ordinàries. La finca va ser adquirida per l'Associació de Sant Jordi en 1954 i encara estava habitada. S'anomenava la casa dels Jordà, d'estil senyorial del segle XVII. Allí vivia una família rica desde abans de 1703 i per tant la seua arquitectura era luxosa. Però es va anar deteriorant a pesar de les seues pedres de gran valor arquitectònic. La família Jordà era de nobles terratinents i no tenia vocació industrial així que a partir de 1881 va ser heretada per una família burgesa: La saga Rico de Castalla. Al segle XX se l'anomenava "Casa Merita". Desde la compra de l'Associació de Sant Jordi en 1954 van passar anys fins que el president Francisco Boronat va fer servible l'edifici. Amb el pas dels temps va anar restaurant-se per a convertir-se en la casa dels festers. La renovació va ser un treball de l'arquitecte Roque Monllor Boronat que era en aquell moment assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi. El fester de la filà Marrakesch, capità moro en 1969, també havia reconstruït l'Església de Santa Maria en 1942.

 El Casal de Sant Jordi va ser inaugurat el 15 d'abril de 1961, ara fa 60 anys. L'edifici del costat estava en ruïnes i va ser comprat per l'Associació de Sant Jordi en 1973. Amb el domicili número 60 s'ampliava el patrimoni de l'Associació de Sant Jordi per a convertir-lo en museu fester. Les costoses obres de reforma es van veure recompensades al obrir-se al públic el dia 23 d'abril de 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La casa dels Jordà va passar a anomenar-se el Casal de Sant Jordi, donant-li un futur de seu social a aquesta antiga casa. Els reis d'Espanya, Juan Carlos de Borbó i Sofia van visitar el museu fester en 1976. En 1982 el Casal de Sant Jordi va ser declarat monument històric i artístic per tot el seu potencial interior i museístic. Al mateix any es va col·locar una vidriera en commemoració del Centenari de la Música Festera (1882-1982), envoltada de retrats de compositors alcoyans i instruments antics.

La façana és de gran bellesa i té balcons de ferro austers. Desde 1971 al seller es recrea una antiga seu social d'una filà xicoteta al segle XIX. Hi havia quadres i armes a la paret i un bar amb begudes autòctones al final. Al vestíbul hi ha un pou i un graner com a prova d'un passat agrícola. A la planta baixa està l'entrada i les escales principals amb mosaics de taulellets que tenen dibuixats els trages de les filaes. La barana d'estil barroc que ens porta fins la secretaria i els despatxos de la Junta Directiva. L'actual president de l'Associació de Sant Jordi és Juan José Olcina Navarro, el conegut Miki. Al Saló Noble hi ha moltes obres pictòriques i es fan exposicions. A la primera planta també està la sala de juntes, on es reuneix l'Assemblea General.

La sala del patró té varies escultures i quadres de Sant Jordi i prop està la fototeca amb milers de imatges en blanc i negre i color. L'arxiu musical guarda partitures, llibres de folklore local i gravacions en discs i cassets de pasdobles i marxes mores i cristianes, per exemple la col·lecció "Ja Baixen" o "Ecos de Levante". Es guarden també Cartells de Festes antics i els trabucs de l'Alardo més antics dels que es té constància: 1840. El Saló d'Actes és molt recordat perquè allí s'elegia al Sant Jordiet en l'Assemblea General Ordinària d'abans del Corpus Christi. El Saló d'Actes està replet de banquets de fusta on es senten els primers trons de les 28 filaes, els majorals i els consellers d'honor. Presideix l'habitació una balustrada i les butaques per a la Junta Directiva. L'assaig de les Ambaixades també s'escenifica en aquesta estança. A les parets es veuen els trages i escuts de les filaes actuals.
 
A la segona planta s'ubicava antigament el Museu Alcoyà de la Festa i allí hi ha altra sala de reunions, altra per a comunicacions de premsa i un magatzem de trages. La segona planta enllaça amb el MAF per a que els visitants puguen contemplar els trages de capitans, alferes i Sant Jordiets que allí hi han exposats. I també està la pinacoteca i la biblioteca, amb moltíssim material documentatiu i històric desde 1839.  La biblioteca es va obrir en 1963 gràcies a la Caixa d'Estalvis d'Alcoi per a facilitar els estudis sobre les Festes de Moros i Cristians. Sols es pot accedir amb interessos de investigació o treball de consulta. Hi ha llibres, revistes, follets informatius, periòdics, actes dels secretaris, cròniques festeres, dibuixos i bocetos, plànols i programes impresos en anys de càrrec de les filaes. La hemeroteca disposa de publicacions de premsa desapareguda a la ciutat: "La Gaceta de Levante", "Diari d'Alcoi", "L'Heraldo" i "La voz del pueblo". Entre els fons bibliogràfics més importants estan "Història del Regne de València" (1563), "Gramàtica del humanista Andreu Sempere" (1568), "Crònica de Beuter" (1604), observacions de Cavanilles (1797), la "Cèlebre Centúria" (1672) i diccionaris de Teodor Llorente. 

Les 3 plantes del Casal de Sant Jordi- MAF i els 800 metres d'espai estan ocupades per nombrós material que s'exposa en el museu, en les sales de reunions, la biblioteca, l'hemeroteca i arxius, la fototeca i els serveis de direcció i administració. L'actual Museu Alcoyà de la Festa va ser rehabilitat en 2006 i va tindre certa transformació en 2012, adaptant-se a les noves tecnologies. A l'entrada hi ha una mostra de Cartells de Festes i les andes del Sant Jordi Eqüestre que estan sent restaurades. Andrea Sanz Català va iniciar aquest treball laboriós de conservació en gener de 2021, 80 anys desprès de la creació de les andes per part d'Enrique Galarza. A la recepció del MAF també es planta un Betlem gegant en desembre. La primera planta del museu està dedicada a Sant Jordi, amb figures i pintures del patró d'Alcoi. No sols es parla del significat del "Walí" per als alcoyans, sinó també d'altres llegendes i llocs amb Sant Jordi com a patró. En altra direcció hi ha una sala d'exposicions temporals on molts pintors alcoyans ensenyen el seu art. A la segona planta hi ha elements gràfics relacionats amb la música festera, les 4 bandes locals, les 28 filaes alcoyanes, els oficis artesans, la gastronomia i una xicoteta mostra dels trages dels càrrecs de fa 14 i 28 anys. No és la única prova de la llarga història de les Festes de Moros i Cristians, ja que hi ha vitrines amb documents molt antics i fotografies a les parets. Moltes d'elles ja estaven al Casal de Sant Jordi fa 60 anys.

 La sala preferida dels turistes és la tercera, on s'alberguen moltíssims trages de capitans, alferes i Sant Jordiets. Una planta amb molta plasticitat i colorit perls incomptables maniquís vestits amb trages de càrrecs festers desde els anys 40 fins l'actualitat. Hi ha dos sales amb contingut audiovisual que ens endinsen en l'univers sensorial de les Festes de Moros i Cristians. La primera habitació està ambientada en el dia dels Músics i la segona presenta un recorregut en vídeo dels moments més destacats de la Trilogia Festera Alcoyana. Aquest trepidant vídeo era nou cada any, però ara es continua utilitzant el de les Festes de Sant Jordi 2019 ja que van ser les últimes amb actes al carrer. En aquesta secció es deixa a part la informació didàctica per a despertar les emocions dels visitants. Tots aquells que es dediquen a les Festes d'Alcoi estan representats al museu. Desde maig de 2020 s'està utilitzant bastant la carpa i el pati del Museu Alcoyà de la Festa. Fins hi tot es va presentar la Revista de Festes allí per ser a l'aire lliure. El Casal de Sant Jordi va complir la seua funció administrativa i ara s'utilitza per a organitzar els actes festers. És un lloc més exclusiu per a l'Associació de Sant Jordi, mentre que la part de difusió de Nostra Festa està centrada en el Museu Alcoyà de la Festa. El MAF és modern, apassionant i entretingut, una cita ineludible per a conèixer la ciutat dels ponts.