Al segle XIX era molt freqüent que l'Associació de Sant Jordi acceptara la creació de filaes noves sense cap problema. S'autoritzaven sobretot filaes mores que pocs anys desprès mostraven falta de solidesa per problemes econòmics o de participació escassa. L'aparició de la filà Magenta es va produir en maig de 1865 amb altre nom: Beduïns en la posició número 11 de les filaes de llana. Els fundadors volien tindre un nom propi i no ser nombrats pel teixit dels seus bombatxos. No era una costum del bàndol moro, en canvi en 1865 es va acceptar la refundació de la filà Maseros i no hi havia problemes de subdivisions genèriques al bàndol cristià. L'elecció del nom Beduïns per part del primer tro Vicent Gisbert ja denotava un interès històric per part dels festers.
Els beduïns eren un poble nòmada del desert que practicava la transhumància. Vivien com a tuaregs que erraven per les dunes del Sahara i Siria. Aquesta tribu àrab va dominar Marroc i Egipte al segle VII i venerava la religió islàmica, la poesia, les pedres precioses i la natura. Es dedicaven a la ramaderia i es desplaçaven buscant aigua i oasis. Encara que eren pastors, també tenien unes efectives tàctiques de combat que els feien letals en les batalles. Les caravanes de beduïns pel desert estaven acompanyades de tendes de campanya i camells, cabres i ovelles. Els beduïns li donen molta importància als clans i la sang, però també són molt hospitalaris. Llàstima que aquest nom amb arrels orientals va ser substituït per un malnom més localista i relacionat en el color de les teles.
La Revolució del Petroli va esclatar en juliol de 1873, quan la filà Beduïns estava en mans del primer tro Eugenio Sempere. La situació política va deixar a Alcoi sense Festes de Sant Jordi als anys 1974 i 1975. Quan la lluita obrera, les vagues i manifestacions anarquistes i la repressió al proletariat es van calmar, les filaes tornaren als carrers d'Alcoi. I en un any inoblidable ja que en 1876 es commemorava el VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. La filà Beduïns encetava una època il·lusionant amb la seua primera alferecia mora. A més a més en 1876 se'ls va començar a anomenar popularment com a filà Magenta. Salvador Sancho anava a ser l'alférez moro en 1874, però el seu càrrec amb la filà Beduïns es va aplaçar dos anys. Traçant una línia paral·lela amb 2021, sembla que el mateix li passarà a l'alférez moro de la filà Ligeros. Precisament la filà Ligeros es va fundar en el difícil 1873 i desfilava darrere de la filà Magenta. Un any de malestar social degut a l'assassinat de l'alcalde: Agustín Albors "el Pelletes". El seu cos va ser mutilat i arrastrat pels carrers d'Alcoi mentre s'incendiava l'Ajuntament. La façana de l'Ajuntament es va decorar i enllumenar més que mai en 1876, desprès de ser restaurada. Desprès del gran any de Salvador Sancho, José Jordà va organitzar la capitania mora de 1877.
A les actes de l'Associació de Sant Jordi de 1878 ja apareixia el canvi de denominació de filà Beduïns a fila Magenta. Una decisió consensuada i acceptada pel nou primer tro José Espí. L'origen del nom filà Magenta es deu al color dels bombatxos. El disseny oficial estava format per uns pantalons a la turca, manta blanca, faixa groga, jaqueta verda, xaleco roig amb brodats florals i un turbant de ratlles roges i grogues. La forma d'aquest turbant recordava al formatget de la filà Miqueros. Espontàniament els alcoyans van començar a anomenar filà Magenta als Beduïns i així va anar calant. El color dels bombatxos també va ser el factor desencadenant per a que en 1866 es refundara la filà Verds, tal i com també va passar amb els Moros Grocs de Castalla o els Moros Vermells de Xixona. No obstant si hi ha una filà Beduïns en poblacions com Petrer, Ibi o Crevillent. En 1883 la filà Magenta va tornar a tindre càrrec, sense transcendir massa dades. Si que se sap que, al igual que en la seua estrena en 1866, la filà Magenta va patir molta pluja en 1883. Per aquells temps es va constituir la música festera, sent "Mahomet" el primer pasdoble composat expressament per a les Festes de Moros i Cristians.
Els següents càrrecs de la filà Magenta serien els de 1890 i 1891, tal i com tornaria a passar 100 anys més tard. Es dona la casualitat de que la filà Magenta va desempenyar l'alferecia mora en 1890, quan es commemorava el XVI Centenari del Martiri de Sant Jordi i les Festes de Moros i Cristians van resultar extraordinàries. Camilo Jordà Blanes va ser l'alférez moro amb un trage similar al de la pròpia filà. El mateix home desempenyaria la capitania mora de 1891. Pocs anys desprès, en 1897, l'alferecia mora va tornar a recaure en la filà Magenta. José Payà Reig va ser el protagonista, repetint en 1898 com a capità moro. Les Festes de Sant Jordi de 1898 van estar marcades per l'inici de la guerra entre Estats Units i Espanya. La pèrdua de les colònies d'ultramar Cuba, Puerto Rico i Filipines va ser catalogada com a desastre per Maria Cristina, la reina regent. Espanya sentia el pessimisme del conflicte bèl·lic i apareixia una cèlebre generació d'escriptors: Pío Baroja, Azorín, Miguel de Unamuno, Antonio Machado i Valle-Inclán. A pesar del desplom del producte interior brut, es van celebrar les Festes d'Alcoi de 1899 i 1900, quan va haver un canvi en el disseny de la filà Magenta.
És en 1905 quan es produeix una nova alferecia de la filà Magenta, compartint càrrec amb la filà Asturianos al bàndol cristià. Els trages dels càrrecs ja s'allunyaven més del disseny oficial de la filà. Una idea que va propulsar la recent Assessoria Artística de l'Associació de Sant Jordi. Pintors com Fernando Cabrera Cantó i Francisco Laporta Valor es van involucrar al 100% en la creació de bocetos i quadres per a les Festes de Moros i Cristians. José Gisbert Jover va ser l'alférez moro 1905 i era molt típic estar acompanyat per un rodella. Com no tenia cap fill, va ser Conxita Gisbert Miró l'encarregada de portar un trage en diminut del seu pare. Tots els càrrecs anteriors de la filà Magenta havien tingut un xiquet rodella, però mai una xiqueta. Fins aquell any tots els càrrecs magenteros havien portat una ploma per a distingir-se de la resta de festers. Però el capità moro 1906 va destacar per la capa brodada, els bombatxos a ratlles i un turbant blanc. En 1906 les Festes d'Alcoi van patir pluja i temperatures gèlides.
Amb l'aparició dels boatos i les esquadres de negres, els càrrecs de les Festes de Moros i Cristians van guanyar en esplendor al llarg de la dècada de 1910. Tot això va comportar que la filà Magenta afrontara com un repte la seua alferecia mora 1917. La inspiració i el nom de Beduïns es va recuperar per a aquest càrrec, personificat en Rafael Calafí Ilario. Però aquell 1917 va passar a la història per la declaració de "El Sig" de Gonzalo Barrachina com a Himne de Festes i de la sorprenent esquadra de negres de la filà Verds. La filà Magenta, junt a la filà Verds, va proposar que la Glòria no es celebrara un dissabte, sinó el diumenge de Resurrecció. Això va generar polèmica ja que significava una remodelació dels actes de la Setmana Santa i la Pasqua a la ciutat. La filà Magenta va tindre problemes amb el dèficit de pólvora en el seu any de capitania mora. Rafael Calafí va vestir un trage senzill amb túnica, faixa a ratlles, capa i un turbant blanc amb plomes de pavo real. Va destacar l'escut de l'esquadra de negres del capità magentero 1918, amb una imatge d'una jove fumant.
Desde principis del segle XX la filà Magenta va anar introduint xicotetes modificacions al seu trage antic. El turbant de formatget va quedar rellevat, apostant per un més simple de color blanc. El canvi més insignificant va ser el del calçat en 1900. La filà Granadinos i la filà Magenta van sol·licitar a l'Associació de Sant Jordi acurtar la llargària dels bombatxos en 1916. La reforma més profunda ocorregué en 1926, quan es va suprimir la manta blanca. Així la filà Magenta es va sumar a les moltes que s'havien passat a la comoditat de les capes. Les mànegues tindrien forma acampanada i estarien decorades amb flecos, mentre que al xaleco se li van llevar els brodats per a col·locar uns cordons entrellaçats. La obligació de confeccionar tants trages nous va obligar a la filà Magenta a demanar subvencions en 1926, sent acceptades pel president del Casal de Sant Jordi. El pasdoble "Puruva" va tindre una versió per a la filà Magenta amb lletra d'Enrique Valls.
Un sastre va ser l'alférez moro 1929 de la filà Magenta. Es conserva el quadre de Francisco Laporta que va servir com a boceto del trage del càrrec Enrique Cabrera Payà. Era un disseny guerrer amb casc daurat, túnica granate i capa blanca. Al Passeig General els capitans i alferes de 1929 saludaven desde vehicles adornats. A l'Entrada Mora Enrique Cabrera va agradar pel seu escut i la simplicitat de les formes. En 1930 el mateix fester seria capità moro de la filà Magenta, enmig de l'alegria pel final de la dictadura de Primo de Rivera. A la solejada vesprada del 22 d'abril Enrique Cabrera va desfilar a cavall i amb un trage replet de perles i plomes al turbant. A més a més l'esquadra de negres va ser molt aplaudida per la seua pompositat, amb un gran turbant, collars i bombatxos a ratlles. La Segona República Espanyola va portar molts malentesos a les Festes d'Alcoi i l'Associació de Sant Jordi va deixar d'organitzar els actes en 1932. La filà Magenta, al contrari que altres, no va tindre reticències per a participar en les Festes de Moros i Cristians dels anys següents. Les filaes Llana, Abencerrajes, Marrakesch, Gusmans, Vascos i Muntanyesos si van desistir per motius religiosos.
Als anys 1937, 1938 i 1939 no va haver Festes de Moros i Cristians, sols dolor a causa de la Guerra Civil. Finalment els falangistes si van passar, sumint a Espanya en una dictadura militar durant 4 dècades. L'anomenat caudillo Francisco Franco va censurar moltes llibertats, però va promoure el nacionalcatolicisme associat a la religió cristiana. No es d'estranyar que quan les Festes d'Alcoi es van reorganitzar als anys de la postguerra, Sant Jordi va recobrar tot el protagonisme que l'Ajuntament republicà li havia llevat en l'etapa anterior. El Sant Jordiet, com a representació infantil del patró de la ciutat, va renàixer amb força. No va ser tasca fàcil la recuperació dels membres de la filà Magenta i damunt van ser els encarregats d'acompanyar al Sant Jordiet 1940. Jaime Silvestre Pérez va ser l'escollit d'entre els orfes de la Casa de la Beneficència. En 1941 la filà Magenta va tornar a acompanyar al Sant Jordiet i el xiquet portava un trage amb corassa d'escates brillants i una falda i capa bàsica. No hi havia diners per a més i la població estava passant fam. Antonio Armiñana Abad va agafar el lloc de primer tro amb ganes de remuntar la filà Magenta. El conegut tio Matraca va ser un fester emprenedor, devot i servicial.
10 anys desprès del càrrec de Sant Jordiet, el tio Matraca es va veure envoltat de la preparació de l'alferecia mora 1950. L'elegància del trage va demostrar que la filà Magenta havia superat les dificultats econòmiques. Al disseny de Luis Solbes predominaven els colors verd, blanc i magenta en uns bombatxos decorats amb flors. L'esquadra de negres va desfilar amb llum diürna en una vesprada solejada i molt satisfactòria per als alcoyans i alcoyanes. Els esquadrers maquillats amb betún portaven un turbant en forma de cono. A pesar de l'avançada edat, Antonio Armiñana va ser el primer alférez moro en disparar a l'Alardo. Fins a 1950 els alferes tan sols tenien un paper contemplatiu al dia dels Trons. La filà Magenta va donar una lliçó de dignitat que es repetiria en 1951, a pesar de la lentitud del ritme moro. Antonio Armiñana va prendre la decisió de ser ell mateix el capità magentero 1951. En la vesprada nuvolada del 22 d'abril va lluir un trage replet de brodats, fins hi tot als bombatxos de color magenta. La capa granate, la faixa groga i els detalls en verd el van convertir en un càrrec colorista. El tio Matraca va desfilar a cavall i envoltat de parasols i palmiters. Un capità moro carismàtic, ja que es va posar una barba postissa. El coordinat boato va tindre molts palanquins, tronos reials i gàbies per a xiquets esclaus. I és que la participació infantil a la capitania mora 1951 va ser prou important i Antonio Armiñana tenia molta simpatia entre els xiquets. A l'esquadra de negres predominava el color roig, blanc i negre, mentre que la faixa era cadauna d'un color distint. El cabo batidor no portava el mateix turbant que els esquadrers, sinó una coleta d'estètica massai. El dia Sant Jordi va amanéixer plujós i es van suspendre tots els actes, excepte la Missa Major a l'Església de Santa Maria. Degut al mal temps es van allargar les Festes d'Alcoi un dia més, celebrant-se el 24 d'abril la Segona Diana, les Processons i la Retreta. El dia dels Trons es va fer en el tradicional dia del descans, encara que el 25 d'abril va tornar a ploure amb força i no es va efectuar l'Ambaixada Mora. L'encaro i la lluita d'espases si que es va realitzar i a la vesprada es va aclarir el cel, finalitzant unes atípiques Festes d'Alcoi 1951.
La revitalització de la filà Magenta se li deu a dos primers trons. Les idees de Paco Olcina creant el sopar en homenatge a la dona magentera i les publicacions de revistes internes gràcies a Pepe Blanquer. Aquest enamorat de les arts gràfiques va editar el conte "Un moret plorant", inspirat en la marxa mora del compositor de "Paquito el Xocolatero". L'obra "El ball del moret" del contestà Gustavo Pascual Falcó va sonar en l'alferecia magentera de 1963. Enrique Vicent Peidro va exercir el càrrec pressionat pels seus amics, ja que ell no era fester. De fet l'alferecia mora va portar tants maldecaps a la família que no va tornar a eixir mai. De totes formes les seues filles van ser les favorites sobre palanquins i l'alférez moro va desfilar a cavall. Portava un trage molt a la moda de 1963, amb senzills brodats i un turbant clàssic. Els colors predominants eren el roig, groc i lila en tons pastel, al igual que en l'esquadra de negres. Les teles dels esquadrers eren de colors clars com el blanc i el rosa, destacant un turbant estret i allargat. La filà Magenta estava formada per treballadors modests i es van alegrar de que el seu esforç econòmic es veguera recompensat en una vesprada de sol i llum. De totes formes l'alférez moro 1963 va passar bastant desapercebut, exceptuant la carrossa de la coral infantil. Al coincidir el dia 22 d'abril amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, el públic forani va ser molt nombrós. L'Alardo de 1963 es va desdoblar en dos itineraris, sent un canvi positiu que es manté en l'actualitat.
A l'Entrada Mora 1964 es van subsanar per fi els contratemps ocasionats desde 1962 en el nou itinerari que passava pel carrer Sant Llorenç. El Cantó el Pinyó i la girada a la Plaça d'Espanya eren un punt conflictiu del recorregut. L'afany de superació de la filà Magenta es va veure reafirmada en la capitania mora de Rafael Sanus Botí. La capa magenta amb lletres àrabs, la faixa groga i la camisa verda identificaven a Rafael Sanus com a càrrec magentero. Luis Solbes Payà li va donar sobrietat al trage amb uns bombatxos blancs a conjunt amb el turbant. Els palmiters i parasols eren elements indispensables en els boatos d'aquells anys. La favorita i rodella desfilaven sentades en palanquins luxosos i va sorprendre la carrossa d'un drac que movia el cap. L'esquadra de negres del capità moro 1964 tenia una túnica roja i un casc en forma d'embut. Un disseny aprovat amb un suficient, però que no va transcendir més allà.
No va haver pausa per a la filà Magenta desprès de la capitania mora 1964, ja que a l'any següent celebraven els 100 anys desde el naixement de la filà Beduïns. Una efemèride que li va donar encara més notorietat a les Festes d'Alcoi de 1965. Va ser l'any en que es va inventar la Glòria Infantil i en el que un músic va dirigir per primera volta l'Himne de Festes a la Plaça d'Espanya. A la solejada vesprada del 24 d'abril de 1965 l'esquadra commemorativa de la filà Magenta va rebre molts elogis. A l'esquadra centenària van participar il·lustres magenteros i també el propi dissenyador del trage africà: Luis Solbes Payà. El color groc i les teles blanques a ratlles negres van crear un bonic contrast, sent el casc amb una màscara zulú el remat perfecte per als esquadrers. En l'any 1965 la filà Magenta estava formada per 45 components.
Rafael Aracil Ruescas va fer la reforma del trage oficial magentero en 1967, quedant constituïda la imatge de la filà definitivament. Es va canviar la capa per un xaleco llarg semblant a una xilava blanca. També el turbant incorporava un bonet roig. El resultat va agradar prou i recordava més a l'estampa nòmada que volia representar la filà Magenta. Així es va recuperar l'esperit beduí que havia marcat els inicis de la filà en 1865. A més a més la penya i montepio dels "Beduïns arruïnats" va rescatar aquell nom primitiu de la filà Magenta. La primera esquadra d'enmig que els va tocar per ordre rotatori va ser en 1970. Un any polèmic per a Nostra Festa perquè es pretenia traspassar la Trilogia Festera al cap de setmana. La filà Magenta es va oposar a aquest canvi en les tradicions, recolzada també per les filaes Llana, Abencerrajes, Asturianos, Vascos i Navarros. El magentero Enrique Luis Sanus Abad defenia les dates del 22, 23 i 24 d'abril i pocs anys desprès es va convertir en president de l'Associació de Sant Jordi. Un mandat llarg que va durar de 1975 a 1987. Finalment l'Entrada Mora 1970 es va celebrar amb sol el dissabte 25 d'abril, tenint a la filà Magenta al centre de la desfilada. El clima social es va relaxar desprès d'uns mesos de fortes tensions. L'esquadra d'enmig de la filà Magenta estava basada en els colors bàsics negre i roig. El turbant era blau i va destacar l'estampat de la capa blanca. No va ser una Entrada Mora monòtona i justament l'únic tall que es va produir va ser provocat per l'esquadra d'enmig de la filà Magenta.
Tal i com ja va passar al VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi, a la filà Magenta li tocava alferecia mora en un any remarcable. En 1976 les Festes de Moros i Cristians es van retrassar fins a finals de maig, per a poder recordar l'efemèride dels 700 anys de la Batalla d'Alcoi amb una Trilogia Festera Alcoyana més llarga. I és que van haver 5 dies d'alegria, començant pel dia els músics i acabant amb l'Alardo el dia 30 de maig. Però ni prorrogant les Festes de Sant Jordi a quasi l'estiu es vam salvar de la pluja. Una tromba d'aigua va desplaçar totes les cadires col·locades per a veure les dos Entrades vespertines, recollint-se 48 litres per metre quadrat. Abans de l'arrancà va parar de ploure, però durant el transcurs de les últimes filaes va tornar a ploure. L'alferecia mora de la filà Magenta va poder desfilar sense problemes ja que tan sols xispejaxa. Enrique Pons Sellés va desfilar sentat sobre una plataforma on anaven les seues rodelles. Els 3 portaven el mateix trage de Rafael Guarinos en tons verds i blancs. La faixa de l'alférez moro 1976 era groga i els bombatxos negres. Com a part del boato es va introduir una esquadra especial amb el disseny vell de la filà Beduïns, amb el formatget al turbant. Esclaus cristians i la carrossa de la làmpara màgica d'Aladdin completaven el seguici d'Enrique Pons. La filà Magenta va tindre una esquadra de negres inigualable com a colofó de la nit de l'Entrada Mora 1976. De nou es van combinar els colors blanc i roig amb un turbant blau adornat amb metalls daurats. Els esquadrers portaven pells de guepard i van desfilar amb la marxa mora "Reige" de José Maria Ferrero. La Processó General es va tindre que suspendre a causa d'una forta tempesta i es va realitzar el dia els Trons abans de l'Aparició de Sant Jordi. La Glòria Antiga va ser un dels actes extraordinaris que més van agradar en el VII Centenari de la Batalla d'Alcoi.
Rafael Guarinos va repetir com a dissenyador de les esquadres de negres de la filà Magenta. Per al Mig de 1983 va apostar per un casc de tires daurades que va rebre comentaris de tot tipus. Als esquadrers se'ls va comparar amb pallassos pels marcats llavis rojos, els lluentons daurats i la combinació de teles roges i blaves. En una vesprada nuvolada d'abril, la estètica i colorit de l'esquadra d'enmig no va deixar indiferent a ningú. La marxa mora elegida va ser "Als Berebers" del mestre contestà José Pérez Vilaplana. En 1983 la filà Magenta ja havia aconseguit 106 festers, que eren molts en comparació a les xifres dels dramàtics anys 40.
Desprès de la discutible imaginació de l'esquadra d'enmig 1983, la filà Magenta va tornar a apostar per l'estil tuareg per als seus càrrecs. En 1990 els tocava l'alferecia mora, coincidint amb el 125 aniversari de la filà Beduïns i el XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi. L'atzar en un sorteig va convertir a Juan Pla Galiana en un senyor del desert a camell. L'austeritat del trage era patent en els bombatxos negres, la faixa groga i les mànegues de color tostat. Segurament els beduïns no portaven massa adorns i per això sols es van veure metalls a l'arma i el turbant blanc. Juan Pla va estar acompanyat del seu rodella, també a camell i amb el mateix trage senzill. Es va estrenar la marxa mora "Alfaris Magenta", inspirada en la banda sonora de Indiana Jones. La pluja havia molestat als mirons durant quasi tota la vesprada, però va arreciar quan l'alférez moro 1990 entrava a la Plaça d'Espanya. És una de les poques Entrades Mores en les que ha arribat a pedregar. Jordi Sellés, membre de la filà, començava a guanyar-se un lloc entre els dissenyadors amb el boato nòmada de l'alferecia mora 1990. La favorita i les dames reptaven al fred amb uns trages fins i amb poca tela. Això si, l'harem estava resguardat en una jaima. Els colors obscurs com el negre i marró van predominar en elles i la resta de grups femenins del boato. Les aiguadores amb cànters precedien als cavallers blancs a cavall i armats amb escuts redons. Amazones, cristians encadenats i egípcies van formar part d'un boato que va incloure un ballet. Per primera volta la coreògrafa Inma Cortés col·laborava amb la filà Magenta per a presentar el ballet almoràvid en color blanc i negre. La pluja no va amedrantar a l'esquadra de negres, animada amb la melodia de "Lawrence d'Arabia". El disseny d'Alejandro Soler tenia una corassa daurada, una túnica verda amb inscripcions àrabs i una pell com a capa. El casc amb plomes negres i un crani feien més ferotge el conjunt.
Desprès de la discòrdia creada per la "Guerra del Calendari", les Festes d'Alcoi de 1997 es presentaven com una oportunitat de conciliació. Al mes de gener s'havia convocat una manifestació per a mantindre les dates festeres en els tradicionals "22, 23 i 24 sempre". L'alcalde d'Alcoi en aquella dècada era el socialista Josep Sanus, que pertanyia a la filà Magenta. L'èxit de la protesta va fer que l'Ajuntament reculara i les Entrades es van celebrar el dimarts 22 d'abril de 1997. La filà Magenta tenia la responsabilitat de l'esquadra d'enmig i van acudir als germans Sempere. Jorge i José Domingo estaven guanyant prestigi pels seus dissenys arriscats i concebuts com a conjunt. Aquest va ser l'èxit de l'esquadra de negres de 1997, tractant-se d'un disseny amb uniformitat en els detalls i la utilització intel·ligent de teles de color granate i negre. El casc en forma de cobra estava fet de pells de serp i plomes verdes. Les escames del rèptil i la interpretació de la "Marxa del Centenari" d'Amando Blanquer van ser lo més comentat de l'esquadra d'enmig de la filà Magenta.
Els magenteros no podien creure's la seua mala sort en relació a la climatologia. L'Entrada Mora 2004 va arrancar amb sol, però a les 7 de la vesprada va esclatar una forta tempesta que va malbaratar el boato de l'alférez moro. A la filà Magenta ja li havia plogut en 1991 i 1990, i també un poc a l'alferecia mora de 1976. Rodolfo Llàcer Santacreu es va convertir en el tercer alférez magentero consecutiu en patir les inclemències del temps. El boato va estar replet de ballets i començava amb el de les banderes de Virginia Bolufer. Tal volta el ballet més espectacular va ser el de Inma Cortés recreant un bazar de teles. Entre les tendetes de Beirut les mercaderes movien mocadors al ritme de la música oriental d'Omar Faruq. Les guardianes roges custodiaven la carrossa vegetal de les favorites i rodelles. Tota la família de Rodolfo Llàcer el va arropar, destacant el seu net sobre una plataforma de fusta arrastrada per bous. A la banda de música interpretant la marxa mora "Penya Cadell" li seguia les dames sobre una carrossa en forma de pavo real. Els cavallers, imposats per la filà Magenta en 1977, van desfilar per primera volta en carrossa. Fins aquell 2004 els cavallers magenteros havien sigut fidels a les cavalcadures equines. El ballet d'Ana Botella amb gaiatos precedia a la carrossa de l'alférez moro de la filà Magenta. Rodolfo Llàcer va triar la marxa mora "Any d'alferis" d'Amando Blanquer i a Alejandro Soler com a dissenyador. L'artista alcoyà va concebir un trage amable en el que la túnica de color crema tapava els bombatxos blaus. Dos teles en tons magenta, cueros marrons i un casc blanc d'estil nòmada van completar el bonic trage de l'alférez moro 2004. Les antorxeres obrien el camí al cabo batidor de l'esquadra de negres. Un impressionant disseny dels germans Sempere que no va ser deslluït ni per la pluja torrencial. La caputxa blanca del turbant de color roig va rebre molts comentaris positius, sent la resta del trage d'estil tribal amb plomes de faisà. L'or brillava en la corassa i l'escut de la capa blanca. La pluja no sols va fer aparició el dijous 22 d'abril, sinó que també havia sabotejat la Glòria 10 dies abans.
No va ser suficient per a la filà Magenta un boato amb 3 ballets i per a l'any següent volien superar aquesta xifra. La capitania mora 2005 es recordada per el número excessiu de coreografies, començant amb la tribu de "Majen We" de Virginia Bolufer. Sense cap dubte va ser un gran inici d'Entrada Mora, amb la peça musical "L'Espentall" de Bene Ripoll i les ballarines amb faldes de pell de zebra movent els escuts. El segon ballet, presentat per Inma Cortés, recordava les nits al palau de Sherezade. Una posada en escena digna dels contes de les "Mil i una nits" al so de la marxa mora "Ali Geabà-Spyros". El ballet d'Elena Tudela precedia a la favorita, sobre un camell gegant que movia el cap. La dona del capità moro 2005 vestia de color rosa i s'acompanyava de la marxa mora "Xabat" de Saül Gómez. Els 2 fills i la filla de Camilo Albero van desfilar en altra carrossa al ritme de "Gentama", una peça rítmica que jugava amb les síl·labes de la filà Magenta. La percussió va estar present en diferents punts del boato i sobretot va marcar el pas del ballet d'Ana Calvo. Les ballarines disfrutaven de les plantes dels jardins i les guirnaldes verdes s'enrotllaven pel vestit en tons rosa. Les dames van desfilar amb la marxa mora "Marrakesch" de José Maria Ferrero. Els cavallers a carrossa també van escollir una marxa mora poc coneguda i que portava per nom "Magenta" al estar dedicada a la pròpia filà. Dos obres tan serioses com ""Genna al Ariff", una marxa mora antiga que anunciava al capità moro 2005. Camilo Albero Climent es va presentar sereno i amb un disseny clàssic, pensat pel seu amic Jordi Sellés. Desfilava sobre un ariet amb fulles de palmera, agraint amb la ma els forts aplaudiments del públic. El trage senyorial del capità magentero destacava per les teles de color blanc, negre, marró, groc i verd i per les mitges llunes platejades. El ballet del mercat d'esclaves tancava el boato de 2005, ple de peveters i aromes. La sensualitat de la proposta d'Ana Botella es devia a l'ús de cròtals i les fines teles negres de les egípcies. La guàrdia omeya deixava pas a l'esquadra de negres, intensament africana. Jordi Sellés va centrar l'atenció en les melenes de lleons d'uns esquadrers coberts de pells i penjolls. Els ossos d'una columna vertebral ocupaven tota la capa. Al remat, una esplèndida capitania mora en la que la filà Magenta per fi va ser beneïda amb raigs de sol.
El disseny femení de la filà Magenta es va estrenar en 2008, sent una idea de Jordi Sellés. El pintor coneixia de sobra els detalls del trage beduí, ja que era membre de la filà. El color magenta agafava més protagonisme al trage de dona per estar plasmat a la falda i el turbant. "Caravana" es va convertir als anys 2000 en la marxa mora per als "Ensayos" de la filà Magenta, tal volta per la referència als nòmades del desert. L'esquadra d'enmig de la filà Magenta en 2011 es va sentir molt arropada pel nombrós públic. A conseqüència de la Setmana Santa, el dia del treballador i les dates de les Festes de Muro, les Entrades d'Alcoi es van tindre que retrassar sense remei fins al 14 de maig de 2011. A pesar dels constants talls a les desfilades, aquell any va ser increïble pels càrrecs, boatos i esquadres de negres. El sol va fer brillar el trage de Jordi Sellés, amb el repetit recurs dels casc amb sabor africà. Per al Mig de 2011 es va utilitzar espart i cuero marró. El cobre i les teles grogues van ser part essencial d'un trage amb xicotets adorns verds i medallons. Van desfilar amb la marxa mora "Lawrence d'Arabia".
El 150 aniversari de la filà Magenta es va portar a terme de forma esplendorosa en 2015. Un any molt lúdic per a la filà que va culminar en l'Entrada Mora del dissabte 25 d'abril. S'estava fent de nit però els núvols seguien amenaçant al bàndol de la mitja lluna. Al so de la cèlebre marxa mora "Uzul el selmim", el cabo batidor feia trotar al cavall blanc. Un espectacle eqüestre que va eclipsar als esquadrers amb barbes de savis. Jordi Sellés va tindre l'honor de dissenyar el trage commemoratiu per a la filà del seu cor. L'esquadra especial dels 150 anys desde la fundació de la filà Beduïns reprenia l'aspecte tuareg gràcies als tons tostats de la túnica, semblants a l'arena del desert. El cinturó groc tenia alguns metalls daurats i d'ell penjava una daga i un bolset multicolor. El turbant blanc tenia algun detall de color magenta, com a referència als bombatxos de la filà. L'escut redó de la capa era el mateix que s'havia mostrat en l'heràldica de 2015.
En la nit càlida del 22 d'abril de 2018 la filà Magenta va traure al carrer el major boato de la seua història. L'alferecia mora representada per Santi Carbonell havia despertat grans expectatives, sobretot perquè el jove era dissenyador fester i havia preparat un gran boato. Tot començava amb el ballet dels corbs negres sobre un arbre i la recreació de la batalla de Sagrajas. Les mores de Fez, les aiguadores dels oasis i els veterans a carrossa disfrutaven d'una odalisca ballant al so de "Titarós". 2 zancuts donaven pas al ballet d'Alicia Montava amb la marxa mora "Cavall de foc". Però eren sargantanes els animals que es movien entre les ballarines amb vaporoses faldes en tons marrons. L'ambientació de les dunes va seguir amb una travessia per l'Atlas per part de les mores d'Atar, un ariet en forma de cap de cabra i les nòmades amb trages negres dissenyats per Santi Carbonell. La intensitat va augmentar amb el so dels tambors d'un grup percussionista de Castelló. Darrere del retronador soroll anava la guàrdia negra. L'exotisme de les dames a cavall va deixar pas a l'aristocràtica favorita sobre la carrossa del serrallo. La mare de Santi Carbonell vestia de color magenta i taronja i sonava la marxa mora "Tarde de abril". El novio de l'alférez moro 2018 va desfilar protegit per eunucs i portant l'heràldica sobre un camell. Els cavallers també van desfilar a camell semblant uns autèntics berebers en tons magenta i blanc. Encara que Santi Carbonell Quesada era de la filà Cruzados va acceptar l'alferecia mora amb la filà Magenta amb il·lusió. El resultat del seu propi trage va ser immillorable: Falda de color magenta amb moltíssims brodats, braços amb dibuixos de llaçeria i anells als dits i una capa negra amb un escut redó. Els elements bèl·lics del disseny eren la llança, espasa i punyal com a armes, la corassa daurada i el casc de metall platejat amb lletres àrabs gravades. Les banderes i escuts de la carrossa li deixaven tot el protagonisme al primer càrrec homosexual de les Festes d'Alcoi. A més a més la solemnitat de la peça musical "Moros y Cristianos" va fer més memorable aquell final d'Entrada Mora 2018. Però faltava l'esquadra de negres amb l'apoteòsica marxa mora "Uzul el selmim", també de Camilo Pérez Monllor. El disseny del jove Antonio Aracil apostava per l'estil africà però prescindint dels metalls. La faixa era d'espart, la falda de pell d'antílop i la melena estava feta de pèl blanc. El sacrifici de Santi Carbonell es va veure recompensat amb un públic completament bolcat en l'alferecia mora de la filà Magenta, com feia temps que no es veia.
Jorge Candela Mataix és, amb permís del cordonero Rafael Tortosa, l'últim capità moro de les Festes d'Alcoi que ha pogut complir el seu somni. I és que el boato de la filà Magenta en 2019 girava en torn al somni d'un xiquet que volia ser capità moro. El ballet de les titelles s'enredrava entre els fils d'un xiquet fent una representació teatral. Les ballarines vestides de tostat simbolitzaven la lluita de poder entre els moros i cristians. La encisadora música "Djole" animava al ballet africà d'Ana Botella. Una espectacular coreografia en la que una tribu mostrava les seues vistoses màscares amb cabelleres de palla i trages amb teles de color rosa. En una plataforma un bruixot feia encanteris, donant pas a les guàrdies armades. El tercer ballet va ser ideat per la contestana Alicia Montava i es basava en els torns de fang i la creació de plats de ceràmica. Les alfareres vestien amb xilaves de color rosa, groc, verd i blanc i envoltaven un forn morú. Sobre una estora apareixien les dames amb vestits en tons magenta i molta filigrana. Un grup femení transportava les heràldiques dels anteriors capitans magenteros. Al boato es van poder escoltar obres musicals com "Kapytan" o "Marco Polo". Els cavallers van desfilar sobre una plataforma de fusta secundada per camells. Dels amics del capità moro destacava el turbant blanc i l'espindarga. L'escolta califal i els rodelles a camell precedien a la carrossa de la favorita i el capità moro. Jorge Candela i la seua dona saludaven amb les mans unides i disfrutant de la marxa mora "Tina", estrenada per a ella. Extasiats van arribar a la Plaça d'Espanya el 4 de maig de 2019 baix un sol de justícia. Juan Climent va ser el dissenyador de tot el boato i per als protagonistes es va decantar pels colors blanc i magenta. En Jorge Candela brillaven els metalls de la corassa i altres adorns, mentre que en la favorita eren exquisits els brodats en fil d'or i la tiara. Un capità moro elegant amb una carrossa igual de preciosa. Es tractava de la cupula d'un palau blanc amb una estora. L'esquadra de negres feia por amb un maquillatge aterrador i pells de zebra. El disseny de Santi Carbonell no podia ser més salvatge, mantenint l'escut de la filà Magenta al cinturó de bronze. La calavera del casc estava coronada amb plomes i banyes de bou. Les tonalitats taronja, roig i marró van predominar en una magnífica esquadra de negres al compàs de la marxa mora "Al primer tro". La filà Magenta va superar amb una nota altíssima la seua capitania mora, a pesar d’una gestió econòmica deficient que havia portat polèmica els mesos anteriors. L'Entrada Mora 2019 va tindre alguns talls però es recordada amb nostàlgia i estima per ser la última d'una època feliç.
L'antiga filà Beduïns, rebatejada com a filà Magenta al segle XX, no se li atribueix cap malnom. Però si és molt popular la frase de "La Magenta la que més espenta". És una graciosa referència al ritme en que solen desfilar, ja que té el mèrit de sols haver produït talls en 1970, 1990, 1991, 2011 i 2019. Les esquadres de negres amb cabo batidor solen tindre la culpa, però no està gens mal per a una filà amb 156 anys. Una història tan llarga els ha aportat moltes curiositats. Per exemple la creació dels cavallers, la maledicció de la pluja en les alferecies magenteres, la destresa dels seus cabos batidor, la falta de Sant Jordiets recents o els premis al Concurs d'Olleta Alcoyana de 1993, 2014 i 2019. Per ara continuen sent els guanyadors actuals, perquè en 2020 no es va poder celebrar el Mig Any a causa de la maleïda pandèmia del Coronavirus.
Jordi Sellés era el pintor de referència de la filà Magenta i com pertanyia a la pròpia entitat mora els va oferir alguns dels seus millors dissenys. Per exemple la capitania mora de 2005, el disseny femení de 2008 o l'esquadra commemorativa del 150 aniversari. Però han sigut molts altres dissenyadors els que han col·laborat amb la filà Magenta, sent una de les filaes que més ha canviat de dissenyadors en els seus anys de càrrec. Els més antics Enrique Cabrera i Francisco Laporta a principis del segle XX. Desprès de la Guerra Civil Espanyola van confiar en l'irrepetible Luis Solbes, qui ho va abarcar tot fins als càrrecs de 1976 i 1977. Era el torn de Rafael Guarinos, qui compartia afició al disseny fester amb Luis Solbes. Alejandro Soler va acaparar moltíssim protagonisme als anys 90, coincidint amb una excel·lent capitania mora magentera. I els germans Sempere també van ser elegits per dos esquadres de negres de la filà Magenta: Les de 1997 i 2004. Els dissenyadors més populars d'aquesta dècada van ser els encarregats dels càrrecs més moderns de la filà: Santi Carbonell, Antonio Aracil i Juan Climent. No hi ha cap dubte de que van presentar bocetos ben definits i d'una qualitat molt alta. Bravo!
Ara el dissenyador Jordi Sellés s'ha apuntat a la filà Ligeros, però no sabem si al seu Cartell de Festes 2020-2021 inclourà algun detall per a la seua estimada ex-filà. Els magenteros respiren tranquils perquè van poder desenvolupar els seus càrrecs abans de que el Covid-19 trastocara les nostres vides. Però òbviament la suspensió de totes les tradicions també va desanimar als festers beduïns. Francisco Oriola va ser elegit primer tro de la filà Magenta en juliol de 2019 però sols s'ha trobat moments difícils. I és que l'anterior primer tro va ser acusat d'apropiació indeguda de fons. Presumptament Vicente Carcelén es va quedar 67000 euros i va ser sancionat per l'Associació de Sant Jordi, arribant als tribunals judicials. Els comptes de la filà Magenta van ser intervinguts en 2018 per auditar-los i detectar irregularitats. Experts econòmics d'una gestora es van encarregar de la filà Magenta i l'incident ha portat al president del Casal a fer reformes en els estatuts per a evitar malversació en més filaes. Per a més mala sort, la polèmica va esclatar quan la filà Magenta es disposava a disfrutar del seu any de càrrec.
L'emblema de la filà Magenta és una mitja lluna abraçant una estrela de 6 puntes verda. No hi ha dubte de que el color dels bombatxos ha calat fons en la idiosincràsia de la filà, fins el punt d'abandonar el bonic nom de reminiscències tuaregs. La seu social de la filà Magenta es troba al carrer Sant Doménech i és suficientment gran per a una filà modesta en número de components. Als 100 festers, 30 jubilats, 19 socis, 18 juvenils i 78 xiquets els acompanya la banda de música "Unió Musical de Beniarrés", el poble de la comarca del Comtat que ha agafat notorietat per Samantha d'Operación Triunfo. Fins así el repàs d'aquesta filà mora, recopilant la seua història desde 1865 fins a 2021, com hem fet amb la resta de filaes d'Alcoi a l'apartat del blog "Retrospectiva de les filaes".
No hay comentarios:
Publicar un comentario