La filà Abencerrajes va nàixer en la Societat Artística Musical Apolo en 1902, però van aparèixer en la Festa de 1904.
El boceto original, presentat per a ser aprovat per l'Associació de Sant Jordi, va ser realitzat a l'oli per Rafael Peidro Peidro. El vestit de la filà Abencerrajes no ha tingut grans canvis: túnica groga amb llistes verdes i turbant blanc. En 1964 es canvia la faixa que era de seda per una altra més còmoda de cuero. Ramón Castanyer va ser qui va dissenyar la nova faixa i el boceto actual.
La història de la filà Abencerrajes està íntimament lligada a la Societat Apolo. En 1910, José Sanz va representar el càrrec d'alférez i Isidro Moltó Ortiz ho va fer en 1922. En 1921, van crear per a la Retreta una carrossa que anomenaren "El Pardalot", dissenyada pel pintor Antonio Solsona.
En 1923 van ser tres festers els qui exerciren el càrrec de capità moro, destacant Rafael Pascual. Francisco Gisbert va ser en 1963 el primer Sant Jordiet únicament de la filà Abencerrajes, ja que en 1942 havien compartit el xiquet Carlos Aracil amb la filà Andaluces.
Coincidint amb el mateix naixement de la filà, Miguel Pérez Domínguez els va obsequiar amb la marxa àrab "Benixerraix", de Camilo Pérez Laporta. Compositors de la importància d'Antonio Pérez Verdú, Camilo Pérez Monllor, Julio Laporta Hellín i Amando Blanquer, entre d'altres, els dediquen les seues millors composicions: "A Ben Amet" la primera marxa mora, "Uzul el selmim", coneguda com a "L'Entra dels Moros", "Un moble més", "Tarde de abril", "Any d'Alferis" i un llarg etcètera, que demostra l'estima de la filà Abencerrajes a la Corporació Musical Primitiva, la seua banda desde 1904. Els músics alcoyans de la Primitiva acompanyen a la filà en tots els actes.
En l'any 1995 van tindre l'últim Capità en la persona de Santiago Guillem Mataix i aquest 2009 el seu fill Antonio Guillem l'ha succeït en el mateix càrrec i l'any 2008 el càrrec d'Alférez Moro va ser José Vicente Juan.
El boceto original, presentat per a ser aprovat per l'Associació de Sant Jordi, va ser realitzat a l'oli per Rafael Peidro Peidro. El vestit de la filà Abencerrajes no ha tingut grans canvis: túnica groga amb llistes verdes i turbant blanc. En 1964 es canvia la faixa que era de seda per una altra més còmoda de cuero. Ramón Castanyer va ser qui va dissenyar la nova faixa i el boceto actual.
La història de la filà Abencerrajes està íntimament lligada a la Societat Apolo. En 1910, José Sanz va representar el càrrec d'alférez i Isidro Moltó Ortiz ho va fer en 1922. En 1921, van crear per a la Retreta una carrossa que anomenaren "El Pardalot", dissenyada pel pintor Antonio Solsona.
En 1923 van ser tres festers els qui exerciren el càrrec de capità moro, destacant Rafael Pascual. Francisco Gisbert va ser en 1963 el primer Sant Jordiet únicament de la filà Abencerrajes, ja que en 1942 havien compartit el xiquet Carlos Aracil amb la filà Andaluces.
Coincidint amb el mateix naixement de la filà, Miguel Pérez Domínguez els va obsequiar amb la marxa àrab "Benixerraix", de Camilo Pérez Laporta. Compositors de la importància d'Antonio Pérez Verdú, Camilo Pérez Monllor, Julio Laporta Hellín i Amando Blanquer, entre d'altres, els dediquen les seues millors composicions: "A Ben Amet" la primera marxa mora, "Uzul el selmim", coneguda com a "L'Entra dels Moros", "Un moble més", "Tarde de abril", "Any d'Alferis" i un llarg etcètera, que demostra l'estima de la filà Abencerrajes a la Corporació Musical Primitiva, la seua banda desde 1904. Els músics alcoyans de la Primitiva acompanyen a la filà en tots els actes.
En l'any 1995 van tindre l'últim Capità en la persona de Santiago Guillem Mataix i aquest 2009 el seu fill Antonio Guillem l'ha succeït en el mateix càrrec i l'any 2008 el càrrec d'Alférez Moro va ser José Vicente Juan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario