DIES DE LA GLÒRIA INFANTIL

Alcoi té un pròleg fester dedicat als xiquets que s'anomena "La Glòria Infantil". Una desfilada matutina en la que cada filà presenta a un xiquet o xiqueta en edat de fer la Primera Comunió. La primera edició de la Glòria Infantil es va celebrar en 1965, degut a que s'havia de retrassar la Trilogia Festera Alcoyana per culpa la Setmana Santa. El 23 d'abril es quedava buit de contingut i per a honrar al patró Sant Jordi es va decidir emular la Glòria Major amb xiquets. La idea va partir de Rafael Ramis Carbonell i va ser acceptada per l'Associació de Sant Jordi i el seu president Francisco Boronat. L'ajuda de Salomón Sanjuán per a donar-li impuls al projecte va ser essencial per al posterior èxit que ha anat agafant la Glòria Infantil. El resultat de 1965 va ser una Glòria on els més menuts imitaven als majors, incloent als Sergentets Infantils amb trage propi. El mal temps va aiguar la primera Glòria Infantil de la història, en un any de molts canvis festers. El simpàtic pregó va agradar tant que va quedar establit en el guió d'actes previs al 22 d'abril cada any. Es va decidir que la Glòria Infantil es faria desprès del Diumenge de Resurrecció, quan són els adults qui anuncien la proximitat de les Festes d'Alcoi. En 1966 la Glòria Infantil es va oficialitzar per a potenciar la vessant innocent de les Festes de Moros i Cristians. Una proposta entranyable i atrevida que va calar entre els alcoyans i alcoyanes i que a més a més s'allunyava de les batalles entres dos bàndols. Pasdobles clàssics de la música festera com "Chordiet" de Gregorio Casasempere o "Primavera" del compositor Antonio Gisbert Espí sonen tots els anys a la Glòria Infantil. 1979 és l'únic any en que la Glòria Infantil es va celebrar el Diumenge de Pasqua. Es va fer abans que la dels majors amb motiu de l'any internacional de la infància. La Glòria Infantil es programa per al diumenge anterior al dia de l'Himne de Festes. Per tant va variant en el calendari i hui recordem aquells dies en que va caure la Glòria Infantil. 
 

-Glòria Infantil 1965: 23 d'abril amb pluja.

-Glòria Infantil 1966: 18 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1967: 9 d'abril amb mal temps.

-Glòria Infantil 1968: 21 d'abril amb bon temps.

-Glòria Infantil 1969: 13 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1970: 23 d'abril amb bon temps.

-Glòria Infantil 1971: 18 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1972: 16 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1973: 23 d'abril amb pluja. 

-Glòria Infantil 1974: 20 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1975: 20 d'abril amb pluja.

-Glòria Infantil 1976: 25 d'abril amb sol en l'any del 700 aniversari del Patronatge de Sant Jordi.

-Glòria Infantil 1977: 17 d'abril amb mal temps.

-Glòria Infantil 1978: 16 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1979: 1 d'abril amb sol en l'any internacional de la infància.

-Glòria Infantil 1980: 13 d'abril amb pluja.

-Glòria Infantil 1981: 23 d'abril amb pluja.

-Glòria Infantil 1982: 18 d'abril amb pluja.

-Glòria Infantil 1983: 17 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1984: 23 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1985: 14 d'abril amb mal temps.

-Glòria Infantil 1986: 13 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1987: 23 d'abril amb mal temps.

-Glòria Infantil 1988: 10 d'abril amb mal temps.

-Glòria Infantil 1989: 9 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1990: 16 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1991: 14 d'abril amb mal temps.  

-Glòria Infantil 1992: 23 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1993: 18 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1994: 10 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1995: 17 d'abril amb sol. 

-Glòria Infantil 1996: 14 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1997: 13 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1998: 19 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 1999: 11 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2000: 30 d'abril amb mal temps.

-Glòria Infantil 2001: 16 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2002: 7 d'abril amb mal temps.

-Glòria Infantil 2003: 23 d'abril amb mal temps.

-Glòria Infantil 2004: 18 d'abril amb mal temps.

-Glòria Infantil 2005: 10 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2006: 17 d'abril amb pluja.

-Glòria Infantil 2007: 15 d'abril amb pluja.

-Glòria Infantil 2008: 6 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2009: 19 d'abril suspesa per la pluja. Es va aplaçar al 21 d'abril.

-Glòria Infantil 2010: 11 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2011: 8 de maig amb sol.

-Glòria Infantil 2012: 15 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2013: 14 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2014: 27 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2015: 12 d'abril amb pluja.

-Glòria Infantil 2016: 10 d'abril amb sol. 

-Glòria Infantil 2017: 17 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2018: 8 d'abril amb sol.

-Glòria Infantil 2019: 22 d'abril suspesa per la pluja. Es va aplaçar al 27 d'abril junt als adults.

-Glòria Infantil 2020: 19 d'abril confinats a casa i amb pluja.

-Glòria Infantil 2021: 11 d'abril cancel·lada per la pandèmia de Covid-19. 

LES OBRES MUSICALS DE GREGORIO CASASEMPERE

L'apartat del blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ dedicat als compositors va a omplir-se de música festera en aquest mes de maig de 2021 en que Alcoi està celebrant els "Concerts d'Exaltació de Música Festera" a l'Amfiteatre Amando Blanquer de la Zona Nord. A més a més el passat dissabte 15 de maig les bandes de música es van repartir per 4 llocs d'Alcoi per a interpretar música festera. La pandèmia de Covid-19 havia impedit que marxes mores i cristianes sonaren als carrers desde 2019. Alcoi és bressol de grans compositors i professors de música que van passant de generació en generació. La història de la música festera no seria igual sense una família profundament alcoyana i amant de les tradicions. Es tracta de la saga dels Casasempere, amb 4 generacions de músics dedicats a l'art. Rafael Casasempere Moltó era un notable pianista d'Alcoi que va tindre 2 fills interessats en la música: Gregorio Casasempere Juan i Rafael Casasempere Juan. Tal volta el pasdoble que més repercussió ha tingut en la família Casasempere va ser "Chordiet", dedicat al fill primogènit de Gregorio Casasempere Juan i que s'anomenava Jordi. No obstant el seu germà Rafael Casasempere Juan va tindre un pes important en la música festera dels anys 50. Gregori Casasempere Gisbert, net, fill i nebot dels anteriorment mencionats també té un apli repertori de pasdobles i marxes mores i cristianes que descobrirem a continuació.

Rafael Casasempere Juan va nàixer el 4 de febrer de 1909. Prompte el pianista Jorge Mira Carbonell li va veure potencial i va ser enviat a estudiar a una acadèmia de Barcelona. Va ser un alumne excepcional i va estar molts anys de gira. Tocava el piano en llocs d'Espanya, Àfrica i França. En 1942 es va instal·lar de nou al seu Alcoi natal, ja que anava a donar classes de piano desprès de la mort del seu pare. En 1943, en plena postguerra, va ser escollir com a director de la Societat Musical Nova d'Alcoi i això el va introduir en la música festera. Any rere any anava participant més en les Festes de Moros i Cristians gràcies a la seua banda de música. Es va animar a escriure marxes mores com "La Casbha" (1949), "Al Azraq" (1955), "Obeida" (1965) o "Mahayuba" (1950). No van arribar a ser obres musicals massa reconegudes, però es tracta de tresors dins les marxes mores. També té els pasdobles "Amb aquell", "Riu Rau", "Burlesca" i "Pelayo". 5 composicions seues van ser premiades al Festival de Música Festera Alcoyana. En 1953 va fundar l'Orquestra Simfònica Alcoyana i en 1961 va aconseguir càtedra per oposicions al Conservatori Superior Óscar Esplà d'Alacant. Allí va donar classes de solfeig i teoria i es va jubilar en 1979 sent el secretari. També va ser crític de teatre al periòdic Ciudad i un impulsor del grup artístic La Cassola. Es mostrava insubmís davant l'ambient castís i retrògrad de la dictadura de Francisco Franco. La seua arma contra el règim feixista va ser la ironia i l'incoformisme. Rafael Casasempere Juan va ser el descobridor de la pianista Trinidad Sanchis Picó, la directora de l'Himne de Festes 2019. El seu fill Rafael Casasempere Jordà és flautista professional. Al seu enterro en febrer de 1995 va sonar una marxa fúnebre que ell mateix havia composat. Tot Alcoi el va despedir amb estima.

 

Gregorio Casasempere Juan va nàixer el 21 de gener de 1913. Es va iniciar en la música gràcies al seu pare, però va preferir el violoncello al piano. També va ser percussionista en la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi, la banda de la que fins hi tot va ser director. La seua passió professional va ser la Coral Polifònica Alcoyana, a la qual va dirigir aconseguint molts premis. Té un carrer dedicat en Alcoi per la seua tasca notable amb l'Orquestra Simfònica Alcoyana i les Zarzueles. El seu major èxit musical va ser "Chordiet", pasdoble de 1945 que s'ha convertit en un clàssic de la música festera. Sona sempre en la Glòria Infantil i fins hi tot a les representacions teatrals del "Betlem de Tirisiti", en la part dedicada a les Festes de Moros i Cristians.

Gregorio Casasempere Gisbert va nàixer el 9 de novembre 1958 i la seua família ja tenia una innegable tradició musical. El seu pare Gregorio Casasempere Juan el va introduir en la direcció de bandes, com també havia fet amb el seu germà major Jordi. Prompte es va guanyar el nom de "Gori" per l'estima popular i el carisma que desprenia. Gregorio Casasempere Gisbert va estudiar piano amb Pilar Mompó i harmonia amb Amando Blanquer. Desprès d'acabar els seus estudis professionals al Conservatori Óscar Esplà d'Alacant es va dedicar a la docència i a fer recitals de piano amb obres de Javier Darias, fins hi tot estrenant la peça musical "Vidres". Li interessava ser director de corals i orquestres simfòniques. Poc a poc va anar guanyant prestigi, al convertir-se en el director de l'Orquestra Simfònica Alcoyana que havia fundat el seu tio i de la Corporació Musical Primitiva d'Alcoi. Gori era membre de la banda vella pel vincle amb el seu pare i va estar al capdavant dels músics de l'Apolo de 1979 a 2007. La banda Primitiva d'Alcoi va passar per diferents èpoques de qualitat durant la seua direcció, destacant la celebració del 175 aniversari en 2005. Com el seu pare, Gregorio Casasempere Gisbert també va dirigir la Coral Polifònica Alcoyana de 1977 a 1986. La seua figura com a jurat al Festival de Música Festera d'Alcoi ha estat sempre ben valorada. Gregorio Casasempere va ser amic d'altres pianistes de la ciutat com Marisa Blanes o Trinidad Sanchis. Gori tenia intenció de divulgar obres musicals de compositors alcoyans com Gonzalo Barrachina, Amando Blanquer, Juan Cantó, Camilo Pérez Laporta, Camilo Pérez Monllor o Gonzalo Blanes Colomer i amb l'ajuda de la banda Primitiva d'Alcoi va recuperar marxes mores com "Moros y cristianos", "La canción del harem", "L'entrà de la kabila Ben Kurda", "Baix la Figuera", "A la Meca", "Moro de Granada" i pasdobles com "Mahomet" o "Ecos de Levante". Actualment Gregorio Casasempere és professor de solfeig, orquestra i música de càmera al Conservatori Juan Cantó d'Alcoi. Va ser de 2011 a 2017 el director del Conservatori, passant-li el lloc a un gran pianista alcoyà, el seu amic Juan Antonio Recuerda. Gregorio Casasempere Gisbert és membre de la filà Abencerrajes d'Alcoi, també prou vinculada a la Societat Musical Apolo. Gori fins hi tot va disparar a l'Alardo de 1980 com a alférez moro. Cada 23 d'abril desde 1982 s'encarrega de dirigir l'obra d'Amando Blanquer "Missa a Sant Jordi" a l'Església de Santa Maria. L'honor de dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi va recaure en Gregorio Casasempere a l'any 1985. En 2019 la Gala Samarita li va otorgar el reconeixement de "Personatge Fester".

El caràcter xovinista de Gori ressalta amb la seua simpatia i naturalitat, sent molt volgut pels seus alumnes del Conservatori. Sense cap dubte Gori és un amant de les tradicions i també es va involucrar en el nou format del Bando dels Reis Mags. El 4 de gener de 1993 va estrenar la peça musical "Crida i Clam" que anunciava l'arribada de l'Emissari Reial i les burretes. Les trompetes eren les protagonistes d'aquesta "Crida i Clam" que Gori va escriure veloçment a finals de desembre. Sense quasi assaigs, els músics van rebre forts aplaudiments en aquella vesprada de fred. 1998 va ser un any vital per a Gregorio Casasempere, ja que va composar una obra musical pensada exclusivament per a la Processó dels Xiulitets. En aquell Diumenge de Glòria de 1998 els alcoyans i alcoyanes matiners van poder veure el ràpid encontre de la Mare de Déu i Jesús Ressuscitat al compàs de "Els Xiulitets, Desperta't Alcoi". L'obra tenia incloses varies melodies populars de la ciutat dels ponts. Per al 750 aniversari de l'Otorgament de la Carta Pobla, Gori Casasempere li va dedicar a tot Alcoi la peça musical "Marxa a la ciutat". Es va escoltar per primera volta al Saló Rotonda del Círculo Industrial el dia 17 de març de 2006.

 

Les composicions musicals dedicades a les Festes de Moros i Cristians que ha escrit Gregorio Casasempere comencen en 1990. Per a la capitania mora de la filà Verds va composar "Crida" i "Al Kurray" en la que es van introduir violins. Ahí va començar una amistat amb la coreògrafa Ana Calvo. Desprès del bon resultat de 1990, Gori va apostar per més marxes mores innovadores. En 1991 va composar "Clam" per al capità moro de la filà Magenta: Antonio Gonzàlez Moltó. En la peça musical sonaven xilòfons com a novetat, i feia més activa la participació de les dones del boato. A Gregorio Casasempere li van agradar les fanfàrries i va composar "Lloança" i "Gaudança" per a les favorites i el capità cristià 1992 de la filà Muntanyesos: Antonio Valor Santonja. La seua filà tenia l'alferecia mora 1994 i es va involucrar en l'apartat musical del càrrec. La filà Abencerrajes va estrenar "Per l'alfaris" i càntics del Congo al boato. A l'any següent la filà que més sap de música festera va tornar a confiar en Gregorio Casasempere. Santiago Guillem Mataix va estrenar la marxa mora "Llaor" com a capità moro 1995 de la filà Abencerrajes. També es va estrenar una fanfàrria anomenada "Alusul" que obria el boato. L'alferecia cristiana 1997 de la filà Cides va contar amb el ballet d'Ana Calvo i la coreògrafa li va demanar una peça musical a Gori, ambientada en una boda medieval. El resultat va ser titulat "Casament" però mai més s'ha escoltat al carrer. "Obertura de Ben Hur" és una adaptació de Gori de la banda sonora de la pel·lícula de 1959 escrita per Miklós Rozsà. La peça musical es va fer per a la capitania cristiana 2000 de la filà Gusmans i s'ha escoltat més voltes a l'Entrada Cristiana d'Alcoi. "Al Ayami" és la marxa cristiana que Gregorio Casasempere Gisbert que la filà Mozàrabes li va encarregar per a l'alférez cristià 2001. L'obra era trencadora i es basava en el cant del miserere com a melodia principal. Al boato de la coneguda filà Gats també es va estrenar "Mozarabus" i "Firam àrab", però no van tindre èxit. "L'entrà de les kabiles" és una de les marxes mores més desconegudes de Gregorio Casasempere. Es va escoltar a Alcoi en 2004 per a l'alferecia mora de la filà Magenta amb el ballet de les banderes de Virginia Bolufer. Entre els pasdobles de Gori estan "Agraïment" i "Centenari Gusmans" que va escriure a finals de 2005. "Gràcies Creuats", està dedicada a la filà Cruzados d'Alcoi en el seu any d'alferecia cristiana 2006. En un principi s'anava a titular "In Jerusalem però pels problemes del càrrec es va canviar el nom per a homenatjar a la filà Cruzados pel seu recolzament. La peça musical va ser molt alabada per la seua força i els cants corals, però mai més s'ha escoltat a Alcoi. "Gràcies Creuats" té una part molt guerrera i agressiva i altra de celebració on la melodia és més ceremonial. En aquell magnífic boato de 2006 també es va estrenar la magnífica peça musical "Mujeres de Antioquía". En 1098 la regió de Turquia va ser conquerida pels templaris en la Primera Croada. Aquest fet històric va estar representat pel ballet de "Costureres i guerreres". Tant la música de Gori com la coreografia estaven dividits en 2 parts i va cridar l'atenció el so d'uns flautins provinents del Conservatori de València. "Güencha" és un pasdoble per a la penya i montepio de l'alférez cristià 2009 de la filà Andaluces: Juan José Ferri. Gregorio Casasempere anava darrere la carrossa dirigint a la banda amb gran entusiasme, quasi tancant l'Entrada Cristiana 2009. Fora d'Alcoi, a Gregorio Casasempere se li ha encarregat la marxa mora "Mariola, filla del governador de la Plaça", que es va estrenar en la Vila Joiosa a l'any 2009. Sempre agraïts a Gori per les seues obres, la implicació docent i l'esperit artístic que sempre anima als alcoyans i alcoyanes. Fins hi tot al confinament de 2020 va gravar vídeos tocant el piano, en especial fent una versió de "Chordiet".

  

 

CONCERTS D'EXALTACIÓ DE MÚSICA FESTERA ALCOI 2021

Encara que en abril de 2021 no va haver Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, les bandes de música per fi han pogut reprendre els seus assaigs. Això ha permès que en aquest mes de maig es puguen celebrar els 4 concerts d'Exaltació de Música Festera. Tornar a escoltar pasdobles i marxes mores i cristianes als carrers és un gran motiu de celebració. Per raons d'aforament i distància social, l'escenari serà diferent a l'habitual. Els concerts no es faran al Teatre Calderón sinó a l'Amfiteatre Amando Blanquer de la Zona Nord. Un espai a l'aire lliure enmig d'un parc i que també servirà per a retre-li homenatge al gran compositor alcoyà. Desprès del paró de 2020 per culpa la pandèmia del Covid-19, les 4 bandes de música locals estan molt il·lusionades en tornar a interpretar obres musicals festeres. Les dates tampoc són les de sempre, ja que els concerts servien de pregó al mes de març i fins arribar al Diumenge de Rams. Però en aquest 2021 tot és distint: Dos concerts es van celebrar els dies 8 i 9 de maig, mentre que els altres dos seran els dies 29 i 30 de maig de 2021. L'entrada serà lliure, però hi haurà control per a complir rigorosament les mesures sanitàries. Segur que la música festera animarà als alcoyans i alcoyanes que estimen la seua cultura i tradicions. En moments tan delicats necessitem un poc de felicitat com la que sols ens pot donar Nostra Festa, la qual valorem més que mai. Ja es veu la llum al final del túnel. Ànims!

La Societat Musical Nova d'Alcoi va estrenar el format dels Concerts d'Exaltació de Música Festera el dissabte 8 de maig de vesprada. José Antonio Linares va ser el director. El seu repertori pretenia recrear cada acte de les Festes de Sant Jordi. A més a més van estrenar la única composició nova de 2021. "Ben Elafar" està dedicada a Rafael Palmer, capità moro 1997 de la filà Realistes.

-"Aitana", pasdoble de Tomás Olcina Ribes (1979).

-"Un moble més", pasdoble de Julio Laporta Hellín (1928).

-"Als cristians", marxa cristiana de José Maria Valls (1975).

-"L'ambaixador cristià", marxa cristiana de Rafael Mullor Grau (1982).

-"No ho faré més", marxa mora de Vicente Català Pérez (1949).

-"El moro del Sinc", marxa mora de Rafael Giner Estruch (1954).

-"Segrelles", pasdoble de José Pérez Vilaplana (1967).

-23 d'abril, marxa de processó de José Maria Valls (1985).

-"Ben Elafar", marxa mora de José Maria Valls (2021).

-"Chordiet", pasdoble de Gregorio Casasempere Juan (1945).

L'Agrupació Musical Serpis d'Alcoi va oferir al públic un gran concert el diumenge 9 de maig pel matí. El director Andrés Guerrero Mañas va dir que l'elecció de cada peça musical tenia un significat simbòlic, volent recordar a totes les persones que han patit el Coronavirus o fins hi tot han perdut la seua vida en aquest any nefast. El repertori va ser aquest:

-"Al Cel", pasdoble de Francisco Valor Llorens (2010).

-"Concòrdia", marxa cristiana de Luis Seguí (2005).

-"Guàrdia Jalifiana", marxa mora de José Pérez Vilaplana (1952).

-"Antonio Mompeán", pasdoble de Francisco Esteve Pastor (1973).

-"Ix el cristià", marxa cristiana de José Maria Valls (1981).

-"Festers de Sant Blas", pasdoble de Pedro Tort Blasco (2013).

-"Arcum", marxa cristiana de Óscar Chàfer Serrano (2018).

-"El Mahdí", marxa mora de José Pérez Vilaplana (1976).

-"Pintura i teatre", pasdoble de Joan Botí Gonzàlez (2021).

La Unió Musical d'Alcoi ha organitzat el seu tradicional concert de música festera per al dissabte 29 de maig de 2021. Serà a les 19:30 a l'Amfiteatre Amando Blanquer del barri de la Zona Nord. Iñaki Lecumberri Camps i la seua banda presentaran un programa variat que recollirà obres musicals clàssiques i actuals, destacant el vincle que tenen amb la filà Llana d'Alcoi:

-"UMDA", marxa mora de José Maria Ferrero Pastor (1962).

-"Tayo", pasdoble de Francisco Esteve Pastor (1983).

-"Bonus Christianus", marxa cristiana de José Maria Ferrero Pastor (1966).

-"La festa del Santón", marxa mora de Camilo Pérez Laporta (1911).

-"Suspiros del Serpis", pasdoble de José Carbonell García (1954).

-"Tino Herrera", marxa cristiana de Amando Blanquer Ponsoda (1995).

-"Mi Barcelona", pasdoble de Julio Laporta Hellín (1911).

-"Als llaneros dianers", pasdoble de Rafael Mullor Grau (1983).

"Llanero i president", marxa mora de José Albero Francés (1955).

La Corporació Musical Primitiva d'Alcoi està molt contenta de poder tornar a reunir-se i estar junts compartint música festera. La cita és el diumenge 30 de maig en un dels pocs llocs naturals dins de la Zona Nord. La cloenda dels Concerts d'Exaltació de Música Festera 2021 serà a les 11 del matí i esperem que faja bon temps. Ja és tradició que la banda més vella d'Alcoi tanque el cicle, però aquest any ho faran amb un nou director: El contestà Francisco Valor. La banda de l'Apolo tocarà les següents obres musicals:

-"Tristesa i alegria", pasdoble d'Evaristo Pérez Monllor (1917).

-"Penya Cadell", marxa mora de Francisco Esteve Pastor (1975).

-"Tormenta pirata", marxa cristiana de Ramón Garcia Soler (2014).

-"El guerrer", marxa mora d'Àngel Lluís Ferrando Morales (1998).

-"Desperta't Alcoi, els Xiulitets", pasdoble de Gregorio Casasempere Gisbert (1998).

-"Chano", pasdoble de Julio Laporta Hellín (1902).

-"Crusllan, marxa cristiana de José Rafael Pascual Vilaplana (2003).

-"Tarde de abril", marxa mora d'Amando Blanquer Ponsoda (1957).

-"El Barranc del Sinc", marxa cristiana de Rafael Mullor Grau (1985).

Banyeres de Mariola és altra localitat que no ha pogut celebrar les seues Festes de Moros i Cristians per segon any consecutiu. Deurien haver sigut en abril com a Alcoi, ja que comparteixen a Sant Jordi com a patró. La Societat Musical de Banyeres de Mariola també va preparar un concert de música festera per a recordar els dies més especials de l'any, encara que el maleït virus encara no ens deixa celebrar actes multitudinaris al carrer. Les bandes de música tenen ganes de retrobar-se amb el gran públic. Davant la possibilitat de posposar la Trilogia Festera Alcoyana a més avant, l'Ajuntament d'Alcoi no ho veu clar. La Conselleria de Sanitat ha permès fer actes festers a partir de setembre, però amb mascareta i aforament limitat. Gràcies a les vacunes s'haurà aconseguit la immunitat col·lectiva tan anhelada, però això no significa que els actes es puguen dur a terme com abans de la crisi sanitària. Els contagis ja no són tan alts i l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi no té la Uci col·lapsada, però no ens podem confiar i hi ha que actuar amb responsabilitat col·lectiva. Tal volta octubre ens done l'oportunitat de viure un Mig Any esplendorós, amb els festers vestits i les filaes als carrers. Encara que seria ideal poder viure el cant de l'Himne, les Dianes, Entrades, Processons, Ambaixades i Alardos en la tardor de 2021. Quan torne allò del llaor i la germanor, significarà que ha acabat el malson i ens podrem abraçar afectuosament.

L'Associació de Sant Jordi és partidària de no celebrar la Trilogia Festera Alcoyana fins que no es puga fer en tot el seu esplendor. Això és impossible en les circumstàncies actuals i s'ha de pensar en alternatives, sobretot perquè hi ha moltíssimes famílies que no poden aguantar més la situació econòmica fins a 2022 o 2023. Artesans, músics, coreògrafes i més sectors es veuen afectats i volen mostrar ja el treball que va quedar pendent en 2020. Així s'està fent en altres tradicions importants com les Falles de València o les Fogueres d'Alacant. El president del Casal de Sant Jordi, Juan José Olcina, ho anunciarà el dia 10 de junt en l'Assemblea General Ordinària. Normalment es decidia el Sant Jordiet per al Corpus Christi, però aquest any se sabrà la opinió de les filaes sobre si celebrar la Trilogia Festera Alcoyana abans de la Fira de Tots Sants de Cocentaina. Psicològicament la ciutadania ja demana que es lleven restriccions i poc a poc tornen les celebracions entre amics i encontres familiars. Tenim molta enyorança i ganes de Festes de Sant Jordi. Volem veure les filaes i els càrrecs festers al carrer, quan abans millor ja que estava tot preparat a 5 setmanes de les Entrades de 2020. Passe el que passe, tots els actes que es puguen fer tindran una forta carrega emocional, ja que haurem superat tots els obstacles. Hi ha que cuidar-nos, adaptar-se al que diguen les autoritats i tindre esperança, paciència i resiliència. Desde el blog https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/ cadascuna d'aquestes paraules està escrita amb el cor i pretén fer una reflexió sentimental, no criticar a l'Associació de Sant Jordi. Visca Alcoi!

FRANCISCO ESTEVE PASTOR DE MURO

Maig és el mes de les Festes de Muro i aquest any farem un repàs d'un dels compositors amb més renom del poble. Francisco Esteve Pastor va nàixer en abril de 1915 i el seu pare també era un bon músic. Això va fer que desde xicotet Paco Esteve s'interessara per la música. Tocava molts instruments: Piano, saxo, flautí i percussió. La Guerra Civil Espanyola el va pillar a València, estudiant harmonia amb Pepe Sosa. En la postguerra va estar contractat en prestigioses orquestres, fent concerts i balls fins hi tot en ciutats com Istanbul, Beirut, Teheran, Damasc, Lisboa, Marsella, Helsinki i Gibraltar. La reputació de Francisco Esteve va fer que es convertira en el pianista acompanyant d'artistes folklòrics com Juanito Valderrama o Antonio Molina. Francisco Esteve es va casar amb la cantant Lía Delby. A pesar de viure en València, Paco Esteve Pastor no va oblidar les seues arrels mureres i sempre estava present en les Festes de Moros i Cristians en honor de la Mare de Déu dels Desamparats. El compositor va aportar un estil propi a la música festera, fent més conegut el so de les Entrades de Muro. Una de les característiques de les seues obres és la seriositat del tema principal. Comparteix inspiració amb el mestre Ferrero d'Ontinyent, donant-li solemnitat a les desfilades. Composicions com "Tariks", dedicada a la filà mora de Muro, té un fort contrast entre frescor i obscuritat. 

Les seues obres són molt autèntiques, com només un murer podia escriure per al seu poble amb dignitat. Però no es va iniciar en la música festera fins passats els seus 50 anys."La Penya el Frare", emblemàtic paisatge de Muro, li va servir com a inspiració per al seu primer pasdoble. En 1971 es va estrenar aquesta meravella de peça musical amb títol de muntanya i que en 2021 compleix 50 anys. El resultat va encantar a músics, festers i públic i per això va continuar una prolífica carrera musical de marxes mores i pasdobles. Per exemple "Antonio Mompeán" és el paradigma d'una manera valenciana i mediterrània d'entendre la vida: Capaç de convertir en alegria compartida un conflicte entre moros i cristians que era en el seu orígen guerra i incomprensió. A partir de 1973 Francisco Esteve Pastor va guanyar molts premis al Festival de Música Festera d'Alcoi, destacant els primers premis de "La Plana de Muro", "Benàmer", "Ja baixa l'àguila", "Brisas de Mariola", "Mudéjares", "Homenatge", "Tayo" o "L'alcoyà". Alguns dels seus pasdobles s'han convertit en clàssics de la Diana i les seues marxes mores omplin l'ambient de melancolia. Les obres musicals de Francisco Esteve Pastor tenen una part alegre, altra militar i una emotiva que fa derramar llàgrimes entre festers i espectadors. Com a anècdota, a Paco Esteve no li agradava dirigir una banda de música i es posava molt nerviós, preferia estar davant una partitura. Era un home senzill i humil amb estima cap a Muro i la comarca. La qualitat artística de Francisco Esteve va transcendir desprès de la seua mort en gener de 1989. Cada any en Alcoi es fan imprescindibles marxes mores seues com "Benimerines", "Juanjo", "Penya Cadell" o la seua obra pòstuma "J.G.I." dedicada a Joan García Iborra. També té altres obres musicals poc conegudes com:

-"L'aguileta" (Pasdoble 1988)

-"Pobla del Duc" (Pasdoble 1984)

-"Adrián Espí" (Marxa mora 1984)

-"Luis Villó el Xiulante" (Marxa mora 1983)

-"El més roig dels Verds" (Marxa mora 1983)

-"Bunyols" (Marxa mora 1980)

-"Entre moros va la cosa" (Marxa mora 1980)

-"Del Batà al Matzem" (Marxa mora 1974)

LA PENYA EL FRARE (Pasdoble 1971) Primera obra de Paco Esteve.

NEGUS (Pasdoble 1972). Revisió d'una obra del seu pare en 1933.

A MI MURO (Pasdoble 1973)

ANTONIO MOMPEÁN (Pasdoble 1973)

LA PLANA DE MURO (Pasdoble 1973)

BENÀMER (Primera marxa mora de l'autor en 1974)

JA BAIXA L'ÀGUILA (Primera marxa cristiana de l'autor en 1975, dedicada a Paco Jover l'Àguila de la filà Tomasines d'Alcoi.)

PENYA CADELL (Marxa mora 1976, inspirada en la serra del Benicadell a Muro.)

BRISAS DE MARIOLA (Pasdoble 1976, molt vinculat a Cocentaina).

MUDÉJARES (Marxa mora 1977)

BENIMERINES (Marxa mora 1982, dos anys desprès de la fundació de la filà alcoyana).

TARIKS (Marxa mora, dedicada a la filà mora de Muro en 1982). Gravació de l'esquadra de negres de l'alférez moro 1998 d'Alcoi).

TAYO (Pasdoble dedicat al fester tomasina Octavio Rico en 1983)

 CAPITÀ CRISTIÀ FILÀ MARE DE DÉU DE MURO (Marxa cristiana 1985)

JUANJO (Marxa mora 1986). Una de les obres més conegudes de Paco Esteve.

JOSÉ GRAS CAPITÀ DE IBI (Marxa cristiana 1988 per als Guerreros ibenses).

J.G.I (Marxa mora de 1987, estrenada en 1990 per la filà Verds d'Alcoi desprès de la mort de Francisco Esteve Pastor.)