La Revista de Festes es presenta tots els anys al començar abril i és la publicació literària més venuda a Alcoi. Parla de molts aspectes de les Festes de Moros i Cristians i de l'Associació de Sant Jordi. I cada any la il·lustració que obri la Revista de Festes causa un gran impacte. Pintors como Paco Aznar, Fernando Gisbert, Polín Laporta, Manolo Arjona, Ramón Castanyer, Miguel Peidro, Paco Barrachina, Jordi Sellés, Rafael Guarinos han fet la portada de la Revista de Festes però aquest any l'encarregada ha sigut Dori Cantó. La Revista de Festes 2016 ja està a la venta amb informació molt interessant. La pàgina web "Issuu" té recopilades moltes Revistes de Festes al següent enllaç: https://issuu.com/mafalcoi.
1985.
1986.
1987.
1988.
1989.
1990.
1991.
1992.
1993.
1994.
1995.
1996.
1997.
1998.
1999.
2000.
2001.
2002.
2003.
2004.
2005.
2006.
2007.
2008.
2009.
2010.
2011.
2012.
2013.
2014.
2015.
2016.
Després de la recopilació de Portades de la Revista de Festes sols queda recordar que el pròxim diumenge dia 10 d'abril es celebrarà la Glòria Infantil que ja ha complit 50 anys. És un acte entranyable que està molt consolidat a Alcoi ja que és molt bonic veure als xiquets de les filaes i als Sergentets movent la llança. Començarà al Partidor a les 12:00 i acabarà en ple migdia davant del Temple de Sant Jordi, tal i com mostra la portada de la Revista de Festes més recent, la de Dori Cantó de 2016.
La tradició dicta que el dia 1 d'abril s'ha de presentar públicament el Cartell de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. I un any més, després de la Presentació de la Revista, tot Alcoi va poder descobrir l'obra dels germans Piñero que s'exposava a la façana de l'Ajuntament.
La sorpresa va arribar abans de que sonara l'Himne de Festes. El Castell es va il·luminar amb una llum roja i amb el so d'un batec de cor augmentava l'expectativa. Una veu en off explicava la importància que té Sant Jordi per a Alcoi i contava que la seua figura es venerada en molts altres territoris. Aquesta introducció era com un presagi ja que uns segons més tard es descobria que el protagonista del Cartell era el Patró d'Alcoi: Sant Jordi.
Precisament va ser el Sant Jordiet d'aquest any, Juan Anduix qui va destapar, junt a l'alcalde Toni Francés, el Cartell de José Miguel Piñero i Antonio Piñero. La reacció del públic va ser bastant tímida en comparació a altres anys. Es van sentir pocs aplaudiments i pocs xiulits. Però qui si que va aplaudir amb força va ser Juan Anduix i la seua mare, al contemplar que la cara del Sant Jordiet 2016 apareix pintada al Cartell de Festes.
La composició del Cartell 2016 és prou senzilla i el gris acapara tot el fons. El marc del Cartell està fet d'acer inoxidable i té un gran treball perquè sobre el metall estan gravades les paraules St George, Mar Giries i Al Khader que significa Sant Jordi en altres idiomes històrics. Al Cartell original de la Plaça Espanya es pot veure com l'acer brilla quan li pega el sol. Prop del marc metàl·lic es pot observar un diminut caragol, símbol d'alcoiania i dels germans Piñero.
El fons està fet de fusta que simula el Castell de Festes, amb el seu to entre negre i gris. Semblen pedres de gran tamany i els germans Piñero han treballat de valent per a donar-li aquest efecte tan novedós als fons del Cartell de Festes 2016. Es pot dir que és un Cartell contemporani i que li fa un homenatge amagat als gremis de la ciutat com la industria del metall i la tèxtil. I és que la paraula artesans i emprenedors defineix molt bé als germans Piñero.
La tipografia és molt bàsica i ressalta la paraula Alcoi per damunt dels dies de la Trilogia: 22, 23 i 24 d'abril. D'Interès Turístic Internacional està escrit al costat de la capa roja del Sant Jordiet, que pertany al trage de Javier Montava que va ser el xiquet Sant Jordiet de 2005. El trage li posa un poc de color al Cartell, ja que en aquest aspecte al Cartell si que li falta l'alegria que desprèn Nostra Festa.
Juan Anduix es va provar aquest trage de fa 11 anys per a una sessió de fotografia molt especial. Després del Mig Any els germans Piñero van decidir que el Sant Jordiet fora la imatge central del seu Cartell així que van tindre la idea de sobreposar una fotografia de Juan Anduix damunt del trage del Sant Jordiet de la filà Verds en l'any 2005. Un trage molt auster i romà que li dona blancor a un Cartell bastant fosc. Juan Anduix subjecta la bandera amb la creu roja dels cristians.
La part del Cartell més criticada ha sigut precisament aquesta. Els alcoyans han denominat la cara del Sant Jordiet com una foto de carnet dni i ha hagut alguna confusió amb la melena de Juan Anduix perquè alguns es pensaven que era una xiqueta. Però els germans Piñero i fins hi tot el Sant Jordiet 2016 han fet un gran esforç per a que el Cartell tinguera qualitat i és molt injust que hi hagen crítiques poc constructives o que es donen sense saber el transfons que comporta fer aquesta obra. Els germans Piñero van prometre un Cartell innovador i tal volta és massa modern per al mon fester alcoyà. És un Cartell avantguardista i concorda amb la personalitat hipster que tenen els autors.
Després del descobriment del Cartell els germans Piñero es mostraven eufòrics i alabaven la personalitat de Juan Anduix que ha acabat sent el primer Sant Jordiet retratat al Cartell de Festes. Al vídeo de "Ara Multimèdia" es veuen les declaracions posteriors de Antonio i José Miguel Piñero.
Per sort aquest any no s'ha filtrat el Cartell de Festes i la intriga s'ha mantingut fins l'últim instant, fet que no s'havia produït als últims anys per culpa de les noves tecnologies. El que si que han fet les xarxes socials ha sigut crear els ja usuals memes sobre el Cartell de Festes d'Alcoi. El meme de Rajoy com a Sant Jordiet ens fa riure molt, al igual que el de Darth Vader, Mister Bean o la versió emoticono del "Whatsapp".
Però desde fa prous anys la versió preferida del Cartell de Festes és la versió feta amb playmovils que prepara l'empresa "I love clicks" que ja té prestigi a nivell nacional. Any rere any es superen i fa un muntatge del Cartell molt fidel a la realitat
Moltíssims mòbils van gravar el moment del descobriment del Cartell de les Festes de Sant Jordi 2016, prova patent de que vivim en un mon informàtic que té els seus avantatges ja que el Cartell es va poder veure desde moltes pantalles quasi a l'instant. El castell de focs artificials que tancava l'acte del dia 1 d'abril també va ser gravat per molts alcoyans que van assistir a un descobriment del cartell amb una posada en escena innovadora i inesperada que segur que marcarà tendència.
Normalment el punt de partida de les Festes de Sant Jordi és el descobriment del Cartell de Festes però, com enguany la Glòria ha sigut en març aquest elegant acte s'ha convertit en el primer de la edició 2016, anunciant que Alcoi va a vestir-se de festa en poques setmanes. Oficialment era la interpretació de l'Himne de Festes a les 10 del matí la que encetava la jornada festiva. Darrere dels heraldos i de la banda de música "Unió Musical d'Alcoi" arribava el torn del bàndol moro.
Ahir 27 de març el Sargento Moro Daniel Méndez va conduir a les 28 filaes mores per segona volta, després de la seua estrena en el càrrec l'any passat. Tot el públic de la Plaça d'Espanya va aplaudir l'alegre arrancà de Daniel Méndez. Poques novetats en els gloriers moros que van arrancar amb el pasdoble "El desitjat", molt típic en la Glòria d'Alcoi i que en aquesta ocasió van tocar els músics de la "Societat Musical Nova d'Alcoi".
L'altra part del pròleg fester va ser l'arrancà del bàndol cristià. Per últim any Mateo Martín dirigia la Glòria Major amb la llança. El Sargento Cristià va escollir per a la seua despedida el pasdoble "Krouger", associat a la banda "Corporació Musical Primitiva" i també a les esquadres femenines. Mateo Martín es va mostrar molt efusiu durant tot el trajecte, conscient de que finalitzaven els seus 4 anys com a Sargento Cristià. A l'Avinguda País Valencià va protagonitzar una emotiva arrancà, després d'haver baixat fins el Casal on estaven reunits els directius de l'Associació de Sant Jordi. Els manons de la festa van regalar un puro a cada glorier.
Amb un cel més encapotat que al principi del dia, la Glòria Major va arrancar en l'última part del recorregut: El Partidor. Aquest any l'únic problema van ser els altercats amb els fotògrafs. La policia local no va tractar massa bé als professionals de la imatge quan estaven fent el seu treball. També algun sector del públic va increpar als fotògrafs i càmeres que es posaven davant de l'esquadra i no deixaven veure el pas dels gloriers. Tots els participants de la Glòria es van poder lluir en el tros més estimat per tots els festers: El carrer Sant Nicolau.
Els càrrecs festers van felicitar als gloriers i curiosa va ser la imatge de l'alférez moro de la filà Xanos. Fidel Mestre va en cadires de rodes perquè s'està recuperant d'una lesió al peu. Li enviem molts ànims per a que estiga perfecte per a l'Entrada Mora. La Glòria Major es va acabar a la Bandeja a les 2 del migdia aproximadament. El Sant Jordiet Juan Anduix va encendre una trepidant mascletà.
La pròxima parada abans de la Trilogia del 22, 23 i 24 d'abril tindrà cita el dia 1 d'abril a la vesprada-nit. La presentació de la Revista de Festes i el descobriment del Cartell 2016 pregonaran l'arribada de Nostra Festa. Les expectatives estan molt altes en referència al Cartell dels Germans Piñero i desitgem que aquest any no es filtre per internet abans de que estiga penjat a la façana de l'Ajuntament. Vídeo de la Glòria Major 2016 de "Radio Alcoy".
Amb motiu de la Setmana Santa tots els pobles d'Espanya organitzen processons durant aquesta setmana de passió. Els dies més religiosos de l'any tenen una música pròpia que acompanya a les cofradies durant l'estació de penitència. Les marxes de processons estan pensades per a portar els passos i escenes de la vida de Jesucrist, a un ritme lent i ple de seriositat, ja que tot ha de ser molt ceremonial i respectuós. En Setmana Santa es commemora la mort i resurrecció de Jesús de Nazaret, sent les processóns d'Andalucia les més famoses del mon. Compositors com José Vélez, Emilio Cebrián o Óscar Navarro han demostrat la seua fe en el cristianisme creant música adequada per als devots catòlics que ixen en les pausades processons amb el ciri a la ma. A Alcoi no es canten saetes i les marxes processionals més tocades per les Bandes de Música són: "Jerusalem", "Hosanna in Excelsis", "Mater Mea" i "Nuestro padre Jesús" ja que tenen una melodia molt mediterrània.
Hui és Divendres Sant i els valencians també tenim una cita en les Processons de Setmana Santa. A Alcoi es fa la "Procesión del Santo Entierro" però la gran característica de la Setmana Santa Alcoyana no arriba fins el Diumenge de Resurrecció. Quan ix el sol es celebra la Processó dels Xiulitets en que la Mare de Déu i el seu Fill es reencontren després d'una ràpida carrera pel carrer Sant Nicolau. Aixina comença la Pasqua en Alcoi i serveix de precedent per a la Glòria, el primer acte de les Festes de Moros i Cristians. La Glòria 2016 es celebrarà el dia 27 de març esperant que pose en harmonia i pau el mon fester. Els últims dies l'Associació de Sant Jordi s'han envoltat una vegada més de polèmica perquè l'Assemblea no va aprovar el disseny femení de la filà Vascos. Les festeres que anaven a desfilar en esquadra a l'Entrada ja tenien confeccionat el seu trage de dona i en votació secreta 14 homes van anar en contra del nou trage. El trage, prou semblant al masculí, pretén adaptar-se als nous temps perquè el disseny femení que s'ha utilitzat fins ara és perillós per al dispar i estèticament no és propici per a fer esquadra. El trage de dama vasca té una falda massa llarga i no respecta els colors de la filà com són el blanc i lila. Donem el nostre suport a la filà Vascos i les seues festeres de ple dret i critiquem la forma en la que el president de l'Associació de Sant Jordi està gestionant el problema del trage femení. Carlos Aracil no ha de permetre votacions secretes que obstaculitzen l'avanç de Nostra Festa. És una vergonya que una minoria conservadora frene una evolució necessària dins de les filaes i més en el cas del disseny femení de la filà Vascos que contava amb l'aprovació de l'assessor artístic, Ignacio Trelis i de la Junta Directiva de l'Associació de Sant Jordi. La societat alcoyana no es pot permetre més acusacions de masclisme després del bon resultat que van tindre les esquadres femenines de les filaes Marrakesch i Realistes. Esperem que en la pròxima reunió al Casal es solucione el tema de la filà Vascos per a beneficiar la igualtat de gènere en les Festes de Sant Jordi i el pròxim 22 d'abril el públic puga aplaudir a la primera esquadra femenina cristiana amb un trage que represente al 100% la filà Vascos.
1985.
1986.
1987.
1988.
1989.
1990.
1991.
1992. 
1993.
1994.
1995.
1996.
1997.
1998.
1999.
2000.
2001.
2002.
2003.
2004.
2005.
2006.
2007.
2008.
2009.
2010.
2011.
2012.
2013.
2014.
2015.
2016.
