Com ja se sap, les Entrades d'aquest 2011 es van celebrar el 14 de maig amb una calor pròpia d'estiu. La filà del capità cristià, els Asturianos, ens presentaven un boato amb un fil argumental interessant: la batalla del rei asturià Don Pelayo amb l'alfa i l'omega com a símbols d'identitat, representant la batalla de Covadonga. Dos genets exploraven els camins per on tenien que passar el batalló astur blau armat amb perilloses armes. Els carrers d'Alcoi es rendien al pas de les abanderades que acompanyades per gaiters volejaven les banderes al sons de "Andro", una cançó popular molt asturiana. Uns trages molt vistosos fets per David Blasco que dissenyava tots els trages del boato utilitzant els colors forts. Unes esclaves mores amb turbants blaus i trages en negre i groc custodiaven la carrossa dels llops arrastrada per moros capturats. Els tres llops enreixats sorprenien al nombrós públic que s'apinyava degut a que era dissabte i els carrers estaven més plens que mai. Darrere els xirimiters tocant "Canticus" una espectacular batalla es va viure en directe amb uns cristians a cavall i uns moros que intentaven revelar-se contra les forces de la creu. Tot a un pas lleuger que va fer que l'horari no anara bé del tot. Uns guerrers de roig armats amb llançes i metalls obrien pas al ballet Masters d'Ontinyent que presentava una original coreografia pròpia de carnestoltes amb tires de colors verd i blau clar. Representaven una "cellisca", la típica tempesta asturiana, una pluja de gran intensitat reflexada en un fantàstic ballet als sons de "Thor". Una fada asturiana apareixia sobre una plataforma d'aigua fent expressius moviments: Era la dama de l'aigua. Unes escuderes de negre, roig i taronja i la carrossa dels cavallers eren la següent part d'un magnífic boato amb la marxa cristiana "Jaume capità". Cavallers molt guerrers i metàl·lics però sense renunciar a la tela roja i amb capes de pell natural preparades per passar un gèlid hivern asturià. Unes guerreres de roig i negre amb un casc que emulava la melena d'un lleó protegien els escrivans sobre carrossa que apuntaven tot el que estava passant durant la capitania de la filà Asturianos. I per fi, el capità cristià sobre una espectacular carrossa que obrien un cavalls, ja que el capità era aficionat a l'equitació. La carrossa acabava amb les restes d'un castell plena d'efectes visuals com el moviment de les roques, fum i foc. Al mig uns guerrers de pedra, una creu asturiana i Rafa Pastor, grandiós capità dels Asturianos 2011 lluint un trage metàl·lic amb una tela negra brodada en or que li arribava fins els peus. L'armadura de plata i or de 25 kilos de pes era espectacular i el casc immillorable. Una estètica guerrera que David Blasco va saber donar-li a Rafa Pastor, orgullós i emocionat a l'entrar a una Plaça d'Espanya de gom a gom on va rebre les claus de la ciutat amb 20 minuts de retràs sobre l'horari previst. Jorge Company, membre de la filà, li va dedicar la marxa cristiana "Pelayo capitán de mayo". Una llarga capa posava la guinda del pastís a un trage que marcarà tendència a les Festes de Moros i Cristians. Com la dona de Rafa Pastor era d'Ontinyent, tots els ballets de la capitania es van encarregar de fer-los el grup Masters, inclòs el de les Cuelébres, ésser mitològic que cuidava els tresors per a que no foren robats. Un vestit curt a mode d'escames daurades representant que les Cuelébres eren serps mitològiques amb unes curioses cues simulant el moviment de les serps. Les ballarines amb originals màscares de làtex van crear un conjunt impactant al compàs de "Santiago capitán abencerraje". Els tresors guardats per les Cuelébres eren portats per joves de la filà en una plataforma. Donaven pas a la guàrdia de les favorites de groc i negre amb capes negres i roges dissenyades per David Blasco, que en aquest boato va apostar pel colorit. Les filles del capità Núria i Laia lluïen trages femenins en negre amb tocs de roig i un pentinat propi de les adolescents. Les dos apareixien en la primera part de la carrossa entre una serp llarguíssima. Darrere, cobrint-li l'esquena un llop, anava la dona del capità. Miguela estava guerrera com tot el boato i acorde amb les seues filles conservant el negre com a color predominant del trage però substituint el roig pel metall tant daurat com platejat. Les favorites van desfilar al ritme de "La conquista del paraíso". El so de les gaites interpretant "Covadonga" ens transportava de nou a Astúries junt a un grup de llanceres amb capes grogues i teles molt coloristes. En una carrossa simple estaven les serenes amb faldes blaves i capes roges. Les dames portaven un trage paregut al dels cavallers però utilitzant els colors negre i roig, fent del cuero i el metall part important d'un trage creat per David Blasco. Una marxa cristiana de Saül Gómez titulada "Inarpa" les acompanyava. L'esquadra de negres es va fer de rogar a causa del gran tall que van formar. No obstant un genial disseny de Juan Climent va desfilar portat pels veterans de la filà en aquell no tan llunyà 14 de maig amb un calor sufocant. El blau es feia amo i senyor dels carrers ja que tant les teles com els fils del casc eren de color blau, deixant el cuero marró per a xicotets detalls. Tothom podia identificar l'esquadra de negres amb la filà Asturianos pels molts elements de la filà que apareixien al trage com la creu astur, l'alfa i l'omega. Tota una al·legoria cèltica que va emocionar al públic, com també va emocionar la història que té darrere la peça musical de Jordi Company. "Xirimiqui" està dedicada a un membre de la filà que va faltar poc després d'haver estrenat la seua marxa. Gràcies als mòbils va poder escoltar en directe a l'hospital la marxa cristiana. L'alférez 2010, Juan Carlos Anduix, feia de cabo batidor de l'esquadra de blancs tancant una impressionant capitania cristiana 2011 de la filà Asturianos amb la marxa cristiana "Somni Anduix".
No hay comentarios:
Publicar un comentario