CAPITANIA MOZÀRABES 1988

La capitania cristiana de l'any 1988 va ser brillant. La filà Mozàrabes ens va mostrar un boato àgil i compacte on els cavalls van tindre un paper protagonista. L'Entrada Cristiana s'obria amb un palanquí de l'escut de la filà Mozàrabes. Jaume Coderch Santonja era el seu capità cristià. Damunt d'una còmoda carrossa, amb elements cristians com la rosassa gòtica i elements moros com el parasol verd, Jaume Coderch es mostrava feliç. Va disfrutar de la marxa cristiana "Desperta ferro" amb un caràcter impropi d'ell, ja que era una persona molt seriosa. Portava un trage fet per Luis Solbes on predominaven el roig i el blanc i també els elements musulmans com el turbant o la mitja lluna. Però el toc guerrer i cristià el posaven els metalls, la cotamalla i una corassa daurada de forma redona. La falda negra estava casi tapada, entre altres per una llarga tela blanca que tenia brodats els símbols de la filà gats. En la carrossa també estaven els cavallers sentats, encara que la majoria anaven a cavall davant amb un trage més cristià que el del propi capità Jaume Coderch, però mantenint la cotamalla, el turbant amb metalls i el roig i el blanc com a colors principals. Les favorites van desfilar sentades portant un trage roig i blanc, colors que van dominar el boato que va tindre una simpàtica anècdota ja que unes xiquetes repartien pardalets entre el públic. Un boato fet per Luis Solbes on xiquets a cavall, musulmanes roges amb flors, arqueres de blanc, negre i roig que portaven fletxes en la capa groga, escuders amb la creu roja sobre túnica blanca o unes gàbies amb palomes i perdius van ser els grans actractius del seguici mossàrab. També va ser l'última capitania cristiana que no va tindre un ballet en el seu boato. A partir d'eixe any les coreografies van començar a tindre un gran pes en les capitanies. L'esquadra de negres d'estil morú va arrancar les millors ovacions del públic amb el seu fantàstic cabo batidor i el trage roig amb el turbant verd ple de plomes blanques i la capa de pells. A la corassa estava dibuixat el lleó rampant i unes teles grogues subjectaven cadenes i una espasa que travessava tota la falda curta. L'esquadra de negres, plena de metall daurat, també va estar confeccionada per Luis Solbes i al so de "Bonus Christianus" va tancar el boato de la filà Mozàrabes junt a l'esquadra oficial al compàs de la alegre marxa cristiana "Zoraidamir".

CARTELL 1988

El Cartell de 1988 va partir de la idea d'un moro i un cristià fundits en un utilitzant una tècnica basada en el color i amb les dos fotografies a mig cos contraposades. Va ser una novetat i com en tota novetat Rafael Armengol es mostrava un poc nerviós moments abans de descobrir el cartell. També deia que "el cartel intenta fusionar las dos culturas". El pintor va escollir per fer-lo la tècnica que estudiava aquells anys. Contava que "La imágen la integran una serie de rayas que pinto en sentido vertical i según tapas unas o descubres las otras la percepción del color es diferente". És un procés paregut al de la televisió amb un concepte basat en la vibració del color. La tipografia no va ser la correcta perquè la visió dificultava una bona lectura. A pesar d'estar en lletres majúscules i grans el plantejament cromàtic sols permetia llegir bé la paraula Alcoi. L'enquadrament estava molt equilibrat i el cartell de Rafael Armengol tenia una força que va anar perdent amb el pas del temps, però no es pot negar la originalitat que va suposar en 1988. A més a més es tracta de l'únic Cartell de Festes que va sofrir una agressió intencionada d'alguns gamberros. Van cremar un poc una part de la cara del moro, mentre que el cristià no va patir cap dany. La imatge del cristià era la de una famosa fotografia de Crespo Colomer, corresponent a l'alférez cristià 1983.

FILAES DE CÀRREC 1988=
-Capità cristià: Filà Mozàrabes.
-Alférez cristià: Filà Almogàvars.
-Capità moro: Filà Miqueros.
-Alférez moro: Filà Xanos,

ALFERECIA MIQUEROS 1987

La filà Domingo Miques, coneguts com Miqueros, mostraren en el final de la vesprada del 22 d'abril de 1987 un espectacular boato molt moruno. Els tocava fer l'alférez i tancar no sols l'Entrada Mora sinó també el dia de les Entrades. Unes moretes de verd tapades amb vels arrastraven llargues estores mentre que altres portaven banderoles. Unes dones de blau amb ploma blanca al turbant s'encarregaven de decorar el carrer amb pètals de flors per a l'arribada d'Adolfo Mataix Ruiz. L'alférez miquero 1987 va aparèixer triomfal i tranquil amb un trage fosc en el que predominava amb força el negre. Els preciosos metalls en forma de xapetes complien la funció de corassa protectora. El turbant estava decorat amb perles. Les teles platejades destacaven per damunt de la senzilla túnica negra dissenyada per Alejandro Soler. Desfilava protegit per una guàrdia amb escuts i trages blancs en una carrossa amb alguns trets de l'arquitectura àrab. El boato va destacar per la enorme presència femenina convertida en molts grups d'huríes, algunes de roig i verd que arrastraven la carrossa d'una sargantana, el símbol de la filà Miqueros. Les palmiteres de blanc i negre portaven plomalls i un grup vestia un trage on es conjuntaven el groc i el blau amb els bombatxos blancs. Unes mores molt aplaudides amb la túnica lila i el turbant negre precedien a les dos favorites que portaven trages diferents i llargues capes. Les filles van desfilar a peu per la falta de portejadors i com a nota negativa Alejandro Soler no estava gens content amb la realització dels palanquins, ja que no tenien res a veure amb els que havia dibuixat al boceto. També van haver aiguadores amb cànters acompanyades de la música de "Fanfàrria Domingo Miques". Un complet harem per a l'alférez moro Adolfo Mataix Ruiz. A més a més, tota la música que va sonar en aquella alferecia miquera va estar composta per Enrique Llàcer Regolí per a ser estrenada amb la filà Miqueros aquella vesprada, i també va eixir una banda de música tocant "No ho faré més". Les dones amb percussió van tindre el seu protagonisme en un boato que va ser un exemple a seguir també per la seua puntualitat. La guinda del pastís la va posar una esquadra de negres original, novedosa i senzilla que no va deixar indiferent ningú. El maquillatge facial i corporal era el clàssic de color negre. Els colors característics del turbant miquero es combinaven en un reestructurat turbant. De la faixa blanca amb ratlles roges penjaven nombrosos cercles daurats. La marxa mora que els acompanyava es titulava "Leila" i es complementava perfectament amb el trage de bombatxos verds i capa groga. Eixa va ser la millor manera per a tancar l'Entrada Mora 1987: Amb l'esquadra de negres disseny de Luis Solbes i amb l'esquadra de blancs que va desfilar amb "El moro del Sinc", tal i com marca la tradició.