"UN MORO MUDÉJAR" és la marxa mora amb la que iniciem aquesta recopilació. I el motiu és que la dedicatòria va dirigida a la memòria de Isidro Tormo Fuster, fester de la filà Mudéjares d'Alcoi. "Un moro mudéjar" va guanyar el primer premi del Festival de Música Festera d'Alcoi 1981. Però la marxa mora de Rafael Mullor Grau no es va escoltar al carrer fins el dia 22 d'abril de 1982, quan la filà Marrakesch la va estrenar en la seua brillant capitania mora. Casualment "Un moro mudéjar" també ha sonat en la última capitania mora d'Alcoi: Va acompanyar a l'esquadra de negres 2018 de la filà Verds. A pesar d'haver sonat en algunes filaes d'Alcoi, el títol deixa clar la relació amb la filà Mudéjares.
"ÉXODO" és una preciosa marxa mora que no necessita presentacions. El títol fa referència a la fugida dels jueus i per això en Alcoi "Éxodo" guarda parentesc amb la filà Judíos. Però això no significa que altres filaes no la disfruten a les desfilades. La filà Mudéjares ha tingut 2 esquadres d'enmig desfilant amb "Éxodo": La de 1986 i la del 2000. En 1962 Enrique Castro va adaptar a marxa mora l'obra d'Ernest Gold, el creador de la banda sonora d'aquella memorable pel·lícula de Hollywood protagonitzada per Paul Newman.
"EL MORO DEL SINC" és la marxa mora més alcoyana de totes. La única marxa mora que va escriure el músic Rafael Giner i amb la que va gaudir d'un èxit rotund. A pesar de ser de 1954 continua sent un referent de la música festera i es repeteix varies voltes en totes les Entrades de moros. Amb una melodia tan addictiva era impossible que la filà Mudéjares i moltes altres no desfilaren amb "El moro del Sinc". En l'alferecia mora 1993 va acompanyar al propi Ramiro Gisbert. El veterà anava sentat a la seua carrossa, però darrere no tenia el Barranc del Sinc sinó un escut gegant dels Palominos.
"REIGE" és la marxa mora que va acompanyar a les favorites de l'alférez moro 1993 de la filà Mudéjares. José Maria Ferrero li va dedicar "Reige" al seu amic mozàrabe Vicente Reig. L'obra es va estrenar a l'Entrada Mora d'Ontinyent de l'any 1956. L'aire clàssic, lent i fins hi tot ranci de la marxa mora "Reige" s'adequava molt bé al boato de la filà Mudéjares en 1993. El temps passa, la música evoluciona i hi ha que tindre en compte que han passat 60 anys desde la composició de "Reige", encara que és una marxa mora que es manté fresca.
"JUANJO" és una marxa mora de categoria superior que va agradar en la seua estrena al 1986 i continua sent del gust dels oients més tradicionals. Francisco Esteve Pastor li va dedicar la marxa mora al seu nebot murer, Juanjo Rico Esteve. En 1993 "Juanjo" va sonar al boato de l'alférez moro dels Mudéjares. El ballet de màscares creat per l'alcoyana Virginia Bolufer va sorprendre al públic damunt d'una carrossa. Tota la decoració es basava en un animal molt exòtic: El pavo real i les seues vistoses plomes.
"EL KABILA" ha desfilat en moltes esquadres de blancs de la filà Mudéjares. Però en el cas de les esquadres de negres sols ho ha fet amb la de l'alférez moro de 1993. El títol va en honor al recordat Francisco Martínez, que era dels Kabiles quan va ser president de la Societat de Festers d'Ontinyent entre 1964 i 1967. José Maria Ferrero Pastor va presentar "El Kabila" al Festival de Música Festera d'Alcoi 1965 i va guanyar el primer premi del prestigiós concurs.
"SOC MARRAKESCH" és una de les poques marxes mores de José Maria Valls que ha triomfat amb el pas del temps. En 1986 l'autor va composar l'obra perquè es sentia molt identificat amb la filà alcoyana. Per això està dedicada a la filà Marrakesch i no a una persona en concret. L'originalitat de "Soc Marrakesch" va fer que el ballet tribal de caníbals de Virginia Bolufer causara sensació en la capitania mora 1994 de la filà Mudéjares.
"XIMO" és la marxa mora que més identifica als festers d'Ontinyent. Primer perquè el seu autor és l'ontinyentí José Maria Ferrero Pastor. Segon perquè sona molt a l'Entrada Mora de la capital de la Vall d'Albaida. I tercer perquè és com l'himne oficial amb el qual comencen les Festes d'Ontinyent en agost. "Ximo" es va estrenar en 1964 en honor del fester Joaquim Sanz. Joaquim Sanz era un kabila d'Ontinyent nascut en Alcoi. Però el fester residia en Ontinyent, on era molt volgut pel seu caràcter amigable. Durant dècades "Ximo" ha sigut la marxa mora més escoltada en poblacions valencianes que celebren Festes de Moros i Cristians. En canvi en Alcoi no és una marxa mora massa estimada, al estar tan arrelada a Ontinyent. Però el capità moro 1994 de la filà Mudéjares s'anomenava Joaquim Rosendo Payà i per motius obvis va ser la marxa mora que el va acompanyar en l'Entrada Mora. Encara que "Ximo" no s'estrenava ni anava dedicat al propi càrrec, Joaquim Rosendo va sorprendre damunt d'un escorpí gegant mentre sonava "Ximo".
"ALS XAFIGUEIROS" és una marxa mora de José Vicente Egea Insa. La seua composició en 1993 va donar peu a que s'editara un disc de música festera amb peçes de xirimita i tabalet. Els promotors van ser "La Xafigà" de Muro, colla de xirimiters a qui va dedicada l'alegre marxa mora. La sensualitat de la melodia era perfecta per a l'ambientació del boato del capità moro 1994. "Als Xafigueiros" sols s'ha escoltat en Alcoi amb la filà Mudéjares, inadmissible tenint en compte la bona qualitat de la marxa mora.
"EL SOMNI" és una de les poques marxes mores que té dos versions. Amando Blanquer Ponsoda va composar "El somni" en 1988 amb la pretensió de que revolucionara el panorama musical alcoyà. Però el ritme complicat de la marxa mora va convertir "El somni" en una peça musical difícil per a formar i fins hi tot desagradable per a cert públic inexpert en matèria musical. Però "El somni" està reconeguda com una de les marxes mores més complexes, riques i brillants de la carrera d'Amando Blanquer. Una marxa mora que guanya amb les escoltes. No es queda a la primera però acaba enamorant amb les seues notes anunciadores i el so trepidant i misteriós. "El somni" està dedicada a un il·lustre president de l'Associació de Sant Jordi: Enrique Sanus Abad de la filà Magenta. L'esquadra de negres del capità moro de la filà Mudéjares es va atrevir a desfilar amb "El somni". Desprès de les suggerències dels esquadrers pels problemes que van tindre per a desfilar amb "El somni", Amando Blanquer va adaptar la seua marxa mora per a fer-la més accessible als festers. Així va nàixer la segona versió de la marxa mora: "El somni 1995".
"CENTENARI MUDÉJAR" és la marxa mora per a commemorar els 100 anys que la filà Palominos va complir en 2004. Un centenari marcat per la forta tempesta que va deslluir la celebració en plena Entrada Mora 2004. És una de les poques voltes que li ha plogut a una esquadra especial de la filà Mudéjares, això si els esquadrers van poder estrenar música en l'any del centenari de la filà.. La marxa mora "Centenari mudéjar" no és gens coneguda i suposa un dels majors fracassos de l'excel·lent compositor alcoyà José Maria Valls.
"DIMONIS DE MASSALFASSAR" és una obra musical que s'associa més al bàndol cristià. La seua ambientació medieval surt de la ment creadora de Xavier Richart. Està composada per a que la colla de dimonis faja el seu correfoc pels carrers del xicotet poble de Massalfassar, però també s'ha escoltat en Entrades de Moros i Cristians. Un cas curiós és que la filà Mudéjares obrira el boato de l'alférez moro 2007 amb "Dimonis de Massalfassar". I és que l'alferecia mora va començar amb monjos i soldats cristians que expulsaven als àrabs mudèjars de les seues pròpies terres. Cal recordar que els mudèjars eren musulmans que vivien en territori catòlic.
"ALHAKEM" és una marxa mora de Ignacio Sánchez Navarro, lo qual vol dir que és una peça més característica de la Regió de Múrcia, en concret de les Festes de Moros i Cristians de Caravaca de la Cruz. Però de tant en tant aquestes marxes mores es senten en Alcoi. En 2007 va passar, ja que el ballet de Inma Cortés va escollir "Alhakem" per a la seua coreografia sobre el miracle de la vida. Les ballarines del camp de blat i de l'aigua van encantar al públic. "Alhakem" porta el nom d'un emir de la dinastia omeya que va tindre un regnat cruel i molt guerrer. La marxa mora representa tot lo contrari: La pau i harmonia del mon islàmic. Així ho va expressar l'autor en la seua estrena a l'any 1988.
"MARCO POLO" és una obra musical de melodia oriental que han aprofitat totes les ballarines de la dansa del ventre. Entre elles no pot faltar Ana Botella. La coreògrafa alcoyana va escollir aquesta cançó àrab per al ballet de les amigues de la novia. Loreena McKennitt va estrenar "Marco Polo" en 1997 i Francisco Valor la va adaptar a xirimites en 2001 per a un ballet de la capitania mora de la filà Guàrdia Jalifiana de Cocentaina. Però la versió del ballet d'Ana Botella en 2007 va ser la primera de Loreena McKennitt, ambientada en els viatges de l'italià Marco Polo per la ruta de la seda. 10 anys desprès de l'estrena de "Marco Polo", la filà Mudéjares la tenia entre el repertori musical de la seua alferecia mora.
"NADERS" és una marxa mora de Jaume Blai Santoja. Està dedicada als seus amics de la filà Granaders de Bocairent, una població amb unes filaes bastant peculiars. Es va estrenar en el mes de febrer de 2006 i en 2007 es va escoltar en l'Entrada Mora d'Alcoi. Va acompanyar a les dames de l'alférez moro de la filà Mudéjares.
"ANY D'ALFERIS" és una de les obres més aclamades d'Amando Blanquer Ponsoda. Com el compositor alcoyà estava lligat a la banda Primitiva d'Alcoi li va dedicar "Any d'alferis" a la filà Abencerrajes. La Primitiva era la banda oficial de la filà Abencerrajes en 1967, any en que es va estrenar la marxa mora amb l'esquadra de negres de l'alférez moro. Desde aleshores moltes filaes aprofiten "Any d'alferis" per a subratllar que tenen càrrec. Entre elles la filà Mudéjares en 2007. L'alférez moro José Jorge Pérez va prendre una encertada decisió musical.
"ALI GEABÀ-SPYROS" es va escriure en 1998 però la marxa mora no va sonar en Alcoi fins a l'any 2002, quatre anys desprès. I desde aleshores s'ha convertit en una famosa marxa mora de Vicente Pérez Esteban. Va servir com a compromís per a que Gea s'apuntara a la filà Tuaregs d'Albaida. El seu exòtic i impronunciable títol no va ser obstacle per a moltes esquadres de negres d'Alcoi decidiren desfilar amb "Ali Geabà-Spyros". La filà Mudéjares no és una excepció i aquesta marxa mora va sonar en l'esquadra dels merengues de l'alférez moro. Remarcable és que en 2007 "Ali Geabà-Spyros" ja s'havia fet famosa i s'escoltava molt en les Festes de Moros i Cristians, fins el punt de que començava a estar cremada. Un problema que la marxa mora de Vicente Pérez Esteban continua tenint hui en dia, ja que la seua fantàstica melodia ha arribat a aburrir a alguns festers.
"TITARÓS" va tancar l'Entrada Mora d'Alcoi 2007 i no és gens habitual açò ja que "Titarós" és una peça musical per a xirimites. Quique Orquín la va composar en 1997 per a colles de xirimiters i tabaleters i desde aquell any ha sonat de forma puntual per a ballets. En l'alferecia mora de la filà Mudéjares va marcar el pas d'un ballet que recreava la lluitra entre un exèrcit moro i altre cristià. El soroll de les espases es mesclava amb el dels platerets de "Titarós". És una obra molt interessant pels seus canvis repentins de ritme: Primer ràpida i de colp baixa la velocitat per a cap al final tornar a augmentar de ritme gràcies a la percussió.
"XAC" és una peça musical composada expressament per al ballet de Virginia Bolufer en 2008. Bene Ripoll fill va composar l'emotiva i festiva "Xac" seguint el fil conductor de la capitania mora de la filà Mudéjares. "Xac" no és una marxa mora coneguda però té una gran història darrere. Comença amb silenci i tranquilitat per a recrear la nit i desprès va augmentant la intensitat amb l'arribada dels animals nocturns del bosc. El ballet també acabava sent una trobada entre aus, fades i demés criatures del bosc. Era l'inici del conte de Yazid, qui va fugir al bosc desprès de l'assassinat de la seua mare.
"EL NEGRO SANSÓN" és una marxa mora molt antiga, ja que data de 1954. Per això hui en dia està un poc obsoleta i no s'escolta massa a les Festes de Moros i Cristians. La última volta que va sonar en Alcoi va ser en la capitania mora 2008 de la filà Mudéjares. A més a més "El negro Sansón" es va escoltar en una part del seguici secundària: La peregrinació en camell a la Meca. A pesar de que la marxa mora de José Picó Biosca està oblidada, "El negro Sansón" va tindre un fort reconeixement durant el segle XX. José Picó Biosca, contestà d'adopció, va gaudir de grans èxits en la seua carrera artística relacionada amb la música festera.
"HABIBI" és una relaxant i moruna marxa mora d'Alfredo Anduix Rodríguez, també de Cocentaina. El títol significa carinyo en àrab i al ser estrenada en 1989 va gaudir de gran popularitat als anys 90. Alfredo Anduix li va dedicar "Habibi" a la seua dona i desprès es va retirar del mon de la composició. Una marxa mora infravalorada per desgràcia en Alcoi però que la filà Mudéjares si va saber apreciar en 2008. Les dames de la favorita del capità moro van desfilar amb aquesta meravellosa marxa mora.
"CULIBRÍ" és l'estrena més important i destacada de la capitania mora 2008 de la filà Mudéjares. La marxa mora de José Rafael Pascual Vilaplana és màgica i a més a més té influències de les composicions que l'autor ha fet per al seu poble: Muro. Sense cap dubte "Culibrí" és la marxa mora perfecta per a que un capità moro tinga una desfilada triomfal. I així ho va viure Enrique Romà Llorca, reencarnant a Al-Azraq en 2008. Un càrrec tan elegant com la seua marxa mora. Però "Culibrí" no anava dedicada al capità moro, sinó al seu pare que s'apodava "Culibrí", com l'animal volador. La melodia és increïble i alterna trossos per a banda i per a colles de xirimiters. Tal volta la seua duració excessiva ha influït en que "Culibrí" no s'haja tornat a escoltar en Alcoi. 10 anys desprès continua sonant actual i esplendorosa. Per a més sorpresa, "Culibrí" forma part d'una suite musical en la que també s'integra "Mudayan", una marxa mora més curta inspirada en la partitura de "Culibrí". Mentre que "Mudayan" va sonar per a les favorites", "Culibrí" va ser una marxa mora exclusivament per al capità moro de la filà Mudéjares.
"FANTASIA MEDITERRÀNIA" és una obra musical d'estil oriental però de gran rapidesa. Antonio de la Asución la va composar imaginant-se un conte ambientat en el mar Mediterrani durant les batalles entre cristians i Berberiscos. Per això va guanyar un premi en Muro a l'any 2002, any de la composició d'aquesta fantasia musical. Va sonar per primera volta en Alcoi amb el ballet "Títeres del Rajastan" de la capitania mora 2008 de la filà Mudéjares. El boato contava les aventures de Yazid, un dels protagonistes de la idea conjunta "Cruïlla de cors".
"EL PRESIDENT" destaca com a marxa mora dins del repertori clàssic de la música festera. Miguel Picó Biosca tenia amics en la filà Manta Roja de Cocentaina i va decidir composar una marxa mora per al fester Rafael Todolí. El títol prové de que en 1971 era el president de la Junta de Festes de Sant Hipòlit. Al Festival de Música Festera d'Alcoi va guanyar el segon premi i mereixia el primer perquè molts anys desprès continua sent un referent de les marxes mores. "El president" va acompanyar a l'esquadra de negres del capità moro de la filà Mudéjares en 2008.
"MARTÍ XIMANÀ" sols ha sonat una volta en Alcoi i va ser amb la filà Mudéjares. Es tracta d'una bonica marxa mora del contestà Francisco Valor Llorens. Un compositor amb poca rellevància dins de la música festera de la filà Mudéjares, però molt important per a les Festes de Moros i Cristians. "Martí Ximanà" està dedicada a Martí Vañó, capità moro de la filà Moros Vells de Bocairent. Pocs mesos desprès de la seua estrena en gener de 2014 va acompanyar a l'esquadra d'enmig dels Palominos a l'Entrada Mora del 3 de maig de 2014. Una gran esquadra de negres, una gran marxa mora i un gran punt i final per a aquesta recopilació de les marxes mores de la filà Mudéjares.
No hay comentarios:
Publicar un comentario