BANDERINS FILAES I ANY DE FUNDACIÓ

En aquesta ocasió podem veure els banderins de tela que tenen totes les filaes de les Festes d'Alcoi. Els banderins serveixen com a guió d'inici en tots els actes on participen els festers. La comitiva de cada filà l'encapçala el banderí que normalment va a cavall o un membre de la filà ocupa el càrrec de portaestandard. El banderí representa gràficament les característiques i senyes identificatives de la filà que anuncia. Als anys 50 la majoria de filaes alcoyanes van ser les pioneres en encomanar uns escuts heràldics que definiren a la pròpia filà. Com a informació afegida apareix l'any de fundació de cada filà, començant per les dos més joves. Però com és pot observar hi han filaes molt antigues i plenes d'història ja que algunes es remunten al segle XIX. Els 28 banderins tenen un colorit fantàstic:

 Filà Aragonesos. Fundada en 1859 -Refundació en 1961.

 Filà Benimerines. Fundada en 1980.

 Filà Tomasines. Any desconegut del segle XIX -Refundació en 1940.

 Filà Verds. Any desconegut del segle XIX -Refundació en 1866.

 Filà Ligeros. Fundada en 1873.

 Filà Cides. Fundada abans de 1839.

 Filà Abencerrajes. Fundada en 1903.

 Filà Vascos. Fundada en 1909.

 Filà Realistes. Fundada en 1886 -Refundació en 1927.

 Filà Cruzados. Fundada en 1945.

 Filà Xanos. Fundada abans de 1839.

 Filà Maseros. Fundada en 1842.

 Filà Magenta. Fundada en 1865.

 Filà Andaluces. Fundada abans de 1839.

 Filà Mudéjares. Fundada en 1904.

 Filà Navarros. Fundada en 1870.

 Filà Judíos. Fundada en 1817.

 Filà Gusmans. Fundada en 1906.

 Filà Cordoneros. Fundada en 1839.

 Filà Llana. Fundada abans de 1805.

 Filà Alcodianos. Fundada en 1912 -Refundació en 1960.

 Filà Berberiscos. Fundada en 1869 -Refundació en 1926.

 Filà Mozàrabes. Fundada en 1925.

 Filà Marrakesch. Fundada en 1901.

 Filà Asturianos. Fundada abans de 1839. 

 Filà Almogàvars. Fundada en 1933.

 Filà Miqueros. Fundada en 1811.

 Filà Muntanyesos. Fundada en 1921.

Feliç mes de febrer! Falten 82 dies per a les Festes de Sant Jordi 2016...

ESQUADRES DE NEGRES I LA PRIMERA MARXA MORA: A BEN AMET

Bruixots d'antiga llegenda, negres que corren la senda, de quimeres orientals.
El sol bruny metalleria i ompli el ritme la follia dels platells i dels timbals.
Bressa la seda polida, la peresa amorosida que de goig fa cloure el ulls.
L'esperit fester s'estova i una gràcia sempre nova mou l'esquadra d'esclaus.
Alça l'alfange que mana la indolència sobirana del caporal fanfarró.
I als balcons brillen boniques les mirades de les xiques que espurnegen emoció.

Tot s'argenta. La vesprada té una tonalitat serenada que ol a prímula suau.
I un cavall de fina estampa fa corvetes per la rampa del carrer Sant Nicolau.
Bruixots d'antiga llegenda, negres que corren la senda, de quimeres orientals.
El sol bruny metalleria i ompli el ritme la follia dels platells i dels timbals.
Hi ha que fingir una a una faules de la mitja lluna contra el signe del cristià.
I les hostes musulmanes quasi fan al poble ganes de tornar-se mahometà.
Per això a l'encís islàmic, a l'esclat epitalàmic, d'aquesta orgia gentil
s'obrin a l'aura llambrenca delers de rosa abrilenca i carícies de gesmil.

Passa l'esquadra esllanguida, la música no s'oblida.
Té un ressó i un sentiment que al plany de l'enyor aplega
i amb una llàgrima ofega l'econ immortal del moment.
Bruixots d'antiga llegenda, negres que corren la senda, de quimeres orientals.
El sol bruny metalleria i ompli el ritme la follia dels platells i dels timbals.
El cel és com una esquadra que no s'acaba mai...

"A Ben Amet" és la primera marxa mora de la història de les Festes de Moros i Cristians. Es va estrenar en 1907 i una volta més Alcoi va ser la pionera en el mon de la música festera. La nostra ciutat és l'epicentre de les Festes de Moros i Cristians i totes les innovacions comencen gràcies a la gran imaginació dels alcoyans, en aquest cas dels músics alcoyans. Antonio Pérez Verdú va dedicar la marxa mora "A Ben Amet" a la filà Abencerrajes. Per a l'Entrada Mora de 1907 va sonar "A Ben Amet" i a la melodia se li va afegir percussió per a que els moros tingueren un ritme propi de desfilar. Per això "A Ben Amet" és una peça musical pausada i de sabor oriental ja que s'exigia una composició diferent als pasdobles sentats que fins a 1907 aprofitaven igual per als moros que per als cristians. Antonio Pérez Verdú va revolucionar la música festera de principis del segle XX, com també ho van fer Juan Cantó i Amando Blanquer al composar el primer pasdoble sentat i la primera marxa cristiana. Actualment "A Ben Amet" sona poc en les Festes de Sant Jordi però tots reconeixen la importància de la marxa mora i d'Antonio Pérez.

BANDES DE MÚSICA FILAES ALCOI

Cada filà de les Festes de Moros i Cristians té una banda de música oficial que l'acompanya durant la Trilogia Festera i els actes preliminars. Les agrupacions musicals pertanyen a pobles valencians propers a Alcoi o de la pròpia ciutat en el cas de les quatre bandes de música alcoyanes: La Primitiva d'Alcoi, La Nova d'Alcoi, la Unió Musical d'Alcoi i l'Agrupació Musical Serpis. Sense els músics les Festes de Sant Jordi i les seues desfilades estarien incompletes, per això la música és una part essencial de Nostra Festa. En els sopars a les seus socials de les filaes sempre hi ha una taula habilitada per als músics i donen ambient al carrer durant tot el mes d'abril. Els músics no fallen a cap acte i per això a continuació s'especifica quina banda de música té contractada cada filà.

 Filà Tomasines: Agrupació Musical Serpis d'Alcoi.

 Filà Berberiscos: Societat Instructiva Musical de Gandia.

 Filà Gusmans: Unió Musical El Deliri de Gorga.

 Filà Marrakesch: Unió Musical La Pau de Beneixama.

 Filà Asturianos: Unió Musical Belgidense. 

 Filà Mudéjares: Societat Instructiva Musical de Benigànim.

 Filà Maseros: Societat Musical Torrissense.

 Filà Xanos: Unió Musical Contestana de Cocentaina.

 Filà Vascos: Societat Musical La Lira de Quatretonda.

 Filà Realistes: Unió Musical l'Aranya d'Albaida.

 Filà Almogàvars: Unió Musical de Llutxent.

 Filà Verds: Ateneu Musical de Rafelguaraf.

 Filà Muntanyesos: Unió Musical de l'Orxa.

 Filà Benimerines: Agrupació Musical de Manuel. 

 Filà Andaluces: Agrupació Artística Musical Real de Gandia.

 Filà Ligeros: Unió Musical de Planes.

 Filà Aragonesos: Societat Musical Nova de Palomar.

 Filà Judíos: Agrupació Musical Santa Bàrbara de Bolbaite.

 Filà Mozàrabes: Banda Instructiva Musical de Alfarrasí. 

 Filà Magenta: Unió Musical de Beniarrés. 

 Filà Alcodianos: Societat Musical Cultural de Penàguila.

 Filà Miqueros: Societat Musical La Nova d'Alcoi.

 Filà Navarros: Societat Musical Beniatjarense.

 Filà Cordoneros: Ateneu Musical de Cocentaina.

 Filà Cides: Unió Musical d'Atzeneta d'Albaida.

 Filà Abencerrajes: Cercle Musical Primitiva d'Alcoi.

 Filà Cruzados: Unió Musical d'Agres. 

 Filà Llana: Unió Musical d'Alcoi.

Adjuntem també la primera peça musical del mon dedicada a les Festes de Moros i Cristians. Es tracta del pasdoble "Mahomet" que va sentar la base en 1882 per a les obres musicals d'estil fester valencià i està considerat el primer pasdoble sentat pel seu caràcter reposat. El va composar l'alcoyà Juan Cantó Francés i per això el Conservatori de música i dansa d'Alcoi porta el nom d'aquesta persona: Juan Cantó. L'origen de la música festera es troba en Alcoi, cuna de les Festes de Moros i Cristians. Juan Cantó va ser el pioner de la música festera i "Mahomet" va sonar per primera volta a les Festes d'Alcoi de 1882 donant-li un caràcter més elegant i menys militar a Nostra Festa.