Analytics

domingo, 5 de mayo de 2013

CAPITANIA NAVARROS 2004









Semblava que, al igual que en l'alferecia del 2003, a la filà Navarros els esperava un oratge dolent per a la seua capitania. Però amb totes les il·lusions i l'esforç que s'havia fet, res podia eixir mal i a les 10:30 del matí arrancava l'Entrada Cristiana 2004 amb una carrossa en forma de bou i unes llanceres amb faldes marrons i un casc guerrer. La famosa marxa cristiana "Creu daurà" acompanyava als trages oficials Navarros que havien vestit els components en altres èpoques. Un grup d'escuders amb trages elegants en blanc i tostat obrien el camí a les quadrigues on anaven plantats els cavallers. Tots ells eren familiars i amics del capità anomenat Jordi Espí Matarredona. Amb espases, túniques en blanc i granate i un apretat casc marró saludaven al públic. Anaven sobre quadrigues de dos persones, destacant el pare del capità, el conegut Adrián Espí Valdés que, després de la seua capitania navarra en 1976, tornava a rebossar alcoyania acompanyant al seu fill emocionat i portant al pit l'escut familiar de la insigne família Espí. Un grup d'escolta femenina amb un imaginatiu casc custodiava la carrossa amb cinc àguiles sobre la que anava el capità cristià 2004. Jordi Espí Matarredona, component de la filà Navarros desde que va nàixer, no parava de plorar mentre baixava pels carrers, al escoltar la seua marxa cristiana "Àguiles i cadenes", una de les últimes obres musicals que va compondre Amando Blanquer. El trage que portava era d'estil noble i senyorial. Jordi Sellés va escollir el blau i el blanc per a la túnica i li va incorporar una corassa negra amb les històriques cadenes del Regne de Navarra. Altres detalls del trage eren la flor de lis, el cinto de cuero marró amb un bolset roig, les amples mànegues amb plaques daurades o el casc de metall amb els escuts de les 14 filaes cristianes d'Alcoi. Jordi Espí era un home feliç quan va rebre de les mans d'un xiquet alcodianet les claus de la ciutat amb alguns problemes, al mateix temps que entre els núvols sorgien uns raigs solars que il·luminaven la Plaça d'Espanya. Encara que el sol no va estar molt present durant la capitania cristiana 2004, al boato no li va faltar vistositat gràcies als grups de xiquetes blaves i els guerrers que transportaven el palanquí de la rodella. Una xiqueta protegida per una àguila amb les ales obertes, una xiqueta dolça que com a rodella portava un trage sensacional. La favorita, estava custodiada per unes guerreres amb camises negres. Les seues dames de groc, blanc i roig amb capes negres l'acompanyaven en la carrossa, on la favorita era el centre d'atenció amb un magnífic i medieval trage de Jordi Sellés on els colors roig i blanc eren els protagonistes. Darrere d'aquest fi conjunt de princeses i de la banda de música tocant "El honor de un caballero", el boato donava un gir cap a una estètica més bèl·lica, com es va poder apreciar en les amazones a cavall amb un casc totalment metàl·lic. La percussió marcava el ritme del ballet "Sol e Lua" que executaven una dansa guerrera representant un combat on lluitadors amb senzilles túniques en roig i gris saltaven i es defenien amb escuts de l'atac de l'enemic. Una torre d'assalt repleta de arqueres continuava el boato, obra d'Alejandro Soler, que va dissenyar trages de gran sobrietat i bellesa evitant els colors forts però que simbolitzaren els boscos ancestrals de Navarra. Les coves encantades de les terres dels Pirineus amagaven personatges ombrívols i perillosos com el grup de llenyataires marró i verd amb destrals. Les camperoles verdes amb capes marrons estaven seguides per la xusma, uns homes coberts amb pells que van patir els efectes de la pluja durant uns instants. La foscor del matí nuvolat es feia més patent pel fosc grup de bruixes negres que encapçalaven la representació d'un akelarre d'éssers mitològics. Un grup de donyets amb màscares i pells marrons ballaven amb cordes estirant de la carrossa del minotaure, un personatge amb cap de bou que tocava els timbals. L'impacte visual del minotaure amb les seues banyes, era encara major gràcies a la coreografia d'Ana Calvo, dividida en dos parts: les bruixes amb tenebroses màscares i un trage completament negre i les fetilleres amb un espectacular trage en roig i negre. Les ballarines espectrals portaven el cabell roig i es cobrien la cara amb màscares. Tot aquest akelarre ballava als sons dels tambors i les xirimites de la peça musical "Ara Ojats". La carrossa del roure, un arbre del bosc, portava encadenat a una esclava i una harpia que orava els seus conjurs malignes creant pocions màgiques en una caldera misteriosa que expulsava fum. Després del genuí ballet d'Ana Calvo, per descansar de l'esglai que havia causat el minotaure, apareixien unes bruixes macabres interactuant amb el públic. Sonant la marxa cristiana "Caballeros de Navarra" era el torn de les esquadres de la filà Navarros. Primer l'oficial i acte seguit, la de negres, amb un disseny auster de Jordi Sellés que guardava concordança amb la resta del boato. Els pletòrics esquadrers vestien amb pells tostades i cuero marró, encara que el trage també incorporava cotamalla i una tela que formava unes cadenes. Com a armes portaven una destral i una llança. En l'apartat musical, una obra clàssica: "L'ambaixador cristià". Uns guerrers representaven els batallers del rei "Sancho el fuerte de Navarra". Per tancar el boato, la filà Navarros va representar la Batalla de las Navas de Tolosa on el corpulent rei va trencar les cadenes per matar a l'enemic. Un grup de cortesanes de roig feien evolucions amb les històriques cadenes del Regne de Navarra. El ballet de Inma Cortés s'encarregava de simular la guerra junt a unes donzelles amb elegants trages en groc i taronja que ballaven al compàs de "Als joglars". Un tenda de campanya medieval i el quadre mural pintat d'una lluita de l'Edad Mitjana posaven punt i final a la magnífica capitania cristiana 2004. La filà Navarros va saber jugar amb les al·legories del Regne de Navarra per oferir un autèntic espectacle.
 



jueves, 2 de mayo de 2013

CARTELL 2004


Francisco Parreño Sempere és l'autor més jove que ha realitzat el Cartell de Festes. Tenia 23 anys, però una gran experiència ja que havia guanyat el concurs de la Cavalcada de Reis Mags 3 anys seguits. Parreño es mostrava nerviós el dia del descobriment perquè "el Cartell d'Alcoi es més que un símbol. De totes maneres, com a alcoyà que soc, no podia dir que no al repte. Vaig pensar que el Cartell deuria ser figuratiu i un crit en la paret. És l'estil pictòric en el que em sent més còmode i el més adequat per a la cartel·lística". No és el millor cartell que s'ha fet però tampoc és el pitjor ja que inclou a Sant Jordi i símbols tan distintius com el Castell de Festes o la bandera amb la creu roja. Ha sigut un dels cartells més polèmics per les lletres àrabs que deien "Festes de moros, cristians i jueus en honor a Sant Jordi". En 2004 van eixir els primer dissenys femenins.


FILAES DE CÀRREC 2004=
-Capità cristià: Filà Navarros.
-Alférez cristià: Filà Tomasines.
-Capità moro: Filà Verds.
-Alférez moro: Filà Magenta.

martes, 30 de abril de 2013

2013: ANY DE CANVIS A LES FESTES D'ALCOI

Molts són els canvis que ha experimentat les Festes de Moros i Cristians al llarg de 2013, sobretot desde el canvi en la directiva de l'Associació de Sant Jordi, ara en mans de Rafael Tortosa. Però en la passada Trilogia Festera Alcoyana, que encara tenim recent, han hagut importants novetats.
-La primera va ser el canvi a cap de setmana en les dates de festes. Recordem que aquest any les Entrades s'han celebrat el diumenge 21 d'abril, un dia abans de la data tradicional. Molt diferent a la de 1997 ha sigut la reacció de la ciutat, sense manifestacions ni grans polèmiques al carrer. No podem parlar d'una segona guerra del calendari en 2013, s'ha demostrat que acostar les festes al cap de setmana no és una catàstrofe per a la idiosincràsia d'aquesta ciutat. I si les festes 2013 s'han celebrat 21-22-23, ja s'anuncia que les de 2014 seran 3,4 i 5 de maig. El motiu una altra vegada és ni més ni menys que la Setmana Santa.
-Altra de les apostes de l'Ajuntament va ser encarregar el Cartell de Festes a un fotògraf per primera volta, ja que normalment l'autor era un pintor alcoyà. Si la noticia ja va causar impacte abans de festes, el dia del descobriment les crítiques al cartell no inèdit de Paco Grau van superar tota expectativa.

-Tal volta la novetat menys important ha sigut el canvi de vestuari per al Sargento cristià i els dos ambaixadors de la festa. Tres trages nous molt vistosos.

-La venta de les cadires per a l' Entrada es va modernitzar perquè es podien adquirir per Internet.
-L'horari de l'Alardo es va tindre que retallar, seguint la línia del govern de Mariano Rajoy, pels problemes amb la pólvora. Les restriccions de seguretat han fet que un any més els festers sols pogueren disposar d'un kilo de pólvora per aquest acte tan emblemàtic.
-L'arrancà de la Diana es va moure de lloc. No s'ha arrancat davant l'Ajuntament, sinó a l'altra part de la Plaça Espanya per evitar aglomeracions. Encara que aquest canvi va rebre fortes crítiques, els resultats han sigut molt positius.
-Per evitar un gasto innecessari, el regidor de festes va anunciar que l'enramada no s'encendria els dies sense entraetes. Un sector de la població alarmava que aquest any Alcoi no respirava festa i que la crisi era culpable del poc ambient fester que hi havia al carrer.
-Una de les mascletaes, la de la Glòria Infantil, es va tindre que disparar al pont del Viaducte, i no a la Plaça Espanya com ve sent habitual, per motius d'espai i seguretat. L'Ajuntament va trobar una ràpida solució per poder disparar la mascletà del dia Sant Jordi a la Plaça Espanya.
-La fira d'atraccions infantils ha canviat d'ubicació, traslladant-se a la Zona Nord, concretament a la Plaça Al-Azraq.
-Un joc sobre les Festes de moros i cristians per a I-Phone s'ha creat per a disfrutar dels timbalers durant tot l'any al mòbil.
-La processó del Sant Jordi Xicotet es va fer un dia abans de lo normal, el dia 16 d'abril i durant l'acte es va produir un gran tall al carrer Sant Nicolau que va trencar la cohesió de la processó.
-Crítiques a les Entrades destaquen l'acabament de l'Entrada Mora quan encara no era del tot fosc, el boato gens llaurador del capità dels Maseros, l'esquadra de negres de la filà Llana i sobretot les esclaves amb niqab que arrastraven la carrossa del capità moro. Va ser una posada en escena original però que va ofendre a part del públic i a la comunitat musulmana, que ha dut la notícia a nivell nacional amb alguns articles a la premsa i la televisió.
-Per primera vegada, una xiqueta li va entregar les claus de la ciutat al capità cristià. Desde 1974, era un xiquet de la filà Alcodianos qui feia aquesta entrega. Mai havia sigut una xiqueta. Açò és una mostra de que no és precís armar gran rebombori per trencar els esquemes, la xiqueta Alèxia Gandia, vestida amb el trage femení de la filà Alcodianos, li va entregar les claus a Fernando Múñoz entre mostres d'aprovació.
-I parlant de la incorporació de la dona a la festa, aquest també és un any històric. Sense ser influenciades per Fonèvol, dos filaes va traure esquadres femenines a la Segona Diana. La primera d'elles van ser les dones maseres, amb el trage femení. Mai ha Alcoi havien eixit unes adultes en esquadra. La filà Marrakesch sorprenia al públic amb 2 esquadres femenines portant el trage de la filà. És una mostra de que poc a poc la dona s'integra en la festa a pesar dels obstacles de determinades filaes com la minoria encapçalada per la filà Verdes i la seua falta de igualtat, a pesar de ser una volguda filà d'Alcoi amb molta història.
Tots aquests canvis reflexen un progrés en la mentalitat de la societat alcoyana. Demostra que Alcoi sap adaptar-se al segle XXI i a l'actualitat i que és una ciutat que mira avant, al futur però sempre mirant el seu passat i respectant les tradicions que tan arrelades tenim els alcoyans. Un any més podem sentir-nos orgullosos de les nostres Festes de Foros i Cristians, superant les adversitats econòmiques i oferint un gran espectacle.
La pitjor notícia que hem rebut aquests dies ha sigut la desaparició del Periòdic Ciudad, empresa de premsa alcoyana que ha informat sobre la comarca durant 60 anys, desde 1953. La crisi econòmica ha provocat el tancament de l'estimat i important periòdic i tota la plantilla de periodistes va a l'atur. És una trista i inesperada notícia que tot Alcoi lamenta. Amb el Periòdic Ciudad perdem part de la nostra identitat pròpia.

El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites