El desaparegut pintor Ramón Castanyer no sols va engrandir les Festes de Moros i Cristians amb la creació d'un nou llibret de filaes, sinó que també va pintar un meravellós mural a l'altar del Santuari de Maria Auxiliadora d'Alcoi. Aquest mural de Ramón Castanyer té data de 1993 i es molt admirat entre els Salesians d'Alcoi perquè es troba en la capella de Sant Jordi.
En aquest mural apareixen tots els motius principals que conformen les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi: El patró, les filaes mores i cristianes, els càrrecs festers, la relíquia, els àngels celestials, carrosses, animals, banderes, l'alardo, l'enramada i el castell. El mural de la Festa Alcoyana és una pintura teatral i completa degut a que Ramón Castanyer la va fer quan ja era un veterà i sabia aprofundir en detalls. Entre les filaes hi ha un autoretrat del propi pintor alcoyà, i destaca per damunt dels altres ja que l'abencerraje és l'únic fester que va a camell. Com Ramón Castanyer pertanyia a aquesta filà mora, ell mateix porta el vestit groc i al seu costat apareixen també sobre camells les favorites que són la seua família.
Fem un repàs de tots els elements del Mural, aprofundint en les 28 filaes que també són retrats de reconeguts festers de prestigi de cada entitat. Per exemple el llaner és José Luis Córcoles, fester il·lustre que va faltar fa pocs mesos. En quant als càrrecs festers estan inspirats en Hermelando Linares dels Gusmans en 1986, Santiago Lillo dels Judíos en 1987 i Rogelio Vaello que apareix disparant com a alférez cristià dels Almogàvars en 1988. Són càrrecs dels anys 80 que es poden reconèixer fàcilment pels seus trages i carrosses. A continuació mostrem els festers moros i cristians junt als escuts de les filaes que representen:
Filà Benimerines.
Filà Marrakesch.
Filà Mudéjares.
Filà Ligeros.
Filà Abencerrajes.
Filà Cordoneros.
Filà Berberiscos.
Filà Magenta.
Filà Verds.
Filà Realistes.
Filà Xanos.
Filà Miqueros.
Filà Judíos.
Filà Llana.
Filà Andaluces.
Filà Asturianos.
Filà Cides.
Filà Maseros.
Filà Gusmans.
Filà Cruzados.
Filà Vascos.
Filà Navarros.
Filà Tomasines.
Filà Mozàrabes.
Filà Muntanyesos.
Filà Alcodianos.
Filà Almogàvars.
Filà Aragonesos.
Capità cristià.
Capità moro.
El patró a cavall llançant fletxes. Associació de Sant Jordi.
Portadors de la relíquia de Sant Jordi.
Al lateral esquerre del mural estan pintats els trages antics d'algunes filaes, una carrossa floral i les muntanyes d'Alcoi amb la torre Na Valora en xicotet. A la part central i alineats estan els festers de les 28 filaes. El Mossèn Torregrosa separa el bàndol moro del cristià i alguns festers estan plantats i altres sobre cavalls. Al mig del mural estan la relíquia de Sant Jordi que brilla gràcies a la pintura daurada i que està envoltada de heraldos i coloms. D'entre els banderins de les filaes sorgeixen el capità moro i cristià amb les seues respectives carrosses luxoses. Uns àngels sostenen l'escut d'Alcoi i a l'altra part més alta està Sant Jordi Matamoros sobre un cavall blanc. Apareix d'entre els núvols per a llançar fletxes i salvar als alcoyans de l'atac dels invasors. A la part dreta del mural està l'enramada que subjecta una tela amb la creu i la mitja lluna. I baix apareix l'alférez cristià en el dia els trons i el Castell de Festes envoltat de fum. La cúpula de la capella forma un cel de núvols de colors.
El Mural de la Festa Alcoyana de Ramón Castanyer no s'ha de confondre amb el Mural de Sant Jordi de Fernando Cabrera (1866-1937). Aquesta obra de 1888 es troba al Temple de Sant Jordi i conta la història de l'atac d'Al Azraq en 1276 fins l'aparició miraculosa del Sant. El Mural de la Festa Alcoyana és més colorista i està al Santuari de Maria Auxiliadora, encara que els dos tenen un component religiós i un protagonista comú: Sant Jordi.
Després d'acabar aquest mural, Ramón Castanyer es va dedicar a pintar els quadres de caràcter històric que relataven els fets de la Revolució del Petroli en la que els insurrectes treballadors i sindicalistes van assassinar a l'alcalde Agustín Albors que és conegut en Alcoi com "el Pelletes". Per acabar, internet ens ofereix un vídeo de 1993 en el que està gravat el procés de creació de l'obra pictòrica de gran realisme que és el "Mural de l'altar de la Festa Alcoyana". A la gravació es poden veure diferents dies de treball en els que apareix Ramón Castanyer pintant al oli els 200 metres quadrats que té la capella de Sant Jordi dels Salesians. Tota aquesta informació pretén ser un homenatge viral al magnífic pintor alcoyà Ramón Castanyer.
En 2006 el pintor Ramón Castanyer va dibuixar el "Llibret de filaes" més recent, amb els trages de les 28 filaes de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Oficialment és l'últim que ha editat l'Associació de Sant Jordi i ho va fer pel 750 aniversari de la Carta Pobla d'Alcoi, ja que en 1256 va nàixer la vil·la medieval d'Alcoi.
Ramón Castanyer Segura va nàixer a Alcoi en 1929 i va morir a finals de 2011. Va ser professor de dibuix i llicenciat en Pintura, encara que es va especialitzar en murals. Té la medalla d'or de la ciutat d'Alcoi i és fill adoptiu del poble d'Agres. A més a més va ser nombrat Abencerraje d'Honor perquè pertanyia a aquesta filà mora. Abans de la seua mort als 82 anys va viure en Paris i Madrid on la seua tècnica pictòrica va madurar i evolucionar. A part de les seues obres com a muralista, també va fer exposicions de obres realistes i abstractes i una gran quantitat de retrats.
En aquesta ocasió recordem al gran pintor Ramón Castanyer amb els bocetos dels trages de cada filà del bàndol moro i cristià, bocetos que també inclouen els escuts i que són una demostració del gran amor que li tenia l'autor a Nostra Festa.
Ramón Castanyer va rebre la insígnia daurada del Círculo Industrial d'Alcoi per haver pintat les escenes dramàtiques de la Revolució del Petroli que va tindre lloc a la ciutat a l'any 1873 i que va alçar en peu de guerra als obrers que treballaven a les fàbriques. Alcoi al segle XIX estava dividida entre rics empresaris de la industria del tèxtil i un proletariat amb ideals anarquistes. Pròximament parlarem del Mural de Sant Jordi detalladament, ja que és una de les millors obres de Ramón Castanyer i està molt relacionada en les Festes de Moros i Cristians.
El Sant Jordiet és el càrrec principal de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. El xiquet protagonista representa al patró de la ciutat i porta un trage d'estil romà, com el Sant de Capadòcia que anava a la legió però era cristià. En 1882 apareix en les Festes d'Alcoi un xiquet que llança fletxes desde el Castell i l'invent de l'Aparició de Sant Jordi és converteix en la creació de la figura més important: El Sant Jordiet. Desde 1882 un xiquet de menys de 9 anys desempenya el càrrec de Sant Jordiet.
Als primers anys era un xiquet de la Casa de la Beneficència i normalment s'encarregava del seu trage la filà Ligeros. Però a partir de 1920 l'acompanya una filà concreta que va variant d'any en any, encara que en moltes ocasions les filaes han acompanyat al xiquet en anys consecutius. Les famílies presenten un candidat en nom d'una filà i s'elegeix per Sorteig entre tots els aspirants. A continuació presentem una llista amb el nom de tots els xiquets Sant Jordiets i les filaes a les que pertanyien.
1920: Filà Gusmans.Vicente Boronat Llorens.
1921: Filà Gusmans. Julio Pastor Soler.
1922: Filà Gusmans. Julio Pastor Soler.
1923: Filà Gusmans. Julio Pastor Soler.
1924: Filà Llana. Jorge Boronat Llorens.
1925: Filà Llana. Jorge Boronat Llorens.
1926: Filà Llana. Jorge Boronat Llorens.
1927: Filà Mudéjares. Jorge Silvestre Andrés.
1928: Filà Mudéjares. Jorge Silvestre Andrés.
1929: Filà Mudéjares. Jorge Silvestre Andrés.
1930: Filà Judíos. José Monllor Raduán.
1931: Filà Judíos. José Monllor Raduán.
1932: Filà Xanos. Mario Jordà Guillem.
1933: Filà Xanos. Mario Jordà Guillem.
1934: Filà Mudéjares. Luis Pérez Jordà.
1935: Filà Judíos. Federico Jornet Soler.
1936: Filà Judíos. Federico Jornet Soler.
1937: Sense Festes per la Guerra Civil.
1938: Sense Sant Jordiet per la Guerra Civil.
1939: Final de la Guerra Civil Espanyola.
1940: Filà Magenta. Jaime Silvestre Pérez.
1941: Filà Magenta. Jaime Silvestre Pérez.
1942: Filà Abencerrajes. Carlos Aracil Aura.
1943: Filà Andaluces. Carlos Aracil Aura.
1944: Filà Llana. Carlos Aracil Aura.
1945: Filà Andaluces. Jorge Matarredona García.
1946: Filà Andaluces. Jorge Matarredona García.
1947: Filà Andaluces. Jorge Matarredona García.
1948: Filà Gusmans. Jorge Gisbert Alòs.
1949: Filà Gusmans. Jorge Gisbert Alòs.
1950: Filà Llana. José Luis Ferràndiz Carbonell.
1951: Filà Mozàrabes. Lorenzo Ferràndiz Carbonell.
1952: Filà Navarros. Jorge Mora Alberola.
1953: Filà Marrakesch. Jorge Mora Alberola.
1954: Filà Berberiscos. Adolfo Bernabeu Terol.
1955: Filà Tomasines. Jesús Colomina Jordà.
1956: Filà Verds. José Luis Moyà Doménech.
1957: Filà Maseros. Carlos Silvestre García.
1958: Filà Mozàrabes. Carlos Silvestre García.
1959: Filà Andaluces. Ricardo Ferràndiz Sirera.
1960: Filà Maseros. Rafael Pastor Blanes.
1961: Filà Miqueros. Fernando Terol Gadea.
1962: Filà Mudéjares. Ramiro Gisbert Abad.
1963: Filà Abencerrajes. Francisco Gisbert Gosàlbez.
El pròxim any el xiquet Sant Jordiet serà de la filà Aragonesos. Aquesta filà tan sols ha tingut 2 Sant Jordiets en la seua història i l'últim va ser fa 10 anys, en 2007. La filà Asturianos també ha tingut sols 2 Sant Jordiets i coincideixen que es lleven 20 anys d'un al altre. En 1996 el primer i en 2016 el segon, que és Juan Anduix, el més recent que hem vist. Esperem que Tomás Pascual Cantó tinga el mateix èxit que Jordi Casimiro Olcina Moltó fa una dècada.
Alguns Sant Jordiet estaven apuntats a una filà concreta però van estar acompanyats per altres filaes, ja que en aquestes s'havien apuntat al sorteig. És el cas dels anys 1989, 1991, 1993, 1997, 2000 i 2015, però era encara més habitual als anys 50 i 60. Altres curiositat dels Sant Jordiets és que normalment provenen d'escoles concertades i en més d'una ocasió han tingut germans bessons. És el cas de 1988 quan els germans Vicente i José Raduán Gomis es van intercanviar els papers en les processons. En 2008 també dos germans bessons de la filà Almogàvars podien haver-se intercanviat però com no es pareixien tant va ser Jacobo Cerdà Bataller qui va desempenyar el càrrec, ja que la boleta de Víctor Cerdà al sorteig no havia eixit.
Com el Sant Jordiet l'elecció del Sant Jordiet és cosa de l'atzar alguns anys ha coincidit que la filà també tenia que fer la capitania o alferecia i han desenvolupat els dos càrrecs conjuntament en el mateix any. És el cas dels anys 1961, 1967, 1969, 1970, 1971, 1982, 1984, 1987, 1991, 1994, 1996 i 2015. Les filaes que més voltes han acompanyat al Sant Jordiet són Llana, Mudéjares i Gusmans. Les filaes Ligeros i Marrakesch sols han acompanyat al Sant Jordiet 2 vegades però en anys molt importants el VII Centenari de la Festa i el Centenari del Sant Jordiet en 1976 i 1982 respectivament. A continuació fem un repàs de les vegades que cada filà ha tingut al Sant Jordiet:
Al següent vídeo es poden veure les fotografies de tots els Sant Jordiets de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi desde aquell llunyà any de creació del càrrec: 1882.
Filà Benimerines.
Filà Marrakesch.
Filà Mudéjares.
Filà Ligeros.
Filà Abencerrajes.
Filà Cordoneros.
Filà Berberiscos.
Filà Magenta.
Filà Verds.
Filà Realistes.
Filà Xanos.
Filà Miqueros.
Filà Judíos.
Filà Llana.
Filà Andaluces.
Filà Asturianos.
Filà Cides.
Filà Maseros.
Filà Gusmans.
Filà Cruzados.
Filà Vascos.
Filà Navarros.
Filà Tomasines.
Filà Mozàrabes.
Filà Muntanyesos.
Filà Alcodianos.
Filà Almogàvars.
Filà Aragonesos.
Capità cristià.
Capità moro.
El patró a cavall llançant fletxes. Associació de Sant Jordi.
Portadors de la relíquia de Sant Jordi.
