Semblava que, al igual que en l'alferecia del 2003, a la filà Navarros els esperava un oratge dolent per a la seua capitania. Però amb totes les il·lusions i l'esforç que s'havia fet, res podia eixir mal i a les 10:30 del matí arrancava l'Entrada Cristiana 2004 amb una carrossa en forma de bou i unes llanceres amb faldes marrons i un casc guerrer. La famosa marxa cristiana "Creu daurà" acompanyava als trages oficials Navarros que havien vestit els components en altres èpoques. Un grup d'escuders amb trages elegants en blanc i tostat obrien el camí a les quadrigues on anaven plantats els cavallers. Tots ells eren familiars i amics del capità anomenat Jordi Espí Matarredona. Amb espases, túniques en blanc i granate i un apretat casc marró saludaven al públic. Anaven sobre quadrigues de dos persones, destacant el pare del capità, el conegut Adrián Espí Valdés que, després de la seua capitania navarra en 1976, tornava a rebossar alcoyania acompanyant al seu fill emocionat i portant al pit l'escut familiar de la insigne família Espí. Un grup d'escolta femenina amb un imaginatiu casc custodiava la carrossa amb cinc àguiles sobre la que anava el capità cristià 2004. Jordi Espí Matarredona, component de la filà Navarros desde que va nàixer, no parava de plorar mentre baixava pels carrers, al escoltar la seua marxa cristiana "Àguiles i cadenes", una de les últimes obres musicals que va compondre Amando Blanquer. El trage que portava era d'estil noble i senyorial. Jordi Sellés va escollir el blau i el blanc per a la túnica i li va incorporar una corassa negra amb les històriques cadenes del Regne de Navarra. Altres detalls del trage eren la flor de lis, el cinto de cuero marró amb un bolset roig, les amples mànegues amb plaques daurades o el casc de metall amb els escuts de les 14 filaes cristianes d'Alcoi. Jordi Espí era un home feliç quan va rebre de les mans d'un xiquet alcodianet les claus de la ciutat amb alguns problemes, al mateix temps que entre els núvols sorgien uns raigs solars que il·luminaven la Plaça d'Espanya. Encara que el sol no va estar molt present durant la capitania cristiana 2004, al boato no li va faltar vistositat gràcies als grups de xiquetes blaves i els guerrers que transportaven el palanquí de la rodella. Una xiqueta protegida per una àguila amb les ales obertes, una xiqueta dolça que com a rodella portava un trage sensacional. La favorita, estava custodiada per unes guerreres amb camises negres. Les seues dames de groc, blanc i roig amb capes negres l'acompanyaven en la carrossa, on la favorita era el centre d'atenció amb un magnífic i medieval trage de Jordi Sellés on els colors roig i blanc eren els protagonistes. Darrere d'aquest fi conjunt de princeses i de la banda de música tocant "El honor de un caballero", el boato donava un gir cap a una estètica més bèl·lica, com es va poder apreciar en les amazones a cavall amb un casc totalment metàl·lic. La percussió marcava el ritme del ballet "Sol e Lua" que executaven una dansa guerrera representant un combat on lluitadors amb senzilles túniques en roig i gris saltaven i es defenien amb escuts de l'atac de l'enemic. Una torre d'assalt repleta de arqueres continuava el boato, obra d'Alejandro Soler, que va dissenyar trages de gran sobrietat i bellesa evitant els colors forts però que simbolitzaren els boscos ancestrals de Navarra. Les coves encantades de les terres dels Pirineus amagaven personatges ombrívols i perillosos com el grup de llenyataires marró i verd amb destrals. Les camperoles verdes amb capes marrons estaven seguides per la xusma, uns homes coberts amb pells que van patir els efectes de la pluja durant uns instants. La foscor del matí nuvolat es feia més patent pel fosc grup de bruixes negres que encapçalaven la representació d'un akelarre d'éssers mitològics. Un grup de donyets amb màscares i pells marrons ballaven amb cordes estirant de la carrossa del minotaure, un personatge amb cap de bou que tocava els timbals. L'impacte visual del minotaure amb les seues banyes, era encara major gràcies a la coreografia d'Ana Calvo, dividida en dos parts: les bruixes amb tenebroses màscares i un trage completament negre i les fetilleres amb un espectacular trage en roig i negre. Les ballarines espectrals portaven el cabell roig i es cobrien la cara amb màscares. Tot aquest akelarre ballava als sons dels tambors i les xirimites de la peça musical "Ara Ojats". La carrossa del roure, un arbre del bosc, portava encadenat a una esclava i una harpia que orava els seus conjurs malignes creant pocions màgiques en una caldera misteriosa que expulsava fum. Després del genuí ballet d'Ana Calvo, per descansar de l'esglai que havia causat el minotaure, apareixien unes bruixes macabres interactuant amb el públic. Sonant la marxa cristiana "Caballeros de Navarra" era el torn de les esquadres de la filà Navarros. Primer l'oficial i acte seguit, la de negres, amb un disseny auster de Jordi Sellés que guardava concordança amb la resta del boato. Els pletòrics esquadrers vestien amb pells tostades i cuero marró, encara que el trage també incorporava cotamalla i una tela que formava unes cadenes. Com a armes portaven una destral i una llança. En l'apartat musical, una obra clàssica: "L'ambaixador cristià". Uns guerrers representaven els batallers del rei "Sancho el fuerte de Navarra". Per tancar el boato, la filà Navarros va representar la Batalla de las Navas de Tolosa on el corpulent rei va trencar les cadenes per matar a l'enemic. Un grup de cortesanes de roig feien evolucions amb les històriques cadenes del Regne de Navarra. El ballet de Inma Cortés s'encarregava de simular la guerra junt a unes donzelles amb elegants trages en groc i taronja que ballaven al compàs de "Als joglars". Un tenda de campanya medieval i el quadre mural pintat d'una lluita de l'Edad Mitjana posaven punt i final a la magnífica capitania cristiana 2004. La filà Navarros va saber jugar amb les al·legories del Regne de Navarra per oferir un autèntic espectacle.
%5B1%5D.jpg)
