La trilogia nadalenca d'Alcoi està apunt de ser declarada Patrimoni de la Humanitat i un any més els alcoyans han demostrat que la seua Festa d'hivern es mereixedora del títol. Després del dia "Les Pastoretes", la plujosa vesprada del 4 de gener es va dur a terme l'acte del "Bando" en el que no van faltar els personatges del Tirisiti, la palmera o les tradicionals burretes transportant les bústies per tirar la carta als Reis d'Orient. L'Emissari Reial estrenava un trage del difunt Alejandro Soler on es mesclava el color taronja amb el blau i el roig. Desde la carrossa amb les corones i l'estrela, l'Emissari va llegir el "Bando Reial" que anunciava l'arribada dels tres Reis Mags i en el que no van faltar al·lusions al tancament de RTVV i al fet de que aquest 2014 la CXXIX Cavalcada d'Alcoi no s'haja pogut retransmetre en directe per Canal 9. A pesar del mal temps, els xiquets van esperar de peu a que passaren les burretes que també s'enfrentaren al fort vent que va bufar fent baixar les temperatures.
La vesprada del dia 5 de gener, i sense la inoportuna pluja, va arrancar la comitiva desde el Camí per dur a tots els xiquets regals. La Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi és d'Interès Turístic Nacional i en 2014 s'han renovat la majoria de trages per fer més excepcional la CXXIX Cavalcada. Tots els trages nous, com els dels Reis o els antorxers es van basar en bocetos de Alejandro Soler quan fa exactament un any que va faltar. L'estrella il·luminada a cavall, el grup de pastors, el poble, els grups de danses, els palmiters, la carrossa de l'emissari i els balls van obrir la desfilada mentre alguns patges negrets començaven a aparèixer per pujar als balcons a entregar regals, ajudats per les característiques escales roges.
El seguici del Rei Melchor, de barba blanca estava precedit pels romans i l'ajudant a cavall. Melchor besava als xiquets desde el seu camell i portava un trage on destacava el blau i el blanc. La peça musical "L'entrà dels reis" de Camilo Pérez Monllor sonava com un avís majestuós.
El seguici de Baltasar, el rei negre, començava amb els escuders que barraven el pas per evitar aglomeracions de gent, degut a la gran quantitat de xiquets que volen besar al benvolgut rei negre. Ell demostrava la seua estima lluint un preciós trage colorista en que predominava el groc i el blau, però també es van apreciar els colors roig i blanc al turbant. El parasol decoratiu del rei anava darrere del camell però aquest any van faltar les banderes amb l'heràldica de cada rei i el seu nom.
Entre antorxers, palmiteres i guerrers va arribar l'últim rei. Gaspar portava un trage de Alejandro Soler que combinava el roig i el daurat i que a més a més portava una llarga i elegant capa blava. La corona i el camell com a signes distintius del rei de barba marró que en Alcoi sempre desfila en tercera posició. També es van renovar els ventalls de plomes que porten les palmiteres.
En la "Plaça Espanya" els Reis Mags van fer l'Adoració al xiquet Jesús que estava al Portal entre la Mare de Déu i Sant Josep. En la foscor i sonant la música de "L'Haleluya" de Haendel van oferir or, encens i mirra en un acte màgic i espectacular que va quedar realçat per les bengales, el volteig de campanes de l'església de Santa Maria i pel castell de focs artificials que es va disparar.
Bocetos originals de Alejandro Soler. Fotografies de Pàgina 66 i Elías Seguí.
El primer sentiment que va tindre
Germán Aracil al saber que seria l'encarregat de pintar el cartell de Festes 2007 va ser el de
nerviosisme però sobretot el de alegria. Desde el principi tenia clar que el
motiu principal del cartell serien els xiquets perquè fins aquell moment no
havia sigut utilitzat en cap cartell i a més més, els xiquets són el futur de la festa. La
veritat es que era arriscat i així va ser, una part del públic el va qualificar
de immillorable i una altra part no el va rebre gens bé. Germán Aracil va gastar
pintures acríliques encara que la seua especialitat era el pastel. Aquell any, el dia 1 d'abril, no sols es va destapar el cartell sinó que també es va presentar en públic el pasdoble dianer "Als mirons" en homenatge a tot el públic que l'any anterior va aguantar en les
cadires ploent durant l'Entrada Mora. Germán Aracil es mostrava satisfet amb el
resultat de l'obra i com ell deia “és una obra conciliadora” No obstant,
aquest cartell va ser polèmic per varies causes: els sis dits del xiquet moro i
les cares (més de pena que de festa) que tenen els dos xiquets i que no
representen l'alegria de la festa alcoyana.
