L'any 1953 apareix "L'home pot ésser àngel", publicat a l'editorial Torre. Aquell mateix any, amb motiu dels Jocs Florals, viatja a València. L'amistat amb Josep Iborra l'uneix a Joan Fuster. Aquesta trobada serà determinant pel que fa al sentiment valencianista que es desprèn a l'obra de l'autor. El 1955 es publica "Presoner de l'ombra" i el 1958 "Grumet a soles". A banda dels poemaris de caràcter intimista, pels quals esdevé una de les veus més importants de la poesia valenciana a la postguerra, Joan Valls practica, també, una poesia de certamen que li proporciona nombrosos premis literaris. Aquests poemes seran recopilats al llarg de la seva vida en tres volums: "Toia d'ofrena" (1960), "Antologia de poemes premiats" (1970) i "Temps de Saó" (1979). Tornant a la poesia de caràcter existencialista, l'any 1959 publica "L'íntim miratge", amb el qual queda finalista del premi Ciutat de Barcelona, i, el 1960, apareix l'obra "Tast d'eternitat". Aquesta obra havia estat finalista del premi València del 1958. L'any 1959 obté el premi Ciutat de Barcelona amb Paradís en blanc, que veurà la llum el 1964. Amb "Les roses marginals" (1965) guanya el premi Ciutat de Palma del 1962. L'any següent, l'autor canvia de faena i entra a treballar com a arxiver a l'Ajuntament d'Alcoi. A més d'aquesta tasca, a partir del 1970 col·labora com a periodista al diari Ciudad, sota el pseudònim de "Furonet" i com a corrector a l'editorial alcoiana Marfil. Amb el poemari "Versos a Sara", publicat el 1967, guanya el premi Ciutat de Barcelona. Amb aquest títol ja havia guanyat, el 1961, el Premi València. Es tracta d'una obra de temàtica estrictament amorosa. L'any 1972 publica "Hereu de solituds", obra finalista de premi Carles Riba. Va estar molt vinculat a les filaes Maseros, Cides i Realistes, per això va col·laborar fent poemes per a anys de càrrec. Amb la filà Maseros es van fer populars els "paperets" satírics que repartien durant l'Entrada Cristiana, com també feien els xiquets en l'acte nadalenc de "Les Pastoretes". En 2017 Alcoi va celebrar l'any de l'autor en commemoració del seu 100 aniversari i es van recuperar alguns dels sainets que li havien premiat a l'Associació de Sant Jordi: "La visita del Blavet", "Tot per un balcó", "L'alférez entra a casa", "La vinguda del Rei Pere", "Un valset de l'antigor", "El crit de la festa" i "En plena Glòria".
El 4 d'abril del 1975 la ciutat d'Alcoi li va fer un homenatge a Joan Valls per la seua trajectòria poètica. Aquest mateix any publica "Breviari d'un eremita urbà", amb el qual guanya el premi Ausiàs March de Gandia, i "Cent serafins", on es mostra el vessant més popular i folklòric del poeta. El 1978 apareix "Les hores vives". A "l'Obra poètica" (1947-1974), publicada el 1981, s'hi recull tota la producció en català de l'autor fins a la data indicada. L'any 1983 se li concedeix el premi Sanchis Guarner de la Diputació de València i l'any següent publica l'obra "Anys i paranys". El seu últim poemari publicat en vida és "Quadern vermell", publicat el 1986. Joan Valls Jordà va morir a Alcoi l'any 1989. De manera pòstuma, el 1990, es publica el seu darrer poemari, "La rosa quotidiana". Va escriure una adaptació de les Ambaixades de les Festes d'Alcoi i es van escoltar en 1989 a les Torres de Serrans de València i en 2017 a la Torre Na Valora d'Alcoi. A continuació recordem els versos que li va escriure per a cadauna de les 28 filaes alcoyanes en 1976, any del VII Centenari del Patronatge de Sant Jordi.
FILÀ BERBERISCOS:
D'allà de terres llunyanes, plenes de pols i arena,
vingueren amb molta pena estes tribus mahometanes.
Hui tenen altres peanes, cosa que ningú diria,
de no coneixer-la al dia.
Abans portaven cavallets que van deixar guardaets,
per a fer-se d'infanteria.
Sense ramell i la ma al costat, vaja filà de trellat eixa del castell.
El seu nom? Les Tomasines de capa blanca i roja.
La seua estampa és molt bella i fràgil com si foren nines.
Gent que on va floreix la broma perquè no tenen mal fel.
Beuen cafè, sucre i mel per tindre tesa la ploma.
FILÀ VERDS:
Moros en plena verdor d'esplèndida primavera,
visten la tela senyera de l'esperança millor.
Si tenen verd el color no és per falta de vergonya.
No prenen mai res a conya i per a fer-se el vermut
tenen bon saque, salut i cartersa senyse ronya.
FILÀ VASCOS:
Porten la creu al pit i el cap cobert d'un casco
S'autodenomina Vasco i acudeix al primer crit com un cristià aguerrit.
Per norma i conducta té en Festes fer-ho bé.
Si li pesa la porra, sol aclarir la modorra fent-se un colpet de cafè.
FILÀ MASEROS:
No saben res del forcat, ni de l'aixà, ni tampoc de Penella, ni de la dacsa i el blat.
Són homes de la ciutat que al fer-se el primer herbero es vesteixen de Masero.
Acrediten tal aire, que siguen manyà o drapaire tots regloten de salero.
FILÀ MARRAKESCH:
De la terra marroquina aquesta filà procura,
que hui tenim apertura i els moros no traguen quina.
Els festers són Marraskets de terres de califat.
Tenen criteri envarat i són xicots que no estan quiets.
Disfruten d'humor cordial i d'il·lusió molt febril,
i quan s'acosta l'abril empenyen tot el jornal.
FILÀ LLANA:
S'emborratxa la retina i el cor,
quan la Llana planxà i neta obri l'Entrada vespertina.
Molt orientals lluiexen a la Diana.
Tots tenen, ningú demana ser cabo o general.
Vaig ser llanero de xic, abans de ser diputat,
i estic molt admirat d'eixe record meu antic.
FILÀ ASTURIANOS:
Lluitant contra les penúries i sent campexanos
Así estan els Asturianos, sense ser ningú d'Astúries.
Contra els moros són uns fúries, com a bons fills de Pelayo,
fan de sa casa un saio quan venen Festes
per molt que practiquen estes a base de fer ensayos.
FILÀ MUNTANYESOS:
Tan festers estos com són, d'il·lusions van encesos,
poquets com els Muntanyesos pots trobar en este món.
L'alegria és el seu don, qualitat de l'alcoyà,
siga de muntanya o pla, que eufòric esclata
quan s'enfunda l'escata i desfila llança en mà.
FILÀ XANOS:
Dels Xanos el bon pansell, la més brillant vestimenta
i el ser uns moros d'espenta per conquistar el castell.
En la Festa alcen rampell i en tot la filà destaca.
Tenen ampla la butxaca i obsequis elegants
van lluint despampanants el trafe d'ou en tomaca.
FILÀ CIDES:
Des l'estepa castellana vingueren un dia a Alcoi,
contemplant desde Batoi la bellesa alcoyana.
Són gent d'harmonia ufana i bona organització.
I com tenen per blasó l'heroisme,
fan la Festa amb optimisme i a mos redó.
FILÀ REALISTES:
El pintat perteneix als Realistes, una filà d'aristes,
de renom molt ben guanyat
Tenen fama que al passat eren de cavalleria
i botaven d'alegria sempre en alt el xafarot.
Ara sols alcen el got fent-se el vermut al migdia.
FILÀ NAVARROS:
Tenen com timbre de glòria l'amor a la tradició.
Per Sant Jordi el seu patró, no es prenen res a traïció.
En la gran festa alcoyana i en any commemoratiu,
presumeixen del motiu d'obrir l'Entrada i Diana.
Han de fer molts despilfarros per tindre enguany capità,
la centenària filà coneguda com Navarros.
FILÀ MUDÉJARES:
Que bonica és la filà! La formen homes de pro,
i d'ella va ser santó fa temps Ramiro el manyà.
Sempre en bona forma estan, vibrant en alegre febra.
En Festes tot es celebra, lluint un trage preciós
en el que destaca airós el bombatxo pas de zebra.
FILÀ ALCODIANOS:
Nets d'altres que ja fa anys anaven al Patronat,
hui s'ho troben tot pastat per a ser tots bons companys.
Hereus dels qui amb molt d'afany defensaren el Castell.
I allí es jugaren la pell.
Vora el riu Molinar naden i saben guardar
la capa i el saragüell.
FILÀ ABENCERRAJES:
Seriots com Abderramàn, romàntics com Boabdil,
gastant-se bitllets de mil el Centenari honraran.
En esta filà tots fan grans tertúlies cada dia
i cuidant el foc sagrat fan que tinga trellat
l'alcoyana moreria.
FILÀ CRUZADOS:
De les últimes filaes que vingueren a Nostra Festa,
una gran filà és aquesta que té palmes ben guanyades.
Les barbes ben retallades li donen aire guerrer.
Un dels fundadors és Silvestre, nom un poc campestre
i d'ofici llanterner.
FILÀ CORDONEROS:
Va crear esta filà un que barbes afeitava
I ja aleshores portava una ploma ben plantà.
Ell tallava per lo sa i amb la ploma es feia aire.
Andalús i comodó va ser Antoni Cordó,
barber, fester i xarraire.
FILÀ ARAGONESOS:
Tanca el bàndol dels cristians la filà dels Aragonesos,
hereus d'aquells bons pagesos que extistien abans.
Fills del Rei Conqueridor, són valents de ressistència.
Tota la seua existència té la marca de l'amor.
En el barri de Batoi tenen la llança i la ballesta.
Viuen tot l'any per la festa, per Sant Jordi i per Alcoi.
FILÀ JUDÍOS:
Ja tenim al Judio nascut al poble d'Alcoi
que en festes du tal comboi, tal distinció i senyorio,
que sols fent bon montepio pot quedar com un kadí.
No té rencors ni verí i és amic de tot el món,
per a ello lo mateix són el yanki que el palestí.
FILÀ ALMOGÀVARS:
Han ratllat a gran altura, a bon ritme i nivell.
Estan que es deixen la pell en la lluita llarga i dura.
Almogàvars d'Aragó, grup d'entusiastes festers,
que volen ser els primers en agradar al Patró.
Bona gent i bons amics en la festa durant l'any.
Ells desterren tot el plany i d'il·lusions són ben rics.
FILÀ MIQUEROS:
És la filà més antiga de les que ixen a Nostra Festa,
i ningú el mèrit els resta, sense que açò pompa siga.
Els seus trons mai no fan figa, tenen el trabuc ben dret,
el caràcter alegret i visten de bona llana,
la manta mahometana i el turbant de formatget.
FILÀ ANDALUCES:
Patilles i roja faixa, ben arrogat i plantat,
manta i xaleco brodat, calanya i una navaixa.
La filà no està en baixa, agrada a les alcoyanes.
En l'Entrada i les Dianes fent el roder trauen suc,
i disparen el trabuc a les forçes musulmanes.
FILÀ BENIMERINES:
Desde l'últim disseny moro quasi 100 anys han passat,
fins que els Benimerins són per fi a la nostra ciutat.
Porten sang festera heretà per tradició i un gran amor al Patró.
Són un grup disciplinat de paciència acredità,
que disfruta de fer festa en un ambient pur i sa.
Toqueu timbals i clarins, que arriben els Benimerins.
FILÀ MOZÀRABES:
Diplomàtica filà que recorda en bona ciència,
l'harmoniosa convivència amb l'element musulmà.
Tota ella està formada per un conjunt de veïns
pudorosos i fins, encara que un poc sorruts
són al poble coneguts com a domèstics felins.
FILÀ LIGEROS:
S'anomenen els Ligeros, que semblen una filà,
que saboreja l'Entrà al compàs dels timbaleros.
Són alcoyans sandungueros que s'ho prenen tot a broma,
i no creuen en Mahoma a pesar de dur turbant.
I és que els moros de Llevant sempre seran punt i coma.
FILA GUSMANS:
Panxa com un botijó cal que tinga el bon Gusmà,
feroç i aguerrit cristià si vol posar-se el faldó.
Tota la seua il·lusió es lluir el corretjam,
i que brille tot l'eixam dels claus que porta a la pell.
Desde el casc a l'aparell tots ells són un reclam.
FILÀ MAGENTA:
Rica i brillant vestimenta, la que llueix la Magenta.
A les xiques els agrada la filà que més espenta.
A tot Alcoi fa proclama de tan grandiosa antigor.
Desfila que és un primor formant un ric panorama.
Més de 100 anys té en la Festa esta filà de trellat.
D'ella estic enamorat perquè és bonica i llesta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario