Analytics

viernes, 29 de junio de 2012

CAPITANIA CIDES 2012


No es recorda una Entrada Cristiana tan ràpida i compacta com la de 2012. Desde la capitania dels Cides fins el final, l'Entrada Cristiana va transcórrer sense talls. La filà capitana va desenvolupar un boato basat en el Cid Campeador i les ciutats espanyoles que va recórrer en la seua vida. Així que darrere l'esquadra de blancs als sons de "Tino Herrera" es va iniciar un boato dinàmic controlat amb un programa informàtic per evitar situacions horàries com les de 2011. L'escultura eqüestre del Cid obria pas als xiquets i xiquetes de la filà amb trages blaus i tostats molt medievals. Darrere uns xirimiters de Cocentaina, tocant "Terres de llegenda", apareixien altives les torres de Serrans de València. Rodrigo Díaz de Vivar va morir mentre batallava a la ciutat de València i per representar aquest fet es va escenificar una batalla amb guerrers de blanc i genets seguits pel ballet de la mort del Cid. Maria José Albors era l'encarregada d'una dansa que pareixia poc treballada però amb un vestuari terrorífic que simbolitzava la mort amb un maquillatge increïble. El roig de les caputxes i capes de les ballarines trencaven amb la foscor del negre que imperava al trage. Per fer més atractiu el ballet, una carrossa amb una calavera sortia d'una torre. Tota la música de la capitania 2012 va ser composada per a l'ocasió per Francisco Valor i la peça "Immortal" va ser l'elegida per al ballet. Un carro amb menjar i un grup de panaderes de marró i blanc obrien el pas al grup de les mercenàries de granate. Portaven grandiós casc de metall amb plomes que simulava les ales d'una àguila, que a la volta és el símbol de la filà Cides d'Alcoi. Les àguiles prenien el carrer amb un grup d'acroesport que feien piruetes i difícils torres humanes entre plomes i caps d'àguila. Els gimnastes van ser molt aplaudits i cal destacar que van ser els guanyadors del concurs de talent "Tu si que vales" de Telecinco. Aportant dinamisme al boato executaven diferents moviments junt a les notes de "Dinàmics". Unes dones amb falda verda i guirnaldes representaven el poble, el tercer estament del sistema feudal que hi havia a l'Edat Mitjana. Les dames podrien representar els nobles, l'estament privilegiat que desfilava damunt una carrossa amb un convent de Burgos i un jardí amb pou inclòs. Les amigues de les favorites portaven trages de color roig, negre i ocre amb brodats daurats que formaven la figura d'una àguila. Per a les dames va sonar la marxa cristiana "Antebellum" de Francisco Valor. Unes cortesanes de roig i tostat portaven tires i els infants amb yelms desfilaven sobre cavalls vestits per a l'ocasió amb teles grogues. El ballet de Maria José Albors aquesta vegada estava subordinat a la carrossa de les favorites que representava un palau de Burgos, lloc on va nàixer el Cid. Les ballarines amb trages de color tostat baixaven de la carrossa per executar un ball en honor de les favorites: la dona i les filles del capità entre les que s'encontrava la campiona d'Espanya de gimnàstica rítmica. Portaven un trage de princeses en diferents colors: verd, groc, blau clar. En una posició més important s'encontrava la mare de les altres tres que portava un trage blau fosc amb brodats daurats. Una marxa cristiana premiada per la seua qualitat les va acompanyar i es titulava "Volgudes". Unes donzelles de rosa, blanc i blau portaven un preciós trage i uns arcs vegetals a les mans. Desfilaven davant dels cavallers, que portaven diferents trages de distints colors i inclús hi havien alguns amb vestimentes àrabs. Aquests dissenys de José Moiña s'aprofitaven per explicar que el Cid no sols va lluitar amb les tropes de la creu sinó que també es va aliar amb els musulmans per a aconseguir territoris. Un conjunt colorista que estava rematat per les banderes i els esclaus que arrastraven els palanquins individuals on estaven plantats els cavallers. La marxa cristiana "Ja vorem" es referia a la possibilitat de fer un càrrec que necessita grans despeses econòmiques en temps de crisi com l'actual. El grup de pendoners de Lleó apareixien a continuació amb les seues banderes gegants de 10 metres i la seua música regional sent tota una sorpresa. Però la gran sorpresa estava per arribar: entre monjos, el cavall Bavieca i les torres de la catedral de Burgos sorgia la figura del capità cristià 2012. José Jorge García Montava anava damunt una grandiosa carrossa que era una reproducció de la catedral de Burgos feta a escala amb gran precisió i detalls com les xicotetes escultures o la rosassa del centre. El trage fet per José Moiña incorporava una magnífica corassa daurada. La cotamalla, la capa roja i les teles negres creaven un conjunt insuperable. El casc, de gran bellesa, era prou discret com també ho eren les àguiles daurades que omplien el trage. Una coral multitudinària afegia veu a la sonora peça musical "Llegenda". Com a arma portava una espasa però la part més colorista del trage era la capa feta com un tapís que contava una batalla del Cid Campeador, personatge històric que en les Festes d'Alcoi 2012 ha sigut representat per José Jorge García. En la Plaça d'Espanya i baix un sol radiant, el capità dels Cides va rebre les claus de la ciutat entre confeti, aplaudiments i el volteig de les campanes de l'Església de Santa Maria. Sense pausa va aparèixer l'esquadra de negres, que en aquesta ocasió podria dir-se l'esquadra de rojos. Perquè Santi Carbonell va abusar del color roig en diferents tonalitats per a crear un disseny que identificava totalment a la filà Cides, tant pel color, com pel casc que simulava en plata les ales d'una àguila. Es mesclaren elements islàmics com els bombatxos o el turbant amb altres cristians com les espases i les cadenes metàl·liques que tenien aspecte de rovellades com tots els metalls d'una esquadra que va estar acompanyada per la marxa cristiana "Christianus-Ximena". I com a bons festers de la filà Cides, els esquadrers portaven l'àguila a la capa i al pit. Enhorabona per superar el repte.

viernes, 22 de junio de 2012

5- FOTOS D'ESQUADRES DE NEGRES ANYS 70 I 80

Tan sols faltaven 20 esquadres de negres dels anys 70 i 80 per a mostrar. Aquestes són les últimes 20 esquadres de negres que eixiren desde 1970 fins 1985. En aquesta ocasió oferim una gran diversitat d'esquadres desde 1970 fins 1975. També en podem encontrar altres dels finals dels 70 on encara es noten influències de les esquadres especials que van caracteritzar la segona meitat del segle XX a les Festes d'Alcoi. Esperem que siguen disfrutades junt a les altres que poden encontrar-se a l'apartat "Fotos Antigues".
Part 4.
Part 3.
Part 2.
Part 1.

domingo, 17 de junio de 2012

RANKING ESQUADRES 1999

Gràcies pels correus que s'han enviat per elegir l'esquadra guanyadora del Ranking esquadres 1999. Totes les esquadres han sigut molt votades i tan sols una ha rebut pocs vots, però totes les altres han estat disputant-se el primer lloc desde fa 10 dies. Al final, la triomfadora ha sigut l'esquadra de l'alférez de la filà Llana, en una de les esquadres més decents que han tret al carrer i no podia ser d'altre dissenyador que no fora Luis Sanus. La qualitat de l'esquadra llanera es veu recompensada però l'atrevit disseny del Mig Moro dels Ligeros també ha rebut un gran suport, al igual que la del capità cristià de la filà Maseros.


1a: Alferecia Llana.

2a: Mig Ligeros.

3a: Capità Maseros.

4a: Mig Muntanyesos.

5a: Capità Benimerines.

6a: Alferecia Gusmans.

jueves, 14 de junio de 2012

DAVID GINER SANT JORDIET 2013, RAFAEL TORTOSA NOU PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ

Al llarg de l'Assemblea General Ordinària de l'Associació Sant Jordi celebrada el 7 de juny al Casal Sant Jordi, no sols es va fet un repàs general a les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi de l'any 2012, també s'han pres decisions que marcaran el futur més immediat no sols d'aquesta associació, sinó també de la Festa en general. Ja coneixem el nom del Sant Jordiet 2013, i els dels capitans i alferes que els propers 22, 23 i 24 d'abril ompliran amb el seu protagonisme la festa alcoyana.
A més també s'ha fet públic, després d'unes votacions plenes de incertesa, el nom del nou president de l'Associació Sant Jordi per als quatre propers anys. Al mateix temps també s'ha donat a conèixer els noms dels nous vicepresident, vicesecretari, tresorer, i de quatre vocals.



La nit es va iniciar amb les paraules del fins ara president Javier Morales, qui, com correspon en aquestes ocasions, va estar l'encarregat del compliment de l'ordre del dia de l'assemblea. A continuació es va llegir la Crònica de Festes 2012.
Ignacio García Arnauda amb sobrietat i detall va anar desgranant un a un tots els actes que han format la Festa 2012 durant quasi hora i mitja. La crònica va estar acompanyada per una mostra fotogràfica exposada en un reproductor visual. En los referent als càrrec 2013, el capità moro per la filà Benimerines serà Jordi Pascual, mentrestant, el capità cristià per la filà Maseros serà Fernando Muñoz. En quant als alferes, per la filà Llana serà Carlos Aracil el moro i Federico Jornet pels Gusmans. Dins d'aquesta última filà cal destacar que Juan José Mas serà el Mossèn Torregrosa.
A continuació va tindre lloc l'elecció del Sant Jordiet 2013, un dels moments que més expectació va crear. Finalment, Jorge Balmaseda, el Sant Jordiet 2012, va traure la bola número 6: El Sant Jordiet 2013 serà David Giner de la filà Muntanyesos. El recompte de vots va donar la presidència de l'Associació ha Rafael Tortosa que desde fa una setmana és el president de tots els festers i no sols dels Cordoneros.



El temps en Alcoi.

El Tiempo en Alcoy, Alcoi

Visites