CAPITANIA ASTURIANOS 1997

Després de mesos d'agitació i polèmica per la guerra del calendari, les Entrades de 1997 tenien la responsabilitat de calmar els ànims i fer oblidar els problemes de la festa per poder viure-la amb esplendor. Esplendor que la filà Asturianos va oferir en la seua capitania cristiana. Senzilla, guerrera i no massa extensa, però plena de sorpreses. La primera d'elles un grup de xiques que portaven banderoles blaves i verdes amb símbols de la filà. Vestides de gris i taronja movien les banderoles formant una simple coreografia acompanyada de la percussió d'un grup de homes de roig i negre. Dins d'unes gàbies apareixien tancats coloms que van ser soltats en la Plaça Espanya. El ballet de Virginia Bolufer amb les notes de la marxa cristiana "Gloria" deixava al públic amb la boca oberta. El vestuari del ballet es componia d'una llarga túnica gris, metall platejat i xarxes de pesca roges que provenien de la Vila Joiosa. Les melenes roges li donaven l'agressivitat que un ball tan guerrer necessitava. La guàrdia del capità amb vestimentes guerreres on destacava un impactant casc obria pas a la carrossa del capità i els cavallers. El dissenyador Luis Sanus va pensar en una falda que combinava taronja i negre per al grup de dones. Els cavallers del capità portaven un casc quadrat molt original i un trage en negre i taronja molt metàl·lic. Sobre una gran espasa va aparèixer el capità triomfant. Els Asturianos van confiar en Federico Agulló Pericas per a que desempenyara el càrrec de capità cristià 1997 amb dignitat. El trage fet per Jordi Sellés era una obra d'art, el color de la filà, el taronja, cobria la túnica del capità i damunt nombrosos metalls i cuero marró al cinto d'on penjava una gran espasa. La capa era roja i el casc, fet de metall, acabava en punta. La marxa cristiana interpretada era "Cid". Els escuts de les catorze filaes cristianes d'Alcoi obrien pas a les dames de la favorita a cavall i de color roig que portaven una llança i un casc de metall. Davant la favorita anava un nou ballet, aquest d'Ana Botella, que representava els boscos asturians. Les ballarines anaven cobertes de fulles amb un casc pesat i vestides de verd i marró. El maquillatge anava acord amb la vestimenta. Entre els moviments tranquils dels arbres s'intuïa la carrossa de la favorita i el rodella. Els fills del capità portaven trages guerrers de Luis Sanus amb metall on predominaven el negre i el taronja. Es van acompanyar de la coneguda peça musical "Caballeros de Navarra" i darrere la banda de música anaven unes llanceres de taronja i blau. Un grup de dones nobles asturianes i altre de guerreres vestides de roig envoltaven una tenda de campanya per dormir quan el fred es fa l'amo d'Astúries. Però abans de l'esquadra de negres, la filà Asturianos encara tenia un as a la manega. Uns gaiters procedents d'Oviedo li donaven el toc asturià al boato del capità cristià. El grup feia sonar instruments típics d'Astúries com la gaita, interpretant "El Garrotín". La filà Asturianos va tindre la sort de desempenyar la capitania cristiana en una època en la que la música celta estava de moda i això va fer créixer a la filà en popularitat. Totes les filaes noten un augment de popularitat durant els anys de càrrec. L'últim grup de dones de la capitania cristiana 1997 portava llançes amb la creu dels cristians. Els materials que Luis Sanus va utilitzar per aquest grup va ser el metall, la tela ocre i una llarga capa negra. L'esquadra de negres era molt colorista. Utilitzava els colors blau i negre a més a més de pells d'animals, cuero marró, el groc de l'espart i el roig d'unes plomes col·locades al voltant del coll i sobretot al casc de grans dimensions. La capa estava formada de fils blancs i d'ella penjava una gaita. Els músics tocaven per a l'esquadra "Als cristians". Sense cap dubte una preciosa esquadra dissenyada per Roberto Pérez. Un senzill grup masculí amb túniques blaves arrastraven una catapulta que llançava roques. L'identificatiu color taronja es va veure moltes voltes al boato i per supost també era el protagonista de l'esquadra oficial, amb la marxa cristiana "A la Creueta". Un grup de xiquets i una ballesta tancaven la bèl·lica capitania asturiana.

CARTELL 1997

Les crítiques als Cartells d'anys anteriors fan que el govern del PSOE convoque de nou un Concurs de Cartell de Moros i Cristians. 10 anys després el concurs torna a quedar desert i la sensació de decepció va fer pensar que mai es tornaria a fer un certamen de pintura per a elegir el Cartell de Festes. Com en l'anterior vegada de 1987, se li encarrega el cartell de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi al valencià Manolo Boix. L'Ajuntament mai havia elegit al mateix autor per fer el Cartell per segona vegada però les presses i la polèmica suscitada pel fracassat concurs van motivar la decisió de triar un pintor de enorme qualitat. Manolo Boix era un artista amb saviesa i rapidesa per poder presentar una obra decent en poc temps i ja sabia de que anava la temàtica dels moros i cristians alcoyans degut a la seua experiència a finals dels anys 80. La responsabilitat va fer que durant el procés el pintor cancelara els seus compromisos. La seua pretensió era pintar un Cartell com una continuació atmosfèrica del recordat Moro de 1987. El cartell elaborat per Manolo Boix en 1997 recuperava la figura de Sant Jordi contra el drac. A més a més, la seua presentació va ser original pel fet de que apart del cartell, es va descobrir una escultura pareguda a la figura del cartell. L'obra va aportar nous aires i va passar d'una estètica de l'època medieval a altra més pròpia del Renaixement. Aquest canvi es va constatar en la capitania cristiana de la filà Cides en 1998, ja que a l'any següent Manolo Boix es va encarregar per primera i última vegada dels dissenys d'un boato. Sobre el cartell de 1997 Boix afirmava que "havia de donar-li a la festa un punt de vista original modificant la tradició però evitant transgredir els límits de la mateixa". És una obra impressionant però el drac li lleva sabor alcoyà, ja que en Alcoi Sant Jordi no matava dracs sinó les hostes de Al-Azraq. El detallisme del cavall és increïble i quan el cartell estava penjat a la façana de l'Ajuntament brillava amb el sol al tindre un fons daurat. La tipografia apareixia en xicotet per donar-li tot el protagonisme a la figura de Sant Jordi, també amb armadura daurada i la bandera de la creu roja com a símbol religiós. Per als experts és un dels Cartells més exquisits però la incorporació d'un drac verd morint va crear molta polèmica. Fins hi tot hi ha una filà cristiana que té aquest cartell penjat al revés en la seu social. 1997 és l'any de la guerra del calendari que va provocar la pitjor crisi de Nostra Festa i també és l'any de la primera pàgina web d'una filà, els Vascos.

FILAES DE CÀRREC 1997=
-Capità cristià: Filà Asturianos.
-Alférez cristià: Filà Cides.
-Capità moro: Filà Realistes.
-Alférez moro: Filà Berberiscos.

JA VENEN ELS REIS MAGS...

Cartell cavalcada 2012 fet per Josep Belda.


Els Reis Mags ja arriben a Alcoi preparats per repartir regals a tots els xiquets. Si el dia 1 per la vesprada vingueren els pastorets a adorar a Jesús amb cabretes incluides, no hi ha dubte de que aquesta vesprada l'Emissari reial llegirà el bando seguit de burretes preparades per rebre totes les cartes. I demà tot serà màgia quan a les sis de la vesprada tot un seguici de antorxers, danses, pastorets i palmiters donaran la benvinguda als tres Reis Mags: Melchor, Gaspar i Baltasar. Arribaran sobre camells repartint besades a tots els xiquets. L'Emissari els obrirà el pas junt a l'estrella i una tropa de patges, els populars negrets, pujaran les escales per repartir molts regals als xiquets que s'encontren als carrers per on desfila la Cavalcada que aquest any ha retallat l'itinerari. A la Plaça d'Espanya els reis faran l'adoració en un ambient màgic entre focs artificials i torxes que li donaran espectacularitat a l'acte. Ja arriba la 127 Cavalcada de Reis Mags a Alcoi!!!