Fa més de 100 anys que la línia ferroviària d'Alcoi sobreviu per a servir com a enllaç entre poblacions i capitals de comarca. Fins hi tot als anys 20 es va iniciar la construcció de les obres per a unir l'estació d'Alcoi amb Alacant. Quan va esclatar la Guerra Civil ja estaven acabats els túnels i Viaductes al Barranc de la Batalla. Els problemes de l'empresa van paralitzar les obres i el projecte es va abandonar desprès de 1939 a causa de la pobresa dels espanyols i la Post-guerra. L'estació d'Alcoi marca el final del trajecte del tren.
En 1969 deixa de funcionar el conegut tren xitxarra. Es tractava de la línia ferroviària que unia Alcoi amb Gandia, és a dir l'interior de la Comunitat Valenciana amb la costa, els ports comercials i el Llevant. El turisme anava creixent i també l'ús del cotxe. El transport per carretera va fer que hi haguera un declivi en l'ús del tren i per primera volta en anys el número de viatjants va baixar. Als anys 70 i 80 el tren Alcoi-València va perdre importància estratègica i les autoritats i Ajuntaments li van donar l'esquena a Renfe. Es van abandonar les estacions de tren i tan sols van quedar les d'Alcoi, Ontinyent, Albaida, Benigànim i Xàtiva. L'estació de Cocentaina es va traslladar al paratge de Santa Bàrbara on sols hi ha un baixador.
En 1984 el Consell de Ministres de l'Estat anuncia la supressió d'algunes línies de ferrocarril d'Espanya per no ser rentables econòmicament. Una d'elles era la d'Alcoi-Xàtiva i les ciutats van organitzar grans manifestacions que han passat a la història com a multitudinàries. El 24 de maig desde l'estació de tren fins a la Plaça Espanya 4000 persones van demanar que no abandonen el tren. Degut a les movilitzacions la Generalitat Valenciana va assumir el manteniment de la línia ferroviària i va arribar a un acord sobre el dèficit. Aquest conveni amb Renfe durava 3 anys i la resposta popular va ser massiva. Es va crear la fundació "Salvem el Tren".
Als anys 90 el número d'usuaris disminueix per la llarga durada del trajecte, els problemes en les vies i la falta de manteniment. Desprès de l'incendi de Mariola en 1994 no es van fer millores en la línia i eren necessàries degut a la fusta cremada que hi havia en certs trams. En 1996 Alcoi pren la iniciativa per a salvar el tren desprès d'un nou anunci de tancament. Els polítics locals lluiten desde gener per a assegurar el futur del tren amb gestions i reunions amb Renfe i la Generalitat Valenciana per a negociar un acord amb el Ministeri de Foment. La campanya de la plataforma "Salvem el Tren" dona resultats i sorgeixen noves manifestacions en defensa del ferrocarril. En 1997 hi ha un compromís de invertir diners en la millora de les vies.
Les renovacions de la línia no es porten a terme i el trajecte va deteriorant-se progressivament. Els alcoyans necessitem més de 2 hores per a arribar a València en tren i en moltes ocasions hi ha que fer transbordament a l'estació de Xàtiva. La reforma de l'eix ferroviari es converteix en una promesa electoral a la dècada dels 2000 però la millora en les infraestructures del tren no apareix en els pressupostos. La crisi econòmica dels últims anys està tornant a posar en perill el tren Alcoi-Xàtiva però la pressió ciutadana fa que la comunicació ferroviària continuen oberta i amb prous usuaris. Els joves universitaris utilitzen el transport públic per a estudiar a València però es tarda molt en arribar a la capital en tren. El tren vertebra les comarques centrals i s'han de fer obres per a modernitzar un servei de ferrocarril convencional que està a càrrec de l'empresa Adif.
Col·lectius culturals, ecologistes, esportius i sobretot la plataforma "Salvem el tren" reivindiquen el dret a tindre ferrocarril en les nostres comarques mitjançant actes a l'aire lliure. Per exemple esmorzars festius, concentracions amb trages de l'època en que va nàixer el ferrocarril, conferències i xarrades, manifestacions amb trages del segle XIX, carreres en bici i pegada de cartells. La conscienciació de la societat és molt important i s'ha de fer saber que la situació del tren no és normal i s'ha de demanar un transport de qualitat. Reclamem més diners en la línia per a que no caiga en l'oblit. La seguretat està garantida perquè es compleix la normativa.
S'hauria d'apostar més pel tren perquè és un mitjà de transport que contamina menys que el cotxe i en distàncies properes podria ser molt eficient si no es tractara amb menyspreu per les institucions. Si s'invertiren diners en la línia Alcoi-Xàtiva es podrien millorar les vies i la velocitat augmentaria. El temps per a arribar a València és el motiu pel que molts alcoyans no van a València en tren i les campanyes d'animació no són suficients si es fan tan sols durant les Falles. La web del contestà "El Socarraet" puja moltes fotografies del tren al seu pas per Cocentaina.
Les millores en les vies del tren van ser significatives en l'any 2012 però la línia de ferrocarril continua estant poc cuidada i cada cert temps a la premsa s'informa d'algun descarrilament o problema. Els passatgers s'han de desplaçar amb autobusos fins als altres llocs quan les circumstàncies o l'averia fan que el tren no puga acabar el seu recorregut. Les màquines del tren són ràpides i modernes però l'estat de túnels i les parts de muntanya fan que el tren estiga continuament frenant i anant més lent. En alguns kilometres la velocitat s'ha de reduir per a evitar accidents. Durant les nevades del mes de gener de 2017 la línia Alcoi-Xativa, de 64 kilometres, ha estat tancada i no va haver servei durant més de 24 hores.
La línia 47 és un servici regional valencià i actualment està en pèssim estat. El tren inicia el seu recorregut a l'estació d'Alcoi i passa per Cocentaina, Agres, Ontinyent, Agullent, Albaida, Bufalí, Montaverner, La Pobla del Duc, Benigànim, El Genovès. Al arribar a a l'estació de Xàtiva continua fins València, però hi ha que mirar l'horari perquè no tots els trens van fins l'Estació del Nord. En alguns casos hi ha que fer transbord i pujar al tren de rodalies que uneix Xàtiva amb la capital de la Comunitat Valenciana. Entre les poblacions hi han parts en les que el tren recorre la muntanya i hi han paisatges espectaculars. Hi ha que tindre paciència per a arribar al destí però l'interior del tren, anomenat popularment com "camell", té una comoditat destacable a pesar del soroll del comboi i el constant moviment que provoca el mal estat de les vies.
Per tots els motius exposats anteriorment reivindiquem la continuïtat del tren Alcoi-Xàtiva-València desde el blog "Moros i Cristians d'Alcoi". La plataforma ciutadana "Salvem el tren" té tot el nostre suport en les seues continues demandes a la Generalitat Valenciana i Renfe. El recolzament als polítics que lluiten per salvar el ferrocarril com a transport públic és absoluts per parts dels alcoyans. Ja hem patit durant massa anys la indiferència respecte al tema del tren i no permetre'm el tancament de la veterana Línia 47. Estem disposats a repetir les manifestacions de 1984 i 1996 i segur que serien enormes ja que el tren continua sent el servei més utilitzat per molta gent. El tren és un punt d'unió entre les comarques i els pobles valencians i per això és important i necessari. Si es feren les millores adients i s'invertira per a tindre un manteniment perfecte el tren seria més rentable i les xifres de passatgers augmentarien fins els 300000 anuals. Li desitgem un llarg futur de qualitat a la línia Alcoi-Xàtiva i entre tots SALVEM EL TREN!
Informaros un poco; eso de que cada cierto tiempo hay "un descarrilamiento", es una barbaritat "MOLT GROSSA", así mismo, el estado de los túneles no es de lo más preocupante en la línea. El resto del artículo, muy bien, saludos.
ResponderEliminar