FIANÇES CÀRRECS

La fiança a les Festes d'Alcoi s'entén com una quantitat simbòlica de diners que es dona a l'Associació de Sant Jordi per demostrar el compromís que una filà té quan li toquen anys de càrrec (capitanies i alferecies). L'any anterior a desempenyar l'alférecia, en l'Assemblea General Ordinària al Casal de Sant Jordi, es presenta a la persona que ocuparà el càrrec fester i s'entrega la fiança, que sempre desperta certa expectació. Antigament s'acceptava el càrrec davant notari però actualment a totes les filaes els fa molta il·lusió tindre any de càrrec (sobretot perquè porten 14 anys esperant-lo). A partir de 1888 ja hi ha una referència escrita a la fiança (s'entregaven 40 pessetes i a més a més la filà rebia la bandera com a símbol del càrrec d'alférez). La fiança s'entrega en diners en metàl·lic, per tant les monedes sempre han format part de les fiançes. En 1974 la filà Verds va depositar una fiança més original que unes simple monedes i desde els anys 80 la fiança pren un caràcter que s'adequa a un objecte de museu o un regal commemoratiu més que a un pagament en monedes. La filà Realistes va crear el concepte actual de fiançes de càrrec i desde 1985 es guarden dos per any, com a objectes decoratius o d'exposició. A continuació presentem les més innovadores que han donat a l'Associació de Sant Jordi les 28 filaes alcoyanes abans dels seus anys de càrrec:

 Filà Realistes. Alférez Moro 1982.

 Filà Vascos. Alférez Cristià 1986.

 Filà Judíos. Alférez Moro 1986.

 Filà Mozàrabes. Alférez Cristià 1987.

 Filà Miqueros. Alférez Moro 1987.

 Filà Xanos. Alférez Moro 1988.

Filà Navarros. Alférez Cristià 1989.

 Filà Magenta. Alférez Moro 1990.

 Filà Muntanyesos. Alférez Cristià 1991.

 Filà Cruzados. Alférez Cristià 1992.

 Filà Ligeros. Alférez Moro 1992.

 Filà Alcodianos. Alférez Cristià 1993.

 Filà Mudéjares. Alférez Moro 1993.

 Filà Aragonesos. Alférez Cristià 1994.

 Filà Andaluces. Alférez Cristià 1995.

 Filà Marrakesch. Alférez Moro 1995.

 Filà Asturianos. Alférez Cristià 1996.

 Filà Realistes. Alférez Moro 1996.

 Filà Cides. Alférez Cristià 1997.

 Filà Berberiscos. Alférez Moro 1997.

 Filà Benimerines. Alférez Moro 1998.

 Filà Gusmans. Alférez Cristià 1999.

 Filà Llana. Alférez Moro 1999.

 Filà Judíos. Alférez Moro 2000.

 Filà Mozàrabes. Alférez Cristià 2001.

 Filà Miqueros. Alférez Moro 2001.

 Filà Almogàvars. Alférez Cristià 2002.

 Filà Xanos. Alférez Moro 2002.

 Filà Navarros. Alférez Cristià 2003.

 Filà Verds. Alférez Moro 2003.

Filà Tomasines. Alférez Cristià 2004.

 Filà Magenta. Alférez Moro 2004.

 Filà Muntanyesos. Alférez Cristià 2005.

 Filà Cordoneros. Alférez Moro 2005.

 Filà Cruzados. Alférez Cristià 2006.

 Filà Ligeros. Alférez Moro 2006.

 Filà Alcodianos. Alférez Cristià 2007.

 Filà Mudéjares. Alférez Moro 2007.

 Filà Abencerrajes. Alférez Moro 2008.

 Filà Andaluces. Alférez Cristià 2009.

 Filà Marrakesch. Alférez Moro 2009.

 Filà Asturianos. Alférez Cristià 2010.

 Filà Realistes. Alférez Moro 2010.

 Filà Cides. Alférez Cristià 2011.

 Filà Berberiscos. Alférez Moro 2011.

 Filà Maseros. Alférez Cristià 2012.

 Filà Benimerines. Alférez Moro 2012.

 Filà Gusmans. Alférez Cristià 2013.

 Filà Llana. Alférez Moro 2013.

 Filà Vascos. Alférez Cristià 2014.

 Filà Judíos. Alférez Moro 2014.

 Filà Mozàrabes. Alférez Cristià 2015.

 Filà Almogàvars. Alférez Cristià 2016.

Filà Xanos. Alférez Moro 2016.

Cada any arriben dos fiançes noves al Casal de Sant Jordi i poc a poc Nostra Festa va adquirint més patrimoni. Un patrimoni ric i amb moltes dades històriques i curiositats darrere. Cada fiança està relacionada amb el leitmotiv del càrrec o amb alguna característica que identifica a la filà que la entrega. Entre les fiançes dels últims anys hi ha verdaders tresors o objectes preciosos, mentre que altres són més senzilles però conten amb un argument molt interessant. Enhorabona per la imaginació de les 28 filaes, aquest i altres detalls són els que fan tan especials les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

JUAN ANDUIX SANT JORDIET 2016 I PROCESSÓ DEL CORPUS CHRISTI

Juan Anduix Martínez, de la Filà Asturianos, va ser designat com a nou Sant Jordiet de les Festes de Moros i Cristians 2016 durant l'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Sant Jordi, celebrada el 4 de juny.

L'anterior Sant Jordiet, Mauro Alcaraz Gisbert, va protagonitzar els moments de nervis previs a l'extracció de la bola. Els primers intents van ser fallits perquè les boles van caure de dins del bombo de dos en dos. La bola número 1 va fer que Juan Anduix es proclamara Sant Jordiet 2016.

El xiquet va arribar al Casal uns minuts després amb sa mare i la seua germana, després d'assabentar-se de la notícia. Les primeres paraules van ser de felicitat. "Hem plorat i hem xillat", va dir el xiquet amb timidesa i nervis, però amb molta alegria. La seua mare estava molt emocionada i va relatar que al xiquet li feia molta il·lusió traure la boleta per al següent Sant Jordiet, per a aquest moment encara tindrà que esperar fins a juny de 2016 però la seua mare deia que "ho gaudirem tot lo que puguem perquè serà molt bonic".

El xiquet que va complir 8 anys el dia 8 de maig pertany a la filà Asturianos (va ser el glorieret de la filà aquest any) i va a classe en una escola bilingüe de Castalla. L'any passat ja es va presentar per al càrrec de Sant Jordiet, però la sort li ha arribat per atzar al segon intent. Va ser el primer tro de la filà Asturianos qui, molt nerviós, va tocar per telèfon a la família de Juan Anduix Martínez per donar-los la noticia. La seua mare amb llàgrimes als ulls i la seua germana major van arribar molt contentes al Casal (el pare estava de viatge de negocis).

Juan Anduix és el segon Sant Jordiet de la filà Asturianos, ja que l'anterior el van tindre 20 anys abans, en 1996. Dona la casualitat de que el pròxim Sant Jordiet 2016 ja és un expert en quant a càrrecs importants respecta. Va ser l'últim rodella de la filà Asturianos, ja que el seu pare Juan Carlos Anduix va ser l'alférez cristià 2010, un càrrec recordat pel gran esplendor dels trages i les carrosses amb temàtica dels óssos i el bosc. 

Però l'Assemblea General Ordinària va tindre altres punts destacats, per exemple la lectura de la Crònica de les Festes de Sant Jordi 2015, que per primera volta estava escrita per una dona: Xesca Lloria. El president de l'Associació de Sant Jordi, Carlos Aracil, va anunciar que les millors filaes de 2015 eren Cides i Benimerines, una per cada bàndol i que rebien el premi pel seu bon comportament durant tots els actes. El president també va felicitar a les filaes Vascos i Judíos per acabar amb dignitat els seus anys de càrrec i va ressaltar l'impuls positiu que s'havia notat en la Retreta, mentre que seguiran potenciant l'Alardo, un acte que segurament es farà en el tradicional 24 d'abril de 2016. A més a més de les 2 esquadres d'enmig que en 2016 faran les filaes Aragonesos i Marrakesch, també la filà Verds traurà una esquadra especial per a commemorar els 150 anys de la seua fundació. Les filaes Mozàrabes i Miqueros es van fer responsables de les pròximes capitanies de 2016. El capità moro de la filà Miqueros serà Pedro Luis López Gonzàlez i el capità cristià de la filà Mozàrabes serà el veterà Francisco Baldó Verdú que sumarà el seus trage a tots aquests que ja té la filà gats:

Però les filaes que desempenyaran l'alferecia cristiana i mora van ser el centre de totes les mirades perquè havien de depositar les fiançes dels anys de càrrec. La filà Almogàvars va presentar al seu pròxim alférez cristià: Javier Gandia Jordà. La fiança de la coneguda filà Llaganya era una llança amb punta de ferro com la que gastaven els mercenaris almogàvers a l'Edat Mitjana. Aquesta fiança també tenia un banderí de tela al centre, amb la creu roja que indentifica a les tropes cristianes. Per part dels moros, el conegut Fidel Mestre Ferràndiz es va presentar com a alférez moro de la filà Xanos. El primer tro de la filà Xanos, una de les filaes amb més solera, va explicar que la fiança per als pròxims càrrecs tenia les monedes però plasmava una reproducció d'un tractat en paper firmat per l'infant Alfonso d'Aragó (fill de Jaume I) i pel visir Al-Azraq. El xano va fer una explicació molt històrica i documentada del Pacte del Pouet en 1245, quan va haver una trègua entre els enemics cristians i musulmans. Les filaes i les persones amb càrrec principal van ser molt aplaudides i els desitgem que disfruten molt de les capitanies i alferecies i tot el èxit en les properes Entrades de 2016.

I un cap de setmana tan intens per al mon de la Festa sols podia acabar amb la celebració del Corpus Christi. Ahir, diumenge dia 7 de juny de 2015, es va celebrar la Processó del Corpus, que sempre és el primer acte públic del Sant Jordiet. Juan Anduix Martínez va estrenar la bandera de Sant Jordi per debutar en la primera de les moltes processons que li esperen durant els pròxims mesos. I és que a pesar de ser un xiquet, té molts actes i responsabilitats per davant, no debades és el representant del patró d'Alcoi.

Però el Corpus Christi d'Alcoi, té altres singularitats apart de traure als xiquets i xiquetes que prenen la Primera Comunió. Ells reben el calor del públic mentre li llançen pètals al "Santísimo Sacramento" baix palio, però els aplaudiments principals van per a les danses. Fa 25 anys el Grup de danses Sant Jordi va recuperar la tradició medieval de ballar en la festa del Corpus (la primera en 1355 i que es va continuar fent a partir de 1372). A partir de 1506 es fa un diumenge per la vesprada i participen totes les cofradies i associacions de la ciutat d'Alcoi. Però l'esplendor de la solemne Processó del Corpus va arribar en 1990, quan el Grup de danses Sant Jordi van traure al carrer per primera vegada la Cucafera. Actualment es fan diverses danses durant la processó: El ball dels nanos té la dificultat de ballar amb els cabots gegants que representen les ètnies del mon, el ball dels arquets amb guirnaldes de flors portades per xiquetes amb trages de llauradores, el ball de la magrana és complicat perquè van trenzant i desfent unes cintes a un pal i el ball dels cavallets que és el més recent i s'acompanya del so de xirimites. El drac, conegut com Cucafera obri la Processó del Corpus Christi.

Però el ball més distintiu del Grup de danses Sant Jordi i de la Processó del Corpus és sense cap dubte "La moma". Aquest personatge vestit de blanc i amb moltes flors porta una corona representant la virtut. Els momos porten màscares negres i envolten a la moma intentant temptar a la virtut al so de xirimites. Els momos representen els 7 pecats capitals i porten colorits trages amb pantalons grocs a ratlles i jaquetes roges. Cada barret verd dels 7 ballarins té un dibuix dels animals dels pecats capitals (lujúria, gula, avarícia, peresa, ira, enveja i sobèrbia). La virtut acaba triomfant i els 7 pecats capitals s'agenollen a la moma. El ball es representa 8 voltes durant el recorregut (una volta per a que cada pecat intente que la moma s'unisca i l'últim representant la victòria de la virtut). El ball de la moma es va reinstaurar en la Processó del Corpus de l'any 1993 i desde aquell any és un dels moments més espectaculars del Corpus Christi alcoyà. 

Els estandards gremial, que també ixen en les processons de les Festes de Moros i Cristians, representen els 5 gremis de la ciutat (llauradors, tèxtils, comerç, fusters, metal·lúrgics). En lo alt de cada pal, decorat amb teles adamascades de diferents colors, apareix el Sant del gremi: Sant Iside per als llauradors, Sant Miquel per als teixidors, Sant Francesc per als comerciants, Sant Josep per als fusters i Sant Eloy per als manyans. Encara que són desconeguts per a molta gent, els pals dels gremis formen part de les singularitats de les Processons d'Alcoi. Altra singularitat es que la cofradia que porta el palio amb el "Santísimo Sacramento" marca el pas colpejant a terra al mateix temps que els tambors de la banda de música que acompanya la custodia. Durant la Processó del Corpus es fan 5 parades amb taules com a altars, i en eixes parades els xiquets i xiquetes de la Primera Comunió veneren el "Santísimo Sacramento" llançant-li pètals de flors, tal i com es pot veure al final del vídeo de Pàgina 66 de la Processó del Corpus Christi 2015.

INDUMENTÀRIA SANT JORDIETS ALCOI

En aquestes Festes de Moros i Cristians passades, a tots els alcoyans ens va sorprendre el majestuós trage que portava el Sant Jordiet 2015. Mauro Alcaraz Gisbert portava un trage romà que era una rèplica del de la figura de Sant Jordi el xicotet. Però demà deixarà el seu paper protagonista i li'l traspassarà a un altre xiquet de 9 anys. Efectivament demà és el sorteig per designar al Sant Jordiet 2016 i Mauro Alcaraz ja formarà part de la història de Nostra Festa, al igual que en l'Assemblea Ordinària de l'any passat el Sant Jordiet anterior va extraure per atzar la boleta del llanero. Aquest pròxim dia 4 de juny, entre molts altres punts de debat, es repetirà el moment màgic de l'elecció del càrrec de Sant Jordiet, al que aspiren 7 xiquets. 

Fent un repàs de les últimes dècades respecte a aquest personatge, podem dir que la indumentària del Sant Jordiet ha anat canviant amb els anys, adquirint qualitat artística i imaginativa però conservant el seu estil romà. El classicisme del personatge és pot observar en la vestimenta, que no té res a veure amb l'estètica moro-cristiana de les Festes però és el personatge principal de les Festes d'Alcoi desde que en 1882 s'instaurara la figura del xiquet Sant Jordiet. Per aquest motiu el Sant Jordiet no desfila amb el trage especial durant el dia de l'Entrada i ja és en la Processó de la Relíquia del dia següent quan l'estrena i el mostra a tot Alcoi. A la meitat del segle XX el trage del Sant Jordiet es fa oficial i se li dona la importància que mereix, ja que el càrrec representa al patró de la ciutat. Els elements importants com la capa, la corassa, el faldellí, el casc o la bandera amb la creu es fan imprescindibles a partir dels anys 30. Als anys 40 eren xiquets orfes els que representaven al Sant de Capadòcia i Rafael Guarinos va marcar les pautes dels trages de Sant Jordiet durant els anys 50. És a partir de 1961 quan el xiquet Sant Jordiet es designa per sorteig, tal i com es fa actualment.

Als anys 60 i 70 irromp en el panorama artístic dels Sant Jordiets el dissenyador Luis Solbes que aporta les seues idees pròpies a cada disseny (cavalls, grifons, animals i mitològics i altres símbols estan molt presents en els Sant Jordiets de aquella època). En 1976, any del VII Centenari del patronatge de Sant Jordi va ser Alejandro Soler qui va dissenyar el trage del xiquet ligero i a l'any següent ho va fer el conegut Paco Aznar. Però a partir d'ahí Luis Solbes es fa l'amo dels dissenys del càrrec i li dona força i personalitat al càrrec a principis dels anys 80. En 1980 al Sant Jordiet de la filà Navarros se li va atorgar un nou paper: tancar la desfilada de bandes del Dia els Músics i entregar-li la batuta al director de l'Himne de Festes. Luis Solbes va dissenyar consecutivament tots els trages dels Sant Jordiets de 1978 a 1982:

A partir de 1987 es poden veure en el trage del Sant Jordiet símbols distintius de la filà a la que pertany el xiquet. Algun Sant Jordiet masero ja havia portat espigues al trage però amb Ignacio Sempere Matarredona de la filà Mozàrabes es fa patent la identificació de la filà en el trage. Tal i com es pot veure a la foto, el xiquet porta mitges llunes i lleons rampants, dos símbols que estan presents en el banderí de la coneguda filà "Gats".

A principis dels anys 90 renaix l'estil clàssic i es torna a posar de moda la corona de laurel, però sense prescindir del casc. Fins 1995 va ser una època tan clàssica que fins hi tot la simbologia de les àguiles es va recuperar en 1993. La tradició de llançar clavells al pas del Sant Jordiet pel carrer Sant Llorenç és va fer molt popular a finals dels anys 80 i es segueix mantenint en l'actualitat. Fa 20 anys va morir Luis Solbes i el seu últim treball de forma pòstuma va ser el trage del Sant Jordiet Samuel Espí de la filà Miqueros. 

A partir de 1996 salta a la vista de quina filà és el Sant Jordiet. En 1996 va ser de la filà Asturianos i a més a més incorporava els escuts de les 28 filaes alcoyanes. Però al any següent el Sant Jordiet va tindre una gran connotació tomasina, per la filà que l'acompanyava i pels detalls de color del seu trage (obra de Jordi Sellés).

En 1998 reapareix el geni creador de Alejandro Soler, que s'havia dedicat més a dissenyar boatos, capitans i esquadres que a la figura del Sant Jordiet, sobretot per por a les crítiques, encara que per estar encarnat en un xiquet, les valoracions al trage solen ser més suaus. Però Fernando Belda Blanes va ser molt aplaudit com a Sant Jordiet 1998 i el seu espectacular trage portava molts detalls relacionats amb la seua filà, els Realistes. Destacaven els cavalls de metall a les muscleres i el que estava brodat en fil d'or sobre la capa negra.

A finals dels anys 90 havien sorgit idees de trages molt innovadors però ninguna tant com la de incorporar una imatge del Temple de Sant Jordi a la corassa del Sant Jordiet. Jorge Gonzàlez Satorre va lluir un trage de Jordi Sellés on l'element principal era arquitectònic: L'església plasmada en metall. La filà Andaluces i el símbol de la ferradura també estaven presents en el Sant Jordiet de 1999.

No farem menció al tema "Jessipaco" però hem de remarcar que la filà Maseros va tindre dos anys seguits al Sant Jordiet: En 2000 i 2001 i enllaçats amb la capitania i alferecia de 1998 i 1999. El trage del aleshores xiquet Francisco García Linares era molt vistós, encara que el del Sant Jordiet de l'any 2000 tenia detalls llauradors en més quantitat. 

I arriba un dels trages més recordats i alabats de Sant Jordiet. Per a molts aquest trage blanc de José Moiña és el millor fet per a un Sant Jordiet i Uriel Alcaraz Ortega va triomfar representant al patró en nom de la filà Realistes. No era la primera vegada que es gastava el daurat per al trage de Sant Jordiet però la combinació amb la túnica blanca va tindre un resultat excel·lent. Els flecos grocs li donaven un aire antic, però el trage no era dels anys 20 sinó del 2002.

La timidesa de José Manuel Bueno Ruiz no va ser obstacle per a que mostrara el seu trage com a Sant Jordiet 2003, un trage en el que el casc era lo més original perquè a més a més de brillar era d'un color poc usual: el blau elèctric. El trage va ser dissenyat per Paco Aznar, persona molt vinculada a la filà del xiquet: Els Benimerines.

Observant un poc la corassa del Sant Jordiet 2004 i ja se sap que és de la filà Cordoneros. Encara que la túnica fora roja i el casc no portara plomes, el símbol més habitual de la filà Cordoneros omplia la part central de la corassa daurada, junt al laurel. Després de Alejandro Tormo Pascual en 2004 els dos anys següents els va monopolitzar la filà Verds amb dos Sant Jordiets sense quasi colorit. La filà Verds va traure al carrers els Sant Jordiets 2005, predominant el color granate i blanc, i el Sant Jordiet 2006 on predominaven els metalls i el color gris.

La filà Verds, al igual que els Maseros anteriorment, van allargar els seus anys de càrrec de 2003 a 2006 gràcies al Sant Jordiet Marcos Llopis Torregrosa. Però la bona ratxa la va trencar el xiquet Jordi Casimiro Olcina que va regalar a la filà Aragonesos el seu primer Sant Jordiet de la història. La filà de la senyera quatribarrada va evidenciar els seus símbols en un trage de Sant Jordiet que, al contrari que els anteriors, mesclava molts colors (blanc, daurat, roig, blau, tostat i verd a la capa). Després d'uns anys amb Sant Jordiets prou senzills on la creu era la part principal de dissenys simples, el trage de Jordi Casimiro Olcina va ser molt cridaner i va rebre valoracions molt positives, al igual que el del 2008 del bessó de la filà Almogàvars.

El contrast al canvi de dècada va ser molt gran entre Sergi Sempere (Sant Jordiet 2009) i Rodrigo Tomás (Sant Jordiet 2010). El cordonero portava un abigarrat trage amb molts colors i un casc amb plomes tricolors, les típiques de la filà Cordoneros. Al contrari el xiquet de la filà Cides portava el roig de la filà i el blanc com a colors principals i un casc de plomes roges amb més sobrietat, a excepció de la magnífica àguila en relieve a la corassa.

El trage del Sant Jordiet 2012, de la filà Verds, era molt semblant al de Rodrigo Tomás de la filà Cides i alguns es van percatar de la semblança, encara que Jorge Balmaseda intentava emular el trage que havia portat el seu tio com a Sant Jordiet de 1990.

Als últims anys també s'han fet molt populars les heràldiques per a commemorar els càrrecs. La figura del Sant Jordiet també ha propulsat aquesta moda i a continuació mostrem les heràldiques dels Sant Jordiets de les filaes Xanos i Muntanyesos en 2011 i 2013 respectivament.

Desde 2010 que tots els Sant Jordiets desfilen en l'Entrada amb la seua filà i acompanyats de xiquets, glorierets, els germans i sempre amb cavalls ja que Sant Jordi sempre va associat al cavall com a animal. Per això és Sant Jordi eqüestre i la creu roja sobre fons blanc el seu símbol més reproduït. En 2014 el Sant Jordiet de la filà Mozàrabes també va desfilar a cavall però durant la resta de la Trilogia va destacar més per la seua simpatia que pel trage. Mario Gisbert Llopis va enamorar amb el seu somriure durant les processons ja que el trage que li havien dissenyat no aportava res nou al mon de la indumentària i era un poc fluixet per a ser el personatge principal de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Però aquest 2015 el protagonisme del trage de Sant Jordiet ha destacat molt perquè reproduïa el de la estàtua que ix en la Processó del Trasllat. En la següent foto, del dia 27 d'abril després de l'Alardo, es poden apreciar les similituds entre el trage dibuixat per Juan Climent i la imatge del Sant Jordi Xicotet envoltada de flors. La idea original, la corassa daurada i la colorista però exacta capa pintada fan que no hi haja dubtes: Mauro Alcaraz Gisbert serà molt recordat en els pròxims anys. Enhorabona a la família.

Per últim aquest xiquet llaner serà l'encarregat demà en el Casal de traure per atzar la boleta del bombo que designarà el Sant Jordiet de les pròximes Festes de Moros i Cristians de l'any que ve. S'acosta el moment. Qualsevol dels 7 xiquets podria ser l'elegit de 2016. Sort a tots!