FILÀ LLANA

Fundada a la fi del segle XVIII, el seu disseny sembla estar inspirat en la indumentària que van veure a Màlaga uns comerciants alcoyans abans de 1800. El boceto més antic és dels anys 30 i està signat per Pepe Mataix. No ha tingut canvis importants. El vestit primitiu era senzill, els bombatxos eren curts, la jaqueta no portava brodats, l'armilla tan sols duia la palmera i al cap lluïen un barret grana. La faixa era blanca i anava enrotllada al cap. Sempre han conservat els mateixos colors.
Es desconeix si el seu nom ve de la tela que utilitzen o d'un fundador anomenat Francisco Llana. És molt probable que l'any 1805 la filà Llana tinguera la primera capitania mora i va ser Miguel Gironés el seu protagonista. La Llana va ser la filà que va tenir el privilegi d'acompanyar la imatge de Sant Jordi, propietat de Gironés, fins a l'Església de Santa Maria (1811-1866).
Foren els llaners els primers que incorporaren a la Festa una banda de música en 1817, el Batalló de Milicians Nacionals, origen de l'actual Banda Primitiva. Quan es va crear l'acte de la Retreta en 1882, guanyaren el primer premi de fanalets.
En les desfilades utilitzen composicions musicals dedicades a ells, com ara "Llanero i President", de José Albero Francés o "Als Llaneros dianers", de Rafael Mullor Grau.
En Festes els acompanya la banda de música Unió Musical d'Alcoi.
En l'any 2000 van tindre l'últim Capità en la persona de José Luis Córcoles Bordera, desenvolupant el boato més extens de les Festes de Sant Jordi i l'any 1999 l'Alférez, que va ser Francisco Sanchis Pardo.

FILÀ ANDALUCES

Hui comencem el llibret de les filaes que participen en les Festes d'Alcoi. La filà Andaluces és una de les filaes que ja figura en la primera acta que conserva l'Associació de Sant Jordi, corresponent al 12 de maig de 1839. En aquella època el primer tro de la filà era José Seguí. Actualment ocupa el primer lloc en el bàndol cristià desde 1906. Una de les singularitats d'aquesta filà és la seua participació el dia 24 d'abril, dia de l'Alardo, en l'acte del "Contrabando", que realitza conjuntament amb la filà Maseros. Aquest acte, celebrat ben de matí, representa amb jocositat l'intent dels bandolers d'introduir "Contrabando" dins de la vil·la d'Alcoi. El seu disseny és un dels pocs del bàndol cristià que conserva, des dels seus orígens, anacronismes en relació amb l'època de la Reconquesta, però que li dóna una distinció especial: marsellet negre amb brodats i lluentons i pantalons rojos amb el lateral negre. A més, la faixa és blava amb canana, el xaleco groc, la corbata roja i la camisa blanca. Les polaines de cuero marró i les sabates blanques completen el disseny, on esta present com a arma el trabuc i, com a senyal d'identitat, unes llargues patilles. El cabo d'esquadra utilitza una navaixa, la qual saben fer rodar amb elegància i xuleria. Per això és sempre una de les esquadres més esperades en l'Entrada Cristiana, als sons del pasdoble "Ragón Falez", peça musical que identifica als Contrabandistes.
 En Festes els acompanya la banda de música Agrupació Artistica Musical de Real de Gandia. La filà Andaluces representa als assaltadors de les terres del sud d'Espanya.
La filà Andaluces sols desfilava en esquadra en l'acte de la Diana. En l'Entrada Cristiana els Contrabandistes cavalcaven matxos fins que l'Associació de Sant Jordi els va permetre eixir en esquadra a partir de l'any 1963. La primera esquadra de la filà va desfilar amb el pasdoble "Nieve y más nieve".
 En l'any 1996 van tindre l'últim Capità en la persona de Miguel Juan Rieg Abad i l'any 1995 l'Alférez, que va ser Mario Sancho García, però aquest 2009 s'han encarregat de nou de l'alferecia cristiana.

SANT JORDIET 2010: RODRIGO TOMÁS

Rodrigo Tomás Pons, de 8 años, se convirtió anoche en el Sant Jordiet 2010, el primero de la Filà Cides en más de 30 años, al resultar favorecido su número -el 11- en el transcurso de la asamblea general de la Asociación de San Jorge celebrada anoche.El afortunado niño se encontraba en esos momentos con su madre, Merce, en la Plaça de Dins, cuando recibieron la llamada emocionada de su padre, José Luis. "Ha salido Rodrigo. El chico es Sant Jordiet, de verdad. Le ha tocado, mira que lo sabía", atinaba a comentar el padre, no sin dificultades por intenso momento que estaba viviendo.Rodrigo mostró mucho más aplomo pocos minutos después, mientras estrenaba su fama ante los focos. "Estoy muy agradecido de que me haya tocado", fueron sus primeras palabras, entre sus padres y algunos amigos, uno de los cuales también había optado al cargo. "Lo que más me gustará es tirar las flechas en el caballo", comentó también. Acto seguido indicó que estudia en Primero A en el colegio salesiano San Vicente Ferrer, que está resultando favorecido en este sorteo en los últimos años. Rodrigo expresó su confianza en que esta misma mañana lo celebrará con sus compañeros de clase.José Luis, el padre, relató que el niño no había conocido su candidatura este mismo día -tras difundirse la lista en los medios de comunicación-, pero "no se lo había acabado de creer del todo". Por su parte, la madre Merce destacaba que es un niño muy extrovertido. Por otro lado, la asamblea aprobó por aclamación la celebración de las Fiestas de Moros y Cristianos de 2010 y las filaes que desempeñarán los cargos dieron su conformidad, incluidas las esquadras d'enmig (Almogàvars y Verds).

La Asociación de San Jorge de Alcoy designó anoche al niño que desempeñará el papel principal de las Fiestas de Moros y Cristianos en 2010. Se trata de Rodrigo Tomás Pons, de la Filà Cides, tiene siete años y estudia en el colegio Salesiano San Vicente Ferrer. El Sant Jordiet del presente año, Sergi Sempere, extrajo del bombo la bola número 10, de entre las trece que se habían introducido, una por cada uno de los candidatos.
Rodrigo Tomás fue el niño afortunado en el sorteo que el Casal celebró anoche para la elección de Sant Jordiet 2010, en el marco de la segunda asamblea ordinaria de la Asociación de San Jorge. El momento más emotivo sin duda alguna fue cuando el Sant Jordiet cordonero de las pasadas fiestas se dispuso a extraer la bola que designaría a su sucesor.
Cuando Sergi Sempere anunció que el afortunado era el número 10, el padre de Rodrigo Tomás, José Luis, muy emocionado y nervioso, llamó por teléfono a su mujer para comunicarle la noticia. Instantes después explicaba que "mi hijo se enteró esta misma semana de que lo había presentado para Sant Jordiet, al principio no se lo creía, pero hoy -por ayer- ya estaba muy ilusionado". Asimismo, informó que "Rodrigo forma parte de la Filà Cides desde siempre, ya que a los dos días de nacer fui y lo apunté".
José Luis no esperó a que terminase la asamblea y fue a reunirse con su hijo, que se encontraba con más familiares y amigos en la plaça de Dins, el cual declaró simpáticamente que "estoy muy agradecido y lo que más me gusta de ser Sant Jordiet es tirar las flechas en el castillo".
A parte de este asunto, en la asamblea de la Asociación de San Jorge se procedió a la lectura de la crónica de las fiestas de 2009, se acordó celebrar las del próximo año los días 22, 23 y 24, como marca la tradición, y se designó a las filaes de cargo para las mismas. Las Capitanías serán ostentadas por los Marrakesch y Andaluces, y las Alferecías correrán a cargo de los Realistes y Asturianos.

LA PRIMERA MARXA CRISTIANA

L'any passat es va celebrar el Cinqüentenari de la primera marxa cristina: "Aleluya" d'Amando Blanquer Ponsoda. És una gran marxa cristiana que emociona i que va ser estrenada a l'any 1958 per l'alferecia de la filà Vascos d'Alcoi. Amando Blanquer va inventar un subgènere nou dins de la música festera: La marxa cristiana. Feia moltíssim temps que existien les marxes mores però els cristians es veien forçats a desfilar amb marxes militars o pasdobles marcials. Amando Blanquer va dir “Los cristianos necesitaban algo diferente; estaba ya en el ambiente festero, yo no hice nada más que recogerlo”.

BIOGRAFIA: Amando Blanquer Ponsoda (1935-2005) va nàixer a la localitat d'Alcoi. Va realitzar els seus estudis en el Conservatori de València, on va obtenir el Premi Extraordinari Fi de Carrera en Composició. En el període comprès entre 1959-1962 va realitzar estudis com alumne oficial en el Conservatori Nacional Superior de Música de París i en la Schola Cantorum. En 1962 va obtenir el Premi Roma del Ministeri d'Afers exteriors i va rebre el magisteri de Gofredo Petrassi en l'Acadèmia Santa Cecilia de Roma.
D'altra banda, va estar guardonat amb una llarga llista de premis i homenatges com la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura, la Medalla d'Or de la Ciutat d'Alcoi, l'Auditori Amando Blanquer dedicat per l'ajuntament o l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana. A més d'investigador, era acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València i corresponent de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrid.
Amando Blanquer era un compositor fidel a la seua creença estètica, la qual, de manera més o menys constant, va mantindre al llarg de la seua obra. En eixe sentit, va manifestar un interès per fer coincidir tradició i contemporaneïtat, però sense tractar de contemplar el hui amb els ulls d'ahir, sinó d'elaborar uns principis bàsics des del "respecte i consideració cap a l'oient", la qual cosa no suposava un minvament conscient de qualitat en busca de l'èxit ni la concessió fàcil, molt al contrari, un desig per mantindre un rigor i una autoexigència que el dugueren, segons declaracions pròpies, pel camí d'un pretès "humanisme musical". Fruït d'aquest humanisme i de l'amor que processava a la seua terra natal, Alcoi, al 1958 va crear un nou gènere per a la festa de Moros i Cristians, la marxa cristiana, amb l'obra "Aleluya". Aquest treball va suposar un abans i un després dins de la música de Moros i Cristians, que fins aleshores només comptava amb la marxa mora i el pasdoble.
Algunes de les seues obres més destacades sobre música de Moros i Cristians son: Marxa del Centenari, El petit Adolfin Bernabeu, Musical Apolo, Tarde de Abril, Aleluya, Salmo, L’Ambaixador, Any d’Alférez, El Somni, Elda, Tino Herrera, Missa a Sant Jordi, Paco Verdú i Àguiles i cadenes.
Sorprèn en aquest sentit, l'immens nombre d'obres compostes per Blanquer, producte del treball constant que aprengué del seu mestre Olivier Messiaen i que va ser des de sempre la seua millor font d'inspiració.

LA GUERRA DEL CALENDARI (1997)

La guerra del calendari ha sigut una de les polèmiques mes grans d'Alcoi i amb més tensió ciutadana. Els antecedents d'aquesta problemàtica sobre les dates festeres els trobem en els anys 1958, 1964 i 1969 quan ja existia una polèmica en torn a traslladar les Festes de Sant Jordi al cap de setmana. La devoció per Sant Jordi i el desig de que el dia 23 d'abril siga festiu ha portat greus discussions a la ciutat d'Alcoi. Tot va començar després de les Festes de 1996 quan l'Associació de Sant Jordi va elaborar el calendari dels dies festius per a les festes de 1997 provocant les primeres tensions al Casal de Nostra Festa. La polèmica va saltar ràpidament a la societat creant-se un clima aspre entre els partidaris de les festes en cap de setmana i els defensors del 22-23-24 sempre. És la pitjor crisi de la festa alcoyana amb la guerra del calendari. Els enfrontaments i discussions comencen quan declaren el 24 d'abril dia festiu i creen un calendari fins 2014 per a que les festes es celebren el cap de setmana més pròxim al 23 d'abril. Però realment és en 1997 quan estalla la crisi. En els primers dies de gener, Adrián Espí Valdés (que s'oposa al nou calendari) anuncia que ha recollit 1700 firmes que exigeixen el manteniment de les dates tradicionals de la festa (22,23 i 24 d'abril). El 9 de gener el govern autoritza una manifestació per al dia 19 de gener a la una del migdia desde el Partidor fins la Plaça d'Espanya. Adrián Espí (que va ser capità dels Navarros en 1976 quan les Festes es van celebrar en maig) defensa la celebració d'un referèndum local sobre el calendari fester, també defès per Josep Albert Mestre de el partit polític Esquerra Unida. Un total de 18 primers trons firmen un manifest en defensa del calendari (Llana, Judíos, Miqueros, Xanos, Magenta, Ligeros, Mudéjares, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberiscos, Benimerines, Andaluces, Asturianos, Maseros, Almogàvars, Navarros i Muntanyesos) Són 18 filaes contra 9. Al manifest s'arriba a afirmar que els convocants de la manifestació tenen "falsas y demagógicas razones que no queremos pensar que obedecen a bastardos intereses y rencores pasados disfrazados de sentimientos sagrados" Els primers trons firmants defenen el procés democràtic.

La situació s'agreuja quan el líder del Partit Popular alcoyà en l'oposició (Miguel Peralta) acusa a l'alcalde Sanus de "presionar en exceso a la Associació de Sant Jordi en un tema no madurado". Mentre Adrián Espí assegura que rep amenaçes telefòniques i que "me han rajado dos ruedas del coche". El comerç alcoyà defen el calendari en cap de setmana i també ho fa la hosteleria que guanya més diners quan les Festes cauen en cap de setmana. Gent que treballa fora d'Alcoi també recolza el nou calendari. Es creen dos bàndols en la societat, els tradicionalistes que defenen el 22, 23 y 24 com a dies de la trilogia per ser una tradició i un bàndol progressista que defen un nou calendari adaptat a les necessitats actuals quan ja estaven a punt d'entrar al segle XXI. Els directors de els instituts Andreu Sempere, Pare Vitòria i Cotes Baixes denuncien que s'estan recollint firmes a favor del 22-23-24 sempre entre alumnes menors de edat i Rafael Terol lamenta la politització del calendari. Paco Molina de CC OO arremet contra Adrián Espí i Miguel Peralta. El primer tro de la filà Vascos (Antonio Cortés) explica que assumeix la organització de la manifestació i que farà una votació entre els festers per veure si participaran en les Festes de 1997. Adrián Espí agreuja encara més les coses al dir per escrit "a quienes han abusado de la fuerza, lo cual es un acto terrorista y un crimen, hay que despreciarles y si hace falta escupirles a la cara" 12 bandes de música de la comarca i les tres alcoyanes defenen les Festes en cap de setmana explicant els problemes que originen les festes en dies laborals per als músics no profesionals. La resposta popular en la manifestació del dia 19 és massiva i no es recorda una manifestació tan nombrosa com aquella desde "Salvem el tren Alcoi- Xàtiva". Comissaria diu que participen 4000 persones i els organitzadors de la manifestació unes 8000. La Plaça Espanya es va omplir dels protectors de les dates tradicionals de les festes i Adrián Espí va llegir un manifest a les portes de l'ajuntament. El carrer Sant Nicolau era un riu de gent i no cabia una agulla. Les conseqüències van ser immediates i el dia 21 Silvestre Vilaplana va dimitir com a president de l'Associació de Sant Jordi i Espí va renunciar a ser jurat del concurs del Cartell de Festes. Silvestre Vilaplana diu que dimiteix perquè "el Casal s'ha convertit en un infern" reconeixent les greus tensions dins la seua directiva. Silvestre Vilaplana no obstant no deixa de participar en les festes com a component de la filà Cruzados fins la seua mort el 22 d'abril de 2007 (va faltar curiosament la nit de l'Entrada quan per el matí havia desfilat com a cavaller en la capitania de la seua filà Cruzados) L' Associació queda en mans dels consellers d'honor. Després de moltes discussions i enfrontaments, són dos els nous candidats a presidents de l'Associació de Sant Jordi. Guanya Adolfo Seguí de la filà Alcodianos, Eduardo Segura perd per tan sols un punt. Seguí obté 22 punts i Segura 21. En moltes filaes es fan votacions sobre el calendari amb un gran resultat en contra. Més d'un primer tro dimiteix. El 7 de febrer l'alcalde Sanus (PSOE) anuncia que els firmants del pacte del calendari han acordat renunciar a que les Festes es celebren el cap de setmana però que ho fan per a acabar amb l'ambient de crispació social de la ciutat. Les Festes de 1997 se celebren el 22, 23 i 24 d'abril (dimarts, dimecres i dijous) amb menys públic que altres anys però amb la unió entre festers i sense agitacions recordant les Entrades 1997 com "les Entrades de la concòrdia".

La comissió "22-23-24 sempre" aconsegueix els seus objectius de que les Festes siguen en els dies tradicionals i es dissol amb un superàvit de 100700 pessetes que donen a l' església del patró. Fora d'Alcoi qualifiquen com una barbaritat els successos produïts per la festa, sense entendre com una ciutat industrial pot dependre tant de les seues Festes de moros i cristians. Acaba la guerra del calendari però les ferides segueixen obertes durant molt de temps...