CAPITANIA GUSMANS 2014

 

Disposats a superar l'Entrada Cristiana de l'any passat, la filà Gusmans preparava la capitania cristiana 2014 amb il·lusió. I tot va eixir a la perfecció el dia 3 de maig, fins hi tot l'oratge. Amb l'anunci de "Per Alcoi i per Sant Jordi avant l'Entrà" i amb la primera marxa cristiana de la història "Aleluya" començava la capitania de la filà Gusmans, com un homenatge a Francisco Laporta, el pintor que en 1906 va dissenyar el trage oficial de la filà Gusmans. Prompte va desfilar l'esquadra de blancs amb "Claus i corretges" però el primer gran impacte el va formar el ballet de Inma Cortés. Donzelles amb trages on predominava el groc i el blanc ballaven amb flautes a les mans. Altres donzelles amb elegants faldes blaves tocaven panderetes al ritme de la marxa cristiana "El honor de un caballero". Inma Cortés es reincorporava al mon fester amb una magnífica coreografia molt multitudinària, perquè darrere les donzelles hi havia unes xiques amb vestits que simulaven pedra de color gris i altres amb capes blanques que alçaven entre grans portalades. Uns trobadors amb trages medievals s'apuntaven a la festa en el castell que va organitzar Inma Cortés. Unes xiquetes amb trages en blau i blanc jugaven amb nines donant-li continuïtat a un boato ambientat en Tarifa, ciutat on Guzmán el Bueno va pedre al seu fill. Una torre i unes xiques vestides de negre explicaven la llegenda del punyal per mitjà de gestos. Sonava "Fanfàrria dolçainera" per a aquesta part del boato, dissenyat per Fernando Gisbert. El poble de Tarifa animava als soldats a superar les proves per anar a la guerra. Un grup de joves amb capes i trages de cuero i tela blanca corrien damunt d'una carrossa esquivant sacs, pals i destrals. La maquinaria d'ensinistrament per a la batalla va causar admiració entre el públic, que disfrutava de l'ambient alegre. El ballet de les princeses va estar a càrrec d'Elena Tudela, la coreògrafa murera que portava uns senzills i fins vestits en blanc i tostat. Les princeses amb flors al cap saltaven amb la música "Remuga capità 1994". Unes cortesanes amb faldes negres movien espills envoltant la figura de la mort que portava un quadre sinistre. Unes camperoles amb túniques blanques i una faixa lila cuidaven de les xiquetes ja que s'apropava la cucafera, un drac redó que continua sent recordat. El grup del mal amb caputxes marrons i un maquillatge fantasmagòric es barallava amb el grup del bé en una cuidada teatralització. El grup del bé també portava caputxes però el seu vestit era blanc i repartien romer. Feia molt bona oloreta quan apareixia la cort de la preferida. La filla del capità anava sobre una carrossa amb un drac de tres caps i amb la companyia de les marqueses amb capes blanques i faldes curtes de color verd. El disseny estrany també incorporava el color roig que també es repetia en la preferida. La pedreria i el color rosa estaven presents en el trage de la preferida amb els cabells recollits. El disseny de Fernando Gisbert no era massa encertat i tampoc el dels cavallers, vestits amb molta austeritat en tons marrons i ocres. Tots van desfilar sentats i sense casc en una carrossa que simulava una sala d'estudi i amb la peça musical "Eques". Un grup de dones amb trages simples de color lila entregaven monedes com a record per al públic. Les dames lluïen trages nobles de distints colors però de tela adamascada. La sobrietat imperava en la carrossa de les dames que recreava el jardí d'un palau. En canvi la carrossa de Toni Giner era un homenatge al Temple de Sant Jordi i per això entre l'heràldica de la capitania i els arcs adornats hi havia una imatge del Sant Jordi eqüestre. Però Sant Jordi matamoros no tenia el protagonisme sinó el capità cristià 2014. La seua favorita portava un llarg trage lila decorat amb collars, brodats i pedreria. Una trena i una cinta daurada coronaven el cap de la favorita. Les armes del capità i la favorita eren una espasa i una creu amb joies. El capità cristià 2014 era un conegut membre de la filà Gusmans, Toni Giner que es mostrava feliç i extrovertit en la seua desfilada triomfal, la mateixa que faria el seu germà unes hores després com a alférez de la filà Vascos. El senzill trage de Fernando Gisbert per al capità cristià estava composat de cuero i una falda tostada amb brodats. Totes les peçes del trage estaven fetes de cuero marró en diferents formes geomètriques i formant una original corassa. El casc mesclava cotamalla i el cuero marró que va caracteritzar al capità cristià 2014. La capa pareixia estar confeccionada amb fulles seques d'un arbre. A la marxa cristiana "Pax in nomine domine" se li sumaven molts instruments de percussió i fins hi tot es va poder veure al director de l'Himne de Festes tocant els timbals sobre una plataforma amb una bateria. Per segona volta, en la Plaça Espanya una xiqueta de la filà Alcodianos li va entregar les claus al capità cristià. En les anteriors dècades la tradició marcava que era un xique alcodianet. La integració va ser molt ben rebuda, al igual que els homes del vi amb túniques negres i gerres de vi. Unes taverneres amb faixes negres i faldes roges collien raïm abans de l'arribada del ballet de Carmina Nadal. El ballet sorgia de la idea de Rafa Felipe Porras de representar la vendimia. El color rosa inundava el carrer quan les ballarines baixaven per un tub. Caputxes, tires de tela i el color rosa simulant el vi van crear una estampa sensacional gràcies al maquillatge de les ballarines. Al genuí ballet de la vendimia l'acompanyava "Cavallers de Llúria", marxa cristiana dedicada a la novata filà de Cocentaina. En la carrossa del tub hi havien sentades unes xiques amb camises blanques xafant raïm com si estagueren preparant la vendimia. Un grup rural amb faldes de color taronja anava davant la carrossa dels barrils de vi i els veterans de la filà. La formalitat era la nota distintiva de l'esquadra de negres. Els esquadrers eren altius guerrers amb boles de punxes i una corona que els protegia el nas. Les teles de color negre i gris es confundien amb les barbes dels imponents esquadrers. Alfredo Mullor li havia posat cotamalla i cuero marró a la esquadra de negres, però sobretot metall daurat en escuts i muscleres. Destacable era la peça metàl·lica en forma de creu que cobria tota la cama. Els músics que tocaven la marxa cristiana "Morer" podien veure desde la seua posició la capa, de la que penjava una espasa i un detallista escut. Un disseny que gràcies a les corretges va ser molt gusmà però que no va agradar a tots els alcoyans. Així i tot la filà Gusmans va complir amb la responsabilitat de la capitania cristiana de forma digna i memorable.

MAURO ALCARAZ NOU SANT JORDIET 2015

Ahir 19 de juny es va celebrar l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi en un ambient un poc tens degut a l'arribada dels nous majorals, contraris al president Rafael Tortosa. Els majorals conservadors es van estrenar en el càrrec aprovant el disseny femení de la filà Xanos i escoltant la lectura de la crònica de les Festes 2014. El president Rafael Tortosa va llançar un missatge d'unió en el seu discurs, marcat per les paraules progrés i tradició, fent una reflexió sobre els rumors de baralles internes que es perceben al Casal. La lluita pel poder de la festa entre progressistes i conservadors va començar amb les eleccions a majorals del mes de maig i es van fer evidents en l'Assemblea d'ahir. Veus crítiques, la renovació de la Junta Directiva i les dates de les Festes de Sant Jordi 2015 també van tindre el seu moment de debat. La filà Aragonesos, alguns anys criticada per les seues llargues desfilades durant l'Entrada Cristiana, va rebre el premi a la desfilada més compacta. La filà Marrakesch va rebre el premi en nom del bàndol moro, sobretot pel seu paper en la integració de les festeres en la filà, en 2014 van estrenar trage femení i fins hi tot va eclipsar al masculí en la Segona Diana i a l'hora de portar el banderí de la filà.
Però el protagonisme del dia el van tindre les filaes de càrrec 2015. La filà Vascos va presentar el seu capità cristià, Eduardo Tormo, el fill del capità 2001. Al bàndol contrari, la filà Judíos va presentar a Toni Masià com a capità moro en les Festes 2015, que encara no tenen data de celebració. La fiança que van depositar la filà Miqueros com a alférez moro 2015 no és gens original, simplement una llança de Domingo Miques. Amb timidesa va saludar el pròxim alférez moro, Javier Ferràndiz que segur sabrà representar a la filà Miqueros amb honor. En canvi, molt aplaudida va ser la fiança de la filà Mozàrabes. Es tractava d'un arc amb brillants cristalls rojos del que penjava una creu daurada. També va ser molt aplaudit el moment en el que Ignacio Herrero va saludar com a alférez cristià 2015.

Per acabar, com sempre es va realitzar el sorteig del pròxim Sant Jordiet 2015 entre 9 xiquets aspirants. El simpàtic Mario Gisbert, Sant Jordiet 2014, va extraure la boleta número 3 que feia oficial que el nou Sant Jordiet seria Mauro Alcaraz. Els seus pares estaven molt contents i l'alegria va inundar l'Assemblea General més incòmoda dels últims anys. La filà que l'acompanyarà en el càrrec serà la filà Miqueros perquè estava apuntat al sorteig junt a eixa filà per fer-li un homenatge al seu iaio matern. Però és criticable ja que Mauro Alcaraz i el seu germà pertanyen a la filà Llana i tindria que ser aquesta la que recolzara al Sant Jordiet, a més a més perquè la filà Miqueros ja té molt de treball amb l'alferecia mora. Les filaes amb càrrec deurien tindre prohibit presentar un xiquet a Sant Jordiet per no abarcar més d'un càrrec en el mateix any. No és la primera volta que una filà té alférez i Sant Jordiet i cap càrrec li ha llevat protagonisme a l'altre però el pròxim any Mauro Alcaraz no podrà compartir les experiències de les Festes de Moros i Cristians amb els seus amics de la filà Llana. Però segur que disfrutarà molt del càrrec de Sant Jordiet junt a la filà Miqueros i el seu alférez moro. Enhorabona a la família. Mauro Alcaraz Gisbert té 7 anys, li agraden les motos i com l'anterior Sant Jordiet també va al col·legi Salesians. Alcoi tindrà un Sant Jordiet molt esportista en les Festes de Sant Jordi 2015. La seua presentació pública serà el pròxim diumenge en la Processó del Corpus.