FILÀ MASEROS O LLAURADORS

La seua creació va ser aprovada el 16 de maig de 1842, i van eixir per primera vegada a les Festes d'Alcoi en abril de l'any següent. Aleshores, el seu primer tro era Pedro Gisbert, que ja figura en l'acta del 5 de juny de 1843.
El seu disseny té un caràcter especialment valencià: espardenyes amb cintes verdes i calces blanques, saragüells blancs, camisa blanca amb l'escapulari, faixa roja, xaleco brodat i mocador estampat, especialment de color roig i groc. Completen el vestit la manta de vius colors i la montera de vellut amb flors, espigues de blat i la imatge del Jesuset del Miracle. Les armes pròpies són ferramentes de les faenes del camp, però com a signe d'identitat la fila Maseros té la forca.
En determinades èpoques no van estar presents en la Festa; així, per exemple, el període comprés entre 1846 i 1855. Pel maig de 1858 li corresponia el càrrec d'alférez, al qual va renunciar possiblement per passar alguna crisi, ja que tampoc no estigueren presents en la Festa de 1861. Però ja desde 1865 va quedar incorporada definitivament a la Festa, en la qual van tenir els primers càrrecs en 1871 i 1872. En 1866 van tornar a eixir a Festes les filaes Maseros i Verds i les dos es refundaren unides, junt a la filà Magenta que es va estrenar en l'Entrada Mora.
Una de les característiques especials dels Maseros, els populars "Llauradors", és la de desfilar en l'Entrada Cristiana amb matxos, costum que comença en 1889 en què, amb motiu del seu càrrec d'alférez, sol·licitaren permís per a eixir amb cavalleries guarnides. No serà fins a 1942 quan, per primera vegada, faran esquadra en l'Entrada Cristiana. Juntament amb la filà Andaluces realitzen l'acte del "Contrabando" a les set i quart del matí del dia 24 d'abril.
Signe d'identitat per als Maseros és també la música que els acompanya. Queda associat a ells el pasdoble "València", del mestre Padilla, i els darrers anys la marxa cristiana "Pas als Maseros", de José Maria Valls Satorre, amb motius musicals del folklore alcoyà.
En l'any 1999 van tindre l'últim Capità en la persona de Alfonso Torres Cardador i l'any 1998 l'Alférez que també va ser desempenyat pel conegut sabater.

FILÀ MIQUEROS

La filà Domingo Miques data de finals del segle XVIII. Fa poc es va descobrir que data de 1811. Per això és considerada la filà més antiga de totes.
El seu disseny actual és el mateix des de la seua fundació i ha respectat totalment la seua indumentària. L'únic canvi que hi ha hagut va ser el pas de "Seda" a "Llana", un canvi de teixit. Hi destaca la manta groga i el turbant a la manera turca. N'hi ha esbossos al Casal de Sant Jordi: un, anònim i de la primeria del segle XIX, i l'altre, obra de Camilo Llàcer, de començament del XX. La denominació Domingo Miques és confusa. No se sap si correspon al seu fundador o al personatge que va portar el canvi de teixit en el disseny. L'any 1893 el primer tro, José Julià, va acceptar el càrrec d'alférez per a l'any següent. Problemes de tipus econòmic van fer que cap a l'any 1916 i següents estiguera a punt de desaparèixer. Els Miqueros Mota i Bañón salven de moment la filà presentant-se a l'acte de la Diana. Mes tard va ser Roque Espí qui és va fer càrrec de la filà.
Un costum benèfic molt arrelat en la filà Miqueros va ser la visita als presos, durant la qual se'ls oferia el pa que portaven a l'esquena durant l'Entrada Mora i que ells mateixos havien elaborat; així com menjars, llepolies, tabac... En 1961 protagonitzen l'anomenada "Diana dels Jovençols", en la qual la suma total de les edats dels miqueros que formaren part de la desfilada matinera va ascendir a 749 anys.
"El Moro del Sinc", de Rafael Giner Estruch, és la marxa quasi obligada amb la qual desfilen en l'Entrada Mora i sempre es tocada per la banda de música Societat Música Nova d'Alcoi.
En l'any 2002 van tindre l'últim Capità en la persona de Francisco Verdú Pons i l'any 2001 l'Alférez, que va ser Javier Pérez Vidal.

FILÀ CIDES

La filà Cides també és una de les que ja figurava en la primera acta de l'Associació de Sant Jordi en 1839, encara que amb la denominació del Sit. En aquell any el seu primer tro era José Espí. Ha tingut molts alts i baixos, fins que es consolida en 1960 quan Agustín Herrera Pereda era el primer tro.
El seu disseny ha evolucionat desde els seus orígens fins ara. Anteriorment el seu vestit estava inspirat en el segle XVIII, possiblement influït per les companyies d'arcabussers, típiques d'aquest segle. En 1870 ja havien canviat algunes parts i el vestit era negre, amb pantalons curts, calces, xaleco amb la creu roja i barret amb ploma. Un altre canvi es produeix en 1916, però més o menys dins del mateix estil: túnica de color roig, amb una creu al pit, capa blanca, corretges amb una bolsa i una espasa, guants blancs i un barret amb una ploma blanca. Això no obstant, desde l'època de la Segona República i ja passats els anys 40, tornaren al model de disseny propi del segle XVIII. A hores d'ara té un aspecte més guerrer i més acord amb l'època que rememora la Festa d'Alcoi.
L'actual disseny, de 1960, és obra de Rafael Guarinos Blanes, durant molts anys assessor artístic de l'Associació de Sant Jordi. Essencialment, consta d'una túnica granate, capa grisa i casc metàl·lic, i es completa amb un escut adornat amb l'àguila, que és el seu animal distintiu. Cal dir que va ser la primera filà que va substituir els escuts de cartó pels de metall.
En les republicanes Festes de 1934 l'alférez cristià va ser desempenyat per la filà Cides en la persona del popular Joaquim Oltra. Degut a la pluja que li va caure els alcoyans es van inventar la coneguda cançó "Ay Don Joaquim, don Joaquim, don Joaquim quina aigua cau. Ay Don Joaquim, don Joaquim arromanga't un camal".
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical d'Atzeneta d'Albaida i normalment interpreten la vibrant marxa cristiana "Tino Herrera" d'Amando Blanquer.
En l'any 1998 van tindre l'últim Capità en la persona de Luis Moltó Molina i l'any 1997 l'Alférez, que va ser José Picó Segura.

FILA JUDÍOS

S'ha datat la seua fundació en l'any 1817. La seua primera denominació va ser la de filà Sultans.
Els colors que han lluït la filà Judíos han sigut bàsicament sempre els mateixos. L'única diferència ha sigut l'ornament del turbant, ja que en el més antic es pot observar una bonica ploma blava amb aires turcs.
L'any 1842, quan encara s'anomenaven Sultans, van confiar en una nova banda de música, la Música Nova, acabada de fundar en aquell any, que va ser la que els va acompanyar durant les Festes. En 1846 aquesta filà accepta el primer càrrec d'alférez, representat per Francisco Muntó. En 1873 és quan va canviar la seua denominació de Sultans per la de Judíos. L'any 1930, José Monllor Raduán va ser el primer Sant Jordiet de la fila Judíos. Durant els anys 40 començaren una activitat benèfica, anomenada "els putxeros", que consistia a repartir entre les famílies necessitades els elements necessaris per a elaborar l'apreciat plat. En l'Entrada Mora de 1946 a l'alférez de la filà Judíos el va acompanyar una forta tempesta. No se sap exactament perquè la filà Judíos desfila en l'Entrada Mora ja que en realitat tenen una religió diferent a la de les filaes de bàndol moro que representen la cultura àrab i la religió musulmana. Però desde sempre la filà Judíos d'Alcoi ha portat a l'escut dos mitges llunes com a símbol de l'Islam.
En 1951 el compositor Gerardo de Castro i el lletrista José Blasco Verdú els dediquen el pasdoble "Anem anant Judíos", de gran popularitat. El mateix any que es trasllada la Nostra Festa al sanatori de Fontilles van anar també els Judíos de la mà de Jorge Peidro Pastor.
Desfilen en l'Entrada Mora amb una adaptació del popular "Éxodo", original d'Ernest Gold, feta pel mestre Enrique Castro Gamarra, que alternen últimament amb la marxa mora "Jamalajam", de José Ferràndiz.
En Festes els acompanya la banda de música Societat Musical Santa Bàrbara de Bolbaite, un poble de la província de València.
En l'any 2001 van tindre l'últim Capità en la persona de Mario Santacreu Mira i l'any 2000 l'Alférez, que va ser José Francisco Camáñez Llorens.

FILÀ ASTURIANOS

La filà Asturianos apareix en la primera acta que posseeix l'Associació de Sant Jordi, corresponent a 1839, el primer tro de la qual era Félix Espí, substituït l'any següent per Agustín Masià. L'any 1862, quan es va fer un torn oficial d'antiguitat, se li assignà el desè lloc. Més tard, en 1909, va passar a ocupar el segon lloc en el bàndol cristià, que és el que ocupa actualment. No obstant això, en 1929 estigué a punt de desaparèixer per falta de festers. Afortunadament, la desaparició no va arribar a produir-se, en fer-se càrrec de la filà un grup d'amics de la "Penya La Amistad", que assumiren la continuïtat de la filà Asturianos.
Aquesta filà ha vestit diferents dissenys al llarg de la seua història, però cal destacar que sempre han tingut, generalment, un caràcter medieval. El seu disseny actual és obra de Luis Solbes, un dels artistes que més fruits ha deixat en Nostra Festa. La túnica és de vellut ocre i porten al pit la creu d'Astúries amb l'alfa i l'omega. La capa de vellut roig i el casc de metall acaben de compondre la seua indumentària.
Va tenir un destacat protagonisme en 1876, any en què se celebrava el VI Centenari de l'Aparició de Sant Jordi a Alcoi, ja que un membre de la filà Asturianos, Felipe Pascual, va tenir el privilegi de ser el capità cristià en un any tan especial.
En l'Entrada Cristiana, la peça que normalment interpreta la seua banda de música és la marxa "A la Creueta", del compositor José Maria Valls Satorre. El títol de la marxa fa referència al nom pel qual la filà és coneguda popularment.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical de Bèlgida.
En l'any 1997 van tindre l'últim Capità en la persona de Federico Agulló Pericas i l'any 1996 l'Alférez, que va ser Fermín Vélez Soriano.