sábado, 30 de enero de 2021

CANVIS A LES FESTES D'ALCOI 1965

 L'Associació de Sant Jordi tenia uns objectius clars en la dècada dels 60 del segle XX: Rellançar el turisme fester amb innovacions i maduresa. Les Festes de Moros i Cristians ja eren molt conegudes i estimades pels valencians. Però Francisco Boronat com a president del Casal de Sant Jordi volia donar-li més importància als actes previs i que vinguera gent de tota Espanya. En 1965 es va aconseguir la distinció de "Interès Turístic Nacional", que no era gens habitual. El 19 d'abril es va estrenar una nova versió de l'Himne "Insigne Mártir", escoltant-se per primera volta a la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet. La lletra va ser la primera de les moltes novetats que es reservaven per a les Festes d'Alcoi de 1965. La Glòria Infantil es va celebrar per primera volta el 23 d'abril de 1965, per a omplir el buit que s'havia quedat en el dia del patró. La Setmana Santa va caure el 18 d'abril així que la Trilogia Festera Alcoyana es va retrassar uns dies: 24, 25 i 25 d'abril. Rafael Ramis Carbonell i Salomón Sanjuán van ser els propulsors d'aquest pròleg dedicats al futur de Nostra Festa. Es pretenia potenciar la vessant innocent de les Festes de Moros i Cristians, i no focalitzar-se tant en les batalles entre dos bàndols. Una proposta entranyable i atrevida que va calar entre els alcoyans i alcoyanes. 

Desde el principi va ser un acte previ aclamat pels mirons i pels propis xiquets que emulaven la Glòria Major, també amb pasdobles. El simpàtic dia va acabar amb una mascletà, punt i final de cada diumenge de Glòria en Alcoi. Els xicotets glorierets van representar a les seues filaes amb orgull i portant puros de xocolate. Hi havia que complir uns requisits d'edat i d'altura. El primer Sergentet Moro de la història va ser el cordonero Vicente Albero Moltó. També va ser un dia molt especial per a Enrique Mataix al encarnar al primer Sergentet Cristià. Es van confeccionar nous trages per als Sergentets i distints als dels Sargentos adults. Va ploure i feia fred desde l'arrancà al Partidor, marcant el destí d'aquest pregó dels més menuts. I és que en moltes edicions la Glòria Infantil s'ha vist empanyada per l'aigua. És el cas de 1965, 1973, 1975, 1980, 1981, 1982, 1988, 2004, 2006, 2007, 2009, 2015 i 2019, junt a alguns aplaçaments al diumenge següent si fa millor temps. En 1979, amb motiu de l'any internacional de la infància, la Glòria Infantil va ser una reproducció exacta de la Glòria del diumenge de Pasqua de Resurrecció.

Fins a 1964 es va celebrar a la Glorieta un concurs de bandes de música que s'anomenava "Festa del Pasdoble". La escassa participació i el desinterès del públic exigia uns canvis que es van produir en l'Assemblea General del 24 de gener de 1965. Es va fer una profunda revisió dels actes del "Dia dels Músics" per a adaptar-los als temps i retre-li homenatge al compositor Gonzalo Barrachina. Es pensava en un acte massiu que transmitira el sentiment col·lectiu de tota una ciutat i que es notara una reforma radical. L'Ajuntament nombraria cada any a un reputat músic com a director de "El Sig" de la zarzuela "La bella Zaida". L'honor de ser el primer designat va recaure en Fernando de Mora Carbonell. La qualitat i maestria d'Amando Blanquer van ser recompensats en 1966, quan se li va donar la batuta per a dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi. Però en el cas de 1965, Fernando de Mora es va dirigir a un públic multitudinari per a cantar tots junts "Nostra Festa ja, cridant-nos està". Totes les bandes de música agrupades en la Bandeja feien sonar els seus instruments al uníson. Hi ha qui ho va percebre com un moment molt emocionant i un crit popular d'alcoiania. Altres ho van descriure com una explosió de sons a des temps. Les bandes de música van desfilar desde l'Avinguda País Valencià i abans els 350 músics havien fet un assaig general. Però l'experiment va tindre els seus fallos i el so no va convèncer als professionals. Rafael Casasempere va demanar que tocara sols una agrupació musical alcoyana i ho fera amb la millor entonació possible. A pesar de les crítiques, l'èxit de la interpretació de l'Himne de Festes és inqüestionable i a dia de hui es manté aquest format per a la vespra. És un moment consolidat en memòria de l'admirat Gonzalo Barrachina Sellés.

L'Entrada Cristiana va arrancar per primera volta al Partidor. Fins aquell moment el capità cristià iniciava el recorregut a la Plaçeta de la Verge Maria, però començar al Partidor com es feia a l'Entrada Mora era més espectacular. La filà Cruzados va portar a terme un gran boato pel seu càrrec. Antonio Palacios Gisbert va desfilar sobre quadriga com a capità cristià. A part d'estrenar itinerari, va ser el primer capità cristià en rebre les claus de la ciutat, en mans d'un xiquet de la filà Aragonesos. L'alférez cristià medieval també va ser molt alabat. De fet Juan Jover Pascual va ser el primer càrrec de la refundada filà Alcodianos. L'Entrada Mora es va valorar com una de les millors del segle per ser molt ordenada i colorida. El bon oratge va contribuir a que la capitania mora de la filà Cordoneros brillara. La filà Magenta va celebrar el seu Centenari amb una magnífica esquadra commemorativa de Luis Solbes, seguint el seu estil africà. L'alférez moro de la filà Ligeros també va rebre enfervorits aplaudiments.

La Segona Diana de 1965 es va dividir en dos recorreguts. Les filaes cristianes desfilaven pel carrer Sant Nicolau i les filaes mores pel carrer Sant Llorenç. Aquesta desfilada simultània alternaria el recorregut de cada bàndol depenent de si l'any és par o impar. Els xiquets, principals protagonistes de l'acte, s'unien a la Plaça d'Espanya. Es seguia l'exemple de l'Alardo, amb distints itineraris desde 1963. Els ambaixadors van tindre problemes tècnics per a recitar el text. No es van escoltar bé les paraules en valencià de la pregària que havia escrit Joan Valls. Els micròfons i altaveus es van millorar a l'any següent. En definitiva 1965 va ser un any revolucionari per a les Festes de Sant Jordi i aquells actes continuen vigents.

jueves, 21 de enero de 2021

LA PLUJA A LES FESTES D'ALCOI

Hi ha qui es passa tot el mes d'abril pendent de quin temps farà a la Trilogia Festera Alcoyana. I altres no volen sentir parlar de les previsions meteorològiques. Quan els auguris no són bons un ruixat durant les Entrades es converteix en el pitjor malson d'un fester. No els espanta pillar una pulmonia o ofegar-se en aigua, és altre pànic relacionat en el lluïment de l'espectacle. Alcoi no deixa res a la improvisació, però els capritxos de la primavera han jugat males passades en moltes ocasions. A ningú li costa pensar en un any en que les filaes mores han patit diluvis, durant dècades ha sigut habitual i el públic ha seguit a les cadires i balcons. En aquest hivern de pandèmia també podem recrear els matins d'Entrada Cristiana amb algun núvol amenaçant. Multituds mirant al cel i pensant que els moros no s'escaparan de l'aigua per la vesprada. I algun globus que s'ha escapat es creua amb alguna tempesta propera que té mal aspecte. Les primeres gotes assusten a les bandes de música, preocupades pels seus instruments. I és que per als festers sempre plou poc i per als músics sempre plou molt. I sense marxes mores i cristianes les desfilades no tenen sentit. Baix una pluja torrencial s'han sentit consignes eufòriques i paraules d'ànim que demostren la resistència davant l'adversitat. I encara que els trages estan mullats i les plomes s'han banyat, les esquadres de negres baixen pels carrers del centre de la ciutat amb emoció. El maquillatge s'ha corregut, no sé sap si per la pluja o les llàgrimes, però no importa perquè la il·lusió continua intacta. El confeti i les serpentines de terra formen una massa pastosa que dificulta el pas dels cavalls. La Plaça d'Espanya s'ompli de paraigües formant un toldo multicolor. Ni espectadors ni participants desisteixen i es recolzen mútuament. Els organitzadors amb impermeables segueixen donant ordres i no volen suspendre l'acte per culpa el clima. Per a alguns forasters és un despropòsit i també hi ha qui abandona amb incredulitat. Però la majoria suporten el temporal, acostumats a fer-ho en anys anteriors per fidelitat i amor a les tradicions. A l'Avinguda País Valencià tot acaba, amb cares d'incomprensió però satisfets. Aplaudiments clamorosos i abraçades pel treball ben fet. Sempre hi ha algun capità o alférez que pateix les conseqüències de la inestabilitat abrilenca. De res haurà servit que les favorites regalen ous a les monges clarisses de Cocentaina per a que resen per un bon oratge. Casos hi ha molts i hui ens dediquem a recordar aquells anys de pluja durant les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.


Les primeres noticies de pluja durant unes Festes d'Alcoi corresponen a 1906, destacant que les temperatures van ser molt baixes. En aquells anys ja es parlava de que "Plantar el Castell de Festes presagia aigua". La capitania mora 1912 de la filà Mudéjares va tindre que parar momentàniament per un fort ruixat, però desprès es va arreglar la vesprada per a continuar amb l'Entrada Mora. Les Festes de Sant Jordi de 1913 van durar més dies dels habituals, degut a que molts actes es van aplaçar a causa de la pluja. També en 1915 la pluja va obligar a traslladar alguns actes al 25 d'abril, dia del descans. No era la primera volta que li plovia a un alférez cristià de la filà Asturianos, segons conten les cròniques. També va patir les inclemències del temps el capità moro miquero i l'alférez moro xano. El tio Mona va ser l'alférez cristià 1925 de la filà Maseros i va tindre la mala sort de banyar-se, però el mateix Antonio Jordà va patir pluja com a alférez cristià 1935. Tant la filà Mozàrabes com la filà Visigodos va tindre una estrena a l'Entrada Cristiana 1925 passada per aigua. Les 2 processons de 1925 es van condensar en una sola el dia del descans perquè el dia del patró va ser impossible.

En 1926 alguns actes es van aplaçar pel mal temps, com la Diana i les Entrades. La filà Judíos continuava tenint mala sort en els seus anys d'alférez moro, com en 1913. El dia de Sant Jordi de 1926 també va tindre a la pluja com a convidada no desitjada, però els càrrecs van poder lluir els seus trages davant milers de persones. Als anys 20 l'ajornament dels actes era més senzilla, ja que simplement es deixaven per a altre moment. El muntatge de cadires i atrezzo no era tan complicat com hui en dia.
En 1933 una pluja torrencial va malbaratar l'Entrada Mora, destrossant fins hi tot les carrosses de la capitania mora de la filà Mudéjares. Al 1934 va haver molta tensió per l'anticlericalisme i la extinció obligada d'algunes filaes així que el mal temps no va ajudar a crear bon ambient. Va ploure tant en l'Entrada Cristiana com en la Mora i a l'alférez cristià de la filà Cides li van dedicar la cançó popular "Ay Don Joaquim, Don Joaquim quina aigua cau, ay Don Joaquim, Don Joaquim arromanga't un camal". En 1935 el dia de Sant Jordi va ser plujós i humit. Però no van haver processons perquè l'Ajuntament republicà volia unes Festes laiques. 

En 1944 les Festes de Sant Jordi es van celebrar en maig i no es van escapar de la pluja. Per primera volta es va debatre si s'haurien de fer les Entrades en altres dates, per exemple en estiu. L'Entrada Mora de 1946 anunciava pluja. Finalment la inclemència meteorològica es va cebar amb l'alferecia mora de la filà Judíos. Encara que la Trilogia Festera Alcoyana es va desplaçar al mes de maig per la Quaresma, no es van poder salvar del mal temps i l'Alardo es va aplaçar. Un mant de pluja no va faltar en alguns actes festers de 1948. Va començar a ploure a meitat Entrada Mora i qui més va sofrir el mal temps va ser l'alférez moro xano: Emilio Jordà. A l'any següent la pluja i el fred també van acompanyar la Trilogia Festera Alcoyana. Ja en 1949 el refrany de "en abril aigües mil" era un patiment per a les filaes. Les Entrades es van salvar dels nubarrons negres, però no el dia del patró. 

El dia de Sant Jordi de 1951 va estar marcat per la suspensió obligada de la Segona Diana i totes les processons. La causa, una pesada pluja que no va aconseguir el seu propòsit ja que les Festes d'Alcoi es van prolongar un dia més. A les Ambaixades del dia 25 d'abril també va ploure. La dèbil pluja que va afectar al capità cordonero 1952 va anar agafant intensitat al llarg de la vesprada del 22 d'abril. Fins el punt de que l'alferecia mora de la filà Ligeros no va poder acabar el recorregut. Justament era l'any en que es va canviar la posició de les alferecies: Ja no desfilaven a la meitat de la desfilada, sinó en últim lloc. L'esquadra de negres va tindre un desastrós final al haver de retirar-se a causa d'una pluja inaguantable.

Lamentablement en 1953 la pluja va tornar a boicotejar les Entrades d'Alcoi. Va començar a ploure a meitat de l'Entrada Cristiana, afectant sobretot a l'alférez cristià contrabandista. L'Entrada Mora va arrancar més tard del previst a causa de la pluja, deslluint la capitania mora de la filà Ligeros. L'esperança de l'alférez moro de la filà Mudéjares va fallar i també els va ploure quan arrancaven al Partidor. Quina amargura viure Entrades Mores xopades durant tants anys seguits.

Per tercer any consecutiu va ploure en l'Entrada Mora i els periòdics ho van descriure com un autèntic diluvi que va llançar a perdre la capitania mora 1954 de la filà Mudéjares. Fins hi tot es va parar durant uns minuts, però les filaes mores van aguantar el temporal estoicament, incloent l'alférez moro a camell de la filà Abencerrajes. 1954 va tindre unes Festes d'Alcoi molt plujoses i en 1955 sols va ploure en l'Ambaixada Cristiana del 24 d'abril.

Les Entrades de 1957 van caure el 28 d'abril i va ploure sobretot a l'Entrada Cristiana. La filà Maseros iniciava una mala ratxa de capitanies cristianes banyades, al igual que la filà Gusmans. L'alferecia mora de la filà Berberiscos també va estar amenaçada per l'oratge. Per desgràcia l'absència de sol es va notar en la resta de dies de la Trilogia Festera Alcoyana. L'Alardo va patir una fina però copiosa pluja, en una setmana festera molt imprevisible climàticament.

El 13 d'abril de 1958 va caure una gran nevada en Alcoi que va emblanquir el Castell de Festes. Hi ha moltes imatges d'aquell dia memorable per lo excepcional que resultava veure la neu sobre la decoració festera que es munta al mes d'abril. El fred va continuar tot el mes i l'Entrada Cristiana 1958 va estar passada per aigua. L'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Vascos va estrenar la primera marxa cristiana. En efecte, "Aleluya" d'Amando Blanquer va fer història en un matí plujós, però va parar de ploure abans de l'arrancà del capità moro bequetero.

En 1971 es va donar la circumstància de que el dia 22 d'abril va ploure molt i es van suspendre les Entrades. L'Associació de Sant Jordi va decidir que l'Entrada Mora i l'Entrada Cristiana es celebrarien el 24 d'abril, mantenint-se les Processons per al dia de Sant Jordi. Van ser unes Festes de Moros i Cristians diferents, ja que els 4 càrrecs van estrenar els seus trages en la Processó de la Relíquia, junt al Sant Jordiet Luis Ferràndiz de la filà Llana. Un dia més tard tots els boatos van poder lluir completament a les Entrades, amb un molest vent. La uniformitat del bàndol cristià va ser molt aplaudida, i també la primera esquadra d'enmig cristiana, honor de la filà Muntanyesos. Fins hi tot el 24 d'abril es va produir una espontània Tercera Diana abans de la desfilada aplaçada. Va haver cert desordre amb les cadires, ja que per raons òbvies estaven muntades desde dos dies abans de que es celebraren finalment les Entrades. El dia els Trons es va aplaçar al 25 d'abril, que tradicionalment s'ha considerat el dia del descans.

En 1972 també va fer mal temps i la Diana i les Entrades es van suspendre pels 27 litres caiguts, però en aquesta ocasió es van celebrar el dia següent. Al aplaçar-se els actes, per la vesprada del dia 22 d'abril es va improvisar una desenfadada "Entraeta". El 23 d'abril la borrasca no va donar treva ni de matí ni de vesprada, però el públic amb paraigües va eixir als carrers en massa a arropar als càrrecs de Gusmans, Vascos, Llana i Judíos. Es van reduir els actes religiosos del dia Sant Jordi per a poder celebrar el dia els Trons en el tradicional 24 d'abril, també ploent. 1972 ha passat a la història per tindre les Festes d'Alcoi més plujoses del segle XX, però també per l'estètica innovadora del capità moro: Enrique Vilaplana.

En 1974 va ploure en abundància en l'arrancà de l'Entrada Mora, caent 5,8 litres. Desprès de la capitania mora de la filà Miqueros va amainar. El boato es va amedrantar al principi, però l'home del balconet animava desde el Partidor a tots els Miqueros amb les paraules "No són gotes, és confeti!". Però el poder del sol li va guanyar als núvols i quan l'esquadra d'enmig de la filà Abencerrajes desfilava per Sant Llorenç, els adoquins ja s'estaven secant. Desprès d'una dècada dels 60 sense contratemps, la dècada dels 70 estava tenint molts inconvenients meteorològics per a la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi.

Desprès d'uns dies previs de sol, el 22 d'abril de 1975 van descendir els termòmetres i l'Entrada Mora ja va tindre un cel molt encapotat. Però va ser el dia de Sant Jordi quan la pluja va arreciar sense compassió. Tots els càrrecs van veure els seus trages fets malbé per la incontinència del temporal.. El dia de l'Alardo va ser pitjor i es van recollir 11 litres. Durant l'Aparició de Sant Jordi del 24 d'abril també va ploure, però la Bandeja estava plena de gent esperant les fletxes.

L'any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi, les Festes de Moros i Cristians es van traslladar a finals de maig i van durar 5 dies. L'Entrada Cristiana es va fer de vesprada amb sol, però la Processó General es va suspendre per una pluja torrencial. El dia 28 de maig les cadires per a veure l'Entrada Mora van ser arrastrades per un riu de 48 litres d'aigua caiguts en poques hores. Fins hi tot va granissar. A l'hora de començar la capitania mora de la filà Verds els núvols van frenar el seu caos. Però la insistent pluja va acompanyar la segona part de l'Entrada Mora 1976, sense entorpir massa l'alferecia mora de la filà Magenta.

En 1979 tan sols va ploure en la Glòria Major i la mascletà es va suspendre. Una tromba d'aigua va caure el dia dels Músics de 1981, mullant-se també la Glòria i la Glòria Infantil. Per primera volta una dona dirigia l'Himne de Festes i l'oratge no va ser benèvol. Pilar Mompó va rebre la batuta i de colp tots els paraigües es van obrir. Mentre els alcoyans cantaven l'Himne de Festes, diluviava a la Plaça d'Espanya i molts músics es van escapar per a protegir els seus instruments. La Processó General del 25 d'abril també va tindre un oratge dolent. El Sant Jordiet de la filà Cruzados recorda el fred d'aquella Trilogia Festera Alcoyana i que portava la bandera enfundada en plàstics.

1985 també és un any recordat per les conseqüències del temporal. El dia dels Músics van caure 7,7 litres i Gregorio Casasempere va dirigir l'Himne de Festes preocupat. El diluvi va aparèixer en la Diana del 22 d'abril, retardant l'Entrada Cristiana uns 20 minuts. La capitania cristiana de la filà Maseros va arrancar i de nou es va posar a ploure com mai s'havia vist. Els alcoyans van comentar molt la maldició dels capitans maseros, desprès d'estar gafada en els càrrecs de 1957 i 1971. Però va ser abans de l'arrancà de la filà Aragonesos quan més fort plovia i el públic es va refugiar. L'Entrada Cristiana 1985 es va paralitzar durant 45 minuts degut a la intensitat de l'aigua. L'Associació de Sant Jordi va suspendre l'acte mentre caïen els 6,6 litres per metre quadrat. Un fet insòlit que afortunadament va quedar en anècdota. La tempesta va escampar i l'esquadra d'enmig de la filà Muntanyesos va poder reprendre la seua desfilada. La violència de la pluja va fer que el públic fugira en desbandada però desprès va tornar per a veure el final de l'Entrada Cristiana a un ritme accelerat. El retràs horari va ser evident amb l'alférez cristià de la filà Gusmans. Per la vesprada el cel va estar encapotat i la pluja va tornar a fer acte de presència durant les Ambaixades del 24 d'abril.

Una tromba d'aigua va sorprendre al capità moro 1986. El llanero veterà Francisco Matarredona va veure amb impotència com la pluja parava i tornava al llarg de l'itinerari. Amb l'estrena de la "Fanfàrria llanera" i arrastrat per esclaus cristians, la seua arribada a la Plaça Espanya va ser molt emocionant. La incertesa del cel va mantindre en alerta a la resta de filaes mores en 1986. En 1988 va ploure a la Glòria, però l'Entrada Mora es va lliurar de miracle. No va passar el mateix en 1989. Una lleugera pluja va acompanyar al capità moro de la filà Xanos, que també va rebre la visita del sol. Durant la resta de l'Entrada Mora 1989 el temps va anar millorant. El dia de l'Alardo va estar empanyat per la presència de l'aigua en les dos Ambaixades, però amb un públic resguardat i amb fervor. L'Associació de Sant Jordi va permetre les estafetes, però no va tindre més remei que suspendre els dispars de la vesprada. La pólvora es va llançar pel clavegueram per a evitar perills.

En 1990 es van recollir 3,5 litres el dia de les Entrades i 3,6 litres el dia de Sant Jordi. Al capità moro de la filà Verds li va acompanyar el sol, però a partir del carrer Sant Llorenç ja va ploure. No obstant, l'esquadra de negres d'Alejandro Soler va brillar esplèndidament. A partir de la filà Llana la situació atmosfèrica es va complicar. Amb l'esquadra d'enmig de la filà Berberiscos ja no va deixar de ploure i es va anar intensificant. Sense cap remei, l'alferecia mora de la filà Magenta va ser la més perjudicada en aquella vesprada de temps variable. Fins hi tot va caure pedra degut al fred d'aquell 22 d'abril.


En 1991 la pluja va ser intermitent en la vesprada del 22 d'abril i sols va afectar al capità moro de la filà Magenta. Però cap càrrec es va lliurar del mal temps el dia dels Trons i en l'Alardo de la vesprada van caure 3 litres per metre quadrat. El mal temps tampoc va ser obstacle per a Carmina Verdú, la segona dona en dirigir l'Himne de Festes, 10 anys desprès de Pilar Mompó, qui també es va banyar.

L'Entrada Mora 1995 es va celebrar amb molt de fred i un cel encapotat que no va descarregar aigua fins al dia següent. La sorpresa va ser la nevada caiguda el 23 d'abril de 1995 a les muntanyes d'Alcoi. Molts festers van anar a la Font Roja a xafar neu vestits de moros i cristians. La Segona Diana es va suspendre, fet que també ocurriria en 1997. Va ploure a la Processó de la Relíquia i també va pedregar al migdia del 23 d'abril de 1995. Nanos i gegants van alegrar un dia trist per l'oratge. Les baixes temperatures, sobretot a la matinada i la nit van fer necessàries mantes i els festers no tenien prou amb les teles dels seus trages. El dia dels Trons va tornar a ser una bogeria meteorològicament parlant i es van recollir 7 litres d'aigua en total. La humitat no era una bona aliada de la pólvora i el Sant Jordiet 1995 va viure l'Aparició més simbòlica i estranya desde 1975.


Les Entrades de 1996 són molt recordades per la pluja. Va xispejar a la Diana i va començar a ploure fort quan la capitania cristiana de la filà Andaluces desfilava per la Plaça d'Espanya. Va parar amb l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars i fins hi tot va eixir un poc el sol. 4 gotes li van caure a l'alférez cristià de la filà Asturianos, sobre el cap d'un drac. Però la pluja es va tornar més densa a la vesprada del 22 d'abril. 16 litres per metre quadrat es van recollir i la capitania mora de la filà Marrakesch va tindre que lluitar contra les adversitats. Quan la carrossa de Jaime Navarro passava per davant l'Ajuntament, la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi fins hi tot es plantejava cancel·lar la desfilada. El moment de més pluja va ser quan desfilaven les filaes Mudéjares, Ligeros, Cordoneros, Magenta i l'esquadra d'enmig de la filà Verds. No va parar de ploure fins que l'alférez moro de la filà Realistes va arribar a la Plaça d'Espanya. A partir d'ahí tot va ser més triomfal i alegre, destacant l'estrena de la marxa mora "Cavall de foc". En un any amb tants imprevists es va demostrar la lleialtat i qualitat humana dels espectadors d'Alcoi. Encara que les Entrades van ser un dilluns, les voreres estaven arrebossades de mirons.

Una pluja tranquil·la però persistent va visitar a les filaes mores el dia 22 d'abril de 1998. No es va considerar una catàstrofe, però la capitania mora de la filà Berberiscos haguera sigut encara més espectacular amb sol. Lionel Grau va desfilar sobre una estora màgica i la pluja tampoc li va importar a l'alférez moro de la filà Benimerines, ni al seu boato i esquadra de negres africana. L'esquadra d'enmig de la filà Cordoneros baixava amb la marxa mora "Tarde de abril". L'obra d'Amando Blanquer era molt apropiada i també havia tingut relació amb la pluja quan va ser escollida pel capità moro 1996.

L'Entrada Cristiana de l'any 2000 va arrancar xispejant i el capità cristià de la filà Gusmans es va salvar. Però a partit de la filà Aragonesos va ploure a cànters i a l'esquadra d'enmig de la filà Cruzados li va faltar que els metalls brillaren. La pluja ja no va parar en tota l'Entrada Cristiana i va afectar al desenvolupament de l'alferecia cristiana del 2000 de la filà Vascos. Quan més aigua caïa va arrancar l'esquadra de negres al compàs de la marxa cristiana "Gloria". Va ser una Entrada Cristiana molt emotiva i celebrada el 5 de maig. El desig de tots és que no li ploguera al capità moro llanero, com havia passat en 1972 i 1986. La sort va estar de part de José Luis Córcoles i ni tan sols en la nuvolada Processó de la Relíquia li va ploure.

Els pronòstics de l'home del temps avisaven d'una clima inestable el 22 d'abril de 2004. Ja la Glòria s'havia cancel·lat per la borrasca de Setmana Santa. La capitania cristiana de la filà Navarros va tindre algun moment puntual de pluja, però desprès va eixir el sol. A la vesprada tot anava bé fins que va passar la capitania mora de la filà Verds. El cel va anar encapotant-se i amb l'arribada de la filà Realistes a la Plaça d'Espanya una inoportuna tempesta va fer acte de presència. Per a més ràbia, el moment de pluja més torrencial va ser quan l'esquadra centenària de la filà Mudéjares estava en plena desfilada. Les filaes mores van decidir continuar amb valentia i el públic va ser el millor estímul per a seguir amb voluntat fèrria aquell 22 d'abril. La filà Abencerrajes es va endur la pitjor part perquè molts espectadors van fugir i la filà Marrakesch va tindre problemes amb la banda de música de Muro. La filà Magenta va veure amb resignació com per tercera volta consecutiva es mullava la seua alferecia mora.

Alcoi celebrava en 2006 el 750 aniversari de l'otorgament de la Carta Pobla i tots tenien clar que a pesar del mal oratge, les Entrades s'havien de fer. Desprès d'algun moment de tensió amb els músics, es va decidir arrancar la capitania mora 2006 a les 17:30. S'havien estudiat totes les opcions i Antonio Aracil volia desfilar amb la marxa mora "Blau i nacre". El retràs horari no importava mentre hi haguera públic amb paraigües a les cadires. El boato de la filà Cordoneros va ser molt aplaudit, però la resta d'Entrada Mora va estar condicionada per la pluja íntegrament. L'incident de l'esquadra d'enmig de la filà Llana es va veure com una falta de respecte cap al públic que aguantava l'aigua. Desgraciadament l'aigua va ser encara més intensa a la nit, quan desfilaven les filaes Marrakesch, Abencerrajes, Mudéjares i l'alférez moro de la filà Ligeros. Tancant el boato un grup de mercaders agraïen al públic el suport. Posteriorment se'ls va dedicar el pasdoble "Als Mirons" de José Maria Valls. La resta de dies va estar nuvolat i amb un clima gelat però es van poder desenvolupar tots els actes festers amb normalitat.

Per segon any consecutiu la Glòria Infantil es va mullar i en 2007 totes les previsions meteorològiques eren males. Va ploure en moltes nits d'Entraetes i en la Processó del Trasllat de Sant Jordi el Xicotet. Aquest acte religiós previ s'ha banyat en 2006, 2007 i 2010, però l'escultura de Sant Jordi es conserva bé. Finalment va ploure el dia dels músics de 2007, amb Marisa Blanes dirigint l'Himne de Festes. Desprès d'un matí nuvolat el final de l'Entrada Cristiana va donar un esglai. Una suau pluja va fer companyia a l'alférez cristià de la filà Alcodianos: Ricardo Pons. L'anticicló va protagonitzar el dia de Sant Jordi i l'Alardo.

La Diana de l'any 2010 és la més humida que es recorda. Va començar a ploure justament quan el Sargento Cristià arrancava i ja no va parar en les següents hores. La filà Andaluces tenia la capitania cristiana, com en 1996 quan ja els va ploure. Els participants del boato contrabandista es van sentir gafats i van desfilar desanimats pels carrers d'Alcoi. Quan l'esquadra commemorativa dels 50 anys de la filà Alcodianos va arrancar al Partidor, la pluja va parar definitivament. Alguns no s'ho podien creure, però el cel encapotat no va molestar a la resta de càrrecs festers de 2010, tampoc el dia 23 d'abril. Ja l'últim dia va lluir el sol. 


2011 no va ser un any calmat en quant a les Festes d'Alcoi i el seu oratge. Va haver una forta polèmica perquè els músics es van negar a tocar en la Glòria. En aquell matí la pluja no parava i es va decidir suspendre l'acte 5 minuts desprès de començar. Els directors de les bandes de música locals van tindre discussions amb l'Associació de Sant Jordi i el seu president: Javier Morales. L'Entrada Cristiana del 14 de maig de 2011 va ser solejada, però va tindre uns tallons imperdonables que van ser molt criticats, sobretot el de l'esquadra de negres de la filà Cides. Desprès de molta calor, el cel es va anar enfosquint per la nit i quan l'alférez moro de la filà Berberiscos acabava la seua desfilada, van caure algunes gotes. El dia de Sant Jordi va amaneixer ploent i el Sant Jordiet 2011 va rebre els clavells xafant el terra banyat. Es van recollir 3,2 litres per metre quadrat.

Les filaes mores van veure resignades com en l'Entrada Cristiana 2012 es salvava de la pluja pels pèls. Quan la capitania mora de la filà Berberiscos desfilava per l'Avinguda País Valencià ja xispejava, però no va ser fins l'esquadra d'enmig de la filà Cordoneros quan va arreciar el temporal. La pluja va repetir com a convidada per segona volta consecutiva en una alferecia mora de la filà Benimerines. Les ovacions es van multiplicar al pas de Juan Antonio Canalejas, les seues favorites, cavallers i dames. Quan la carrossa de l'alférez moro desfilava pel carrer Sant Nicolau ja s'havien arreplegat 7,9 litres per metre quadrat.

En 2015 el temps va ser favorable el dia de les Entrades, però el diumenge tot va canviar. A la vesprada van caure 5,2 litres per metre quadrat i es va suspendre la Diana Vespertina del Cavallet. La Processó General va reduir el seu trajecte ja que s'havia atrassat el seu inici. Però la figura eqüestre de Sant Jordi Matamoros va ser colpejada per les gotes de pluja. Al 2016 s'avisava de "xubascos intensos" en la televisió, però tot va quedar en una tímida pluja. Va començar quan la capitania mora de la filà Miqueros desfilava per l'Avinguda País Valencià. L'aigua va cessar per a que la filà Marrakesch passara a la història amb la seua esquadra femenina i l'esquadra d'enmig de Juan Climent.

 

En l'any fester més recent el Cartell de Festes es va destapar baix una pluja atípica el dia 1 d'abril de 2019. La Glòria i la Glòria Infantil es van aplaçar conjuntament al dia 27 d'abril i també es va alterar la Festa del Pasdoble. El dia dels Músics de 2019 va estar deslluït i en un principi sols una banda anava a tocar l'Himne de Festes a l'interior de l'Ajuntament. Trinidad Sanchis va ser víctima de la mala climatologia, però va voler dirigir a tota la coral alcoyana en la Plaça d'Espanya. Una volta més les dones directores es banyaven en la interpretació de l'obra de Gonzalo Barrachina. Va passar en 1981, 1991, 2007 i 2019 i és una anècdota molt curiosa. No són poques les jornades festeres que han patit ruixats. Fins así el repàs dels anys plujosos a les Festes de Moros i Cristians més importants. En aquest 2021 sembla que la cançó "Ressistiré" es seguirà cantant per l'estat d'alarma sanitària i no per temes festers...

viernes, 15 de enero de 2021

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS A LES FESTES D’ALCOI 1953

L'escriptor valencià més alabat del segle XX va visitar Alcoi en les Festes de Moros i Cristians de 1953. Vicent Andrés Estellés va renovar la poesia als anys 60, donant-li a la llengua pròpia un prestigi que la dictadura franquista intentava esborrar. Va treballar com a periodista en premsa autonòmica fins la seua jubilació, quan ja es va dedicar als seus llibres. Al 1978 va rebre el Premi d'honor a les lletres catalanes i en 1984 el Premi de les lletres valencianes. Els temes centrals de les seues obres literàries eren la mort i el sexe desde un punt de vista quotidià i senzill. El seu primer recopilatori va ser "La nit". Va descriure la societat valenciana de l'època posterior a la Guerra Civil Espanyola (misèria econòmica, fam, incultura i por a represàlies). Vicent Andrés Estellés mostrava una gran sensibilitat cap a la lluita del poble i la dignificació de la cultura valenciana. A les seues obres es mostra l'amor com una possibilitat de salvació davant un món opressor. Al final hi ha un resum dels seues poemes més clàssics.

Al 1970 va escriure "Lletres de canvi" i en 1971 els seus llibres més importants: "La clau que obri tots els panys" i "Llibre de meravelles". Comença a ser molt reconegut i rebre nombrosos premis. Entre els seus poemaris estan "Recomane tenebres" (1972), "Les pedres de l'àmfora" (1974), "Manual de conformitats" (1977), "Balanç de Mar" (1978), "Cant temporal" (1980), "Vaixell de vidre" (1984), "La lluna de colors" (1986) i "Sonata d'Isabel" (1990). Va ser nombrat Doctor Honoris Causa de la Universitat de València en 1993. Al mateix any va morir i a títol pòstum se li va concedir la Medalla d'Or de las Belles Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya. El cantant alcoyà Ovidi Montllor va fer una versió del seu poema "Els amants", recitant el famós "No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem desde matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys i moltes coses". També va versionar "M'aclame a tu" i "Un entre tants".

Encara que Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot i era fill de forners, va tindre algun contacte en Alcoi. A l'any 1953 va publicar el seu llibre "Ciutat a cau d'orella" i va visitar Alcoi en les seues Festes de Moros i Cristians. Concretament va estar present el 23 d'abril, dia del patró. Per a posar-se en context, el dia de les Entrades havia resultat plujós. Els ànims estaven decaiguts perquè era el segon any consecutiu amb una Entrada Mora banyada, amb els boatos de Ligeros i Mudéjares. L'alferecia cristiana de la filà Andaluces tampoc s'havia escapat del mal oratge. Tan sols el capità cristià de la filà Cruzados havia tingut un poc de sort. La següent fotografia en blanc i negre correspon al Sargento Cristià 1953 i l'altra al Sant Jordiet Jorge Mora de la filà Marrakesch. Vicent Andrès Estellés no era en aquell moment una eminència de la literatura valenciana i tenia la seua columna al periòdic. Es tracta d'una descripció de sensacions que va escriure sobre el dia Sant Jordi a la ciutat dels ponts. Un text de la seua vessant periodística que va escriure en castellà per al diari "Las Provincias". Al final són divagacions sobre el pas de la Relíquia i els assistents a la curta Processó.

Han sigut les aristes increïbles, el bany d'or, la resplendent orfebreria de la Relíquia de Sant Jordi en la Processó lo que ha donat a tot el matí d'Alcoi la seua claredat incomparable i definitiva. Era per a veure el sol brillant en les torres, cúpules i estalactites àuries de la Relíquia. Un terròs de mel de romer pel carrer Sant Llorenç com si impartira autèntiques benediccions amb el refulgent encegador. Era el sol, per fi i era Sant Jordi. I els talls de bronze dels trabucs s'obrien com un ram de clavells. Una banda de música, amb la roba de la filà Andaluces, tocava la pompa eucarística de "Cantemos al amor de los amores". Una encantadora novia, de luto per cert, era un ram de nervis en la vorera esperant el pas del seu fill de 2 anys. Un xiquet vestit de realista o navarro. I un periodista sentia el fracàs interior de qui anava a per llana i va tornar trasquil·lat, perquè no és ocasió de informar sinó d'aprendre. La Mariola és un lloc medieval on està oberta de par en par la lliçó europea d'Alcoi. Una lliçó que em toca aprendre en veu alta, com vaig aprendre altres menys importants a l'hora de la veritat, per a que me se queden ben gravades. Tot el 23 d'abril ha girat, amb esplendor de constel·lacions, al voltant de Sant Jordi. I Sant Jordi era a la Processó un xiquet alcoyà que, quasi al mateix temps, va ser inscrit al registre parroquial i a l'Associació de Sant Jordi. Als 8 anys li ha arribat l'hora de que la marxa reial ressone al carrer en el seu honor cada volta que entra o ix de sa casa. Alcoi té en els xiquets la millor pòlissa: La del segur d'eternitat. Desprès del trasllat de la Relíquia ha sigut l'alegria del boato i les 25 filaes. L'apoteosi arriba amb els vestits fabulosos dels alferes i capitans. I per la vesprada la Processó General. Eixa teoria religiosa inacabable. Quan les gotes dels ciris arribaven al seu terme s'obrien als balcons cascades d'aplaudiments i crits de "Visca Sant Jordi". Diuen que hui és un dia de pau. Jo no he notat que el dia Sant Jordi siga de calma, la veritat. Tot el mon diu també que no pot més i que està cansat d'estar durant tot el dia als carrers d'Alcoi. Però resulta impossible donar un pas a causa de la gentada de públic. En fi, Alcoi m'ha tornat un poc socràtic i desprès de 3 dies de Festes de Moros i Cristians sols sé que no sé res. Però senc, això si, l'alegria d'haver nascut. És la millor síntesi que puc escriure.



CANT AL MEU POBLE

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

QUADERNS DE LA DERROTA
Enyore un temps que no és vingut encara
com un passat d'accelerada lluita,
de combatius balcons i d'estendards,
irat de punys, pacífic de corbelles,
nou de cançons, parelles satisfetes,
el menjador obert de bat a bat
i el sol entrant fins al darrer racó.
Em moriré, però l'enyore ja,
aquest moment, aquest ram, aquest dia,
que m'ha de fer aixecar de la fossa
veient passar la multitud contenta. 

Preserve molt la meua soledat. 
Com un gran bé l'acaricie i tempte. 
Ningú no sap el que a ella li dec, 
un sentiment feroçment solidari 
amb qui pateix, amb qui espera en silenci; 
un vast amor per la mort i la vida, 
cosa total, universal principi. 
Defense molt la meua soledat, 
el meu racó, petit, de cada dia, 
el meu jardí o el meu convenciment. 
Si el deixe un jorn em moriré aleshores. 
I el deixaré, arribat el moment 
per la més gran soledat irreducta.

M'ACLAME A TU

M'aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
Sempre a la nit il·luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.  
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada.
Seràs confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il·luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré 

el prec dels vents que em retornaves sempre.


LA VIDA CONTADA A UN NEN DEL VEÏNAT 

I llavors, Déu li va donar 
la Vida a l'home, 
i era tan bella i delicada 
que l'home no sabia 
què fer amb ella 
i sols era feliç dormint. 
Al matí, però, 
tornava l'angoixa 
i li venia aquell 
desig enorme de plorar, 
i duia als seus braços la Vida 
com qui duu un nen de bolquers, 
com qui duu un setrill de nitroglicerina... 
De vegades la duia com si fos un real 
i volia mostrar-la, 
però tots en tenien i no li feien cas, 
i callava, tristíssim... 
Ja t'has menjat el berenar?

          PROPIETATS DE LA PENA

No ocultaràs el teu amor;
el serviràs honestament
i serà la teua conducta
alegria i seguretat.
Tu mateix et respectaràs
per tal que et respecten els altres,
i tu respectaràs els altres,
la seua pau, la seua pena.
Tractaràs d’evitar la pena
i fer profitosa la pau.
Déu existirà sobretot ;
I l’existència de Déu
la reconeixeràs en tot.

         LLIBRE DE MERAVELLES 

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.
Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.
Cant l'amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,
l'esperança de contraban.