Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi sempre han viscut unides a les preocupacions meteorològiques. La pluja i el mes d'abril tenen una relació que afecta a moltes poblacions que celebren festivitats en eixa època primaveral. No sols les filaes alcoyanes es veuen perjudicades pel mal temps, també el públic, els músics i els comerciants. Per això els festers prefereixen que ploga en Setmana Santa i la Trilogia Festera tinga bon temps. Malauradament no tots els anys passa açò i s'ha de parlar de verdaders desastres quan l'oratge no acompanya. La mala sort sempre està més emparellada al bàndol moro i és que històricament l'Entrada Mora és l'acte que més pateix tempestes. Per tant el dia de les Entrades és normalment el que més pluja rep, encara que si plou durant l'Alardo també és una llàstima. Els festers no poden disparar i han de llançar la pólvora pels desaigües. Ningun capità, alférez o Sant Jordiet vol que la seua desfilada vaja acompanyada de diluvis, desitgen el sol com a aliat per a lluir en tot l'esplendor possible. Un tema del que ja es va parlar fa uns anys en aquest blog: La meteorologia. La polèmica amb les bandes de música ha portat bastants problemes quan els músics es neguen a tocar si es banyen els seus instruments. Però l'objectiu no és crear debat, sinó mostrar els litres d'aigua caiguts durant les Festes d'Alcoi al llarg de les últimes dècades.
-1970: 0 litres.
-1971:19 litres el dia 22 d'abril, dia de les Entrades. Les dos desfilades es van aplaçar al dia següent i les Festes de Sant Jordi van durar un dia més del normal.
-1972: 17,5 litres el dia de les Entrades i 8,5 litres el dia Sant
Jordi.
-1973: 0 litres.
-1974: 5,8 litres en l'Entrada Mora.
-1975: 11 litres en total els 4 dies de Festes de Moros i Cristians.
-1976: 42,5 litres el dia 28 de maig, dia de l'Entrada Mora i
12,5 litres el dia 29 de maig durant la Processó General. Amb motiu del Sèptim Centenari del Patronatge de Sant Jordi les Festes de Moros i Cristians van durar quatre dies a finals de maig.
-1977: 0 litres.
-1978: 0 litres.
-1979: 0 litres.
-1980: 0 litres.
-1981: 9,5 litres el dia els Músics i 11 litres el dia Sant Jordi.
-1982: 0 litres.
-1983: 0 litres.
-1984: 4 litres el dia Sant Jordi i 1,8 en l'Alardo de la vesprada.
-1985: 7,7 litres el dia els Músics i 6,6 litres durant l'Entrada
Cristiana que es va interrompre. El dia l'Alardo van caure 5 litres.
-1986: Mig litre va caure durant l'Entrada Mora, en concret
en la capitania de la filà Llana.
-1987: 0 litres.
-1988: 2 litres durant la vesprada del dia de l'Alardo.
-1989: 1 litre durant la capitania mora de la filà Xanos i
22,2 litres el dia de l'Alardo. Es va suspendre el disparo per la vesprada del 24 d'abril.
-1990: 3,5 litres durant l'Entrada Mora, sobretot al final en
l'alferecia de la filà Magenta i 3,6 litres durant el dia Sant Jordi, sols afectant a un tros de la Processó General.
-1991: 1 litre durant l'Entrada Mora i 3 litres el dia
l'Alardo per la vesprada.
-1992: 0 litres.
-1993: 0 litres.
-1994: 1 litre el dia els Músics.
-1995: Mig litre el dia les Entrades però el més recordat va
ser la nevada del dia Sant Jordi. Durant la Processó de la Relíquia i al migdia van caure 5,5 litres i 1,5 litres el dia l'Alardo.
-1996: 16 litres durant el dia les Entrades. Va ploure en els
cristians i sobretot en els moros durant tota la vesprada del 22 d'abril.
-1997: 2 litres després de l'Entrada Mora i 1 litre en la Segona
Diana del dia 23 d'abril.
-1998: 3,1 litres durant l'Entrada Mora del 22 d'abril.
-1999: 0 litres.
-2000: 2 litres durant l'Entrada Cristiana del 5 de maig.
-2001: 0 litres.
-2002: 0 litres.
-2003: 16 litres abans de començar l'Alardo del dia 5 de
maig.
-2004: 2,7 litres durant l'Entrada Mora del 22 d'abril. Es repeteix la mala sort de la filà Magenta en les seues alferecies mores.
-2005: 0 litres.
-2006: 8 litres durant l'Entrada Mora, amb pluja de principi a final. El capità moro de la filà Cordoneros es va negar a suspendre l'Entrada Mora i els directius de l'Associació de Sant Jordi van negociar amb els músics atrassar la desfilada fins les 5:30 de la vesprada.
-2007: Mig litre el dia dels Músics i 1 litre durant
l'alferecia cristiana de la filà Alcodianos.
-2008: 0 litres.
-2009: 0 litres.
-2010: 3,5 litres durant la Diana del 22 d'abril i la capitania cristiana de
la filà Andaluces.
-2011: Mig litre després de l'Entrada Mora i 3,2 litres
durant la Processó de la Relíquia. El contrast entre el calorós 14 de maig i el nuvolat 15 de maig va centrar les conversacions del dia Sant Jordi, junt al retràs horari de l'alferecia cristiana.
-2012: 7,9 litres durant l'Entrada Mora. Segon alférez moro de la filà Benimerines al que li plou consecutivament. L'Entrada Cristiana va començar solejada i va acabar nuvolada.
-2013: 20 litres el dia 24 d'abril, però les Festes s'havien avançat un dia per a coincidir en cap de setmana. La gran borrasca va
afectar al tradicional dia del descans: 85 litres el 25 d'abril.
-2014: 0 litres.
-2015: 5,2 litres el dia Sant Jordi. Es va suspendre la Diana Vespertina del Cavallet i la Processó General va acurtar el seu recorregut al tindre que atraçar l'horari d'inici.
-2016: 1 litre durant l'Entrada Mora i mig litre durant la
Processó General del dia Sant Jordi.
-2017: 0 litres.
Les fotografies corresponen als anys indicats com a plujosos. Desde 1970 un pluviòmetre manual situat al Círculo Industrial registra totes les precipitacions en la zona urbana. Es pot consultar qualsevol dia de l'any a la web: http://www.circuloindustrial.es/pluviometria.asp.
La filà Verds és una de les filaes amb més respecte per la música festera. Li tenen una especial estima a les marxes mores clàssiques, aquelles que es van composar a la primera meitat del segle XX. Són unes marxes mores que s'hagueren perdut sinó fora per la sensibilitat de la filà Verds, una filà tradicional i conservadora que ha recuperat obres de Camilo Pérez Monllor, Gonzalo Blanes o Amando Blanquer Ponsoda. Als seus càrrecs no perden l'oportunitat de traure al carrer marxes mores que no són habituals, redescobrint un repertori quasi oblidat. Hi ha que agrair a la filà Verds aquesta admiració pels origens de la música festera i conservar la idiosincràsia en els temps actuals. Al contari, Saül Gómez ha anunciat que s'està encarregant de la composició de 13 marxes mores per a la pròxima capitania mora 2018 de la filà Verds. Un trencament total amb aquesta visió clàssica que tenia la filà Verds sobre la música festera.
"MOROS VERDES" és la marxa mora que sempre acompanya a la filà Verds en la desfilada del 22 d'abril. Ho fa desde 1955, ni més ni menys. Manuel Sagi Echevarria li la va dedicar a tota la filà Verds en la dècada dels 50 i per això porta un títol tan esclaridor. "Moros Verdes" no sols s'ha convertit en la marxa mora identificativa dels festers verds d'Alcoi, sinó també en la marxa mora oficial de la Banda Ateneu Musical de Rafelguaraf, l'encarregada de posar-li música en directe a aquesta popular filà mora. "Moros Verdes" es reconeix pel seu ritme pausat i la seua cadència lenta i relaxant de gran pompositat i serietat.
"MARXA DEL CENTENARI" és una de les grans obres musicals de l'alcoyà Amando Blanquer Ponsoda. Una marxa mora que va composar en 1982, quan es celebrava el centenari del naixement de la música festera. En concret del pasdoble Mahomet de Juan Cantó. Amando Blanquer va aprofitar l'efemèride dels 100 anys per a crear una marxa mora en homenatge a aquest gènere musical tan arrelat a aquestes terres. El resultat va ser meravellós i la resposta del públic immillorable, fins el punt que en 2017 continua sent una de les marxes mores més volgudes i interpretades en el territori valencià. En 1989 la "Marxa del Centenari" va acompanyar al veterà Francisco Davó Pérez, alférez moro de la filà Verds.
"TARDE DE ABRIL" és la marxa mora de major qualitat que té la música festera alcoyana. Estrenada per la filà Abencerrajes en 1957 recrea perfectament l'Entrada Mora d'Alcoi, que es fa en una vesprada del més d'abril. És una de les marxes mores més interpretades d'Amando Blanquer, sobretot en varies esquadres de negres de la filà Verds. Així va passar en l'esquadra de negres de l'alférez moro 1989. Per a la favorita de Francisco Davó es va tocar la marxa mora "Anabel" (Enrique Llàcer Soler Regolí 1974) i el ballet va estrenar la peça de José Pérez Vilaplana "Ballalferis". Però sense cap dubte la joia de la corona en l'apartat musical de l'alferecia mora 1989 va ser "Tarde de abril" d'Amando Blanquer Ponsoda.
"A LA MECA" és una marxa mora de Gonzalo Blanes Colomer plena de virtuosisme. A més a més és una de les marxes mores pioneres, perquè es va composar en 1910, tres anys desprès de la primera. Les melodies àrabs estaven molt de moda a principi del segle XX per les constants visites dels músics a Marroc i les influències orientals van produir l'aparició de les marxes mores. Una d'elles "A la Meca" que ha quedat un poc oblidada en les Festes d'Alcoi però segueix sent una mostra de qualitat dels inicis d'aquest gènere fester. Canvis rítmics, preciosisme i diferent mètrica al llarg de la peça musical converteixen "A la Meca" en una marxa mora complicada d'interpretar i difícil de valorar en una primera escolta. Per això no és la més adequada per a desfilar en esquadra. És una marxa mora considerada de concert o per a un càrrec. I precisament el capità moro de la filà Verds la va escollir en 1990, any en que "A la Meca" complia 80 anys. En la capitania verda de Miguel Ibàñez es va estrenar "Crida" de Gregorio Casasempere, una marxa mora amb molta percussió i trompetes per a anunciar l'inici de l'Entrada Mora 1990.
"AL KURRAY" també va ser una estrena musical de Gregorio Casasempere per a la capitania mora 1990 de la filà Verds. Es tractava d'una marxa mora per a ballet que incorporava violins. Però no va tindre èxit i "Al Kurray" no s'ha tornat a escoltar i ni tan sols hi ha una gravació en audio. En canvi "J.G.I." si va gaudir de major acceptació per part de la societat festera. "J.G.I" és l'obra pòstuma del músic murer Francisco Esteve Pastor. El títol prové de les inicials de Joan García Iborra, director de banda nascut en Muro. La marxa mora es va estrenar en 1987 però en Alcoi no va sonar fins a 1990, en la memorable esquadra de negres de la filà Verds.
"EL KABILA" s'ha interpretat moltíssim en l'Entrada Mora d'Alcoi, i més encara en Ontinyent ja que la marxa mora és d'autor ontinyentí i està dedicada a un fester dels Kabiles. José Maria Ferrero Pastor la va compondre per a Francisco Martínez, que en la Societat de Festers d'Ontinyent va ocupar la responsabilitat de president de 1964 a 1967. Tal volta és una marxa mora sobrevalorada i tocada en excés, però no es pot negar que va guanyar el primer premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi 1965. A la filà Verds "El kabila" no li va donar sort ja que l'esquadra d'enmig 1996 es va banyar per culpa de la torrencial pluja de l'Entrada Mora 1996.
"MOMENT DE FESTA" és altra fantàstica marxa mora d'Amando Blanquer que reflexa a la perfecció l'alegria de l'Entrada Mora, un moment de festa ple de felicitat i emocions. Amando Blanquer Ponsoda la va escriure en l'any 2000, fent un gran esforç per acabar la marxa mora en el període final de la seua vida. "Moment de festa" és un agraïment a Rafael Payà, el cardiòleg que va ajudar i atendre a Amando Blanquer en una etapa en la que la salut del compositor era delicada. Per tant és una de les marxes mores més emotives d'Amando Blanquer i a pesar de no ser la més coneguda manté l'elegància de les marxes clàssiques de l'autor. En 2003 va sonar per primera volta en l'Entrada Mora d'Alcoi, amb Luis Carbonell Llopis, l'alférez moro de la filà Verds. Amb motiu d'aquest càrrec també es va estrenar la fanfàrria "Verdes 2003" que obria el curt boato. Per a la favorita sonava "Moro de Granada" una marxa mora de la qual parlarem més avant. "Moment de festa" va ser la marxa mora més destacada d'aquella alferecia verda i va provocar que Amando Blanquer fora el compositor més famós en les Festes de Muro dels següents anys. Una prova és que "Moment de festa" va acompanyar a varios càrrecs moros de Muro, encara que el primer va ser l'alférez moro 2003 de les Festes d'Alcoi.
"BAIX LA FIGUERA" és una antiga marxa mora de Camilo Pérez Monllor, encara que a voltes s'ha associat al pare del músic: Camilo Pérez Laporta que també era compositor de música festera. "Baix la figuera" està dedicada a la filà Abencerrajes i al Centre Instructiu Musical Apolo. D'ahí va nàixer l'estreta relació entre la filà Abencerrajes i la Banda Primitiva d'Alcoi, encara que "Baix la figuera" no és una marxa mora famosa. Data de 1931 i en 2003 va sonar en el boato de l'alférez moro de la filà Verds d'Alcoi.
"ANY D'ALFERIS" és una excel·lent marxa mora d'Amando Blanquer. Dedicada i estrenada per la filà Abencerrajes en el seu any d'alferecia mora 1967. Per això el títol és "Any d'alferis", encara que és tan genèric que totes les filaes han adoptat aquesta marxa mora com a seua i és universal ja que la majoria de filaes l'han aprofitat per a quan tenen el càrrec d'alférez moro. Com a mostra la filà Verds que va elegir "Any d'alferis" per a tancar l'Entrada Mora 2003. Amb aquesta marxa mora espectacular va baixar l'esquadra de negres de l'alférez verd i els esquadrers van rosar el cel en el fort de l'obra d'Amando Blanquer Ponsoda.
"NO HO FARÉ MÉS" va ser la primera marxa mora de l'Entrada Mora 2004, al ser la música encarregada d'obrir el boato del capità moro de la filà Verds. El capità moro Antonio Carbonell va desfilar amb la marxa mora "Tarde de abril" en una vesprada que amenaçava tempesta. La filà Verds es va salvar del mal temps però "No ho faré més" recorda a les Entrades Mores maltractades per la pluja. La marxa mora de Vicente Català Pérez es va composar en 1949 i inicialment estava pensada per a que la tocaren en la bandúrria. José Carbonell va harmonitzar "No ho faré més" per a marxa mora però va quedar en l'oblit. Molts anys desprès José Maria Valls la va adaptar i es va convertir en un èxit. Significa que és una marxa mora d'autor múltiple i que ha adquirit prestigi amb el pas del temps. A més a més el títol "No ho faré més" té bastants teories sobre les raons o que va fer Vicente Català Pérez per a arrepentir-se.
"EL SOMNI" és una de les marxes mores més desconegudes d'Amando Blanquer i és una llàstima per la qualitat i dificultat de l'obra musical. El públic no la va saber entendre ni apreciar i als festers els costava molt seguir el pas amb el ritme vertiginós de "El somni". Per això es va convertir en una marxa mora de concert desde la seua creació en 1988. El títol de la marxa mora no té cap relació amb la persona a qui va dedicada: Enrique Sanus, president de l'Associació de Sant Jordi desde 1975 fins a 1987. Sorprenentment la coreògrafa Carmina Nadal va executar el ballet de les serps amb "El somni". Es va convertir en una de les millors parts del boato del capità moro 2004 de la filà Verds.
"TITARÓS" va acompanyar al boato del capità moro 2004. Quique Orquín la va composar en 1997 per als Benimerines d'Ontinyent. El ballet Òpera va estrenar "Titarós" en un ball sobre els moviments de les serps. En el cas de la filà Verds d'Alcoi en 2004, "Titarós" va sonar per al grup de monta i doma de camells i per a les mores que tancaven el boato. El ritme desenfrenat es frena a meitat de la peça musical per a donar pas a una melodia oriental més cadenciosa i sensual. La percussió augmenta el ritme de "Titarós" per a que el final torne a ser ràpid i accelerat.
"EL PRESIDENT" és una coneguda marxa mora de Miguel Picó Biosca. El músic contestà va presentar la peça musical al Festival de Música Festera d'Alcoi en 1971 i va guanyar el segon premi. La popularitat de la marxa mora abala que podria haver sigut la vençedora del concurs. "El president" està dedicada a un fester de la filà Manta Roja de Cocentaina: Rafael Todolí que a més a més va ser president de la Junta de Festes de Sant Hipòlit. És una marxa mora clàssica i senyorial que totes les filaes han assumit com a pròpia i no identifica a cap filà en concret. Per exemple la filà Verds d'Alcoi la va triar per a l'esquadra de negres de la capitania mora 2004.
"JUSSÀ AL SAQÀLIBA" és una marxa mora exòtica del músic Mario Roig Vila d'Albaida. És normal que l'autor li dedicara "Jussà Al Saqàliba" a la Colla de xirimiters Raval Jussà del seu poble natal. El títol també és el nom quasi impronunciable d'una filà mora de Denia. Es va estrenar en 2007 però no va sonar en Alcoi fins al 2010, en l'esquadra d'enmig de la filà Verds, recordada pel seu estil africà que representava una tribu massai. La marxa mora ha repetit amb la filà Verds en aquest 2017 al sonar per al ballet adult de Carmina Nadal.
"AL QAMAR" va ser la peça musical que va obrir l'alferecia mora 2017 de la filà Verds. Les xirimites acompanyaven al grup del poble celebrant la victòria de l'exèrcit musulmà. El músic Germán Estévez va composar "Al Qamar" en 2013 per al ballet Masters d'Ontinyent. La peça musical va triomfar en l'Entrada Mora de la capitania mora dels Xanos gràcies al moviment d'unes ballarines disfressades d'avestrus.
"ANEROL" va marcar el pas al ballet infantil de l'alférez verd 2017. Les xicotetes ballarines de Carmina Naval es movien amb la sinuosa melodia de la peça musical de Luis Sanz. El músic va composar "Anerol" per a xirimites i es va tocar per primera volta en l'Entrada Mora 2008 d'Ontinyent. "Anerol" serveix per a ballets i el ballet Masters va crear uns vistosos pavos reals per al boato de l'abanderada omeya 2008. En Alcoi sols ha sonat aquest any.
"L'ENTRÀ DE LA KABILA BEN KURDA" és una obra d'art amb quasi 100 anys d'història. Camilo Pérez Monllor la va estrenar en Alcoi en 1919 i s'ha tocat al carrer en contades ocasions. Una d'elles ha sigut en l'Entrada Mora 2017, acompanyant a la favorita de l'alférez moro de la filà Verds. Una meravella de marxa mora que és molt significativa en quant a l'estil que tenien les marxes mores a principis del segle XX. Gràcies a la filà Verds i a la família de l'alférez moro per redescobrir aquestes marxes mores sensacionals que per desgràcia els espectadors no acostumen a escoltar en general i per tant no poder apreciar.
"MORO DE GRANADA" és altra marxa mora vella que en aquest 2017 ha sonat a novetat per ser poc coneguda. José Jaime Bernabeu era conscient de la necessitat de recuperar marxes mores que estaven desapareixent del panorama musical de les Festes de Moros i Cristians. Aprofitant els seus coneixements sobre marxes mores i el seu càrrec d'alférez moro 2017, José Jaime Bernabeu va encertar al desfilar amb "Moro de Granada" junt a les seues tres rodelles. No es pot dubtar la cultura i gust musical que té l'últim alférez moro de la filà Verds. "Moro de Granada" va ser escrita per Gonzalo Blanes Colomer en 1942. És una marxa mora molt recurrent en les alferecies de la filà Verds ja que també va estar present en la desfilada de la favorita i rodelles de l'Entrada Mora de 2003.
"UZUL EL SELMIM" és una famosa i esplèndida marxa mora de Camilo Pérez Monllor. L'estrena en 1914 no va agradar i a l'autor li va decepcionar perquè havia posat una gran il·lusió i treball en la peça musical. "Uzul el selmim" també es molt coneguda pel títol de "L'entrà dels moros". Era una marxa mora molt innovadora que amb la suma de les xirimites va millorar notablement. Als anys 40 "Uzul el selmim" es va adaptar i al afegir un nou ritme de percussió va causar impressió en el públic. Desde aquell moment s'ha convertit en la marxa mora identificativa de la filà Abencerrajes i fins a 2014 sols la podia tocar la Banda Primitiva d'Alcoi, ja que l'autor sols havia permès que els músics alcoyans tingueren la partitura. També és una marxa mora molt associada a les fàbriques de la ciutat industrial dels segle XX. Els colps de pandereta de "Uzul el selmim" recorden als tocs de telers d'Alcoi i a la seua relació amb les Festes de Moros i Cristians. "Uzul el selmim: L'entrà dels moros" va posar punt i final a l'Entrada Mora 2017 al acompanyar a la peculiar esquadra de negres de l'alférez dels Verds.
"MOROS Y CRISTIANOS" és una preciosa marxa mora de Camilo Pérez Monllor. Aprofitem aquesta marxa mora de 1935 com a punt i final de les marxes mores que han eixit amb la filà Verds. El so àrab de "Moros y cristianos" es deu a les experiències del compositor en els seus viatges a ciutats del Marroc. Una volta més es pot apreciar la unió entre Camilo Pérez Monllor i la filà Abencerrajes d'Alcoi, ja que "Moros y cristianos" està dedicada a un membre de la filà: Francisco Blanes l'alt. La filà Verds va escollir aquesta increïble marxa mora per a l'esquadra commemorativa del seu 150 aniversari: 1866-2016. La reflexió i conclusió és que la filà Verds mostra un gran respecte cap a la música festera de temps passats. És de les poques filaes que posen tot el seu empeny en dignificar i recuperar marxes mores antigues que ens transporten a altres èpoques. Clarament la música i les Festes en l'etapa de Camilo Pérez Monllor no eren les mateixes que les del segle XXI però no poden quedar en l'oblit i són part de la identitat d'Alcoi. Una tasca remarcable de la filà Verds, ja que enriqueixen els seus càrrecs amb música distinta i d'un valor artístic indiscutible. BRAVO VERDS.
Reprenem la temàtica de la Música Festera amb les marxes cristianes que han sonat amb la filà Gusmans. Filà alegre i divertida, molt lúdica i amb una visió molt concreta de com fer espectacle. Els carrers s'omplin de color gris perquè és una filà molt nombrosa i a més a més implicada en la participació activa de tots els festers. A part de tindre una marxa cristiana identificativa, també tenen música especial per a la roponà.
"CLAUS I CORRETGES" és la marxa cristiana de Vicente Juan Sanoguera Rubio que més es sent en l'Entrada de la filà Gusmans. No debades és la peça musical que se li va dedicar a la filà en 1993, any de l'esquadra d'enmig. El ritme de "Claus i corretges" recorda als pasdobles clàssics i té un pas més lent que el de les marxes cristianes dels últims anys. Una marxa cristiana elegant i ceremonial que combina perfectament amb la forma de fer el cabo de la filà Gusmans: Amb la porra en alt i rodant-la al voltant de la caputxa. El nom "Claus i corretges" especifica dos elements del trage de monjo guerrer de la filà Gusmans ja que la corretja de cuero marró s'adhereix a la túnica marro per tot el cos del fester.
"APÒSTOL POETA" va sonar per a la filà Gusmans en l'any de la capitania cristiana de Hermelando Linares: 1986. "Apòstol poeta" de José Maria Ferrero va causar furor desde la seua estrena en 1978. Està dedicada a un poeta d'Ontinyent molt implicat en les Festes de Moros i Cristians i en el Santíssim Crist de l'Agonia.
"ZORAIDAMIR" és una de les marxes cristianes amb més trajectòria en les Festes de Moros i Cristians, sobretot al segle XII perquè actualment quasi no s'escolta. En 1986 va estar present al boato del capità cristià de la filà Gusmans. El mestre contestà José Pérez Vilaplana la va compondre en 1969, quan les marxes cristianes eren escasses.
"ALELUYA" és i serà per a sempre la primera marxa cristiana de la història. Amando Blanquer Ponsoda va ser el pioner i inventor d'aquest subgènere de la música festera en 1958. Aquell any va acompanyar a l'esquadra de negres de la filà Vascos, però en el cas dels Gusmans va acompanyar a l'esquadra de negres del capità cristià 1986. La sonoritat de la marxa cristiana "Aleluya" és excel·lent i crea un ambient de fe i respecte ja que té un caràcter religiós notable.
"BONUS CHRISTIANUS" també és una de les marxes cristianes més antigues. Però en aquest cas no és una peça musical alcoyana ni d'autor alcoyà. La va composar l'ontinyentí Jose Maria Ferrero en 1966 per a Antonio Cambra, president de la Societat de Festers de 1961 a 1963. A l'inici de la marxa cristiana es pot escoltar un avís de trompes alpines com si es tractara d'un dia de caça en l'Edat Mitjana. "Bonus Christianus" és una precursora de les marxes cristianes i per això va guanyar el segon premi al III Festival de Música Festera d'Alcoi. Per últim en la capitania cristiana 1986, va acompanyar a l'esquadra oficial de la filà Gusmans.
"FANFÀRRIA GUZMANES 99" és una curta peça musical que José Maria Valls va composar per a l'alferecia cristiana 1999 de la filà Gusmans. Junt a "Fanfàrria Guzmanes 99" també es va sentir al boato "Tocata Guerrera" i el fragment "In taberna" de l'òpera "Carmina Burana" de Carl Orff. Aquesta crida de trompetes també es va escoltar en l'inici de l'alferecia 2013 dels Gusmans, per tant la fanfàrria s'ha interpretat dos voltes en les Festes d'Alcoi.
"LA MORISCA" I "PAVANA" són dos parts de la Suite de danses de Tylman Susato. "La Morisca" és una melodia del segle XVI que recorda a l'Edat Mitjana i als mercats artesans. "Pavana" recorda més a les corts europees. En l'alferecia cristiana 1999 van sonar per a un ball de princeses i per a les dames respectivament. Posteriorment en l'any 2000 "Pavana" també va acompanyar a la favorita de la filà Gusmans i les seues dames.
"TE DEUM" sols s'ha escoltat a Alcoi en una ocasió, encara que a altres poblacions es va interpretar molt a les Entrades dels anys 90. La filà Gusmans i l'alférez cristià 1999 Fernando Gisbert la van escollir per a fer la seua desfilada en una carrossa junt a tota la seua família. "Te Deum" de Pedro Joaquim Francés va guanyar el primer premi del Festival de Música Festera d'Alcoi en 1997, any de la seua composició. El nom està en llatí i significa "A tu Déu", un dels primers himnes cristians i un càntic propi de la costum d'acció de gràcies. La marxa cristiana no té res que veure amb les misses perquè la melodia és molt guerrera.
"ALS CRISTIANS" és una marxa cristiana clàssica del bàndol de la creu. El music alcoyà José Maria Valls la va estrenar en 1975 amb la intenció de que identificara a totes les filaes cristianes. El clarinet és un dels instruments musicals amb més presència en aquesta marxa cristiana i per això va guanyar el primer premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi 1975. En 1999 va tancar l'Entrada Cristiana amb l'esquadra de negres de la filà Gusmans. Abans el boato de l'alférez havia aportat una estrena musical: "Dragó" pensada per a un ballet per Àngel Lluís Ferrando.
"OBERTURA DE BEN HUR" és una de les marxes cristianes més espectaculars i poc escoltades de les Festes de Moros i Cristians. Com el títol indica es tracta del principi de la banda sonora de la pel·lícula "Ben Hur", una gran producció de Hollywood en 1959. L'alcoyà Gregorio Casasempere Gisbert, el mestre Gori, va fer una adaptació per a marxa cristiana de l'obra de Miklós Rozsà (1907-1995). Així que "Obertura de Ben Hur" va ser l'obertura del boato del capità cristià de la filà Gusmans en l'any 2000.
"BAILÉN" és una part de la suite simfònica "Diego de Acevedo" de Miguel Asins Arbó. La melodia seriosa de "Bailén" li va agradar a José Luis Sanchis Machancoses, el capità cristià del 2000 i amb ella va baixar pels carrers d'Alcoi damunt d'un drac verd. Aquest membre de la filà Gusmans nascut en Picassent va complir el seu somni de ser capità cristià en el matí del 5 de maig, baix un cel plomís. D'entre les composicions militars del català Miguel Asins Arbó destaca "Diego de Acevedo" de 1967. Amb "Bailén" també va ballar per primera volta en les Festes d'Alcoi el ballet Òpera d'Ontinyent davant l'espectacular carrossa.
"BEN MILIANAH" és una marxa mora per a xirimites que es va aprofitar en la part àrab del boato del capità cristià de l'any 2000. La filà Gusmans va contractar a la ballarina professional Sol Picó per a que ballara com a esclava mora davant la taula d'uns guerrers. Unes mores encadenades també van disfrutar de la sinuosa melodia de "Ben Milianah". Es va estrenar en 1995 per a una filà de Meliana i el títol de la marxa mora prové de la població valenciana de l'autor Eduardo Nogueroles, un músic poc conegut i que tampoc té un notable repertori de música festera.
"CID" és la marxa cristiana de Pedro Joaquim Francés (1951-2013) que va acompanyar a l'esquadra de negres del capità cristià del 2000. "Cid" s'havia composat 5 anys abans i desde 1995 no ha parat de sonar en les Festes de Moros i Cristians. Per a la filà Gusmans sols ho ha fet en la capitania cristiana del 2000, on també va sonar "Gaudiam IV" per al drac articulat.
"EL BARRANC DEL SINC" va ser la marxa cristiana amb la que finalment va desfilar l'esquadra commemorativa dels 100 anys de la filà Gusmans. En 2006 es va composar la marxa cristiana "Centenari gusmà" però no va agradar als festers i els esquadrers van preferir aquesta mítica marxa cristiana de Rafael Mullor Grau. Estant dedicada a un símbol de la Serra Mariola estava clar que guanyaria algun premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi 1985.
"L'AMBAIXADOR CRISTIÀ" és altra marxa cristiana de Rafael Mullor Grau. El músic alcoyà li la va dedicar a l'actor de les Ambaixades, però la va estrenar l'alférez cristià 1982 de la filà Asturianos. Al ser tan èpica va guanyar el primer premi en el Festival de Música Festera d'Alcoi 1982, marcant un abans i un desprès en el mon de la música festera. Segurament és la marxa cristiana que més es toca en les Festes d'Alcoi i així va ser en 2007. L'original esquadra d'enmig de la filà Gusmans va arriscar amb un disseny trencador amb el cap rapat i un maquillatge impressionant i un clàssic com a marxa cristiana: "L'ambaixador cristià".
"STELLA ESPLENDENT" té una versió per a xirimites que es va recuperar en l'alferecia cristiana de la filà Gusmans en 2013. "Stella Esplendent" sonava en la part del poble i no podia ser més adequada per a ambientar els oficis medievals. Resulta que "Stella Esplendent" forma part d'unes partitures del segle XIV conservades als manuscrits del Monasteri de Montserrat, prop de Barcelona. Jordi Savall va recuperar el "Llibre Roig de Montserrat" en 1979. L'adaptació a xirimites i a marxa cristiana no està enregistrada i a continuació es pot escoltar amb la coral cantant en llatí i els instruments propis de l'Edat Mitjana tocant-la a un ritme pausat.
"SALMO" és la segona marxa cristiana de la història, també del compositor alcoyà Amando Blanquer Ponsoda. Està dedicada al seu amic i fester Adrián Espí Valdes. "Salmo" data de 1962, 4 anys més tard de "Aleluya" i també manté un fort caràcter religiós. De fet el títol "Salmo" és com una oració o poesia amb música per a alabar a Jesucrist i això es perceb en la melodia principal de la marxa cristiana. Els Gusmans la van triar a consciència per a l'alferecia cristiana de 2013, en la part del boato dedicada al clero, on uns monjos construïen un temple. També eixia el Mossèn Torregrosa sobre un burret en un ambient eclesiàstic propi de la filà Gusmans.
"MARE NOSTRUM" és la marxa cristiana de Miguel Àngel Más Mataix que va acompanyar a la favorita de la filà Gusmans. I és que la dona de l'alférez cristià 2013 és mare i per tant tenia que desfilar amb una marxa cristiana que la definira. Es va estrenar en l'any 2008 a Benidorm i en Alcoi sols s'ha tocat per a les dames i la favorita en l'Entrada Cristiana 2013. Per al ballet del botafumeiro es va tocar l'obra d'Àngel Lluís Ferrando "L'Adalid" que no té vídeo a pesar d'estrenar-se en 1995, en la capitania cristiana de la filà Aragonesos d'Alcoi.
"FANFÀRRIA ALATRISTE" va ser estrenada per Fede Jornet, alférez cristià 2013 de la filà Gusmans. El murcià Roque Baños va composar la "Fanfàrria Alatriste" a partir de la banda sonora de la pel·lícula del soldat del segle d'or espanyol. Darrere de l'espectacular carrossa del drac on anaven l'alférez i els cavallers estava la banda Unió Musical d'Alcoi tocant "Fanfàrria Alatriste" baix la direcció de Gaspar Nadal Maronda.
"MAI-SABEL" és una marxa cristiana de Francisco Valor Llorens que està tenint prou èxit en els pobles que celebren Festes de Moros i Cristians. En Alcoi tan sols ha sonat al final de l'Entrada Cristiana 2013, amb l'esquadra de negres de l'alférez. Un fantàstic final per a la filà Gusmans que va complir els horaris. "Mai-Sabel" està dedicada a la família Briet de Cocentaina. Es va composar en 2010, quan Rafa Briet era l'alcalde socialista de la capital del Comtat. El títol de la marxa cristiana és un joc de paraules amb el nom de la mare de Rafa Briet: Isabel. "Mai-Sabel" la va estrenar l'abanderat cristià 2010 de Cocentaina, el cunyat que pertany a la filà Cavallets.
"EL HONOR DE UN CABALLERO" va estar composada en 2002 per Miguel Àngel Más Mataix per a presentar la marxa cristiana a un concurs de música festara de Callossa d'En Sarrià. El públic va recolzar l'esforç del compositor de La Cañada i s'ha escoltat prou en les Festes de Moros i Cristians en filaes senyorials del bàndol cristià. "El honor de un caballero" té una estrofa musical molt delicada i màgica que li va encantar a Inma Cortés. Per aquest motiu la coreògrafa alcoyana va decidir ballar amb aquesta marxa cristiana en la capitania cristiana 2014. La filà Gusmans va començar el seu boato amb un espectacular i multitudinari ballet de donzelles.
"FANFÀRRIA DOLÇAINERA" va acompanyar al boato del capità cristià de la filà Gusmans en 2014. Concretament en la part que contava la història de Guzmán el Bueno en Tarifa. Aquesta peça musical per a xirimites representa molt bé l'estil compositiu del contestà Rafael Faus Uris i l'essència de les fanfàrries festeres dels anys 90 i de la Xafigà de Muro.
"REMUGA CAPITÀ 1994" està composada en 1994 tal i com indica el títol. És una marxa cristiana del compositor alcoyà Àngel Lluís Ferrando. Junt a altres estrenes musicals "Remuga capità 1994" va ser la banda sonora de la capitania cristiana de la filà Alcodianos. En concret era per als cavallers de Vicente Torregrosa. 20 anys desprès, en 2014 la filà Gusmans la va recuperar per a un dels ballets del boato del capità cristià: El de la murera Elena Tudela.
"PAX IN NOMINE DOMINE" és la marxa cristiana dedicada i estrenada per a Toni Giner, capità cristià 2014. En l'obra musical del renombrat Àngel Lluís Ferrando se li donava una gran rellevància als tambors. De fet el percussionista Pedro Estevan va dirigir l'Himne de Festes en 2014 i al dia següent estava tocant la percussió per a Toni Giner i la seua favorita en l'Entrada Cristiana d'Alcoi. El títol es tradueix del llatí com a "Pau en nom del Senyor".
"CAVALLERS DE LLÚRIA" és la marxa cristiana que el famós Francisco Valor li va dedicar a la seua pròpia filà: Els Cavallers de Llúria de Cocentaina. 2012 és l'any de fundació de la filà i també l'any de composició de la peça musical. En Alcoi "Cavallers de Llúria" sols ha sonat en el ballet del vi de la capitania cristiana 2014 de la filà Gusmans.
"MORER" és la última marxa cristiana del recopilatori de la filà Gusmans. Simplement perquè va ser l'obra de l'ontinyentí Saül Gómez que va elegir l'esquadra de negres del capità cristià 2014. La marxa cristiana està predominada per melodies ràpides executades pels clarinets. "Morer" va ser un encàrrec del capità cristià 2013 de la població de Banyeres, que celebra les Festes de Moros i Cristians en les mateixes dates que Alcoi ja que comparteixen patró: Sant Jordi.
