RANKING ESQUADRES 2025

El "Ranking esquadres de negres 2025" arriba abans de fer un repàs exhaustiu dels càrrecs d'Alcoi i els seus boatos. Per xarxes socials ja s'han vist prous imatges de les Entrades del 3 de maig, quan 6 excel·lents esquadres de negres van arrancar desde el Partidor. Si una ha destacat per recuperar estètiques d'antany ha sigut la filà Marrakesch. El vot nostàlgic ha fet que la guanyadora siga l'esquadra de negres de l'alferecia mora 2025. A pocs vots ha quedat l'original esquadra d'enmig cristiana de la filà Mozàrabes, obra dels germans Piñero. En un any en que cap disseny ha sobreeixit, les esquadres dels capitans han quedat les últimes. Davant les greus acusacions a algun esquadrer de la filà Marrakesch, el vot s'ha mobilitzat per donar suport a la veritat. Una indisposició de salut es va confondre amb una borratxera falsa degut a un vídeo viral que va ser motiu de burla. La filà Marrakesch i el propi esquadrer va aclarir la polèmica ja que la calor i els efectes secundaris d'una medicació van empanyar la baixada pel carrer Sant Nicolau al compàs de la peça musical "Moros y cristianos". El boceto roig de l'esquadra de negres de l'alférez mora 2025 era de Santi Carbonell, pretenent ser un homenatge al classicisme alcoyà i les aportacions de Luis Solbes al segle XX. En canvi l'esquadra de negres de l'alférez cristià de la filà Andaluces ha quedat tercera gràcies a trencar amb tot lo vist. I no pel disseny contrabandista de Jordi Sellés, sinó per ser la primera esquadra de negres mixta de la història. Enhorabona als esquadrers i esquadreres!

1a: Alferecia Marrakesch.

2a: Mig Mozàrabes.

3a: Alferecia Andaluces.

4a: Mig Xanos.

5a: Capitania Aragonesos.

6a: Capitania Abencerrajes.

RANKING ESQUADRES 2024

Desprès de més d'un any per a recopilar vots, per fi publiquem els resultats del Ranking d'esquadres de negres d'Alcoi 2024. I sorprèn el número de participants, com també els ajustats resultats. Per un vot de diferència la guanyadora ha sigut la filà Aragonesos i els seus dimonis Ifrits. Els àngels de l'esquadra de negres del capità cristià de la filà Alcodianos han quedat en segon lloc. Els dos dissenys de Juan Climent han rebut un suport massiu que ha fet interessant aquest duel entre els esquadrers de l'alferecia cristiana i la capitania cristiana 2024. "Làcrima" i "Mesnada" van ser les marxes cristianes que els van acompanyar, mentre que "Als Xaparros" va sonar per a l'esquadra de negres de l'alférez moro. La filà Abencerrajes ha quedat en tercera posició, encapçalant els bocetos del bàndol de la mitja lluna. Més descolgades han quedat les esquadres d'enmig i la filà Mudéjares que va obrir l'Entrada Mora amb una esquadra de mosaics. Degut al quasi empat anem a compartir una fotografia de l'esquadra de negres de la filà Aragonesos i un vídeo de la filà Alcodianos, més blanca que negra. Si hi ha suficients vots la setmana que ve es publicaran els resultats del "Ranking d'esquadres de negres 2025".

1a: Alferecia Aragonesos.

2a: Capitania Alcodianos.

3a: Alferecia Abencerrajes.

4a: Capitania Mudéjares.

5a: Mig Vascos.

6a: Mig Miqueros.

JOSÉ MARIA VALLS: COMPOSITOR D'ALCOI

Amb 80 anys el músic José Maria Valls Satorres ha sigut nomenat "Fill predilecte d'Alcoi". Merescut homenatge per a un dels autors que més han influenciat en la música festera, especialment en les marxes cristianes. Qui li ho anava a dir a aquell xiquet que en temps de postguerra es va apuntar a classes de clarinet a l'Escola Municipal de Belles Arts d'Alcoi. Com era de família modesta, compaginava el solfeig amb el treball en una fàbrica tèxtil. La seua banda de música sempre va ser la Societat Musical Nova d'Alcoi, fins hi tot durant la seua vida a Madrid. Allí va estudiar al Real Conservatori en les assignatures de Violoncel, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Composició, i Direcció d'orquestra. També va dirigir la Unió Musical d'Alcoi en 1980. José Maria Valls va ser docent al Conservatori d'Alcorcón, però mai va perdre les seues arrels. Sempre va ser un home cabal i humil, per això desde la seua joventut se li va notar una serenitat que es veia reflectida en les seues obres musicals. José Maria Valls va revolucionar el gènere de les marxes cristianes, com ja ho havien fet anteriorment Amando Blanquer Ponsoda i José Pérez Vilaplana. El seu reconeixement com a compositor fester va començar amb la peça musical "Als cristians", que en 1975 va triomfar al Concurs de Música Festera d'Alcoi, al igual que en 1978 la marxa cristiana "Roger de Llúria". El seu primer pasdoble va ser "Juan Tomás Silvestre" en 1979 i "Aixà i forcat" en 1980, que recuperava melodies populars d'Alcoi i dels llauradors. Així va començar una de les seues referències, incorporar temes típics a les seues obres. La senya d'identitat més innovadora de José Maria Valls va ser incorporar les notes musicals de "Serra de Mariola" en la majoria de composicions. Un dels seus majors èxits van ser "Pas als Maseros" i "Almogàver i alcoyà", les dos estrenades en 1982. La inspiració de José Maria Valls ve de la pròpia ciutat: Els seus paratges i muntanyes, els poemes del seu amic Joan Valls, personatges històrics com Al-Azraq o la nostàlgia dels seus parents. Gràcies a obres musicals com "Ix el cristià" i "El conqueridor" José Maria Valls va ajudar a consolidar les marxes cristianes i es va convertir en l'autor omnipresent a les Entrades d'Alcoi dels anys 80. En la Cavalcada de Ses Majestats de 1987 José Maria Valls va estrenar "Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi" i en el 125 aniversari de la Cavalcada 2010 va composar la nadaleta "5 de gener". També va dedicar marxes de Processó a la Verge dels Lliris i a Sant Jordi, com també pasdobles per a altres poblacions festeres: "El walí marxós", "El cruzàrabe", "Serpentines i confeti", "Alfafara", "Creu i mitja lluna", "Miau" "Paco Moya", "A la filà mirons" o "La Lira de Quatretonda". Va fer algunes fanfàrries per a boatos de càrrecs de filaes mores alcoyanes i també "Ben Hudzail", "Torró capità", "Zegríes de Mutxamel" i "Mitja lluna". Són 4 marxes mores més llargues, ja que obres seues com "Els Contrabandistes", "Esquadra alferis 95", "Samarro", "Fanfàrria Gusmans 99", "Drac" o "Marxa dels Creuats" són més curtetes.

 

 José Maria Valls Satorres té escrites obres per a diversos instruments, orquestra i banda. Però el seu èxit major va arribar de la ma de les Festes de Moros i Cristians. Va guanyar 12 premis en diverses poblacions de l'entorn fester: Alcoi (7), Ontinyent (4) i Dénia (1), a part d'una quantitat important d'encàrrecs. Motiu suficient per a dirigir l'Himne de Festes d'Alcoi en 1984, la marxa mora "Ximo" a Ontinyent en 1997 i el pasdoble "Idella" a les Festes d'Elda de 2009. Li ha dedicat tantes obres musicals transcendentals a filaes que han acabat anomenant-lo fester o soci d'honor. Ho és als Cruzados d'Ontinyent i varies filaes d'Alcoi: Almogàvars, Realistes, Maseros, Vascos, Andaluces i de la pròpia Associació de Sant Jordi. El periòdic Ciudad li va entregar "la Peladilla d'or 2011" i també ha sigut homenatjat per l'Associació Cultural Samarita i el Círculo Industrial. En l'any 2006, l'assessor musical del Casal de Sant Jordi d'Alcoi buscava fomentar la música original per a Processons. Amb eixa finalitat es va instituir el Premi de Composició de Música Festera en la modalitat de Marxa Solemne amb el nom de "José María Valls Satorres". Ha escrit en diverses revistes i periòdics multitud d'articles musicals Més recents són les marxes mores "Centenari mudèjar", "Al Basora", "Alhambra granadina", "L'entrà dels Bequeteros" o "Ben Elafar" que no han tingut repercussió. En canvi si es toquen tots els anys les fanfàrries "Alcoi, ma patria" i "Fortuna favorable" com a introducció a les Ambaixades del dia dels Trons. La seua última peça musical és "Jordiana", una marxa cristiana que va estrenar la filà Vascos per a l'esquadra d'enmig 2024. 30 anys abans José Maria Valls ja havia dedicat la marxa cristiana "L'Enguerí" a l'esquadra d'enmig 1994 de la filà Vascos. Les dedicatòries a la seua estimada filà també inclouen la marxa cristiana "Vascos 100 anys de música i festa" en 2009.

El compositor alcoyà té gravades en disc quasi totes les seues composicions de música festera, sent en la col·lecció "Ja Baixen" on es concentra la majoria dels enregistraments. Va veure la necessitat de donar-li un paper més gran a la música incidental, creant fanfàrries per als boatos alcoyans. També se'l considera el propulsor de les obres musicals contrabandistes i maseres. Juan Javier Gisbert va escriure un llibre sobre José Maria Valls Satorres en 2023. El passat dissabte 17 de maig, coincidint amb el televisiu Festival d'Eurovisión, l'Ajuntament d'Alcoi va preparar un acte institucional en honor del prolífic compositor. Tots els regidors d'Alcoi i també l'oposició de dretes van recolzar el nomenament de José Maria Valls com a "Fill predilecte d'Alcoi". Una de les poques voltes en que els partits polítics han estat d'acord, encara que siga a nivell local i per una causa més que raonable. Les 4 bandes de música d'Alcoi van interpretar algunes de les seues obres musicals i José Maria Valls no va poder contenir les llàgrimes d'emoció a la Bandeja. Estant jubilat, la gran passió de José Maria Valls és la companyia de la seua dona i composar per devoció i no per obligació. Enhorabona i gràcies pel patrimoni musical que ha otorgat als valencians.

ALS CRISTIANS (1975). Marxa cristiana premiada per l'Associació de Sant Jordi.  

EL CONQUERIDOR (1980). Marxa cristiana dedicada a la filà Vascos d'Alcoi.  

IX EL CRISTIÀ (1981). Marxa cristiana premiada per l'Associació de Sant Jordi.

 

ALMOGÀVER I ALCOYÀ (1982). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig de la filà Almogàvars.

PAS ALS MASEROS (1982). Marxa cristiana dedicada a la filà Maseros d'Alcoi.  

REALISTES CAPITÀ 83 (1983). Marxa mora dedicada al boato de la filà Realistes d'Alcoi.  

A LA CREUETA (1984). Marxa cristiana dedicada a la filà Asturianos d'Alcoi.  

23 D'ABRIL (1985). Marxa de Processó dedicada a la filà Llana d'Alcoi.  

ALS JUDÍOS (1985). Marxa mora dedicada a la filà Judíos d'Alcoi.  

DESPERTA FERRO (1986). Marxa cristiana dedicada a la filà Almogàvars d'Ontinyent.  

FANFÀRRIA LLANERA (1986). Marxa mora dedicada al capità moro de la filà Llana d'Alcoi.  

MAGENTA (1986). Marxa mora dedicada a la filà Magenta d'Alcoi.  

SOC MARRAKESCH (1986). Marxa mora dedicada a la filà Marrakesch d'Alcoi.  

"FANFÀRRIA DOMINGO MIQUES" (1987) Marxa mora dedicada a l'alferecia mora 1987 de la filà Miqueros d'Alcoi.

"MITJA LLUNA" (1988). Marxa mora dedicada a la filà Berberiscos d'Ontinyent.  

MARXA DELS CREUATS (1989). Marxa cristiana dedicada a la filà Cruzados d'Ontinyent.

ELS CONTRABANDISTES (1989). Pasdoble dedicat a la filà Andaluces d'Alcoi pel seu 150 aniversari.

MOZÀRABES I ALFARRASÍ (1989). Marxa cristiana dedicada a la filà Mozàrabes d'Alcoi.

AMOR AMAR (1991). Adaptació a marxa mora de la cançó de Camilo Sesto per a la filà Judíos d'Alcoi.  

MASEROS D'ALBAIDA (1992). Marxa cristiana dedicada al primer capità cristià de la filà Maseros d'Albaida. 

 

ESQUADRA ALFERIS 95 (1995). Pasdoble dedicat a l'esquadra de negres de l'alférez cristià 1995 de la filà Andaluces d'Alcoi.  

FAROLERO (1996). Pasdoble dedicat al capità cristià 1996 de la filà Andaluces d'Alcoi.

LA LIRA DE QUATRETONDA (1997). Pasdoble dedicat a la banda de música d'aquesta població de la Vall d'Albaida.  

FANFÀRRIA GUZMANES 99 (1999). Marxa cristiana dedicada al boato de l'alférez cristià 1999 de la filà Gusmans d'Alcoi.  

MOZÀRABES ELS GATS (2002). Marxa cristiana dedicada al capità cristià 2002 de la filà Mozàrabes d'Alcoi.  

MADRILES (2003). Marxa cristiana dedicada a la filà Almogàvars d'Alcoi en el seu any de capitania cristiana.

 

LOS SORELES (2004). Pasdoble dedicat a la filà Mineros de Caudete.  

EL TIO PEP (2006). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig 2006 de la filà Maseros d'Alcoi.  

CAVALLER TAUMATURG (2008). Marxa cristiana en homenatge al cinqüentenari de la primera marxa cristiana de la història: Aleluya.  

DORO EL GAT (2009). Marxa cristiana dedicada a l'esquadra d'enmig de la filà Mozàrabes d'Alcoi.  

UN CHAVA CAPITÀ (2010). Marxa mora dedicada al iaio del capità moro de la filà Marrakesch d'Alcoi.