En una vesprada d'Entrada Mora sense sol, les filaes alcoyanes van aportar l'esplendor al 20 d'abril de 2024. Especialment les filaes Ligeros, Miqueros i Judíos que tenien al Sant Jordiet. Només passar el capità moro de la filà Mudéjares es va iniciar la celebració del 150 aniversari de la filà Ligeros. L'haurien tingut que celebrar l'any anterior, però la pandèmia i la capitania mora 2023 van retrassar l'efemèride. La filà Ligeros va ser fundada en 1873, però degut a la Revolució del Petroli del mes de juliol, l'antiga cavalleria ligera no va participar en les Festes d'Alcoi fins a l'especial any de 1876 pel VI Centenari del Patronatge de Sant Jordi. Un segle i mig més tard, la filà Ligeros va traure al carrer una fantàstica esquadra commemorativa del pintor Ignacio Trelis. Els colors de la filà eren inqüestionables i es veien reflectits clarament en els esquadrers. Els bombatxos mantenien els colors roig i negre, el xaleco era blau i la camisa groga com al disseny oficial. La faixa a ratlles també era pareguda i li donava un toc multicolor al disseny. El turbant era més pompós però mantenia l'essència de la típica sanefa de la filà Ligeros afegint-li un toc turc. La capa blanca també era de bon gust i estava enganxada amb uns penjolls rojos. L'esquadra especial no va ser original al triar la música i una volta més va sonar la marxa mora "Uzul el selmim", tot un referent d'Alcoi. Desprès de felicitar a la filà Ligeros pel seu elegant i discret 150 aniversari es va passar al Mig Moro de la filà Miqueros. Una de les filaes amb més història d'Alcoi i amb un estil singular en les seues esquadres de negres. Això es va notar en l'esquadra d'enmig 2024, amb un emocionat cabo batidor. La sobrietat de Domingo Miques era evident pel to verd apagat del disseny de Michel Abietar. Els esquadrers eren uns nòmades sorgits del desert però amb ganes d'atacar a l'enemic. Per tant anaven armats amb espasa, fletxes i un arc a la capa verda. Va resultar una esquadra d'enmig poc cridanera, en la que els tons de la natura eren els més encertats. El marró va ser protagonista al maquillatge, el turbant i a la corassa de cuero a escames. Però lo que més servia per a protegir el pit dels esquadrers era una peça daurada, ja que el metall també va estar present al cinturó tostat i el calçat. Els bombatxos de color crema deixaven clar que eren guerrers pobres preparats per a una batalla més. Les mànegues verdes i les cadenes sobre la falda verda amb brodats de fil d'or arredonien una esquadra d'enmig senzilla, austera i gens estrident. Per a agradar als mirons va ser suficient el somriure miquero i la marxa mora "Ben Al Sahagui".
No hay comentarios:
Publicar un comentario